DE MANCOR DE LA VALLN

REVISTA

-N

,l' it 3 l

1,1i; ,,, ! ill 1/, ,

10111, ,

;P: 01$ !II11 ill' \ ;i\ ,4 fif 10Pi E, la Ithqf, 't r

4,,,,r4■100-0111 1.7,"art"Árir )1 w. I ra ,„,» :I110 ltritill 1 It 101111i:114i Itit , , r 0 ji

----<9; / //

M/ 4/ '

7

//

I

. • •

)vi /

°1125 HivernfQ1993 — 94

rOntpukRevista de Mancor de la Vall

Redacció: Grup de MancorinsMaquetaci6: En Joan & Co.CoLlaboradors: Tots els qui vulguin

EDICIÕ: COLLECTIU MONTAURAPlaça Ajuntament, 107312 MANCOR DE LA VALE_Te.: 501776 FAX: 881194

Dip6sit Legal: PM 3-1988Imprimeix: TIRRENA, S.A. TEL 55 52 12

Les responsabilitats dels articles recaurannomes damunt de Ilurs autors.

BAJO EL VOLCAN

Portada: TURIXANT, dibuix de l'artista local Maria Mateu Grau.Pág. 3 Tirant amb fona: LLENGUA, CONSCIÈNCIA DE PAÍS.

Miguel Julià Prohens.Pág. 4 CRONICA. Gabriel Fio! Mateu.Pág. 8 AJUNTAMENT DE MANCOR: Plenaris.Pág. 9 LA III MARATÓ FOTOGRAFICA DE MANCOR.Pág. 10 DE CA NOSTRA..., Jaume Gual Mora.Pág. 12 ARA HA FET VINT ANYS...Pág. 13 CANÇONER POPULAR DE SANT ANTONI.Pág. 15 TOPONÍMIA DOCUMENTADA (25). Gabriel Fio! Mateu.Pág. 16 Entrevista: ARNAU MIR SAMPOL, "Regidor". Jaume Gual Mora.Pág. 19 RECONEIXEMENT PUBLICA L'HISTORIADOR MN. BERNADÍ

MATEU. Gabriel Fio! Mateu.Pág. 21 ELS LLINATGES DELS MANCORINS (24). Gabriel Fio! Mateu.Pág. 22 Església Local: ANY NOU, ESPERANÇA NOVA. Bartomeu Fons.Pág. 23 BIBLIOTECA MUNICIPAL. Ma del Carme Valdivielso.Pág. 24 L'Escola: POEMES DE NADAL.Pág. 25 SES GLOSES: D'en Tomeu

Pág. 26Pág. 27

Pág. 28Pág. 30Pág. 31

Contraportada:

Sinever, comentant el llibre"Mancor de la Vall: Imatges del passat".GRUP D'ESPLAI S'ESTEL.TRUC. VII Gran Torneig de les Balears.GLOSES EN MEMÓRIA DE MARIA CASIELLAS, DE CA SABUNYOLINA. Antônia Serrano.EL FUTBOL. Miguel Valloni Mateu.TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR. Miguel Saurina Vallon.MENU PER UN DIA DE FESTA GROSSA. Arnau Mir Sampol,"Regidor".Imatges d'Ahir: CARNAVAL IL.LEGAL (Anys 40).Comentari d'En Biel de Son Nadal.

blita collabortici6 vital FINS AL 31 DE GENER DE 1994

elf"- FE S-TEDONANT

TR D'ORGANSre) 40 45 79

• •FUNDACI6

"DEIXALLES"

Treballem per la justícia.

411) CARITAScep Collabora

9

Montaura

Lenguaientras cada cualarrima a su ascua

la inútil sardina de lapolémica entre castellano ycatalán, una encu;staasegura que son lasmatemáticas, y no una uotra lengua, las que sellevan la palma a la hora delos suspensos. Si se dejasea los catalanes utilizar sulengua como quieran, quepara eso es suya, y sedestinasen los esfuerzos amejorar las matemáticas,todo el mundo saldríaganando, incluso lospolemistas, que igual seaprendían la tabla delnueve.

cp•J'PAGAN' A LES PERSONES NECESSITADES ACOWDES Al DREIU61

10 PESSETES PER CADA LLAUNA RUN NE TU ENS PORTSEnguany. DEIXALLES E ddm l'uportututat dander les personas min necesauades acollules al

"REFLIGI'. pagant-Ias 10 ruse., per cada llama qua tu ens 'naafi. Aconseguieen, .ila 91m

unmans personas nnrun "aguinaldo" de REIS. A men, cql.lanararia en una tama de remlatge

neteja de la teva mow.

¡ COLLABORA-HI !porta'ns les teves Ilaunes buidesa "DEIXALLES", Curd de Salud, 63- Palma, de dilluns a divendres, de 9h. a 13h y de 16h. a 19h.

LES ILLES BALEARS TENEN LLENGUA PROPIA.EMPRAU-LA SEMPRE!

rMontaura

Tirant amb fona

Miguel Julià ProhensRifted I esalptor

Llengua, consciência de país

D ins la nostra identitat nacio-nal, que arranca l'any 1229amb la conquesta de Mallorca

pel rei En Jaunie, excel-leix des de elprimer moment fins a l'actualitat, larealitat del llenguatge dels manor-quins els quals, amb la resta deb du-tadans dels Pailsos Catalans, modela-ren la llengua catalana.

Nostra llengua nasqué i cresquélliurement, d'acord amb la situaciód'autogovern de que gaudiem, for-mant part de la Corona d'Aragó pri-mer i de la Castellano-Aragonesa des-prés. Emperò Felip V, amb el Decretde Nova Planta de 28-11-1715, iniciala nostra castellanització, fenomenque s'intensifica en el segle XIX i cul-mina durant la llarga Dictadura fran-quista; i avui, tot i que ha xorat iaconseguit irunillorables nivells lite-raris i un Estatut favorable, topa ambgreus entrebancs per al seu fis nor-Mal, resultat del secular tracte opres-siu i de la imposició del castellà, acausa de la pressió de la inmigracióespanyola, que molt difícilment s'in-tegra, i a consequencia de l'actualallau de mitjans de comunicació enforaster.

