Upload
others
View
4
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
TREBALL DE FI DE GRAU
EFECTEDELKINESIOTAPESOBREELTEMPSDERECUPERACIÓENJUGADORSDEBÀSQUETAMBENTORSISDETURMELL
EDUARDO MORRAJA MORALES
PERE PEREZ-PORTABELLA CUSÓ
TUTORA: ESTHER MARCO NAVARRO
PROMOCIÓ 2014-2018
GRAU DE FISIOTERÀPIA
FACULTAT DE MEDICINA
Agraïr a la nostra tutora Esther Marco perquè des del primer moment ens ha orientat,
s’ha interessat per nosaltres i pel nostre treball, i ha fet que no perdéssim el fil d’aquest
en cap moment. Gràcies també per ajudar a l’Eduard en els moments en els que més
ho hem necessitat per problemes personals, assolir aquest projecte no ha estat fàcil per
a nosaltres.
Agraïr també a les respectives famílies, parelles i amics i companys de classe, que
sense la seva ajuda, tampoc hagués estat possible.
A tots, gràcies.
ÍNDEX
1. Resum/Abstract 1
2. Introducció 3
3. Bibliografia 9
4. Hipòtesis i objectius 11
4.1. Hipòtesis 11
4.2. Objectius 11
5. Metodologia 12
5.1. Disseny 12
5.2. Participants 12
5.3. Tamany de la mostra 12
5.4. Variables de resultat 13
5.5. Intervenció 14
5.6. Aleatorització i cegament 16
5.7. Recollida de dades i protocol de l’estudi 16
5.8. Anàlisi estadística 16
5.9. Limitacions de l’estudi 17
5.10. Aspectes ètics 18
6. Pla de treball 19
6.1. Planificació 19
6.2. Composició de l’equip d’investigació 19
7. Experiència de l’equip d’investigació 21
8. Rellevància del projecte 22
9. Pressupost sol·licitat 24
10. Annexes 26
Annex 1. Sports Ankle Rating System 26
Annex 2. Proves funcionals i de valoració 29
Annex 3. Teràpia convencional 34
Annex 4. Aplicació del KT 42
Annex 5. Random Team Generator 45
Annex 6. Consentiment 46
1
1. RESUM/ABSTRACT
Antecedents: en la pràctica del bàsquet són molt freqüents les entorsis de turmell, provocant
la baixa temporal de l’esportista, i amb un elevat nombre de recidives a posteriori. El
Kinesiotape (KT) és una tècnica nova i recent d’aplicació a la fisioteràpia que amb aquest
estudi es pretén aportar més evidència, degut a la manca d’investigacions disponibles.
Objectiu: demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps de reincorporació a la pràctica
esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de turmell.
Metodologia: assaig clínic aleatoritzat, controlat i a doble cec, a jugadors de bàsquet entre
16 i 25 anys (n=42). Dividits en dos grups: (1) tractament convencional+KT i (2) tractament
convencional+KT placebo. La principal variable de resultat és el temps de recuperació. Les
variables secundàries són dolor, rang de moviment, força muscular, propiocepció i rendiment
funcional. Les variables s’analitzaran a l’inici del tractament i es repetiran setmanalment fins
l’alta mèdica. Les proves estadístiques a utilitzar: Chi quadrat, t de Student i el coeficient de
correlació de Pearson. S’acceptarà un nivell de risc alfa ≤0.05.
Resultats esperats: els pacients del grup 1 presentaran millors resultats en quant a dolor,
rang de moviment, propiocepció i, sobretot, temps de recuperació en comparació amb l’altre
grup. Amb aquests possibles resultats podríem definir el KT com una tècnica eficaç per a la
reducció del temps de reincorporació a l’esport.
Paraules clau: kinesiotape, embenat neuromuscular, esquinç turmell, fisioteràpia, temps
recuperació, bàsquet.
Background: In the practice of basketball ankle sprain is very frequent, causing temporary
leave of the athlete, and with a high number of recurrences a posteriori. Kinesiotaping (KT) is
a new and recent application technique for physiotherapy, that is intended to provide more
evidence with this study, due to the lack of available researches.
2
Objective: To demonstrate the effectiveness of KT to reduce the time of reincorporation to
sports practice in basketball players with ankle sprain.
Methodology: Randomized, controlled and double-blind clinical trial, to basketball players
between 16 and 25 years old (n = 42). Divided into two groups: (1) conventional treatment +
KT and (2) conventional treatment + KT placebo. The main variable of result is the recovery
time. The secondary variables are pain, movement range, muscle strength, proprioception
and functional performance. The variables will be analyzed at the beginning of the treatment
and will be repeated weekly until the medical discharge. The statistical tests to be used: Chi
square, t of Student and the correlation coefficient of Pearson. An alpha risk level ≤0.05 will
be accepted.
Expected results: Patients in group 1 will present better results in terms of pain, range of
movement, proprioception and, above all, recovery time compared to the other group. With
these possible results, we could define KT as an effective technique to reduce recovery time
in sport.
Keywords: kinesio taping, neuromuscular taping, ankle sprain, physiotherapy, recovery
time, basketball.
3
2. INTRODUCCIÓ
L’articulació del turmell, o tibiotarsiana, és l’articulació distal de l’extremitat inferior. Es tracta
d’una tròclea, el que significa que només posseeix un únic grau de llibertat. Condiciona els
moviments de la cama en relació al peu en el pla sagital. No només és necessària, sinó
indispensable per a la marxa, tant si aquesta es desenvolupa en terreny pla com si es
desenvolupa en terreny accidentat.
Es tracta d’una articulació molt encaixada, que pateix limitacions importants, ja que en
recolzament monopodal suporta la totalitat del pes del cos, inclús augmentat per l’energia
cinètica quan el peu contacta amb el terra a certa velocitat durant la marxa, la carrera o la
recepció del salt.
Aquesta articulació està formada per tres ossos: superiorment per la porció inferior de la tíbia
i el peroné, que constitueixen un bloc; i l’astràgal inferiorment. El calcani i l’escafoides, tot i
que no formen part del turmell, també esdevenen importants per l’aportació dels lligaments
que proporcionen estabilitat a l’articulació. Es compon de dos sistemes lligamentosos
principals, els lligaments laterals extern i intern, i dos sistemes accessoris, els lligaments
anterior i posterior.
Els lligaments laterals constitueixen, a cada costat de l’articulació, potents ventalls fibrosos
on el vèrtex es fixa en el mal·lèol corresponent i la perifèria s’expandeix pels dos ossos del
tars posterior. L’extern està format per tres feixos, dos d’ells es dirigeixen a l’astràgal i l’altre
restant al calcani. L’intern es divideix en dos plans, superficial i profund: el profund està
constituït per dos feixos tibioastragalins, un anterior i un posterior; el superficial, molt extens i
triangular, forma el lligament deltoideo, que uneix l’astràgal i el calcani amb la tíbia. Els
lligaments anterior i posterior són engruiximents capsulars.1
4
A la població en general, el turmell és una de les articulacions que més freqüentment es veu
afectada. L’esquinç (o entorsi) de turmell és el tipus de lesió més comuna durant l’activitat
esportiva, representant aproximadament el 30% de totes les lesions relacionades amb
l’esport. En aproximadament el 85% de tots els esquinços, es troba afectat el complex de
lligaments laterals, produït pel mecanisme d’inversió, supinació i flexió plantar sobtada.
