*MÉS BIBLIOTEQUES, MÉS USUARIS, MILLORS SERVEIS

Les biblioteques públiques han entrat al nou segle amb

unes perspectives de creixement i millora dels serveis

impensables anys enrere, quan no era gens estrany sen-

tir alguns polítics i gestors culturals qüestionar el paper

de les biblioteques, tot qualificant-les d’espais per a

romàntics amb molt poc futur. Sortosament el canvi expe-

rimentat ha estat contundent i ara ja no és gens estrany

que quan es vol mostrar que una ciutat progressa ade-

quadament, tant des del punt de vista cultural com tec-

nològic, es posi la biblioteca com a exemple.

A la província de Barcelona aquesta situació és el

resultat de l’esforç fet pels municipis i la Diputació, que

han invertit recursos i mitjans de tot tipus per oferir als

ciutadans uns equipaments moderns propis d’ una socie-

tat que creu en els avantatges de la informació i el conei-

xement i que vol posar a l’abast de tothom els recursos

de les noves tecnologies: bases de dades assequibles als

ciutadans, possibilitat d’obtenir els documents de qual-

sevol procedència, ús gratuït d’Internet, recursos mul-

timèdia... sense oblidar que cal seguir fomentant la lec-

tura com una eina imprescindible per al coneixement i la

llibertat de pensament.

L’any 2000 finalitzà amb unes estadístiques prou opti-

mistes: 136 biblioteques públiques i 6 bibliobusos en fun-

cionament; 8.000.000 d’usuaris al llarg de l’any, dels quals

quasi 2.000.000, utilitzant el servei de préstec, es van

emportar a casa 4.815.470 documents. Tot això representa

BUTLLETÍ DEL SERVEI DE BIBLIOTEQUES

(*) L’ASTERISC

SUMARI1 I MÉS BIBLIOTEQUES, MÉS

USUARIS, MILLORS SERVEIS

2I MARTA CLARI, GERENT DEL

CONSORCI DE BIBLIOTEQUES

DE BARCELONA

5I ELS DRETS D’AUTOR A

L’ERA D’INTERNET: LA NOVA

LEGISLACIÓ EUROPEA. Núria

Gallart

7I EXPLORADORS DE BIBLIO-

TEQUES: UN PROGRAMA DE

FORMACIÓ D’USUARIS INFAN-

TILS. Núria Ventura

9I OBSERVATORI

ABRIL 2001

3EDITA: Diputació de Barcelona

Servei de BibliotequesCOORDINA I REALITZA:Secció de Coordinació i RecursosBibliotecarisDISSENY I MAQUETACIÓ: rmpIMPRESSIÓ: Centre d’Impressiói ReprografiaDIPÒSIT LEGAL: B-17819-2000Publicació periòdicaDistribució gratuïtaPaper ecològic

OBSERVATORI

setmanals, Internet d’ús públic gratuït, el

Punt d’informació juvenil integrat a la

biblioteca, préstec interbibliotecari entre

les biblioteques de l’Hospitalet i amb la

resta de biblioteques de la Xarxa, suport

a les biblioteques escolars. Igualment la

biblioteca vol actuar com a centre de

foment de la lectura i per aquesta raó ha

començat a realitzar presentacions de lli-

bres i tota mena d’activitats culturals,

com les 12 hores de contes, que va tenir

lloc el dia de Sant Jordi.

Cal esmentar que en els dos primers

mesos de funcionament la biblioteca va

rebre 39.000 visitants, dels quals 12.664

van utilitzar el servei de préstec.

LLIBRES EN ÀRAB PER DONAR RES-

POSTA A LES NECESSITATS DELS

IMMIGRANTS.

Sis biblioteques de la Xarxa tenen fons

de llibres en llengua àrab: Sant Pau-Santa

Creu de Barcelona, M. Martí Tauler de

Rubí, la Central de Terrassa, Santa Eulàlia

de l’Hospitalet, Santa Oliva d’Olesa i Joan

Triadú de Vic. En total es comptabilitzen

uns 800 títols de diverses matèries,

especialment narrativa, tant per a adults

com per a infants, però també llibres de

ciències socials, llengua o geografia i

història.

