Educació en Comunicació Audiovisual: Projecte … · A partir d’aquest llibre blanc i del document de l’Educació en comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple del fòrum d’entitats

Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les

escoles d’ educació infantil i primària

Autora: Anna Mackay Jarque

Curs escolar: 2005-2006

Educació en Comunicació Audiovisual:Projecte d’innovació educativa per a les escoles d’educació infanti i primària

ÍNDEX

Educació en Comunicació Audiovisual: .................................................................................... 1 ............................................................................................................................................................ 1

1.- INTRODUCCIÓ: ..................................................................................................................................... 4 1.1.- Consideracions generals ................................................................................................................... 4 1.2.- Antecedents del tema objecte de l’estudi. ....................................................................................... 5 1.3.- Explicació del tema. ......................................................................................................................... 7 1.4.- Marc referencial en el qual es fonamenta l’estudi ........................................................................... 10 1.5.- Objectius i resultats proposats. ....................................................................................................... 13

2.- TREBALL DUT A TERME .................................................................................................................. 15 2.1.- Pla de treball ................................................................................................................................... 15 2.2.- Metodologia emprada. .................................................................................................................... 17 2.3.- Descripció de l’estudi. ................................................................................................................... 19 2.4.- Descripció dels recursos utilitzats ................................................................................................ 20

3.- RESULTATS OBTINGUTS. ................................................................................................................ 22 3.1.- Presentació dels resultats obtinguts. ............................................................................................... 22

3.1.1.- Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA ....................................................................................................... 22

a.- Què és educació en comunicació? Per què l’educació en

comunicació? ........................................................................................ 22

b. - l’alfabetització dels mitjans ............................................................. 27

c.- De la cultura de masses a la cultura dels mitjans ........................... 29

d.- El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles .................... 30

e.- Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència

comunicativa ....................................................................................... 35

f.- Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa

.............................................................................................................. 36

g.- L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola . 38 3.1.2.- Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació

actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit ....................................................................................... 44 a) CANADÀ .......................................................................................... 44

b) REGNE UNIT ................................................................................... 50

c) AUSTRÀLIA ...................................................................................... 53 3.1.3.- Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que

participen .......................................................................................................................................... 57 3.1.4.- Quadres resum de cada país analitzat ...................................................................................... 65

CANADÀ: Quadre dels trets més destacats ......................................... 65

REGNE UNIT (U.K) : Quadre dels trets més destacats ........................ 66

AUSTRÀLIA: Quadre dels trets més destacats .................................... 67

CATALUNYA: Quadre dels trets més destacats .................................. 68

Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 20062


3.1.5.- Comparació dels diferents països analitzats segons els items que hem destacat: .................... 69 3.2.- Projecte PECA: Actuació en centres experimentals del programa peca ......................................... 71

3.2.1.- Justificació del projecte ............................................................................................................ 71 3.2.2.- Objectius del PECA .................................................................................................................. 73 3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària ........................................ 74 3.2.4.- Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària obligatòria ................................ 78 3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en comunicació audiovisual. .. 80 3.2.6.- Dinamització dels projectes i del programa d’educació en comunicació ................................. 84 3.2.7.- Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el projecte PECA dels programes

d’innovació educativa impulsats i organitzats pel Departament d’Educació .................................. 84 3.3.- Proposta d’integració curricular de l’educació en comunicació audiovisual . (programa d’educació

en comunicació audiovisual; grup de treball PECA) ........................................................................... 94 3.3.1.- Infantil i Primària ..................................................................................................................... 94 3.3.2.- Secundària obligatòria ............................................................................................................. 96 3.3.3.- Batxillerat ................................................................................................................................ 99 3.3.4.- Avaluació ................................................................................................................................ 100

4.- CONCLUSIONS ................................................................................................................................. 102 5.- BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................. 105 6.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS ..................................... 111

Annex 1: Exemple de fitxa de seguiment d’un projecte . . . . . . . . . . . 113

Annex 2: Recollida de la informació de les experiències a Catalunya 117

Annex 3: Competències bàsiques de Catalunya, per a l’ECA . . . . . . 118

Annex 4: Competències bàsiques del MEC. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119

Annex 5: DVD PECA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140



1.- INTRODUCCIÓ:

1.1.- Consideracions generals

La nostra societat canvia, evoluciona i es fa més complexa d’una manera molt

accelerada. En aquest món de la informació, del coneixement i de la

globalització, necessitem claus útils per situar-nos. Se’ns fa imprescindible una

educació que s’orienti a fomentar l’aprenentatge comunicatiu. Cal que els

infants tinguin destreses i coneixements que els permeti entendre quines són

les estratègies ètiques i estètiques de la seducció publicitària; com es

construeix una informació a la televisió i al servei de quines intencions; com es

llegeix una imatge o com s’accedeix i com se selecciona la informació.

L’alfabetització escolar dels infants exigeix l’aprenentatge de coneixements,

d’habilitats i d’actituds que ens permetin no només l’intercanvi oral i escrit amb

altres persones, sinó també una interpretació crítica dels textos i continguts

audiovisuals de la cultura de masses.

La relació entre la TV i l’escola sempre ha estat una font de discussió. S’ha

qüestionat si és l’escola la que ha d’educar per tal que els infants mirin menys

la TV. Si els programes educatius o els currículums escolars han d’incloure

continguts per aprendre a mirar la TV i a l’hora comprendre el seu llenguatge.

Des dels mitjans de comunicació, i en concret la TV, es qüestiona si els

programes han de ser educatius, si la TV educa, o deseduca, o bé si tan sols

ha d’ésser un entreteniment per als infants. Per part de les famílies es

qüestiona la seva responsabilitat davant la possible influència que exerceix la

TV als seus fills. Finalment referint-nos a les institucions, sovint es planteja el

grau de responsabilitat que han de tenir davant l’educació dels infants pel que

fa a la programació de les televisions.

Sovint ens trobem davant de moltes preguntes com aquestes que tan mestres,

famílies com altres persones involucrades en el món de l’educació han intentat



donar resposta, a través d’articles, llibres, jornades... Moltes d’aquestes

informacions fan una anàlisi des del punt de vista d’un sol àmbit educatiu, sigui

escola, família, o els mateixos mitjans de comunicació, i preferentment van

dirigits a nens i nenes a partir de CS de primària. Però cal avançar en la

recerca d’alguna experiència que integri al màxim els diferents àmbits

educatius per treballar l’educació en comunicació audiovisual amb els nostres

infants en edats entre 3 i 12 anys (Educació Infantil i Primària).

El mes de novembre del 2003 es va publicar el llibre blanc: “L’educació en

l’entorn audiovisual”, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Amb

aquest llibre es pretén obrir pas a un àmbit d’actuacions institucionals i socials

concretes a partir d’uns objectius i orientacions, per tal de fer possible la

construcció d’un entorn audiovisual per a la infància que respongui a les

exigències ètiques i cíviques de la nostra societat. Aquest és un primer pas per

iniciar una tasca tan necessitada a la nostra societat i que probablement pot

començar a donar respostes a les preguntes que ens formulem contínuament i

a la vegada aproximar els diferents estaments involucrats en l’educació dels

infants, per marcar unes línies de consens.

A partir d’aquest llibre blanc i del document de l’Educació en comunicació

Audiovisual, aprovat pel Ple del fòrum d’entitats de persones usuàries de

l’audiovisual el 10 de desembre del 2004, i de la recerca que es proposa en

aquest treball, entre altres, es pretén aportar propostes que es puguin dur a la

pràctica per treballar el mitjà de comunicació de la TV amb els infants,

conjuntament amb les escoles, les famílies i els mitjans de comunicació.

1.2.- Antecedents del tema objecte de l’estudi.Breu recull de diferents entitats que han iniciat estudis o activitats

• El Departament d’Educació va elaborar un document de competències

bàsiques sobre les TIC - EA (Tecnologies de la Comunicació i Informació

– Educació en Comunicació), en el que hi consta un apartat dedicat a l’

Educació en Comunicació.



• Actualment s’han publicat algunes propostes d’activitats per treballar la

TV des de l’escola, però generalment estan adreçades a cursos alts de

Primària i a cursos de la ESO. Aquest és el cas de la col·lecció de llibres

i vídeos publicats pel CAC: “Com veure la TV”, de gran utilitat pel

professorat de Secundària i cursos alts de Primària.

• Des del Departament d’Educació i de l’ICE de Barcelona, entre altres,

s’han organitzat cursos, seminaris i grups de treball per tractar aquest

tema. Un equip de formadors i formadores han participat en la elaboració

dels cursos per tal de dur a terme les propostes del Departament i les

demandes de formació en centre d’escoles d’educació infantil i de

primària.

• També s’ha publicat una col·lecció de llibres i vídeos sobre el treball dels

audiovisuals a l’aula. Dos d’ells fan referència als nivells d’educació

infantil i primària: “Aprendre a mirar, les primeres passes” i “Projecte

televisió: de casa a l’escola: Família i televisió”. Han estat publicats pel

Departament d’Educació. Amb aquesta col·lecció es pretén com a

objectiu principal facilitar la tasca dels educadors (famílies i escoles)

que estan interessats a aconseguir que els infants aprenguin a veure la

televisió comprensivament i siguin capaços d’autorregular els seus

hàbits com a telespectadors.

• La cadena de TV local: Barcelona Televisió, dins el programa “Hola

nens”, te un projecte que ja fa uns anys que s’està treballant, amb el que

s’aproxima la TV a l’escola i l’escola a la TV a través d’uns tallers que es

realitzen a l’aula i unes pràctiques que es realitzen als estudis de la TV.

• En els diferents seminaris i cursos sobre comunicació audiovisual,

sempre s’ha tractat en algun moment del curs, el tema de com treballar

la TV des de les escoles i des de les famílies, i s’han organitzat debats

entre els assistents sobre la qualitat dels programes infantils de la TV i



dels que s’emeten en horari infantil. Aquest tema està cada vegada més

present en la ment dels professionals de l’educació, i es veu la

necessitat de treballar-ho des de les escoles.

• La Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, del Departament

d’Educació, dins el servei de Programes d’Innovació educativa, ha

planificat i iniciat un programa d’educació en Comunicació Audiovisual

(PECA) per a 50 centres de Catalunya, amb el qual es pretén que des

dels centres s’elaborin projectes per incorporar l’ECA al currículum de

les diferents etapes educatives.

• El mes de març del 2005 es va constituir el primer Consell Consultiu

Educatiu de Barcelona Televisió, fruit del treball realitzat en el marc del

Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona i dels suggeriments que

es fan en el llibre blanc del CAC, “L’educació en l’entorn audiovisual”, del

Consell de l’Audiovisual de Catalunya. En aquest consell hi estan

representats els diferents agents educatius de la ciutat. Aquests fan

crítica i suggeriments al directius de Barcelona Televisió, per tal

d’apropar el mitjà als ciutadans amb una valors constructius.

Estem en un moment adient per plantejar aquesta tasca educativa, ja que hi ha

una bona recepció per part del col·lectiu de mestres, del Departament

d’Educació i Universitats, de l’Ajuntament de Barcelona a través del Projecte

Educatiu de Ciutat PEC, i així com de les associacions de pares i mares i

mitjans de comunicació locals ( ràdio i televisió).

1.3.- Explicació del tema.

Actualment hi ha molts mitjans per on els infants reben informació, però com la

transformen en coneixement?

En l’actualitat l’ús de les tecnologies fa que la informació arribi a tothom. El que

cal ara, és saber-la destriar, comprendre i transforma-la en coneixement. El



llenguatge dels diferents mitjans és complex en el contingut i a la vegada de

fàcil accés. Els infants són àgils en la manipulació dels aparells, ràpids en l’ús,

però a la vegada fàcils de manipular en el contingut i en la transmissió dels

valors.

Des de l’administració educativa s’estan fent esforços per tal de fer arribar les

noves tecnologies als centres educatius, dotant de maquinari i formació per al

professorat. A les escoles doncs, també arriba la informació de manera ràpida i

de fàcil accés per als infants. Cal pensar doncs, en com es pot treballar dins

les aules per tal de fer que la informació es transformi en coneixement per als

nostres infants. Fins ara hem utilitzat llenguatge oral i escrit per ajudar als

alumnes a fer aquesta transformació. En aquests moments el llenguatge

audiovisual està present en la vida dels infants i joves, el qual arriba amb molta

facilitat a totes les llars i tant els petits, com els joves i grans en fem un gran ús.

Les escoles l’estem començant a utilitzar com a mitjà per transmetre

coneixements o bé per ampliar-ne la informació. Generalment s’utilitza les

imatges en DVD, Vídeo, internet... com a suport. Ara cal fer un pas endavant i

utilitzar-lo com a un llenguatge més, amb el qual es pot aprendre a llegir i

escriure com hem fet fins ara amb el llenguatge escrit.

El tema objecte d’estudi s’emmarca dins l’àrea TIC (Tecnologies de la

Informació i Comunicació) i l’àrea d’audiovisuals, ja que l’ús de les noves

tecnologies a part d’utilitzar-se des del punt de vista informàtic i instrumental,

s’han d’utilitzar també, des de l’Educació en Comunicació Audiovisual (ECA).

És per aquest motiu que recentment s’ha començat a impulsar un nou

programa específic per impulsar l’ECA, des de l’Administració Catalana, dins la

Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, del Departament

d’Educació, en el marc del servei de programes d’Innovació educativa,

Els mitjans de comunicació i la TV en especial, són un mitjà unidireccional, així

doncs els nens i nenes reben missatges que no poden respondre ni preguntar

d’una manera interactiva. Mirar la televisió, per exemple, exigeix una escolta



activa i un processament mental, moltes vegades a un ritme trepidant, que no

permet la anàlisi ni la crítica immediata, per tan implica passivitat de resposta.

Això provoca que per poder fer una elaboració personal, els infants necessitin

parlar i compartir amb els altres allò que han vist o sentit, contrastant les idees,

dubtes i opinions. Necessiten elements externs (adults i companys) per poder-

ho fer.

Per poder valorar els “productes informatius” cal que puguin crear-ne i així

aprendre d’una manera més significativa i funcional el llenguatge televisiu, el

de la radio, el dels diaris i el d’internet. Saber com es fan les coses permet

desmitificar-les, gaudir de la seva qualitat o reconèixer-ne els errors i accedir i

compartir el seu llenguatge.

Sovint, des de les escoles, ens preocupa que les famílies deixin els fills massa

hores davant la TV, (veure estudi CAC) i actualment també a internet. A les

escoles no es tracta el tema en profunditat, ja que erròniament, no s’entén com

a responsabilitat de l’escola. Aquest argument, però, és discutible ja que des de

les escoles podem influir, també en els aprenentatges que els infants realitzen

des de fora.

En diverses ocasions com reunions, entrevistes personals... les famílies

demanen que des de les escoles fem un treball amb els seus fills per tal d’

”educar” l’ús de la TV a casa, així com d’internet, el telèfon mòbil i els

videojocs. Es comença a detectar una preocupació per part dels pares i mares,

vers la influència dels mitjans cap als seus fills.

Hi ha poques experiències arreu del món en les que els mitjans de comunicació

treballin per a l’educació dels infants, especialment els més petits. Hi ha alguns

programes de ràdio i de TV que en serien l’excepció. Malauradament observem

que darrerament la intenció de la majoria de les televisions, no ha estat la de

crear programes per a la audiència infantil, si no sèries en les que introdueixen

personatges de totes les edats, per tal d’arribar a tots els públics, mentre que



els continguts no tenen perquè adaptar-se als interessos dels infants.

D’aquesta manera s’aconsegueix augmentar els índex d’audiència i un millor

suport a la publicitat associada, important font d’ingressos de la TV.

Un dels objectius en aquest treball, és centrar-se també, en els més petits de

les escoles. Ells també són grans consumidors de TV i cal tenir-los en compte

des de les famílies, les escoles i les TV. Són molt influenciables i vulnerables i

ràpidament van creant hàbits i adquirint coneixements a través de la TV. Cal

donar elements que permetin als infants a comprendre i a expressar-se en el

llenguatge audiovisual i a l’hora formar-los per tal que sàpiguen dialogar

críticament amb la realitat audiovisual i també a dosificar-la racionalment.

1.4.- Marc referencial en el qual es fonamenta l’estudi

Com a marc de referència s’ha d’assenyalar els documents de competència

bàsica TIC - educació audiovisual i l’eix transversal de l’educació audiovisual.

Així com el Document de l’Educació en comunicació Audiovisual aprovat pel

Ple del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual. D’aquests

documents en destaco els següents fragments:

Documents de competència bàsica Tic – educació audiovisual

“L’objectiu fonamental de la competència bàsica en Educació Audiovisual (EA )

, és aconseguir que l’alumnat sàpiga llegir i escriure missatges audiovisuals i

així esdevingui capaç de fer un ús racional dels mitjans de comunicació

audiovisuals.”

“En un món cada vegada més mediatitzat pels mitjans de comunicació i per les

noves tecnologies, és necessari saber descodificar adequadament la

informació que ens arriba i saber-la utilitzar correctament. Amb l’aparició de les

noves tecnologies de la Informació i Comunicació, apareix un nou concepte de

llenguatge: el llenguatge multimèdia que incorpora un nou element, la

interactivitat. Cal avui fer una nova definició de l’Educació Audiovisual, afegint

tots els elements que les noves tecnologies ens aporten i tenint molt en compte

que el domini del llenguatge multimèdia suposa sobretot el coneixement dels

codis del llenguatge.”



Un del objectius del treball ha estat el de redefinir les competències bàsiques

d’Educació Infantil i Primària, que es pretenen assolir mitjançant els llenguatges

televisius de: la ficció, la informació i la publicitat.

“El fet de considerar l’EA com a competència bàsica del mateix nivell que les

competències instrumentals (lectura, escriptura, càlcul), ens obliga a definir

quins han de ser els àmbits o les dimensions de les competències, així com les

accions educatives i els mitjans organitzatius i metodològics per assolir-la.”

“Dimensions de la competència bàsica:

. Impacte històrico-social

. Comunicació audiovisual:

. Agents de la producció i procés de producció

. Categories dels diferents mitjans

. Llenguatges dels mitjans

. Representació dels mitjans

. Alfabetització tecnològica”

L’àmbit de Comunicació Audiovisual, és el tema principal que es pretén tractar

al llarg del treball.

“Els mitjans de comunicació tenen com a finalitat última la transmissió d’uns

determinats missatges que, al mateix temps, fan una representació de la

realitat i no són en cap cas la realitat mateixa. Per comprendre els missatges

que ens arriben i, al mateix temps, per a ser capaç de produir missatges

audiovisuals és necessari conèixer tots els elements que intervenen en la

comunicació audiovisual.”

“...creiem que avui, per esdevenir un ciutadà format adequadament és

necessari saber interpretar críticament els missatges audiovisuals, saber-se

expressar utilitzant aquests mitjans i conèixer mínimament els elements que

composen la comunicació audiovisual.”

Davant l’allau d’informació que arriba als infants, és necessari realitzar una

alfabetització audiovisual que permeti distingir als nens i nenes des dels

primers nivells educatius, les diferències entre la realitat i la representació que

de la mateixa ens arriba a través dels mitjans. També és important ajudar-los a



comprendre que el que ens diuen mitjançant un document audiovisual, és la

seva visió de la realitat o la seva creació imaginària, però que malgrat tot

nosaltres tenim la capacitat per veure la notícia des d’un altre punt de vista, o

contemplar des d‘una altre perspectiva un relat imaginari.

Eix transversal de l’Educació audiovisual

“El llenguatge audiovisual té una presència destacable en la societat actual, de

manera que resulta pràcticament impossible trobar qualsevol activitat que no

estigui relacionada amb el món audiovisual. Per això podem dir que es tracta

d’un llenguatge present en gairebé totes les matèries. “

“Per això l’Educació en i amb l’audiovisual s’ha de relacionar de manera

continuada amb totes les àrees que constitueixen el currículum escolar. L’opció

d’integrar l’educació audiovisual al si de les àrees en lloc de plantejar-la de

forma compartimentada o com a disciplina, ens permet considerar-la com a eix

transversal amb tractament interdisciplinari”

Aquest fragment està més que justificat si tenim en compte els més petits. Ells

utilitzen el llenguatge visual i oral per comunicar-se en el seu entorn, tant

escolar com familiar, doncs encara no dominen el codi del llenguatge escrit.

Del document de Educació en comunicació Audiovisual en cito els següents

fragments de l’apartat de consideracions generals:

“...La integració de l’Educació en Comunicació a les escoles ha de contribuir a

l’alfabetització mediàtica bàsica de tota la ciutadania i a l’adquisició d’unes

competències bàsiques i habilitats que permetin descodificar i produir textos en

qualsevol tipus de codi i de suport – tot l’ampli ventall del que es coneix com a

TIC-, especialment els audiovisuals, perquè són els que tenen més incidència

en la població i, alhora, els que estan menys presents en el sistema educatiu.”

“La competència en una lectura crítica dels mitjans audiovisuals és essencial

per entendre l’entorn i per desenvolupar l’autonomia, la creativitat personal i la

responsabilitat social, Sense una formació en aquest àmbit no es pot parlar

d’un exercici ple de la ciutadania en les societats del segle XXI. “



“...Els currículums continuen basant-se, fonamentalment en la transmissió de

coneixements a través de la llengua escrita, tot oblidant que vivim en una

societat on la informació, sobreabundant i canviant, es transmet a partir de

múltiples símbols i llenguatges.”

Aquests paràgrafs del Document en comunicació Audiovisual, són un clar

referent per al la fonamentació del projecte; fan referència la necessitat de la

transmissió de coneixements a partir de múltiples símbols i llenguatges i a la

formació a través del currículum per tal d’adquirir majors competències a nivell

de comunicació audiovisual, a les escoles.

1.5.- Objectius i resultats proposats.

Objectius que es pretenien assolir

• Elaborar una proposta de programa d’Educació en Comunicació

Audiovisual ECA, per a les escoles, per tal que els infants puguin arribar

a fer un aprenentatge en la interpretació crítica dels textos audiovisuals.

• Redefinir les competències bàsiques d’Educació Infantil i Primària

(definits en el document de les Competències Bàsiques), centrant-se

especialment en els temes que es proposa desenvolupar en el PECA

(Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual, del Departament

d’educació) : a través de la informació, la ficció i la publicitat.

• Donar suport teòric i pràctic a la proposta experimental del Programa

d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, que s’està elaborant des

del departament d’educació en la que es treballa des dels diferents

àmbits: escoles, famílies i mitjans de comunicació audiovisuals.

• Recull d‘experiències d’Educació en Comunicació Audiovisual en el marc

de la Unió Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits

com: els mitjans de comunicació, les escoles i les famílies, per tal de



veure quina és la situació a fora de Catalunya i tenir un referent extern

per a la proposta al nostre país.

o Anàlisi i valoració de cada experiència avaluant els continguts, els

recursos humans, materials i econòmics així com els

organitzatius.

o Realitzar un estudi comparatiu de les diferents experiències

analitzant els trets comuns i els divergents.

o Avaluar la resolució de les dificultats en la realització de les

diferents experiències

Resultats proposats

• Marc teòric sobre el concepte de l’aprenentatge del llenguatge de la

comunicació audiovisual, per situar el tema i a la vegada aclarir

conceptes. S’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents

experts en el tema a través de diferents llibres, articles i contactes amb

experts a través del correu electrònic i jornades.

• Recull d‘experiències d’Educació en comunicació audiovisual en el marc

de la Unió Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits

com: els mitjans de comunicació, les escoles i les famílies, per tal de

veure quina és la situació a fora de Catalunya i tenir un referent extern

per a la proposta al nostre país.

• Suport teòric i pràctic a la proposta experimental del Programa

d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, que s’està elaborant des

del Departament d’Educació en la que es treballa des dels diferents

àmbits: escoles, famílies i mitjans de comunicació audiovisuals.

• Redefinir les competències bàsiques d’Educació Infantil i Primària

(definits en el document de les Competències Bàsiques), centrant-se

especialment en els temes que es proposa desenvolupar en el PECA

(Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual, del Departament

d’educació) : a través de la informació, la ficció i la publicitat.



2.- TREBALL DUT A TERME

2.1.- Pla de treball

Disseny del pla de treball i compliment real

Per l’assoliment dels objectius plantejats en aquest projecte, s’havia previst un

pla de treball amb les fases següents i una proposta de calendari per a cada

fase.

1a fase: (setembre i octubre del 2005)

Cerca d’informació d‘experiències conegudes en el treball de

l’Educació en Comunicació Audiovisual en el marc de la Unió

Europea, Austràlia i el Canadà que integrin diferents estaments (els

mitjans de comunicació, les escoles i les famílies) i elaborar els

criteris d’avaluació, des dels quals seran analitzades. El nombre

d’experiències serà de tres o quatre, depenent dels resultats de la

cerca.

Aquesta primera fase s’ha modificat en el contingut, ja que els resultats de la

cera d’experiències de diferents països ha estat molt dificultosa. S’esperava

trobar centres educatius que estiguessin treballant la comunicació audiovisual

amb la col·laboració de diferents mitjans de comunicació i de les famílies. En la

cera d’informació s’han trobat grups, institucions i organitzacions dels diferents

països que promocionen i donen suport al treball de l’ECA a les escoles.

Per tant en aquesta primera fase s’ha fet un recull de la situació actual del

Canadà, U.K i Austràlia amb la informació recollida i també de Catalunya.

2a fase: (novembre i desembre 2005)

Anàlisi de cada experiència avaluant els continguts, els recursos

humans, materials i econòmics així com els organitzatius.



Aquesta segona fases s’ha modificat completament. S’ha cregut convenient

escriure un marc teòric sobre el concepte de l’aprenentatge del llenguatge de

la comunicació audiovisual, per situar el tema i a la vegada aclarir conceptes.

S’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents experts en el tema a

través de diferents llibres, articles i contactes amb experts a través del correu

electrònic i jornades.

3a fase (gener i febrer del 2006)

Estudi comparatiu de les diferents experiències per analitzar els trets

comuns i els divergents.

Avaluació de la resolució de les dificultats en la realització de les

diferents experiències

L’estudi comparatiu s’ha realitzat amb el recull de la situació actual del Canadà,

U.K, Austràlia i Catalunya.