Figura 1. Articulació tibioastragalina.
5
Els esquinços de turmell suposen una alta càrrega sanitària derivada dels alts costos de
tractament i de la seva durada, ja que fins el 40% dels pacients amb lesió dels lligaments
laterals desenvolupen una condició coneguda com inestabilitat crònica del turmell, la qual és
caracteritzada per posteriors esquinços recurrents, episodis on el turmell cedeix, o dèficits
funcionals de l’articulació per més d’un any després de l’esquinç inicial. Degut a que la taxa
de recaiguda és alta, mantenir l’estabilitat de l’articulació i identificar estratègies de prevenció
de lesions lligamentoses és imprescindible i molt important per optimitzar el rendiment i reduir
el risc de lesions recurrents i l’aparició i desenvolupament de la inestabilitat crònica de
turmell.2
Els esportistes, sobretot els que participen en esports d’equip, esports de contacte, i esports
on es realitzen salts, corren un major risc de patir una entorsi de turmell. Les dones, nens i
adolescents tenen una major incidència d’esquinç lateral en comparació amb els homes i
adults. Una inestabilitat crònica del turmell pot suposar una disminució de l’activitat física en
aquests esportistes, no només per l’efecte que esdevé l’entorsi en sí mateixa, sinó també a
Figura 2. Mecanisme de lesió d’una entorsi de turmell.
6
causa d’un dolor persistent en el turmell, inflamació, rigidesa, debilitat i inestabilitat, així com
el possible desenvolupament d’osteoartritis post-traumàtica del turmell.3
Un dels objectius en la gestió de l’entorsi de turmell és, per tant, evitar les lesions reincidents
mitjançant l’augment de l’estabilitat mecànica i funcional al voltant del turmell. Una de les
estratègies per tal d’aconseguir aquest objectiu ha estat, històricament, l’ús de l’embenat de
turmell. Dins d’aquest àmbit, el tape no elàstic, tradicionalment la cinta blanca inelàstica, és
el que s’ha utilitzat d’una forma més extensa per al tractament d’aquest tipus de patologia.
S’ha demostrat que aquest tipus de tape és efectiu per restringir la inversió de turmell, i per
tant pot ser eficaç per disminuir la incidència d’esquinços de turmell. A més, alguns dels
beneficis que pot aportar són l’entrada d’informació aferent al sistema nerviós central,
millorant-ne la propiocepció, i l’efecte placebo que pot produir. L’ús d’aquest tape encara és
molt popular en l’àmbit esportiu, no obstant això, han sorgit altres tipus d’embenat per al
tractament i la prevenció de lesions de turmell.4,5
Les inestabilitats de turmell també són freqüentment tractades amb exercici terapèutic, per tal
d’augmentar el moviment de l’articulació, potenciar la musculatura implicada, millorar la
coordinació i el control postural al voltant del turmell, així com també amb la inclusió
d’activitats funcionals específiques de cada esport. Tanmateix, les guies clíniques recents
suggereixen que l’efectivitat d’aquestes intervencions en la prevenció de futures entorsis de
turmell hi ha molt poca evidència que les recolzi.
Algunes intervencions contemporànies que actualment s’estan utilitzant més per a la
prevenció i tractament és l’ús del Kinesiotape (KT)6. El KT ha guanyat popularitat en els últims
anys gràcies a l’aparició en els Jocs Olímpics disputats a Pequín l’any 2008, on 58 països van
usar aquesta cinta aplicada als seus atletes d’alt rendiment.7 Molts estudis però, cerquen
trobar resposta a si aquesta cinta esdevé beneficiosa per a la prevenció i la gestió de lesions
esportives i musculoesquelètiques.8 El KT és un tape elàstic que va desenvolupar el Dr. Kenzo
Kase en la dècada de 1970. Aquesta cinta difereix del tape inelàstic blanc en el sentit de que
7
és elàstica i pot arribar a estirar-se al 140% de la seva longitud original abans d’aplicar-se a
la pell. Per tant, proporciona una força constant de tracció a la pell a diferència de la cinta
blanca tradicional. La tela del KT és permeable a l’aigua i resistent a l’aire, podent-se utilitzar
per dies consecutius, dissenyat per imitar en certa manera les propietats de la pell. Com a
finalitats terapèutiques, el KT pretén corregir la funció muscular en enfortir els músculs
debilitats, millorar la circulació sanguínia i limfàtica, disminuir el dolor, realitzar un
reposicionament de les articulacions subluxades, alleujant la tensió muscular anormal tornant
la funcionalitat de la fàscia i el múscul, i augmentar la propiocepció en augmentar l’estimulació
dels mecanoreceptors cutanis.9
En referència amb l’articulació del turmell, quan s’utilitza per prevenir-ne l’entorsi, la capacitat
per millorar l’estabilitat funcional de l’articulació es basa en els suposats efectes que té sobre
la propiocepció i l’activació muscular enlloc del suport mecànic que aporta el tape no elàstic.10
En l’actualitat però, hi ha poca evidència científica respecte l’eficàcia del KT, i la que hi ha
resulta ser generalment contradictòria en quant a la prevenció i el tractament de les lesions
esportives.11 L’evidència que n’avalua l’eficàcia en relació amb una única lesió o malaltia
musculoesquelètica és escassa, fent que sigui dificultós obtenir resultats sobre els efectes del
KT en una articulació en particular, com el turmell, o un diagnòstic específic, com ara un
esquinç de turmell. És per això que en els últims anys s’han realitzat diferents investigacions
per abordar aquesta qüestió. S’ha observat que la capacitat propioceptiva va millorar utilitzant
aquest tipus d’embenat, degut a l’augment de l’estimulació somatosensorial que pot usar-se
com entrada propioceptiva. No obstant, hi ha revisions sistemàtiques que informen que el KT
té poca importància clínica o efecte en el moviment i en la força del turmell, ja sigui isomètrica,
isocinètica o activitat muscular, a llarg termini. Mentre que a curt termini les variables que
esdevenen més transcendentals i que resulten beneficioses són la ja anomenada
propiocepció i la disminució del dolor.12
8
El retorn de la propiocepció normal després de la lesió ortopèdica ha estat, i ha de seguir
sent, un objectiu important de rehabilitació fisioterapèutica, per millorar el sistema de control
postural de l’esportista i facilitar el seu retorn a l’activitat més ràpidament.
9
3. BIBLIOGRAFIA
1. AI Kapandji. Fisiología articular. Tomo II: Miembro inferior. 6a edición. Madrid: Editorial
Médica Panamericana. 2012.
2. Miklovic TM, Donovan L, Protzuk OA, Kang MS, Feger MA. Acute lateral ankle sprain
to chronic ankle instability: a pathway of dysfunction. Phys Sportsmed. 2018;
46(1):116-22.
3. Briem K, Eythörsdöttir, H, Magnúsdóttir RG, Pálmarsson R, Rúnarsdöttir T, Sveinsson
T. Effects of Kinesio Tape Compared With Nonelastic Sports Tape and the Untaped
Ankle During a Sudden Inversion Perturbation in Male Athletes. J Orthop Sports Phys
Ther. 2011; 41(5):328-35.
