ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Setembre de 2013núm. 117

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Col·laboradors: Àlex Serrahima,

Lluís Santacreu, David Montserrat, Josep M.Riba, Diego Almenar

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:AGPOGRAF Impressors - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 30 de setembre de 2013

.......................................

Foto de portada:Roser Mundet

3 sumari

Setembre de 2013catalunyaforestal

Amb el suport de:

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

opinió

article de fons

Opinió

Editorial

4

5

6

activitat

12

13

14

15

16

Nous passos per a l’obtenció de llavors de Pinus radiata a Catalunya

El Consorci participa al I Congrés Nacional de Becada de Catalunya

El Consorci es reuneix amb el Conseller Santi Vila

Nova eina per donar a conèixer les poblacions de cabirol a Catalunya

Homenatge del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a Francisco Rovira

biomassa

21 Experiències en biomassa

ciència i tècnica

23

25

27

30

Meteorologia

Fitxes de plagues i malures: Peforador de les pinyes Pissodes validirostris

Gestió forestal: Campanya d’aprofitament de suro en una finca del municipi de Breda,comarca de la Selva

Publicacions, webs i agenda

entrevista

31 Rosendo Castelló. President de Quality Suber

serveis

34 Directori de serveis

legal

17 La propietat dels camins forestals. Públics o privats?

maquinària

19 La poda, més que una tècnica

4 opinió

Setembre de 2013catalunyaforestal

Boscos madurs,  reserves i silvi-cultura propera a la natura

El passat 10 d’abril es va fer una jornadasobre “boscos madurs”, a Casa Xifra, deSanta Coloma de Farners. Hi van participarrepresentants d’organismes que promouenla identificació i protecció dels boscosmadurs del país, i també representants dedepartaments de l’Administració amb res-ponsabilitat en la gestió forestal. Jo hi vaigparticipar amb finalitats divulgadores d’u-na solució alternativa, basada en la “silvi-cultura propera a la natura”. No em corres-pon fer la crònica d’aquesta trobada, noobstant, no voldria perdre l’oportunitat dedeixar anar algun comentari que pugui serd’utilitat pels col·lectius de propietarisforestals i silvicultors dels que formo part, ide fer una proposta d’acció, sempre prefe-rible a la reacció.

L’interès de les organitzacions naturalis-tes és en l’estudi i preservació de la biodi-versitat d’aquests hàbitats. Per aconseguir-ho proposen la seva protecció aplicant“reserves” que poden materialitzar-se pervia acord o via legislativa. En general, hi haforça consens a favor d’establir acordsvoluntaris amb els propietaris.

Ja fa un temps que vaig escriure un arti-cle en aquesta revista sobre la silviculturapropera a la natura. Aquest sistema de ges-tió forestal busca la integració dels aspec-

tes “forestals” i “ambientals”, de maneraque els boscos puguin satisfer, alhora, laproducció de fusta, sobretot fusta de qua-litat, i la gestió ambiental. En essència con-sisteix en considerar el bosc com un ecosis-tema i gestionar-lo com això. En aquestmoment de crisi podria ser una oportunitatper iniciar una silvicultura propera a lanatura a casa nostra. A Alemanya i Françaja fa temps que ho fan. El Consorci podriaser un bon lloc per l’inici d’aquest sistemasilvícola.

Feu-nos arribar lavostra opinió enforma de carta ofotografia

Només cal que ens envieules vostres cartes a La Casa del Bosc, c/ JacintVerdaguer, 3. 17430, SantaColoma de Farners o bé aconsorci@forestal.cat.

Les cartes han d’anar sig-nades amb el vostre nom icognoms i hi ha de constarl’adreça, el telèfon i el DNI.

Així mateix, també enspodeu fer arribar la vostraopinió a través d’imatges aconsorci@forestal.cat. Les fotografies també hand’anar signades amb el vos-tre nom i cognoms i hi ha deconstar l’adreça, el telèfon iel DNI.

Catalunya Forestal es reser-va el dret de publicar les queconsideri oportunes.

Fotografia: Josep M. Tusell

Tauler d’avisos

Recordeu que l’1 de novembre s’iniciala temporada per a la recol·lecció depinyes, allargant-se fins el 15 de maig.Per poder recol·lectar i vendre la pinyaa les indústries és imprescindible dis-posar de l’autorització escrita del pro-pietari dels terrenys.

Des del passat 1 d'agost, l'Impost sobreTransmissions Patrimonials ha pujat del8% al 10% en la compraventa d'immo-bles i en la constitució i la cessió dedrets reals que recaiguin sobre bénsimmobles. Només existeixen tipusreduïts per determinats supòsits. Tro-bareu tota la informació al web delConsorci.

www.forestal.cat

Josep M. Collellmir(Sta. Pau)

Soci del CFC

envolguts socis i amics,Com bé sabeu, l’aposta del Consorci per la generalització de la planificació a nivellde finca és quelcom que ve de lluny i que ens ha portat sempre a defensar i impul-

sar la redacció de Plans Tècnics (PTGMF) i Plans Simples (PSGF), com la millor opció per lagestió de la finca forestal.

Els instruments de gestió forestal (IOF d’ara en endavant) són avui en dia un instrumentfonamental i necessari que, ben plantejat, ens facilita la gestió de la finca, simplifica elstràmits administratius i ens permet optar a nombrosos avantatges i incentius tant pel quefa a ajuts com a nivell fiscal, en part, com a compensació al compromís que adopta el pro-pietari a la gestió forestal sostenible i manteniment dels boscos.

Els IOF incorporen molts dels elements que els han convertit en la base pel desenvolupa-ment d’una política forestal moderna que posa al propietari (públic o privat) com a peçaclau i responsable de la gestió. Aquest és un fet que ja reconeix la llei bàsica de boscos de2003 que, en la línia del capítol III de la Llei catalana de 1988, recull textualment un prin-cipi bàsic pel que hem de seguir lluitant, doncs en massa ocasions encara queda qüestionato limitat, de forma desproporcionada, per un sens fi de normativa de caràcter transversal(urbanisme, espais naturals protegits, aigües, etc.) que obvia la realitat forestal.

Tornant als IOF i aprofitant els passos endavant que s’han fet ens els darrers anys entemes com la generalització i millora de la informació digital i els sistemes de d’informacióvinculats als mateixos, les directrius en matèria de gestió forestal (ORGEST), la simplificaciódels indicadors vinculats a la gestió forestal PEFC i la presa de consciència sobre la necessi-tat de disposar de documents més àgils i operatius, adaptats a la realitat dels nostres bos-cos; des fa una bona colla d’anys, des del Consorci, hem insistit en la necessitat de simplifi-car aquests instruments. Una reivindicació que ja fa un parell d’anys va recollir de formadecidida tant el Centre de la Propietat Forestal com el mateix conseller Pelegrí, qui ens vademanar la col·laboració i suport per disposar d’una nova normativa que servís per reduirtreball d’oficina i alhora facilités la feina al bosc, ja sigui a nivell de finca o d’agrupacionsde finques. Finalment, gràcies al treball dels nostres representants i de l’equip tècnic delCentre de la Propietat Forestal (CPF), la feina es va finalitzar a finals de l’any passat i elresultat serà notable i satisfactori. És per això que al tancament d’aquesta revista, veient ladificultat d’avançar en l’aprovació d’aquest i d’altres documents importants, tant de lamateixa administració com de la nostra feina del dia a dia, volem cridar l’atenció sobre elcamí que encara queda per disposar d’una administració àgil i eficaç al servei d’un paísmodern i competitiu.

Rossend Castelló

President del Consorci Forestalde Catalunya

B

5 editorial

Setembre de 2013catalunyaforestal

article de fons 6Setembre de 2013catalunyaforestal

1. Introducció

Catalunya concentra una bona part de la pro-ducció mundial de taps de cava i un percen-tatge important de taps naturals i tècnics peral tapament de vi tranquil. El suro del que esproveeix aquesta indústria prové, en més d’un90% dels casos, d’Extremadura, Andalusia iPortugal on s’extreuen i es bullen les pannesde suro al cap de 6 mesos. Així doncs, laindústria catalana es dedica a picar les pan-nes de suro foraster o simplement a marcartaps fabricats per altres i comercialitzar-los.

Els boscos de Catalunya produeixen entreun 5% i un 10% del suro mundial en unes90.000 ha de suredes concentrades a la pro-víncia de Girona i nord de Barcelona. A dife-rencia del de la resta de suredes del món ubi-cades en zones de devesa i d’influènciaatlàntica, el suro català es produeix en boscosamb més pendent, amb major densitat d’ar-brat i en un clima més extrem el que dónacom a resultat un suro de major densitat (pelseu creixement més lent) que es pela cada12-14 anys, enlloc dels 9-10 anys que es pelaa la resta del món.

Aquestes circumstàncies fan que el surocatalà no sigui tan homogeni com la resta,amb un percentatge major de merma, peròles pannes bones donen uns taps d’una quali-tat superior, que són molt apreciats per atapar els grans vins de guarda, ja que supor-ten millor el pas del temps, permeten unatranspiració del vi més lenta i homogènia,tenen un comportament més homogeni entretotes les ampolles del mateix lot i es trenquenmenys en la seva extracció al cap dels anys.

Amb l’objectiu d’impulsar l’aprofitament ila valorització del suro català i incorporar elsproductors en la preparació i valoració delproducte, el passat mes de maig represen-tants de Serveis Forestals, cooperativa vincu-lada al Consorci Forestal de Catalunya, de

l’Associació de Propietaris Forestals del Mont-negre-Corredor i del Grup Corcho del País, SA,van constituir l’empresa QUALITY SUBER, SL.

Així doncs, Quality Suber és fruit de lacol·laboració entre la propietat forestal i laindústria, en aquest cas Corcho del País,empresa integrada molt competitiva, que hatingut forts creixements i molts alts nivells derendibilitat. Aquesta indústria s’ha especialit-zat en suro català i ha adaptat els seus pro-cessos productius amb l’objectiu d’aprofitarpannes amb certa presència de la plaga delcorc i suro d’alta densitat.

2. Antecedents

L’aprofitament de l’alzina sureraLa majoria de suredes se situen al sud-oestd'Europa o al nord d'Àfrica, per tant, es potdir que la producció de suro és típicamentmediterrània (veure taula 1).

Com s’ha avançat, la superfície d’alzina sureraa Catalunya arriba gairebé a les 90.000 ha, elque representa un 5% de la superfície fores-tal de Catalunya. La meitat d’aquesta superfí-cie està en producció, un percentatge moltsemblant al de la superfície de suro planifica-da (50%).