Paral·lelament als llibres en llengua

àrab, també es disposa de llibres per

conèixer la realitat de Catalunya, apre-

nentatge de la llengua, temes útils de la

vida pràctica... Així com llibres sobre el

món àrab en castellà, català o francès per

atendre la població d’origen àrab, però

també per donar informació a la població

catalana sobre la cultura d’aquests paï-

sos.

Aquest fons està a disposició de totes

LA TECLA SALA, UNA GRAN BIBLIOTE-

CA PER A UNA CIUTAT EN EXPANSIÓ

El passat mes de desembre s’inaugurà a

l’Hospitalet de Llobregat la Biblioteca

Central Tecla Sala, en un edifici rehabili-

tat de quasi 5.000 m2. Les naus d’una anti-

ga fàbrica tèxtil de principis del segle XX

acullen aquest modern equipament resul-

tat de l’esforç del municipi, que vol dotar

la ciutat d’infraestructures culturals moder-

nes que alhora donin resposta a les

necessitats d’informació per a les perso-

nes i per a les empreses.

El Pla de Biblioteques de l’Hospitalet

preveu que la Biblioteca Tecla Sala actuï

com a coordinadora i capçalera del con-

junt de biblioteques de la ciutat i per

aquest motiu se l’ha dotat dels recursos

adients : un fons de 50.000 documents,

un horari d’atenció al públic de 60 hores

9

JORD

I PO

L

Façana de la Biblioteca

AJU

NTA

MEN

TD

E L

’HO

SPIT

ALE

T

Els Reis van visitar la Biblioteca Tecla Sala

les biblioteques que el poden demanar

per préstec interbibliotecari.

APROFITAR ELS RECURSOS DE LES

REVISTES: EL PROJECTE TÀNDEM.

A les prestatgeries de les biblioteques de

la Xarxa es poden trobar de 80 a 200

títols de revistes, xifra variable d’una

població a una altra. Això suposa una

quantitat ingent d’articles i informacions

que cap biblioteca pel seu compte no pot

ressenyar com voldria per poder-hi acce-

dir fàcilment quan algú en tingui necessi-

tat. Però el treball en col·laboració opti-

mitza els recursos i d’aquí va néixer el

projecte Tàndem, gràcies al qual es cata-

loguen els articles més interessants de 55

publicacions periòdiques de diferents

matèries: informació, tecnologia, viatges,

esports, literatura, etc.

Tretze biblioteques s’encarreguen de

fer el buidatge d’alguns d’aquests títols,

procés fet informàticament, la qual cosa

permet posar aquesta informació a l’a-

bast de tots els usuaris. I gràcies al prés-

tec interbibliotecari es pot tenir accés

directe al número de la revista o a la

fotocòpia de l’article desitjat.

LA FEBRE PEL HARRY POTTER ARRIBA

A LES BIBLIOTEQUES DEL MARESME

El dia 9 de març totes les biblioteques

del Maresme van rebre el llibre Harry

Potter i el calze de foc en català i castellà,

obsequi de la llibreria Robafaves de

Mataró. Les biblioteques van posar el lli-

bre en préstec al mateix moment que sor-

tia a la venda -a tres quarts de vuit del

vespre- i van aprofitar per fer diverses

activitats d’ animació de la lectura. La

biblioteca d’Arenys de Mar, concretament,

va organitzar una tertúlia amb els nois i

noies seguidors de la sèrie i els va dema-

nar de contestar una enquesta per saber

quins eren els més “experts” i mereixien

emportar-se els llibres a casa.

Els llibres del Harry Potter de l’escrip-

tora britànica J. K. Rowling han trencat

amb la idea que els nois no llegeixen,

especialment quan es tracta de llibres

d’una llargada considerable, i està

demostrat que quan es troben els meca-

nismes adequats, tant pel contingut del

llibre com pel seu ressò mediàtic, la lite-

ratura infantil i juvenil pot despertar un

gran interès entre els infants i adoles-

cents.

