REVISTA

DE L7OBRA

CULTURAL BALEAR

Mou'VILAFRANCA DE BONANY DESEMBRE 1987 NOMERO 18

TIA BARCELODelegat de Cultura"EIs doblers que dóna el nostreAjuntament en concepte de sub-vencions, són merament simbòlics"

"La Cultura no és patrimoni decap regidor o de cap polític sinódel poble mateix."

AP I PSM ACORDEN DEFORMA UNÀNIME REALITZARVARIS PROJECTES I ESTUDIS.EL PSM DEMANÀ UN ESTUDIPER REFORMAR L'ESCOLA.

1987: XXV ANIVERSARI

DE L1OBRA CULTURAL BALEAR

PREMIS OCB-87Divendres dia 18 en el

TEATRE PRINCIPAL de Ciutat,tal com adelantavem enel darrer número, es lliuraranels PREMIS OCB^7.El vilafranquer Bartomeu

Català, president del "PROJEC-TE HO>C" és un dels candidatsper aconseguir un dels

sis reconeixements ^6

donarà Ia nostra entitatcultural.

Festes de Santa BàrbaraCada any, a 1 ' arribar

Ia data del 4 de desembre,Vilafranca celebra Ia festade Ia seva patrona SantaBàrbara. Envoltant aquestafesta patronal, s'han celebratles anuals "Diades Culturals"que organitza "La Caixa".

Tot junt, Festa de SantaBàrbara i "diades", deixarenendarrera una intensa setmanad'actes que entre conferències,torrades i bunyols, animarenaquest fred i plujós començamentdel mes de desembre.

Una festa infatil delClub d'Esplai amb l'actuaciódel grup "Cucorba" servíde punt de partida per aque el divendres, A de desembre,començàs Ia festa. Desprésd' encendre els foguerons,a les 19,30, es celebrà Iamissa de Santa Bàrbara. Unavegada més 1' església esva omplí de gent. L' homiliava còrrer a càrrec del rectorde Felanitx, essent presididaIa missa pel vicari episcopal,Joan Bauzà. Com anècdota,es destacable el que a -1' hora de Ia consagraciósonàs l'himne nacional espanyol.Després de Ia santa missa,a Ia Plaça de 1' Ajuntament

foren oferts varis milersde bunyols que durant eldia havien estat preparatsa Ca Ses Monges. Per gentilesade l'Ajuntament també poguerenesser tastats, botifarronsi llangonisses. "Aires Vilafran-quins" i "S'Estol des Gerricó"hi posaren el ball i Ia música.

El dia següent, dissabte,en el circuit de "Sa SíquiaLlarga" fou disputada Iaprimera prova del ginkamaautomobilístic puntuablepel premi "La Beata 88",

CONFERENCIA O.C.B.

A les vuit i mija delvespre,organitzada per Ia Delegacióde 1 ' Obra Cultural Baleari patrocinadaperl'Ajuntament,es va celebrar en el saló.d' actes de "Sa Nostra" unaconferència sobre ."La drogadic-.ció a Mallorca" a càrrecde Tomeu Eatalà, presi-dentdel "Projecte Home Mallorca".

Tomeu Català, desprésd'explicar Ia missL5del projecteque airigeix, deixà ben clarque Ia millor manera de combatreIa drogadicció, avui endia, és ^procurar. que elsjoves estiguin "entretinguts"en altres coses i que correspo-nia a institucions i entitatspúbliques, i- també cada personades de Ia se.va pròpia responsa-bilitat, el crear "els entrete-niments" que calguin pera que els joves oblidin queexisteix la'droga.

Al final -de la-conferència,Tomeu Català respongue' adiverses preguntes dels assis-tents, que en gran nombrees varen, mostrar interessatsper Ia problemàtica de Iadrogadicció.

1987: XXV ANIVERSARIDE L'OBRA CULTURAL BALEAR

OflTClNTtfi OC VBJkFRAMCA

R E V I S T A "ES MOLI NOU"

Dip. Leg. PM-366-1986

C.Joan Barceló, 29.

V I L A E R A N C A

f

HAN_COL^LABOR^T^

Francesc A m e n g u a l .

M i q u e l Barceló.

A n t ò n i a Bauzà .

Joan Bauzà.

Llorenç B o v e r .

B a r t o m e u C a t a l à

Pere Fons

D a m i a n a H u g u e t

M a r g a l i d a M a s c a r ó

D i a r i "Baleares"

NOTA

ELS ARTICLES SIGNATS EN AQUESTA

PUBLICACIÓ, EXPRESSEN ÚNICAMENT

L' OPINIO DELS SEUS AUTORS.

EditoriaT

PER UN COMPROMIS SOCIALLa conferència de Bartomeu Català, que es donà el

passat 5 de desembre, sobre un tema tan actual com és"La drogadicció a Mallorca" és, tal vegada, una d'aquestesxerrades que, quan s'ha seguida d'aprop, un poc treure'nbones conclusions. El tema de Ia droga és des de fatemps, per desgràcia, objecte de tractament als mitjansde comunicació. Es gairebé impossible avui en dia elpassar-se les pàgines de succeïts dels diaris i que noens cridi l'atenció aquella notícia que incideix sobreel tràfec de drogues o, pitjor, aquella que informa sobreIa mort d'un jove causada per sobredosi.