D’aquesta superfície que actualment es tro-ba en producció, més d’un 15 % està certifi-

PaísHectàreesde bosc(milers)

% totalhectàrees

Producció en tones (milers)

% total produït

Portugal 730 € 33% € 185 € 54%

Espanya 500 22% 88 26%

Algèria 410 18% 20 6%

Marroc 340 15% 15 4%

França 100 4% 5 1%

Tiníssia 99 4% 9 3%

Itàlia 90 4% 18 5%

TOTAL 2.269 100% 340 100%

Roser Mundet Juliol

Enginyera deForests del CFC

Taula 1. Orígen de la matèria primera

7 article de fons

Setembre de 2013catalunyaforestal

cada sota l’esquema PEFC (Programm of

Endorsment of Forest Certification Sche-

mes). PEFC és el sistema de certificació de lasostenibilitat del producte més implantat anivell mundial, fet que suposa també unvalor afegit a nivell d’un mercat cada copmés sensibilitzat i abocat a polítiques decompres verdes i responsabilitat social iambiental. Cal destacar que el soci transfor-mador de Quality Suber també té implantadala Cadena de Custòdia sota el mateix sistema.

Una indústria estratègica pel territori icapdavantera a nivell mundial 

El suro és utilitzat per a la fabricació d’unagran varietat de productes, però l’ús mésclàssic i el més important des d’un punt devista econòmic és el tapament de vins i altresbegudes, i és que el tap de suro natural és elproducte que actualment permet una majorvalorització de la matèria primera. A Cata-lunya, la indústria de taps per a vins i cavesconcentra més el 95 % de la facturació glo-bal del sector (210 M €/any), i el 5% restantel generen indústries orientades al món de ladecoració i altres especialitats.

Pel que fa al pes específic de la indústriacatalana en el sector del tapament, a escalamundial s’estima que el 10 % dels taps de vi iel 60 % dels taps de cava es fabriquen aCatalunya, i que el 50% de la producciócatalana es dedica a l’exportació. Es tractad’una indústria centrada majoritàriament enla segona transformació (fabricació de tap apartir de pannes) i també en la finalització icomercialització de producte ja elaborat.

Pel que fa a nombre d’empreses i llocs detreball, actualment hi ha censades unes 50empreses amb més de 1.000 llocs de treball

directes a les comarques on es concentra laproducció: la Selva, Gironès i Baix Empordà.

Evolució del mercat del suro a CatalunyaEl sector del suro català ha sofert diferentscrisis, la darrera poc abans dels anys 2.000amb la irrupció dels tapaments alternatius(silicona i rosca) que van produir una pèrduade quota i una davallada de vendes. El sectordel vi però, ha crescut a raó de 500 milionsd’ampolles anuals i això, juntament amb unadavallada dels tapaments alternatius gràciesal desenvolupament dels taps tècnics (1) idels controls del TCA (gust a suro), i l’aposta delsector per la eco-innovació i l’avenç cap a la

(1). Taps elaborats en base a suro i amb un procés de pro-ducció que combina una reducció de costos amb la possi-bilitat de tractaments pel control de defectes potencialsdel suro natural. (2) Dades de 16 empreses que representen el 63% delvolum de vendes del sector: Joan Costa Quer, Corcho delPais SA, J. Vigas SA, Manuel Serra SA, Rich Xiberta, Fran-cisco Oller, Tresfinos, Parramon Exportap, Mundial Cork,Agro-Catalana del Suro, Francisco Sagrera, Narciso Mer-cader; Qualitap SL, TESA, GEYRU i SUBERTAP SA.

Figura 1. Evolució del volum de vendes de les principals indústries dedicades a la primera i segonatransformació a Catalunya (imports en milers d’euros).

Figura 2. Resultat net de les principals indústries dedicades a la primera i segona transformació aCatalunya (imports en milers d’euros).

Fotografia 1. Elaboració del tap de suro natural

sostenibilitat, ha permès recuperar quota demercat en front el tap de silicona bàsicament.

En el període 2009 -2011, de forta crisis devendes i marges per a la majoria de sectors, lesprincipals indústries sureres a Catalunya (2) hanincrementat el volum de vendes en més d'un 42% i el resultat net en un 56,8% (dades delRegistre Mercantil 2009 - 2011). És un clarexemple d’adaptació a les noves circumstànciesi d’èxit de les successives campanyes de promo-ció del producte. Qualitat i sostenibilitat, hanestat elements bàsics per millorar el posiciona-ment del producte en la majoria de mercats.

Tot i aquest escenari de creixement, l’espe-cialització d’una part important de la indús-tria en les etapes finals del procés de pro-ducció (producció de taps a partir de pannespreparades), l’empitjorament de la qualitatdel suro degut a la plaga del corc, la compe-titivitat pel que fa a costos d’aprofitamentde zones com Extremadura i Andalusia, eltancament d’empreses degut al procés deconcentració del sector i la incapacitat dediferenciar a nivell de mercat el valor afegitdel suro local; ha portat en els darrers quin-ze anys a una reducció del volum de com-pres a boscos catalans, especialment de suroper la producció de taps de qualitat. Si aCatalunya a finals dels 1990 hi havia unadotzena de compradors de suro directamenta bosc (Casanovas, Falgàs, Costa Quer, Parra-mon Exportap, Caselles, Masso, Jovenet, Cor-cho del país, Sabater - Mundet, etc…),actualment aquest número s’ha reduït a tres(Costa Quer, Corcho del Pais i el Grup Amo-rim). D’aquestes, Corcho del País és la únicaindústria catalana que compra una quantitatsignificativa de suro de qualitat a Catalunya.

Cal assenyalar que la importació d’unagran quantitat de suro representa un puntfeble per l’impacte del cost del transport enuna matèria primera que suposa prop del70% dels costos de producció del tap, i peraixò diferents empreses catalanes han mani-festat el seu interès en proveir-se de suro aCatalunya. Això milloraria encara més lapetjada de carboni dels taps i possibilitariareduir les importacions d’Andalusia, Extre-madura o Portugal, amb el conseqüentimpacte en la millora de l’escandall de cos-tos. Aquest és precisament l’objectiu quepersegueix Quality Suber.

3. Objectius de Quality Suber

Amb la creació de la nova empresa, es volgarantir i millorar el procés de la compra,preparació (primera transformació) i comer-cialització del suro dels boscos de Catalunya.Els principals objectius són:

Impulsar l’aprofitament, valorització i con-sum de suro català.

Sumar sinèrgies entre productors i indús-tria per fer front a reptes comuns: proble-mes sanitaris, concentració de l’oferta, valo-rització del subproducte, etc.

Avançar cap a una integració vertical permillorar aspectes importants com són elfinançament de la compra de matèries pri-meres (suro en cru) gràcies al recolzamentdels productors, la implicació dels produc-tors en la preparació i comercialització d’unproducte de més valor afegit i la sortida almercat del producte elaborat al eliminar-se,en el procés de preparació de les pannes, lesrestriccions tecnològiques que dificulten l’a-profitament del suro català per part de laindústria local.

En síntesi, el naixement de Quality Subersignifica l’entrada al mercat d’un nou actorque comprarà i emmagatzemarà una partimportant del suro dels productors forestals,en farà una primera transformació passatsde 6 a 12 mesos (triatge, identificació dedefectes de corc, bullit i classificació) iposarà el producte semi elaborat a disposicióde les empreses fabricants de taps.

4. Procés productiu i funcionament de l’em-presa

El procés productiu de Quality Suber englobales següents fases: la compra del suro, el triatgei preparació del suro i la comercialització tantdel suro de rebuig com del suro de qualitat apteper a la fabricació de taps. En aquest apartat esdescriuen les primeres fases de compra i mani-pulació del suro.

Per tal de reflectir tots els aspectes mésimportants de cadascuna d’aquestes fases, elprimer que es va fer, abans de començar la pri-mera campanya de Quality Suber (aquest estiude 2013), va ser elaborar un contracte tipus

article de fons

Setembre de 2013catalunyaforestal

8

entre l’empresa i el proveïdor (propietari). L’ob-jecte d’aquest contracte, que s’ha utilitzat pertota aquesta campanya i per campanyes futures,és la compra i tractament de suro d’edats com-preses entre 13 i 16 anys procedent de les fin-ques dels diferents proveïdors.

Cal indicar que, amb el contracte, s’obliga alproveïdor a l’estricte compliment de la legislacióvigent en tot el relatiu al període de la pela, con-dicions tècniques de la mateixa, tractament dela sureda i la legislació sobre prevenció de riscoslaborals i assegurances corresponents. Tambés’obliga al proveïdor a facilitar la documentaciónecessària per acreditar el compliment de lalegislació sobre aprofitaments (permís de pela onotificació del CPF) i el certificat PEFC, si es trac-ta d’una finca amb certificació vigent.

Transport, entrada i emmagatzematge delsuro:Un cop pactada l’entrada de suro amb el proveï-dor, aquest es responsabilitza de l’aprofitament iel transport del suro fins les instal·lacions queCorcho del Pais posa a la disposició de QualitySuber, al municipi de Santa Coloma de Farners, iel pesat del suro es fa a la bàscula d’aquestesmateixes instal·lacions.En aquestes instal·lacions és on es tria el suro iposteriorment s’emmagatzema, a excepció delsuro de rebuig que el proveïdor pacta vendre enverd a client final. En aquest cas, Quality Suberes responsabilitza del transport fins al pati delclient, repercutint aquest cost al proveïdor.

Cal destacar que l’empresa disposa d’una asse-gurança d’incendis i robatori per cobrir possibleseventualitats a les instal·lacions.

Triatge i preparació:A mesura que es va entrant el suro, de forma elmés immediata possible, es va fent el triatge pertal de separar-lo segons tres tipologies: suro dequalitat, suro de rebuig i suro pelegrí, si així esconvé en el contracte.

El triatge és realitzat per un equip de professionalsamb experiència que classifiquen el suro en funcióde les característiques que presenta (calibre iaspecte), assignant a cada panna una classe enrelació amb la seva utilitat industrial. Així, s’assignala classificació de rebuig a aquell suro que presen-ta gran quantitat de galeries produïdes pel corc,molt de gra, les culasses, ...Pel que fa al suro de rebuig i al pelegrí, el proveï-dor pot escollir diferents opcions, les quals s’hau-ran de tenir en compte a l’hora de fer el triatge:

Pel que fa al suro de rebuig:· vendre el suro en verd· deixar-lo en dipòsit a Quality Suber per a un pos-terior tractament, valorització i comercialització apartir dels 3 mesos de l’entrada al pati. En aquestcas, es pot oferir una millora del preu respecte laventa del suro en verd.

article de fons9Setembre de 2013catalunyaforestal

Fotografia 2. Bàscula utilitzada per Quality Suber i contenidor ambsuro de rebuig preparat per portar a client final

Fotografia 3. Pila de suro dequalitat

Fotografia 4. Feixos de surode rebuig

10article de fons

Setembre de 2013catalunyaforestal

Pel que fa al pelegrí:· vendre el suro en verd, juntament amb el rebuig· seleccionar el més bo apte per pessebre i deco-ració nadalenca i guardar-lo pel seu tractamenti valorització. En aquest cas, el preu també éssuperior al del rebuig.

En tot cas, el cost d’aquesta tria és suportat perQuality Suber, sempre i quan el percentatge desuro bo sigui com a mínim del 40%. En el cas depercentatges inferiors, el proveïdor s’obliga apagar part del cost de la tria segons un escalatestablert.