Cal reconèixer que darreraments'ha produit un canvi. La Constitucióespanyola ha reconegut l'oficialitat dela nostra llengua, juntament amb lacastellana, i gaudim desde 1986 d'unaLlei de Normalització Lingüísticareeixida; emperò a la practica no éseficaç. Es com alto del refra: «Gran es-glésia i pocs perdons». Si, gran llei ipoques obligacions.

•L a Constitució ens imposa a

tots «el deure de conèixer lallengua castellana i el dret

d'usar-la»; per contra autoritza lanostra llengua, sense irnposar-ne capdeure. Tampoc el nostre Estatut, queens reconeix el dret, no estableix capdeure de conèixer ni d'usar la llenguacatalana. Aquesta per tant esta engreu desavantatge, per llei, amb lacastellana.

Es evident que hem sofert una ex-torsió lingüística irreparable; es obvi

que, per prendre decisions sod-lingüístiques encertades cal tenir benen compte la conjuntura social; iLambe es dar que no pot presumird'una legitimitat definitiva una situa-ció legal que consuma tot el procésd'involució de la nostra llengua.

Tenint en compte tots aquests ex-trems, el que caldria seria capgirar elmarc legal, de tal forma que el catalãesdevingues legalment un dret unaobligado nacional i el castella fosnomes un dret personal concedit perIa nostra nació. Aix() hauria d'esserabd, perquè, en estricte dret natural,cap nació ni cap estat plurinacionalpot imposar l'idioma d'una nacionali-tat a les altres. Aquest tort és el ques'ha cornes a l'Estat espanyol i sensecap reciprocitat de drets i obligacionsentre nacionalitats.

Així doncs es veu palesament quel'Estat empra un doble tracte amb elsespanyols, segons que siguin castella-no-parlants o no ho siguin. A aquestsels imposa el castella i, per això ma-teix, el bilingiiisme; als altres, als cas-tellano-parlants, només la seva prò-pia llengua, passant-los per alt les al-tres llengues i cultures espanyoles,fomentant abd la mentalitat d'espan-yolitat exclusiva del castellà.

De mes a més, l'Estat recolza, ambels doblers de tots, grans i costosesempreses de difusió mundial del cas-tellà, marginant d'aquest projecte lesaltres llengues de l'Estat, com sinomes fos espanyola la llengua caste-liana.

A aquesta mentalitat, principalcausa de la discriminació, la tenimdins ca-nostra, en el mateix Governautonòmic. Basti recordar que «LaLlei de Fundó Pública», gestada iaprovada pel nostre Parlament, esta-bleix l'obligatorietat del castellàper accedir a una funció pública ales Balears; i, per contra, el conei-xement de la nostra pròpia llenguanomes hi és considerat com un merit.Aquesta es la gran mancança. Així re-sulta que, per llei i de fet, ningúte l'obligació ni la necessitat de conèi-xer nostra llengua ni molt menys d'u-sar-la. Ni els propis funcionaris deIa nostra Administració. Ni alguns

parlamentaris i consellers.

•T otes aquestes conseqüències

venen de la mateixa arrel. Esque el factor mes nociu no ha

estat la prohibidó oficial del català,sinó robligació formal del castellà.Per mor d'aquesta obligació la lien-gua castellana segueix essent neces-&Via per llei i per la pressió perma-nent del fet espanyol. Mentre la llen-gua castellana sigui la llengua neces-sària i la nostra no ho sigui, mentreun nadiu necessiti el castellà i unirunigrant pugui passar molt be senseconèixer ni brot de mallorquí, totsels esforços de normalització lingüís-tica seran inútils i estèrils, permolt i be que el mallorquí s'ensenyia les escoles, com s'ensenya l'angles itampoc es parla normalment al ca-rrer.

Aquest es un dels estels que han decentellejar al cel de tot politic nacio-nalista. La llengua es una necessitatvital de supervivencia i esplendor na-cional. Si perdem l'idioma, deixamd'esser qui som. Per tenir conscienciadels nostres valors essencials, caltenir-la de la nostra llengua, vehiclede tots els nostres sentiments.

Endemés, aquesta consciencia re-dama fermes actuacions de l'homepolitic, per tal de fer-la tail i necessà-ria per treballar i viure aqui. La forte-lesa de la nostra nació es conjuga is'ha de conjugar amb la seva vitalitatcultural i científica. Sense aquestanomes som un apèndix, una sucursal,on es treballa molt i es paga més.

Si ets ver mallorquí i més si treba-lles de politic nacionalista, forçat ésque tenguis consciencia de que la im-posició d'una llengua forana fer elsnudis mes intims de les persones i deles nacions i de que no es pot estarapàtic ni tolerar que es perllonguiaquest trauma. Forçat es fer pujar imantenir a flor de pell l'orgull d'éssermallorquins i de parlar-hi. Parlar-hisempre. Per dos motius: per ser unmateix i per ensenyar els qui no ensaben i ungir-los amb l'aroma, comdiu el poeta, de les nostres paraules.

AZt4A

Montaural

CRONICA Utt1=113

OCTUBRE.-

A principis de mes començaren lesobres de construcció de la depuradora deles aigiies residuals a la finca dita CanMorat. Semi finançades per l'Institut Ba-lear de Sanejament (IBASAN).

Lambe' durant aquest mes començaren elstreballs d'urbanització de la finca CasBirro, al nord del camp de futbol, situa-da a la Zona B Classificada com "Extensi-va Baixa" segons les Normes Subsidiariesvigents. S'ha obert un vial que comunicaels trasts amb el carrer Margalida Sin-tes.

El dia 3 tingué Hoc la III Pujada aLluc a Peu. La pluja feu que fossin moltpocs els que realment pujaren a peu. Amés la coincidència amb una peregrinacióde Marratxí ocasiona que la basilica deLluc no pogués acollir tots els partici-pants. Les condicions metereolbgiquesadverses i la supressió del dinar comuni-

tari donaren com a resultat una pujadamolt deslluïda.

El dia 17 nasqué Joana Maria, filla deFrancisca Verger i de Nofre Alba Mateu.Enhorabona.