Algunes afirmacions de Tomeu Català, gran coneixedorde Ia prnblemàtica, i especialitzat en aplicació de progra-mes terapèutics per a Ia rehabilitació de toxicòmans,obligatòriament ens conviden a reflexinnar. Es fàcilpensar que el problema de Ia droga és un tema que noafecta "poblets" com Vilafranca. De forma equivocadapodem pensar que "això" de drogues i drogadictes solsté cau a les ciutats o pobles grans. Idò el Presidentdel "Projecte Home Mallorca" fou ben explícit a l'afirmarque a Ia "Vilafranca del 1987" hi ha gent que es droga.I ho afirmà sense voler alarmar a ningú perquè repetíen vàries ocasions que de Ia droga es possible sortir-ne.

Deixant de banda el mínim efecte que tenen les campanyesinstitucionalitzades de cara a allunyar els joves delperill, el nostre conferenciant explicà que Ia millorprevenció és fer possible que els joves es puguin desenvolu-par en un clima de seguretat i on Ia vida tengui unsvalors per ells. I és aquí on Ia societat, començantper Ia família, ha de jugar el seu paper. Tomeu Català,quan situà el problema de Ia droga a Ia nostra vila,encoratjà a que l'Ajuntament, Parròquia, A.P.A. i entitatsculturals o esporti-ves adquireixinun compromís de tre-ball seriós pera que els joves vilafranquers no trobinen Ia droga "una es-capada a Ia vida"

Però no oblidem ,com també destacàen Tomeu, que el cornpromís social per aprevenir Ia drodadicció ha de sorgirigualment de Ia prò-pia responsabilitatde cadascú. Cadaindividu ha d'esseruna pedra de Ia paretque cal construir er\_tre Ia joventut i Iadroga.

« * * * * * * * *

*KH HADAL *

*

/ FELIC

ANY 1988

REVISTA

DC L'OBRA

CULTUUL BALEAR

Mou Nou

FOU NOTíCÍA AQUEST ANY

TaI com fèrem en el desembre del 86, en el present número hi incloemun recull de les notícies més importants que enel

transcórrer de l'any que ja s'acaba, han tingut Ia nostra vilacom escenari. Quedi Ia següent exposició com vivamostra de

que "VILAFRANCA" segueix essent "noticiable".

OEHER ABkIL JUUOL* Degut al mal temps

foren suspeses les "Beneïdesde Sant Antoni".* Un vilafranquer, BartomeuCatalà dirigirà i presidiràel "Projecte Home" que espensa posar en marxa en elproper estiu.

FSBKER

* A Ia crisi política queafecta el municipi, Ia regidoraindependent Bàrbara Català,que fins aleshores donavasuDort al PSM i a UM en IaTocio de destitució del batle,canvia de parer i retira.Ia seva confiança als grupsde l'Oposició Municipal.

MARÇ* L'Audiència Territorialdeclara "anticonstitucional"1 ' actuació del batle de Iavila en ple del passat 10ae novembre i en el que -s' havia de votar Ia sevadestitució. El tribunal1' obliga a convocar una novasessió amb el mateix ordredel dia.* Dia 20 d'aquest mes escelebra el segon ple pera destituir al batle. EnIa votació, Bàrbara Catalàvota en contra de Ia mocióque ella mateixa havia signat

* "Tomeu" és el nou discde Tomeu Penya. Aquest nouLP sona per tot arreu, nosols de Balears sinó tambéde Catalunya.* Una grua de construccióobstrueix el carrer Principalde Ia vila, en el cantó delcarrer de S'Aigua.* La majoria d' entitatsculturals es queden sensesubvenció després de que1 ' Ajuntament repartís lessubvencions corresponentsa l'exercici del 87.

MAIG

* S' aprova el pressupostmunicipal que puja a mésde 28.000.000.- de pessetes.* El bull polític de lesproperes eleccions municipals,al parlament balear i alparlament europeu, són notíciadiària. Es temps de mitins.

juny* Dia 10 de juny es votanou Ajuntament. AP, aconsegueixmajoria absoluta amb 6 regidors.A 1' Oposició hi queden elPSM amb 4 regidors i UM ambun. El PSOE es queda senserepresentació municipal. . .* Dia 30 d' aquest mes quedaformat oficialment el nouconsistori. Bernat Garí ésreelegit batle.

* Es realitzen les acampadesdel Club d' Esplai. Enguanyl'estatge es realitza a Lluc.* A 1' Ajuntament es formaIa comissió de govern is'elegeixen els nous delegats.* E1I dissabte dia 25 comencenles festes de Ia Éeata.

AGOST

* Dia 2 s ' acaben les festesde Ia Beata. "Es Cantó" esproclama campió del IV TorneigLocal de Futbol SaIa.* Com va essent tradicióel rector de Ia vila se'n va devacances. Enguany a les "mis-sions russes".

SETEMBRE

* Es recupera Ia "Festa delMeló". El 12 de setembrees fa Ia verbena del melóque compta amb una bona partici-pació de públic. AntòniaNicolau, de Ia vila, és elegida"Miss Meló 87" i un murerse' n du el premi del melómés gros de Mallorca.* Dia 25 es celebra el IIIGinkama Excursionista delPIa de Vilafranca que comptaamb un nombrosa participaciód' excursionistes. El grupde Biel Gelabert i AndreuFont guanyen Ia prova cultural.