Un cop feta la tria, el suro de qualitat s’agrupaen piles al pati en el qual haurà d’estar com amínim 6 mesos per tal que el suro s’estabilitzi i,en contacte amb l’aire, perdi part de les substàn-cies volàtils que són perjudicials. És el que esconeix com a fase de repòs.

El suro de rebuig es premsa i es lliga formant fei-xos, els quals es destinen a client final si esvenen en verd, o s’agrupen també en piles si esqueden en dipòsit.

Després del repòs es comença la transforma-ció de la panna amb la primera cocció.Aquesta té com a objectiu netejar les pannes,eliminar substàncies hidrosolubles i microor-ganismes, augmentar l’espessor de la panna,reduir-ne la densitat, millorar la flexibilitat iaplanar-les. Amb aquest procés s’aconsegueixsuro més tou i elàstic que es pot tallar poste-riorment amb gran facilitat.

La cocció es fa amb aigua a 98ºC durantmés d’una hora. És interessant que hi hagiuna distribució uniforme de la temperaturaper les pannes, ja que així les característiques

Fotografa 7. Fase de repòs del suro de qualitat

Fotografa 8. Premsat i lligat del suro per preparar els feixos

Fotografies 5 i 6. Pesat delpelegrí i pila de pelegrí apteper pessebres

article de fons11Setembre de 2013catalunyaforestal

seran més homogènies. Aquest procés incre-menta la resistència del suro a l’atac defongs. Un cop finalitzada la cocció, el suro esclassifica altre cop segons gruixos i qualitats,en funció de les característiques del productefinal.

Després de la cocció surten feixos de pannesd’uns 200 kg i amb una humitat del 30 %aproximadament. Acte seguit, les panness’han de deixar reposar d’1 a 4 setmanes perbaixar la humitat a un 16 % aproximada-ment. En aquest repòs les pannes s’acabend’aplanar. L’emmagatzematge ha de ser en unlloc net, sec, fresc i amb una lleugera ventila-ció per evitar problemes de TCA inadmissiblesen la indústria del tap de vi.

Finalment, es fa el premsat i lligat de feixospel seu enviament a la indústria d’elaboracióde taps.

5. Resultats de la primera campanya

Un cop tancada la campanya d’enguany, laquantitat total de suro entrat a QualitySuber, a les instal·lacions de Santa Coloma deFarners, ha estat de 966.785 kg. També s’hanentrat 131.500 kg directament a client finalque s’han classificat segons dues categories:suro de qualitat i suro de rebuig.

A la següent taula es pot apreciar la quan-titat que n’ha resultat de les diferents cate-gories:

D’aquesta taula es desprèn que el percentat-ge de suro de qualitat ha estat, al final decampanya, del 29,86%, sent molt més alt elpercentatge de suro de qualitat en les pannestriades i preparades a les instal·lacions a dis-posició de Quality Suber a Santa Coloma deFarners.

Fotografies 9 i 10. Procés de cocció del suro

Tipologia de suroSuro entrat al pati de QualitySuber (kg)

Suro entrat aclient final 

(kg)

Suro de qualitat 295.073 6.208

Suro de rebuig 659.186 125.092

Pelegrí deixat endipòsit

5.693 -

Suro cremat(venut en verd)

6.833 200

TOTAL 966.785 131.500

activitat 12Setembre de 2013catalunyaforestal

AntecedentsDes de fa més de 10 anys, el Consorci Forestal deCatalunya treballa per a poder oferir als propietarisforestals-silvicultors planta forestal amb garantiesde qualitat per a poder garantir una producció dequalitat en les reforestacions i aforestacions fores-tals. Per tots és ben sabut que la qualitat de laplanta que comprem per instal·lar a la parcel·la, aigualtat d’altres paràmetres (treballs de manteni-ment, qualitat del sòl, etc.), és un factor clau quecondicionarà en gran mesura l’èxit futur de la refo-restació.

Amb aquestobjectiu, i per a lesespècies amb majordemanda de planterforestal (Pinus

radiata, Pinus

pinaster i Quercus

suber), la preocupa-ció sempre ha estatla de subministrarllavor i planta adap-tada a les nostrescondicions i ambgaranties de bonscreixements i dequalitat (brancafina, troncs rectes isense bifurcacionsper a les coníferes ibona qualitat i pro-ducció de suro per ala surera). Pel cas del pi insig-nis (Pinus radiata),

davant les característiques del planter que se sub-ministrava a nivell de Catalunya i de l’Estat Espan-yol, es va optar per portar llavor de Nova Zelanda,doncs la seva zona d’origen presentava unes condi-cions climatològiques (precipitació, temperatures ipluviometria) semblants a les nostres i, alhora, esgarantia una millora genètica que es traduïa enuns creixements importants, unes branques moltfines i un tronc ben recte amb molt poca presènciade bifurcacions. De fet, dels catàlegs de les empre-ses subministradores, es comprava la llavor quepresentava un major coeficient de formació i crei-xement en el grup de llavors obtingudes per

pol·linització oberta, doncs era la llavor que presen-tava una bona relació qualitat/preu. Les llavorsobtingudes mitjançant pol·linització controladapresenten un lleuger increment en els coeficients iun cost econòmic molt superior i per tant, poc jus-tificable.

ProblemàticaA partir de l’any 2008 apareix el Fusarium circina-

tum, el fong causant de la malaltia del xancre resi-nós dels pins que afecta diferents espècies de pins,prioritàriament Pinus radiata, P. pinaster, P. pinea,

P. sylvestris i P. canariensis. De totes elles, el piinsigni n’és l’espècie més sensible.

Catalunya és la única comunitat autònoma quefins el moment està lliure d’aquest fong, el qualcolonitza les acícules, els brots, les pinyes, les lla-vors, les branques i els troncs. La situació és greu ipreocupant, sobretot al nord d’Espanya (País Basc,Cantàbria, Astúries i Galícia) on ja s’han promogutmesures per evitar la proliferació dels efectesdevastadors sobre les plantacions de Pinus radiata

d’aquestes zones (destrucció del material vegetalafectat i establiment d’una zona demarcada deseguretat en un radi de 5 km).

Davant d’aquesta situació, el Consorci Forestal deCatalunya va emetre una nota informativa onrecomanava no efectuar plantacions amb plantade fora de Catalunya, doncs ni tan sols la plantaamb certificat fitosanitari garanteix al 100% laseguretat de que el material vegetal no està infec-tat per aquest fong.

Amb tot aquest enrenou, les directives comu-nitàries i els procediments per la importació de lla-vor de països de fora la UE s’han endurit fins a talpunt que actualment no es pot portar llavor de

Nova Zelanda (país declarat lliure de Fusarium) i,per tant, no existeix cap possibilitat d’obtenir llavoro planter amb plena garantia d’estar lliure d’aquestfong (altres països productors també estan descar-tats per aquesta afectació).

Passos realitzatsPer a poder reprendre el subministrament dematerial vegetal de pi insignis i per satisfer lademanda existent, des de la Cooperativa ServeisForestals s’han iniciat els tràmits per a l’obtenció dellavor de parcel·les de masses de pi insignis deCatalunya que presenten una bona qualitat i que

Planter de pi insignis(P.radiata) amb llavord’origen de NovaZelanda.

Planter de sureda.

Nous passos per a l’obtenció de llavor de Pinus radiata

a Catalunya

Josep M. Tusell

Responsable tècnicdel CFC

activitat13Setembre de 2013catalunyaforestal

estan suficientment aïllades de masses de poca qualitat per evitaral màxim possible les pol·linitzacions creuades.

Per assolir aquest objectiu s’ha començat amb la identificacióde parcel·les de reforestacions de pi insignis de les quals en conei-xem l’origen i, per tant, també la qualitat genètica. Un cop identi-ficades s’ha sol·licitat al DAAM la seva declaració com a rodals ifonts llavoreres per a obtenir les corresponents autoritzacions derecol·lecció i els corresponents certificats patró de cada lot recollit.Alhora, Serveis Forestals també s’ha donat d’alta al Registre Oficiald’Empreses Proveïdores de Material Vegetal per a poder disposardel corresponent Passaport Fitosanitari. Amb tot plegat, s’hananat realitzant els passos necessaris amb l’objectiu final de podercomercialitzar aquest material vegetal.

Resultats assolitsA data d’avui ja tenim declarats un rodal i tres fonts llavoreres(encara que sigui amb codis provisionals) en dues regions de pro-cedència, la 09 (Pre-Pirineu Català) i la 10 (Litoral Català). Durantl’hivern 2012-2013 hem realitzat dues recol·leccions experimen-tals, una amb mitjans manuals (pèrtigues des del terra) i unasegona amb mitjans mecànics (camió grua). Les pinyes recollidess’han obert (procés per extreure els pinyons) mitjançant dos siste-mes: mitjançant estufa de laboratori a temperatures inferiors als60ºC per no afectar la viabilitat dels embrions, i mitjançant la sevaexposició al sol durant un temps determinat. Amb aquestes expe-riències hem pogut determinar les millors pràctiques pel que fa ala recollida de pinyes i pel que fa al procés d’extracció dels pin-yons. Alhora també hem pogut comprovar quines pinyes de lesque hi ha a l’arbre són les que tenen més pinyons i de major qua-litat. D’aquesta manera podrem optimitzar la recollida de pinyes iel seu tractament en futures recol·leccions.

Fruit de tots aquests passos i experiències, finalment ja tenimuna primera producció de llavor, la qual ha estat sotmesa a unanàlisi exhaustiu per determinar la presència del fong causant delxancre resinós dels pins. D’aquesta llavor, una part ja ha estatsembrada per la producció de planta.

Per tant doncs, podem afirmar que per a properes tempora-des ja estarem en condicions de subministrar material vegetal(llavor i planta) d’origen català, amb total garantia de qualitat(coneixem els progenitors) i amb total certesa que no hi hapresència de Fusarium.

Procés d’extracció dels pinyons a l’estufa. Pinya oberta.

Recol·lecció mecanitzada de pinyes.

El Consorci participa al I Congrés Nacional de Becada de Catalunya

La Federació Catalana de Caça va organitzar el I CongrésNacional de Becada de Catalunya a Vic, el dia 11 de maig, i vaconvidar el Consorci Forestal de Catalunya a participar-hi iformar part de la mesa presidencial. Els representants del CFCvan ésser el seu president, Sr. Rossend Castelló, i els membresde la junta Srs. Joan Botey i Josep Sagués.

En la intervenció del Consorci es va reivindicar que eldret de caçar és dels propietaris/àries i que caçar de mane-ra ètica i responsable els beneficia tant a ells mateixos comals caçadors.

L’assistència va ser nombrosa i els participants van poderrespondre l’enquesta en la qual es demanava l’opinió sobrediferents mètodes de caçar i la seva incidència en la gestiód’aquesta au migratòria tan apreciada.

Tots els membres del CFC interessats en conèixer el resultatd’aquesta enquesta, podeu consultar el web de la FederacióCatalana de Caça www.federcat.com.