El dia 21 visitaren Mancor setze alum-nes del Col.legi Pildammsskolan de laciutat sueca de Malmö. Estaven a Mallorcaamb un intercanvi amb alumnes del IB Be-renguer d'Anoia d'Inca. Després de visi-tar Massanella i l'Església parroquialforen rebudes a l'Ajuntament per la regi-dora Maria del Carme Valdivielso que lesobsequia amb un refresc i un petit recorddel poble.

El dia 23 l'Associació d'Amics de laTercera Edat anaren d'excursió, visitantel santuari de Montision de Porreres iPorto Cristo, on dinaren. Foren 81 elsinscrits que a pesar d'un petit accidentsofert per una excursionista, s'ho passa-ren de lo millor.

El dia 24 s'inauguraren les ins-tal.lacions de bombeig d'aigua del poudel Clot de Massanella que permet refor-çar el subministrament a Selva i a Man-cor. Hi assistiren el President del Go-vern Balear, el Conseller d'Obres Públi-ques i Ordenació del Territori, D. Barto-meu Reus, de descendència mancorina, iels bathes i regidors de Mancor i Selva.Beneí el pou i instal.lacions anexes elrector de Mancor Mn. Bartomeu Fons.

Montura 5

Durant el mes començaren les activi-tats dels diferents cursets que organitzal'Ajuntament. El de tennis té 16 ins-crits, el de punt de calça 6, el de ballsmallorquins 68, el de ioga 10, el de ce-ràmica 15 i el d'art floral 20.

NOVEMBRE.-

El dia 6 es clausuraren els actes com-memoratius del II Centenari del naixementde Joan Josep Amengual i Reus amb la pre-sentació del llibre "MISCEL.LÀNIA HOME-NATGE AL DOCTOR JOAN JOSEP AMENGUAL I

REUS" el qual conté treballs de Pere Fu-llana Puigserver, Jaume Corbera Pou, An-toni-Lluc Ferrer, Jaume Capó Villalonga iGabriel Fiol Mateu, tots glosant la vidai obra de l'homenatjat. L'acte acab& ambun selecte concert coral de la CapellaMallorquina, baix la direcció de Mn. Ber-nat Julia, destacant l'actuació de lasolista Mercè Riera, filla del mancoriFelip Riera dit del Forn.

Hi assistiren les autoritats locals,de Selva i Binissalem com també l'Honora-ble Conseller de Cultura, Educació i Es-ports Sr. Bartomeu Rotger.

El dia 7 mori madó Margalida Pou Rierade 83 anys d'edat. Acompanyam en el sen-timent els seus fills Antònia, Apol.lbni-a, Felip i Gabriel, aquest darrer, Batlede Mancor. Descansi en Pau.

El dia 13 a Santa Llúcia es reunirenels batles de la Comunitat des Raiguer.Discutiren assumptes relacionats amb elfuncionament de l'entitat deixant damuntla taula el pressupost pel proper any.

El dia 13 actuà en el Casal de Culturael "CIRCO MAGIC" que feu les deliciesdels més petits.

El dia 18 començaren les obres de re-paració del pis del canif dit antigamentde Ciutat a Massanella. Es clona una capaasfàltica al tram entre Massanella i el

,ku,s

Montaural6

torrent de la Coma Rotger i es taparenels clots fins el pou comú.

El dia 20 es celebra la X DIADA ESPOR-TIVA, en un ambient gèlid i decadent ambpoca participació i amb absència de pre-mis. A pesar que per la torrada havia queaportar una quantitat simbòlica, a dife-rència dels altres anys que era gratuita,resultà animada i concorreguda.

DESEMBRE.-

El dia 4 l'Associació d'Amics de laTercera Edat anaren d'excursió, berenanta Sant Joan i dinant a Vilafranca. No vahaver-hi molts inscrits, però els que hianaren estaven d'acord en qué fou una deles més lluïdes de les moltes que s'hanfet.

El dia 8 batiaren Joana Maria, fillade Francisca Verger i Nofre Alba. En fo-ren padrins Joan Alba i Catalina Verger.Felicitats.

El dia 13 es celebra la festa de SantaLlúcia en la forma habitual: torrada a lavigilia i missa a la diada.

El dia 18 es casaren a la parròquiaAntoni Alba Martorell i Carolina MartiMateu. Moltes felicitats.

El dia 22 a primeres hores de la nit,un grup d'anglesos residents a Mancor,junt amb nins mancorins que portavenIlanternes, recorregueren el poble can-tant cançons nadalenques tan angleses comen català, acompanyats al violi per Geor-ge Giri. La festa l'organitza des de facinc anys Dianne Minshall que hi aporta amés dues someres seves. Es una manerasimpàtica de felicitar les festes alsmancorins per part de la colònia anglesa.

El dia 24 els membres del jurat quehavia de donar els premis del XI ConcursInfantil de Betlems, que organitza l'A-juntament, recorregué les cases dels 26inscrits. Després de llarga deliberació,ja que n'hi havia molts amb mèrits perser premiats, els reparti així:

Primer premi: Antònia i Felip MartorellMartorell

Segon premi: Pere Abrines AmengualTercer premi: Maria Antònia Coll Mateu

Montaura

També es concediren premis especialsal club d'esplai S'Estel i al Col.legiPúblic Montaura

Les matines de Nadal resultaren moltsolemnes gracies especialment a l'actua-ció del Cor Parroquial dirigit per JaumeGual i acompanyat a l'orgue per BartomeuRipoll, i a les aportacions dels membresmés petits del club d'esplai ben selecci-onats per els monitors. Pere) els verta-ders protagonistes foren en Pere Perellóque pronuncia el senile) de la Kalenda, naCatina Martorell Ripoll que cantà el cantde l'Angel i na Catalina Gual Reynés quecanta el secular cant de la Sibil.la.