FOU NOTfCÏA AQUEST ANY

OCTUBRE* El grup del PSM denúnciaun obstruccionisme del batleque no els hi permet veureIa documentació municipal.El batle nega que faci captipus d'obstruccionisme mentreque el PSM diu que l'assumpteserà duit als tribunals.* El grup d' AP estudia Iapossibilitat de reconvertirIa rectoria vella en unaCasa de Cultura. El batlei el. rector mantenen conversa-cions al respecte.* La Delegació d' Esportsrealitza Ia planificacióesportiva pel quatrieni 87-91.* Per primera vegada APi PSM acorden de forma unànime,realitzar diversos projectesi estudis. Entre aquestsdarrers hi ha el del Col.legiPúblic d' EGB. Segons el PSM,el centre escolar necessitareformes urgents.

****** * * * * * * * * * * * * DESEMBKE

HOVEMBRE* L' Ajuntament demana aIa Conselleria d' Ordenaciódel Territori, Ia declaració

del predi de Sant Martí com"Zona d'interés social".

* Dia 4 i dia 5 es celebrenles Festes de Ia patronaSanta Bàrbara.* Després de les festesarriben fortes pluges quecauen de forma intensa entot el terme de Ia vila.* L'OCB de Vilafranca presentaa Tomeu Català com a candidatals premis OCB-87 que eslliuren a Ciutat el dia 18d'aquest mes.

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

COMSELL INSULAR DE MALLORCA

TALLER

CAN BOTELLES

Rep<jf<jc hrUent;a: ;d:e

:]:':IÏ1J3

to:'0ie*b:i:;::ftiic3h

: : ::C

by

'.'•'.'•'.l*.:<jl;etb't

èli

V«Ci

•:ér

«u

. • ' • !•'O- 1 •

y ¿í»pc I c-t ca

0^i

MOTOSSERRES .

VOS DESITJA

BON

NADAL

C/. Benjumeda del Rey, 25Telef. Part. 560429

V I L A F R A N CA

SUPERMERCADO

CATALA^̂ ̂1Vos desitja

Bon Nadal

DEL 14 AL 26

Galletas PRINCIPE paquete 180 grms.-

Flan ROYAL doble c/az. quemado

Canelones EL PAVO 20 unidades-

Atún en aceite claro CALVO redondo grande

Tomate triturado FRUCO lata 1 Kg.

469

>" ̂*TO V **AV

4

4 19O

r

Chocolate a Ia taza VALOR pastillas 300 grms.̂ 16̂

Queso en porciones EL CASERIO-

NESQUIK 400 grms.

Detergente DASH maletín 3 Kgrr^

Lejía Neutrex CONEJO 1.100 c.c.̂

Papel higiénico COLHOGAR 4 rollos

Servilletas SCOTTEX 100 unidades^Rollo cocina COLHOGAR 2 rollos-;̂ 13M

Brandy TORRES 5 años 3A 5̂64

Ginebra GORDONS 1 litro $ 7O1

Fino C.B. ALVEAR 3/1 ^ 259

Vino RENE BARBIER (Tinto, rosado, blanco)

Turrón Jijona y Alicante

*Polvorones EL SANTO

Calamar a Ia Romana

Lechona (según peso)

PER CADA 500 PTES.DE COMPRA, S'OBSEQUIAAMB UNA PARTICIPACIOPEL SORTEIG D'UNA RA-DIOTELEVISIÓ EN COM-BINACIÓ AMB EL NUMERODE LA "LOTERIA DEL -NIÑO".

J^- '** %•

¿243 **^* ##3fr

NOTES I>FI. C A M P

La lluna i Ia seva

influència

Es mirava Ia lluna perIa sembra d' alls i cebesper fer grells. Es feia semprede lluna vella. En cas contrariestaria bastant de tempsa "trompar" i això suposariaun atràs.

El;alendaripagès

Es 1 ' hora de sembrarL gra menut, ja que les:ades Ii basten per néixer.i és un any plujós es téje girar de bell nou, perDr de 1' herba. També és3mps de matances, que es3len començar a primers

octubre. Estam en plenaaça de tords i és temps3rnbe de fer oli. Es l'època5 Ia sembra d' alls i de3 treta de porcellins i^iots. Es hora d' exsacaiarIs ametlers. PeI pagésquest mes sols té "tres3tmanes", ja que les festes5 Nadal "se' n beuen una".

-S un mes bo. Esperat i desitjatlurant tot 1' any, però en• 1 que no es pot perdre temps)erque Ia feina s' ha de fer- el temps de sol es prou:urt.

7

L1HIVERNAquest temps coincidia

amb les acaballes de sembrar.També es matava, i ara encaraes sol matar, el segon otercer porc. Per a les posses-sions i degut a tanta gent,era ben precís comptar ambuna bona perxa. Es menjavamillor durant els primersmesos després de les matances,que durant Ia resta de l'any.Sopes se' n donaven semprei dues vegades per dia, dematíi vespre. Les tres varietatseren: escaldades, sequesi de carboner. Era, l'hivern,el temps de Ia plena producciód' oli i Ia fornal sols espagava els dissabtes. Ladieta del tafoner acabavadesprés d' haver fet vuittruiades. Solien esser quatretafoners, tres a les biguesi un a Ia premsa. A cadatruiada hi posaven de seixanta

a setanta esportins i a cadaun hi cabien de dos a dosquilos i mig d'oliva molta.

Per Nadal, els amos entrega-ven un indiot als senyors.En quant a Ia llenya quees consumia a ca els propietarisde Ia possessió, 1' amo elsho hi enviava i consistiaamb una carretada cada mesde 1'hivern.