Cal indicar que la caça de la becada és el mateix període de lacaça menor, és a dir, comença el segon diumenge d’octubre,dia 13, i finalitza el primer diumenge de febrer, dia 2. No éspermesa la caça de la becada (Scolopax rusticola) a l’espera oa l’aguait entre la posta i la sortida del sol, i el nombre màximde captures és de tres exemplars per caçador/a i dia.

activitat 14Setembre de 2013catalunyaforestal

El Consorci, juntament amb l’ECA Casa Xifra, organitza un curs de pela de suro

Al llarg dels dies 10, 11 i 12 del passat mes de juliol, des delConsorci Forestal de Catalunya i amb la col·laboració de la Coope-rativa Serveis Forestals es va dur a terme un curs de pela de suro,organitzat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Ali-mentació i Medi Natural i coordinat per l’Escola Agrària Forestalde Santa Coloma de Farners (finca Casa Xifra).

Aquest va ser un curs bàsicament pràctic, on l’objectiu eradonar les nocions bàsiques pel que fa a la pela de suro i a la restade feines associades a aquesta. Es va poder executar la pela sobrediferents tipologies de sureres per tal de conèixer l’execució i tèc-

nica de pelasegons les carac-terístiques de lessureres (sureresd’1 peu, de 2peus, llegats, rat-llats, amb collsalts,...). Tots i cadaun dels alumnesdisposava d’unadestral per practi-car la pela.

En el curs hi van participar un total de 12 alumnes de diferentsperfils acadèmics i professionals, des de professors d’Escola Agrà-ria, tècnics forestals i personal de la Diputació de Barcelona, fins apropietaris forestals i treballadors d’empreses forestals.

Al llarg dels tres dies que va durar el curs es va veure tota lacadena d’explotació del suro, resumit en:

· petita introducció teòrica de les suredes i la seva gestió· material per a la lleva del suro: EPI’s i diferents tipologies de des-trals com a eines de pela· la pràctica de la lleva. Procés de pela i mesures de seguretat· l’aplicació del tractament fitosanitari· el desembosc i apilat del suro· males pràctiques de pela· principals plagues i malalties: corc del suro i escaldat, entre altres· càrrega de camió

A part es va dur a terme la identificació i una primera classifi-cació del suro per examinar-ne les propietats i determinar-nela qualitat i defectes. Tot plegat, amb una visita guiada a lesinstal·lacions i pati de l’empresa CORCHO DEL PAÍS de SantaColoma de Farners.

El Consorci es reuneix amb el Conseller Santi Vila

Rossend Castelló, president del Consorci, i Joan Rovira, secretarigeneral, es van reunir el dia 11 de juliol amb el conseller delDepartament de Territori i Sostenibilitat, el sr. Santi Vila, i amb elsecretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, el sr. Josep Enric Llebot.

En primer lloc cal senyalar que, al marge del to positiu i d’entesade la trobada, d’aquesta ja n’han seguit un conjunt de línies detreball i reunions – fins aquest moment amb l’Agència Catalanade l’Aigua (ACA) i amb la Direcció General d’Urbanisme – queesperem puguin fructificar i donar resultats concrets i passosendavant en temes importants per nosaltres com a silvicultors.

Pel que fa a l’ACA, al tancament d’aquesta revista ja hi haprevista una reunió amb el seu director i s’han fet passos enda-vant importants com el d’impulsar un conveni entre la mateixaAgència i l’administració forestal (CPF i Direcció General de bos-cos) per evitar tasses i una doble fiscalització de l’activitat fores-tal als boscos de ribera. En aquest conveni, reclamat des de famés de cinc anys pel Consorci, també hem introduït milloresimportants com: eliminar el concepte zona fluvial, més amplique el de domini públic hidràulic, zona de policia i zona de ser-vitud; restringir les espècies al·lòctones a les que preveu el ReialDecret “1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el

listado y catálogo espanyol de especies exóticas invasoras” ifacilitar el seguiment del conveni per part dels propietaris mit-jançant la participació del Consorci a les reunions.

Pel que fa a temes d’urbanisme, la reunió amb el conseller ha

donat pas a una trobada amb el Director General d’Urbanisme,el sr. Agustí Serra, en la que des del Consorci volem reivindicarespecialment:

La necessitat de millorar el tractament que fa al sòl nourbanitzable, tant de l’espai forestal com de les masies. Aquícal diferenciar dos aspectes: el primer d’intrusisme creixentd’ajuntaments i administracions supramunicipals en tot elrelatiu a la normativa forestal; i el segon la necessitat de flexi-bilitzar el tractament de les obres dirigides a la rehabilitaciói/o millora de masies i a la construcció d’edificacions vincula-des a l’activitat de la finca.

Rectificar l’absurd que ha portat a la creació d’un comitèd’experts per a la reforma de les polítiques d’ordenació territo-rial i d’urbanisme a Catalunya, sense representants del mónagrari i forestal. D’acord amb el mateix text normatiu, el Comitècreat per ordre del Departament de Territori i Sostenibilitat, eldarrer mes de juny, pretén vetllar pel desenvolupament econò-mic territorial, per “la difusió equilibrada al territori dels efectesderivats de grans projectes i activitats estratègiques” i potenciarentre altres “ ... la implantació d’activitats econòmiques, la pre-servació del sòl no urbanitzable i el paisatge”. Tot això sensecomptar amb la participació directa dels responsables i profes-sionals vinculats a la gestió del 95% d’aquest territori.

activitat15Setembre de 2013catalunyaforestal

Nova eina per donar a conèixer les poblacions de cabirol a Catalunya

El cabirol (Capreolus capreolus), un petit cèrvid associat als eco-sistemes forestals de tota Europa, va arribar durant els anys 70 delsegle XX a quedar restringit a algunes valls del Pirineu. Aquestapoblació es trobava connectada amb la població francesa queaconseguia una mínima conservació de l’espècie en aquests espaisnaturals.

A partir dels anys 90 s’inicien diferents projectes de reintroduc-ció als massissos litorals de Catalunya, des de la Garrotxa i Cap deCreus a l’Alt Empordà, fins al Massís del Port al Montsià, que enpocs anys assoliren l’objectiu principal d’aquestes mesures.

A l’actualitat, el cabirol, com espècie cinegètica, es troba inclòs enels plans d’aprofitament de fins a 244 àrees de caça a Catalunyaque permeten ser caçats d’acord amb el criteri de sostenibilitat.Dins aquest criteri d’aprofitament sostenible s’inclouen tambéaspectes com la prevenció dels problemes que poden ocasionar acerts conreus sensibles o a la seguretat del trànsit a algunes viesde comunicació.

Des dels anys en què es van dur a terme diferents projectes dereintroducció, la distribució del cabirol i la seva abundància s'hananant incrementant any rere any.

La seva presència a zones com la serra de Collserola, el massísdel Garraf o diferents llocs dels secans de Lleida, el massís delMontnegre-Corredor, entre d'altres, ens porten a pensar en unadistribució a la major part dels espais naturals del nostre país.

Establir uns models adequats d’aprofitament i de gestió dels

problemes derivats (sobretot els danys en plantacions i reforesta-cions forestals) fa necessari un coneixement acurat dels indica-dors demogràfics, però també de la presència de l’espècie i de laseva expansió que ajudin en la presa de decisions per minimitzaraquests danys.

Amb aquest objectiu,l’Àrea d’Activitats Cinegèti-ques en el marc del Pla deSeguiment de les EspèciesCinegètiques inicia unacampanya per tal deconèixer la distribució delcabirol a Catalunya. Perportar-la a terme dema-nen la col·laboració de tot-hom que hi vulgui partici-par. Tot i que demanen elsuport especial dels profes-sionals del medi natural:biòlegs, investigadors, tèc-nics de la gestió dels espaisnaturals, agents rurals iguardes de reserva de fau-na salvatge, caçadors i delsgestors de les àrees de caçaque participen en la gestiód’aquesta espècie, ésimportant que silvicultors igestors forestals que patei-xin els danys, facilitin lesdades de les observacionstant d’animals vius com dedanys, per tal de tenir unaradiografia el més real iactual possible de la distri-bució del cabirol.

Durant l’any 2013 i fins a finals de maig de 2014 es podenenviar les dades de les observacions, les quals es recolzaran ambaltres fons d’informació (llibres de batudes de senglar, capturesper caça i col·lisions amb vehicles) que han de permetre com-pletar la distribució geogràfica i anar actualitzant-la de formacontínua.

Per a facilitar les dades només cal omplir un formulari quepodeu trobar al web de Gencat.cat (Departament d’Agricultura– Medi Natural – Caça i Pesca Continentals – Distribució delcabirol a Catalunya). El formulari es pot enviar via web, viacorreu electrònic (acinegetica.daam@gencat.cat), per correuordinari a l’Àrea d’Activitats Cinegètiques (c/ Dr. Roux 80 –08017 Barcelona) o bé per fax (93 567 41 84). I si us cal, des deles oficines del Consorci Forestal de Catalunya us podem ajudara omplir i enviar el formulari.

Figura 1. Distribució dels projectes de reintroducció de cabirols a Catalunya. Cadapunt indica l’any d’inici i la mida del cercle el nombre d’exemplars (Font:Gencat.cat).

Figura 2. Mapes de distribució del cabirol expressat en quadrícules de 10 km publi-cats als diferents atles de mamífers (Font: Gencat.cat).

Danys del cabirol en plantacions de pollancres.

Danys en regenerat de pi

16activitat

Setembre de 2013catalunyaforestal

Homenatge del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya a Francisco Rovira

L’ICAEN convida al Consorci a participar a la Setmana de l’Energia 2013

El passat dilluns 23 de setembre, el Centre TecnològicForestal de Catalunya (CTFC) va celebrar un acte pled'emotivitat en motiu de l’homenatge a Francisco Rovi-ra per la seva tasca en la creació i direcció de la institu-ció. En Francisco, que sovint es referia al Centre com sies tractes d’un propi fill, ens va deixar ja fa un any des-prés d’una trajectòria dilatada i marcada molt intensa-ment pel seu compromís amb el sector forestal i la sevadefensa de la propietat forestal privada. Silvicultor ipersona compromesa amb el seu territori, fou tambépresident del Consorci Forestal entre el 2002 i el 2006.

Van participar a l’acte la família, col·laboradors, amicsi nombrosos representants del món forestal català que,d'aquesta manera, li van retre un sentit reconeixement.El president del Centre, Josep M. Pelegrí, i antecessors,Francesc Xavier Ballabriga i Josep Ramon Mora, van ferun repàs de la trajectòria del CTFC i del paper decisiudel Francisco en aquest camí.

Per part del Consorci i com no podia ser d’altramanera, ens vam sumar a una celebració en la que vanparticipar Rosendo Castelló, en tant que president, i unbon número de socis i membres de la Junta de Govern.