4. Fayson SD, Needle AR, Kaminski TW. The Effect of Ankle Kinesio Tape on Ankle
Muscle Activity During a Drop Landing. J Sport Rehabil. 2015; 24(4):391-7.
5. Sun-Min L, Jung-Hoon L. Ankle inversion taping using kinesiology tape for treating
medial ankle sprain in an amateur soccer player. J Phys Ther Sci. 2015; 27(7):2407-
8.
6. Dueñas L, Balasch M, Espí GV. Técnicas y nuevas aplicaciones del vendaje
neuromuscular. Lettera publicaciones, 2010.
7. Wilson B, Bialocerkowski A. The Effects of Kinesiotape Applied to the Lateral Aspect
of the Ankle: Relevance to Ankle Sprains – A Systematic Review. PLoS One. 2015;
10(6).
8. Nunes GS, Vargas VZ, Wageck B, Hauphental DP, da Luz CM, de Noronha M. Kinesio
Taping does not decrease swelling in acute, lateral ankle sprain of athletes: a
randomised trial. J Physiother. 2015; 61(1):28-33.
9. Halseth T, McChesney JW, Debeliso M, Vaughn R, Lien J. The Effects of Kinesio™
Taping on Proprioception at the Ankle. J Sports Sci Med. 2004; 3(1):1-7.
10. Sijmonsma J. Manual de Taping Neuromuscular Vol 1. Madrid: Aneid Press; 2007.
10
11. Nunes GS, de Noronha M, Cunha HS, Ruschel C, Borges NG Jr. Effect of kinesio
taping on jumping and balance in athletes: a crossover randomized controlled trial. J
Strength Cond Res. 2013; 27(11):3183-9.
12. Williams S, Whatman C, Hume PA, Sheerin K. Kinesio taping in treatment and
prevention of sports injuries: a meta-analysis of the evidence for its effectiveness.
Sports Med. 2012; 42(2):153-64.
13. Bandinelli S, Benvenuti E, Del Lungo I, Baccini M, Benvenutti F, Di Iorio A, Ferrucci L.
Measuring muscular strength of the lower limbs by hand-held dynamometer: a
standard protocol. Aging (Milano). 1999;11(5):287-93.
14. Clanton TO, Matheny LM, Jarvis HC, Jeronimus AB. Return to Play in Athletes
Following Ankle Injuries. Sports Health. 2012;4(6):471-474.
15. Plisky PJ, Rauh MJ, Kaminski TW, Underwood FB. Star Excursion Balance Test as a
predictor of lower extremity injury in high school basketball players. J Orthop Sports
Phys Ther. 2006;36(12):911-9.
16. Chaiwanichsiri D, Lorprayoon E, Noomanoch L. Star excursion balance training:
effects on ankle functional stability after ankle sprain. J Med Assoc Thai. 2005;88(4):
90-4.
11
4. HIPÒTESIS I OBJECTIUS
4.1 Hipòtesis
H0 (nul·la) → “El KT no permet una reincorporació a la activitat esportiva més ràpida que la
teràpia convencional en el tractament dels esquinços de turmell”
H1 (alternativa) → “El KT permet una reincorporació a la activitat esportiva més ràpida que
la teràpia convencional en el tractament dels esquinços de turmell”
4.2 Objectius
Objectiu principal:
- Demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps de reincorporació a la pràctica
esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de turmell.
Objectiu secundari:
- Estudiar els efectes del KT per millorar la força muscular, el rang articular, el dolor i la
propiocepció en jugadors de bàsquet que han patit un esquinç de turmell.
12
5. METODOLOGIA
5.1. Disseny
Assaig clínic aleatoritzat, controlat i a doble cec.
5.2. Participants
En aquest estudi participaran jugadors de bàsquet federats que hagin patit un esquinç de
turmell de segon grau durant la temporada 2019-2020.
Criteris d’inclusió:
● Homes entre 16 i 25 anys.
● Jugadors de bàsquet federats a la Federació Catalana de Basquetbol.
● Haver jugat durant la temporada 2018-2019 sense interrupcions.
● Entorsi de segon grau diagnosticada per un traumatòleg.
Criteris d’exclusió:
● Temps de baixa esportiva per qualsevol patologia superior a 2 setmanes.
● Esquinços recurrents (antecedent de dos o més esquinços del mateix turmell).
● Patologia o deformitats en genoll, maluc, raquis o del propi peu que puguin influir en
la biomecànica del peu i turmell.
● Aquells jugadors que s’hagin incorporat a l’equip sense fer la pretemporada o que
s’hagin reincorporat després d’una lesió i no hagin agafat encara el ritme de l’equip.
● Qualsevol persona que decideixi per voluntat pròpia que no vol participar en l’estudi
tot i complir els criteris d’inclusió.
5.3. Tamany de la mostra
En base a dades publicades (Martin RL., et al., J Orthop Sports Phys Ther 2013), s’estima un
temps mitjà de 15.0 (DE 2.1) dies per retornar a l’activitat esportiva després d’un esquinç grau
II. Acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta inferior al 0.2 en un contrast bilateral, calen 21
13
subjectes en cada grup per detectar una diferència igual o superior a 2 dies. S'assumeix que
la desviació estàndard comú és de 2.1. S'ha estimat una taxa de pèrdues de seguiment del
15%.
5.4. Variables de resultat
La variable principal de resultat és el temps de recuperació definit pel temps (en dies) que
tarden en reincorporar-se a la activitat esportiva. Es valorarà l’aptitud de l’esportista per
reincorporar-se a l’activitat d’acord amb el consens mèdic de l’American College of Sports
Medicine (Herring SA., et al., Med Sci Sports Exerc 2002) i amb el Sports Ankle Rating System
(Richie DH., et al., Clin Podiatr Med Surg 2015). El consens mèdic de l’American College of
Sports Medicine consisteix en determinar a través del terapeuta avaluador si l’esportista pot
tornar a l’esport que practica. Els criteris per prendre aquesta decisió són:
• L’estat de curació anatòmica i funcional
• L’estat de recuperació de la patologia aguda i les seqüeles associades
• L’estat d’una lesió o malaltia crònica
• Que l’atleta no representi un risc indegut per a la seguretat d’altres participants
• Restauració de les habilitats específiques de l’esport
• Preparació psicosocial
• Possibilitat de realitzar de forma segura amb aparells ortopèdics i ortesis
• Compliment amb el cos federal, estatal, local, escolar i les regulacions aplicables del
govern
Generalment aquesta decisió serà responsabilitat, únicament, del metge rehabilitador, tot i
que pot formar part d’un equip multidisciplinar que prengui la decisió de forma conjunta.
El protocol més útil d’avaluació funcional del turmell per a la seva aplicació en la pràctica es
troba en el Sports Ankle Rating System [Annex 1], el qual consisteix en diferents qüestionaris
que són administrats al pacient per escrit, completant cada secció dels qüestionaris abans
14
que el metge realitzi l’anamnesi i l’exploració. Això permet que el pacient pugui reflexionar
sobre cada resposta sense que es pugui veure influenciat per l’atenció mèdica.
Variables secundàries:
- Dolor → percepció sensorial que es mesurarà de forma subjectiva amb l’Escala Analògica
Visual (EVA) [Annex 2].