També s’ha fet, en aquesta fase, el seguiment de les escoles de Catalunya que

estan en el projecte ECA (Educació en Comunicació Aduiovisual) dins els

programes d’innovació educativa del Departament d’Educació.

4a fase: (març 2006)

A partir dels resultats obtinguts, definir els objectius educatius

d’Educació Infantil i de Primària, que es pretenen assolir mitjançant

els diferents llenguatges televisius: informació, ficció i publicitat.

La quarta fase s’ha emmarcat en el segon bloc del treball en el què s’ha pretès

fer un treball de fonamentació per tal de concretar les propostes d’incorporació

de l’ECA a l’aula.

Aquest treball s’ha fet a través de la proposta experimental que 45 centres de

Catalunya estan duent a terme en el marc dels programes d’Innovació

Educativa.



5a fase: ( abril i maig 2006)

Elaboració d’una proposta experimental d’Educació en Comunicació

Audiovisual, per a les escoles que sigui al màxim integradora amb

els diferents àmbits: escoles famílies i mitjans de comunicació

audiovisuals,

Amb el recull de la informació i la anàlisi de les dades s’ha pogut elaborar una

proposta educativa per incorporar l’ECA al currículum: document de

competències bàsiques, àrees susceptibles per incorporar l’ECA, metodologia i

materials i implicació de la administració educativa (veure document marc per a

la incorporació de l’ECA als centres).

6a fase: ( juny i juliol del 2006)

Recollida del material del treball i elaboració de les conclusions en un

informe.

La darrera fase del treball s’ha realitzat durant els mesos de setembre i octubre.

2.2.- Metodologia emprada.

Descripció dels recursos utilitzats

Per realitzar l’estudi s’han diferenciat dos blocs

- Obtenció de la informació, anàlisi dels resultats i valoració

- Definició de la proposta experimental

-

- Obtenció de la informació, anàlisi dels resultats i valoració

Per aquest apartat s’ha fet un recull de la situació actual en el marc de la Unió

Europea, Austràlia i el Canadà sobre l’educació en comunicació audiovisual i

s’ha analitzat la informació.



També s’ha fet un recull de les diferents actuacions que s’estan realitzant a

Catalunya, des de diferents entitats, grups i administracions.

Amb la informació obtinguda s’ha fet un quadre comparatiu dels trets més

significatius i a la vegada comparables entre sí.

Paral·lelament, també s’ha fet un recull i una anàlisi de la opinió de diferents

experts en el tema de l’ECA, a través de diferents llibres, articles i diàlegs

mitjançant el correu electrònic amb el qual s’ha elaborat un marc teòric del

tema.

- Definició de la proposta experimental

En aquest segon bloc s’ha fet un treball de fonamentació per tal de concretar

les propostes d’incorporació de l’ECA a l’aula.

Aquest treball s’ha fet a través de la proposta experimental que 45 centres de

Catalunya estan duent a terme en el marc dels programes d’Innovació

Educativa. Cada centre ha elaborat el seu projecte i actualment l’està

incorporant en el seu currículum. Durant el mes de gener i febrer, s’han recollint

les dades del seguiment de cada projecte, a través d’un document i de reunions

amb les diferents escoles i instituts. En aquestes dades hi consta entre d’altres,

informació molt significativa per elaborar la proposta (dificultats en el moment

de realitzar les propostes de treball a l’aula, recursos material i humans que es

necessiten, detecció de formació, matèries amb les quals és més viable i clara

la incorporació de l’ECA, professorat implicat, altres entitats externes als

centres que s’impliquen en el projecte...).

La informació obtinguda s’ha recollit en un full de càlcul per tal de fer-ne una

estadística dels resultats i treure la informació més rellevant. S’han escollit els

ítems més significatius amb els quals ens ha permès fer una valoració dels

resultats obtinguts sobre l’experimentació de l’ECA a les escoles.

Amb els resultats obtinguts se’ns ha permès fer algunes modificacions amb els

diferents projectes de les escoles, per tal de millorar-ne el contingut, formació i

dotacions. Aquestes modificacions s’han realitzat dins el període de

l’experimentació.



Finalment s’ha completat la informació de la experiència realitzada a cada

centre durant el mes de juny, mitjançant reunions amb representants de les

escoles i instituts

Llistat dels diferents recursos que s’han utilitzat:

• Documents assenyalats, comentats en l’apartat 1.4 Marc referencial en

el qual es fonamenta l’estudi

• Recursos bibliogràfics, relacionats amb els mitjans audiovisuals i amb

comunicació i educació

• Recursos telemàtics: pàgines web, correu electrònic, etc.

• Recursos educatius audiovisuals d’altres països: Canadà, Austràlia,

França, Anglaterra...

• Recursos educatius audiovisuals del nostre país.

• Entrevistes i reunions de treball presencials amb experts en Educació en

comunicació audiovisual

2.3.- Descripció de l’estudi.

Descripció del treball des del punt de vista de la matèria objecte d’estudi

La realització del projecte que s’ha plantejat per aquesta llicència, ha partit

d’una anàlisi previ de la situació actual en el marc de la Unió Europea, Austràlia

i el Canadà, sobre l’educació en i amb els mitjans audiovisuals, centrada en

l’apartat de comunicació i educació, analitzant les aportacions dels diferents

àmbits implicats; centres educatius, famílies i mitjans audiovisuals. En una

segona fase, i a partir de la informació obtinguda, s’ha donat suport a la

proposta experimental, de comunicació audiovisual, que s’està elaborant des

del Departament d’educació per a les nostres escoles, establint uns criteris per

treballar conjuntament els diferents àmbits: escoles, famílies i mitjans de

comunicació, per ajudar als infants a comprendre el llenguatge de la



comunicació audiovisual. A partir d’aquí s’ha realitzat un plantejament de

treball a l’aula per als alumnes d’educació infantil primària i secundària.

Aquest treball doncs pretén tenir una doble dimensió:

• Obtenció de la informació: Fer una recerca d‘experiències en el

treball de l’educació audiovisual en el marc de la Unió Europea,

Austràlia i el Canadà que integrin diferents àmbits: els mitjans de

comunicació, les escoles i les famílies.

• Definir, desprès de la investigació, el model més vàlid per introduir

l’ECA a infantil i primària. Proposant que es treballi a partir de les

àrees curriculars, o bé organitzant tallers, o bé a traves de

projectes dins les aules, per cicles o projectes de tota l’escola, o

bé com a eix transversal del Centre...

2.4.- Descripció dels recursos utilitzats

Per a cadascuna de les fases plantejades per a la realització d’aquest treball

s’han seguit metodologies diferents.

Per a la introducció i situació del marc general de l’estudi s’ha recollit la opinió

de diferents autors sobre la influència de la TV en els infants, fent un estudi

dels trets comuns i destacant la opinió diferenciada de cada autor.

Per aconseguir l’objectiu del recull de diferents experiències ja existents en

ECA, s’ha utilitzat la recerca d’informació i l’anàlisi de la mateixa. La informació

s’ha recollit de a través del coneixement de diferents experiències que s’estan

duent a terme a diferents països, concretament U.K, Austràlia i el Canadà amb

els països de fora de Catalunya. Les experiències catalanes s’han recollit

mitjançant entrevistes, reunions i informes escrits per els centres, avaluant el

progrés del projecte ECA. També s’ha fet un recull històric, de les diferents

actuacions que s’han realitzat a Catalunya a partir dels anys 70, des de

diferents entitats, grups d’experts, escoles i institucions, fins arribar a l’any



actual remarcant el projecte d’Educació en comunicació audiovisual que es du

a terme dins els programes d’innovació educativa del Departament d’Educació.

S’ha realitzat un estudi comparatiu de les diferents experiències, analitzant els

trets comuns i els divergents, per tal de fer-ne una valoració comuna i que a la

vegada serveixi per fer una proposta per al nostre país.

L’elaboració de propostes de treball a les escoles s’ha fet tenint en compte:

• El document de les competències bàsiques en les TIC-EA publicades pel

Departament d’Educació,

• La proposta experimental del treball realitzat amb el grup de recerca del

Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual PECA, del

Departament d’Educació,

• El document de l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple

del Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual.

• Els resultat obtinguts de l’anàlisi de les experiències realitzades en

escoles de fora de Catalunya



3.- RESULTATS OBTINGUTS.

3.1.- Presentació dels resultats obtinguts.

• Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA

• Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit

• Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que participen

3.1.1.- Estudi de la opinió de diferents autors, per crear un marc teòric sobre l’Educació en Comunicació Audiovisual ECA

Extret d’experts en teoria de l’ECA:

José Manuel Pérez Tornero , Joan Ferrés , David Buckingham, Guillermo

Orozco

a) Què és educació en comunicació?

b) L’alfabetització dels mitjans: En què consisteix? Què és?

c) De la cultura de masses a la cultura dels mitjans

d) El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles

e) Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència educativa

f) Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa

g) L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola

a.- Què és educació en comunicació? Per què l’educació en comunicació?

Segons l’autor del llibre Comunicación y educación en la sociedad de la

información, José Manuel Pérez Tornero, defineix l’educació en comunicació

com un conjunt d’estratègies que intenten formar en un ús crític, actiu i

participatiu en relació amb el mitjans. L’educació en comunicació pot tenir dues

vessants, una pedagògica i didàctica, i una segona que seria la semiològica i



crítica. La primera seria com integrar l’educació en comunicació en les diferents

situacions formals de l’escola, i la segona s’encarregaria de proposar l’exercici

del pensament lliure i crític davant els missatges mediàtics, és a dir,

aprenentatge de la lectura crítica dels mitjans de comunicació. De totes

maneres cal destacar també la vessant creativa de l’educació en comunicació

on es treballa la realització i la producció de diferents mitjans de comunicació

utilitzant les anomenades tecnologies TIC.

David Buckingham en les jornades comunicar i educar novembre 2002

organitzades per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del PEC, va fer una

relació històrica partint dels anys 60, sobre el concepte de l’educació en

comunicació, arribant al concepte actual.

Als anys 60 es defineix els mitjans de comunicació com a formes d’art i cultura

popular, i el concepte d’educació dels mitjans es limita a ajudar als infants i

adolescents a discriminar, és a dir, animar-los a veure què és bo i què és

dolent.

Poc a poc el concepte de l’educació en mitjans va evolucionant i cap els anys

80, es defineix com un procés de desmitificació que revela les pràctiques

selectives a través de les quals les imatges arriben a la pantalla emfatitzant la

naturalesa construïda de les representacions projectades i fa explícita la seva

funció ideològica. És a dir que l’objectiu de l’educació en mitjans és el de fer

comprendre que les imatges no arriben per art de màgia a les pantalles, sinó

que són imatges selectives construïdes per una finalitat comunicativa.

L’objectiu actual a l’any 2000 sobre l’educació en mitjans, no solament és

permetre als infants i joves a ser lectors i escriptors dels mitjans, sinó que

també se’ls ha d’encoratjar a pensar sistemàticament en aquests processos, és

a dir entendre com es produeixen els significats i els plaers, i imaginar

alternatives. Se’ls ha de formar amb esperit crític i reflexiu.

La història del concepte d’educació en mitjans ha estat una història de

protecció, per defensar als infants i joves dels mitjans. Els mitjans eren molt

poderosos i els infants i joves indefensos i la funció del professorat era

ensenyar als infants a defensar-se d’aquestes influències negatives. Donant

protecció moral, cultural i política.



Actualment es parteix de la idea de la preparació en mitjans, abandonant la

idea anterior que es basava en la protecció. Per tant es parteix de la idea

d’acceptar els mitjans com a part de la vida dels infants i joves, com a forma de

cultura popular. Ja que els nens i nenes són consumidors complexos dels

mitjans i cada vegada més la nostra societat es construeix a través dels

mitjans.

Així doncs a partir d’aquesta idea més actual i amb una actitud més neutral,

l’educació en mitjans, segons DB, té un doble objectiu; el primer és el de

desenvolupar la comprensió que tenen els joves davant la cultura mediàtica

que els envolta, i el segon la participació dels mateixos joves en la cultura. Amb

aquesta actitud s’intenta desenvolupar un estil més reflexiu d’ensenyament-

aprenentatge, el qual permet als alumnes a valorar la seva pròpia activitat com

a lectors i escriptors de textos mediàtics i comprendre al mateix temps els

factors socials i econòmics que estan en joc. L’anàlisi crític es veu doncs, com

un procés de diàleg en el que els alumnes aprenen a pensar.

La idea actual d’aprenentatge, és la d’ajudar als estudiants a adquirir unes

competències per a escriure i llegir els mitjans, participant d’un procés crític,

creatiu i comprensiu a la vegada.

Per tant l’educació en mitjans audiovisuals necessita un model clar del

currículum i una teoria coherent sobre l’aprenentatge, així com una reflexió

sobre la pràctica educativa actual.

L’educació en mitjans no significa l’ensenyament dels mitjans, significa

l’afabetització en mitjans entenent com a paraules clau d’aquest aprenentatge:

el llenguatge, la representació, la producció i l’audiència. Aquests quatre

elements, segons DB, son els principals que figuren dins l’educació en mitjans

o en comunicació audiovisual.

Llenguatge: el llenguatge dels mitjans depèn del lloc on s’expressen (ràdio,

televisió, cinema, premsa escrita... ) i en cada un d’ells utilitzen llenguatges

diferents per comunicar i expressar el seu missatge. En aquest context s’ha

d’aprendre com es produeix el significat en els diferents llenguatges, doncs hi

ha una narrativa específica i unes opcions preses pels productors dels mitjans

quan un text s’elabora d’una manera concreta.



La representació: Els mitjans no solament mostren o representen el món, sinó

que també l’interpreten. Fan de mitjancers entre nosaltres i la realitat i per tant

ens hem de qüestionar com ens representen els temes (objectivitat, realisme,

qui apareix i qui no...)

La producció: Els mitjans els produeixen persones o grups, moltes vegades

molt poderosos. Per tant ens hem de preguntar quines intencions tenen, quin

poder exerceixen, quina és la seva economia... darrera de cada mitjà.

L’audiència: També cal saber molts aspectes de l’audiència ja que és el

receptor de la informació. És important saber els tipus d’audiència, els efectes

que els produeix, així com el plaer o les emocions que provoquen els mitjans a

la gent.

Segons DB, Un mitjà és una cosa que utilitzem quan desitgem comunicar-nos

amb les persones indirectament. És a dir que els mitjans no ens ofereixen una

finestra transparent sobre el món, ens ofereixen representacions o imatges del

món. Els mitjans intervenen en la informació, ens ofereixen versions selectives.

S’entén com a mitjà tot el ventall de mitjans actuals de comunicació social:

televisió, cinema, vídeo, radio, fotografia publicitat, diaris, revistes, música

enregistrada, jocs d’ordinador, telèfons, internet. I s’entén com a text mediàtic

els programes, els films les imatges, els diferents llocs de la xarxa... que es

transmeten a través dels mitjans de comunicació.

L’educació en mitjans té com a objectiu desenvolupar un competència de base

àmplia relacionada no tan sols amb el llenguatge imprès, com s’ha fet fins ara,

sinó també amb els altres sistemes simbòlics d’imatges i sons. Aquesta

competència també es pot anomenar alfabetització mediàtica. Així doncs,

l’educació mediàtica és el procés d’aprenentatge sobre els mitjans de

comunicació, i l’alfabetització dels mitjans és el resultat d’aquest aprenentatge,

és a dir el coneixement i les habilitats que adquireix l’alumnat, on els alumnes

aprenen a llegir i a escriure els mitjans. L’educació mediàtica ajuda a

desenvolupar la capacitat crítica i creativa dels infants i joves. Els ajuda a

aprendre a pensar. No s’ha de confondre amb la tecnologia educativa o com un

recurs educatiu!



Joan Ferrés en el seu llibre Televisión y educación(1994) afirma ja des del

principi “Una escola que no ensenya a veure la televisió és una escola que no

educa” Si educar és preparar als joves per integrar-se de manera reflexiva i

crítica a la societat, cal preparar-los també de manera crítica per realitzar

l’activitat en que més hores hi dediquen: els missatges audiovisuals.

Actualment el llenguatge audiovisual o la comunicació mediàtica, es treballa

molt poc a les escoles amb el que es pot afirmar el desfàs que hi ha actualment

entre escola i la cultura popular. Si bé es deien analfabets els que no sabien

llegir i escriure la lletra impresa, actualment podrem dir que hi ha analfabets en

cultura mediàtica.

Avui en dia la televisió i els mitjans de comunicació audiovisuals estan

profundament implicats en la vida dels nens i les nenes, són uns elements

fonamentals del seu ritme vital. Per la quantitat d’hores que els infants i joves

es passen mirant la TV, cal destacar la gran influència, domini que exerceix

sobre ells a nivell de manera de ser, de pensar i de relacionar-se. Cal

incorporar la lectura dels mitjans de comunicació a les escoles i replantejar els

continguts educatius d’un sistema educatiu immobilista i estàtic. L’educació en

comunicació és una proposta de futur i es pot ensenyar a interpretar els mitjans

des de diferents punts de vista i des d’ubicacions diferents: des de l’escola, des

de casa i des dels mitjans.

Punts de reflexió per a la proposta de l’educació en comunicació:

• Cal un pensament autònom, un judici independent, un pensament crític,

una actitud democràtica i un respecte a la diversitat per poder tenir una

educació en mitjans o una educació en comunicació.

• Una educació complexa exigeix una educació en comunicació, amb

instruments, habilitats i tècniques per descodificar els discursos

mediàtics que reben.



• La producció mediàtica és un element d’aprenentatge molt motivador, ja

que permet engegar processos participatius, i de treball en equip entre

d’altres.

• Cal fomentar, sobre tot des de les escoles, però amb el suport de les

administracions, institucions i d’especialistes en educació en

comunicació, les enormes possibilitats i la capacitat d’interdisciplinarietat

que permet la producció mediàtica amb finalitat educativa.

• Cal evitar l’opulència informativa i les allaus informatives, que poden

saturar als alumnes. Cal ensenyar a triar i desestimar bona part de la

informació. Cal donar instruments perquè puguin seleccionar què és

informació i què no ho és.

b. - l’alfabetització dels mitjans

L’expressió “alfabetització dels mitjans” es refereix al coneixement, les habilitats

i competències que es necessiten tan per utilitzar com per interpretar els

diferents mitjans de comunicació.; amb la qual exigeix desenvolupar la

capacitat d’anàlisi, avaluació i reflexió crítica. Suposa l’adquisició d’uns

coneixements que ens permetin descriure les formes i estructures de diferents

tipus de comunicació, tenint en compte el context social, econòmic i com

aquests contexts afecten a les persones.

Quins son els components de l’alfabetització dels mitjans i com han d’aprendre

els infants i adolescents aquests components?

2.1 Components de l’alfabetització mediàtica segons el model britànic, realitzat

per el British Film Institute

El model britànic proposa tres àrees conceptuals:

.- El llenguatge de les imatges en moviment



.- Productors i audiències:

.- Missatges i valors

. En l’àrea del llenguatge de les imatges, s’hi troben aspectes relacionats amb

la tècnica utilitzada, així com l’ús de paraules clau com: zoom, estereotips,

punts de vista... per tal de familiaritzar-se i comprendre un llenguatge diferent.

. En l’àrea de Productors i audiències, s’hi troben aspectes del model

d’alfabetització crítica, ja que els alumnes treballen, els diferents del llenguatge

cinematogràfic, la interpretació de la imatge i el so, l’estructura narrativa, el

paper de la tecnologia i l’evolució de l’estil fílmic. D’aquesta manera els

alumnes s’aproximen a la comprensió de la producció, de la organització

econòmica, del mercat , de la distribució dels textos mediàtics i de les possibles

respostes de les audiències.

. En l’àrea de missatges i valors, s’analitzen els efectes dels mitjans sobre les

vides, els valors i les creences i es centra en la relació entre els diferents texts i

la realitat de la imatge, és a dir la representació de la realitat.

Segons David Buckinham en el llibre Educación en medios, aquest model

d’alfabetització resulta pobre, ja que no fa referència a com intervenir per tal

que els alumnes millorin la seva comprensió, ni tampoc reconeix la dinàmica

social de l’aprenentatge a l’aula en la que tant alumnes com professors i

professores s’impliquen o s’identifiquen socialment i emocionalment en la

comprensió dels mitjans.

L’alfabetització mediàtica comporta doncs, una comprensió sistemàtica de les

estratègies i aspectes formals de la comunicació, la qual no es pot restringir en

l’anàlisi del text, sinó que ha de desenvolupar la capacitat de desxifrar, valorar

criticar i ajustar i també arribar a comprendre els diferents contexts socials,

econòmics i històrics dels textos produïts.



Així com s’entén que l’alfabetització comporta clarament l’aprenentatge de la

lectura i l’escriptura, l’alfabetització mediàtica ha de comportar tant la

interpretació com la producció dels mitjans, amb una actitud crítica i creativa.

c.- De la cultura de masses a la cultura dels mitjans

Segons diferents teòrics contemporanis, com Postman i altres, posen en

evidència que els mitjans adapten els missatges segons els seus interessos i

que la instal·lació d’un nou mitjà en una societat condiciona la percepció, la

sensibilitat i en general la cultura d’una societat.

Així, el mitjà de masses per excel·lència, el que millor ha impulsat la cultura de

masses i ha potenciat la indústria capitalista, ha estat la televisió. També han

estat mitjans de masses, la ràdio, el cinema, la premsa, els quals juntament

amb la televisió han exercit la seva influència sobre els espectadors en camps

tan importants com la ideologia, la política o les pautes de consum. S’observa,

però un canvi durant la darrera dècada del segle XX, en que l’avanç tecnològic

fa que la cultura de masses vagi decaient, no tant per la seva finalitat,

evidentment fomentadora del consum, sinó per la modernització tecnològica

dels mitjans: la digitalització, l’extensió de la difusió via satèl·lit o via cable..

Aquest avanç fa que es passi d’un mitjà de masses tradicional a un mitjà

interactiu de nova generació que dona a una clara tendència a la

personalització de la oferta de la televisió i dels serveis comunicatius.

Aproximant-nos així a la substitució del mass-media a l’automedia. És a dir,

s’ha passat de l’espectador com a un apèndix instrumental d’una televisió

poderosa i centralitzada, a un espectador una mica més autònom que pot

començar a escollir programes, horaris .. segons la seva conveniència.

Començant així a haver-hi un canvi en la cultura de masses, cap a una nova

cultura.



Amb l’extensió de la nova televisió i amb l’èxit de l’ús d’internet es genera un

nou paradigma mediàtic i cultural, és el que alguns autors anomenen

multimediatització, o la cultura dels mitjans.

Aquest canvi provocarà desigualtats a nivell geogràfic i social i evidentment

introduirà grans canvis en la actualitat cultural i educativa.

d.- El nou context sociomediàtic i el repte de les escoles

El final del Segle XX ha situat a les escoles i a l’educació en general davant un

nou escenari tecnològic, en mig d’una gran explosió de la comunicació

audiovisual, però també davant d’un nou escenari social (globalització

financera, desenvolupament del comerç internacional, deslocalització de la

producció, canvis en l’estat del benestar...).

Si mirem una mica enrera podríem observar que mentre hi havia poca

documentació escrita, les escoles i els espais considerats educatius, eren llocs

privilegiats ja que guardaven i administraven els textos que existien i els

administradors eren els mestres, savis i experts. Les escoles o els centres

d’ensenyament es van anar consolidant com a àmbits orientats a la

racionalització i organització sistemàtica del coneixement, a través dels seus

llibres. A mesura que la tecnologia va permetre augmentar la capacitat de

multiplicar els textos ( invenció de la impremta) el paper de l’escola es va anar

ampliant i adquirint una funció més universalitzadora. Progressivament la

tecnologia va anar augmentant les capacitats per fer arribar la informació a un

públic més ampli; des de l’invent de la impremta, el telègraf, la ràdio, el cinema,

la televisió i finalment internet, ... i les circumstàncies per les quals inicialment

es van formar les escoles fan fer un canvi substancial. Les escoles i les

universitats deixen de ser els únics centres de la racionalitat i del progrés

científic o social i els únics que controlen el coneixement social. En aquests

moments es genera coneixement dins i fora de les escoles i en alguns casos



se’n genera més des de fora. Actualment l’escola està trobant competidors amb

molt de poder, són els mitjans de comunicació.

El creixement continu dels mitjans i la seva ocupació constant de l’espai i del

temps social, han configurat un nou clima cognitiu i d’aprenentatge. Les joves

generacions estan aprenent els seus valors a través dels mitjans de

comunicació, adquirint uns nivells d’aspiració i d’identificació basats en els

models que els ofereix el cinema, la televisió i el periodisme. La probabilitat que

aquests valors i pautes de conducta coincideixin amb els de l’escola és força

llunyana. En aquests moments tenim un nou escenari dominat pels diferents

mitjans de comunicació, on s’estan generant la majoria dels aprenentatges

socialment més rellevants.

Segons l’autor del llibre Comunicación y educación en la sociedad de la

información, José Manuel Pérez Tornero, podem anomenar cinc punts claus

per identificar la crisi actual en l’educació.

1.- Crisi en els currículums escolars: la informació és tan intensa i circula

ràpidament a traves de tots els mitjans, especialment els electrònics, que posa

en crisi els ítems per fixar la pràctica docent. El professorat es va trobant amb

noves exigències, coneixements... que en alguns casos no volen assumir i en

d’altres els costa comprendre, ja que són diferents de la seva formació inicial.

2.- Crisi en el llenguatge que fonamenta l’escola: fins ara el llibre ha estat l’eix

intel·lectual i pedagògic, i costa acceptar els nous llenguatges audiovisuals i

informàtics. Aquesta actitud tendeix a allunyar l’escola de la societat actual que

potencia el llenguatge audiovisual.

3.- Crisis de recursos tècnics: les escoles estan desfasades a nivell de

tecnologia, tot i els esforços de les administracions. Les dotacions tècniques

arriben abans a les cases o fora de l’entorn escolar que a les escoles mateixes,

en la majoria dels casos.



4.- Crisi de model de valors: els seus valors es fonamenten en els de l’escola

de l’època industrial i actualment es troba en una societat post industrial,

globalitzada i multicultural.

5.- Crisi de gestió: els models d’organització i gestió basats en el control

estricte dels aprenentatges, en la comunicació jeràrquica, en l’avaluació

ajustada en criteris de repetició i en general en la burocratització... és a dir

l’escola s’adapta poc en els canvis, en la innovació o creació.