EIs dissabtes de capa cap d' any, 1' amo haviade tenir una entrevista ambel senyor per canviar impressionsi donar compte del movimenti necesssitats de Ia possessió.Això es va fer un costumtan arraigat que per partdels amos i de temps vell,1' anar a Ciutat i veure-seamb altres amos, es convertíen una necessitat.

RAMON REIG.

(Diari "BALEARES").

TEXTES I FOTOGRAFIESj

FRANCESC AMENGUALl

SEBASTIA BARCELO NIGORRA

8Sa vida és sols una ombra passatgera

un tris comediant que gasta fums

i s'escalfa damunt l'escenariuna hora, i no s'el sent piular mai més.

Una història que ve a contar un beneit

inflada de soroll i ferotgia,

que al capdavall no significa res!.Macbeth (William Shakespeare).

Te 21 anys, cara i pentinat post-modern-m'imagino que amb gomina pels cabells, abansbrillantina- però tant si ho voleu com sino, els temps han canviat -que els Deus Iisiguin propicis-. Cap davanter de Culturadel nostre Ajuntament, estudiant d'informà-tica -el nostre temps això ho anomenavencomptabilitat- , i encara que hagi estatactor de teatre i Ia introducció ho sigui,el nostre entrevistat encara no ha trepitjatels escenaris de Londres, New York o Avignon,però sí el del nostre Teatre Parroquial.

Tant si val, altres ni això han arribat.

(Veu en "off" darrera l'escenari)MoIt bé.. Doncs ara

anem al gra de Ia present conversa.Tant pesa en vostre cor Ia paciència,

que pugueu tolerar que això segueixi?.Macbeth (William Shakespeare).

(S'obrin les cortines, silenci, una dèbilllum il.lumina l'escenari. Surt el personatge).

-El meu pas amb el grupde Teatre "Sa Paparra",tant a nivell personal,col.lectiu, cultural osocial, puc dir que haestat una experiència moltpossitiva.

-A nivell cultural perquècrec que a través del Teatrehe pogut conèixer més profun-dament les arrels del nostrepoble ja que, com saps,Ia majoria de vegades lesnostres representacionseren d'autors mallorquins.

-A nivell social perquè

m'ha permès conèixer unpoc més Ia gent. Tambécom tu saps, i t'ho dicperquè de vegades tambévenies durant les horesdels assaigs, era moltde temps d'estar junts,i això vol dir molts decriteris i problemes que,al cap i Ia fi, dins uncol.lectiu com és un grupde teatre, s'havien d'unifi-car.

-I del Teatre entràremdirectament a l'Ajuntamenti com a primer glop de

regidor de Cultura.-Ara hem de seguir fent

feina. Feina vol dir, primera-ment, fer els possiblesperquè el que ja hi ha r

començat no s'aturi i aconse-guir tot el que falta.Hem d'aconseguir que aquestaparaula "cultura" puguiquedar definitivament arreladadins el nostre poble.

^om veus actualmentel nivell de cultura?.

-El nivell culturaldel nostre poble és bastantbaix. Ara bé, això no voldir que nosaltres tenguemIa culpa; Ia cultura noés patrimoni de cap regidoro polític sinó que perteneixal mateix poble. Amb aixòet vull dir que si unapersona, quan surt de Iafeina, en lloc d'anar auna conferència, obra deteatre o llegir un bon

llibre, nrefereix anar-se'nal cafè o asseure còmodamentriavant el televisor, solsho pot arreglar ell i nonosaltres. Si el que volsdir és que nosaltres talvolta hauriem de crearincentius per potenciar-la,amb això no hi posis -capcubte.

"EIs doblers quedóna l'Ajuntamenten concepte desubvencions sónmerament simbòlics."

Cuines perspectivesté l'Ajuntament amb matèriade Cultura?.

-Crec que a VilafrancaIi manca el que popularment

es sol dir "Casa de Cultura".Si vols et puc donar unaresposta del que vol dirCasa de Cultura.

¡Oh, contesta'm!

No em deixis consumit per

Ia ignorància.Hamlet (William Shakespeare)

-Mira, et posaré un

exemple. A Vilafranca,com tu saps, hi ha pintors,

escultors, ceramistes,fotògrafs, etc. Aquestagent, per manca de lloc,ha de sortir fora per fer

les seves exposicions.Si això ho pot dur a termedins el seu poble tal volta

els beneficiats siguem,a Ia llarga, nosaltresmateixos, Psr altra part,l'únic compromís del futur

artista amb l'Ajuntamentés deixar una obra seva.

-I això per què?.

-Mira, Ia gent paga

els seus impostos. perIo tant el que jo crec

és que, en definitiva,aquests mateixos impostshan de repercutir directament

damunt el col.lectiu queels ha pagat. Quina millor

manera que una part sigui

invertida dins cultura?.(Es tanquen les cortines,

els llums del pati de butaques

s'encenen. Una veu en "off"

que diu: Senyores i senyors,tres minuts de descans.)

-I a Ia Biblioteca,

es peguen bufetades perentrarci?.

-Mira, aquesta preguntam'ha agradat molt perquè

d'aquest tema sí que en

voldria parlarNo hi penso més. Però quantinguem lliure d'una estona,

podrem aprofitar-lo percanviar alguns mots, si

vós voleu, sobre aquestcas.Macbeth (William Shakespeare).