110

ALB

ERT

DE L

APEÑ

A

OCTA

VI

SÀN

CH

EZ

Biblioteca Garcilaso de Barcelona

LA LITERATURA CATALANA A INTERNET

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

ha creat un nou portal d’Internet anome-

nat Lletra format inicialment per 100 pàgi-

nes web i 1.000 enllaços de textos, recur-

sos i notícies sobre autors, obres, movi-

ments literaris, editorials etc.

El web té enllaços a totes les editorials

catalanes que actualment hi ha a Internet

i a les revistes que es poden llegir “on

line”. L’adreça és: www.uoc.es/lletra

Altres pàgines web molt útils per als

que vulguin estar més informats sobre

literatura catalana i literatura en general

són les de l’Associació d’Escriptors en

Llengua Catalana: www.partal.com/aelc

I també la Biblioteca Virtual Jaume Fuster

de Vilaweb: www.vilaweb.com/biblioteca

UN LLIBRE SOBRE LES NECESSITATS CUL-

TURALS DELS MUNICIPIS RURALS

A la província de Barcelona més de la

meitat de municipis (concretament 182)

tenen menys de 3.000 habitants. La seva

situació és molt variable: des de munici-

pis de 50 persones en els quals sols

viuen vells i on l’escola fa molts anys que

va tancar, fins a poblacions d’un miler

d’habitants que veuen créixer la seva

població gràcies a una acció urbanística

important provocada per la demanda de

segones residències o per l’assentament

de nova població que fuig de la ciutat

cercant un entorn més tranquil i més

assequible econòmicament.

Dues professores de l’Escola Universitària

de Biblioteconomia i Documentació han

fet un interessant estudi de camp per

veure quines són les necessitats culturals

d’aquests municipis i quin és el paper

que les biblioteques i les noves tecnolo-

gies poden tenir-hi. Cal tenir en compte

que segons la Llei del Sistema

Bibliotecari de Catalunya no es preveu

que les poblacions de menys de 3.000

habitants tinguin serveis bibliotecaris

estables.

Aquest treball va començar amb una

enquesta contestada àmpliament, un

estudi més acurat d’uns quants municipis

representatius, entrevistes... i ha aconse-

guit donar una visió de les necessitats i

problemes d’aquests. A més, ofereix pro-

postes concretes d’actuació per tal que

les noves tecnologies, la cooperació i el

bon aprofitament dels serveis biblioteca-

ris existents a prop d’aquestes pobla-

cions, els ajudin a trencar les barreres

que encara tenen.

Títol del llibre: Els serveis bibliotecaris

en zones rurals: una proposta d’actuació

viable. Autores: Maite Comalat i Lourdes

Reyes, Barcelona, Diputació de Barcelona,

2000. Col·lecció Documents de Treball per

a la Biblioteca, 1. Existeix edició castellana.

11

D’ARREU

de les seves obres.

2. S’esmenten les excepcions i limita-

cions que els Estats podran introduir en

les seves legislacions. Llista d’excepcions

que és tancada i d’aplicació voluntària.

Únicament és obligatòria l’excepció que

permet reproduccions tècniques transitò-

ries en l’entorn digital.

3. S’estableix l’obligatorietat de la pro-

tecció de les mesures tecnològiques de

protecció dels drets d’autor, amb la per-

secució de la fabricació, importació, dis-

tribució, venda, lloguer, publicitat o pos-

sessió amb finalitats comercials de qual-

sevol dispositiu, producte o servei desti-

nat a eludir aquelles mesures.

4. S’haurà d’establir protecció, també,

contra la supressió o alteració de la

informació necessària per a la gestió

electrònica dels drets d’autor.

LES BIBLIOTEQUES I ELS CENTRES

D’ENSENYAMENT

Les biblioteques, centres d’ensenya-

ment i museus accessibles al públic, i

els arxius, queden mencionats explícita-

ment en relació a la possible excepció

que permet actes específics de repro-

El Parlament Europeu va aprovar, el pas-

sat mes de febrer, la proposta de

Directiva relativa a l’harmonització de

determinats aspectes dels drets d’autor i

drets afins en la societat de la informació.

A partir de la seva publicació oficial a mit-

jans d’aquest any, els països membres de

la Unió Europea tindran un període de 18

mesos per a adaptar les seves legisla-

cions als continguts d’aquesta Directiva.