Amb aquests cinc punts podem observar que l’escola està fora del context dels

canvis socials que l’envolten. La majoria dels escolars aprenen els mateixos

continguts guiats per un currículum uniforme que dirigeix la burocràcia

centralitzada d’educació, sense tenir en compte els interessos i la cultura

popular dels alumnes.

El professorat segueix utilitzant el llibre i el text escrit com a llenguatge de

comunicació, sense tenir en compte els nous llenguatges que ens ofereix la era

actual de la informació.

Els alumnes, doncs, troben l’escola desfasada, ja que no utilitza el seu

llenguatge a nivell de comunicació. No troben elements motivadors per

aprendre.

Durant la darrera dècada del segle XX diferents països, sensibilitzats per la crisi

en l’educació, degut als canvis socials i tecnològics, intenten reformar els seus

sistemes educatius. Aquesta intenció queda recollida en el informe per a la

UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI

Educació: hi ha un tresor amagat a dins de Jaques Delors.

A través d’aquest informe els diferents països es proposen uns reptes per

millorar l’educació que l’autor , José Manuel Pérez Tornero els resumeix en

onze punts.:



1.- Obertura sistemàtica de les escoles a noves fonts de coneixement. Els

escolars estan confrontats als diferents mitjans de comunicació i han de poder

treure’n el màxim partit, amb un esperit crític i creatiu

2.- Convertir les escoles en espais d’exploració, de descoberta i d’invenció.

L’entrada dels diferents mitjans a les escoles pot afavorir als processos

educatius a nivell de descoberta i creativitat, convertint-les en productores

actives del coneixement i en escenaris per a la descoberta. D’aquesta manera

es podrà respondre amb eficàcia al constant creixement de la informació que

arriba o circula dins la societat.

3.- Participació de tota la comunitat en l’educació. És necessari la implicació

dels diferents agents educatius, en la formació dels alumnes ja que actualment

l’educació s’ha convertit en una dimensió de la convivència i de la socialització,

per tant tothom està obligat a participar. En algunes ciutats, com la de

Barcelona, es parla de la ciutat educadora com a mitjà per a involucrar a tota la

ciutadania en l’educació.

4.- Acceptació d’alfabetització dels mitjans. Cal afegir a l’aprenentatge de la

lecto escriptura, l’ús dels llenguatges audiovisuals i dels diferents mitjans

actuals de comunicació.

5.- Creació de noves comunitats educatives a partir de les escoles actuals.

S’estan creant noves comunitats virtuals i l’escola hauria de contribuir a la

consolidació de noves comunitats educatives que potenciïn nous valors de

convivència i nous àmbits de producció i discussió del coneixement, cap a una

educació multicultural i internacional.

6.- Superació del model d’escola tradicional. La organització de les aules, els

horaris, el model lineal dels cursos classificats per edats, són més un model

d’escola assistencial pròpia del segle XIX, que no pas de les necessitats

actuals, de respectar el ritme d’aprenentatges, adaptació a la nova societat de

la informació...



7.- Renovació tecnològica de l’escola. Per tal que les escoles conservin

autonomia i puguin adaptar-se als canvis de la societat, ha d’estar ben

equipada tècnicament. Atendre a la dotació tecnològica de les escoles ha de

ser una prioritat en qualsevol renovació educativa.

8.- Re definició del rol del professorat. El professorat ha de tenir un nou paper,

ha de formar i tutoritzar als alumnes en els seus processos d’aprenentatge, a la

vegada haurien de promoure nous grups i comunitats educatives que generin

nous entorns educatius i també ser creadors de nous instruments pedagògics.

9.- Re definició del rol de l’Estat en l’educació. L’Estat hauria de donar més

autonomia als centres a nivell de currículum, de gestió i d’organització i a la

vegada dedicar esforços a la millora constant de la inversió en educació.

10.- Acceptació del principi d’educació al llarg de la vida. Per tal que existeixi

una educació permanent de la ciutadania, ha d’existir un sistema educatiu

flexible i ajustat a les necessitats de cada un dels usuaris.

11.- Implicació de les escoles en el món pràctic. Les escoles han de plantejar-

se la participació en la vida del seu entorn tenint una relació directa.

En definitiva doncs, l’educació i en concret les escoles que apostin per al futur,

s’han de transformar en una doble dimensió, per un costat la intel·lectual, a

nivell de renovació de principis, de filosofia i dels llenguatges amb els que es

treballa i per l’altre la pràctica, a nivell de transformació de les infrastructures,

instruments, normatives...

Cal també tenir en compte l’educació no formal i la informal que reben els

nostres alumnes en el seu entorn. Les escoles han de treballar conjuntament

amb les administracions i organitzacions locals.



e.- Els nous llenguatges. Un nou concepte de competència comunicativa

La idea de competència comunicativa que es refereix únicament al llenguatge

verbal, és insuficient davant l’actual societat de la comunicació i de la

informació que està dominada pels nous mitjans de comunicació. Necessitem

donar un pas endavant a nivell de competència lingüística tenint en compte la

competència semiològica en sentit ampli.

Fins fa ben poc, es disposava de sistemes de comunicació relativament

escassos i limitats; actualment aquests s’han multiplicat. També està canviant

les relacions personals directes en la comunicació, les quals en un elevat tant

per cent, els processos comunicatius es fan en contactes a distància. Aquest

fenomen és el que els sociòlegs anomenen deslocalització i destemporalització.

És a dir, el temps i l’espai, condicions relativament estables en les situacions de

comunicació tradicional, han trobat noves declinacions: temps real, espais

virtuals, paradoxes que fan simulacions presencials d’escenaris futurs, o

actualitzen el passat...

La funcionalitat del llenguatge verbal està començant a canviar. La relació amb

altres llenguatges ha potenciat una nova dimensió ja que les persones ens

comuniquem cada vegada més amb sistemes que han descentralitzat la

paraula i que estan resultant eficàcia en la comunicació.

Passa el mateix amb l’escriptura, actualment s’està multiplicant la tecnologia de

l’escriptura amb els ordinadors i les xarxes telemàtiques. La representació de

l’escriptura en diferents textos, mostren un nou impuls al text escrit.

Ens trobem doncs, davant un canvi global dels sistemes lingüístics i

comunicatius que mereixen una atenció especial. Actualment, qualsevol infant i

adult es troba davant d’una infinitat de situacions de comunicació en el que el

llenguatge dominant no és l’escrit ni tampoc el verbal (consum d’hores de TV,

de música, assimilació d’imatges publicitàries...) Els espais on es produeix la

comunicació són cada vegada menys personals i locals i es realitzen a través



d’uns mitjans que tendeixen a privilegiar els entorns gràfics i els processos

icònics. Per tant estem ampliant els espais comunicatius propis de la conversa

per donar pas a espais més complexos a través dels mitjans de comunicació no

presencials.

Per tant les capacitats lingüístiques que s’estan desenvolupant en l’actual

context mediàtic tenen poc a veure amb les que s’ensenyen a les escoles. Hi

ha una distància entre el món mediàtic i plurisemiològic i el currículum

tradicional de les escoles en que en la majoria d’ells no permeten l’adaptació al

nou context comunicatiu.

El que s’hauria de fer és canviar el concepte de competència comunicativa

generalitzant la noció de llenguatge i afirmant l’existència d’una capacitat

semiòtica general.

f.- Canvis necessaris per abordar la nova competència comunicativa

Guillermo Orozco, en l’article desordenamientos en el ecosistema

comunicacional, afirma que l’aprenentatge no està restringit a factors de

temps, llocs i situacions, i ni molt menys a institucions, plans d’estudis o a

metodologies. L’escenari propi de l’educació és el conjunt d’escenaris d’un

mateix individu al llarg de la seva vida. En aquests escenaris s’hi inclou el que

ell anomena ecosistema comunicacional, és a dir la influència o la immersió

dels diferents mitjans de comunicació que exerceixen davant l’individu, amb els

quals s’està construint un nou escenari per a l’aprenentatge a través de les

seves pantalles amb les que es permet la interacció i l’adquisició de nous

coneixements. Cal però ser conscients, que ni els educadors ni els alumnes

acabem de comprendre el què significa ser audiències amb la possibilitat

elevada d’aprenentatge i la poca possibilitat de criteris per seleccionar i avaluar

els productes mediàtics amb els quals interactuem.



La societat del segle XXI, segons Orozco Gómez, les persones som audiències

multiples, simultànies i variables, som una societat audiència que aprèn. De fet

un dels grans canvis de la societat actual és que l’educació ja no depèn tan

sols del sistema educatiu de l’escola, sinó que tenim la possibilitat d’educar-nos

a través d’altres escenaris i sobretot davant de diverses pantalles. A través

d’elles enviem, transmetem, rebem i processem informació, produïm

coneixement i estem en un permanent procés d’aprenentatge. La societat

audiència, aprèn.

El paper de l’escola, per tant hauria d’incloure en els seus objectius,

l’aprenentatge de les diferents alfabetitzacions per poder arribar a formar

persones capaces de comunicar-se i interrelacionar-se amb la multiciplitat de

llenguatges sobre els quals arriba el coneixement.

El coneixement s’adquireix a través de la interpretació de la informació.

L’escola doncs, ha de ser capaç de posar els mitjans per tal que els alumnes

arribin a transformar la informació en coneixements propis.

Fins fa ben poc el concepte d’aprenentatge era el d’assimilació de

coneixements, que arribaven a través de l’expert el qual actuava com a

intermediari i no com a mitjancer entre l’estudiant i el coneixement.

La tendència actual del sistema educatiu, tot i que encara hi ha força

resistència, és el de deixar de ser merament instructiu, ni estrictament cognitiu,

ni ha de tenir el control dels coneixements de l’alumnat, ans el contrari, ha de

deixar que els coneixements es vagin ampliant, modificant, adaptant a l’individu

i al col·lectiu. Actualment un bon educador o educadora és el que sap orientar,

facilitar i acompanyar a l’estudiant en el procés educatiu.

Les escoles a part d’incloure aprenentatges formals, també estan començant a

incloure aprenentatges informals vinculats a les tecnologies, específicament les

que permeten pensar, construir i imaginar. Aquesta inclusió requereix pensar



en noves maneres per organitzar l’aprenentatge i incloure noves metodologies i

instruments pedagògics.

La convivència entre els aprenentatges formals i els informals, causa mal estar

entre els educadors, tan mestres com pares i mares, ja que es perd el “control”

de l’educació. Fins ara l’educació depenia dels llibres i de l’escola, hi havia un

lloc concret, un mitjà concret i un procés de dosificació que ho controlava. Ara

no és així, ara estem aprenent també, a través de la interacció dels mitjans

audiovisuals i de les tecnologies de la informació. Les generacions actuals

necessiten desenvolupar unes competències diferents de les que s’han estat

desenvolupant amb el sistema educatiu tradicional. Competències que

permetin desenvolupar criteris de selecció qualitativa amb un pensament crític

i creatiu, per tal que obtinguin també nous coneixements a través dels mitjans,

millorant la interacció amb les diferents pantalles.

Analitzar, classificar, comparar, confrontar, sintetitzar i crear són algunes de les

habilitats i destreses que s’haurien d’aprendre per conviure i transformar els

entorns mediàtics i informàtics que formen l’ecosistema comunicacional. És a

dir, ensenyar a pensar lliurement.

g.- L’educació dels mitjans a través del currículum: repensar l’escola

Com s’ha anat dient al llarg del marc teòric, és una necessitat conèixer,

comprendre i ser capaç de manipular les diferents tecnologies de la informació i

els mitjans de comunicació, per tant els mitjans han de ser integrats en la

educació per tal de conèixer-los críticament, aprofitar-ne els seus recursos i no

quedar-nos indefensos. Segons J. Luis González Yuste, en el llibre

comunicación y educación en la sociedad de la información, afirma que és un

treball per a tothom, especialment per aquells que busquen una formació lliure i

integral de les persones.



S’ha de buscar una via que doni resposta i integri l’educació des de les noves

tecnologies i l’educació dels mitjans. Actualment a les escoles s’està dedicant

esforços en la integració de les noves tecnologies a les aules des d’un punt de

vista tecnològic, però no s’ha fet gaires avanços en l’ús pedagògic. També es

comença tímidament a treballar l’educació en mitjans de comunicació. Aquests

dos aspectes estan seguint camins paral·lels i s’haurien d’integrar ja que les

escoles s’han d’obrir a la realitat i aprofitar les possibilitats que els context i

l’entorn ens ofereixen per desenvolupar una educació significativa en l’era

actual de la comunicació.

La incorporació de l’educació en comunicació es pot fer des d’una àrea

d’aprenentatge o bé incorporant el llenguatge de la comunicació audiovisual en

totes les àrees, fugint però de la visió instrumentalista o tecnicista i, a partir

d’una òptica de renovació pedagògica i didàctica que suposi una educació per

a la realitat cultural i comunicacional.

El model d’educació hauria de ser un ensenyament crític i reflexiu, capaç de

formar ciutadans i ciutadanes per comprendre i expressar-se amb els diferents

llenguatges de la comunicació, per tal de respondre als reptes actuals, tan a

nivell acadèmic, social i laboral. Es tracta d’obrir nous camins per a la formació

del ciutadà del tercer mil·leni.

L’educació, davant el protagonisme dels mitjans i les noves tecnologies de la

comunicació, tal com s’ha anat comentant al llarg dels apartats anteriors,

necessita una renovació profunda, en els seus programes, en els seus

objectius i en la metodologia. Necessitem tenir un projecte pedagògic que

qüestioni el caràcter monolític i de transmissió del coneixement, que parteixi

dels coneixements i la pràctica de cada persona i del seu context cultural, que

s’obri a totes les fons d’informació, que interactui en els diferents contextos

educatius i culturals i que es deixi de pensar de manera antagònica entre

l’escola i els mitjans audiovisuals...



Tenint en compte que la ciutadania actualment rep i consumeix informació a

través de diferents pantalles i altres mitjans, ens porta a reflexionar sobre cinc

punts amb els quals ens ajuda a re pensar l’escola.

1.- Explosió en la quantitat d’informació: s’ha d’aprendre a seleccionar la

informació important, o més rellevant, per evitar la saturació.

2.- La cultura mosaic: s’anomena així degut a la falta d’estructuració i de

profunditat en la informació, així com la superficialitat i estandardització dels

missatges i l’especulació dels continguts, que provoca una dispersió en

l’atenció.

3.- L’expansió de la indústria cultural: proporciona determinats valors socials en

base al consum.

4.- La modificació de les coordenades del temps i de l’espai: ens fa més

capaços de transmetre informació sense haver de coincidir físicament.

5.- Desenvolupament d’un major nivell d’interactivitat: amb el que es planteja

noves maneres d’interacció social.

L’escola per tant s’ha de plantejar quin és el seu paper en relació a les

connexions existents entre els nous canals de comunicació i l’àmbit socio-

cultural i també quina és la repercussió dels mitjans de comunicació en el

procés cognitiu tan a curt com a llarg termini. L’escola ha d’estar preparada per

afrontar-se al repte del pas de la societat industrial al de la societat de la

comunicació la qual suposa una nova manera d’aprendre i de conèixer.

L’escola ha de ser capaç de donar una resposta als mitjans actuals, als antic i

als del futur. Els mitjans transmeten informació, però no pretenen oferir

coneixement. El seu objectiu és el de conquistar audiència per tal de produir

beneficis econòmics. La informació que transmeten és trivial, estereotipada

amb falta d’argumentació... per tant l’escola te la oportunitat d’aproximar

aquesta informació a la realitat, donant els elements per tal de transformar la

informació en coneixement, donant significat a la informació.



L’escola te diferents reptes davant la comunicació tan a nivell cultural, com

educatiu, laboral i social. L’ús pedagògic creatiu i crític dels mitjans i les noves

tecnologies, poden aportar la possibilitat d’aprendre dels mitjans i no la

d’aprendre a través d’ells. Això permetria apropiar-se de manera crítica dels

seus continguts, explorant noves temàtiques, obrint-se a noves maneres de

conèixer i adquirint noves dinàmiques d’estimulació, o noves metodologies, per

retrobar-se amb la seva societat de la informació i comunicació.

L’objectiu principal de l’escola en l’àmbit de l’educació en comunicació

audiovisual, ha de se el d’aconseguir que els joves tinguin un domini sobre l’ús

que fan dels mitjans de comunicació, a través de criteris d’anàlisi, de reflexió

crítica i del desenvolupament per a la capacitat per interpretar i seleccionar els

missatges que els hi arriben, així com la capacitat creativa per elaborar

missatges. És a dir expressió i comunicació a través dels diferents mitjans,

utilitzant les velles i noves tecnologies.

El nou paper de l’escola ha de tenir en compte quatre aspectes, per arribar a

fer el canvi i adaptar-se a la nova societat cultural:

.- Acceptar que el llibre és un recurs més dins l’aula, ja que estem dins una

societat multimedia.

.- Acceptar la pluralitat i heterogeneïtat dels codis en els mitjans de

comunicació ( hipertextos, audiovisuals, musicals...).

.- Acceptar que l’escola ja no és l’eix central de la transmissió de coneixement.

.- Aproximar-se a la cultura que envolta els diferents mitjans i les tecnologies de

la comunicació, per tal d’oferir instruments als alumnes que els permeti

apropiar-se de manera crítica i creativa als diferents canals de comunicació.

El fet d’incorporar les noves tecnologies i recollir la realitat cultural a l’escola fa

que la figura del professorat sigui cada vegada més necessària, doncs els

diferents mitjans tecnològics transmeten la informació de maneres diferents i el

professorat ha d’ajudar a l’alumnat a trobar les estratègies per tal que les pugin

transformar en coneixement amb una actitud crítica, activa, creativa i

constructiva.



L ‘objectiu de l’educació en mitjans o l’alfabetització mediàtica, és el d’arribar a

obtenir la capacitat d’analitzar críticament els mitjans i la d’expressar-se i

produir missatges amb ells. És a dir, s’ha d’incidir en l’educació en i amb els

mitjans, plantejant una interacció que impliqui per un costat l’anàlisi i la reflexió ;

i per un altre, un ús creatiu que el transformi en instruments expressius. Es

busca com formar i desenvolupar criteris comprensius i no uniformalitzats de la

realitat mediàtica que desmitifiquin els estereotips i eliminin la passivitat del

receptor. És a dir s’ha d’adquirir una nova competència comunicativa a través

de la lectura crítica i l’escriptura creativa dels diferents mitjans de comunicació.

La incorporació en el currículum es pot realitzar des de dues modalitats:

. com a matèria transversal en totes les àrees

. com a àrea de coneixement específica.

En el cas d’incorporar-se des d’una àrea s’assegura el treball de l’educació en

comunicació audiovisual sobre tot des de la producció creativa, però malgrat

ser una bona manera d’introduir aquest llenguatge a les escoles, aquest tema

és massa important com per quedar reduït a una matèria aïllada de la resta de

l’escola. La comunicació audiovisual, és un llenguatge que hauria d’estar en

totes les matèries ja que conté aspectes transversals que afavoreixen

l’adquisició de valors, normes i estratègies d’actuació personal i social i a la

vegada permet aproximar l’escola a les realitats socials significatives de

l’alumnat.

És un error parlar de programes de noves tecnologies per a l’educació, s’ha de

parlar de programes educatius que incorporin noves tecnologies. La

incorporació en l’ús dels mitjans i les tecnologies de la comunicació a les

escoles, aplicant noves metodologies en l’ensenyament-aprenentatge, nous

recursos i materials educatius i desenvolupant les àrees d’educació en

comunicació i mitjans, resitua l’escola que ha de vertebrar les necessitats

actuals de comunicació i educació.



La clau està en com introduir l’escola en un ecosistema comunicatiu , que a la

vegada és experiència cultural, un entorn informacional i un espai educacional

difós i descentrat. I com seguir sent en aquest nou escenari, el lloc on el procés

d’aprenentatge conservi el seu encant on s’inicien els secrets del saber, de

pensar de l’anàlisi i de la crítica, sense renunciar al plaer de crear. En definitiva

que a l’escola el més important és el fet de la comunicació a l’aula. L’escola no

ha de ser una fotocòpia de la realitat, si no que ha de subministrar els estris

necessaris per a una interpretació crítica i autònoma de la informació i de la

seva realitat.

Relació entre el professorat i l’alumnat: el rol del professor i de l’alumnat ha de

canviar, dins d’aquest concepte d’educació en mitjans i el nou llenguatge.

La funció del professorat com a font única, directa i primària de la informació ha

canviat, passa de ser un retransmissor de coneixement a un formulador de

problemes, provocador d’interrogants, coordinador d’equips de treball,

sistematizador d’experiències. El professorat s’ha d’implicar en l’educació

formal i en les activitats d’educació no formals potenciant així la interrelació

entre escola i societat, o entorn, el qual dona sentit a una educació per a una

realitat. Per part de l’alumnat se li dona un paper més actiu en el seus

aprenentatges interaccionant amb els seus companys i professors tan dins com

fora de l’aula.

No està més informada la persona que llegeix més diaris, mira diferents

programes de TV i radio, sinó aquella persona que és capaç de determinar els

elements bàsics per interpretar la informació; donar-se compte de les omissions

clau, descobrir les tècniques i estratègies de persuasió que s’utilitzen per

emetre determinats missatges i finalment que sigui capaç d’acceptar o

desestimar els missatge, de manera global o parcial, però sempre de manera

crítica. Aquesta és un dels objectius que hauria de tenir l’escola..

Una escola que innovi i s’actualitzi d’acord en el context en que se situa, i que a

la vegada formi ciutadans crítics i lliures, col·labora en la humanització de la



societat i conseqüentment fa més sensat l’ús de les tecnologies tan en

l’educació com per a la col·lectivitat.

Segons J. Luis González Yuste, en el llibre comunicación y educación en la

sociedad de la información en l’època que estem vivint tan sols és possible una

escola que desenvolupi el concepte d’aprendre a aprendre, superant la simple

noció d’escola socialitzadora. S’ha d’incorporar una nova alfabetització des de

l’objectiu d’una educació integral i alliberadora, que desenvolupi una adequada

formació en valors, crítica i reflexiva, i que potencií estratègies d’accés a la

informació, individual i grupal, desenvolupant un sentit autònom de l’educació.

3.1.2.-Estudi sobre la situació a diferents països respecte l’ECA. descripció i anàlisi de la situació actual a : Canadà, Austràlia, Regne Unit

a) CANADÀ

Situació

Canadà està considerat com a líder mundial en educació en mitjans. Tot i que

es va començar a parlar i actuar sobre el tema cap als anys 60 del segle

passat, no es va començar a introduir en el currículum educatiu fins als anys

90.

Les diferents províncies que integra el Canadà, tenen la suficient autonomia a

nivell d’educació per organitzar-se i elaborar els seus currículums de les

diferents etapes educatives. De totes maneres col·laboren estretament entre

elles per a la elaboració dels marcs generals de les assignatures comuns a

través del Western Canadian Protocol for Collaboration in Basic Education

(WCP) i de l’Atlantic Provinces Education Foundation (APEF). El resultat pel

que fa a la incorporació de l’educació en mitjans a tot el país, ha estat un èxit,

garantint-la oficialment en el programa educatiu de totes les províncies del

Canadà.



Actualment en els entorns educatius està àmpliament acceptat el fet que per

estar ben alfabetitzat cal que tant els infants com els joves siguin capaços de

llegir, comprendre i adquirir habilitats per ser crítics davant la informació que

arriba en els diferents formats. Aquesta idea queda reflectida en l’actual

currículum de primària i secundària, dins el que ells anomenen English

Language Arts. De manera transversal també s’ha reconegut l’educació en

mitjans en el currículum de les matèries de socials, salut, educació per a la

ciutadania i orientació professional.

El contingut de The English Language Arts és bàsicament d’aspectes

relacionats en l’alfabetització dels mitjans, concretament en l’anàlisi,

construcció i comprensió de textos multimedia. Concretament en l’objectiu

número 2 del currículum diu: Els estudiants escoltaran, parlaran, llegiran,

escriuran, veuran i representaran per tal de comprendre i actuar críticament

textos orals, impresos i altres multimedia

Amb aquest objectiu es pretén ajudar a adquirir habilitats i capacitats d’anàlisi ,

síntesi , avaluació , reflexió i creativitat per tal que els i les alumnes:

•Arribin a comprendre la informació i les idees dels informadors a traves de

diferents fonts.

•Arribin a conèixer diferents situacions, persones, cultures i a la vegada

aprenguin a conèixer-se ells mateixos.

•Arribin a respondre críticament als diferents texts multimèdia.

•Arribin a produir texts multimedia

Els components bàsics per al currículum de English Language Arts són:

L’alfabetització visual: per adquirir habilitats per comprendre i interpretar la

representació i el significat d’una imatge estàtica o en moviment. Com el

contingut d’una imatge està organitzat i construït per donar informació i també

per comprendre l’impacte en els espectadors



L’alfabetització dels mitjans: per adquirir les habilitats per comprendre com els

mass media com la TV, el cinema, la radio, i la premsa, s’organitzen i

produeixen continguts amb tots els seus llenguatges.

L’alfabetització crítica: per adquirir les habilitats per comprendre com els

oradors, escriptors i productors de texts mediàtics, informen en determinats

contexts i amb visions culturals i socials diferents.

En aquests darrers anys, a cada província s’està desenvolupant el seu propi

currículum en mitjans, per introduir-lo en les diferents matèries. A la vegada

s’estan elaborant documents i materials per ajudar al professorat a incorporar

l’educació en mitjans dins les activitats diàries, donant recursos i estratègies

innovadores.

Un exemple de l’autonomia es podria veure en les províncies d’Ontàrio i

Quebec que estan considerades com les més avançades en el currículum.

Ontàrio:

Al 1987, va iniciar la introducció de l’educació en mitjans en el seu currículum,

gràcies al treball de l’associació d’alfabetització dels mitjans. No va ser fins al

1998, on amb l’elaboració dels nous currículums de primària i secundària,

s’introdueixen continguts de comunicació audiovisual dins l’àrea de llengua en

els apartats de comunicació oral i visual. Per als de secundària, a més se’ls

ofereix un crèdit d’educació en mitjans.