"La Cultura no éspatrimoni de ningú,sinó del poblemateix."

ta veritat és que sols

hi acudeixen els al.lots

per llegir tebeos. La partici-

pació de Ia gent gran espodria dir que és mínima.

Et sobra Ia raó!Otel.lo (William Shakespeare).

-Això què vol dir?.Senzillament que Ia gentllegeix molt poc o queprefereix fer-ho a casaseva i, ell mateix, comprar-seels llibres. Evidentmentm'estimo més creure eldarrer.

Per altra part, crecque els llibres o enciclo-

10

pèdies existents dins lanostra Biblioteca serveixeni estan a l'abast delsestudiants que vulguin.

També, ja que m'hasfet aquesta prequnta, voldriaaprofitar per dir nue lessuggerències per millorarels nostres serveis -parlantde Ia nostra Biblioteca-seran ben rebudes.

^3uines mesures creusque s'haurien d'adoptarper millorar-la?.

-Be, el problema queens trobam és que el C.I.M.envia els llibres que creumés convenient i, en canvi,les nostres necessitatssón unes altres. El millorseria que en lloc de llibresens enviassin els doblersi d'aquesta manera poder-nosadequar a Ia demanda delsnostres lectors.

^Jn altre dels temespendents és l'arxiu municipal.

-Si, Ia majnr part,estic per dir-te que casiel cent per cent, estàen ordre 1 així com cal.El que passa és que talvegada s'hauria de canviarde lloc ja que el que ocupaactualment no és el mésconvenient. Darreramenthi va haver un pare.ll degoteres, causades per lesdarreres pluges, i tambécrec que si algú ha d'anara consultar-lo, l'il.luminacióno és Ia més adequada.

3̂e, arribam a uns delstemes més conflictius:les subvencions. Al meuparèixer, 1'any passates repartiren d'una manerabastant desigual. Per aquestany, ¿té l'Ajuntament deciditprendre les mateixes mesureso, al contrari, canviarde política?.

Oh no, vull dar Ia cara!El meu geni, el meu títol i Iameva ànima neta, em mostrarancom sóc.Otel.lo (William Shakespeare)

-L'article 236 defineixles sis condicions perels grups culturals podertenir accés a una subvencióde l'Ajuntament. Be, etpuc dir que tenc una cartafent referència aquestarticle; a punt d'esser

"Les suggerènciesper millorar elservei de bibliotecaseran ben rebudes."

enviada a les diferentsentitats o associacions.Una vegada obtinguda Iaresposta es ferà un estudidetallat de cada una d'elles.Això vol dir mirant, perexemple, Ia repercussióque pot tenir dins el nostrepoble i obrant conseqüentmenten cada una d'elles.

^reus que l'Ajuntament,una vegada donades lessubvencions, ja ha complert?.

-Evidentment NO, elque passa és que els doblersque nosaltres donam sónmerament simbòlics. Elque tal vegada es podriafer és organitzar una trobadad'entitats culturals pertal de que ens expliquinels seus problemes, projectes,etc. i d'aquesta manerafer possible Ia realitzaciódels seus programes.

(La representació haacabat. Una vegada encesosels llums del pati de butaquesi les cortines de l'escenaritancades, Ia mateixa veuen "off" d'abans: Senyoresi senyors, Ia funció haacabat).

ACCIO SOCIAL| A iraves de

l'àrca d'acció

social, cl Consell

; de Mallorca

compleix una* lasca assísiencial

bàsica mitjançant el conjunt dc

cenires quc són propieiai seva,

'̂|f

I I Z g Hl

i amb ajudes a ioies les entiiaK

amb fins socials a Mallorca.

L 'Hosu i ï a í General, l'HospÍlal

Psiquiàtric, U I,hir de Ii

Infància, Ia Llar de Ia

Joventui, Ia Llar dels Ancians •

el Ps(ronal Verge de Ia SaIuI.

són ch Cenires que cl Consell

Insular lé al seu càrrec

Hero l'aciJvnai social del

Consell dc Mallorca no s'acaba

aquí. bs concedeixen ajudes a

nombroses cntiiais de I'illa,

uiiib mipoManis subvencions.

S'ufgaiw/cn conferencies i

¿amnJiiyes dc divulgació

saniiana. Se cckbren cursos de

PrcvetK'iri antidroga i

aniialcüholica a nivcll escolar.

l-s poicnda l'organnzació de

congressos i simpòsiums médics

COMSELL IMSULAR Dt MALLORCA BON CONSELL, BONS RESULTATS.

i t'ï publiquen manuals iecnics

sobre iemcs saniiaris.

Aquest« són I« (ts4juts Ae

molles de persones que

treballen inleasimeat en H

Consell Insular, i obtenen bons

' •Mi l ia ls per a Mallorca.

Ajuntament

ACORDS UNANlMS EN EL DARRER PLE

(Joan Bauzà demanà en nom del PSM una solució per a l'Escola)

En sessió extraordinàriasol.licitada pel PSM, aquestgrup proposà aquest dimecrespassat dia 18, el que l'Ajun-tament realitzàs, a travésde Ia Delegació de Cultura,un complet estudi sobrel'estat actual del Col.legiPúblic d'E.G.B. de VilafrancaEl grup nacionalista denunciàel mal estat del centreescolar, en el que desde 1983 segons 1'imformedel PSM, el Ministeri d'Educa-ció i Ciència no hi hainvertit cap pesseta.