Aquest text, llargament discutit, aspira

a cobrir dos objectius: el primer, donar

seguretat jurídica als autors, editors i

altres titulars de drets de

propietat intel·lectual res-

pecte a la protecció d’a-

questa en l’entorn digital

i especialment a Internet;

el segon, incorporar a la

legislació de propietat

intel·lectual la protecció

de les mesures tecnològi-

ques que han de garantir

la possibilitat del comerç

electrònic de materials sota drets d’autor

i drets afins. Un tercer objectiu, “l’harmo-

nització”, malgrat aparèixer en el mateix

títol de la Directiva, només ha estat par-

cialment aconseguit ja que es permet

mantenir la tradició cultural de cada país

respecte a les obres en suports tangibles

com el paper.

Aspectes a destacar de la Directiva que

està a punt de publicar-se:

1. S’estableix clarament el dret exclusiu

dels autors i altres titulars a autoritzar o

prohibir qualsevol acte de reproducció,

de comunicació al públic i de distribució

5

* ELS DRETS D’AUTOR A L’ERA D’INTERNET:LA NOVA LEGISLACIÓ EUROPEA

Biblioteca Nou Barris

ALB

ERT

DE L

APEÑ

A

ducció que no tinguin la intenció d’ob-

tenir un benefici econòmic ni comercial,

directe o indirecte.

I també en la possible excepció als

drets combinats de reproducció i de

comunicació, quan aquesta es faci a per-

sones concretes, a efectes d’investigació

o d’estudi personal, a través de terminals

especialitzats instal·lats en els propis

locals i únicament d’obres que figuren en

els seus fons i que no estan sota condi-

cions de contractes. Això permetria la

digitalització de fons propis amb objec-

tius de conservació i d’investigació.

La possible excepció relativa a la còpia

privada queda restringida a les realitza-

des per una persona física per al seu ús

privat i sense que tingui finalitats comer-

cials, directament o indirecta. Els titulars

dels drets hauran de rebre una compen-

sació per aquestes còpies, però es tindrà

en compte si ja estan protegides per

mesures tecnològiques o no.

Quan parlem de “possibles” excep-

cions, ha de quedar clar que cada Estat

és totalment lliure d’aplicar-les o no en la

seva pròpia legislació. És, per tant, en el

moment que s’aprovi la transposició de la

Directiva a la legislació espanyola quan

podrem saber quines excepcions seran

vàlides aquí i quines no. Caldrà estar

atent perquè en aquest procés no es per-

din els elements d’equilibri actuals, com

l’excepció vigent que permet a les biblio-

teques i altres institucions culturals públi-

ques, la lliure reproducció amb finalitats

d’investigació i el préstec sense remune-

ració compensatòria.

L’aprovació de la Directiva relativa a

l’harmonització... permetrà així mateix la

ratificació per part de la Unió Europea del

Tractat de l’Organització Mundial de la

Propietat Intel·lectual sobre drets d’autor

i el Tractat sobre interpretació o execució

i fonogrames, amb la qual cosa hi haurà

suficients Estats signataris perquè

aquests entrin en vigor.

Núria Gallart

Grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual

de FESABID

6

ALBERT DE LA PEÑA

amb el suport de l’Àrea d’Educació i el

Servei de Biblioteques de la Diputació, té

per objectiu millorar i estimular l’ús de les

biblioteques escolars i al mateix temps

ampliar el lligam amb la biblioteca públi-

ca, amb la finalitat última de millorar la

qualitat de l’ensenyament i les capacitats

d’estudi i comprensió dels alumnes.

En les primeres fases d’aquest progra-

ma es van millorar les biblioteques esco-

lars, es renovà el seu fons bibliogràfic, es

dotaren d’ordinadors i es formà el perso-

nal responsable de cada biblioteca. En

una tercera fase es plantejà elaborar un

programa de formació d’usuaris que

donés als escolars els coneixements

bàsics per poder moure’s amb seguretat

per la biblioteca i per saber-ne utilitzar

els recursos. Com que no existia un pro-

grama d’aprenentatge adequat als dife-

rents nivells dels escolars , es decidí de

fer-lo expressament. I d’aquí va néixer el

programa Exploradors de Biblioteques.