L'Associació d'Amics de la TerceraEdat despediren l'any veil i reberen elnou amb una festa itinerant: soparen enel seu local del Casal de Cultura, anarena ballar a Can Bernat, menjaren els dotzegrans de raïm a la plaça de l'Ajuntamenti tornaren a ballar fins que el cosaguanta a Can Bernat. Aix() si que és mar-xa. Hi ha que ressaltar que quan el re-

llotge de l'església tocava les dotzecampanades màgiques, la plaça de l'Ajun-tament estava plena de gom a gom, ambmolts de mancorins i també amb molta degent que un no sabia d'on havia sortit.Pere) tots, veins i externs, foren obse-quiats, amb el raïm que duu sort i ambcava, pel nostre generós Ajuntament. Ique sia per molts d'anys. Feliç any 1994.

Gabriel Fiol Mateu.

7

Boicot total al pla d'incineració dels residus: no llencis ni un gram depaper o cartró als ferns

Ja ho hem dit: incineració i reciclatge són incompatibles, i això s'explica fàcilment, perquè si als ferns els I levam lafracció que més interessa en el reciclatge (en particular, tot el paper i cartró), el residu que queda té un poder calorific moltbaix, insuficient per a fer rendible la incineració. Per això es hipòcrita l'actitud del president del Consell de Mallorca quanimpulsa la incineració i a la vegada afirma que no s'oposa als esforços de reciclatge. I per això nosaltres, des d'aquí,imploram un boicot total al pla d'incineració (si arriba a tirar endavant), consistent en col.laborar, cadascú des de ca seva,a la classificació dels ferns com a minim en tres fraccions (paper i cartro, vidre, i resta). Acumular tot el paper que passaper les teves mans (des dels sobres de propaganda per correu o els diaris fins al cilindre central del paper higiènic), i durperiòdicament el material acumulat a Deixalles (camí Salard, s/n, Palma -devora el Seminari Nou-, tel. 27 22 11) es un hàbitfàcil d'adquirir, i enormement beneficiós per tal de salvar milers d'hectàrees de selva.

S'acordà que les festes locals per alproper any 1994 fossin el dia 4 d'abril,diada de la Romeria de Santa Llúcia, i el24 de juny, festa del patró de la vila.

El dia primer de desembre es reintegràa la batlia el Batle D. Gabriel PocoviPou per haver acabat la delegació de fun-cions, signada per ell el dia 18 d'agostpassat a favor de D. Jaume Gual Mora.

SESSIONS ORDINARIA I EXTRAORDINARIA DELDIA 30 DE DESEMBRE.-

A la sessió ordinaria s'aprovà l'adju-dicació del bar de la Casa de Cultura aD4 Catalina Suau Alvarez i a D. MelcionMassip Rexach per un període de dos anys.

També s'aprovà adherir-se al pla demillorament de façanes del proper any1994.

Hi hagué un intercanvi d'opinions so-bre les properes festes de Sant Antoni,darrers dies de Carnaval i la II Trobadade Mancorins.

A la sessió extraordinària s'aprovàinicialment el Pressupost General pelproper any 1994, segons el següent resum:

INGRESSOS:

Imposts directes 10.744.000 ptesImposts indirectes 1.140.000 ptes

Taxes i altres ingressos 6.227.000 ptesTransferències corrents . 11.102.000 ptesIngressos patrimonials .... 655.000 ptesTransferències de capital .. 1.000 ptes

Total ingressos 29.869.000 ptes

DESPESES:

Despeses de personal ...Béns corrents i serveis .

Despeses financeres Transferències correntsInversions reals Passius financers

11.123.425 ptes

12.261.021 ptes

79.693 ptes4.518.441 ptes

1.600.000 ptes

286.420 ptes

Montaura

Ajuntament de Mancor

PLENARIS

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 29 D'OCTUBRE

Després de la lectura de la correspon-dència i de les disposicions oficials, estractaren els següents punts de l'ordredel dia:

Després d' àmplia deliberació sobre elscriteris a seguir amb l'atorgament deMancies de connexió a la xarxa d'ai-gües potables, s'acordà retirar el puntde l'ordre del dia.

Es concediren, a continuació, set M-ancies d'obres a particulars.

Seguidament s'aprovà el plec de condi-cions per a la concessió del bar del Ca-sai de Cultura.

En el torn de precs i preguntes inter-vingueren el Batle en funcions, JaumeGual, sobre la concessió d'ajuda al Grupd'Esplai per editar una revista commemo-rativa dels seus deu anys d'existència,així com l'acte que es prepara per a lapresentació del llibre "Miscel.lània Ho-menatge al Dr. Joan Josep Amengual Reus",Llorenç Abrines sobre el protocol obser-vat durant la visita del President de laComunitat Autònoma el passat dia 24 d'oc-tubre i sobre la circulació en la zona deTurixant i Es Colomer. Finalment el regi-dor Joan Martorell s'interesa per un es-tudi de circulació en general a tota lapoblació.

SESSIÓ ORDINARIA DEL DIA 26 DE NOVEMBRE. -

Després de la lectura de les disposi-cions oficials i de la correspondència,s'aprovà l'expedient de suplement de cré-dit 8/93 del Pressupost General del cor-rent any per un import de 2.620.000 ptes.

Seguidament es concediren una llicèn-cia de connexió d'aigua potable i altrestres d'obres particulars.

Total despeses 29.869.000 ptes

Montaura _A9 • • • •LA • •1101 • •• • • • • Titi.:TOTOGRAPICA:.:-DE:.:MANCOR

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

El dia 18 de desembre tingué lloc lacelebració de la III MARATÓ FOTOGRÁFICADE MANCOR organitzada per l'Ajuntament.Els inscrits foren vint-i-quatre que tin-gueren des de les 10'30 del mati tins ales 18'30 de l'horabaixa per cercar lesmillors instantànies dels tres temes queeren proposats a les bases de la convoca-tória.

El jurat encarregat de premiar lesmillors obres reparti els premis en laforma següent:

TEMA RACÓ 0 PANORÁMICA DEL POBLE:Primer premi: Toni Coll ServeraSegon premi: Joana M4 Alba MateuTercer premi: Robert Jaras

TEMA UNA OLIVERA 0 CAMP D'OLIVERES:Primer premi: Antoni Femenia CifreSegon premi: Llorenç Abrines ReynésTercer premi: Gabriel Horrach Capó

TEMA DE LLIURE ELECCI6:Primer premi: Antònia Gual HorrachSegon premi: Miguel Vallon i MartiTercer premi: Pere A. Cifre Jaume

Reproduïm a aquestes pagines les foto-

grafies corresponents als primers premis.