Ambdós grups arribarenfàcilment a l'acord deque calia, abans de tot,fer un estudi complet del'estat actual del centreper a després sol.licitardel Ministeri quanta ajudamanqui per adequar el centreescolar.

AP aprofità Ia sol.licifcudde ple extraordinari fetapel PSM per incloure al'ordre del dia quatrepunts més tots ells referentsa projectes. Un d'ellsfeia referència a Ia carrete-

ra Felanitx-Vilafranca.P̂ i PSM acordaren sol.licitardel CIM Ia pavimentaciódel bocí de desviació d'aques-ta carretera quan entradins Ia nnstra vila.

També s'acordà per unanimi-tat Ia sol.licitud de realit-zació de projecte a l'equiptècnic redactor de lesnormes subsidiar:es, d'unaPlaça a Ia zona nord deIa vila que confrontariaamb els carrers de "P.Jaume Rosselló", "Bonany"i "Mestre Bauzà".

En el tema del projectede depuradora, on tambéarribaren a un acord unànimambdós grups, cal destacaruna mica d'enfrontamentdialèctic entre el regidorOliver del PSM i el delegatd'Obres Pere Amengual,quan el primer asseguràque sobre l'informe signatper Amengual i en el quees trsctava del projectede depuració d'aigues resi-duals, Pere Amengual -segonsOliver- no estava enteratde Ia temàtica. Al mateix

temps, el regidor del PSMes queixà de Ia mancad'informació que hi hasohre el tema del claveguerami que al seu grup Ii agradariasaber més noves del temaquan aquestes es produeixen.El reqidor d'AP, Amengual,contestà que medís millorles seves afirmacions quaninsinuà que ell no estavaben informat del tema ique segons nuines afirmacionsfossen traduïdes a simplessupnsicions. Oliver Iidemanà que si les sevesafirmacions no eren correctes,al manco que el delegatd'obres Ii contestàs auna sèrie de preguntessobre el tema del clavegueram.Amengual digué que aquellno era moment de xerrar-ne.

Entrant en discussió,el batle de Ia vila acusàal PSM d'haver, temps enrera,obstruït e] poder conseguirsubvencions per a l'AjuntamentEl PSM demanà de formarepetida a Bernat Garíque provàs el que acabavade dir. Finalment, desprésde varis estira i afluixesel batle passà a votacióel punt de l'ordre deldia, aprovant-se per unanimi-tat demanar a "Obres Hidràu-liques" Ia realitzaciódel Projecte.

Per acabar Ia sessió,que durà poc més d'unahora, s'acordà per unanimitat

sol.licitar del CIM unasubvenció per construiruna piscina municipal alPoliesportiu "Es Molí Nou",així com vàries instal.lacionsanèxes. El PSM es va adherira Ia proposta i demanàque l'Ajuntament esmanàsvàries deficiències demanteniment a les instal.Ia-cions esportives que funciongnactualment al Poliesportiu.

EL PROGRAMA TERAPÈUTIC

Per a entendre encertadamentIa intervenció terapèuticaen el programa "PROJECTEHOME", cal tenir presentles característiques queincideixen en Ia personalitatdel toxicòman.

El toxicòman, és un "qualcú"que no ha crescut, que nos' ha desenvolupat i que noha madurat de tal forma quepot assumir les seves pròpiesi mínimes responsabilitats.El toxicòman davant Ia dificul- .tat fuig. Es una personaen crisi, en conflicte ambell mateix, amb Ia família,amb Ia societat, emotivamentfràgil, moralment dèbil.Es extremadament poruc davantqualsevol responsabilitat, inca-paç d'estimar. Actua continua-ment baix 1 ' impuls dels seussentiments, de les emocionsi de les pors. Intenta amagarIa seva pròpia inadequaciói manca de respecte cap aell mateix creant una falsaimatge. Cerca seguretat ensignes externs i artificials,com una arracada, cabellsa Ia seva manera, formesde vestir, actituds d'indiferèn-cia,... etc.

Cada persona entregadaa Ia droga té Ia seva pròpiahistòria, però totes aquesteshistòries tenen moltes simili-tuts.

Una de les característi-ques del toxicòman és Ianecessitat d' una imatge.La seva pròpia realitat Iiprovoca sentiments de culpa,incapacitat, por, vergonya.Llavors ell, es construeixun fals "JO" fingit, darrereel que s' amaga. Segons Iiconvé, es considera un imper-tèrrit renegat davant Iasocietat o una innocent víctimade Ia família. La imatgeIi impedeix entrar en contacteamb ell mateix i amb elsseus problemes, apartant-el

del contrast de Ia realitat.En un segon cas, podem

trobar conductes que davantles emocions fortes, reaccionenamb por i fugen. Es reprimeixenfins a negar-se'l. La càrregaemotiva segueix amagada dinsell mateix i es transformaràen "=>ntiments de culpabilitat,ressentiment incomprensions,que amb el temps poden resultarinsostenibles.

Existeix un tercer mecanismede defensa que no serveix,ni de reaccions, ni de por,ni d' agressivitat, sinó queintenta només evitar el reconei-xement de Ia realitat comfont de sufriment. L'individu,davant un signe de perillo de dolor, fuig, es separa,

PERSORTIRDE LA DROGA

PROJECTEHOME

MALLORCAC/. Ramon Servera Moyà, 42, Baixos

Tel.4562>2-BTerreno

es manté lluny de qualsevolproblemàtica real. Després,a mesura que el seu aillamentes consolida, ell el reforçaamb un posterior encapsulament,creant-se una carcassa defensivaque, en aquest cas seriaIa droga, assegurant-se aixíun refugi front a tota emocióvertadera.