UN TREBALL PER NIVELLS AMB UNA

IMATGE SIMPÀTICA

No es tractava de fer les matèries d’una

nova assignatura, sinó de donar d’una

manera gradual i agradable una entrada

al món de les biblioteques i dels seus

recursos. Les professores Teresa Mañà i

Mònica Baró, de la Facultat de

Biblioteconomia i Documentació de la

Universitat de Barcelona, van elaborar els

materials adequats als nivells de primària

(1r - 2n, 3r - 4t, 5è - 6è) de manera que

de forma progressiva els continguts fos-

sin entesos pels alumnes.

Les biblioteques estan organitzades d’una

manera que, per al ciutadà mitjà i encara

menys per a l’escolar, no és fàcil d’enten-

dre: classificació i ordenació dels llibres

segons un codi numèric específic, norma-

tives d’ús especials, diferents suports

documentals, etc. La consulta dels catà-

legs informatitzats també requereix uns

coneixements específics per aconseguir

una resposta correcta a la recerca que es

vulgui fer. Però totes aquestes habilitats

no s’ensenyen a les escoles, ni als insti-

tuts, ni tampoc a les universitats, i les

biblioteques han de suplir moltes vega-

des la manca de coneixements dels usua-

ris, fent un esforç molt gran d’informació

i especialment de formació del ciutadà

perquè pugui trobar pel seu compte la

resposta a les seves necessitats informa-

tives.

Els infants i joves, usuaris nombrosos i

força actius de les biblioteques, es res-

senten no solament del desconeixement

de les eines de consulta bibliotecària,

sinó també de la manca de coneixement

de les tècniques de treball. D’aquí que

els bibliotecaris de les biblioteques públi-

ques i dels centres d’ensenyament es

plantegin sovint fer activitats o sessions

de treball perquè els usuaris de les

biblioteques aprenguin a utilitzar-les i tre-

guin un millor rendiment dels seus amplis

recursos.

EL PROGRAMA BIBLIOTECA PÚBLICA-

BIBLIOTECA ESCOLAR

Aquest programa, que s’ha dut a terme a

set municipis de la província de Barcelona

7

EXPERIÈNCIES

* EXPLORADORS DE BIBLIOTEQUES:UN PROGRAMA DE FORMACIÓ D’USUARIS INFANTILS

biblioteca i saber-ne els recursos que

possibiliten que sigui un mitjà imprescin-

dible per a l’aprenentatge, la informació i

per fer créixer el gust per la lectura.

D’altra banda es volia també que tot el

programa tingués una imatge simpàtica

perquè la biblioteca és també un lloc de

diversió i plaer i per aquest motiu es

buscà una mascota que ajudés a identifi-

car-lo: un lleó vestit d’explorador, que

apareix a les carpetes de les fitxes, als

adhesius, en un pòster gran de cartró i en

els diplomes que es donen als alumnes

quan acaben tot el programa.

CONCLUSIONS

Un programa d’aquest tipus no s’imposa

ni s’improvisa: cal que les escoles que

volen realitzar-lo facin un esforç per tenir

la seva biblioteca ben dotada i cataloga-

da, que els mestres de cada classe esti-

guin convençuts de l’interès del treball i

del temps que cal invertir-hi i que l’esco-

la i la classe s’impliquin en la biblioteca.

La biblioteca pública, per la seva banda,

també ha de fer un esforç de dedicació,

que en aquest cas s’ha compensat amb el

suport d’un bibliotecari de reforç a la

biblioteca pública i amb l’assessorament

i seguiment fet per l’Associació de biblio-

teques escolars l’Amic de Paper, que ha

vetllat per la correcta aplicació del pro-

grama.

És un esforç important en què ha par-

ticipat molta gent, però pensem que ha

estat una iniciativa molt positiva perquè

quasi 3.000 infants acabaran el curs amb

uns recursos i uns coneixements que els

seran molt útils ara i en el futur. I perquè

aquesta experiència podrà ser aplicada a

altres escoles i altres biblioteques públi-

ques.