- Rang de moviment → es mesurarà mitjançant goniometria, comparant amb el rang
articular del turmell contralateral. També s’analitzarà a través del Lunge test, el qual
avalua i determina el rang de flexió dorsal del turmell. [Annex 2].
Els valors de normalitat del rang articular de la flexió plantar són 45º aproximadament,
mentre que per la flexió dorsal 20º. Pel Lunge test el valor de referència que marcarà si el
balanç articular està restringit serà de 38º.
- Força muscular → s’analitzarà la contracció isomètrica màxima voluntària dels flexors
dorsals del peu amb dinamometria hidràulica seguint el protocol estandaritzat proposat
per Bandinelli S et al.13 A més, es farà una avaluació qualitativa mitjançant l’escala Oxford-
Daniels. [Annex 2]
- Propiocepció → serà avaluada indirectament mitjançant el Star Excursion Balance Test
[Annex 2]
- Rendiment funcional segons l’Agility T-Test (anàlisi global del moviment en múltiples
direccions) i la prova de salt vertical. L’Agility T-Test tindrà uns valors de referència de
realitzar la prova en menys de 10,5 segons, mentre que en la prova de salt vertical s’haurà
de realitzar un salt superior a 70 cm. [Annex 2]
5.5. Intervenció
Els subjectes seran dividits en dos grups aleatòriament: un grup d’estudi i un grup control.
Cada grup rebrà els següents tractaments:
- Grup d’estudi: fisioteràpia convencional + embenat neuromuscular amb KT.
- Grup control: fisioteràpia convencional + embenat amb KT placebo
15
Els dos grups realitzaran fisioteràpia 3 dies a la setmana, amb una duració d’una hora per
sessió, durant 2 setmanes o fins que el consens mèdic decideixi que pot tornar a incorporar-
se a la competició.
La teràpia convencional que seguiran ambdós grups es divideix en quatre fases: fase aguda,
fase mitja, fase final i fase de reincorporació a l’esport. Dins d’aquestes fases hi haurà
l’aplicació del mètode POLICE, teràpia manual, electroteràpia, crioteràpia, estiraments i
diferents exercicis, ja sigui per potenciar la musculatura implicada com per millorar-ne la
propiocepció de l’articulació afectada. [Annex 3]
L’embenat neuromuscular s’aplicarà durant totes les fases del procés de rehabilitació. No
obstant, la tècnica que s’utilitzarà variarà depenent de la fase en que es trobi el subjecte. A la
fase aguda, per reduir l’edema, s’usarà la tècnica limfàtica que consisteix en formar un patró
entrecreuat amb dues tires de cinta en forma de ventall a l’àrea edematosa aplicada a la zona
lateral del turmell, i per tant, els dos caps del ventall han d’estar situats lleugerament per sobre
de la zona del mal·lèol lateral, per tal que el líquid intersticial que forma l’edema vagi cap als
ganglis limfàtics i pugui ser reabsorbit. A partir del tercer dia, s’utilitzarà la tècnica de lligament,
per tal d’estimular els mecanoreceptors de la zona lesionada, proporcionant informació
propioceptiva que generarà accions correctores i facilitarà la recuperació del lligament [Annex
4]. El KT es canviarà un o dos cops per setmana, depenent de les condicions en que es trobi
(p.e. si el KT s’ha afluixat), o la fase de tractament en que es trobi el subjecte.
El grup control rebrà el mateix tractament convencional. A més, s’aplicarà el KT amb la
intenció que faci efecte “placebo”. S’afegirà el KT sense cap tipus de tensió de manera que
no faci l’efecte que busquem, malgrat que el pacient pugui creure que el porta col·locat de
manera correcta i que pot obtenir-ne benefici. De tota manera, l’aplicació d’aquest KT de
forma “placebo” no causarà cap tipus d’efecte negatiu al pacient.
16
5.6. Aleatorització i cegament
El procediment d’assignació de cada subjecte de l’estudi serà assignat aleatòriament
mitjançant el programa informàtic Random Team Generator, que proporcionarà una llista amb
els dos grups i els números assignats a cada pacient, els quals seran l’ordre en que es lesioni
el jugador [Annex 5]. Ni els pacients, ni els investigadors responsables de realitzar les
exploracions no tindran constància del grup d’assignació.
5.7. Recollida de dades i protocol de l’estudi
Primer de tot es farà una valoració inicial del lesionat, i es farà una base de dades amb el
nom, edat, alçada, pes, equip, posició habitual que juga dins l’esport, extremitat inferior
dominant. Seguidament, un cop assignat al grup control o al grup d’estudi, seguirà el
tractament que li correspongui durant el temps que determinin els metges responsables. No
podrà rebre tractament aliè a l’ofert per l’estudi, ja que aleshores deixaria de tenir validesa.
Les variables es recolliran a l’inici de la fisioteràpia i es repetiran setmanalment fins a l’alta
mèdica (dia abans de la reincorporació a la competició).
5.8. Anàlisi estadística
Les variables categòriques es descriuran en número absolut i en percentatge; les variables
quantitatives s’analitzaran amb la mitjana i la desviació estàndard (DE) en cas de variables
normals, o la mediana i els percentils, en cas de variables no normals. La distribució de les
variables es realitzarà amb la prova de Kolmogorov-Smirnov i els gràfics de normalitat
(probability plots). Les proves estadístiques a utilitzar seran: Chi quadrat, t de Student per a
mostres aparellades (anàlisi intragrup) i per mostres independents (anàlisi intergrup). També
es calcularan els coeficients de correlació de Pearson (r) o Spearman (r), segons la
naturalesa de les variables, una anàlisi de la variança (ANOVA) per analitzar els canvis en les
variables de resultat al llarg del temps. Per a tots els contrasts d’hipòtesi, s’acceptarà un nivell
de risc alfa ≤0.05.
17
5.9. Limitacions de l’estudi
La principal limitació és la gran variabilitat a l’hora de tractar un esquinç de turmell. Això fa
que depenent del tractament a seguir i de les tècniques que se li apliquin, pot variar el temps
de recuperació. Per tal d’intentar evitar aquest fet, proposarem un protocol estàndard per
tractar els esquinços de turmell. També cal insistir en la realització del tractament ofert per
l’estudi, ja que hi podria haver un biaix per tractaments paral·lels o per incompliment
d’aquest. És, per tant, important que s’informi als pacients del significat que té seguir el
protocol i, en cas d’incompliment, ja sigui per no realitzar correctament el tractament pautat o
per posar-se en mans de tractaments aliens, informar als fisioterapeutes de l’estudi.
Pel què fa al reclutament de subjectes, una de les limitacions que ens podem trobar en aquest
estudi és el diferent llindar en la percepció del dolor de cada pacient. Aquesta variabilitat
pot comportar que un esquinç de turmell pugui passar desapercebut i no acudir a realitzar
tractament, ja que pel pacient no comporta suficient molèstia com per posar-se en mans de
l’equip mèdic i/o fisioterapèutic. Per tal de reduir aquesta possible limitació, només es pot
incidir en que els jugadors informin als entrenadors dels seus respectius equips quan tinguin
una entorsi de turmell i/o mínim símptoma o dolor en aquesta articulació, i així
conseqüentment els entrenadors informaran a l’equip investigador.