Encara que a les bases s'indiqués quesols hi poden participar els majors de

dotze anys, vista la qualitat dels tre-balls presentats pels menors d'aquesta

edat, el jurat, d'acord amb l'Ajuntament,

concedi aquests premis als menors de dita

edat:Primer premi: Macià Sastre Reynés

Segon premi: Maria Janer MartorellTercer premi: Maite Boyer Martorell

Quart premi: Pere Perelló Valloni

Les fotografies seleccionades pels

concursants per optar als premis restaren

exposades a la Sala d'Exposicions Munici-

pal durant les passades festes nadalen-

ques.

La llengfein

de tot

101

DE CA NOSTRA...LLENGUA.

Accent diacritic.

Els mots monosíl.labs, per norma gene-ral, no s'accentuen gràficament. Pere) quandues paraules s'escriuen igual, per evitarconfusions fonètiques i de significat, unad'elles s'accentua gràficament.

També en duen, per la mateixa raó, al-guns polisíl.labs que no n'haurien de dursegons les regles de l'accentuació.

Fixau-vos-hi:

Bé/béns = Bien Be/bens = CorderoEx. Ell duia bé els bens.Bóta/es = Calgat Bota/es = Recipient, verbEx. Li ha caigut la bóta dins la bota.Cós = Carrera, coso Cos = CuerpoEx. Guanya en el cós per un cos.Déu/déus = Dios Deu/deus = Diez, debeEx. El déu Júpiter llançà deu liampsDóna/dónes = Da, das Dona/es = Mujer/ésEx. La dona li dóna paÉs = Es Es = SeEx. El qui es porta bé és bo.Fé = Haz Fe = FeEx. Fé això i tingués fe, tot anirà bé.Féu = Hizo Feu = Hagáis, hacéis, feudoEx. No feu (faceu) ara allò que ell féuabans en el feu (feudo).Fóra = Sería Fora = FueraEx. Fora de casa no fóra tan valent.MA = Mano Ma = Mi (possessiu femení)Ex. Ma mare té la ma' embenadaMés = Más Mes = Mes, mas (conjunció)Ex. Falta més d'un mesMòlt, mòlts = Mo/ido/s Molt/s = Mucho/sEx. Ha mòlt molt de blat.Món = Mundo Mon = Mi (possessiu masculí)Ex. Mon pare ha corregut món.Móra/es = Mora (fruita) Mora/es = Mora(fem. de moro).Ex. La mora es menja una móra.Nét, néta, néts, nétes = Nieto, a, os, as.Net, neta, nets, netes = Limpio, a, os,as.Ex. La néta va ben neta.6s/óssos = Oso, osos Os, ossos = Hueso,osEx. L'ós es menja un osPèl/pèls = Pelo Pel/pels = Por el, por losEx. Li surt un 1)& l pel costa.

PARLEM COM CAL.

El mot casa ha sofert una contraccióconvertint-se en ca. Així ca -meva, ca - te-va, ca -nostra. O bé unit a l'article:Ca'1, ca la; ca's, ca sa. Ex. Ca l'abat,Ca ses monges, etc.

També és molt frequent usar-lo ambl'article personal (Eh, Na). Ca'n o Can(contracció de Ca En) i Ca na. Ex. Ca'n oCan Tomeu, Ca n'Andreu, Ca na Miquela.

Vermei, vermeia, vui, fia, coni, i mol-tes altres paraules s'han d'escriure d'a-cord amb el llenguatge literari vermell,vermella, vull, filla, conill, etc. A lapronunciació popular la i semiconsonant osemivocal substitueix algunes vegades la

VOCABULARI.

Missioner = MisioneroAlferes = AlférezCentinel.la = CentinelaRanxer = RanxeroVirell = PertigueroBassiot = CharcoPuig = Colina, montePujol = CerroPujolet = RibazoSerrai = OteroSerra = Cordillera

FESTES, FIRES I REFRANYS.

Hem estrenat un any nou, 1994. No tot-hom coincideix amb el que ens depararaaquest any nou. Si hi haura reactivacióeconómica, si sortirem de la crisi, etc.Sembla que políticament sera un any moltmogudet ja que a l'any 1995 tendran llocles eleccions municipals i autonòmiques ales nostres Illes.

En el nostre estimat poble tenim unafita important per a les festes de SantJoan. Pensam celebrar la II TROBADA DEMANCORINS. Recordau que la primera la ce-lebrarem l'any 1989 i ens proposarem cele-brar-la cada cinc anys. En trobareu infor-mació en altres indrets d'aquestes paginesde MONTAURA.

Aviat entrarem a les festes de carnes-toltes i a la Quaresma. Pasqua cau prest,concretament el dia 3 d'abril.

Vós present a la reflexió, amb motiudel nou any aquest petit glosat:

Quan arriba un any novelles rebut amb l'esperançade que portare gaubançai sere millor que el vell.

Per() cal no refiar-seconfiant-ho tot a l'atzar:no obtindrem pas bona pescasi no breguem dins la marni un jorn podrem fer la segasi el camp abans no hem sembrat.

Gener

Dia 1, festa de Santa Maria, Mare deDéu. Festa de Cap d'Any.

Dia 5, comença el Quart Minvant. Eltemps serà variable, pot haver-hi tempo-ral. Els Reis arribaran carregats de jo-guines.

Dia 6, Festa dels Reis, a Mancor esrepeteix la celebració del dia de Matinesamb el Cants de la Sibil.la i l'Angel.

Dia 9, festa de Sant Julià a Campos. Ala revetla del sant s'encenen foguerons ies fan torrades.

Dia 11, entra la Lluna Nova. El celestarà encapotat, pot haver-hi pluges ineu.

Dia 17, festa de Sant Antoni. Es cele-bra a molts d'indrets. Amb més resplendora Sa Pobla la vesprada del sant. A Mancortornarà baixar en Rasputín per alimentarSant Antoni.

Dia 19, comença el Quart Creixent. Con-tinuarà el temps variable amb fred i gela-des.