Quebec:

En aquesta província s’està acabant d’elaborar un nou currículum per als

cursos de primària i secundària, que es pretén implantar aquest any 2006. El

currículum inclou vuit àrees d’aprenentatge: Visió del món, salut i benestar,

orientació i planificació personal, relacions i habilitats socials, medi ambient,

drets i deures dels consumidors, alfabetització en mitjans i ciutadania. Cada

una d’aquestes àrees inclou continguts relacionats amb l’educació en mitjans,



fent especial esment en alfabetització en mitjans i en drets i deures del

consumidor.

Identificar l’educació en mitjans dins el currículum com a element essencial, és

un pas molt important que s’està fent a totes les províncies del Canadà, però

ara cal posar tots els esforços en introduir-lo dins les aules.

Reptes/inconvenientsMalgrat els progressos que s’han anat fent encara queden alguns reptes. Els

recursos per al desenvolupament professional i per a les aules no són gaire

elevats, més aviat escassegen. Així ho constaten els representants d’educació

del govern de les diferents províncies del Canadà. Malgrat s’ha fet l’esforç

d’integrar els mitjans en el programa English Language Arts, hi ha poca

formació per al professorat per desenvolupar aquesta matèria i pocs diners per

als recursos materials.

També es constata un desànim per part del professorat, doncs els recents i

continuats canvis en els currículums, la creixent demanda de responsabilitat en

la tasca educativa, la falta de recursos i la pressió per incorporar les noves

tecnologies a les aules, ha contribuït al desinterès per part del professorat en

posar un esforç extra per adaptar-se a les noves demandes professionals.

El futurMalgrat els inconvenients, el panorama a Canadà és força positiu. Una mostra

és la constant incorporació del treball dels mitjans a les diferents províncies. La

recent aprovació des del govern de l’alfabetització dels mitjans, ha donat llum

verda i suport al professorat interessat en els aprenentatges relacionats amb la

comunicació audiovisual. De totes maneres es tardarà encara uns anys en

integrar plenament l’educació audiovisual en el dia a dia de les aules.

Des del Canadà, es veu al professorat jove com l’ànima per introduir

sistemàticament el llenguatge audiovisual a les aules, doncs són una generació

que està mes propera a la cultura popular dels infants, està més avesada a les



noves tecnologies i menys vinculats o afermats en el sistema antic dels

aprenentatges. Des dels departaments d’educació de les diferents províncies

se’ls està demanant que considerin les diferents produccions mediàtiques

(televisió, cinema, radio, internet i publicitat) com a texts per analitzar i produir.

També s’està posant un especial esforç des de les facultats d’educació del

país. El fet que el nou currículum consideri l’alfabetització dels mitjans com una

prioritat a les escoles, s’ha hagut d’introduir programes d’educació en

comunicació audiovisual a les facultats. Actualment els programes encara

estan força enfocats en l’ús instrumental de les noves tecnologies o per produir

recursos didàctics. De totes maneres comencen a sorgir cursos i programes

per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per

introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.

Des del Govern i a través dels nous currículums, es demana al professorat que

deixi d’actuar com a expert, en el sentit que exerceix el rol de transmissor de

coneixements i que agafi el rol de conductor. Per ajudar als infants i joves a

trobar la informació i transformar-la en coneixement, donant als alumnes eines

per adquirir habilitats per pensar, analitzar, crear i ser crítics davant la societat

de la informació. Els continguts escolars doncs, han de quedar en segon terme

i s’ha de treballar més els procediments.

S’observa una creixent demanda en l’adquisició de materials i recursos

relacionats en l’educació en mitjans, per part de les escoles i el professorat.

Aquest fet és una mostra positiva de l’augment sobre l’interès que s’està creant

en l’entorn educatiu per incorporar l’alfabetització en mitjans a les escoles.

Cal destacar el gran suport que dona a la població la organització: Mnet

The Media Awareness Network (Mnet):

Mnet és un organització canadenca que promou l’educació dels mitjans i

d’internet a través de la producció de programes en línia, producció de recursos

educatius, col·laborant amb diferents organitzacions nacionals i internacionals i

organitzant xats i fòrums amb l’audiència del Canadà i d’arreu del món.



L’objectiu principal d’aquesta organització és la de donar suport i animar a la

incorporació de l’educació en mitjans a les escoles, famílies i comunitats. Es vol

ajudar a les persones i particularment als infants i joves, a desenvolupar

capacitats per comprendre els diferents mitjans de comunicació, tan a nivell de

llenguatge tècnic, com el rol i la influencia que exerceixen davant la societat.

En destaquen quatre objectius:

•Desenvolupar i fer arribar recursos educatius d’alta qualitat per a

l’alfabetització dels mitjans.

•Contribuir en el desenvolupament de la política educativa dels país, per tal

de progressar en els programes d’alfabetització dels mitjans.

•Construir un ampli suport per a l’educació en mitjans.

•Assegurar la bona administració dels seus recursos humans i econòmics.

Amb el suport del govern, fundacions privades, associacions de mestres i de

bibliotecaris, petites empreses i els membres inscrits a la Mnet, es

desenvolupen tres seccions diferents:

1.- Media education:

En aquest secció es treballa per analitzar diferents programes de multimedia de

la televisió, el cinema, vídeo jocs, premsa, publicitat i música. L’anàlisi es fa

tenint en compte els estereotips, la violència, la diversitat, l’odi i el consum. Les

recomanacions i els recursos que es realitzen a través de l’anàlisi estan dirigits

a les famílies i a les escoles per separat.

En el sector de les famílies s’ofereixen consells per parlar amb els infants sobre

els mitjans i dona recomanacions per al seu ús a casa.

En el sector de l’escola s’editen unitats didàctiques per als diferents cursos

d’infantil, primària i secundària i es donen idees i recursos per introduir

l’Educació en Comunicació audiovisual a les aules.



2.- Web Awareness Canadà

En aquest apartat es treballa per donar un bon servei d’internet. Per ajudar als

joves, infants, famílies i mestres a moure’s de manera segura i amb qualitat

informativa dins la xarxa.

Actualment s’està preparant per estendre’s una mica més i donar recursos

bibliogràfics i literaris, així com cursos en línia per ampliar coneixements.

Aquesta web està àmpliament reconeguda pel govern del Canadà.

3.- Young Canadians In Wire World research

És un programa de recerca sobre l’ús d’internet de la joventut i la seva

influència. S’ha fet a través de dos grups de recerca, un primer demanant la

opinió dels pares i mares sobre l’ús d’internet dels seus fills, tenint en compte

els beneficis, inconvenients i les pautes que posen a casa per al bon ús.

El segon grup s’ha fet als estudiants canadencs, a través d’una enquesta

demanant diferents aspectes sobre l’ús que en fan d’internet.

Aquest estudi està pendent d’una segona fase de desenvolupament.

b) REGNE UNIT

Situació:

Al Regne Unit hi ha hagut diferents experiències relacionades en l’educació en

mitjans audiovisuals. Aquestes però, han estat sempre de caire voluntari per

professionals interessats i motivats en el tema. La majoria provenen

d’organitzacions o d’entitats privades subvencionades, com British Film

Institute, English Media Center, Media Education Wales, Film Education, BBC

Television...

El febrer del 2001 es va realitzar un pacte en el govern britànic, per

desenvolupar l’educació en mitjans audiovisuals dins del currículum i marcar al

mateix temps les línies estratègiques per a la seva implementació a l’aula. El



pacte es va firmar entre dos departaments, el d’Educació i el de Cultura i

Esports, a més d’implicar organismes públics com la BBC i d’altres no

governamentals. El tret fonamental del pacte és el de generar habilitats que

permetin desenvolupar una percepció crítica dels mitjans de comunicació, per

arribar a crear una formació de pensament crític entre els alumnes.

El Departament d’Educació estableix les competències i els paràmetres

d’educació en mitjans audiovisuals i proposa que es realitzin dins l’àrea

d’Educació per a la ciutadania.

El Departament de Cultura estableix convenis, estratègies i línies d’implantació

de l’educació audiovisual amb la col·laboració de l’Oficina de Comunicació, la

qual te un paper regulador en la promoció de l’alfabetització en els mitjans.

A la vegada el Govern dóna llum verda a diferents àmbits i entitats

especialitzades en l’alfabetització dels mitjans, per tal de donar suport al

professorat, pares i mares, estudiants de diferents etapes educatives per

incorporar l’educació en MAV. Aquest suport es concreta amb la publicació a

través d’internet, de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències,

articles d’interès...

Els diferents estats del Regne Unit: Anglaterra, Gales Irlanda del Nord i Escòcia

tenen autonomia a nivell d’educació, entre d’altres. Per tant cada nació ha

elaborat el seu National Curriculum. En el cas d’Anglaterra el currículum

concreta poc sobre l’educació en mitjans. A Educació Primària es posa èmfasi

en les noves tecnologies i els formats digitals per la qual cosa facilita suport a

nivell d’eines, materials, formació i recursos diversos des de les adreces

electròniques institucionals. Es parla molt poc de l’educació o l’alfabetització del

llenguatge dels mitjans de comunicació.

A Secundària es contempla una matèria d’educació dels mitjans de

comunicació dins de l’àrea de llengua anglesa, a partir dels 14 anys i amb una

dedicació de 5 a 10 hores en un curs escolar. En el currículum però, no queda



molt clar el contingut de la matèria ni el nivell a assolir, per tant des del

professorat hi dona una prioritat secundària, davant la pressió des del Govern i

la societat d’enfortir els continguts relacionats amb la literatura i gramàtica

tradicional, la matemàtica i l’ús de les TIC.

En la matèria d’Educació en mitjans està previst treballar la publicitat a nivell

d’anàlisi del llenguatge persuasiu que s’utilitza, visionar pel·lícules els

arguments de les quals són de novel·les o obres de teatre que s’han llegit

prèviament, per tal d’observar la diferència entre el llenguatge imprès i el

llenguatge de la imatge en moviment. També es suggereix que es comparin

diferents versions de relats de notícies de TV, ràdio i premsa escrita, així com

veure telenoveles i analitzar els estereotips.

Reptes/inconvenientsSegons membres del British Film Institute, promotors per a l’alfabetització dels

mitjans, consideren que la proposta del National curriculum és insuficient,

limitada i poc actual. Ja que des del seu anàlisi observen que s’està treballant

l’Educació en mitjans des del punt de vista crític respecte els mateixos, partint

que la cultura dels mitjans no està al nivell de la cultura del professorat el qual

es va allunyant cada vegada més dels interessos dels alumnes.

Cal també assenyalar que la majoria del professorat comença a ser sensible

davant la necessitat de treballar l’ECA amb els seus alumnes i que l’actual

programa d’educació ho tracta de manera insuficient. També són conscients

que s’estan fent activitats relacionades amb els mitjans de comunicació però

que els falta formació i recursos per millorar-les.

Malgrat els inconvenients i la crítica del experts en ECA, hi ha alguns centres

que estan realitzant experiències força bones relacionades amb l’ECA. En

general són centres de Secundària que ja fa uns anys que treballen en el tema i

el grau de sensibilitat i innovació és elevat.

El futur



En els darrers anys hi ha hagut un canvi en el currículum de totes les etapes

educatives. Aquest canvi ha beneficiat sobre tot en el que des de UK

anomenen ICT (Information and Communication Technology ). S’ha introduït la

ICT en totes les matèries de secundària, i a les àrees de llengua anglesa i

matemàtica a primària. Està adquirint molta importància el treball de l’ús dels

mitjans, sobretot la informàtica. Malgrat la invasió de la tecnologia informàtica,

s’observa força contingut d’ECA en algunes àrees com llengua i literatura,

Socials, plàstica i educació per a la ciutadania.

c) AUSTRÀLIA

Situació

L’educació en mitjans ha existit a les escoles, des de fa trenta anys, a través

d’una matèria específica i dins el currículum de primària i secundària. En

aquests moments s’està analitzant des del govern, institucions i personal

docent, la realitat històrica i actual, del treball dels mitjans a les escoles ja que

s’observa que malgrat la seva història i la seva permanència en el currículum,

segueix estant en una “posició marginal” respecte les altres matèries.

D’entrada hi ha una diferència en la definició del coneixement i el concepte

sobre l’educació en mitjans per part de l’autoritat que és qui fa els plans

d’estudis, i per part dels qui posen en pràctica els plans d’estudis: mestres i

assessors dels currículums. En un principi es defineix la matèria com a objecte

per ajudar als alumnes a sortir de la passivitat davant els missatges i arribar a

identificar la intenció dels missatgers i ser capaços d’avaluar-los, o ser-ne

crítics. Es parteix doncs que les audiències són passius receptors dels

missatges emesos per els poders mediàtics. Els mestres a les aules,

transmeten els coneixements a l’alumnat a través de la pràctica i l’ECA es

converteix en una matèria pràctica, on tan sols es realitzen produccions per

comprendre el llenguatge mediàtic.



A diferència d’altres països com Regne Unit o els Estats Units on s’introdueix

l’educació en comunicació audiovisual per protegir a les audiències; l’inici de

l’educació en mitjans, als anys 70, es va originar com a proposta per treballar

amb nens i nenes amb dificultats per l’aprenentatge en general i que es

quedaven a les escoles en espera per tenir l’edat legal per entrar a treballar.

Amb aquesta perspectiva les classes d’ECA es van convertir en tallers de

producció audiovisual i conseqüentment, el professorat reticent a la matèria, va

veure l’ECA com una matèria de “segona categoria” ja que l'alumnat treballava

poc a nivell d'escriptura i coneixements teòrics.

Els resultats obtinguts amb els alumnes que participaven en l’ECA, van ser molt

bons, ja que l’alumnat va mostrar interès, adquiria nous coneixements,

millorava la seva comunicació, es podien expressar millor i gaudien de les

classes. De totes maneres es va prioritzar la producció audiovisual, amb molts

treballs pràctics i es va deixar de tractar l’anàlisi crític dels mitjans.

A principis dels anys 70 el govern australià va introduir un nou sistema

educatiu, en el que en línies generals s'innova en els següents aspectes:

• Adequació a la societat actual, incorporant l'educació per la salut física i

mental, es tingui molt en compte el creixement emocional i espiritual de

cada estudiant; que es contempli la diferenciació de cursos a secundària

d'acord amb les habilitats de cada alumne i que finalment el sistema

educatiu sigui competitiu amb les societat i economia actual.

• Increment de matèries optatives a part de les obligatòries: anglès,

matemàtica i socials.

• La introducció de l'assessorament en centres.

• L'ensenyament a les escoles ha de ser per a tots els nens i nenes

fructífer i a la vegada atractiu. La seva prioritat no ha de ser purament un

centre per preparar als infants per al futur.



Aquests paràmetres globals d'innovació van ajudar a potenciar el treball de

l'ECA a les escoles i instituts, ja que la manera que estava enfocada la matèria

en aquell moment, permetia complir amb tots ells. De totes maneres la matèria

es va anar convertint amb un taller pràctic de producció audiovisual on el

professorat s'anava formant cada vegada més amb aspectes d'innovació

tècnica i pràcticament deixaven de banda els aspectes de coneixement del

llenguatge i de reflexió crítica dels mitjans. D'aquesta manera es va definir la

matèria amb el tòpic d'entreteniment, amb el contrast d'altres matèries on el

tòpic del llibre de text i l'escriptura fan que sigui més seriosa.

Als anys 80 amb la influència dels teòrics de l'escola de Birmingham del Regne

Unit, el currículum de l'ECA va fer un gir. Es considera els mitjans de

comunicació els agents que construeixen la realitat social, i les audiències són

participants actius en la construcció de la comprensió dels diferents texts. A

partir d'aquest nou concepte sobre la influència dels mitjans de comunicació, en

el currículum de secundària se'ls demana que els estudiants siguin capaços de

seleccionar la informació de la televisió i del cinema, amb particulars

referències sobre els símbols, la tècnica, els muntatges, els codis escrits i orals.

En definitiva aquesta segona fase de l'ECA els australians l'anomenen la

ciència del text, ja que mitjançant diferents tipologies de texts audiovisuals, es

demana a l’alumnat que comprengui no tan sols la tècnica de llenguatge si no

també aspectes més intel·lectuals de la comunicació on s’analitza el tractament

del gènere, les emocions, els estereotips, els llenguatges i codis... La

intel·lectualització o professionalització de la matèria d’Educació en mitjans, en

el currículum, va fer que el professorat que impartia la matèria fos cada vegada

més especialista i viceversa, el fet de tenir especialistes formats per la

universitat, va fer que els plans d’estudi en ECA fossin cada vegada més

teòrics, oblidant la idea inicial de fer una matèria pels alumnes amb dificultats

d’aprenentatge que mitjançant la producció de llenguatges audiovisuals, podien

anar avançant en el seu currículum, adquirint nous aprenentatges de manera

més pràctica.



Malgrat la intel·lectualització de la matèria la majoria del professorat va seguir

treballant l’ECA des del punt de vista pràctic, fent produccions amb diferents

mitjans de comunicació. El professorat se sentia més còmode i segur

organitzant les classe on majoritàriament es treballaven més els aspectes

pràctics del llenguatge i ocasionalment s’analitzaven els textos mediàtics.

La diferenciació de concepte en l’aprenentatge de l’ECA entre l’administració

educativa (anàlisis)i el professorat (producció), poc a poc va anar acostant

posicions, a través de la anàlisi dels resultats obtinguts amb els alumnes, la

reflexió pedagògica, les necessitats d’aproximar el llenguatge dels mitjans a la

societat a través de l’escola... Cap a finals dels anys 90 i el 2000, va sorgir un

nou discurs sobre les necessitats educatives i formatives per a les noves

generacions, on l’escola hi tenia molt a veure. Calia formar als alumnes per tal

que tinguessin les competències necessàries per entrar en el mercat laboral

actual i global, sense “especialitzar” als alumnes de secundaria. Es va

augmentar el pressupost des del govern per ajudar a l’alumnat de secundària a

pujar el nivell dels estudis i a la vegada es va elaborar un nou currículum

adaptat a les necessitats actuals de la societat.

El futur

Amb aquest nou currículum l’ECA va adquirir força rellevància. Es demana als

alumnes que siguin capaços d’utilitzar els diferents llenguatges comunicatius,

per transmetre els seus coneixements i comunicar-se. És a partir d’aquest

moment on la pràctica i l’anàlisi dels mitjans, adquireixen el mateix nivell

d’importància. Aquest fet fa que es demani a tot el professorat que tingui una

actitud innovadora pel que fa a l’ús de diferents llenguatges en el dia a dia dins

l’aula i que l’ECA deixi de ser una matèria per “entretenir” a l’alumnat.



3.1.3.-Descripció del treball realitzat a Catalunya: una mica d’història, entitats i col·lectius que participen

a) Situació: una mica d’història

A Catalunya hi ha hagut una llarga tradició i sensibilització per l’educació del

llenguatge audiovisual, des d’alguns professionals de l’educació i des d’experts

en cinema, però amb un seguiment molt minoritari. Bàsicament en la lectura

d’imatges fixes i de la crítica del cinema. Des dels seus inicis es parlava de la

introducció de la lectura de la imatge fixa com a recurs expressiu, per reforçar

continguts de l’àrea de llengua. Més endavant es va incorporar l’ús dels

audiovisuals a les aules com a mitjà per ajudar a comprendre continguts de les

àrees de llengua i socials. També es va impulsar el treball de cinema a les

escoles per conèixer la seva història, el seu llenguatge i la seva cultura.

Si fem un breu recorregut històric, podem veure que ja en temps de la

República, les escoles catalanes treballaven continguts del cinema a les aules.

Cap als anys 60, Miquel Porter i Moix (Barcelona, 1930 - 2004) doctorat en

cinematografia i impulsor del cineclubisme, va mostrar la seva inquietud en

l’educació del llenguatge del cinema. Organitzà seminaris i cursos sobre la

lectura de la imatge i del llenguatge audiovisual amb adults i més endavant per

a infants, amb grups d’esplais. Va exercir una gran influència en alguns sectors

del professorat d’aquell moment. Alguns d’ells són els impulsors actuals de

l’ECA a les escoles catalanes.

Als anys 70 es va començar a introduir activitats per aprendre a fer lectura

d’imatges a algunes escoles de Primària, dins de l’àrea de llengua. Es comença

a treballar també el llenguatge del còmic i de la publicitat. Una mostra d’aquest

interès queda reflectida en la publicació de llibres de llengua dels autors Artur

Noguerol i de la Mireia Muntaner, recolzats per l’associació de mestres de Rosa

Sensat. En aquesta mateixa dècada comencen a sorgir col·lectius interessats

en impulsar el llenguatge del cinema a les escoles, el més destacat és Drac



Màgic, entitat formada el 1970 i dedicada fonamentalment a l’estudi i a la

divulgació dels audiovisuals, així com la seva utilització en diverses activitats

educatives, socials i culturals. Actualment una de les seves àrees preferents

d’activitat és la representació de les dones en els mitjans de comunicació.

Aquestes iniciatives les duien a la pràctica escoles interessades en la renovació

pedagògica d’aquell moment. Els programes d’educació feien escassa

referència a aspectes relacionat amb els audiovisuals. El professorat interessat

i sensible en aquest aspecte de l’educació, elaborava el seu material amb

mitjans audiovisuals per fer les classes més dinàmiques, didàctiques i amb

recursos més actuals: diapositives, transparències, magnetoscòpis... De totes

maneres l’ús dels mitjans audiovisuals s’utilitzava com a suport i ampliació

d’informació dels continguts.

El nivell de formació del professorat amb l’ús dels mitjans audiovisuals era

escàs, els mestres i professors interessats en utilitzar aquests mitjans, eren

auto didàctes. Comunicaven les seves experiències mitjançant articles, cursos

d’estiu i conferències. Alguns van anar una mica més enllà de l’ús dels mitjans i

van començar a fer petites produccions amb els alumnes, treballant els

llenguatge del cinema, del còmic i de la publicitat, tan a nivell tècnic com de

comunicació.

Als anys 80, amb l’aparició del vídeo, el Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya va crear la primera comissió de vídeo. A través

d’aquesta comissió es detecten les necessitats als centres, per impulsar l’ús

d’aquest mitjà a les aules. Es fan les primeres dotacions de magnetoscòpis,

televisions i alguna camera de vídeo, prèvia presentació de projectes. La

comissió va ser l’embrió del Programa de mitjans audiovisuals PMAV del

Departament d’Educació. Les tasques principals del Programa eren bàsicament

les de formació del professorat per conèixer l’ús de les noves eines a nivell



tècnic i la creació de vídeos didàctics per al suport de continguts curriculars a

les aules.

Als anys 90, any de la LOE (Ley Orgánica de Educación), l’educació

audiovisual va quedar exclosa del currículum oficial, excepte a Catalunya que

es considera com a eix transversal. A partir d’aquí, el Departament d’Educació

elabora el desplegament curricular d’aquest eix. Se n’elabora un per a l’etapa

de primària i un altre per a la de secundària i es distribueix a tots els centres

educatius. Aquesta iniciativa tot i ser força bona i pionera, no té gaires

repercussions als centres, doncs no es fa cap tipus de divulgació ni formació

per al professorat. Així mateix tampoc hi ha cap seguiment de la seva aplicació

a les escoles. Passa el mateix amb la resta d’eixos transversals: salut,

mediambient ...

Paral·lelament el Programa de mitjans Audiovisuals elabora i edita uns

materials en format llibre: Per a una didàctica del vídeo i més tard Per a una

didàctica dels mitjans audiovisuals. És a través de l’edició d’aquests llibres

quan es comença a parlar de la importància en el coneixement i la comprensió

del llenguatge audiovisual.

En la segona meitat dels anys 90, des del Departament d’Educació s’elaboren

uns nous materials amb vídeos i llibres, que es recullen en dues col·leccions,

una s’anomena Els audiovisuals a l’aula, i l’altre L’escola a casa (petits

reportatges d’experiències escolars). Amb aquests materials es pretén donar

una sèrie de recursos didàctics, materials i activitats per aplicar directament a

l’aula, també es donen coneixements tècnics a les diferents etapes educatives.

A traves dels petits reportatges es mostra visualment la pràctica de diferents

experiències actuals. Cal destacar d’aquests materials, que per primera vegada

s’inclou l’educació infantil en el Programa. Malauradament, torna a passar com

amb el desplegament curricular, s’envia el material a tots els centres públics de



Catalunya però no se’n fa cap tipus de divulgació, ni formació per al professorat

i tampoc cap seguiment.

Malgrat la poca difusió, es comença a detectar una demanda des del

professorat, a nivell de formació. Poc a poc va creixent l’interès per part del

professorat, en treballar aspectes del llenguatge audiovisual. El PMAV doncs,

organitza per primera vegada cursos de formació per al professorat per a la

introducció als mitjans audiovisuals i també fa una oferta de cursos més tècnics

amb una marcada tendència a la tecnologia i a la informàtica. En aquests

moments la tecnologia avança ràpidament i evidentment es prioritza la formació

en tecnologies de la nova informació TIC. Aquest fet fa que la reflexió

pedagògica de l’ús dels mitjans quedi en un segon terme.

Al 2000 el Departament d’Educació reorganitza les seves àrees i es crea la

Subdirecció General de TIC amb dos serveis, el d’informàtica i el de mitjans

audiovisuals. En aquest moment el PMAV desapareix i queda integrat dins el

PIE (Programes Informàtics Educatius). Aquest va marcar les línies del treball

per a la formació del professorat, seguint la seva estructura en la que es

treballa a traves de seminaris de zones educatives, els anomenats SATI,

Seminaris de la Tecnologia de la Informació i Comunicació. Durant cinc cursos,

i encara és vigent, s’han organitzat doncs els SAIP, Seminaris d’Audiovisuals a

infantil i primària. Paral·lelament s’ha continuat fent la producció de vídeos

didàctics.

Al 2002, des del Departament d’Educació es crea un grup de treball amb

experts per elaborar un document per escriure les competències bàsiques en

TIC i Audiovisuals. Una altre vagada, hem de lamentar que malgrat el

document parla de competències bàsiques en audiovisuals, actualment tan sols

s’avaluen les competències en TIC als centres de primària i secundària.



Amb el canvi de govern al 2004, es crea l’àrea TIC, amb una subàrea

d’audiovisuals. Aquesta subàrea té com a funció seguir fent producció de

vídeos com a suport a les activitats del Departament d’Educació, a nivell de

formació i també te la funció d’organitzar cursos, seminaris (SAIP) i formació en

centres.