Núria Ventura

En plantejar el desenvolupament del

material, que s’elaborà amb el suport del

Servei de Biblioteques, s’optà per un tre-

ball individualitzat, per tal que cada

alumne disposés del material necessari

per seguir el programa i que aquest

material estigués en forma de fitxes

impreses que cada alumne havia d’omplir

seguint les sessions de treball. Cada

alumne disposava d’una carpeta amb 10

fitxes que corresponen a 10 conceptes,

explicats de manera agradable i partici-

pativa amb dibuixos, petits jocs i exem-

ples entenedors.

Evidentment els alumnes no poden fer

sols aquestes fitxes, sinó que necessiten

el suport d’un formador (bibliotecari o

professor amb un bon coneixement de la

biblioteca) que els expliqui els conceptes

bàsics que es volen desenvolupar i ajudi a

la realització de les fitxes. Igualment els

formadors disposen d’una fitxa orientativa

sobre els continguts i objectius que corres-

ponen a les activitats de cada sessió.

Tot el programa suposa treballar direc-

tament a la biblioteca escolar i a la biblio-

teca pública i consultar llibres, vídeos,

discos, també utilitzar els ordinadors... En

definitiva, conèixer en profunditat la

8

La mascota del programa

que s’ha doblat el nombre d’usuaris del préstec així

com el nombre de documents deixats respecte a 5 anys

enrere.

L’aposta per la informatització de les biblioteques

també ha estat igualment decidida: si l’any 1996 hi havia

38 biblioteques informatitzades, a finals del 2000 ja eren

106 biblioteques i està previst que a finals del 2001 ho

sigui la totalitat de la Xarxa.

D’altra banda, l’any 1999 es va començar a instal·lar

Internet gratuït per als usuaris i en aquest moment ja

són 90 biblioteques les que disposen d’aquest servei,

que és molt ben rebut pel públic. A més, es vol que la

gent aprengui a utilitzar aquest recurs adequadament i

per aconseguir-ho s’estan organitzant cursos adreçats a

tot tipus de públic però també a persones amb interes-

sos més concrets: economia i empresa, dret, ciències

socials etc.

L’aposta dels municipis per les biblioteques en tant

que espais bàsics per a la cultura i la informació dels

ciutadans és cada cop més important; la ciutat de

Barcelona és una bona mostra d’aquest canvi que ha

portat a la creació d’un Consorci de Biblioteques per

facilitar i millorar la seva creació i gestió.

L’experiència d’altres països europeus culturalment i

tecnològicament més avançats ens ajuda a veure que

estem en el bon camí i que les biblioteques han de

seguir fent un paper essencial en els municipis com l’ins-

trument més proper i assequible per al progrés i la igual-

tat d’oportunitats.

2

La Biblioteca Frederica

Montseny de Canovelles

A FINALS DEL 2001

ESTARÀ INFORMATITZADA

TOTA LA XARXA

S’ESTAN ORGANITZANT

CURSOS D’INTERNET

ADREÇATS A PÚBLICS AMB

INTERESSOS DIVERSOS

El dia 10 de gener del 2001 es va constituir el Consell

General del nou Consorci de les Biblioteques de

Barcelona, que s’encarregarà de gestionar les bibliote-

ques públiques de la ciutat. D’aquesta manera es dóna

l’impuls definitiu al Pla de Biblioteques que l’Ajuntament

va aprovar l’abril de 1998.

“Acabem de començar —

diu Marta Clari, gerent del

Consorci— i primer de tot

cal muntar l’estructura:

organitzar els equips de

direcció i administració,

establir mecanismes de

coordinació entre les dues

entitats que formen el

Consorci —l’Ajuntament i

la Diputació de Barcelona—, i també coordinar-se amb

els districtes de la ciutat. Cal que la connexió interbiblio-

tecària sigui efectiva. Un cop superada aquesta primera

fase, el Consorci té com a objectiu desenvolupar el Pla

de Biblioteques de la ciutat.

*L’Asterisc. —S’obriran noves biblioteques?