Aquesta ocasió, també és un bon moment per recor-dar la persona i la gran tasca que va realitzar, defensantla visió de la realitat forestal des de l’òptica del propie-tari compromès amb la gestió sostenible del bosc. Peraconseguir-ho, va treballar de valent per consolidar lesdiferents organitzacions professionals vinculades albosc i per crear un lobby amb l’objecte de recolzar idinamitzar el sector. Durant la seva etapa davant delConsorci i fent-ho compatible amb la direcció del CTFC,Francisco va assumir una llarga llista de responsabilitatsentre les que destaquem:

President de PEFC España (Programa per al Reco-neixament de Sistemes de Certificació Forestal) des del’any 2005 fins que va faltar.

President Executiu de COSE (Confederació d’Orga-nitzacions de Silvicultors d’Espanya) entre els anys2003 i 2007.

Vicepresident de la CEPF (Confederació Europea dePropietaris Forestals) en el mateix període.

Membre de la Comissió de Medi Ambient d’UnióDemocràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 2002.

Impulsor i col·laborador actiu de moltes altres enti-tats d’àmbit català i internacional (FORESPIR, USSE,ARCMED, etc.) que avui en dia continuen treballantcostat a costat amb el Consorci i amb la propietatforestal privada.

Com a persona, des de l’editorial d’aquesta revistadestacàvem ara fa un any i en primer lloc, la seva granenergia en impulsar projectes i la capacitat de plasmarles idees al territori; i en segon lloc, la perseverança al’hora de cercar els mitjans necessaris per assolir elsobjectius i sempre des d’una perspectiva positiva ioptimista. Amb aquest record, des del Consorci volemfelicitar a la Junta i a l’equip del CTFC per la iniciativa ialhora, encoratjar-los a continuar treballant plegatsamb el mateix esperit.

En el marc de la Setmana de l’Energia 2013, el dia 27de juny, es va celebrar la jornada ‘Aplicacions tèrmiquesde la biomassa a la indústria’ en la que Josep M. Tusell,responsable tècnic del CFC, va fer una presentaciósobre els usos i les oportunitats de la biomassa. La Jor-nada, organitzada per l’ICAEN, va tenir lloc al PalauRobert de Barcelona.

Josep Ramon Mora,Josep M Pelegrí,Dolors Ciuró (l’espo-sa) i Xavier Ballabri-ga, descobrint la pla-ca en homenatge aFrancisco Rovira a laSala que portarà elseu nom.

La Sala d’actes delCTFC on es va cele-brar l’homenatge

legal17Setembre de 2013catalunyaforestal

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

l món forestal està evolucionant a mar-xes forçades i, en conseqüència, avui endia donem importància a qüestions que

antigament ni s'hi parava atenció, si més no, en elsentit que va aquest article. Un exemple clar sónels camins i pistes forestals. De tota la vida, elscamins i pistes forestals han servit per comunicarllocs i per poder treure la fusta i demés productesforestals de les finques. Així, quan un propietariveí necessitava passar assíduament per un camínomés ho havia de demanar al seu titular (avegades s’instituïa una servitud de pas), tot dinsun clima de bon veïnatge i confiança. O sinó, s’a-cabava en els tribunals, on un jutge decidia.

Tanmateix, actualment hi ha un debat sobre lataula que sobrepassa la nostra capacitat de reac-ció i ens condueix a un escenari que tenim les deperdre, si no reaccionem, atès que les regles deljoc són unes altres: Quins camins són públics iquins són privats?

La propietat dels camins és un tema molt com-plex jurídicament perquè no existeix una norma-tiva específica que marqui uns criteris determi-nats. Excepte en aquells casos claramentflagrants (carreteres principals que comuniquenpobles, camins rals de tota la vida, etcètera), nor-malment els propietaris forestals ens creiem queels camins que travessen les nostres finques sónprivats (ja siguin nostres o del veí). Però, mai arri-bem a pensar que aquells camins són de l'Ajunta-ment del municipi.

Cal tenir present que, en els darrers anys,alguns Ajuntaments, mitjançant el Cadastre, hanqualificat com a públics molts camins i pistesforestals, sense ni notificar-nos-ho. Tenim la gransort que el Cadastre no és determinant als efectesd'identificar la propietat (a diferència del Registrede la Propietat, que sí que ens garanteix els nos-tres drets) però, independentment d'aquest fet,no deixen de sorprendre i desconcertar aquestesactuacions fetes a les esquenes dels propietarisper part dels qui són teòricament, els nostresrepresentants.Ara bé, què ens convé més com a propietaris: queels camins que passen per les nostres finquessiguin públics o privats? La meva opinió personalés inequívoca: clarament privats. El motiu és que

quan un camí és públic, significa que no és teu; iper tant, ja no s'hi té cap dret al respecte. I si tra-vessa pel mig d'una finca és més fàcil que puguigenerar problemes.

I si a aquest fet hi sumem que alguns Ajunta-ments impulsen inventaris de camins municipals,la situació s'escapa de les mans. I és que no ésgens recomanable la situació d'indefensió que esgenera davant l’apàtica piconadora que esdevéun Ajuntament en aquests casos, ja que acostu-ma a fer bandera d'un discutible "interès gene-ral", tot confiant en la legitimació d'un més queqüestionable informe, de caire més ideològic quetècnic, d'algun pèrit de camins de ciutat. A títold'exemple, existeix el precedent d'informes peri-cials que s'han basat en llibres d'excursionistes delsegle XIX, la qual cosa exemplifica el grau d’abe-rració que es pot arribar a assolir.

I quina solució tenim?Recopilar documentació antiga que acrediti quedeterminats camins són privats és una bona solu-ció. O, tot i no ser determinant, és útil penjar car-tells de "propietat privada", com els que disposael Consorci Forestal. De totes maneres, seria idealinscriure els camins al Registre de la Propietat. Enaquest sentit, durant aquestes dates s'està realit-zant una prova pilot amb Registradors de la Pro-pietat i Topògrafs a la finca de Serrahima (Arbú-cies), on s'està dissenyant un protocol d'inscripciódels termes (fites) i els camins. Per tant, unavegada s'hagi dut a terme aquest assaig, potserserà un bon assumpte a tenir en compte.

En conclusió, cada propietari ha de fer el quèvulgui a la seva finca però, a vegades convéobservar els fets amb una perspectiva general.

E

La propietat dels camins forestals.

Públics o privats?

18legal

Setembre de 2013catalunyaforestal

Preferir que uncamí de casa siguipúblic perquè l'A-juntament, supo-sadament en faràel manteniment,no deixa de seruna decisióeconòmica a moltcurt termini. Per-què si atenem a

precedents com el del municipi d'Albanyà (Alt Empordà), quecobra taxes per passar per camins públics forestals als camionscarregats de fusta de les finques, potser la suposada conservaciól'acaba finançant qui menys s'ho esperava.

Línies amunt s'ha apuntat que, per formalitzar un permís de pas

permanent d'un propietari a favor d'un altre, es podia constituir

una servitud. En aquest sentit, i per fer-ho pràctic, a continuació

s'exposarà resumidament quatre trets significatius de les servi-

tuds, i una relació dels passos a seguir per formalitzar-ne la seva

correcta constitució.

LES SERVITUDS DE PAS

Les servituds són gravàmens que afecten a una finca, enbenefici d'una altra. N'existeixen de molts tipus: d'aqüe-ducte d'aigües, de llums, de la xarxa, etcètera; tot i que lesque aquí ens interessen són les de pas, que a la vegada,són les més corrents.

Les servituds de pas poden ser legals o voluntàries. Leslegals són aquelles que la llei estableix com a obligatòriesquan un propietari d'una finca sense sortida, o insuficient,necessita passar per un camí veí (article 566-7 del LlibreCinquè Codi Civil de Catalunya). I les voluntàries són lesque s'acorden per mutu acord entre dos o més propietaris.També es poden formalitzar servituds de pas personals, ésa dir, servituds a favor d'una persona determinada, i nosobre una finca.

Quins passos han de seguir dos o més propietaris perconstituir una servitud de pas?

1. El propietari interessat, una vegada havent-ho parlat iacordat amb l'amo del camí, ha de redactar un projectetècnic que ha de contenir el plànol del vial i una explicaciótècnica i geogràfica de l'emplaçament (amplada, longitud,característiques, etcètera). Alerta que últimament, lesNotaries i Registres de la Propietat demanen marcar elcamí amb coordenades UTM.

2. Una vegada redactat el projecte, cal redactar unaproforma notarial de servitud, amb una explicació jurídicadels requisits legals i les seves característiques.

3. Cal portar la proforma notarial redactada i el projectetècnic a la Notaria. S’aconsella anar a Notaries que esti-guin avesades amb aquesta tipologia d'assumptes.

4. La Notaria citarà al propietari interessat i al propietarique autoritzi el pas pel camí de la seva propietat, a fi deformalitzar l'escriptura de constitució de servitud de pas.

5. La Notaria remetrà l'escriptura al Registre de la Pro-

pietat amb competència territorial sobre la finca, a fi queinscrigui l'escriptura degudament al foli registral del predisirvent (qui suporta la servitud, és a dir, l'amo del camí).

6. La servitud de pas ja estarà legalment constituïda.

En aquests assumptes més específics, s'aconsella enca-rregar la paperassa o demanar-ne la supervisió a un pro-fessional jurídic i el projecte tècnic a un professional delsector forestal. La raó és que cal ser molt acurat a l'horade fer el text de l'escriptura ja que, per exemple, en unprincipi les obres i les activitats de conservació de la servi-tud són a càrrec del propietari interessat (predi dominant),excepte quan l'escriptura pública n'estableixi una cosadiferent. O d'altra banda, hem de tenir present que la ser-vitud afecta a tota la finca, la qual cosa significa que caldescriure i identificar correctament el camí afectat per noconfondre's amb altres camins.

També, pot ser interessant saber que les servitudspoden ser temporals (i per tant, amb data d'extinció) operpètues; i que cal fixar-li un valor econòmic a l'es-criptura de constitució, la qual s’utilitzarà com a basea l'hora de tributar davant l'Agència Tributària deCatalunya.

Finalment, les servituds de pas es poden extingirmitjançant acord de les parts posant fi a la servitud;pel no ús durant 10 anys (s'ha de demostrar aquestabandonament); per impossibilitat d'exercir-la (desa-pareix el camí, per exemple); per extinció en cas queaixí s'hagués pactat en un bon principi (perquè s'haexhaurit el termini de la servitud); referent a les servi-tuds personals, quan traspassi el beneficiari o s'acom-pleixi alguna condició resolutòria pactada; per renún-cia del qui fa servir la servitud (predi dominant); entred'altres supòsits que preveu l'article 566-11 del LlibreV del Codi Civil de Catalunya i les causes generals d'ex-tinció de les servituds.

maquinària19Setembre de 2013catalunyaforestal

més que una tècnica

a poda és una tècnica que consisteix enretallar un arbre o un arbust intencio-nadament amb l’objectiu d’obtenir

millores de creixement i producció, així comd’embellir la seva forma natural per donar-li unanova estètica ornamental. Distingim diferentstipus de poda en arbres ornamentals: la poda deformació (es fa en arbres joves, amb l’objectiu deconduir a l’arbre per tenir branques fortes i bendistribuïdes), la poda de manteniment (periòdi-cament, quan l’arbre ja ha crescut es van elimi-nant les branques i els elements que dificulten elcreixement) i la poda excepcional (consisteix enreduir dràsticament les branques de l’arbre, dei-xant la copa sense volum).