Aquest mateix any dins el Servei de Programes d’Innovació Educativa, es crea

el programa PECA, Programa d’Educació en Comunicació Audiovisual. Amb

aquest programa es pretén impulsar l’ECA, Educació en Comunicació

Audiovisual, als centres d’Infantil, Primària i Secundària, a través de projectes

elaborats pels propis centres de manera que poc a poc vagin introduint aquest

llenguatge dins les diferents àrees del currículum.

Durant el curs actual, 2005-2006, des del PECA s’ha passat una proposta al

Servei d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, per introduir en el

currículum de les diferents etapes educatives continguts del llenguatge

audiovisual a les àrees de llengua, plàstica i coneixement del medi, així com la

creació d’un crèdit per als cursos d’ESO i la oferta d’una assignatura optativa a

Batxillerat.

b) Entitats i col·lectius que participen en la sensibilització per a l’educació en comunicació audiovisual a Catalunya.

Drac Màgic: http://www.dracmagic.com/ Cooperativa promotora de Mitjans

Audiovisuals. fundada el 1970 que té com a objectiu principal la difusió de la

cultura cinematogràfica. Al llarg d’aquests anys s’ha especialitzat en la

elaboració de propostes didàctiques i programes adreçats al món de

l’ensenyament, destinat tant a l’alumnat com a la formació del professorat.

També en la producció de materials didàctics sobre interpretació i lectura del

film, així com sobre el món del cinema en general. Programa i organitza

activitats culturals així com d’exhibició de material cinematogràfic (cicles

especialitzats, jornades, mostres…). Crea diversos àmbits de recerca i estudi


http://www.dracmagic.com/


sobre les relacions entre el cinema i altres matèries o activitats (història,

filosofia, música, arts plàstiques, estudis de gènere i temes socials en

general…). A la vegada informa i assessora sobre qualsevol tema relacionat

amb la utilització cultural o didàctica dels mitjans audiovisuals, mitjançant la

seva mediateca especialitzada, el banc de dades i publicacions pròpies.

DRAC MÀGIC forma part de l’Associació Cultural Cavall-Fort, Drac Màgic,

Rialles, dedicada a la promoció i doblatge al català de films infantils.

Museu del cinema de Girona: http://www.museudelcinema.org/ El museu te

un servei educatiu amb un equip d’educadors que disposa d’aules i espais,

recursos i materials didàctics, per realitzar un programa d’activitats educatives

per a les escoles. El seu objectiu és el de potenciar la vessant didàctica de les

visites escolars al Museu, treballant la vinculació entre el Museu i l’escola, i

impulsar l’ús d’aquesta entitat com a recurs educatiu que complementi i serveixi

de suport als projectes de centre, als crèdits de secundària i als treballs de

recerca. Pretén també, ser un centre de consulta, informació i formació en la

història dels espectacles visuals.

Mitjans: Neix amb la iniciativa d’ajuntar el món dels professionals de la

comunicació i els de l’educació, per impulsar l’ECA.

SPECTUS: http://www.xtec.es/%7Ejsamarra/. Grup de professors especialitzats

en el tema que elabora propostes didàctiques per als centre per treballar

l’educació en mitjans, i en fa la divulgació. Realitza i coordina diferents

seminaris, cursos i grups de treball sobre mitjans audiovisuals i educació

adreçats a la formació del professorat. Col·labora en diverses revistes

especialitzades en l’Educació en mitjans i han publicat llibres, recentment han

publicat el llibre Pantallas Sanas, (2005)

Aula Media: http://www.aulamedia.org/ Revista digital que informa i divulga

propostes educatives en ECA, Impulsada per educadors i comunicadors, amb


http://www.aulamedia.org/

http://www.xtec.es/~jsamarra/

http://www.museudelcinema.org/


una periodicitat mensual i d’accés lliure. Pretén ser una eina de reflexió sobre la

necessitat de l'Educació en Comunicació a la societat del segle XXI, una

educació en els nous llenguatges comunicatius i en l'anàlisi crítica dels mitjans,

que modelen i vertebren el pensament i les actituds socials en el nostre món.

Té també una clara vocació de servei. Els seus números posen a l'abast de

professores i professors cada cop més un considerable volum d'experiències,

de fitxes didàctiques sobre l'Educació en Comunicació. Anualment organitza les

jornades Edu.com.

CineEscola: http://www.cinescola.info/ Des de fa dos cursos i de forma

mensual CineEscola suggereix un film amb la seva corresponent proposta

didàctica als professors i professores. Una proposta cinematogràfica destinada

en ocasions a Primària, a Secundària Obligatòria o a Batxillerat, i que intenta

abraçar el més gran nombre possible de matèries: Ciències Experimentals (La màquina del temps; 2001, una Odissea de l’espai; La invasió dels

ultracossos; Gorilas en la niebla...); Ciències Socials (La lengua de las

mariposas; Lady Halcón; Viva Zapata!; Teléfono Rojo; Terra de Faraons);

Tutoria (Te doy mis ojos; Philadelphia); Educació Física (Quiero ser como

Beckham); Literatura (Blade Runner); Matemàtiques (Galileu); Música (Los

chicos del coro)...

La Xarxa d’Educació en Comunicació: http://www.laxarxa.info/ La Xarxa

aglutina un seguit de persones que treballen o que estan interessades en

l'Educació en Comunicació, amb l'objectiu de donar un nou impuls a la

implementació de l'Educació en Comunicació

CAC, Consell de l’Audiovisual de Catalunya: http://www.audiovisualcat.net

A l’any 2000, amb la creació del CAC a Catalunya, es generen unes línies

d’actuació per a l’educació en el llenguatge de la comunicació. Aquestes línies

es recullen en el Llibre blanc: L’educació en l’entorn audiovisual, amb l’objectiu

de presentar la possibilitat d’una política dels mitjans, de l’educació i de la


http://www.audiovisualcat.net/

http://www.laxarxa.info/

http://www.cinescola.info/


protecció, potenciació i foment dels valors i drets de la infància i de la joventut, i

a la vegada d’obrir pas a un àmbit d’actuacions institucionals i socials

concretes.

Durant aquest curs escolar (05-06), el CAC ha creat una comissió d’experts

per elaborar un document de competències bàsiques per a la ciutadania, a

nivell de coneixements del llenguatge de comunicació audiovisual. Aquest

document ha estat consensuat per experts de tot Espanya. A partir d’aquí, el

mateix grup d’experts ha elaborat una proposta d’integració al currículum

escolar la comunicació audiovisual i multimedia. Aquesta proposta ja s’ha lliurat

al Govern Central per tal que es tingui en compte a l’hora d’elaborar els nous

currículums, que han d’estar aprovats el 2008.



3.1.4.- Quadres resum de cada país analitzat

CANADÀ: Quadre dels trets més destacats

País Etapes educatives

Currículum Suport del govern Altres tipus de suport Recursos

Canadà . Primària

. Secundària

. socials,

. salut,

. educació per a la ciutadania . orientació professional.. the English Language Arts. Crèdit d’educació en mitjans a Secundària

Des del Departament d’Educació:

Incorporació de l’ECA al currículum

Identificar l’educació en mitjans dins el currículum com a element essencial

The Media Awarness Network (Mnet)

Mnet és un organització canadenca que promou l’educació dels mitjans i d’internet a través de la producció de programes en línia, producció de recursos educatius, col·laborant amb diferents organitzacions nacionals i internacionals i organitzant xats i fòrums amb l’audiència del Canadà i d’arreu del món.

Suport des de les universitats on comencen a organitzar cursos i programes per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.

Anna Mackay Jarque Llicència d’estudis 2005 - 2006 65


REGNE UNIT (U.K) : Quadre dels trets més destacats



U.K. Secundària . Àrea d’Educació per a la ciutadania.. Àrea de llengua

anglesa. . Literatura. Plàstica. Socials. Educació en mitjans

. Es demana als alumnes que siguin capaços d’utilitzar els diferents llenguatges comunicatius, per transmetre els seus coneixements i comunicar-se.

Des del:Departament d’educacióDepartament de culturaIncorporació de continguts d’ECA al National Curriculum

. Televisió BBC

. British Film Institute

. English Media Center

. Media Education Wales

. Film Education.

Suport a través d’internet, de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències, articles d’interès... que provenen de British Film Institute, English Media Center, Media Education Wales, Film Education, BBC Television... organitzacions o entitats privades .



AUSTRÀLIA: Quadre dels trets més destacats



Austràlia . Primària

. Secundària

Matèria d’ECA a Secundària.

Continguts d’ECA al currículum de Primària i de Secundària.

El govern des del departament d’Educació.Incorporació de continguts de l’ECA al currículum.

Anàlisi i crítica de la evolució històrica de l’ECA al país.

Suport des de les universitats on comencen a sorgir cursos i programes per ajudar a adquirir habilitats per a l’anàlisi i la crítica dels mitjans així com per introduir metodologies per treballar els mitjans dins les aules.

Creació de la especialitat de mestre en ECA per a les escoles, en els plans de formació universitària



CATALUNYA: Quadre dels trets més destacats



Catalunya . Infantil

. Primària

.Secundària

S’està contemplant dins algunes àrees en el debat curricular: llengua, socials i llenguatges artístics

S’ha elaborat un document de competències bàsiques

Des del Departament d’Educació:Competències bàsiquesFormació al professoratPublicació de materials

Entitats de suport:Drac Màgic; Museu del cinema de Girona; Mitjans; SPECTUS, Aula Media; CineEscola;La Xarxa d’Educació en Comunicació; El CAC.Universitats

Suport a través d’internet, i presencial de recursos, cursos de formació, intercanvi d’experiències, articles d’interès... que provenen de les diferents entitats esmentades en el quadre anterior.

Suport a través de les Universitats a nivell d’elaboració de propostes curriculars i de competències bàsiques



3.1.5.- Comparació dels diferents països analitzats segons els items que hem destacat:

Etapes educatives:La majoria dels països analitzats treballen l’ECA en les etapes d’educació

primària i d’educació secundària, excepte a Catalunya on també es contempla

a educació infantil. De totes maneres s’observa una tendència en posar més

èmfasi en treballar la Comunicació audiovisual als cursos superiors, sobre tot a

U.K i a Austràlia. Aquesta tendència és degut a que predominen les activitats

relacionades amb la producció de llenguatges més que la anàlisi del llenguatge

en sí. També a que es fan matèries optatives per ajudar als alumnes grans amb

dificultats d’aprenentatge, per falta de motivació, atenció...

Currículum:

En general s’observen dues tendències en la incorporació de l’ECA dins el

currículum. Una podria ser a través d’una àrea específica i l’altre com a eix

transversal dins les diferents àrees. En les diferents experiències de diferents

països es detecta que si es treballa l’ECA com a assignatura independent, hi ha

la tendència d’utilitzar la matèria per a fer producció audiovisual, oblidant en la

majoria dels casos la anàlisi critica dels mitjans. Els llocs on es treballa en el

context de diferents matèries, s’observa més treball de llenguatge de

comunicació audiovisual, on s’analitza el seu llenguatge a través de

l’aprenentatge del seu codi i desxifrar-ne correctament els missatges, analitzar-

los, fer-ne crítica i a produir-ne. Es considera que la Comunicació Audiovisual

no és pas un “ens” independent de la resta dels altres temes i es manifesta

sempre en relació amb el món que ens envolta. És doncs una manera

d’expressar allò que passa al nostre voltant i és també un sistema fonamental

de transmissió de valors, de pautes i de models de conducta.

Les matèries més idònies per treballar continguts d’ECA són les relacionades

amb les Ciències Socials o Història, Llengua i llenguatges artístics. Al Canadà i

al Regne Unit també ho treballen des de l’àrea d’educació per a la ciutadania.



Suport del govern:Els diferents països analitzats, excepte a Catalunya hi ha suport específic des

del govern, amb una clara intenció d’incorporar conceptes bàsics d’ECA dins

els currículums de primària i de secundària. A Catalunya s’està començant a

plantejar, a partir de la elaboració dels nous currículums, però tan sols està en

fase de proposta. Si que hi ha una clara intenció de treballar l’ECA a nivell

experimental a través dels projectes d’innovació educativa. Però aquest treball

és encara molt recent. En tots els països s’han trobat en que la introducció de

les noves tecnologies a les escoles, ha fet que els treball de l’ECA quedés en

un segon terme, però ara estan ja en la fase de aprofundir en els continguts i

en la metodologia a seguir per incorporar el llenguatge de comunicació

audiovisual a les escoles. A Catalunya, estem encara en la fase anterior, ja que

des del Govern es dóna prioritat al treball de les TIC tan a nivell de recursos

com de formació.

Cal destacar la col·laboració entre els departament de cultura i el d’educació

que hi ha al Regne Unit, ja que el la reflexió i anàlisi del llenguatge del cinema

és un dels eixos principals que es treballa a les escoles.

Altres tipus de suport i recursos:Hi ha força interès per part de diferents entitats en donar suport teòric i didàctic,

així com de materials, a les escoles i a les famílies interessades en treballar el

llenguatge i la comunicació audiovisual. Cal destacar el centre Mnet del

Canadà on promou l’educació en mitjans, col·laborant amb diferents

organitzacions nacionals i internacionals i a la vegada permet un diàleg amb els

usuaris dels seus recursos i suggeriments. Al Regne Unit destaca el treball pel

llenguatge del cinema que es promou des del British Film Institute i des de la

televisió estatal BBC, amb propostes d’activitats per desenvolupar tan als

centres educatius com amb les famílies, així com la seva oferta de cursos de

formació.



A Catalunya hi ha diferents entitats que donen suport al treball de l’ECA a

través de diferents propostes didàctiques i de metodologia. També organitzen

trobades amb escoles i experts per tal d’anar generant un debat que condueixi

finalment a la conscienciació del treball de l’ECA a les escoles a través del

currículum, tan a nivell de professorat com de l’administració pública.

3.2.- Projecte PECA: Actuació en centres experimentals del programa peca

3.2.1.- Justificació del projecte

3.2.2.- Objectius del PECA

3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària

3.2.4.- Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària

obligatòria

3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en

comunicació audiovisual.

3.2.6.- Dinamització dels projectes i del programa d’educació en

comunicació

3.2.7.- Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el

projecte PECA dels programes d’innovació educativa impulsats i

organitzats pel Departament d’Educació

3.2.1.- Justificació del projecteAvui, ningú no dubta de la necessitat d’incorporar les TIC a l’ensenyament. Cal

que els nostres alumnes adquireixin el domini instrumental de les eines

informàtiques perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes preparats per

enfrontar-se als reptes tecnològics dels segle XXI . Per això, des de fa bastants

anys, les administracions han fet esforços per dotar als centres d’aquestes

tecnologies i per formar els docents en el seu coneixement i domini.

Probablement els esforços siguin encara insuficients i cal incrementar-los però

no podem dubtar que hi ha un camí recorregut.



La revolució digital ha engolit també la tecnologia audiovisual de manera que

avui tot forma part del mateix món, l’anomenat de “Les tecnologies de la

informació i de la comunicació”. (TIC) . Aquesta circumstància, que pot semblar

menor a primera vista, esdevé capdal quan intentem aprofundir en el què està

passant a la societat i a les nostres escoles concretament i pot produir certa

angoixa quan intentem imaginar-nos cap a on hauríem d’anar. La proliferació

constant d’innovacions tecnològiques no ens ha de fer perdre de vista que el fet

comunicatiu es basa sempre en els mateixos elements, sigui quina sigui l’eina

emprada. Hem de tenir però en compte que les tecnologies multimèdia ens

aporten un nou element molt important com és la interactivitat.

És per això que convindria aclarir què volem dir quan parlem d’Educació en Comunicació Audiovisual perquè es tracta d’un terme que necessàriament va

molt més enllà del que són les TIC , perquè entén la tecnologia com una eina

que està al servei de la comunicació i que no té més entitat que la de ser un

instrument.

L’Educació en Comunicació Audiovisual ha de tenir com a objectiu

irrenunciable aconseguir que els futurs ciutadans siguin capaços d’interpretar,

discriminar, relacionar els missatges que reben diàriament, entenent que els

ciutadans som, abans que res , receptors de missatges i entenent també que,

els mitjans són portadors de valors. Així mateix, cal ensenyar els alumnes a

construir els seus propis missatges utilitzant la tecnologia que tenen al seu

abast però prioritzant, és clar, l’anàlisi i l’elaboració del contingut del missatge

abans que el domini de l’eina tecnològica.

Per tant, cal aclarir d’entrada que les TIC cobreixen només la part instrumental

del que pot ser l’Educació en Comunicació Audiovisual. El domini de les TIC

per part dels alumnes els capacita per establir canals de comunicació però no

garanteix en absolut que siguin capaços de discriminar les informacions,

d’elaborar-ne, de conèixer quins són els agents que les elaboren i amb quina

intenció, i en definitiva, construir el seu esperit crític amb coneixement de

causa.



Si en aquest moment s’inicia una nova etapa cal clarificar el termes i situar

cada cosa en el seu lloc, defugint dels criteris excessivament tecnològics que

tendeixen a barrejar-ho tot per acabar només potenciant l’instrument i deixant

sempre en una situació precària l’essència de la comunicació. Cal doncs.

Incorporar en el currículum escolar, l’Educació de la Comunicació Audiovisual,

entès com un nou llenguatge de comunicació.

3.2.2.- Objectius del PECA

. Introduir als centres la reflexió sobre l’impacte que els continguts

audiovisuals, especialment els televisius, produeixen en els nostres infants.

. Reforçar la pròpia identitat dels infants enfront la uniformització que es fa de

la cultura a través dels mitjans.

. Aprendre a utilitzar els missatges televisius com a font d’informació sabent

llegir i interpretar correctament els missatges audiovisuals fent-ne una anàlisi

crítica.

. Aprendre a seleccionar la programació televisiva, de manera que els infants

sàpiguen triar el què es vol veure.

. Aprendre a ser autònom respecte els missatges audiovisuals i la

representació que fan de la realitat.

. Aprendre a mostrar-se autònoms respecte a la visió que donen els mitjans de

les altres cultures i del reconeixement de les diferències.

. Saber interpretar correctament la representació que fan els missatges

publicitaris de la realitat i aprendre a ser consumidors crítics i responsables.

. Implicar a les famílies de l’alumnat en l’educació en comunicació, de manera

que contribueixin en els bons hàbits per a un consum responsable del mitjà

televisiu.

. Oferir pautes d’actuació responsable a les famílies.



3.2.3.- Proposta d’actuació en centres experimentals d’infantil i primària

Aprendre a mirar: tallers d’expressió i comunicació audiovisual (PECA)

Proposem oferir als centres d’Infantil i Primària la possibilitat d’experimentar la

introducció de l’Educació en Comunicació, mitjançant la creació, en cada centre

experimental d’uns Tallers d’expressió i comunicació audiovisual (PECA) .

Les línies generals es podrien resumir en aquestes condicions.

Continguts que es treballaran:

Proposem treballar tres blocs temàtics:

BLOC 1 : LA PUBLICITAT

Destinataris: alumnat d'Infantil, Cicle Inicial, Cicle Mitjà, Cicle Superior

Objectius:

Observació i anàlisi d'anuncis gràfics i d'espots televisius prèviament

seleccionats per treballar els següents conceptes:

- Diferenciació entre imatge i realitat (producte real i representació

publicitària)

- Descobriment dels elements bàsics d'un anunci gràfic ( imatge, text)

- Descobriment dels elements bàsics d'un espot televisiu ( què es diu i

com es diu - imatge, so, text - i a qui s'adreça -target).

- Reflexió sobre la influència de la publicitat en la transmissió de valors ,

estils de vida i pautes de conducta.

- Publicitat i estereotips

- Anàlisi de la publicitat de joguines

- Anàlisi de la publicitat d'aliments

- Els infants com a reclam dels missatges publicitaris

Material :

- Carpeta amb activitats graduades per cicle educatiu

- DVD amb les imatges publicitàries seleccionades (anuncis gràfics i

espots televisius)

- Guies didàctiques professorat



- Recomanacions adreçades a les famílies

BLOC 2 : ELS RELATS DE FICCIÓ

Destinataris: alumnat d'Ifantil, cicle inicial, cicle mitjà, cicle superior

Objectius:

Observació i anàlisi de relats cinematogràfics i sèries de ficció (especialment

sèries de dibuixos animats) . Els conceptes bàsics que es proposaria treballar:

- Començar a despertar l'interès per la narració fílmica a partir de

La visualització de pel·lícules adequades a l'edat

- Educar-se com a bon espectador

- Estructura narrativa del relat cinematogràfic

- Tractament dels personatges, dels espais i del temps fílmic

- Elements bàsics del llenguatge cinematogràfic: pla, escena i seqüència

- Plantejament de conflictes i formes de resolució en el relat

cinematogràfic.

- Introducció als gèneres ( ciència-ficció i aventura)

- Descobrir els valors i contravalors que transmeten les sèries de dibuixos

animats.

- Els estereotips en les sèries d'animació.

- Observar com es presenten els conflictes i quina resolució se'ls hi dona

en les sèries de dibuixos animats.

Material:


- DVD amb les imatges seleccionades : 1 pel·lícula per cicle, sèries

animació



BLOC 3: LA INFORMACIÓ

Destinataris: alumnat de cicle mitjà i cicle superior

Objectius:



L'objectiu d'aquest bloc és ensenyar a l'alumnat a buscar, seleccionar,

comparar i saber utilitzar la informació que els hi arriba a través de diferents

mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio, la televisió i internet.

Mitjançant una acurada selecció de materials extrets dels mitjans d'informació,

proposarem que l'alumnat de cicle mitjà i cicle superior aprenguin a analitzar:

- Diferents tipus d'informacions procedents de diferents suports (premsa,

ràdio, televisió). Analitzar els diferents recursos expressius que utilitzen

(text, so, imatge- text-so)

- Criteris per a la selecció de la informació.

- Agents de producció de la informació.

- Una mateixa informació des de diferents mitjans: veure com cada mitjà

condiciona els resultats.

- Utilització de les imatges i dels sons com a font d'informació.

Material:


- DVD amb les imatges seleccionades : 1 pel·lícula per cicle, sèries

animació



Línies metodològiques per a l’experimentació:

Oferim la possibilitat de que els centres experimentals treballin els tres temes

que hem proposat, o bé només un o dos temes, segons la seva disponibilitat i

interessos.

Proposem que els centres experimentals treballin a dos nivells:

1. Incorporant a les àrees de Llengua, Coneixement del medi i Educació Visual

i Plàstica un seguit d’activitats que suposen l’ús dels missatges audiovisuals

com a recurs per aquestes àrees.

2. Organitzar en cada centre un taller d’expressió i comunicació audiovisual.

Aquests tallers haurien de suposar una dedicació horària d’una hora setmanal.

Cal preveure un taller diferent per a cada cicle educatiu: infantil, cicle inicial,

cicle mitjà, cicle superior.



En aquest taller es treballarà a partir de la visualització de missatges

audiovisuals seleccionats (anuncis gràfics, espots publicitaris, pel·lícules

comercials, series d’animació) o suggerits pels propis alumnes.

L’alumnat realitzarà activitats de comprensió i anàlisi i d’ imatges i de sons a

partir de :

- Llenguatge oral : Debats, per tal de reforçar el treball d’expressió oral,

ordenació del discurs, respectar els torns, saber escoltar la opinió dels

altres. El debat és el primer estadi per tal que els alumnes expressin

quines són les seves emocions davant els missatges i per tant ens

permeten saber com és produeix la recepció ( context emocional)

- Llenguatge escrit : expressió d’opinions, creació i recreació de textos

- Llenguatge plàstic : creació audiovisual ( creació de videominut,

videocarta)

- Impacte social : investigació de l’impacte que produeixen els missatges

televisius en l’entorn immediat i com modifiquen els nostres hàbits de

consum i de vida . Treballs sobre la publicitat de joguines, la publicitat

d’aliments. Investigació sobre determinats estereotips ( de gènere,

discriminació social, ètnica, etc.) i valors ( competitivitat, violència i

resolució de conflictes) .

- Aproximació als agents de producció : visita d’un professional del mitjà

televisiu al centre , visita dels alumnes a una televisió local.

Criteris de selecció dels centres experimentals

0. Elaboració d’un projecte d’ECA

1. Durada de l’experimentació : tres cursos

2. Selecció de centres que tinguin ja una certa experiència en la integració de

l’ECA :

- Centres que participen en els SAIPS

- Centres que hagin realitzat una formació en centres MAV1/MAV2



- Centres que realitzen experiències d’integració de l’Educació Audiovisual

encara que no hagin participat formalment en aquestes iniciatives.

3. Compromís del claustre i del Consell escolar dels centres d’esdevenir centre

experimental d’ECA

4. Creació de la figura del coordinador/a del projecte i d’un responsable per a

cada cicle educatiu. El coordinador del projecte hauria de disposar d’un

alliberament d’horari que faciliti la seva tasca

5. Compromís d’assistir a una formació específica ( 15 hores ) que es

concretaria en 5 sessions de tres hores al llarg del curs. (presentació-

seguiment-avaluació). Els assistents haurien de ser el professorat de

llengua, coneixement del medi i educació visual i plàstica i també els

responsables de cada cicle educatiu.

6. Compromís de l’AMPA del centre de col·laborar en el projecte.

7. Compromís d’intercanviar la pròpia experiència amb la resta de centres

3.2.4.-Proposta d’actuació en centres experimentals de secundària obligatòria

Proposem oferir als centres de secundària obligatòria la possibilitat

d’experimentar la introducció de l’Educació en Comunicació, mitjançant la

creació, en cada centre experimental d’uns Crèdits d’Educació en Comunicació,

a partir dels materials editats pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya “Com

veure la TV? “.

Continguts que es treballaran

Aquests materials consten de 4 llibres amb activitats i guies didàctiques i 4

DVD que treballen quatre blocs temàtics:

- LA PUBLICITAT

- ELS RELATS DE FICCIÓ

- LA INFORMACIÓ

- ALTRES FORMATS TELEVISIUS



Línies metodològiques de l’experimentació

Proposem que els centres experimentals incorporin, en cada cicle de l’ESO un

crèdit d’Educació en Comunicació que hauria de tenir un caire interdisciplinari ,

de manera que integri continguts que es treballen a l’àrea de Llengua, Ciències

Socials i Plàstica.