Una altra limitació potencial que pot aparèixer durant el tractament és la possible
automedicació per part dels participants. Hi ha medicaments que no necessiten prescripció
mèdica i que són d’ús generalitzat per tractar el dolor, sobretot en fase aguda, això pot fer
que l’ús d’aquests pugui variar el temps de recuperació del pacient envers d’un pacient que
no prengui cap medicament. Per tal de reduir aquest biaix i intentar que els pacients prenguin
aproximadament els mateixos i el mateix número de medicaments, es receptaran analgèsics
generals (paracetamol i ibuprofeno) quan el dolor que experimenti el subjecte sigui superior
a 7 a l’EVA.
18
5.10. Aspectes ètics
Aquest estudi es realitzarà seguint el reglament de la Unió Europea en vigor des del 25 de
maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676. A més a més, se seguiran les pautes
nacionals i internacionals per a la investigació en éssers humans descrites en el codi
deontològic de l’AMM (Associació Mèdica Mundial) segons la Declaració de Helsinki, la qual
s’insta al professional de la salut a promoure i vetllar pel pacient, sempre que no entrin en
contradicció amb el nou reglament europeu. Abans de l’inici de l’estudi, s’informarà a tots els
subjectes sobre els objectius i les possibles complicacions derivades, que hauran de signar
un consentiment informat i escrit. [Annex 6]
19
6. PLA DE TREBALL
6.1. Planificació
L’estudi tindrà una duració de dos anys (juliol 2019 - juny 2021).
Dividirem la planificació de la totalitat de l’estudi en dues fases:
§ Fase 1 (juliol 2019 - juny 2020):
- Preparació de l’equip investigador i del personal tècnic (mes 1)
- Disseny base de dades (mesos 1-3)
- Reclutament de pacients (mesos 2-12)
- Avaluacions de les variables de resultats (mesos 2-12)
- Auditories de procediments (mesos 4, 8 i 12)
- Administració del pressupost (mesos 1-12)
- Informe anual (mes 12)
§ Fase 2 (juliol 2020 - juny 2021)
- Avaluacions de les variables de resultats (mesos 1-12)
- Auditories de procediments (mesos 4, 8 i 12)
- Anàlisis de resultats
- Comunicació dels resultats en congressos nacionals i internacionals de diferents
àmbits de la medicina (mesos 4-11)
- Anàlisi final dels resultats (mesos 6-9)
- Redacció dels manuscrits (mesos 1-9)
- Memòria final (mesos 11-12)
6.2. Composició de l’equip d’investigació
La direcció i coordinació de l’estudi seran dutes a terme pels fisioterapeutes Eduard Morraja
i Pere Perez-Portabella, en qualitat d’investigadors principals. Les seves funcions seran:
20
1. Seleccionar els candidats (Pere Perez-Portabella).
2. Valoració clínica i funcional inicial, setmanalment i final (Eduard Morraja).
3. Coordinació i supervisió dels dos grups (Pere Perez-Portabella).
4. Difusió dels resultats (Eduard Morraja).
5. Confecció dels manuscrits (Pere Perez-Portabella).
6. Auditories (Eduard Morraja)
7. Control de qualitat (Pere Perez-Portabella)
8. Pressupost (Pere Perez-Portabella).
9. Memòries (Eduard Morraja).
Es necessitaran tres fisioterapeutes col·laboradors que cadascun realitzarà les següents
funcions:
- Col·laborador 1: recollir dades bàsiques inicials, al·leatorització dels pacients en un
dels dos grups i anàlisi estadístic dels resultats obtinguts.
- Col·laborador 2: coordinació del grup d’estudi, col·locació del KT i control i substitució
d’aquest.
- Col·laborador 3: coordinació del grup control, col·locació del KT placebo i control i
substitució d’aquest.
Es requereix que el fisioterapeuta col·laborador 2, encarregat de la coordinació del grup al
que se li aplicarà el KT, haver cursat el curs d’embenat neuromuscular que acrediti nivell
suficient per a la col·locació adequada del KT als pacients.
21
7. EXPERIÈNCIA DE L’EQUIP D’INVESTIGACIÓ
Aquest estudi està coordinat i dirigit per fisioterapeutes amb experiència en l’àmbit esportiu i
formats en l’embenat neuromuscular que avarca el present estudi. També tenen estreta
relació amb la Federació Catalana de Basquetbol, essent partíceps d’aquesta mitjançant
diferents clubs, fent que hi hagi un vincle per poder comunicar-se més fàcilment a l’hora del
reclutament de participants.
Els fisioterapeutes col·laboradors hauran de tenir també experiència en l‘àmbit esportiu per
tal d’actuar de forma correcte en el tractament establert. A més de, en un dels col·laboradors,
tenir experiència i formació en KT.
La confecció i manteniment de la base de dades serà realitzat per un fisioterapeuta
col·laborador expert en aquest àmbit. L’anàlisi de resultat es realitzarà conjuntament per tot
l’equip investigador amb el suport d’un assessor estadístic i metodològic.
22
8. RELLEVÀNCIA DEL PROJECTE
Aquest projecte té com a objectiu investigar l’efectivitat d’una nova tècnica per a la fisioteràpia
que en els últims anys ha tingut un augment de la popularitat, el kinesiotape. L’ús generalitzat
que s’està produint per la irrupció d’aquesta tècnica en l’àmbit esportiu va en augment, fent
que pugui aplicar-se de forma incorrecta en molts casos, ja que disposa d’un mètode
d’aplicació del qual només el terapeuta format pot fer-ne ús. Això dóna importància a l’hora
de saber què és, com s’aplica i quins efectes pot tenir el KT.
Mentre buscàvem més informació per a dur a terme el projecte, vam trobar un cas molt
interessant d’una demanda que va haver-hi als Estats Units que també ens va fer pensar que
encara seria més interessant del que pensàvem crear aquest estudi.
Alexander Vuckovic de Massachussets va presentar al 2015 una demanda col·lectiva en
contra de l’empresa que fabricava els productes KT Tape, on reclamaven que de la cinta de
kinesiologia que venien en feien publicitat enganyosa, i era comercialitzada com a capaç de
tractar de manera efectiva les lesions relacionades amb l’esport. En cada paquet hi deia que
era capaç de tractar 16 lesions diferents, on s’incloïen el genoll del corredor, la fascitis plantar,
el colze de tennista, el síndrome del túnel carpià i dolor d’espatlla. El demandant deia que la
cinta no funcionava com hi deia a la publicitat. Finalment es va arribar a un acord on l’empresa
KT Health Holdings Inc. hauria de pagar $1.75 milions per resoldre les acusacions de
publicitat enganyosa. A més també van acordar tornar el 50% del preu a tots els que havien
comprat productes KT Tape i canviar les frases en que s’anunciava de manera enganyosa el
producte.
Una de les lesions que més experimenta la població, sobretot els esportistes, i més
concretament els jugadors de bàsquet, són les entorsis de turmell. Aquesta patologia no
representa una gran limitació, ni requereix un tractament molt exhaustiu per una correcta
recuperació. No obstant, el problema fonamental pel pacient, i sobretot pel jugador, ha sigut i
serà sempre el temps de recuperació. Per a un esportista, és molt important que el temps de
23
recuperació sigui el més curt possible; aquest interès no és només del propi jugador, també
de l’equip tècnic i el club esportiu, ja que tan sols uns dies més de baixa pot suposar no
disposar d’un jugador més d’un partit, degut a la exigència d’un calendari sovint molt atapeït
de partits, que s’incrementa en les categories professionals.