Es damunt de cada und'aquests punts, entre altres,damunt els que el programaterapèutic "PROJECTE HOME"intenta incidir, en vistesa aconseguir una completarecuperació de 1' individudrogadicte.

NORMES DEL PROGRAMA

Assumint el programa,el jove accepta les sevesnormes fonamentals. Cadauna d' elles té el seu propisentit i contribueix a crear1 ' estructura necessària pera començar a replantejar-seIa seva vida, els seus valors,com puguin esser Ia disciplina,1' honradesa, Ia confiança,etc. Les normes fnnamentalsnegatives que dominaren finsllavors Ia vida del drogadictes' han de deixar: "No al mitede Ia droga i a cap violènciafísica".

La prohibició de totaviolència física es tambéuna mida lògica. Mentre eltoxicòman vivia amb Ia drogai feia vida de carrer, Iaviolènci-a era el mitjà normalper aconseguir allò que ellvolia. La violència era Iaforma de descarregar elssentiments i reaccionavacontra qui el molestava.Tot això es posa ara en qüestió,controlant les emocions minuta minut.

(CONTINUARÀ)

(El proper mes, "Descripció delPrograma Terapèutic).

COL·LABORACIONS

ldi FoganyaMargalida Mascaró.-

Ara que ve el fred,i com cada any, les festesde Nadal, arriba tambéel temps en què a Ia majoriaens agrada estar més tempsa casa nostra, Ia foganya,el foc, les festes i...Ia nostra gent.

Això de Ia nostra gentés un dir, cadascú ho potagafar de Ia manera quevulgui. Per a uns aquestesfestes seran trui, renou,fum, suc, panxades a romprei mal estar el dillunsde festes. Per altres seràreunir-se tota Ia famíliaal voltant d'una taulao de Ia foganya, parlar,contar les fetes de totun any.

Però si ens hi fixama quasi totes les maneresd'entendre Nadal apare.ixuna figura que l'anam perdentpoc a poc: Ia foganya.Li don aquest nom i no

el de xemeneia, com faIa majoria, perquè permi tnt té un simbolisme.

Per mi no sols és un mitjàper encalentir una cambra0 una casa. Per mi siqnificatradició, hores d'estarconversant amb els padrins,allà on es contaven lesseves històries, és unlloc que m'inspira pau;ja ho diuen que el focacompanya.

Sense menysprear elque m'ha vingut nou i sabentvalorar tot el que és positiud'ara, us dic que jo enyorIa tradició de Ia foganya1 pas pena que els quevenguin darrera no Ia puguinconèixer.

Un record molt especialper totes aquestes personesque es senten tristes osoles en aquestes festes.

Molts d'anys de bonesfestes.

WtA?BON NADAU I FELIÇ 1988

* * * * * * * # * * * # # * c/ Palma, 41 TeI. 560024

NADALLa soca de Jesé, tallada,

traurà un rebrot, neixeràun plantó de les sevesarrels (Is. 11, 1).

L'idea de l'alliberamentde Ia Humanitat cova dinsuna arrel que no mor mai.Aquesta treu plantons aquíi allà de Ia terra; moltesvegades aquests rebollssón segats com les malesherbes, les espines o elsromaguers, però l'arrelqueda dins Ia terra, Iaguia no mor, treu nousulls. Serà així fins queno quedin talladors assassinsi fins que ningú no vulguiofegar més esperances,il.lusions...llevors 1'arrelamagada podrà guaitar damuntIa terra i cap home noIa cercarà per trossejar-la.

Enguany encara hauremde celebrar un Nadal d'espe-rança, de ganes de justícia,d'amor i de pau, de ganesd'un poble i un món millors...

Jesús de Nazaret, quiobrí Ia llum d'un primerNadal, fou víctima delmateix sistema que, avui,segurament tritura altravegada, el nou brot d'espe-rança.

Però tenim Ia gran sortque aquesta utopia no espot desarrelar, els seustroncs soterranis són viusi estan plens d'ulls apunt d'esclatar i, permolts que n'hi llevin,n'hi quedaran més i més.

L'Estrella de Nadalens fa mirar aquesta arrela Ia que, lliure i voluntà-riament, podem empeltar-nos,ja sigui de pua o d'escutet.La sort del nou empeltnomés serà Ia de tantsde plantons que, al llargde Ia història, nasquereni s'alimentaren d'aquestaarrel i foren tallats abansd'hora.

Pere Pons.

13

Notícies d'enllocSegons es cementa pel poble, Ia conferència

organitzada per l'O.C.B. de Vilafranca vaesser un èxit. Des d'aquí vull donar 1'enhorabo-na a l'oposició de l'Ajuntament que, ambIa seva massiva assistència, va fer possibleomplir el local. Gràcies pel vostre interès.

També sabem que l'Ajuntament de Manacorva enviar una camiona per adherir-se a 1'Hospi-tal Comarcal. Ja que varen tenir tan bonaintenció, es de suposar que una vegada obertal públic també n'enviaran una perquè elsnostres malalts puguin arribar-hi.

Des de Ia fundació de Ia Revista, d'aixòja fa més d'un any, 'el director i l'escrivàja s'han comprat un cotxe nou.