Es treballa cadascun del temes indicats a partir de la visualització de fragments

televisius seleccionats (espots, telenotícies, concursos) que permeten fer-ne

una anàlisi objectiva i subjectiva.

Línies generals de l'experimentació

Les línies generals de l’experimentació es podrien resumir en aquestes

condicions.

0. Elaboració d’un projecta d’ECA

1. Durada de l’experimentació : tres cursos

2. Selecció de centres experimentals que tinguin ja una certa experiència

en la integració de l’ECA :

- Centres que hagin realitzat una formació en centres

- Centres que realitzen experiències d’integració de l’Educació

Audiovisual encara que no hagin participat formalment en aquestes

iniciatives.

3. Compromís del claustre i del Consell escolar dels centres d’esdevenir

centre experimental d’ECA

4. Creació de la figura del coordinador/a del projecte i d’un responsable per

a cada cicle educatiu. El coordinador del projecte hauria de disposar

d’un alliberament d’horari que faciliti la seva tasca

5. Compromís d’assistir a una formació específica (15 hores) que es

concretaria en 5 sessions de tres hores al llarg del curs. ( presentació-

seguiment-avaluació). Els assistents haurien de ser el professorat de

llengua, ciències socials i educació

6. Compromís de l’AMPA del centre de col·laborar en el projecte.

7. Compromís d’intercanviar la pròpia experiència amb la resta de centres

experimentals.



3.2.5.- Línies generals per l’assessorament als projectes d’innovació en comunicació audiovisual.

1. Introducció

Els centres seleccionats en la convocatòria de projectes d’innovació d’educació

en comunicació audiovisual disposen d’una oferta de seguiment de 30 hores,

de les quals 15 h ja es varen realitzar en les jornades de formació que van tenir

lloc durant el mes de juliol. En aquestes jornades es van definir unes línies

generals del que entenen que hauria de ser l’educació en comunicació. Es va

tractar doncs d’introduir en els centres una primera reflexió teòrico-pràctica

entorn a l’educació en comunicació i situar adequadament aquest concepte.

La lectura detinguda dels projectes presentats ens va fer veure que calia aclarir

els conceptes donat que una gran majoria denotaven moltes confusions al

respecte. També van constatar, després de llegir el resultats de les enquestes

de valoració d eles jornades , que una gran majoria van considerar molt

profitoses aquestes sessions fins el punt que es demana més formació en

aquest sentit.

A partir d’aquí cal dissenyar l’estratègia que cal seguir a partir d’ara per ajudar

als centres a portar a terme el seu propi projecte.

Partim d’una situació complexa per raons diverses:

- És la primera vegada que portem a terme una experiència d’aquestes

característiques, per tant no tenim una tipologia dibuixada que ens serveixi

de referent.

- Hi ha una gran diversitat en els projectes presentats pel que fa a la qualitat

però també pel que fa a la definició i concreció de les propostes. Hi ha

centres que podríem denominar com a “històrics” perquè tenen ja una llarga

experiència en aquest camp i que necessitaran poc ajut i d’altres que tot just

volen començar i que no saben exactament què volen fer.

- Hi ha una dispersió de centres la qual cosa no facilita la possibilitat de

concentrar-los per zones



- Hi ha centres que tenen una formació prèvia en tecnologia audiovisual

perquè han fet cursos o formació MAV en centre. Però n’hi ha d’altres que

no en tenen.

Totes aquestes circumstàncies ens obliguen a centrar al màxim el contingut

dels assessoraments i seguiment dels projectes.

2. Objectius

. Donar suport als centres seleccionats per què puguin portar a terme el seu

projecte d’innovació.

. Ajudar a situar el projecte, seleccionant les activitats que es durant a terme

durant aquest curs. Fer una bona planificació de les activitats.

. Donar recursos pedagògics al professorat d’aquests centres.

. Oferir formes d’organització de l’aula que permetin assolir els objectius

proposats.

. Oferir alternatives per incorporar l’Educació Audiovisual a les àrees

curriculars.

3. Organització de l’assessorament

3.1.Coordinació general.

En primer lloc cal deixar clar que els projectes d’innovació en comunicació

audiovisual depenent del Servei de Programes d’innovació i per tant els criteris

pedagògics i organitzatius s’han de marcar des d’aquest servei i no es poden

desvincular dels criteris que es segueixin per a la resta de programes.

Per tal de donar un bon servei d’assessorament, buscar línies de proximitat en

l’oferta que fem als centres i no provocar dispersió, proposem treballar

conjuntament amb l’àrea TIC-EA dels Departament d’Educació.

La coordinació general correrà a càrrec del Servei de Programes d’Innovació

educativa (Programa d’educació en comunicació audiovisual) i de l’àrea TIC-

Audiovisuals.

Intervindran :



- Els coordinadors territorials d’audiovisuals, encarregats de tutoritzar els

assessors/es i de coordinar els centres de la seva zona.

- Els assessors dels centres, encarregats de donar recursos pedagògics als

centres per tirar endavant el seus projectes.

3.2 Fases del seguiment

Encara que entenem que caldrà adequar el seguiment a les necessitats de

cada centre proposem l’estructura següent:

• Primera sessió: presa de contacte amb el centre.

Reunió amb l’equip directiu i els responsables del projecte.

En aquesta primera presa de contacte cal que hi sigui el coordinador/a

territorial i l’assessor/a centre

Aquesta sessió es pot fer conjunta dels centres de la zona i caldrà que tingui

una vessant informativa general : explicació de quin serà el funcionament

general de l’assessorament, el funcionament EDUCAMPUS, repartiment de

materials, etc.

Proposem omplir una enquesta molt senzilla que ajudi a centrar cada projecte.

En aquesta primera sessió caldria que l’assessor/a s’hagués llegit bé el

projecte i planteges els dubtes que li han sorgit. És el moment d’intentar

redefinir el projecte i situar els objectius d’aquest curs . És important recordar

que el projecte és per tres anys i per tant cal fer una bona planificació.

• Segona sessió: inici projecte. Reunió amb el professorat del centre que porta a terme el projecte. Veure com

s’ha organitzat , quins problemes surten i com es poden solucionar. També és

el moment de donar recursos que puguin enriquir el projecte.

• Tercera sessió : seguimentSessió de treball al centre amb el professorat que porta el projecte.



• Quarta sessió : trobada dels centres de la zonaSessió de treball dels centres de la zona per intercanviar experiències.

• Cinquena sessió : avaluacióSessió de treball amb l’equip directiu i els responsables dels projectes per

avaluar els resultats i fer la planificació del curs vinent.

Possibles continguts a tractar en les reunions generals

- Què és educar en comunicació audiovisual? Reflexions a partir de les

propostes de David Buckingham .

- Competències bàsiques en educació en comunicació audiovisual.

- Estratègies metodològiques a l’aula per incorporar l’educació en

comunicació audiovisual : racons, projectes i tallers.

Material:

- Activitats preparades per a treballar la publicitat, els relats de ficció, i la

informació.

- Guies didàctiques per a dur a terme aquestes activitats

- Material audiovisual (selecció d’anuncis publicitaris, fragments de

programes televisius, etc.)

- Material adreçat a les famílies:

- Recomanacions ( Família i TV)

- Una dotació econòmica de 1.000€ per despeses generals de material

- Una certificació d’haver participat en un projecte experimental

El centres seleccionats haurien d’omplir una enquesta inicial i una enquesta

final d’avaluació dels resultats.



3.2.6.-Dinamització dels projectes i del programa d’educació en comunicació

Creiem imprescindible la creació d’una web de Programes d’innovació ( a la

XTEC) on hi hagi un apartat dedicat a l’Educació en Comunicació. Aquest espai

ens permetrà :

- Informar de les actuacions.

- Penjar materials didàctics.

- Penjar experiències que portin a terme els centres experimentals

- Fer links amb institucions nacionals i internacionals... etc.

- Donar informacions variades sobre actes, jornades, publicacions

interessants sobre el tema, etc.

3.2.7.-Recull i valoració de les dades dels centres que estan en el projecte PECA dels programes d’innovació educativa impulsats i organitzats pel Departament d’Educació

Durant el curs 2005 – 2006 s’ha iniciat la experimentació del projecte PECA en

45 centres d’educació infantil, primària i secundària d’arreu de Catalunya. Per

tal de fer-ne un seguiment i a la vegada recolzar cada projecte, s’ha realitzat,

tal i com estava previst, unes jornades de formació per a tots els responsables

dels projectes. També s’han fet reunions de seguiment dels projectes per

zones. En aquestes reunions s’ha pogut detectar el grau d’assoliment i de

satisfacció de cada un dels projectes dels diferents centres que ha quedat

recollit en els següents gràfics i comentaris.

Les dades s’han recollit mitjançant un document (veure annex 1 fitxes de

seguiment dels projectes) que s’ha lliurat a cada centre per tal que escrigui els

aspecte més destacats del projecte. Cada centre omplert i retornat el document

a les reunions de seguiment fetes a cada zona. En el marc de les reunions

també s’ha pogut completar la informació desitjada, a través de les discussions

i clarificacions dels representants dels diferents centres, coordinadors

territorials i directors dels CRP que han assistit.



Les dades s’han centralitzat en un full de càlcul, mitjançant el qual s’han

realitzat uns gràfics i taules per fer-ne una valoració i extreure’n resultats.

(veure annex 2 Recollida de la informació de les experiències a Catalunya)

Valoració dels resultats obtinguts durant el primer any del PECA

Han participat en el projecte 12 centres de Secundària, 28 centres d’Infantil i

Primària i 5 centres d’infantil, primària i secundària. Amb un total de 45 centres

de tot Catalunya.

En el següent gràfic s’indiquen les etapes educatives implicades en el projecte

ECA, dels diferents centres inclosos a la mostra.

Etapes Implicades en el PECA

0

5

10

15

20

25

30

35

Infantil C.Inicial C.Mitjà C.Superior ESO BatxilleratEtapa Educativa

Nom

bre

de C

entr

es

Figura 1 - Nombre de centres implicats en el projecte PECA per cada etapa educativa. Mostra realitzada en 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya.

S’observa que les etapes educatives més implicades en el projecte d’innovació

educativa PECA, són les d’infantil i primària. Seguides de l’ESO i en menys

nombre els Batxillerat. Dins de les escoles d’educació infantil i primària, els

cicles mitjà i superior tenen més implicació que la resta, tot i que la diferència

no és gaire significativa.



És un bon símptoma observar que les escoles d’infantil i primària estan

interessades en iniciar el treball de l’ECA als seus centres. Aquest fet demostra

el creixent interès del professorat en incorporar el treball d’aquest llenguatge en

el currículum. Ara cal posar els mitjans per aconseguir que passi el mateix en

els centres de secundària.

Un projecte d’innovació educativa, no ha de ser exclusiu del centre. Cal implicar

a les famílies i altres entitats relacionades amb l’educació, per tal que el grau

d’assoliment dels seus objectius pugui ser positiu i tenir èxit.

El grau d’implicació del projecte PECA en col·lectius no docents (AMPA,

mitjans de comunicació, ajuntaments, associacions juvenils, etc.) dels 45

centres que han iniciat el projecte, es mostra en el següent gràfic.

Col·lectius Implicats

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Famílies Mitjans locals Altres

% t

otal

col

·lect

ius

de la

mos

tra

32

1411

Figura 2 - Percentatge de col·lectius que s’impliquen en els projectes PECA en una mostra de 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.

En el treball de la comunicació Audiovisual, s’observa un alt nivell de

participació de les famílies dels centres educatius. Poc a poc es van introduint



els mitjans locals: ràdio, televisió i premsa. En les diferents reunions amb els

centres educatius, es comenta reiteradament la importància de la implicació

dels mitjans locals en els projectes d’ECA. En els projectes on els mitjans hi

tenen una col·laboració estreta es detecta que els resultats obtinguts tan a

nivell d’aprenentatge dels alumnes, com de produccions finals són molt bons.

Curiosament s’observa que la implicació d’aquests mitjans es dóna més en

poblacions petites, i en les grans ciutats és més difícil ja que la relació queda

més distant. Aquesta informació s’ha tret mitjançant les valoracions dels

responsables dels projectes.

Pel que fa a la columna d’altres, cal d’estacar la implicació dels ajuntaments en

poblacions petites, associacions o el Consell Comarcal d’alguns pobles en els

projectes. És important el suport de les institucions locals ja que fa que el

projecte es pugui obrir i compartir amb la resta de la comunitat educativa.

La dotació que ha donat el Departament d’Educació pels projectes d’innovació

educativa, i en concret els de Comunicació audiovisual, ha estat de 1000 euros

pels tres cursos de durada del projecte.

Distribució de la inversió econòmica en el projecte PECA

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Mobliari Aparells Programes Mat. Didàctic Mat. Fungible

% d

e ce

ntre

s re

spec

te to

tal

3

32

1 1

16



Figura 3 - Percentatge de centres que han invertit la dotació econòmica en diferent conceptes en una mostra de 45 centres educatius públics i concertats de Catalunya. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.(Dotació econòmica: 1000€)

La majoria dels centres han esgotat els recursos econòmics al primer any i tal

com mostra el gràfic, majoritàriament s’han invertit en aparells audiovisuals.

També s’ha invertit en material fungible relacionat amb els audiovisuals: CDs,

tinta per a les impressores, paper fotogràfic, carrets de fotografia, cintes

gravadores...

S’ha invertit molt poc en material didàctic, ja que a tots els centres se’ls ha

facilitat material, a través d’internet, DVDs, i llibres.

En tercer lloc, però amb un percentatge molt baix, s’ha invertit la dotació

econòmica amb la compra de mobiliari per guardar els aparells d’audiovisuals o

bé per fer una “aula mòbil” (carro amb projector, ordinador portàtil, equip de so i

taula de mescles per editar). Aquest pot ser un bon recurs per facilitat l’ús dels

audiovisuals dins les aules ordinàries, sense haver d’habilitar una aula

específica d’audiovisuals. Els centres que ho han experimentat comenten que

amb aquesta solució de l’aula mòbil, s’ha fomentat el seu ús entre el

professorat, ajudant a innovar a nivell metodològic dins les diferent àrees, sobre

tot a secundària.

La majoria dels centres demanen més dotació econòmica o de material

audiovisual per dur a terme els projectes, doncs amb la introducció de l’ECA a

les escoles, fa que la majoria del professorat comenci a utilitzar de manera

sistemàtica els diferents aparells per tal de facilitat el llenguatge audiovisual

amb els alumnes. Actualment les escoles de Catalunya estan dotades amb una

camera de vídeo digital i una de fotografiar.



Distribució de recursos didàctics

0

10

20

30

40

50

60

70

80

CAC ECA Propis

% d

e no

mbr

e de

cen

tres

34 29 31

Figura 4 - Percentatge de centres que ....... El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.(CAC: Material el.laborat pel consell audovisual de Catalunya. ECA: Material el.laborat pel Departament d’Educació i Universitats. Propis. Material de cada centre)

Com ja s’ha comentat en el quadre anterior, el Departament va facilitar als

centres material didàctic per ser consultat, utilitzat, adaptat... per a la realització

dels seus projectes.

S’ha utilitzat les sigles CAC, pel material elaborat pel Consell de l’Audiovisual

de Catalunya. Consta de quatre llibres amb un suport de DVD a cada un d’ells

en els que ofereix al professorat un material per ajudar als alumnes a treballar

la narració audiovisual a través de la televisió. Està adreçat a alumnes de

secundària i als cursos alts de Primària.

Les sigles ECA, fan referència al material elaborat pel Departament d’Educació,

dirigit específicament a l’alumnat d’educació infantil i de primària. Aquest

material consta d’un recull d’activitats elaborades per un grup de mestres

experts, per donar eines al professorat per treballar la comunicació audiovisual

amb l’alumnat. També hi ha un recull del material realitzat al llarg de diferents

d’anys, a través de seminaris, cursos i llibres publicats. El DVD te com a

objectiu facilitar recursos didàctics als centres interessats en incorporar

l’educació en comunicació audiovisual al currículum.



A la columna de propis s’hi han inclòs, tots els materials que s’utilitzen amb

recursos del mateix centre, materials didàctics de diferents editorials, materials

elaborats pel professorat...

Les tres columnes estan força igualades, pel que es dedueix que l’ús del

material és força freqüent entre els diferents centres. Les valoracions que han

anat fent els centres sobre el material d’ECA i del CAC, són molt positives. Els

ajuda a centrar el tema, els recursos resulten força adaptables als grups classe,

són clars fàcils d’incorporar, i pel que s’ha experimentat fins ara, es considera

un bon material ja que es compleixen molts dels objectius proposats per

treballar l’ECA a les escoles i Instituts, així com per a introduir els conceptes en

el marc de diferents àrees del currículum.

A través de les reunions i de les enquestes, s’ha demanat a cada centre un

llistat de materials amb el que els ajudaria a millorar les condicions per dur a

terme el seu projecte d’ECA. A la taula següent hem volgut agrupar la

demanda realitzada des dels centres, amb aparells d’audiovisuals i material

didàctic.

Taula 1 - Demanda de materials que sol·liciten els centres.(n: nombre de centres)

Centresn (%)

Aparells 27 (60.0 %)Material Didàctic 10 (22.2 %)No sol·liciten 8 (17.8%)

La gran majoria de centres demanen aparells d’audiovisuals, tal com s’ha

comentat en altres gràfics. Es constata que en el moment d’introduir la



comunicació audiovisual als centres, de manera sistemàtica i dins les àrees del

currículum, es fa un gran ús dels diferents aparells. Sobre tot amb les màquines

de fotografiar i de vídeo. Els centres disposen d’un aparell de cada en aquests

moments. També es fa la demanda d’organitzar una infrastructura per editar

ràdio i vídeo a través d’internet, taules de so, micros, reproductors i gravadors

de DVD, i altres materials per fer producció tant de vídeo com de so.

La demanda de material didàctic no és tan elevada com la dels aparells

audiovisuals o maquinari. Aquest fet, com ja s’ha comentat anteriorment, és per

que se n’ha facilitat des del Departament d’Educació i dels Centres de

Recursos.

És evident que si es treballa en comunicació audiovisual, calen recursos

materials per facilitar tan l’anàlisi com la producció de missatges per treballar la

narració audiovisual. Cal doncs fer un esforç des de l’administració per facilitar

aquest recursos als centres que innoven en aquest aspecte més ampli dels

diferents llenguatges que ens ajuden a millorar la comunicació dels nostres

alumnes.

A través de les reunions realitzades als centres, s’ha observat que els claustres

que tenien una formació prèvia o uns coneixements sobre l’ús d’aparells i la

seva aplicació tan didàctica com metodològica, han pogut avançar més en els

projectes actuals. De totes maneres els que no havien fet cap tipus de formació

relacionada amb el tema del projecte, la formació que s’ha anat donant abans i

al llarg del primer any del projecte comenten que els ha ajudat molt a situar-se.

Taula 2 - Nombre de centres que han realitzat una formació TIC o ECA previ a l’inici del projecte PECA. (temen de la mostra: 45 centres. No responen 8 centres)

Formació professorat Nombre de Centres

Formació TIC/ECA previ al projecte PECA 19

Sense formació TIC/ECA prèvia al projecte PECA 18



En aquest quadre se'ns mostra el percentatge de centres que han realitzat

formació tan a nivell tècnic com didàctic, relacionada amb el treball del projecte

d’ECA. S’entén TIC a la formació tècnica en tecnologies de la informació i

comunicació; i ECA a la formació en educació en comunicació audiovisual.

S’observa a través del seguiment dels projectes a cada centre, que els centres

amb formació prèvia tenen més tendència a fer produccions audiovisuals i els

manca fer un treball més d’anàlisi dels textos. Passa el contrari amb els centres

sense formació prèvia. Han iniciat el treball amb els alumnes, fent anàlisi crítica

dels diferents textos audiovisuals.

Cal trobar un equilibri entre les dues formacions ja que la suma de les dues

ajuda a trobar-se més segur per impulsar els projecte.

En el moment d’iniciar el projecte i posar en pràctica diferents activitats el

professorat és quan detecta quines necessitat de formació necessita per tal

d’impulsar amb més seguretat el PECA dins de l’aula amb els seus alumnes i

amb el centre en general.

A la taula que hi ha a continuació s’ha recollit la demanda de formació que han

fet els centres:

Taula 3 - Nombre d’escoles i instituts que demanen una formació tècnica o bé un assessorament en el seu centre

Demandes de formacióNombre de

centresn (%)

Formació tècnica 20 (44%)Assessorament en centres 31 (69%)Sense demanda 6 ( 2,7%)



Aquest quadre és conseqüència de l’anterior. En el primer any del projecte,

cada centre ha detectat i valorat les necessitat de formació que es necessita

per seguir treballant amb el projecte.

S’observa que hi ha més demanda per fer un assessorament en el propi centre,

tot i que també es demana cursos per aprendre a dominar diferents aspectes

de la tècnica, com fer fotografia i vídeo, aprendre a editar...

En quan als assessoraments, hi ha una demanda personalitzada per a cada

centre, ja que es veu la necessitat d’introduir de manera sistemàtica la

comunicació audiovisual dins les àrees i també com a recurs didàctic.

Mitjançant les reunions de zones es fa la demanda de tenir un assessor o

assessora al centre per tal que ajudi al claustre a introduir en els currículum la

metodologia que suposa el treballar amb mitjans adiovisuals i el llenguatge dels

textos mediàtics.

Finalment s’ha demanat als centres que indiquin en quines àrees treballen el

projecte d’ECA. El ventall és força ampli, però s’observa una tendència en

treballar-ho des de l’àrea de llengua, plàstica i del coneixement del medi.

Àrees del currículum que integren conceptes de l'ECA

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

Lleng

ua

Lleng

ua ex

trang

era

Coneix

emen

t del

medi

Tecno

logia

Tutoria

Optativ

a Batx

.Altre

s

% d

el to

tal d

e ce

ntre

s

36

8

26 31

9 10 8 9 3 2 5



Figura 5 - Àrees del currículum en les que els diferents centres de la mostra inclouen continguts d’ECA. El nombre de centres en valors absoluts s’indiquen a cada barra.

3.3.- Proposta d’integració curricular de l’educació en comunicació audiovisual . (programa d’educació en comunicació audiovisual; grup de treball PECA)

Competències bàsiquesVeure document annex 3 Competències bàsiques de MAV a Catalunya

Veure document annex 4 Competències bàsiques de MAV a Espanya

3.3.1.- Infantil i Primària Proposem la incorporació de l’educació en comunicació audiovisual a les àrees

de :

- Llengua

- Ciències Socials

- Educació Visual i Plàstica

- Educació per a la ciutadania

Pel que fa a la seqüenciació de continguts :

Introducció de l’ECA en els nous currículums de les àrees, considerant aquests

vessants :

a. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a recurs per a totes les àrees:

- Introduir en els continguts procedimentals de cada àrea l’ús de

recursos audiovisuals de manera sistematitzada i en relació amb els

aprenentatges concrets.

- Incorporar en els continguts procedimentals de cada àrea propostes per

tal que els alumnes realitzin les seves pròpies produccions audiovisual

per a comunicar i exposar els seus treballs.



- Aprofitar l’ús de recursos audiovisuals per a potenciar habilitats i

estratègies d’aprenentatge innovadores que substituint els plantejaments

“tradicionals” (classe magistral amb suport audiovisual) ..

b. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a objecte d’estudi:

b.a. Com a llenguatge d’expressió i comunicació (àrea de Llengua i Plàstica)

b.b. Com a sistema de transmissió d’informacions i de valors (coneixement del

medi social i cultural)

Pels apartats b.a i b.b es proposa integrar un bloc temàtic propi anomenat

“Comunicació audiovisual “ en cadascuna de les àrees senyalades (Llengua,

Coneixement del medi social i cultural i Educació Artística :Visual i Plàstica) .

Aquestes tres àrees recollirien, d’alguna manera, les dimensions que

s’estableixen en el document de Competències bàsiques TIC-EA :

Impacte històrico-social : Coneixement del medi social i cultural.

Comunicació Audiovisual : . Agents de la producció:

Llengua

Coneixement del medi social i cultural

. Categories dels mitjans:

Llengua

. Alfabetització en el llenguatge dels mitjans :

Llengua

Educació Artística: Visual i Plàstica

. Representació dels mitjans :

Llengua

Educació Artística: Visual i Plàstica

Coneixement del medi social i cultural

Alfabetització tecnològica: Educació Artística: Visual i plàstica



Per cadascuna d’aquestes dimensions caldrà preveure tres nivells d’integració

de L’ECA, segons els cicles educatius:

- Nivell de sensibilització: coneixements bàsics i elementals

- Nivell de discerniment dels conceptes elementals relacionats amb un

tema

- Nivell de domini, de manera que l’alumnat sigui capaç de fer raonaments

personals i contextualitzar-los amplament

Pel que fa a les estratègies metodològiques:

A més de treballar els continguts de L’ECA a les àrees que proposem caldria

reforçar-ho buscant espais i propostes organitzatives que permetin plantejar

alguns aspectes de manera global i absolutament interdisciplinari. Per això

caldria:

- Sistematitzar a la majoria de les àrees la lectura i anàlisi de

documents audiovisuals i multimèdia.

- Proposar el treball per projectes que impliqui a tot els cicles educatius.

Aquesta és una bona estratègia per a potenciar el treball

interdisciplinari.

- Introduir, en el currículum, alguns possibles temes: alimentació i

publicitat, publicitat i joguines, etc.

- Partint de materials que potenciïn el coneixement del llenguatge

audiovisual i l’anàlisi crítica dels missatges audiovisuals proposar la

creació de tallers per a la realització de petites pràctiques i productes

audiovisuals senzills. Caldria oferir una proposta curricular per a

experimentar en aquests tallers per tal que puguin constituir una primera

aproximació del que seria una gran àrea d’expressió i comunicació.

3.3.2.- Secundària obligatòria Proposem dues modalitats d’integració:



A.- Incorporació de l’educació en comunicació audiovisual, com a objecte

d’estudi i com a recurs, als currículums de les àrees de :

- Llengua

- Ciències Socials

- Educació Visual i Plàstica

- Educació per a la ciutadania

- Tutoria

Pel que fa a la seqüenciació de continguts

Introducció de l’ECA en els nous currículums de les àrees, considerant

aquestes vessants :

a. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a recurs per a totes les àrees:

- Introduir en els continguts de cada àrea l’ús de recursos audiovisuals

de manera sistematitzada i en relació amb els aprenentatges concrets.