Per tant, la investigació està dirigida a reduir el temps de recuperació sense perdre rendiment
(p.e. utilitzant tècniques com el KT). És per això que uns resultats positius permetran que els
jugadors puguin reincorporar-se a la competició més aviat, fent que el jugador pugui gaudir
més temps de l’esport que practica, i les entitats esportives de les quals pertanyen els
jugadors estalviïn diners derivats del temps de baixa.
24
9. PRESSUPOST SOL·LICITAT
Per tal de dur a terme aquest estudi es necessitarà una subvenció per a contractar al diferent
personal de l’equip d’investigació i així garantir una correcta aplicació del tractament i anàlisi
de dades i resultats, així com per a comprar tot el material per a la valoració i els diferents
tractaments a aplicar.
Per l’elaboració del present pressupost, s’ha intentat utilitzar en tot moment el menor material
possible, per tal de reduir costos. És per això que dins del pressupost sol·licitat no s’inclourà
material que ja disposen els fisioterapeutes de l’equip, com són lliteres, electroestimuladors i
goniòmetres.
És possible que els clubs de bàsquet disposin de material per a la realització dels diferents
exercicis que es proposen al tractament, fet que abaratiria els costos. Així com també material
que disposi el propi pacient, ja siguin benes compressives o qualsevol altre material que un
esportista pot, generalment, disposar a casa. No obstant, per sol·licitar el pressupost no
s’inclou aquest aspecte, ja que no es pot determinar amb certesa de quin material disposaria
cada club.
A continuació s’exposa el pressupost mínim bàsic i detallat per poder dur a terme aquesta
investigació, amb tot el material necessari i els costos de l’equip investigador. Malgrat això,
aquest pressupost sol·licitat pot ser ampliat depenent del capital que es disposi, les
necessitats i les exigències de l’estudi. Es tracta d’un preu estimat, ja que si bé la majoria dels
productes s’han extret de les pàgines oficials de Decathlon i Fisiomarket, el preu pot variar
segons el producte, la demanda i les ofertes i descomptes que s’hi puguin trobar en altres
establiments.
25
PRESSUPOST SOL·LICITAT
Material Quantitat Import/unitat €
Subtotal €
Dinamòmetre Handheld Microfet 2 Manual Muscle Testing (MMT) * 1 889,75 889,75
Cold-pack 2 packs de 20 11,5 23
Bena compressiva 20 0,60 12
Paper de llitera 1 pack de 6 35 35
Theraband 3 intensitats 8 packs de 3 8,95 71,6
Balance trainer 4 14,9 59,6
Bossu 4 74,7 298,8
Discs plans 1 pack de 10 5,99 5,99
Pilota de 55cm 4 10,06 40,24
Pilota medicinal 6kg 1 34,99 34,99
Pilota de bàsquet 4 3,99 11,96
Kinesiotape 5cmx5m 2 packs de 6 39,95 79,9
Subtotal material 1.562,83
Equip investigador
Fisioterapeutes coordinadors i directors (24 mesos = 104 setmanes)
2 x 10h/setmana 12/h 24.960
Col·laboradors 1, 2 i 3 (10 mesos = 44 setmanes)
3 x 10h/setmana 12/h 15.840
Viatges i congressos nacionals i internacionals 1.000
Subtotal equip investigador 41.800
Total sol·licitat 43.362,83
* Extret de la pàgina oficial Pro Healthcare Products.
26
10. ANNEXES
ANNEX 1. SPORTS ANKLE RATING SYSTEM
El Sports Ankle Rating System s’inicia amb un qüestionari que avalua l’impacte que té la lesió
de turmell en la qualitat de vida del pacient. Es plantegen cinc preguntes per 5 subescales,
les quals fan referència als símptomes, a les activitats de la vida diària i l’estil de vida [Figura
3, 4 i 5].
La segona secció es tracta d’una Puntuació de Qualificació Clínica, que consisteix en escales
analògiques visuals pel dolor, la inflamació, la rigidesa, cessió i la funció [Figura 6].
Figura 3. Sports Ankle Rating System. Qüestionari pels símptomes
27
Figura 4. Sports Ankle Rating System. Qüestionari per les activitats de la vida diària
Figura 5. Sports Ankle Rating System. Qüestionari per estil de vida
28
Figura 6. Sports Ankle Rating System. Puntuació de Qualificació Clínica
29
ANNEX 2. PROVES FUNCIONALS I DE VALORACIÓ
Agility T-Test
Un component essencial dels esports d’equip per diverses raons, ja sigui pel control
neuromuscular, la reducció de lesions o les capacitats generals de rendiment, és l’agilitat.
Aquesta es defineix com la capacitat de canviar de direcció ràpidament, incloent demanda
física, processos cognitius i habilitats tècniques. Una lesió en el turmell afectarà l’agilitat de
l’esportista.
L’Agility T-Test14 mesura el moviment en múltiples direccions. L’esportista ha de córrer per un
circuit en forma de T, de 10 yd (9,14m) d’allargada cada braç. Primer corre des de la base del
braç longitudinal fins al centre del braç horitzontal. Després, mirant cap endavant, l’esportista
s’ha de desplaçar lateralment sense creuar els peus cap a un dels extrems, i seguidament
anar fins l’altre. I, per finalitzar, es desplaça cap enrere fins al centre del braç horitzontal i
segueix fins el punt de partida, és a dir, la base del braç longitudinal.
El temps establert per atletes adults homes que correspon a una excel·lent puntuació és
realitzar la prova amb menys de 9,5 segons, encara que realitzar-la entre 9,5 i 10,5 segons
la puntuació es considera bona.
30
Prova de salt vertical
Aquesta prova avalua la força, la velocitat, l’energia i la potència de salt.
La prova de salt vertical14 consisteix en que l’esportista es posa de gatzoneta i salta cap amunt
en extensió completa, buscant un disc de cartró o una senyal a dalt de tot. La distància saltada
es mesura:
Índex d’eficiència = pes x salt / alçada
És una prova fiable per a l’estimació del poder explosiu de les extremitats inferiors. Es
considera que, a trets generals, un valor de referència per a una excel·lent estimació és fer
un salt superior a 70 cm.
Escala Analògica Visual (EVA)
31
Lunge test
La flexió dorsal és necessària i essencial per a una marxa normal, pujar escales i aixecar-se
d’una posició de gatzoneta. Els pacients que tenen alterada aquesta flexió dorsal tenen un
major risc de patir una nova lesió i les activitats funcionals normals es veuen limitades.
El Lunge test14 es realitza col·locant el peu perpendicular a la paret i empenyent el genoll cap
a la paret. El peu es mou seqüencialment més lluny fins que s’aconsegueix el rang màxim de
flexió dorsal. El taló no s’ha d’aixecar del terra i l’articulació subastragalina ha d’estar
bloquejada. Es mesura la distància des del peu fins a la paret: menys de 10 cm es considera
restringit. A més, també es mesura l’angle que forma la paret i l’eix tibial: menys de 38º està
restringit.