Per a una correcta realització del procés depoda, cal tenir molt en compte les tres etapes decreixement dels arbres (etapa juvenil o de for-mació, etapa de creixement i producció, etapade velledat o renovació), així com altres factorscom la varietat, l’edat, el sistema de cultiu, la fer-tilitat del sòl, etc...

Eines i maquinària de podaSegons el tipus de poda que haguem de realitzarescollirem l’eina o la maquinària més adequada.Distingim quatre grans grups: les motoserres, lespodadores d’alçada, els tallatanques i les einesmanuals.

Les motoserres per podar han de ser lleugeres,precises i fiables, ja que cal tenir en compte quesempre es treballa en alçada. Si parlem de lleu-geresa i comoditat, hem de destacar el noumodel Stihl MS 150 TC-E, una motoserra quenomés pesa 2,6 kg i que incorpora una cadena¼” Picco de perfil baix, que permet treballaramb comoditat i màxima precisió de tall. Lamotoserra més lleugera del mercat és el comple-ment perfecte pel professional de la poda.

D’altra banda, les podadores d’alçada ens per-meten treballar amb seguretat sense necessitatde trepar. Es pot treballar fins a 5 m d’alçadagràcies al tub telescòpic i regular, segons neces-sitat, les diferents alçades a través dels prolonga-dors de tub. Més seguretat amb les mateixesprestacions de la motoserra.

Per a feines de mantenimentde paisatges i jardins, els talla-tanques ens permeten podar idonar formes ornamentals alsarbustos i les tanques. Existeixuna gran varietat de tallatan-ques (d’alçada, d’acumulador, degasolina o elèctrics), però volemdestacar les dues versionssegons si es tracta d’una feinaúnicament de poda o si el vol

L

Lluís Santacreu

Tècnic comercial espe-cialitzat en maquinàriade jardineria i forestalVicreu

donar formes concretes. Els tallatanques versiópoda (R) disposen d’un gran espai entre les fullesde tall i una major altura en les dents per podargrans tanques de forma senzilla, ràpida i amb elmínim d’esforç. Pel contrari, la versió de perfilat(T) permet donar una forma perfecte a les tan-ques i als arbustos. El tall és molt més net grà-cies a la geometria de les fulles de tall i el pocespai entre aquestes. Una eina que permet fer“filigranes”.

Per últim, trobem tot el ventall d’eines manuals,entre les que hi trobem les tisores de podar, lestisores per podar tanques, tisores de jardiner,serres de mà, serres telescòpiques i tisores ambtub telescòpic. A l’hora d’escollir una tisora depoda ens haurem de fixar en el diàmetre de tallque vulguem realitzar (de 3cm a 5cm), si volemtallar fusta verda o fusta més dura i seca, i en les

comoditats de la pròpiatisora a la nostra mà. Din-tre de les tisores de poda,les ergonòmiques són lesque millor s’adapten a lamà i permeten treballardurant hores amb la màxi-ma comoditat, assegurantun tall fàcil i segur. Peraltra banda, la serra de màés l’eina auxiliar ideal perpodar en alçada, donant

suport a la motoserra, i realitzant movimentsespecífics segons la posició de l’operari respectel’arbre. En serres destaquem el “tall japonès”,que permet tallar sense fer cap esforç quan femel moviment de retrocés de la serra. Dintre d’a-questa gamma de serres trobem una varietatmolt àmplia segons usos (serres de mà, serresplegables i serres telescòpiques).

La importància d’un bon assessoramentHem de tenir en compte que la tècnica de lapoda requereix molta atenció, bons profes-sionals i les eines adequades per no perjudi-car a l’arbre i sobretot per treballar ambseguretat. Per aquest motiu, us recomanemque a l’hora de comprar material i eines perpodar aneu al vostre distribuïdor especialit-zat i us deixeu assessorar. Com ja hem vist,existeix una varietat infinita de maquinària ieines per la poda, però no totes serveixen pelmateix i unes són millors que les altressegons l’ús que en vulguem fer. A més, exis-teix també una gran varietat de complementsper a cada màquina i Epi’s per treballar ambcomoditat i seguretat. Per això, a més d’unassessorament comercial adequat, cal quetingueu una formació especialitzada. La podaés més que una tècnica, és una cultura, unaforma de vida.

20maquinària

Setembre de 2013catalunyaforestal

l passat mes de juny, una vegadamés, les inundacions van ser notíciaen el nostre país. No és d’estranyar,

tenim els dos elements propicis per a regis-trar inundacions: precipitacions intenses,més que no pas persistents, i territoris moltantropitzats. El primer element s’encarregade proporcionar cabals temporalment exces-sius per a la capacitat de drenatge delterreny, mentre que el segon ens asseguradanys, com a mínim, per a les infraestructu-res més properes a les zones inundables. Amés, les inundacions de la Val d’Aran vanpresentar un tret singular propi de l’altamuntanya, ja que no van ser propiciadesnomés per la pluja sinó també pel desglaçaccelerat.

L’hivern havia estat extraordinàriamentnivós. La persistència de situacions del nord inord-oest, especialment humides al vessantnord dels Pirineus, havia permès unes acu-mulacions de neu històriques. En la figura 1reproduïm el gràfic del gruix de neu a laBonaigua que ofereix el web de l’InstitutGeològic de Catalunya. S’observa com l’acu-mulació de neu durant el darrer hivern erael doble de l’habitual. Algunes de les neva-des, per exemple a mitjans de gener i acomençaments de febrer, acumulaven ellessoles mig metre de neu nova. Aquestes pre-cipitacions són molt poc freqüents a les nos-tres muntanyes i, per contra, el darrer hivernes donaren repetidament. L’última nevadaimportant va ser a començaments de juny,totalment fora de temporada, i va permetreacabar la primavera amb un gruix de neuinaudit per a l’època, fins i tot per a la Vald’Aran.

A les cotes altes hi havia un gruix consoli-dat de dos metres i mig, el que suposa con-gestes del doble i més a les raconades méspropícies. Una part important d’aquesta neuva començar a desfer-se amb l’arribada d’al-

tes temperatures a partir de la segona set-mana de juny i durant l’episodi de pluges,ara sí en forma d’aigua, d’entre els dies 17 i19 de juny. A l’estació meteorològica deVielha e Mijaran van caure 125 mm, 101d’ells en 24 hores, el que suposa el segonregistre més elevat després dels aiguats del 7de novembre del 1982 (169,5 mm). Aquestepisodi del 1982 va ser igualment unaadvecció del sud depressionària però, tal icom mostrem en la figura 2, aquella encarava ser molt més intensa. En aquella ocasió vaploure força més però no hi havia neu per adesfer. En canvi, en l’episodi d’enguany hi hamenys pluja però cal sumar l’equivalent auns 100 mm més corresponents al desgel.Per tot plegat, els cabals del juny passat vanser realment un rècord històric per a la Vald’Aran i els danys que coneixem eren pràcti-cament inevitables. I en qualsevol cas, s’hacomprovat un vegada més com escenarisatmosfèrics similars produeixen fenòmensmeteorològics semblants en intensitat i dis-tribució.

L’episodi meteorològic de pluja i desglaçva ser inevitable, però ho eren també elsdanys ocasionats per les inundacions? Sem-pre que es registra una notícia d’aquestescaracterístiques sorgeix el debat sobre l’ocu-pació de lleres i la necessitat de netejar-les. Imés enllà també sobre l’excessiva imperme-abilització dels terrenys o la necessitat dereforestar vessants. Sembla que en el cas dela Val d’Aran aquests darrers no serien argu-ments importants ja que la falta d’arbres encotes altes és degut a l’alçària de les mun-tanyes. Però sí que hi hagué una polèmicaperquè l’Ajuntament havia fet unes tasquesde neteja al riu que després la Confedera-

ción Hidrográfica del Ebro va sancionar. És evident que l’escenari ideal per a man-

tenir un riu en la seva màxima capacitatd’absorció d’aigües és la no intervenció. Ara

Les darreres inundacionsa la Val d’Aran

meteorologia23Setembre de 2013catalunyaforestal

David Montserrat

Doctor en Geografia

E

24meteorologia

Setembre de 2013catalunyaforestal

bé, un cop s’han instal·lat infraestructuresprop del riu degut al creixement urbà odins mateix de la llera (canalitzacions,ponts, rescloses, etc...) cal redefinir quinescaracterístiques ha de tenir la llera per a noperjudicar la funcionalitat natural del riudurant la majoria de dies i alhora poder ferles funcions de desaigua en el cas puntuald’aiguats. Trobar un equilibri entre aques-tes dues necessitats no és fàcil. Perquè unacosa és retirar arbres caiguts o inestablesde dins de la llera i una altra molt diferentés entrar-hi amb una retroexcavadora i eli-minar tots els estrats de vegetació. I, sobre-tot, cal assumir que hi haurà danys a partirde certs cabals.

En el cas de la Val d’Aran, vista la magni-tud de la riuada, potser caldria fer unbalanç més aviat positiu del volum final dedanys, encara que aquests fossin enormes.Recordem una vegada més que arribar a unrisc zero no és possible ni viable econòmi-cament. Eliminar els boscos de ribera per afer les lleres més netes seria tan absurdcom disminuir els pendents de les muntan-yes per a fer-les menys abruptes. Les tas-ques forestals en ambients de ribera solenestar en mans de les Administracions degutal caràcter públic dels terrenys i, per tant,haurien de ser un exemple de bona gestióen buscar aquest equilibri entre la funcio-nalitat ecològica i l’interès econòmic, con-ceptes que poden semblar antagònics acurt termini però que són convergents allarg termini.

Figura 1. Evolució del gruix de neu a la Bonaiguadurant la temporada 2012-2013. Font: Institut Geolò-gic de Catalunya (IGC).

Figura 2. Escenari sinòptic de l’altitud geopotencial de850 hPa corresponent als dos registres màxims de pre-cipitació a la Val d’Aran. S’observa en ambdós casoscom una advecció del sud càlida, humida i inestableimpacte i sobrepassa els Pirineus. Font: ReanàlisiNCEP/DOE de la NOAA.

Campanya d’aprofitament de suro en una finca del municipi

de Breda, comarca de la Selva

gestió forestal27Setembre de 2013catalunyaforestal

INTRODUCCIÓ Durant l’estiu de 2013 la Cooperativa de Ser-veis del Consorci Forestal de Catalunya haexecutat l’aprofitament del suro d’una fincadel municipi de Breda, comarca de La Selva,sobre una superfície aproximada de 10,6 ha.Aquesta zona es va cremar en l’incendi de1994, però atès que les sureres ja tenien unacapa de suro que les protegia, la mortalitat vaser relativament baixa. No obstant això, el pasdel foc sempre suposa un gran impacte per albosc i de fet encara s’observen els efectessobre les sureres, amb peus debilitats, ambferides i capçades poc vigoroses.