- Incorporar en els continguts de cada àrea propostes per tal que els

alumnes realitzin les seves pròpies produccions audiovisuals per a

presentar i exposar els seus treballs.

- Aprofitar l’ús de recursos audiovisuals per a potenciar habilitat i

estratègies d’aprenentatge novedoses que substitueixin els

plantejaments “tradicionals” (classe magistral amb suport audiovisual).

b. L’Educació en Comunicació Audiovisual com a objecte d’estudi

b.a. Com a llenguatge d’expressió i comunicació (àrea de Llengua)

b.b. Com a eina tecnològica (àrea de Tecnologia)

b.c Com a sistema de transmissió d’informacions i de valors (Ciències

socials. , Tutoria, ed. per a la ciutadania )

- Pels apartats b.a , b.b i b.c es proposa integrar un bloc temàtic propi

anomenat “Comunicació audiovisual “ en cadascuna de les àrees

senyalades (Llengua, Ciències Socials i Educació Visual i Plàstica,

Tecnologia). Aquestes àrees recollirien, d’alguna manera, les



dimensions que s’estableixen en el document de Competències

bàsiques TIC-EA :

Impacte històrico-social : Ciències Socials

Comunicació Audiovisual : . Agents de la producció:

Llengua

Ciències Socials

. Categories dels mitjans:

Llengua

. Alfabetització en el llenguatge dels mitjans :

Llengua

Educació Visual i Plàstica.

. Representació dels mitjans :

Llengua

Educació Visual i Plàstica

Ciències Socials

Alfabetització tecnològica:

Tecnologia

B.- Una matèria optativa a tercer o quart d’ESO que podria denominar-se

“Educació en mitjans” .

Els objectius generals d’aquesta matèria serien :

- Conèixer els elements bàsics de la comunicació audiovisual.

- Conèixer els principals agents de producció audiovisual i la seva influència

en la societat actual.

- Saber utilitzar adequadament i amb criteri les fonts d’informació que

provenen dels mitjans.

- Reflexionar sobre la influència de “les pantalles” en els hàbits de consum i

pautes de conducta.

- Analitzar els missatges publicitaris.

- Descobrir els estereotips que transmeten els mitjans .



- Investigar sobre els continguts i valors que transmeten els mitjans,

especialment els videojocs.

- Introduir el gust per la cultura cinematogràfica .

- Fomentar l’ús creatiu dels mitjans audiovisual.

- Fomentar el treball cooperatiu, i la comunicació a tots els nivells a través de

l’ús dels mitjans de comunicació.

- Afavorir els treballs de recerca en temes relacionats amb els mitjans de

comunicació.

- Saber utilitzar els mitjans audiovisuals en la comunicació i presentació dels

treballs de les àrees .

3.3.3.- Batxillerat Proposem la incorporació d’una matèria optativa comú a totes les àrees que

podria denominar-se “Comunicació audiovisual i multimèdia” , tal i com ja figura

en algunes comunitats autònomes ( veure currículum del Principat d’Astúries )

Els objectius generals d’aquesta matèria serien:

- Conèixer els elements bàsics de la comunicació audiovisual.

- Adquirir competències comunicatives que permetin a l’alumnat interactuar

amb el seu entorn.

- Potenciar la capacitat creativa d’expressió audiovisual.

- Desenvolupar l’actitud crítica davant els missatges que emeten els mitjans i

ser capaç de discriminar correctament les informacions.

- Conèixer el funcionament dels mitjans de comunicació com a indústria i

valorar la seva influència en la societat actual.

- Analitzar els missatges dels mitjans i fer-ne un consum responsable.

- Conèixer la història i evolució dels mitjans, molt especialment la de

Catalunya.

- Apropar a l’alumnat a la cultura cinematogràfica i relacionar-la amb la resta

de les manifestacions artístiques.

- Conèixer i valorar les produccions audiovisuals dels autors catalans.

- Fomentar el treball de recerca individual o en grup al voltant de temes

relacionats amb el consum audiovisual.



3.3.4.- AvaluacióAixí mateix, creiem imprescindible que en acabar el període d’experimentació

en els centres seleccionats es faci una avaluació dels resultats obtinguts.

Els criteris que es poden utilitzar per a fer aquesta avaluació són els que

s’assenyalen en la definició de les finalitats de l’ECA .

1. Avaluar si l’ECA ha afavorit el desenvolupament dels infants i joves:

• són més creatius ?

• són conscients de la uniformització cultural que provoquen els

missatges audiovisuals?.

• saben accedir a la informació? Saben descodificar-la i fer-ne una

anàlisi crítica?

• tenen més criteris i són capaços de triar el que volen veure ?

• saben entendre que la imatge és una representació de la realitat?

• són emissors eficaços i receptors intel·ligents i crítics ?

• saben mostrar-se oberts a la visió que els mitjans donen de les

altres cultures i del reconeixement de les diferencies ?

2. Avaluar si L’ECA ha afavorit el domini dels instruments que permeten

utilitzar les informacions científiques :

• saben buscar la informació, destriar-la, interpretar-la críticament?

• a partir d’unes informacions proposades són capaços

d’identificar, analitzar, comparar, classificar, avaluar i reformular

les informacions ?.

• saben aplicar els coneixements adquirits a noves situacions?

3. Avaluar si l’ECA ha contribuït a fer que els infants i joves esdevinguin

ciutadans responsables:



• saben comprendre i avaluar la representació de la realitat

social que fan els mitjans ?

• saben utilitzar les tecnologies i els llenguatges audiovisuals per

expressar i comunicar les seves emocions i les seves opinions ?

• han adquirit la capacitat d’analitzar críticament la informació?

• saben valorar la importància de la llibertat d’expressió ?

• saben descobrir els valors i contravalors que transmeten els

mitjans de comunicació?

Així mateix, al final del procés caldria avaluar:

A infantil i primària:

• Com ha funcionat la integració de L’ECA a les diferents àrees:

avantatges, inconvenients.

• Integració de l’ECA al treball per projectes: com s’ha realitzat i

fins a quin punt ha servit per enriquir els projectes

• Funcionament dels tallers d’Educació en Comunicació:

dinàmiques de treball intern, distribució alumnes, exercicis

realitzats.

• Dinàmiques de treball a l’aula que ha afavorit l’ECA

• Valoració dels materials didàctics que s’han utilitzat i dels

recursos.

• Altres aspectes a valorar

A secundària obligatòria:

• Com ha funcionat la integració de L’ECA a les diferents àrees:

avantatges, inconvenients.

• Valoració del funcionament dels crèdits: adequació dels

continguts, motivació , etc.



4.- CONCLUSIONS

Partim doncs, de la idea en que s’ha d’educar per a la preparació en mitjans,

per tal d’acceptar els mitjans com a part de la vida dels infants i joves i com a

forma de cultura popular. Els nens i nenes són consumidors complexos dels

mitjans i cada vegada més la nostra societat es construeix a través dels

mitjans. S’ha d’abandonar definitivament la idea que s’ha tingut fins ara en que

es basava en la protecció dels infants davant la TV.

Així doncs a partir d’aquesta idea més actual i amb una actitud més neutral,

l’educació en mitjans, té un doble objectiu; el primer és el de desenvolupar la comprensió que tenen els infants i joves davant la cultura mediàtica que els envolta, i el segon la participació dels mateixos joves en la cultura.

Amb aquesta actitud s’ha de desenvolupar un estil més reflexiu d’ensenyament-

aprenentatge, el qual permeti als alumnes a valorar la seva pròpia activitat com

a lectors i escriptors de textos mediàtics i comprendre al mateix temps els

factors socials i econòmics que estan en joc. L’anàlisi crític s’ha de veure

doncs, com un procés de diàleg en el que els alumnes aprenen a pensar.

El paper de l’escola, per tant hauria d’incloure en els seus objectius,

l’aprenentatge de les diferents alfabetitzacions per poder arribar a formar

persones capaces de comunicar-se i interrelacionar-se amb la multiciplitat de

llenguatges sobre els quals arriba el coneixement. Tenint en compte que el

coneixement s’adquireix a través de la interpretació de la informació. L’escola

ha de ser capaç de posar els mitjans per tal que els alumnes arribin a

transformar la informació en coneixements propis.



Les escoles a part d’incloure aprenentatges formals, també estan començant a

incloure aprenentatges informals vinculats a les tecnologies, específicament les

que permeten pensar, construir i imaginar. Aquesta inclusió requereix pensar

en noves maneres per organitzar l’aprenentatge i incloure noves metodologies i instruments pedagògics.

Les generacions actuals necessiten desenvolupar unes competències diferents

de les que s’han estat desenvolupant amb el sistema educatiu tradicional.

Competències que permetin desenvolupar criteris de selecció qualitativa amb un pensament crític i creatiu, per tal que obtinguin també nous

coneixements a través dels mitjans, millorant la interacció amb les diferents

pantalles.

Analitzar, classificar, comparar, confrontarar, sintetitzar i crear són algunes de les habilitats i destreses que s’haurien d’aprendre per conviure i

transformar els entorns mediàtics i informàtics que formen l’ecosistema

comunicacional. És a dir, ensenyar a pensar lliurement.

La incorporació de l’educació en comunicació es pot fer des d’una àrea d’aprenentatge o bé incorporant el llenguatge de la comunicació audiovisual en totes les àrees, fugint però de la visió instrumentista o

tecnicista i, a partir d’una òptica de renovació pedagògica i didàctica que suposi

una educació per a la realitat cultural i comunicacional.

El model d’educació hauria de ser un ensenyament crític i reflexiu, capaç

de formar ciutadans i ciutadanes per comprendre i expressar-se amb els

diferents llenguatges de la comunicació, per tal de respondre als reptes actuals,

tan a nivell acadèmic, social i laboral. Es tracta d’obrir nous camins per a la

formació del ciutadà del tercer mil·leni.

L’objectiu principal de l’escola en l’àmbit de l’educació en comunicació

audiovisual, ha de se el d’aconseguir que els joves tinguin un domini sobre l’ús

que fan dels mitjans de comunicació, a través de criteris d’anàlisi, de reflexió



crítica i del desenvolupament per a la capacitat per interpretar i seleccionar els

missatges que els hi arriben, així com la capacitat creativa per elaborar

missatges. És a dir expressió i comunicació a través dels diferents mitjans, utilitzant les velles i noves tecnologies.

El nou paper de l’escola ha de tenir en compte quatre aspectes, per arribar a

fer el canvi i adaptar-se a la nova societat cultural:

.- Acceptar que el llibre és un recurs més dins l’aula, ja que estem dins una

societat multimedia.

.- Acceptar la pluralitat i heterogeneïtat dels codis en els mitjans de

comunicació ( hipertextos, audiovisuals, musicals...).

.- Acceptar que l’escola ja no és l’eix central de la transmissió de coneixement.

.- Aproximar-se a la cultura que envolta els diferents mitjans i les tecnologies

de la comunicació, per tal d’oferir instruments als alumnes que els permeti

apropiar-se de manera crítica i creativa als diferents canals de comunicació.

La clau està en com introduir l’escola en un ecosistema comunicatiu, que a la

vegada és experiència cultural, un entorn informacional i un espai educacional

difós i descentrat. I com seguir sent en aquest nou escenari, el lloc on el procés

d’aprenentatge conservi el seu encant on s’inicien els secrets del saber, de

pensar, de l’anàlisi i de la crítica, sense renunciar al plaer de crear. En definitiva

que a l’escola el més important és el fet de la comunicació a l’aula.

L’escola no ha de ser una fotocòpia de la realitat, si no que ha de subministrar

els estris necessaris per a una interpretació crítica i autònoma de la informació i

de la seva realitat.

Una escola que innovi i s’actualitzi d’acord en el context en que se situa, i que a

la vegada formi ciutadans crítics i lliures, col·labora en la humanització de la

societat i conseqüentment fa més sensat l’ús de les tecnologies tan en

l’educació com per a la col·lectivitat.



5.- BIBLIOGRAFIA

Llibres:BUCKINHAM, David Educación en medios . Alfabetización, aprendizaje y

cultura contemporánea. Editorial Paidós Comunicación 158 ( año 2005)

CAC Llibre Blanc: L’educació en l’entorn audiovisual Quaderns del CAC

Numero, extraordinari,. Edita Generalitat de Catalunya (novembre 2003)

DDAA: Projecte televisió: de casa a l’escola Família televisió. Col·lecció: Els

audiovisuals a l’aula. Edita Generalitat de Catalunya. Departament

d’Ensenyament. (1999)

DDAA Llibre: Aprendre a mirar: les primeres passes. Els audiovisuals a

l’educació Infantil. Col·lecció: Els audiovisuals a l’aula. Edita Generalitat de

Catalunya. Departament d’Ensenyament (1999)

DELORS, Jaques Educació: hi ha un tresor amagat dins Informe de la

UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al Segle XXI.

Editorial Mediterrània UNESCO (año 1996)

FERRÉS I PRATS, Joan Televisión y educación Papeles de pedagogía.

Editorial Paidós ( año 1994)

FERRÉS I PRATS, Joan, OBACH DOMÉNECH, Xavier i SERRANO, Com

veure la Televisió? Col·lecció de quatre volums editat per els CAC Consell de

l’Audiovisual de Catalunya. ( Juliol 2005)

LACASA Pilar, REINA, Amalia y otros La Televisión y el periódico en la escuela

primaria : imágenes , palabras e ideas Tercer premio Nacional de Investigación

Educativa 2002. Edita Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Centro de

Investigación y Documentación educativa (C.I.D.E.) (año 2004)



MAQUINAY POMÉS, Aurora L’Educació audiovisual. Orientacions per al

desplegament del currículum. Educació Infantil i Primària. Edita Generalitat de

Catalunya. Departament d’Ensenyament. (1994)

MONTOYA VILAR, Norminanda La comunicación audiovisual en la educación .

Editorial Laberinto Comunicación S.L. (año 2005)

PEREZ TORNERO, José Manuel ( Compilador) Comunicación y educación en

la sociedad de la información Nuevos lenguajes y conciencia crítica. Editorial

Paidós Papeles de Comunicación 27 (año 2000)

RIVIERE, Margarita El malentendido Como nos educan los medios de

comunicación. Editorial. Icaria Antrazyt ( año 2004)

Revistes:

Aula núm. 89, Febrero 2000 Monográfico: televisión y escuela Lola Abelló y

otros. Editorial Graó

Aula de infantil. núm. 18, Març. Abril 2004 Article: La escuela y la familia ante

los medios de comunicación Luis Matilla. Editorial Graó

Document de l’Educació en Comunicació Audiovisual, aprovat pel Ple del

Fòrum d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual, en sessió de 10 de

desembre de 2004. CAC Consell de l’Audiovisual de Catalunya i Fòrum

d’entitats de persones usuàries de l’audiovisual

Guix num. 253, Març 1999. Monogràfic: la televisió i l’escola. Editorial Graó

Guix num. 288, Octubre 2002. Monogràfic: La televisió: programació, consum i

utilització didàctica. Editorial Graó



Articles: FERRÉS I PRATS, Joan. Educación en medios y competencia emocional

Revista iberoamericana de educación. Nº 32 (2003)

GARCILLA MATILLA, Agustín. Educomunicación en el siglo XXI . Educar para

la comunicación y el pensamiento crítico Salamanca, enero 2002

MATILLA, Luis La escuela y la familia ante los medios de comunicación . Aula

de Infantil no 18. Abril 2004

MARSH, Jackie Teletubby Tales: Popular Culture and Media Education

Desirable Literacies, Chapman, London 1999

QUIN, Robin A Genealogy of Media Studies . Edith Quin University. April 2003

Articles extrets d’un material publicat per la UNED ( 1999 – 2005)Extrets de les pagines:www.sav.us.es/pixelbit/articulos/n12/n12art/art122htm

www.uned.es/ntedu/espanol/master/primero/modulos/teorias-del-aprendizaje-y-

co...

http://edutec.rediris.es/documentos/1997/edeme.html

AQUILINA FUEYO GUTIÉRREZ Alfabetización audiovisual: una respuesta

crítica a la pedagogía cultural de los medios (UNED)

GUILLERMO OROZCO Desordenamientos educativos en el ecosistema

comunicacional. Comunicación educativa y Cultura Popular (UNED)

LEN MASTERMAN La educación para los medios : Objetivos , Valores u

autopistas .


http://edutec.rediris.es/documentos/1997/edeme.html

http://www.uned.es/ntedu/espanol/master/primero/modulos/teorias-del-aprendizaje-y-co..

http://www.uned.es/ntedu/espanol/master/primero/modulos/teorias-del-aprendizaje-y-co..

http://www.sav.us.es/pixelbit/articulos/n12/n12art/art122htm


ROBERTO APARICI Comunicación educativa Article extret del llibre: Contra

la afonía: breviario urgente para recuperar el lenguaje robado. (Guijón, 2003,

pàg. 15-17)

ROBERTO APARICI Educación para la comunicación en tiempos de

neoliberalismo

ROBERTO APARICI El proceso de enseñanza-aprendizaje material extret del

CD-ROM “Nuevas tecnologías y Educación”.

ROBERTO APARICI La reinvención de la eucomunicación

ROBERTO APARICI Teorías de aprendizaje para el diseño de material

pedagógico ( octubre 1999)

ROBERTO APARICI El proceso de comunicación

Pagines a internet:http://www.education-

medias.ca/english/teachers/media_education/media_education_overview.cfm

Informació sobre el currículum en ECA al Canadà

English Language Arts for Atlantic Canadà

http://www.scuolatrentapiedi.it/

Escola italiana. En alguns municipis italians han iniciat l'experiència

de "scuola alfamediale”

http://www.medialit.org/

Centre virtual, d’informació Estats Units “Center for Media Literacy”

http://www.medialit.org/about_cml.html

http://www.media-educ.org/




http://www.scuolatrentapiedi.it/

http://www.education-medias.ca/english/teachers/media_education/media_education_overview.cfm

http://www.education-medias.ca/english/teachers/media_education/media_education_overview.cfm


Pàgina que enllaça moltes webs relacionades en Educació audiovisual a

Europa.

Mirar els enllaços i els Sponsors.

www.clemi.org

CLEMI Ministère de l’Education Nationale

Centre de liaison de l’enseignement et des médias d’information

391bis, rue de Vaugirard F 75015 Paris

Tel (33) 1 53 68 71 38

DCC. Lecture des programmes scolaires sous l’angle de l’éducation aux

médias

www.images.net (França)

www.mediasmart,org.uk Llibre de recomanacions per a les famílies, mestres i

alumnes Be Adwaise

Te molts enllaços:

www.bifi.org.uk/education/strategy/policy/whatwedo.php

BFI Education policy (British Film Institute)

www.curriculumonline.gov.uk/

www.dfes.gov.uk/

www.standars.defs.gov.uk/primary/

www.ictadvice.org.uk

www.ncaction.org/creativity/whatis.htm

www.mediaed.org.uk/posted_documents/mediaeduk.html Media

Education in the UK

www.education-medias.ca/ Réseau éducation-médias

www.eduteka.org

Media Lit KIT Conjunt d’instruments per a alfabetismes en mitjans. Guia

d’orientació


http://www.eduteka.org/

http://www.education-medias.ca/

http://www.mediaed.org.uk/posted_documents/mediaeduk.html

http://www.ncaction.org/creativity/whatis.htm

http://www.ictadvice.org.uk/

http://www.standars.defs.gov.uk/primary/

http://www.dfes.gov.uk/

http://www.curriculumonline.gov.uk/

http://www.bifi.org.uk/education/strategy/policy/whatwedo.php

http://www.images.net/

http://www.clemi.org/


Selecció de diferents pàgines web d’arreu del mon fetes per Media education

worldwide

Austràlia

Australian Teachers of Media

Canadà

Jesuit Communication Project

Media Awareness Network

Europamedia-educ

FrançaCLEMI (Centre for Links between Teaching and News Media)Escrit en llengua

francesa amb resums en anglès

Espanya

Grupo Comunicar

http://www.xtec.es/audiovisuals/ ( Departament d’Educació i Universitats.

Catalunya)

Suïssa

Cycle d'Orientation Versió escrita en francès amb i algunes pàgines en llengua

anglesa

Estats UnitsThe Just Think Foundation

Center for Media Literacy

Media Education Foundation

Media Literacy Online Project


http://interact.uoregon.edu/MediaLit/mlr/home/

http://www.mediaed.org/


http://www.justthink.org./

http://wwwedu.ge.ch/co/critic/

http://www.xtec.es/audiovisuals/

http://www2.uhu.es/comunicar/

http://www.clemi.org/


http://www.media-awareness.ca/

http://interact.uoregon.edu/medialit/JCP/index.html

http://www.acmi.net.au/ATOM


6.- RELACIÓ DELS MATERIALS CONTINGUTS EN ELS ANNEXOS

Annex 1: Exemple de fitxa de seguiment d’un projecte

Annex 2: Recollida de la informació de les diferents Experiències a Catalunya.

Annex 3: Competències bàsiques de Catalunya, per a l’ECA

Annex 4: Competències bàsiques del MEC

Annex 5: DVD PECA



Annex 1:

Exemple de fitxa de seguiment d’un

projecte



PROJECTES D’EDUCACIÓ EN COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

DADES GENERALS

NOM DEL PROJECTE PROJECTES D’EDUCACIÓ i COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

NOM DEL CENTRE ZER MESTRAL Localitat/ DT Campredó- TortosaServeis Territorials Terres de l’Ebre

Correu electrònic [email protected] Telèfon 977.59.70.10

PROFESSORA/0 RESPONSABLE Rosa Mª Curto Turón i Cinta Espuny Vidal

D’altre professorat implicat Lourdes Favà

Àrea/ Llengua Catalana

Elena MatheuÀreaLlengua Catalana i TIC

Carme Vernet ÀreaLlengua Anglesa

També participa puntualment el claustre de professorat del CEIP Lligallo del Gànguil.

Etapes i cicles implicatsFonamentalment cicle mitjà, no obstant hi ha activitats que es realitzaran al cicle superior i cicle inicial.

Altres col·lectius implicats

(famílies, mitjans locals, associacions, consells comarcals.....)S’ha demanat la participació del Consell Comarcal del Baix Ebre, CRP i diaris en seu a Tortosa. Pendent de confirmació i/o planificació.

En què s’ha invertit la dotació?

De moment, no està clar i només hem gastat en desplaçaments.

DADES RELACIONADES AMB EL PROJECTE

Modificacions fetes en el vostre projecte respecte al projecte inicial

S’utilitza el CEIP del Lligallo com a centre pilot i després la intenció és passar-se a la resta de centres.S’ha ampliat el termini d’anàlisi de les enquestes efectuades.I l’estudi al CEIP Port Rodó i Divina Pastora dels anuncis de joguines.



Actuacions que ja s’han fet

- S’ha elaborat una temporització per trimestres i anual. Detallada al curs actual i en previsió als cursos següents.- També la relació dels continguts amb el projecte- S’ha passat el qüestionari.- Elaboració d’un apartat dins la pàgina web de la ZER Mestral referent al projecte.- Treball de diferents tipologies textuals (àrea de llengua)- Recull programació TV (àrea d’anglès)- Jocs d’emoticones, entreteniment, animals, entrevistes… (apartat de novetats)- S’ha buscat bibliografia, pàgines webs del projecte.Inventari equipament MAV i TIC del centre, guies d’ús dels aparells nous.- Buidatge d’activitats relacionades d’internet. Ex: paradoxes, emoticones, … per cicles, més atenció CM i CS.-Explicació seminaris SATI, SATIR i SAIP del projecte.- Mural relacionat en el projecte que es va adaptant depenent de les festes i/o activitats escolars.- Ús del correu electrònic entre l’alumnat i també orientacions per aconseguir una adreça de correu- S’ha copiat a l’alumnat interessat un CD de la pàgina web del curs escolar 2004-05

Actuacions en execució - Buidatge del qüestionari i valoració dels resultatsAnàlisi dels anuncis.- Seguiment de la programació del segon trimestre.

RECURSOS I MATERIALS DIDÀCTICS

Heu començat a utilitzar els materials “Com veure la TV? Quina valoració en feu ?

No

Heu començat a utilitzar els materials lliurats per Infantil i Primària? Quina valoració en feu?

No

Altres materials i recursos que utilitzeu Utilitzem el que tenim: canó, ordinadors, camera fotogràfica, vídeo, internet,

equip de música…

Altres materials que necessitaríeu Camera de vídeo i DVD (esperant lliurament).

Estaria bé que el DVD es pogués gravar.


http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/RECUMAV.HTM

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/recuticllcat.htm

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/RECUMAV.HTM

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PATATES/PAG0.HTM

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/RECUTIC.HTM

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/pag.13.htm

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/professorat/PROJPROF.HTM

http://www.xtec.net/centres/e3009618/INDEX/PROJECTE/professorat/PROJPROF.HTM


FORMACIÓ

Heu fet formació MAV en centre?En quin curs escolar?

No s’ha fet formació al centre ni en TIC ni MAV.Però individualment, s’assisteix als SAIP, SATIR, SATI, Jornades Tècniques.Una professora assisteix durant el present curs a un curs d’edició de vídeo.

En cas afirmatiu, quants professors hi han participat ?

Quines previsions i/o demandes de formació feu ?

Formació tècnica- Per als nous equipaments. *

Assessorament didàctic

* Cal dir que hi ha una Jornada Tècnica de la camera de vídeo al febrer.

EXPERIÈNCIA

Podeu aportar alguna experiència concreta en el fòrum de l’EDUCAMPUS? En cas afirmatiu , resumiu-la

OBSERVACIONS

Quasi tot el que anem fent es va penjant a la pàgina web del centre: http://www.xtec.net/centres/e3009618


http://www.xtec.net/centres/e3009618


Annex 2:

Recollida de la informació de les

diferents Experiències a Catalunya

Clicar aquí per veure document original:

"Recull de dades dels centres 2.xls"



Annex 3:

Competències bàsiques de Catalunya,

per a l’ECA(Material publicat a la pàgina web del Departament d’Educació i

Universitats: www.xtec.net/audiovisuals)

Clicar aquí per veure document original:

Adobe Acrobat 7.0 Document



Annex 4:

Competències bàsiques del MEC

( Material elaborat per un grup d’experts en la matèria de les diferents comunitats autònomes de l’estat, per presentar al ministeri d’educació. Es va presentar el mes de febrer del 2006)



EDUCACIÓN EN COMUNICACIÓN AUDIOVISUALLENGUA OBJETIVOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA

- Saber distinguir entre la realidad y sus representaciones mediante imágenes.