Dia 20, sant Sebastià, patró de la ciu-tat de Palma. També celebren festa a Cos-tix, Pollença i Sa Pobla.

Dia 21, Santa Agnès.Dia 25, la conversió de Sant Pau.Dia 27, arriba la Lluna Plena. Temps de

moltes borrasques, nuvolós.

Refranys:"Aigua de gener, omple ses botes i es

graner", "Gener amarat, mig any assegu-rat", "La lluna de gener, la mes clara del'any i mirar-la no fa dany", "Pel genertanca la porta i encén el braser", "Si pelgener trona, no esperis anyada bona","Lluna de gener molta pluja duu al dar-rer", "Per la lluna de gener talla la fus-ta el bon fuster".

Febrer

Dia 2, Festa de la Candelera.Dia 3, festa de Sant Blai, advocat con-

tra el mal de coll, ronqueres, inflamaci-ons. Encara ara es beneeixen confits, ca-ramels i llepolies.

Aquest mateix dia comença el Quart Min-vant. Hi haurà vents, fred i temps sec.

Dia 5, santa Agueda, patrona de la vilade Sencelles.

Dia 9, santa Apolónia, advocada contrael mal de caixal.

Dia 10, DIJOUS LLARDER. Comença la Llu-na Nova. Temps d'hivern molt variable.

Dia 13, diumenge. A Mancor celebram SaRUETA.

Dia 14, dilluns dels darrers dies, ballde casats a Mancor. Festa de Sant Valentí,patró dels enamorats.

Dia 15, dimarts comença el Quart Crei-xent. Hi haura temps ventós amb núvols iclarianes.

Vejam algunes gloses de carnestoltes iquaresma:

Pes darrers dies fan bullajo no m'havia temutMadona, jo som vengutper sa tallada de xulla.

Adéu Dimecres de cendra,que el dimoni se t'endugui!Per quatre dies de grasset setmanes de dejuni!

Dia 16, dimecres de cendra, comença laQuaresma.

Dia 26, comença la Lluna Plena. Hi hau-rà temps sec i tranquil.

Dia 27, festa de la Beata Sor Franci-naina Cirer a Sencelles. Es l'aniversaride la seva mort.

Refranyer:"Febrer el curt, si entra dolent, pit-

jor en surt", "Febrer curt, pitjor queturc", "La casa ben governada pel febrerfa escabetxada", "Trons de febrer, dolentsper la vinya i bons pel sementer", "Pelfebrer un dia a n'es sol i s'altre a n'esbraser", "Sol de febrer mai dura un diasencer".

Montauta

Març

Dia 4, comença el Quart Minvant. Hihaurà temps clar, sec i tranquil.

Dia 8, festa de sant Joan de Déu, fun-dador de l'ordre dels Germans Hospitala-ris.

Dia 12, comença la Lluna Nova. Hi hauràvents forts.

Dia 19, sant Josep.Dia 20, comença el Quart Creixent. Tor-

narà haver-hi vents forts del NE.Dia 25, festa de l'Anunciació de Maria.Dia 27, diumenge de Rams. Comença la

Lluna Plena. Hi haurA vents suaus, humitati bon temps. Avui entram a la Setmana San-ta

Ja som a Setmana Santaque sein d'aprop es confits!Desgraciada bergantaque el divendres no n'has vists.

Dia 31, Dijous Sant.Dia 1 d'abril, Divendres Sant.Dia 3 d'abril, Diumenge de Pasqua.

Alegrem's tots amb l'Esglesiai amb sa mare del Senyorque hem arribat a sa Festade la Resurrecció.

Refranyer:"Març ventós, abril plujós i maig hu-

mit, fan el pagès ric", "El marc marceja","Marc ventós i juny calent, bon vi i bonforment", "Marc marcador, que de nit L3fred i de dia calor", "El març té trenta-un dies i tres-centes fesomies", "SetmanaSanta marçal, molta pluja í temporal".

Jaume Gual Mora

••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••

ARA HA FETEn et daaaea tnimeztne de L'any 1973

ea comentava pet pobte:

Que et dia pnimen d'octubne moni aInca zobtadament Vapanettadon muntcipatSa. Jaume Roig. La ptaga vacant t'ocupaet també apa-it ettadon Sn. Antont Ancaz.

VINT ANYSQue et dia 22 d'octublté Leo Mizzione-

nez delz Sagaatz Cono pazzanen a negentanet Santuant de Santa Ltacia amb t'eumiba-da de Son Pnezentació Vidal i Son MaaiaC. Potanco.

Que t'ajuntament 4éu cetebnan un dune-aat pen t'anima del Paezident del Goyen/1,Atminatt LuLó Canneno Btanco, moat enatemptat tenaonizta et dia 20 de dezembnedel mateix any.

Que no ez cazd, nt mord. ningú a Mancoa,en canvi naixenen Beanadi Mateu Maatoaeqq,et dia 2 1 d'octub4e, Maia Angela Vatto4iPot et dia 29 d'octub4e L Magdalenatoaett Ripott et 15 de dezembne.

Com zia que no tenim cap imatge d'ac-tez púbticz cetebadtz en dit danaea tai-meztae de 1973, uz o4entm aquezta viztade duez jovenetez, Etionon AmenguatMata Moaanta, dizpozant-ze a paezencianun pantit de 4utbot de L'equip juvenitMon-tau/ta dez de ta penya del camp de {tut-bot. I quan diem "penya" no voiem dia capaynupació ezponttva, zinó penya amb etzentit yeotógic. Aquezta penya ena mottcanacteniztica del no-tae camp d'ezpoatz4inz que queda tapada pea tez gaadezconztauidez a L'any 1989. La 4otogita4iaiteptoduida 4ou paeza pet dezembae de1973, ez a din, ana a 4et vint any...

(de diveazez 4ontz)

..4 .10).taura

Cançoner popular deSant Antoni

«Sant Antoni es un senyor- que esta dins una capella -guarda sa seva porcella -pero ses dels altres no..

«Sant Antoni va per mar -sonant una campaneta - I enla seva esgiesieta - tots elsangels fa cantar..