A la finca domina el bosc mediterranidominat per la surera (Quercus suber) barre-jada amb l’alzina (Quercus ilex) i amb presèn-cia freqüent de pi pinyer (Pinus pinea).

En quant a la gestió prèvia de la zona, es vapelar el suro cremat cinc anys després de l’in-cendi per tal de possibilitar a les sureres deproduir suro de qualitat i desfer-se del surocremat que no té cap valor econòmic. Poste-riorment es va estassar, l’any 2012, aprofitantla línia d’ajuts que va obrir l’administració pelque fa a la pela de suro de baixa qualitat, demanera que, a l’hora de pelar, el recobrimentdel sotabosc era escàs i es podia arribar fàcil-ment a les sureres. A part d’aquestes feinesrealitzades, imprescindibles per obtenir surode qualitat, donat l’estat precari de la suredatambé seria convenient afavorir aquestaespècie mitjançant diverses estratègies:

a) La surera és una espècie molt sensible a lacompetència, pel que se li ha de treure tota laque sigui possible mitjançant tallades selecti-ves. Ja es veu amb molta freqüència que sure-res molt properes a altres espècies creixen tor-tes, arriben a poca alçada, presenten capçadessubdesenvolupades... Per tant, és molt impor-tant eliminar la competència a les sureres que

produiran suro de qualitat, deixant lliure coma mínim un parell de metres al voltant de l’ar-bre. Convé molt eliminar els pins pinyers, a lacompetència dels quals la surera sembla serespecialment sensible. En canvi alguns silvi-cultors sostenen que la competència de l’alzi-na i l’arboç no afecta tant a la surera, tot i queaixò s’hauria de comprovar científicament. Entot cas, es recomana deixar alguns peusd’espècies secundàries per afavorir tant ladiversitat de la massa forestal com la diversi-tat dels productes a treure, ja que, per exem-ple, de l’alzina es pot obtenir una certa quan-titat de llenya i els arboços es podendesarrelar per aprofitar-los per jardineria.

b) En aquesta finca s’observen amb fre-qüència sureres envellides. Aquests peuss’haurien de treure ja que donen suro de baixaqualitat i estan ocupant l’espai de sureresjoves que podrien produir millor suro.

c) L’estassada periòdica de la sureda tédiversos efectes positius: en primer lloc, lamajor circulació de l’aire permet millorar l’es-tat sanitari de la massa, a més, se li treu com-petència a les sureres i s’obren espais per talque es puguin establir plançons de surera i espugui renovar la massa. Per altra banda, coma efecte negatiu, algun silvicultor ha apuntatque l’eliminació del matoll pot eliminar tam-bé possibles depredadors i paràsits del corcdel suro i per tant ser contraproduent. El pro-blema actualment amb les estassades és quedegut a l’alt preu de les feines forestals i elbaix preu dels productes, només és assumibleeconòmicament en condicions molt especials,quan la feina es pot mecanitzar. Molts pro-pietaris opten per, en lloc de fer estassadatotal, fer corriols i estassar només al voltantde les sureres, amb el que s’estalvien granpart del cost.

Diego Almenar

Enginyer de ForestsCooperativa ServeisForestals

28gestió forestal

Setembre de 2013catalunyaforestal

OBJECTIUSEs vol obtenir suro de qualitat apte per la fabri-cació de taps de vi. Com a conseqüència de l’in-cendi de l’any 1994, es va fer malbé el suro d’a-quella pelada, que va quedar ennegrit iinservible per a la fabricació de taps. L’objectiudesprés de l’incendi va ser tornar a produir surode qualitat en el mínim termini possible, pel quales van deixar passar uns anys per donar temps ales sureres a refer-se de l’estrès del foc, i es vapelar el suro cremat l’any 1999. Aquest suro cre-mat no té cap valor econòmic però la feina s’hade fer per tal que les sureres tornin a produirsuro de qualitat en les següents peles. Així,transcorreguts 14 anys des de la pela del surocremat, aquest any 2013 tocava fer de nou lapela del suro.

EXECUCIÓ DELS TREBALLSAquest any 2013 s’han donat molt bones condi-cions per a la pela del suro. Després d’una pri-mavera plujosa hem tingut un estiu suau que hapossibilitat allargar l’època de pela fins entrat elmes d’agost, mentre que altres anys l’arribada detemperatures altes el mes de juliol sol acabarabruptament amb la temporada de pela, ja queel suro queda enganxat a l’arbre i en la lleva espoden arrancar trossos de la capa generadoradel suro. En canvi aquest any el suro es treiaamb molta facilitat i sense risc per les sureres.

El suro ha resultat de baixa qualitat degut a lapresència freqüent del corc del suro, que fa mal-bé les pannes. Les galeries que hi havia correspo-nen a atacs d’aquest insecte en anys passats. Delarves d’aquest any, però, no se n’han trobat, la

qual cosa fa concebre alguna esperança de queen propers anys l’afectació pel corc sigui menorque en aquesta pela.

Per executar la pela s’ha contractat una collade peladors experts que garanteixin una feinaperfectament executada sense malmetre lessureres i sense comprometre la qualitat del surode properes peles. La colla s’organitza en 5 pela-dors, més un treballador per desemboscar elsuro i un altre que aplica els productes fitosani-taris al tronc pelat. Per completar la pela de les10,6 ha s’han emprat tres dies de feina, el quesuposa 15 jornals de pelador, 3 jornals dedesemboscador i 3 jornals d’arruixador. El pestotal de suro pelat ha estat de 10.090 kg, el quesuposa un rendiment de 672 kg/persona/jornal.

Fotografia 1. Pila de suro amb un surera pelada en segon terme

Fotografia 2. Treballadors en plena lleva del suro

Fotografia 3. Tractament fitosanitari de sureres acabadesde pelar

gestió forestal29Setembre de 2013catalunyaforestal

VALORACIÓ ECONÒMICA

a) IngressosLa productivitat d’aquesta finca és més aviat bai-xa, al voltant d’uns 1.000 kg/ha. Finques de millorqualitat de les Guilleries i Montseny produeixen2.000 o 3.000 kg/ha. Quasi tot el producte obtin-gut ha resultat suro de rebuig amb només unapetita part de suro de qualitat. A més, s’ha tretuna petita quantitat de suro cremat que no s’ha-via pelat l’any 1999. El tres tipus de producteobtingut s’exposen a la següent taula:

D’aquesta taula exposada cal destacar la baixíssi-ma quantitat de suro de qualitat i la diferència depreu que es paga entre aquest suro i el suro derebuig (el preu d’aquest darrer cobreix just lesdespeses) i el preu encara més baix del suro cre-mat, molt per sota del cost de la pela.

b) DespesesCom s’ha dit més amunt, s’han emprat tres dies defeina per completar la pela de les 10,6 ha, el quesuposa 15 jornals de pelador, 3 jornals de desem-bosc i 3 jornals d’arruixador. El cost principalcorrespon als jornals dels peladors que és de 0,32€/kg. A aquest cost s’hi ha d’afegir el del trans-port, de 0,06 €/kg, i el de direcció d’obra, de 0,02€/kg. En total, el cost és de 0,40 €/kg, indepen-dentment del tipus de suro de què es tracti, ja quela dificultat de pela no varia significativament enfunció de si és de qualitat, de rebuig o cremat.Així doncs, les despeses de pela són:

c) Balanç econòmicEn resum, el balanç de la pela de suro a la finca haestat:

Les dades del balanç econòmic són un indicadorde la difícil situació que travessa el sector del suro.El benefici econòmic és molt escàs degut a l’enor-me quantitat de suro de rebuig, i això tenint encompte que pràcticament no hi ha suro crematque suposa sempre un balanç molt negatiu. I amés s’ha de tenir en compte que no s’ha inclòsl’estassada prèvia ni l’arranjament de camins.

Fotografia 4. Desembosc del suro pelat

Tipus desuro

Pes (kg)

Percentatge(%)

Preu unitari(€/kg)

Ingréstotal (€)

Rebuig 9.610 95,2 0,43 4.132,30Qualitat 370 3,7 1,80 666,00Cremat 110 1,1 0,10 11,00TOTAL 10.090 4.809,30

Tipus desuro

Pes (kg)

Cost unitari (€/kg)

Ingrés total(€)

Rebuig 9.610 0,40 3.844,00Qualitat 370 0,40 148,00Cremat 110 0,40 44,00TOTAL 10.090 4.036,00

Tipus desuro

Pes (kg)

Ingrés(€)

Despesa(€)

Balanç(€)

Rebuig 9.610 4.132,30 3.844,00 288,30Qualitat 370 666,00 148,00 518,00Cremat 110 11,00 44,00 -33,00TOTAL 10.090 773,30

Autors: Lloret, F.; Solé, A.;Vayreda, J.; Estevan, H.;Terrades, J. (Centre de RecercaEcològica i Aplicacions Forestalsi Unitat d’Ecologia de laUniversitat Autònoma deBarcelona)Edita: Lynx EdicionsAny: 2009192 pàginesISBN: 978-84-96553-57-6

Aquest llibre descriu i analitza els patrons de distribució deles principals espècies vegetals llenyoses, és a dir, dels arbres iarbusts, a partir de la informació recollida en els inventarisforestals que cobreixen tot el territori. En concret, s’haninclòs 1.866 parcel·les a partir de les dades de l’InventariEcològic i Forestal de Catalunya, realitzat pel CREAF. A bandad’explicar la distribució actual de les plantes llenyoses, l’Atlesanalitza estadísticament les relacions d’aquestes espèciesamb un seguit d’importants variables climàtiques, topogràfi-ques, de substrat, d’estructura i composició del bosc. Tot elcontingut d’aquesta obra està organitzat en forma d’atles,amb mapes i gràfics que en faciliten la consulta i la com-prensió.

Atles de plantes llenyoses delsboscos de Catalunya

EXPOBIOENERGIA 2013. Fira Tecnològica de

Bioenergia

Del 22 al 24 d’octubre de 2013. Valladolid.Organitza: Avebiom i CeseforMés informació a www.expobioenergia.com.

Fira d’artesania de la fusta i el moble

Del 18 al 20 d’octubre de 2013. La Sènia.Més informació a www.lasenia.cat

30publicacions, webs i agenda

Setembre de 2013catalunyaforestal

Autor: Donald J. MeadEdita: Food andAgriculture Organizationof The United Nations(FAO)Any: 2013248 pàginesISBN: 978-92-5-107634-7

El 1960, la FAO va publi-car un llibre sobre el Pinus

radiata, escrit per CWScott, partint del coneixement que es tenia en aquellmoment. Després de més de 50 anys, la FAO presentaaquesta nova publicació amb una àmplia actualització delsconeixements sobre aquesta espècie.