- Iniciarse en los mecanismos que hacen posible el lenguaje audiovisual

- Ser capaz de utilizar algunos mecanismos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva

- Ser capaz de comprender el significado de mensajes audiovisuales dirigidos a los espectadores infantiles.

- Saber distinguir los diferentes medios de comunicación y algunos géneros fundamentales.

- Iniciarse en los mecanismos que hacen posible el lenguaje audiovisual y en la función expresiva o estética que cumplen.

- Ser capaz de utilizar los mecanismos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva.

- Ser capaz de comprender los relatos audiovisuales desde el punto de vista de la significación, las estructuras narrativas y los géneros.

- Aprender a expresarse de manera creativa y crítica mediante asociaciones de imágenes y de imágenes y sonidos.

- Ser capaz de valorar y de sacar provecho de las aportaciones de la interactividad en los relatos audiovisuales

- Aprender a interpretar de manera crítica los mensajes informativos.

- Identificar distintas formas de representación, en función de los medios y los géneros.

- Conocer los códigos y convenciones que hacen posible el lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen.

- Tener conocimientos básicos sobre la evolución del lenguaje audiovisual a lo largo de la historia.

- Saber utilizar los códigos del lenguaje audiovisual para comunicarse de manera sencilla pero efectiva, recurriendo a diferentes géneros y formatos

- Analizar los mensajes audiovisuales desde la perspectiva del sentido y significación, de las estructuras narrativas y de las categorías y géneros.

- Saber expresarse de manera creativa y crítica mediante asociaciones de imágenes y mediante la relación de imágenes y sonidos.

- Ser capaz de valorar y de sacar provecho de las aportaciones de la interactividad en los relatos audiovisuales

- Ser capaz de diferenciar el tratamiento de una misma información que hacen distintos medios.

- Ser capaz de percibir el carácter de representación



de los textos mediáticos.

CONTENIDOSINFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA

- La imagen como representación de la realidad.

- Lenguaje audiovisual: iniciación a los recursos formales

- Expresión audiovisual creativa - Comprensión de textos mediáticos:

dibujos animados, información, publicidad

- Lenguaje audiovisual: los recursos formales y su función expresiva o estética

- Medios, tipos y géneros en la comunicación audiovisual

- El relato audiovisual: estructura narrativa, personajes y roles

- Publicidad, necesidades y deseos: mecanismos racionales y emotivos

- La información: comprensión y análisis de la información audiovisual.

- Expresión audiovisual creativa y crítica.- La interactividad en el relato audiovisual- Comprensión de textos mediáticos y

distinción entre información importante y secundaria.

- Los textos mediáticos como formas de representación de la realidad.

- Lenguaje audiovisual: los recursos formales y su función expresiva o estética

- La evolución del lenguaje audiovisual.- Medios, tipos y géneros en la

comunicación audiovisual- El relato audiovisual: estructura

narrativa, personajes y roles- Publicidad, necesidades y deseos:

mecanismos racionales y emotivos- La información: comprensión y análisis

de la información audiovisual.- Expresión audiovisual creativa y crítica.- La interactividad en el relato audiovisual- Los textos mediáticos como formas de

representación de la realidad.



EDUCACIÓN VISUAL Y PLÁSTICA

OBJETIVOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Descubrir la importancia de la

comunicación mediante imágenes y sonidos.

- Ser capaz de describir el contenido de una imagen

- Descubrir la importancia de los elementos visuales y plásticos del entorno inmediato.

- Apreciar las cualidades estéticas de los mensajes en los medios de comunicación.

- Conocer algunos recursos técnicos del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen

- Aprender a comunicarse mediante imágenes.

- Apreciar las cualidades estéticas de los mensajes en los medios de comunicación.

- Conocer los recursos formales del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen

- Descubrir los principios fisiológicos que hacen posible la percepción en la comunicación audiovisual.

- Aprender a manipular imágenes y sonidos mediante la tecnología

- Aprender a producir mensajes audiovisuales elementales con creatividad y sensibilidad

- Conocer los recursos formales del lenguaje audiovisual y la función expresiva o estética que cumplen

- Aprender a producir mensajes audiovisuales elementales con creatividad y sensibilidad.- Saber analizar y valorar los mensajes audiovisuales desde el punto de vista de la innovación formal y temática, de la educación del sentido estético y de la capacidad comunicativa- Ser capaz de relacionar los mensajes audiovisuales con otras formas de manifestación artística y mediática.

CONTENIDOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Observación y utilización de los recursos

formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética.

- Relación de las producciones audiovisuales con otras manifestaciones mediáticas y artísticas

- Observación y utilización de los recursos formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética.


- Los recursos formales en el lenguaje audiovisual y su función expresiva o estética

- La calidad estética en las producciones audiovisuales: innovación, originalidad, estilo...



- Producción de mensajes audiovisuales simples

- Producción de mensajes audiovisuales - Algunas escuelas y tendencias en la producción audiovisual


- Producción de mensajes audiovisuales



CONOCIMIENTO DEL MEDIO SOCIAL Y CULTURAL

OBJETIVOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA - Preguntase por qué gustan unas

imágenes, expresando las emociones que nos producen.

- Iniciarse en la diferenciación entre realidad y representación

- Ser capaz de elaborar pequeños mensajes audiovisuales para un público en concreto: padres, compañeros...

- Iniciarse en el análisis de la publicidad y reflexionar sobre la presencia de la publicidad en nuestra vida diaria .

- Iniciarse en la diferenciación entre algunas formas televisivas: la publicidad y las noticias.

- Observar roles y pautas de conducta en las series de animación.

- Analizar las emociones que provocan los diferentes mensajes, a través de los medios.

- Saber distinguir entre realidad y representación, detectando la distorsión de la realidad y los estereotipos de toda clase presentes en los mensajes.

- Ser capaz de elaborar mensajes audiovisuales dirigidos a públicos específicos y conocer su trascendencia e implicaciones en los nuevos entornos de comunicación.

- Saber identificar formas de publicidad indirecta como el product placement, la incorporación de productos en concursos, etc.

- Utilizar fuentes de información de tipología diversa de manera autónoma o por indicación, para estar bien informado ,transformando la información en conocimiento.

- Analizar críticamente y comparar las informaciones de los diferentes medios ( televisión, anuncios, revistas, películas...)

-

- Conocer las funciones y tareas asignadas a los principales agentes de producción y las fases en las que se descomponen los procesos de producción y programación de los distintos tipos de productos audiovisuales.

- Ser conscientes de las implicaciones de la dimensión empresarial de los medios.

- Saber dilucidar por qué gustan unas imágenes, por qué tienen éxito, conscientes de las disociaciones que se producen a veces entre emotividad y racionalidad

- Saber distinguir entre realidad y representación, detectando los estereotipos de toda clase presentes en los mensajes.

- Ser capaz de elaborar mensajes audiovisuales y conocer su trascendencia e implicaciones en los nuevos entornos de comunicación.

- Ser consciente de que las producciones audiovisuales constituyen diversas interpretaciones del mundo y del individuo.

- Saber utilizar fuentes de información de tipología diversa y transformar la



información en conocimiento- Reconocer la diversidad que existe en la

comprensión y recepción de los contenidos de los medios motivada por factores como cultura, edad, género, clase social, nivel de estudios, experiencia con el medio, diferencias individuales…

CONTENIDOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA

- Comunicación audiovisual y emociones.- Estereotipos en las representaciones

audiovisuales- Observación de la realidad y de su

representación.- Intenciones para comunicar hechos y

problemas sociales

- La dimensión cognitiva de las emociones- Estereotipos en las representaciones

audiovisuales- Sistemas de publicidad indirecta- Las informaciones como construcción de la

realidad- Intenciones, causa y consecuencias para

comunicar hechos y problemas sociales - Creación y diversidad de audiencias

- La comunicación audiovisual como industria: sistemas de producción y distribución

- El sustrato empresarial de los medios y sus implicaciones ideológicas.

- Mecanismos de identificación y de proyección

- Los medios de comunicación en la construcción y fijación de la memoria histórica

- Estereotipos en las representaciones audiovisuales

- Las informaciones como construcción de la realidad

- La realidad manipulada. La apariencia de realidad. El mito de la televisión como “ventana de la realidad”

- Creación y diversidad de audiencias.





EDUCACIÓN PARA LA CIUDADANÍA

OBJETIVOS INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA

- Empezar a descubrir los hábitos de consumo audiovisual propios y buscar formas para mejorarlos

- Descubrir los elementos emotivos, y situaciones que intervienen en la recepción de los mensajes.

- Observar y analizar como se presentan y resuelven los conflictos en las narraciones audiovisuales

- Aprender a reflexionar críticamente sobre los hábitos de consumo audiovisual propios y ajenos y buscar formas para mejorarlos

- Ser capaz de realizar investigaciones sencillas sobre consumo de medios, elaborar gráficos, extraer resultados y conclusiones.

- Tener una actitud crítica ante los mensajes audiovisuales que transmitan intolerancia o cualquier tipo de discriminación.

- Empezar a valorar críticamente los elementos emotivos, racionales y contextuales que intervienen en la recepción y valoración de los mensajes audiovisuales

- Ser capaz de observar diferentes puntos de vista sobre un mismo acontecimiento, fenómeno o problema.

- Observar y analizar como se presentan y resuelven los conflictos en las narraciones audiovisuales

- Reflexionar críticamente sobre los hábitos de consumo audiovisual propios y ajenos y buscar formas para mejorarlos

- Comprender que los contextos de recepción de los medios pueden afectar al significado de los textos.

- Conocer el marco jurídico de la comunicación audiovisual y promover la implicación con los colectivos y asociaciones que velan por su cumplimiento- Ser capaz de valorar los mensajes audiovisuales como refuerzo de los valores imperantes en la sociedad o como portadores de valores alternativos- Ser capaz de reconocerse como audiencia activa de los medios, sobre todo a partir de las tecnologías digitales que permiten la participación y la interactividad- Ser conscientes de la importancia del contexto personal y social en la recepción y valoración de las imágenes.

- Tener unos conocimientos mínimos sobre estudios de audiencia y técnicas de programación.

- Participar en diferentes situaciones de debate y comentario de obras audiovisuales.



CONTENIDOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Los hábitos de consumo audiovisual- Recepción crítica de mensajes

audiovisuales.- Hábitos de selección de programas.

- Los hábitos de consumo audiovisual y la diversidad de condiciones de recepción.

- Recepción crítica de mensajes audiovisuales

- Participación e interactividad en el uso de los medios

- -Los hábitos de consumo audiovisual y la diversidad de condiciones de recepción.

- El marco jurídico que ampara al consumidor de mensajes audiovisuales

- Recepción crítica de mensajes audiovisuales- Comunicación audiovisual, ideología y valores- El contexto personal y social en la recepción de

imágenes- Participación e interactividad ante las

tecnologías- Estudios de audiencia y técnicas de

programación



TECNOLOGÍA

OBJETIVOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA - Conocer el funcionamiento de las

herramientas que hacen posible la comunicación audiovisual, para poder entender de manera crítica cómo son elaborados los mensajes.

- Tener unos conocimientos básicos sobre las innovaciones introducidas en los distintos medios a lo largo de la historia de la comunicación audiovisual.

- Ser capaz de utilizar las herramientas más sencillas para comunicarse de manera eficaz en el ámbito de lo audiovisual.

CONTENIDOS

INFANTIL PRIMARIA SECUNDARIA- Innovaciones tecnológicas más

importantes en la comunicación audiovisual

- La manipulación de imágenes y sonidos mediante la tecnología

- Expresión creativa y crítica mediante la tecnología audiovisual.





PROPUESTA DE INVESTIGACIÓN SOBRE COMPETENCIA EN COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL

INTRODUCCIÓN

Justificación de la propuestaLa eficacia de los procesos de enseñanza-aprendizaje está condicionada en

una buena medida por la eficacia de los sistemas de evaluación que se

incorporen en ellos. Por otra parte, no puede haber unos sistemas de

evaluación eficaces sin una definición precisa de los conocimientos, las

habilidades y las actitudes que es preciso haber conseguido para poder

considerarse competente en un ámbito académico.

El abandono en el que se encuentra la Educación en Comunicación

Audiovisual se manifiesta, entre otras cosas, por la falta de a definición precisa

y consensuada de qué comporta ser competente en este ámbito y, como

consecuencia, por la ausencia de evaluaciones sobre el grado de competencia

de los ciudadanos y de las ciudadanas.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) pretende hacer una aportación

pionera garantizando fórmulas de evaluación de las competencias en

Comunicación Audiovisual de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Y para

que esto sea posible y eficaz, pretende potenciar antes mecanismos para que

se pueda definir de manera rigurosa en qué consiste la competencia en

Comunicación Audiovisual.

Diseño de la propuestaComo paso previo a la evaluación de la competencia de los ciudadanos y

ciudadanas de Cataluña, se realizarán dos actividades destinadas a la

definición consensuada del concepto de competencia en Comunicación

Audiovisual:

1. Elaboración de un documento base, en el que se defina el concepto de

competencia en Comunicación Audiovisual. A partir de la experiencia de



los autores del documento, confrontada con el análisis de documentos

elaborados en países en los que se trabaja la Educación en

Comunicación Audiovisual (ECA), se elabora un documento base en el

que se definen las dimensiones que debería cubrir la competencia en

Comunicación audiovisual y se presentan los indicadores que se

consideran adecuados para evaluarla. Este documento será evaluado,

vía mail, por los principales especialistas en la materia en el ámbito

iberoamericano.

2. Jornada de discusión. En una segunda fase, se celebrará a finales de

noviembre una Jornada a la que asistirán los principales expertos en la

materia del Estado para debatir el documento con las aportaciones y

para tratar de consensuar una definición de competencia en

Comunicación Audiovisual y unos indicadores para evaluarla.

Ámbitos de incidenciaSe describen a continuación dos criterios por los que deberían regirse los

niveles de competencia que se describen posteriormente. El primero incide en

lo personal y el segundo en lo instrumental.

En lo personal: interacción entre emotividad y racionalidad

Para que un ciudadano o una ciudadana puedan ser considerados

competentes en Comunicación Audiovisual no se les ha de exigir que, como

espectadores o espectadoras, sustituyan la emoción por la reflexión, sino que

han de ser capaces de convertir la emoción en reflexión y la reflexión en

emoción.

En concreto, se trata de que sean capaces de tomar conciencia de las

emociones que están en la base de la fascinación que ejercen las imágenes y

de convertirlas en el desencadenante de la reflexión crítica. Se trata de que

sean capaces de pasar del simple placer de mirar la imagen al placer de

pensar la imagen, convirtiendo la capacidad de análisis, el sentido crítico y la

fruición estética en nuevas fuentes de placer.

En lo instrumental: interacción entre la lectura crítica y la expresión creativa



Un ciudadano o ciudadana competente en Comunicación Audiovisual ha de ser

capaz a un tiempo de interpretar adecuadamente mensajes audiovisuales y de

expresarse con una mínima corrección en este ámbito comunicativo. En otras

palabras, ha de ser capaz de realizar un análisis crítico de los productos

audiovisuales que consume y, al mismo tiempo, de producir mensajes

audiovisuales sencillos que sean comprensibles y comunicativamente eficaces.

DIMENSIONESLa competencia en Comunicación Audiovisual comporta el dominio de

conceptos, procedimientos y actitudes relacionados con lo que podrían

considerarse las cinco dimensiones fundamentales de este ámbito expresivo:

La tecnología- Conocimiento teórico del funcionamiento de las herramientas que hacen

posible la comunicación audiovisual, para poder entender cómo son

elaborados los mensajes.

- Capacidad de utilización de las herramientas más sencillas para

comunicarse de manera eficaz en el ámbito de lo audiovisual.

El lenguaje- Conocimiento de los códigos que hacen posible el lenguaje audiovisual y

capacidad de utilizarlos para comunicarse de manera sencilla pero

efectiva.

- Capacidad de análisis de los mensajes audiovisuales desde la

perspectiva de las estructuras narrativas y de las categorías y géneros.

Los procesos de producción- Conocimiento de las fases en las que se descomponen los procesos de

producción de los distintos tipos de productos audiovisuales.

- Conocimiento de las tareas asignadas a los principales agentes de

producción y del papel que juegan las audiencias en los procesos de

producción y consumo.



La ideología y los valores- Capacidad de comprensión de los mensajes audiovisuales como

representaciones de la realidad y, en consecuencia, como portadores de

ideología y de valores.

- Capacidad de análisis crítico de los mensajes audiovisuales, entendidos

a un tiempo como expresión y soporte de los intereses y valores del

sistema.

La dimensión estética- Capacidad de analizar y de valorar lo mensajes audiovisuales desde el

punto de vista de la producción de belleza.

- Capacidad de relacionar los mensajes audiovisuales con otras formas de

manifestación artística

INDICADORES

1. La tecnología1.1. Ámbito del análisis

- Conocimiento de los principios fisiológicos y físicos que hacen posible la

comunicación audiovisual.

- Conocimiento de las innovaciones tecnológicas más importantes que se

han ido desarrollando a lo largo de la historia de la comunicación

audiovisual.

- Capacidad de detectar la manera como se han realizado los trucos más

elementales.


La fotografía, precedentes del cine, la cámara y el proyector de cine, la

radio, la televisión (analógica, digital), la tecnología digital

Persistencia retiniana, percepción visual, la luz, el sonido

133


1.2. Ámbito de la expresión

- Capacidad de manejo de la cámara de vídeo con los mínimos exigibles

de corrección técnica.

- Conocimiento de los sistemas más elementales de edición electrónica

de imágenes.

- Conocimiento de los sistemas más elementales de modificación digital

de las imágenes.

2. Lenguaje audiovisual2.1. Ámbito del análisis

2.1.1. Lenguaje audiovisual

- Capacidad de analizar y valorar el acierto en el uso del casting

(presencia física e interpretación de actores y presentadores), el

escenario, maquillaje y vestuario.

- Capacidad de analizar y valorar el acierto en el uso de los recursos

formales vinculados a la imagen des del punto de vista expresivo y

estético.

- Capacidad de analizar y valorar los tipos de iluminación utilizados, en

función de unas necesidades expresivas y/o estéticas.

- Capacidad de analizar y de valorar el uso del sonido (música y efectos

sonoros) con unos determinados fines expresivos y estéticos, en

interacción con los demás elementos expresivos.


Planificación (PD, PPP, PP, PM, PA, PE, PC, PG), composición, angulación (picado, contrapicado), dominancia cromática, movimientos de cámara (travelling, panorámica, barrido, zoom in, zoom out)

Luz natural/ luz artificial; Iluminación suave / iluminación contrastada

Sonido directo, doblaje, leit motiv

134


- Capacidad de analizar y de valorar el uso del montaje como recurso

para conferir sentido y valor a las imágenes en función de su interacción.

- Conocimientos básicos sobre la evolución del lenguaje audiovisual a lo

largo de la historia y sobre los principales movimientos cinematográficos,

y sus autores y obras más representativos.

2.1.2. Medios, formatos y géneros

- Capacidad de identificar las características expresivas específicas de

cada medio.

- Capacidad de distinguir entre ficción y no ficción, y de valorar un

mensaje audiovisual en función de la categoría y el género al que

pertenece.

- Capacidad de identificar las características principales del relato, los

informativos y la publicidad:

2.1.2.1. Relato

- Capacidad de analizar y de valorar la estructura narrativa de un relato

audiovisual y los mecanismos de la narración.


Ritmo, campo-contracampo, salto de eje, creación de tiempos (elipsis, resumen, dilatación, pausa)

Modo de representación primitivo, Expresionismo alemán, Cine clásico de Hollywood, Cine soviético, Neorrealismo, Nuevos cines europeos

Estructura en tres actos (planteamiento, nudo, desenlace), final abierto / final cerrado, trama (principal / secundarias), temporalidad (elipsis, flash-back, flash-forward), voz narrativa y punto de vista

Película, telefilme, cortometraje, serie

Documental, noticiario, reportaje, debate

Variedades, concurso, magazine…

Hibridación

Géneros: western, histórico, terror, ciencia-ficción, drama, comedia…

135


- Capacidad de analizar y valorar los personajes en un relato audiovisual y

los roles narrativos que asumen.

- Capacidad de identificar y valorar qué aporta la interactividad al relato.

2.1.2.2. Informativos

- Capacidad de valorar las noticias en función del orden en el que

aparecen y del tiempo que se les dedica.

- Capacidad de valorar las noticias en función de lo que se dice

explícitamente y de lo que se calla u omite.

- Capacidad de distinguir entre información y opinión en el tratamiento de

una noticia.

- Capacidad de valorar críticamente la descontextualización con la que a

menudo se presentan las informaciones.

- Capacidad de analizar y de valorar los criterios por los que una

información se convierte o no en noticia.

- Capacidad de detectar y valorar las diferencias en el tratamiento de una

misma información que ofrecen los diversos medios.

- Capacidad de valorar las consecuencias que comporta la dramatización

o espectacularización de la realidad que suele hacerse en los

informativos.

2.1.2.3. Publicidad

- Capacidad de analizar y de valorar un anuncio en función del target o

público objetivo al que se dirige.

- Capacidad de análisis crítico de anuncios desde el punto de vista de las

necesidades y deseos del destinatario: ¿satisface necesidades o crea

deseos?


Protagonista, antagonista, personajes principales, personajes secundarios, figuración.Personajes planos / personajes redondos

136


- Capacidad de análisis y valoración de anuncios en función del beneficio

del producto que se presenta, una ventaja funcional o un valor añadido,

de tipo psicológico o sociológico.

- Capacidad de discernir si en un mensaje publicitario se recurre a

mecanismos de tipo racional, vinculados a la argumentación, o de

emotividad primaria, vinculados a la seducción.

- Capacidad de comprensión y valoración crítica de formas de publicidad

indirecta como el product placement.


- Capacidad de elaborar imágenes estáticas y en movimiento con un uso

correcto de los recursos formales vinculados a la imagen.

- Capacidad de relacionar imágenes de manera creativa, para conferirles

un nuevo sentido a partir de su interacción.

- Capacidad de relacionar imágenes y texto verbal de manera creativa,

para conseguir síntesis expresivas que resulten eficaces e innovadoras.

- Capacidad de relacionar imágenes y sonido de manera creativa, para

conferirles un nuevo sentido a partir de su relación.

3. Procesos y agentes de producción3.1. Ámbito del análisis

- Conocimientos básicos de los factores que convierten los mensajes

audiovisuales en productos sometidos a los condicionamientos

socioeconómicos de toda industria.

- Conocimiento de las diferencias entre medios de titularizad pública y

privada.

- Conocimiento de los principales propietarios de los medios y de los

condicionamientos ideológicos, culturales, mercantiles o sociales que

ello comporta


Industria cultural, competitividad, concentración empresarial

137


- Conocimiento de las diferencias fundamentales entre las emisiones

televisivas o radiofónicas en directo y en diferido.

- Conocimientos básicos de las fases que constituyen el proceso de

producción de una obra audiovisual, y de los profesionales que

intervienen en ellas.

- Conocimientos básicos sobre el marco legal que afecta a los medios de

comunicación.

- Capacidad de valorar críticamente la supuesta oportunidad que ofrecen

a veces los medios de invertir los roles emisor-receptor.

4. Recepción 4.1. Ámbito del análisis

- Capacidad de dilucidar por qué gustan unas imágenes o por qué tienen

éxito: qué necesidades y deseos (cognitivos, estéticos, emotivos,

sensoriales…) satisfacen.

- Capacidad de detectar los mecanismos de identificación y de proyección

que se activan ante los personajes, las acciones y situaciones de un

relato.

- Capacidad de valorar los efectos cognitivos de las emociones: ideas y

valores que se relacionan con personajes, acciones y situaciones que

suscitan emociones positivas o negativas.

- Conocimiento de la importancia del contexto personal y social en la

recepción y valoración de las imágenes.

- Capacidad de valorar críticamente los hábitos de consumo mediático de

la población.

- Capacidad de selección de los mensajes que se consumen, en base a

unos criterios conscientes y razonables.

- Conocimientos básicos sobre los estudios de audiencia: para qué sirven

y sus limitaciones.


Audiencia, audímetro, share, rating

138


- Capacidad para identificar el impacto y efectos que los medios de

comunicación tienen sobre los individuos y la sociedad.

- Conocimientos básicos sobre las principales técnicas de programación

televisiva.

5. Valores e ideología5.1. Ámbito del análisis

- Capacidad de detectar y de tomar partido ante la ideología y los valores

que se desprenden del tratamiento que se hace de los personajes,

acciones y situaciones.

- Capacidad de analizar y valorar los mensajes audiovisuales como reflejo

y refuerzo de los valores imperantes en la sociedad o como portadores

de valores alternativos.

- Capacidad de detectar los estereotipos, simplificaciones y

reduccionismos más generalizados en los distintos medios y géneros

audiovisuales, y de analizar sus causas y consecuencias.

- Capacidad de distinguir entre la realidad y la representación que los

medios ofrecen de ella.

- Conciencia de que no se puede estar informado sobre la realidad

recurriendo sólo a la televisión.

- Capacidad de analizar críticamente los efectos de colonización cultural

que ejercen a veces los medios.

6. Estética6.1. Ámbito del análisis

- Capacidad de extraer placer de la puesta en escena, es decir, no sólo

de lo que se dice sino también de la manera como se dice.

- Capacidad de relacionar las producciones audiovisuales con otras

manifestaciones artísticas (influencias mutuas...)



Parrilla televisiva, zapping

139


- Capacidad de producir mensajes audiovisuales elementales que sean

comprensibles y que aporten una cierta dosis de creatividad, de

originalidad y de sensibilidad.



Annex 5:DVD PECA



Annex 5: DVD Projecte d’educació en comunicació audiovisual (PECA)

Aquest DVD és un recull de materials editat de forma provisional pel

Departament d’Educació i Universitats.

S’ha repartit a tots els centres d’Educació infanti i primària que han iniciat un

projecte d’innovació educativa en comunicació audiovisual.