—L’any 2001 s’inauguraran tres noves biblioteques. Entre

el 2001 i el 2003 tenim previst d’obrir-ne onze més: set

de noves i quatre ampliacions de biblioteques que ja

existien. També ens farem càrrec de les sales de lectura

del Clot i Horta, de la xarxa de la Fundació la Caixa.

—Quines actuacions hi ha previstes en el conjunt de

las biblioteques de Barcelona?

—Creiem que cal millorar els serveis, introduint les noves

tecnologies de la informació en la gestió i també com a

oferta per als usuaris. Cal adequar els horaris a les neces-

sitats reals de la gent, i coordinar el fons de les bibliote-

ques.

—Unificar o singularitzar?

—Bé, nosaltres pensem que cal treballar en una doble

direcció. Per una banda, definir indicadors que permetin

introduir millores de caràcter general en els serveis. De

3

PARLEM AMB

* ENTREVISTA AMB MARTA CLARI, GERENT DELCONSORCI DE BIBLIOTEQUES DE BARCELONA

“CAL MILLORAR ELS SERVEIS

DE LES BIBLIOTEQUES I APRO-

PAR-LES A LA GENT”

Marta Clari amb l’equip

directiu del Consorci

l’altra, crear programes que atorguin a cadascuna de les

biblioteques una personalitat pròpia, desenvolupar nous

productes i serveis en funció de la demanda i les neces-

sitats concretes de cada lloc.

—Treballareu perquè les biblioteques s’obrin al seu

entorn?

—És clar, això és prioritari. Pensem que les biblioteques

han d’estar obertes a la gent, de manera individual o a

través d’entitats i associacions. S’han de crear acords de

col·laboració amb entitats públiques i privades del món

de la cultura, especialment les que treballen en el camp

del llibre. La biblioteca ha de ser un punt de trobada de

les iniciatives en favor de la lectura. Aquesta és una feina

que hem de fer conjuntament amb els editors, els llibre-

ters, les escoles...

—Per quin motiu s’ha constituït un Consorci com a

forma de gestió?

—Perquè era la millor manera d’apropar els serveis a les

noves necessitats dels ciutadans i a més, pel fet de tenir

personalitat jurídica pròpia, es facilita molt la gestió de

les biblioteques. També és important que hi puguin par-

ticipar des de la seva creació o posteriorment altres

administracions públiques o entitats privades sense ànim

de lucre. És el nostre desig que les biblioteques estiguin

millor representades davant les institucions i també a

fora. El Consorci permetrà treballar eficaçment per con-

nectar les nostres biblioteques a les xarxes d’abast esta-

tal i internacional.

—Creus que la gent del carrer té consciència de la feina

que es fa a les biblioteques i de tot el que poden apor-

tar?

—Em temo que no suficientment. Un dels objectius del

Consorci és dissenyar un pla de comunicació externa per

donar a conèixer qui som i què fem. Cal trobar sistemes

efectius per presentar els nostres serveis i difondre les

activitats.

El Consorci de Biblioteques de Barcelona té el repte de

conduir el procés de creixement i modernització de la

xarxa de biblioteques de Barcelona. Ha començat a cami-

nar l’abril del 2001. Amb els millors auguris.

4

CONSORCI DE BIBLIOTEQUES

DE BARCELONA

MEMBRES:

Ajuntament de Barcelona i

Diputació de Barcelona

NOMBRE DE BIBLIOTEQUES

QUE GESTIONA:

22 (3 inauguracions

previstes per a l’any 2001)

EQUIP DIRECTIU:

Gerent: Marta Clari

Directora tècnica: Anna Cabó

Administradora: Margarita

Tossas

Cap de Recursos Humans:

Lluís Salvador

PRESSUPOST ANY 2001:

808.500.000 ptes.

PLANTILLA:

50 bibliotecaris, 80 tècnics

auxiliars i 24 subalterns a

les biblioteques.

Equip d’itinerants format

per 4 bibliotecaris, 8 tècnics

auxiliars i 1 auxiliar

informàtic.

Serveis centrals: 10

persones. (Personal previst

per al Desembre 2001).

ALB

ERT

DE L

APEÑ

A

Biblioteca del Vapor Vell