32
Escala Oxford-Daniels
Grau Descripció
0 Sense resposta muscular
1 El múscul realitza una contracció visible/palpable sense moviment
2 El múscul realitza tot el moviment sense resistència o gravetat
3 El múscul realitza tot el moviment contra la gravetat sense resistència
4 El múscul realitza tot el moviment contra la gravetat i lleugera resistència
5 El múscul realitza tot el moviment i suporta la màxima resistència manual i contra
la gravetat
Star Excursion Balance Test (SEBT)
Aquest test requereix força, flexibilitat i propiocepció.
L’esportista que realitza el SEBT15 ha de mantenir l’equilibri en una cama, mentre utilitza l’altra
per arribar lo més lluny possible en 8 direccions diferents, una en cada una de les següents
direccions: anterior, anteromedial, medial, posteromedial, posterior, posterolateral, lateral i
anterolateral. Aquestes posicions conformen una estrella al voltant del subjecte. [Figura 7]
Les direccions anterior, posteromedial i posterolateral semblen tenir importància a l’hora
d’identificar persones amb inestabilitat crònica de turmell i atletes amb major risc de lesió en
el membre inferior, sent una mesura predictiva estudiada en jugadors de bàsquet.16
Hi ha també la variant d’enlloc de 8 posicions, tan sols 3, les quals representen els punts
anteriorment esmentats que tenen un significat més important per identificar inestabilitat de
turmell. Per tant, consisteix en les posicions anterior, posteromedial i posterolateral, formant
una Y (Y Balance Test) [Figura 8].
33
Figura 7. Star Excursion Balance Test (SEBT)
Figura 8. Y Balance Test
34
ANNEX 3. TERÀPIA CONVENCIONAL
Fase aguda
L’objectiu principal d’aquesta fase és disminuir el dolor i, secundàriament, mobilitzar
lleugerament el turmell. S’aconseguirà mitjançant:
• Mètode POLICE: les seves sigles el defineixen i signifiquen Protection, Optimal Load,
Ice, Compression, Elevation (Protecció, Càrrega òptima, Gel, Compressió, Elevació).
S’aplica just després de la lesió, durant les primeres 24-48h. La protecció del turmell
per evitar la recidiva, aplicant gel sobre la zona, amb el peu en elevació i la compressió
mitjançant una bena. També és important el component de càrrega òptima, la qual
substitueix el component de repòs absolut que es realitzava antigament i que
actualment encara s’utilitza i/o es recomana en alguns centres de salut.
• Teràpia manual: mobilitzacions passives simples de l’articulació del turmell, evitant la
inversió, i suportant un augment en l’EVA de 1 o 2 punts com a màxim.
• Electroteràpia: aplicació analgèsica mitjançant l’ús de TENS.
• Crioteràpia: aplicació de cold-pack sobre la zona lesionada després de la sessió de
rehabilitació.
Fase mitja
L’objectiu en aquesta fase és començar a guanyar balanç articular i balanç muscular. Si
passades les 48h de la fase aguda encara hi ha signes evidents d’inflamació o hi ha més
punts de dolor, es continuarà realitzant el tractament de la fase aguda.
El tractament en aquesta fase serà:
• Teràpia manual: mobilitzacions passives específiques, més analítiques a l’articulació
del turmell.
• Exercicis de potenciació: lleugera resistència sobre els moviments de flexió dorsal,
eversió i inversió.
• Exercicis de propiocepció:
35
1. Recolzament bipodal amb els ulls tancats.
2. Recolzament bipodal sobre un pla inestable (coixí, disc pla o bossu,
depenent de la dificultat que es vulgui)
3. Recolzament bipodal amb els ulls tancats, provocant lleugeres
desestabilitzacions per part del fisioterapeuta.
4. Recolzament monopodal.
5. Recolzament monopodal sobre un pla inestable.
6. Recolzament monopodal amb els ulls tancats.
7. Recolzament monopodal, provocant lleugeres desestabilitzacions per part del
fisioterapeuta.
36
1. Recolzament bipodal, ulls tancats.
2. Recolzament bipodal sobre pla
inestable, ulls oberts.
3. Recolzament bipodal, ulls tancats,
lleugeres desestabilitzacions.
4. Recolzament monopodal, ulls oberts.
37
• Estiraments suaus de gastrocnemis, peroneos, tibial anterior i tibial posterior.
5. Recolzament monopodal sobre pla
inestable, ulls oberts.
6. Recolzament monopodal, ulls
tancats.
7. Recolzament monopodal, ulls oberts,
lleugeres desestabilitzacions.
38
Fase final
L’objectiu serà aconseguir un balanç articular normal i un balanç muscular de 5 a l’escala
d’Oxford-Daniels. Es seguirà el mateix tractament que per la fase mitja. No obstant, els
exercicis de potenciació seran amb resistència més elevada, podent usar theraband amb
aquest fi, i es canviaran els exercicis de propiocepció per augmentar-ne la dificultat:
1. Recolzament bipodal sobre un pla inestable amb els ulls tancats.
2. Recolzament bipodal sobre un pla inestable provocant desestabilitzacions.
3. Recolzament bipodal sobre un pla inestable passant diferents pilotes de diferents
tamanys i agafant-la amb les mans (pilota de 55cm, medicinal, de bàsquet…).
4. Recolzament monopodal sobre un pla inestable amb els ulls tancats.
5. Recolzament monopodal sobre un pla inestable provocant desestabilitzacions.
6. Recolzament monopodal sobre un pla inestable passant diferents pilotes de diferents
tamanys.
7. Salt i recepció bipodal sobre pla estable.
8. Salt i recepció bipodal sobre pla inestable.
9. Salt i recepció monopodal sobre pla estable.
10. Salt i recepció monopodal sobre pla inestable.
39
1. Recolzament bipodal sobre pla
inestable, ulls tancats.
2. Recolzament bipodal sobre pla
inestable, ulls oberts, desestabilitzacions.
3. Recolzament bipodal sobre pla
inestable, ulls oberts. Agafar diferents pilotes amb les mans.
4. Recolzament monopodal sobre pla
inestable, ulls tancats.
40
5. Recolzament monopodal sobre pla
inestable, ulls oberts, desestabilitzacions.
6. Recolzament monopodal sobre pla inestable, ulls oberts. Agafar diferents
pilotes amb les mans.
7. Salt i recepció bipodal sobre pla
estable.
8. Salt i recepció bipodal sobre pla
inestable.
41
Fase de reincorporació a l’esport
En aquesta fase el turmell està quasi totalment recuperat. L’objectiu és aconseguir la
reincorporació a la competició buscant el mecanisme lesional d’inversió forçada del turmell.
Això farà que la musculatura i els lligaments implicats s’enforteixin, i es vegi reduïda
significativament la possibilitat de recidiva.
Finalment, abans de la reincorporació total del jugador a la competició, ha de poder completar
un entrenament sencer amb l’equip sense dolor i inflamació.
9. Salt i recepció monopodal sobre pla
estable.
10. Salt i recepció monopodal sobre pla
inestable.
42
ANNEX 4. APLICACIÓ DEL KT
- Tècnica limfàtica:
S’utilitza per assistir en l’eliminació de l’edema al redireccionar el líquid cap a una via
limfàtica menys congestionada per medi dels ganglis limfàtics. S’aconsegueix per
l’efecte d’elevació de la pell, fet que millora la circulació sanguínia subcutània i
estimula l’evacuació del líquid limfàtic, el qual és l’objectiu principal que té el drenatge
limfàtic manual. El líquid busca “guies” per drenar, i les tires del KT actuaran com
aquestes.