El qui conte aquestes bufes també en volun.

També es comenta que els càrrecs directiusde Ia revista visitaren recentment Ia firade Somimac per adquirir alta tecnologia pertal de millorar Ia qualitat. EIs pròximsmesos esperam que ja sigui una realitat.

FRANCESC AMENGUAL

MIQUEL ALENYAR NOUPRESIDENT DE L'OCB

L ' economista MIQUEL ALENYARI FUSTER fou elegit elpassat 10 de desembre,nou president de 1' OBRACULTURAL BALEAR, en sessióordinària de 1'' AssembleaGeneral de socis celebradaa l'Estudi General Lul.lià.

I IEIPRÒXIMA INAUGURACIÓ LOCAL NOU

Oran varietat de platsnadalencs

RESERVA DE TAULES

TELÈFON: S6OO73

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

Futbol BenjamíSegueix el seu curs

Ia competició de benjaminsal Torneig del C.I.M.."Es Molí Nou" segueix aIa part baixa de Ia classifi-cació, però de tant entant guanya qualque partit.Això fa possible l'animaciódels joves futbolistes.

Aquests sónresultats:

els darrers

Porto Cristo^tolí Nou 4-3Molí Nou-Sant Joan 5̂ )Molí Nou^ardessar 1-1Molí Nou-Artà 1-7

Per altra banda, elsjuvenils també ja es preparenper Ia piopera temporadai, de tant en tant, endemésd'entrenar realitzen qualquepartit amistós. En aquestapàgina hi trobareu elsintegrants de l'equip quedirigeix Pep Sastre:

15

S I 0 N M A R T1 B A R C E L 0Edat: 8 anys.Data naixement: 25.08.79Demarcació: Defensa dreto esquerra.Estii1ia: 2on. Curs d'E.G.B.Esports favorits: futbol

JAUME ARTIGUES CATALAEdat: 9 anys.Data naixement: 01.08.78Demarcació: Extrem esquerra.Estudia: 4t. Curs d'E.G.B.Esports favorits: Futboli automobilisme.

JAUME FEBRER ROSSELLOEdat: 10"anys.Data Naixement: -10..04.77Demarcació: porter.Estudia: 5è. Curs d'E.G.B.Esports favorits: futboli natació.

C. F. VILAFRANCA (Secció Juvenil)

• N O T I C I A R I DE LA V I L A -

16

PERSONATGES DEL POBLEEl passat 4 de desembre,

mentre Vilafranca celebravaIa festa de Santa Bàrbara,el "Bar El Cruce" fou escenaridel lliurament de les distin-cions "Personatges delPoble", organitzat per1 ' Associació de PremsaForana amb el patrocinidel CIM.

En un acte lluït i prouconcurrit, Ia majoria derevistes de Premsa Foranaelegiren els tres "personatgesdel poble", mentre queels demés candidats forenobsequiats amb un diploma.El "personatges" elegitsforen; Aina Socies de Montuï-ri proposat per Ia revista"Bona Pau", Catalina Sastrede Calvià; proposat perIa revista calvianera "Veï-nats" i Carles Costa deSant Joan, proposat perIa revista "Sant Joan".

UNA FUNERARIA A LAVILA ?.

Es senten molts comentarissobre Ia "Funerària" quees pensa montar a Ia vila.De fet emperò aleshoresencara no hi ha res concret.

"RADIO LA VILA"La ràdio local "RADIO LAVILA" s ' integrarà en lesproperes dates a 1' OBRACULTURAL BALEAR" de Vilafrancai passarà a ser Ia segonaactivitat que desenvolupaL'OCB a Ia ViIa.

LA NOVA CORALOn de cada dia són

més, és a Ia nova coralque per cert encara noha estat batiada. A Iafotografia de 1' esquerrapodem veure els seus compo-nents encara una mica "to-rrats" del sol de 1' estiu.

ENQUADERNACIONSA partir del primer

gener tots els socis de"ES MOLl NOU" interesssatsen enquadernar totes lesrevistes de 1' any 86 i87, poden fer arribar lesseves revistes, del número1 al 18, a Francesc Amengual,Joan Bauzà o Miquel Barceló.El preu de 1 ' enquadernacióés de 1.500.-Ptes. Si qualquesoci té un o varis númerosespanyats o n' hi mancaalgun que no sigui el NS1, que ens ho demani queel tindrà gratuïtament.

DEFUNCIONS

tAntoni Mascaró Gelabert

A l'edat de 87 anysens deixava dia 20de novembre. Descan-si en pau.

+Joan Garcias Garí

A 1 'edat de 82 anysens deixà dia 4 dedesembre. El vegemen el CeI

+Jaune Bover BarcelóPassava a millor vi-da dia 12 de desem-bre a 1'edat de 83anys. El vegcm enel CeI.

RECTIFICACIÓDegut a un lapsus de

"darrera hora" a Ia notíciadel mes passat "Cinq genera-cions" en lloc de dir "MiquelRabassa" havia de dir Llorenç.

NIT VELLADia 31 de desembre el

grup de ball mallorquí"Agrupació Llunera" deManacor organitza Ia "nitvella" amb balls mallorquinsi bauxa de fi d' any alrestaurant "Son Colom"a Felanitx, situat a Iacarretera de Campos Qm.1. La festa començarà ales 19 hores. De Vilafrancahi anirà gent. EIs interessatssobre el tema poden informar-se millor a En Jordi "Paloni".