Si bé aquest llibre abasta molts aspectes del pi insignis –tipus de sòl més adequat, les propietats de la fusta i els usosfinals, el seu rol social i ambiental, etc – centra, sobretot, laseva atenció en les pràctiques de gestió forestal sostenibleper aquesta espècie. També fa èmfasi als nous desafiamentsque afronta la gestió de les plantacions forestals, com araels efectes del canvi climàtic, les noves malalties i altresamenaces, i a com gestionar les plantacions forestals persatisfer les canviants necessitats de productes i demandessocials. Per tant, aquest llibre també és rellevant i útil perals productors d'altres espècies d'arbres.

A nivell mundial, hi ha poc més de 4 milions d'hectàreesde plantacions de pi radiata, principalment a Austràlia, Xile,Nova Zelanda i Espanya, per la qual cosa, de les coníferesintroduïdes és l’espècie més àmpliament plantada.

Sustainable management ofPinus radiata plantations

EDUbosc és la nova plataforma educativa forestal desenvo-lupada per la Fundació Boscos amb el suport de la FundacióCatalunya-La Pedrera, dins el marc del projecte 'Estimo elbosc' orientat a divulgar i donar a conèixer la realitat fores-tal a les escoles i al públic en general.

Edubosc és un espai de trobada entre les diferents entitatsdedicades a la formació vinculada a la gestió dels recursosnaturals i els usuaris. A banda de donar a conèixer la realitatdels boscos de Catalunya i els beneficis de la gestió forestal,EDUbosc es presenta com un espai de referència per a ladivulgació i formació d’aspectes relacionats amb la biodi-versitat, el patrimoni natural i els serveis ambientals delsecosistemes, la gestió dels espais naturals, la sensibilitzacióen matèria d’energies renovables, així com d’aspectes rela-cionats amb l’aigua i el canvi climàtic.

www.fundacioboscos.org/projectes/edubosc/info

Castelló

e n t r e v i s t a

Rosendo

Ens podria definir breument quina ésla seva relació amb el món del suro?

Al fer-me càrrec de la finca familiaren un estat d’abandonament havia quedecidir la orientació de moltes de lesparcel·les i vaig descobrir que el suros’hi regenerava molt bé i que històrica-ment la finca havia estat productorade suro de qualitat, com a molteszones del Montnegre-Corredor. Almateix temps, amb la meva afició ivinculació al món del vi, veia cada copmés clar les possibilitats d’un productetan extraordinari com el suro, exclusiude l’arc mediterrani occidental i de lacosta atlàntica de Portugal. Per aquestmotiu vaig fer treballs de regeneracióde la surera per dedicar una part

important de la finca a la sureda. Elsuro sempre m’ha apassionat i crec queés un valor important del nostre paísmolt poc explotat, que ens pot donarmolta riquesa i solucionar molts delsproblemes a les zones boscoses on hi éspresent i on potencialment hi pot ser.

Com veu la situació del suro català?Molt complexa. El suro de Catalunya

i del sud de França és diferent al de laresta de zones productores i representaun mercat molt petit del total de lamatèria primera mundial, seguramentd’entre un 5 i un 10%. El nostre suro,que es pela cada 14 anys enlloc dels 9 o10 d’altres zones, té unes característi-ques molt diferents en quant a elastici-

President de Quality Suber“... creiem necessari fer una aposta per apropar el nostre productea la indústria i, en concret, la catalana, per fer més fàcil el consumdel nostre suro.”

Rosendo Castelló, actualpresident del ConsorciForestal de Catalunya(CFC), és un silvicultorespecialment inquiet queté en la gestió de la sure-da i en el món del surouna de les seves passions.Gestiona una finca fami-liar que ha dirigit en bonapart a la producció desuro. És coneixedor iapassionat del món del vi,participa en una bodega ala D.O. Costers del Segre iés membre del CFC a lajunta de l’Institut Catalàdel Suro. Des del maig de2013, moment en què esconstitueix l’empresaQuality suber, S.L., tambén’és el president.

Fotografia 1. Rosendo Castelló participant en una de les JTS Emili Garolera, organitzades pel CFC,sobre la gestió de les suredes

“El suro semprem’ha apassionat icrec que és unvalor important delnostre país moltpoc explotat, queens pot donar mol-ta riquesa i solu-cionar molts delsproblemes a leszones boscoses onhi és present i onpotencialment hipot ser.”

entrevista 32Setembre de 2013

catalunyaforestal

tat i densitat i té una major afectació de les pla-gues i defectes, amb el que la tria i el treball a laindústria és més complicada. Per aquesta raó elsuro català ha de ser treballat per empresesespecialitzades i amb voluntat de valorar unproducte local. El suro català és difícil decomercialitzar per part dels propietaris forestalsja que la compra està en mans de molt poquesempreses i, a més, molt concentrada. Per altrabanda, les indústries catalanes, que per certcada cop perden més pes davant la indústria dePortugal i de la resta del món, no consumeixensuro català, sinó que compren pannes prepara-des de suro de fora o directament els taps quetan sols comercialitzen. La indústria però, ambaquesta política funciona, i tot i el període decrisi que vivim, als darrers tres anys ha augmen-tat les vendes i els beneficis.

Com sorgeix la idea de la creació d’una novaempresa?

Davant les dificultats esmentades creiemnecessari fer una aposta per apropar el nostreproducte a la indústria i, en concret, la catala-

na, per fer més fàcil el consum del nostre suro.Una indústria acostumada a comprar pannes apreparadors o intermediaris, difícilment anirà abosc i assumirà els riscos dels rendiments, delsdefectes per corc, etc, a part del cost financerque representa comprar una matèria primaque no podrà començar a treballar i vendrefins al cap de 8 o 9 mesos. Aquesta situació ensfeia pensar amb la necessitat de preparar elproducte per fer més fàcil la seva utilització perpart de la indústria.

Quin és l’objectiu de Quality Suber i com des-criuria la filosofia de funcionament?L’objectiu de la creació de Quality Suber és latria, emmagatzematge, finançament, prepara-ció per part d’experts en suro català i la vendade les pannes preparades a la indústria. El pro-pietari cobra una part al moment de l’entradaque cobreix les despeses de pela i un petitbenefici, i la resta de preu l’obté a partir de laliquidació final, un cop venudes les pannes.D’aquesta manera, el propietari és qui suportael cost financer entre el moment de la pela i lavenda, al cap d’uns mesos, i les possibles varia-cions del preu final. Per altra banda, la indús-tria podrà comprar pannes preparades perfabricar els taps sense necessitat d’anar a boscamb tot el que això implica.

Quines han estat les principals dificultats perengegar el projecte?En primer lloc la definició i recerca dels socis jaque havíem de cobrir el gran esgraó que hi haentre el bosc i la indústria, i aquí varem tenir lareceptivitat de la principal indústria prepara-dora, Corcho del Pais, S.A., que actualment éssòcia de Quality Suber, S.L. La resta d’accionis-tes són l’Associació del Montnegre-Corredor ila Cooperativa Serveis del Consorci Forestal deCatalunya. Amb un soci com Corcho del Pais,S.A., que és qui s’encarrega de la tria i prepara-ció de les pannes, tenim la garantia que el pro-ducte sortirà en condicions per a les indústries.A més, en garanteix una bona part del consumde les pannes ja elaborades. En segon lloc, elfinançament ja que necessitàvem de pòlissesper fer el pagament a compte dels costos de lapela. En aquest cas el Banc de Sabadell, i enconcret l’oficina de Santa Coloma de Farners, iAVALIS, societat de garantia recíproca lideradaper l’Institut Català de Finances, han facilitat elfinançament necessari. Aquí ha estat fona-Fotografia 3. Moment de la signatura de constitució de Quality Suber, S.L.

Fotografia 2. Sureda de la finca de Rosendo Castelló

33catalunyaforestalSetembre de 2013

entrevista

mental la bona entesa amb el banc, que vaentendre ràpidament la filosofia del negoci iel que implicava per al territori, i el recolza-ment decidit del Departament d’Agricultura.

Com valora la resposta dels socis – pro-ductors?La resposta ha estat immillorable i ha tingutuna molt bona acollida. He de donar les grà-cies a tots els socis esmentats abans per laseva implicació i la voluntat en arribar aacords en la redacció dels contractes, delsestatuts, etc, i a tots els proveïdors que hanconfiat en el projecte. No tinc cap dubte queamb una gent tan cohesionada al front del’empresa i amb un objectiu tan clar i comúens en sortirem molt bé. La prova és que jahem rebut diverses trucades de gent del sec-tor interessada en tenir tractes.

Quins són els propers passos i reptes acurt i llarg termini?En un inici ens hem centrat bàsicament enconcentrar l’oferta del suro de rebuig i enla compra de suro de qualitat apte per atapament de vi. Ara ens toca la comercia-lització de la primera campanya, en brut oja preparat per a la fabricació de taps aprincipis de l’any vinent. Hem de ser

estrictes en les qualitats i manera de treba-llar el producte i ser prudents a l’hora devendre’l i fer les negociacions. A mig termi-ni, al ser Quality Suber una empresa obertaa tot el sector productor i a la indústria,volem esdevenir un proveïdor global espe-cialitzat en un tipus de suro, el que esconeix arreu com “tipo país” valorat permoltes bodegues i elaboradors de vi. Pel quefa al pelegrí i el suro de rebuig, a partir delsresultats obtinguts en aquesta primeracampanya, valorarem la possibilitat d’incre-mentar el volum de compra de cara l’anyque ve. La valorització d’aquests productesés molt important per la posada en produc-ció de moltes suredes.

Més endavant, a llarg termini, QualitySuber podrà coordinar les peles en bona partdel territori i fer programacions i contractesa varis anys vista, si cal, amb les indústries.Podrem establir contractes per quantitats iqualitats de pannes per varis anys. Si caldirem als socis que no pelin un any o quepelin el que van deixar anys anteriors i d’a-questa manera el suro català per fer taps“tipo país” tindrà una oferta i uns preus esta-bles al mercat, la qual cosa afavorirà a tota lacadena del suro i evitarà en part l’especulacióque sempre ha envoltat al món del suro.

Fotografia 4. Rosendo Castelló i Josep Pla, secretaride Quality suber, al pati de Quality Suber.

Dr. Xavier Campillo Besses Geògraf col· legiat núm. 861 Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

tel. 650 372 399 periciacaminera@gmail.com www.periciacaminera.com

El nou directori, que s’iniciarà enproperes revistes, inclourà un llis-tat amb les empreses de referènciadel sector (empreses de treballsforestals, indústries, enginyeries,gabinets tècnics, empreses de ven-ta de maquinària, viveristes, entred’altres).

Mòduls a color de 55 x 30 mm

Tarifes (edició trimestral): Socis: 76€/any No socis: 95€/any

Anuncia’t al Directori d’empresesdel Catalunya Forestal!

Posa’t en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya

972 84 27 08

Ap. Correus 11 - 17401 ArbúciesCoord. UTM: 31T 457000E 4628900N

masvilar@masvilar.catwww.masvilar.cat

--------------Tere Crous - Tel. 699 499 911