La tècnica consisteix en aplicar les tires en forma de ventall o pop. Tenen una base
comuna de la qual es retalla el KT per formar de 4 a 6 cues, depenent de la seva
amplada [Figura 9]. La base es col·locarà sense tensió sobre la cadena ganglionar
més propera. Les cues es col·locaran sense estirar (0-15%) en sentit distal.
Per tant, en un esquinç de turmell, s’aplicaran dues bases a nivell del mal·lèol lateral
afectat, i les seves tires formant una xarxa entre elles cap a distal [Figura 10].
Figura 9. KT retallat, deixant als extrems una base.
43
- Tècnica de lligament:
L’estimulació dels mecanoreceptors de la zona lesionada serà l’objectiu d’aquesta
tècnica. L’estimulació proporciona informació propioceptiva que farà que el cos generi
accions correctores de moviment, posturals, etc.
L’aplicació del KT es basa en exercir una tensió del 50-75%, aplicant primer el tape
directament sobre el lligament, i seguidament els extrems, és a dir, les bases, sense
tensió.
En el cas de l’esquinç de turmell, l’aplicació serà mitjançant la col·locació d’una
primera tira sobre el fascicle anterior del lligament lateral, i seguidament dues tires
més reforçant aquesta primera. A més, s’aplicarà una tira transversalment sobre
l’astràgal per tal d’estabilitzar l’articulació per una possible anteriorització d’aquest.
Figura 10. Aplicació del KT per edema al turmell.
44
Figura 11. Dues tires (taronges) per reforçar
lligament. L’altra tira a nivell de l’astràgal.
Figura 12. Aplicació de KT per entorsi de turmell.
Figura 13. Aplicació de KT per entorsi de turmell.
45
ANNEX 5. RANDOM TEAM GENERATOR
Mitjançant la pàgina Random Team Generator es generen aleatòriament els números en dos
grups.
Cada número correspon seqüencialment al jugador que rebrà tractament en aquest estudi. El
grup 1 correspon al grup d’estudi, al que se li aplicarà el KT, i el grup 2 correspon al grup
control, que se li aplicarà el kinesiotape elàstic (placebo).
46
ANNEX 6. CONSENTIMENT
DOCUMENT D’INFORMACIÓ I CONSENTIMENT INFORMAT PER ALS PARTICIPANTS
DE L’INVESTIGACIÓ
Títol de l’estudi: “L’efecte del Kinesiotape (KT) sobre el temps de recuperació en jugadors
de bàsquet que han patit una entorsi de turmell.”
Investigadors principals: Eduard Morraja i Pere Perez-Portabella.
L’objectiu d’aquesta fitxa de consentiment és proporcionar als participants d’aquest estudi una
clara explicació d’aquest i del rol que tenen com a participants. Serveix també per sol·licitar-li
la participació voluntària. Si accepta participar en aquest estudi suposarà un benefici tant per
vostè com per altres pacients, ja que ens permetrà conèixer l’efectivitat del KT per disminuir
el temps de reincorporació a la pràctica esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de
turmell.
• Objectiu principal de l’estudi: Demostrar l’efectivitat del KT per disminuir el temps
de reincorporació a la pràctica esportiva en jugadors de bàsquet amb esquinç de
turmell.
• Privacitat: Aquest estudi es realitzarà seguint el reglament de la Unió Europea en
vigor des del 25 de Maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676. A més a
més, se seguiran les pautes nacionals i internacionals per a la investigació en éssers
humans descrites en el codi deontològic de l’AMM (Associació Mèdica Mundial)
segons la Declaració de Helsinki, la qual s’insta al professional de la salut a promoure
i vetllar pel pacient, sempre que no entrin en contradicció amb el nou reglament
europeu. La seva història clínica és confidencial. El seu nom i altres dades personals
no seran proporcionats a persones no autoritzades.
47
• Procediment: El KT és un tape elàstic que difereix del tape inelàstic blanc en el sentit
de que és elàstica i pot arribar a estirar-se al 140% de la seva longitud original abans
d’aplicar-se a la pell. Com a finalitats terapèutiques, aquesta tècnica pretén corregir la
funció muscular en enfortir els músculs debilitats, millorar la circulació sanguínia i
limfàtica, disminuir el dolor, i augmentar la propiocepció en augmentar l’estimulació
dels mecanoreceptors cutanis. En el cas d’aquest estudi s’aplicarà pels suposats
efectes que té sobre la propiocepció i l’activació muscular enlloc del suport mecànic
que aporta el tape no elàstic. El KT es canviarà un o dos cops per setmana, depenent
de les condicions en que es trobi.
• Riscs: L’aplicació de la tècnica ha demostrat no tenir cap efecte secundari advers.
Pot patir irritació de la pell, malgrat no contenir cap tipus de medicament, substància,
gel, etc. Qualsevol omissió d’informació per la part del pacient pot repercutir en els
riscs i resultats de la tècnica.
Les variables es recolliran a l’inici de la fisioteràpia i es repetiran setmanalment fins a l’alta
mèdica (dia abans de la reincorporació a la competició).
El pacient no podrà rebre tractament aliè a l’ofert per l’estudi, ja que aleshores deixaria de
tenir validesa. És important seguir el protocol i, en cas d’incompliment, ja sigui per no realitzar
correctament el tractament pautat o per posar-se en mans de tractaments aliens, informar als
fisioterapeutes de l’estudi. En cas de que el pacient tingui un dolor superior a 7 a l’escala EVA
es podrà prendre un analgèsic general (paracetamol o ibuprofeno). Sinó, evitar prendre cap
medicament ja que podria influir en els resultats de l’estudi.
48
CONSENTIMENT INFORMAT
TÍTOL DE L’ESTUDI:
“L’efecte del Kinesiotape sobre el temps de recuperació en jugadors de bàsquet que han patit una entorsi de turmell.”
INVESTIGADORS PRINCIPALS:
Eduard Morraja i Pere Perez-Portabella, UAB
Nom: _________________________________________________________
Els fisioterapeutes que participaran en l’estudi vetllaran en tot moment pel seu benestar, si té algun dubte ha de preguntar al seu fisioterapeuta. Si decideix interrompre l’estudi en algun moment, té tota llibertat de fer-ho sempre i quan ho desitgi. Declaro que:
• He llegit el full d’informació que se m’ha entregat. • He pogut fer preguntes sobre l’estudi. • He rebut suficient informació sobre l’estudi. • He estat informat de que les meves dades seran tractades com estableix el reglament
de la Unió Europea en vigor des del 25 de Maig de 2018 sobre Protecció de Dades UE 2016/676
Comprenc que:
• La meva participació és voluntària i puc retirar-me de l’estudi: • Quan vulgui • Sense haver de donar explicacions • Sense que això repercuteixi en les meves cures mèdiques
Consento que les dades clíniques referents a la meva patologia siguin emmagatzemats en un fitxer automatitzat que podrà ser manejat exclusivament amb finalitats científiques.
Donc lliurement el meu consentiment per a participar en l’estudi. Firma del participant:
DNI:
____________________, a ___ de _____________ de 2019