«Sant Anton i és un bonsant - I gut t6 un dobbé l'hidona - parqué mos guards'animai - tant si és de pelcom de ploma..

«Sant Antoni és un santveil - és més veil que hl ha as'ermita - all mos dona pastafrita - I coques como un gar-

«Sant Antonl I el dimoni -jugaven a trenta u - el dimo-ni va fer trenta - I Sant Anto-ni trenta u..

«Digau Visca Sant Antoni- amb so mocador a n'es coil- amb so só des picarol -ferem fugir el dimoni».

«Sant Antoni para novas -per dins mates I clapers -per guanyar quatre doblers -I ferse unes barquesnoves..

«Sant Antoni de Viana - siem donau un Jove hermas -vos vaig prometre d'Agost -una auveia I un xot tos - Iqualque vellet de llana».

.Sant Antoni ses sabates-les m'haurieu de deixar -parque anit tenc d'escorxar -un gat qui no agafa rates..

«Sant Antoni predicava -predicava a poc a poc - man-tras s'encenia es foc - sa so-brassada forrava..

«Sant Antoni gloriós -guardaunos aquesta bota -que de vi no en beureu gota- ja el beurem noltros pervos..

«Sant Antoni es un santvel - du sabates de gamusss- no se pot mantenir ell - I volmanten ir sa cussa..

«Sant Antoni des Fangar -no estigueu arraconat - sor-tiu enmig des rotlat - que esmolts anys vos volemdonar..

«Sant Antoni gloriós -guardau-mos sa porcelleta -I tendrem una pesseta - peruna missa dir-vos».

«Sant Antoni és es patró -de Maó I Ciutadella - IIpegam en sa botella - per-que no tenim tassó..

«Sant Antonl de Viana - ésel desset de gener - ventu-r6s homo gut té - sa donaque no l'engana..

«Sant Antoni anava curt -abrigat amb un llençol - Imos ha duit unes sabates -per anar a lugar a futbol..

«Sant Antonl és un vaixell- dels més grossos de la mar

J' que ell no pot refrescar -refresquem noltros per ell».

«Dia desset d'aquest mes- Invocarem Sant Antoni -perque diuen que el dimoni -tot ho vol dur de través..

«SI vols cancans de picat- comana-ho a Sant Antoni -mal te toc un Damp forcat -forrat de polido dimoni.'.

«El desset es Sant Anton!- I el vint Sant Sebastià - quibones obres fall - no tendrapor del dimoni'..

«Valg sentir cantar unpuput - per darrera d'unamata - I va dosser una beata -que forçava un geperut..

«Sant Antoni!: ¡Unamissa! - ¡Sant Antoni!:¡Dues, tres! - Quant tengutos'ase defora: - ¡Sant Anton!,no he dit res!.

«Sant Antonl va per mar -tocant una campaneta, - de-dins la seva barqueta - totslos peixos, fa ballar..

«Aqui es hada una ponce-lia - que es padri n'està ala-bat. - Dona tanta claredatcom Sant Antoni Abad - adins la seva capella..

«Vostra cara és un mirall -de ta senyora Jusepa - corrde la lisca a la Meca - I no seca3ará maim.

«Sant Antoni la s'acosta -Ja comensam a cornar -adins sa vita d'Artà - sabenfer pans sense crosta..

«Sant Antonl glorias -anomenat de Viana - a SaPobla leis favors, - protectorde tanta fama..

«Margalida heu de fer via -I prest vos heu de casar -que En Tomeu em va contar- que, si no et por alcançar -un dia se'n ankh - a l'ermitaqua habità - Sant Antoniquan vivia».

«Sant Anton( de Viana - ésa desset de gener - qui beuprimer o darrer - sempre beude bona gana..

«Sant Antonl gloriós - pespoble de Son Servera - hl hamolta gent que espera - labenedlció de vos..

«Noltros som una pandilla- que venim a refrescar - tantsi es Toni com Tortilla - sabotella m'heu de dap..

"Festes de Sant Antoni"

Montaural

OBRES:: DE::REFORMA::AL::SANTUARI::DE::SANTA::LLÚCTh

L'4

Fa més de dos mesos que començaren al'ermita de santa Llúcia obres de remode-lació i embelliment dels anexes a la ca-pella i a tot l'entorn de l'edifici.

Temps enrera, entre els anys 60 i 70,les edificacions anexes a l'antic oratorivaren créixer de formes desmesurades detal manera que destruïren tot l'entorn.La poca sensibilitat urbanística féu queel nostre Santuari rebés, en to despec-tiu, el nom de caixó, muntanyola que sem-bla que s'ha d'enfonsar pel gran pes delciment que li va caure al damunt.

Les obres que es fan consisteixen enenderrocar el buc de formigó que hi hadarrera la capella i que no s'acabariamai. Per altra part s'embellira la façanaprincipal de l'edifici. També es refà lacoberta. Tot això sens dubte donará unnou aire a la construcció que quedaraintegrada un poc més dintre del seu en-torn.

Hem volgut aclaWir, perquè sembla quehi ha hagut mals entesos, qui fa lesobres i sobretot qui les paga. Per aixòens hem posat en contacte amb l'Ajunta-ment i hem tret la següent informació:

El Projecte LEADER que, entre d'al-tres, té com a objectiu la regeneració dela nostra Serra de Tramuntana, dóna unesajudes, que provenen de la Comunitat Eco-nòmica Europea, per a tal fi.

Per això l'Ajuntament, previ acord ambel Bisbat, va presentar un projecte deremodelació del santuari, per un costtotal de 32 milions de pessetes, delsquals se'n concediren 19. Es a dir: 19milions els aporta el projecte LEADER i

els restants 13 milions el Bisbat.

El motiu de qua fes la sol.licitudl'Ajuntament i no el Bisbat directament,fou perquè el percentatge a aportar perl'entitat sol.licitant hauria estat mésgros d'haver-ho fet el Bisbat.

Per tant idà, l'Ajuntament només hafet d'intermediari. Les obres han estatcontractades pel Bisbat i l'arquitecte

que dirigaix les obres, el Sr. Gamundí,també esta contractat pel Bisbat.

La iniciativa és del tot lloable. Desd'aquestes pagines de MONTAURA volemagrair al projecte LEADER i als seus ges-tors, les ajudes rebudes que beneficienel nostre poble i el nostre entorn.

El puig del santuari, bé al peu de laSerra de Tramuntana, visible des de moltsindrets de la nostra comarca, produïa unimpacte urbanístic molt considerable. Lareforma era del tot necessari, encara quenomés se li haurà rentat un poc la cara.

Luontauta 15

TOPONIMIA:.:DOCUMENTADA: . : .:( .25)-

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •RAFALS Es (Mss). Sobre el mot rafal, tanabundant a la toponímia mallorquina, hiha divergents opinions sobre el seu sig-nificat. Des de considerar-lo com assen-tament agrícola de propietat individualenfront de l'alqueria que seria un assen-tament d'un grup clAnic o tribal, tancatper a bestiar, zona muntanyosa propera aterritori de regadiu de no gaire extensiócasa alhada al camp o com a pobres caba-nes de pastor. (Sobre aquesta qüestió espot consultar l'article "Eren ramadersels rafals de Mayurqa?" de Miguel Barce-ló, Joan Pinyol i Angel Poveda a "LESILLES ORIENTALS D'AL-ANDALÚS" Palma 1987)Pel que respecta als Rafals de Massanellaes tracta d'una zona muntanyosa, de ca-racterístiques peculiars, diferenciada deles terres planes considerades com alque-ries i que ben bé podien tenir un signi-ficat ramader. No hi ha noticies d'habi-tacles fins ben entrat el segle XIX. Lesnoticies històriques que he trobat sóndel 26 d'octubre de 1359 en què es citaun Rafal de Massanella dividit en duesparts, una de P. Castlar i l'altra delseu fill Joan que viu a Inca i que lavengué a Guillem Castlar, habitant deMassanella. Confrontava amb el camí d'In-ca a Aumallutx i el de Massanella a Bini-arroi (ARM T-10). L'altra nota històrica,del 20 d'abril de 1390, es posa a subhas-ta per deutes de censals el Rafal d'enFrancesc Coch que confrontava en duesparts amb l'alqueria de P. Castlar, ambel camí a Aumallutx i amb l'honor de B.Canyella (ARM C-3106). Totes aquestesparts i el topònim anterior, Rafal deBellaguarda, acabaren en poder de la po-tent família Abri-Dezcallar, i això ex-plica que des d'antic es conegué en laforma plural. A l'any 1893 passaren apropietat del Sr. Joaquim Coll i Casta-nyer de Can Barra d'Or, juntament ambtota la possessió de Massanella. Una fi-lla d'aquest senyor que la rebé per he-rència la vengué al financer Joan March iels descendents d'aquest a l'actual pro-pietari D. Jordi Moranta.

REGANES Ses (Mn). Part de les Fontanellesque a l'any 1768 era de Joan Vicens, Ali-as Perri, d'una quarterada d'olivar igarriga i que confrontava amb les finquesd'Escorques (ARM P-237).

ROCA DELS COLOMS (Mss). Apareix citadacom a confrontant de la pega de terra quea l'any 1306 Raimon Coch vengué a PereMateu, tots de Massanella (ARM T-1).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •ROCA DELS FALCONS (Mss). Es citada el 30de juny de 1374 com a confrontant de lapossessió dels Campassos de Massanella(ARM T-16).

ROCA PLANA Sa (Mn). Era una part de lesFontanelles que a l'any 1768 era delsgermans Pere i Joan Pou, Alias Cor, i al'any 1819 era de Catalina Pou (ARM P-259i P-265).

ROTA Sa (Mss). El 2 d'octubre de 1490Bernat Rotger la vengué a Esteve Coch.Confrontava amb camí de Massanella a Man-cor, Olivar de Guillem Abrí-Dezcallar iamb el Pujol del comprador (ARM T-31)

ROTA D'EN BATLE (Brr). Escrit també Rotad'en Balla, el nom li prové del qui fouel seu propietari, Bartomeu Batle, natu-ral de Lloseta, que vengué una part a lafamília Alorda de Can Cilis de Biniarroiamb anterioritat a l'any 1533. En ditany, Bernadí Alorda vengué una part aBlai Reus que confrontava amb Sa FontGarrover, amb un torrent i amb terra dePere Alorda, dits Los Cairats (ARM T-33).El 10 de gener de 1563 Cecilia Alorda deBiniarroi capbrevA una part davant laCúria de Paborde de Tarragona (ARM T-53).El 29 de desembre de 1619 Joan Alordavengué una part a Gabriel Coll de Sa FontGarrover, a la qual uní, i que a més con-frontava amb S'Estorell i amb Can Massip(ARM T-38). A l'any 1709 encara hi haviauna part propietat de Pere Batle de Llo-seta, descendent del primitiu propietarique confrontava amb AlmadrA, S'Estorell iSes Cases Noves (ARM T-55).

ROTA DE S'ERMITA Sa (Mss). El 30 d'Agostde 1595 es citada com a confrontant delsdrets que Guillem Abrí Dezcallar vengué aPere Martorell de la muntanya que haviaestat comuna de Massanella (ARM T-37). Al'any 1729 estava immiscuida dins la mun-tanya dels Martorells i encara hi haviavestigis de l'edifici de l'ermita i d'unaljub (ARM T-55).

ROTA D'EN JORDI (Brr). Es citada a l'any1356 en que fou venuda el dia 30 de generper Gabriel Morro a Francesc Pou (ARM T-9). El 16 de març de 1381 era d'ArnauSoler de Biniarroi el qual la vengué aBernat Canella de Mancor (ARM T-17).

Font documental:ARM: Arxiu del Regne de Mallorca

Gabriel Fiol Mateu

16 Monta ura

ENTREVISTA: ARNAU MIR SAMPOL "REG I DOR"

Havia sentit parlarmoltes vegades de l'amoN'Arnau Mir, un mancorique era cuiner de l'HotelFormentor, però no haviatengut mai l'oportunitatde conèixer-lo personal-ment.

Després dels contactestelefònics, - ja que l'amoN'Arnau resideix al Portde Pollença - conveniremen trobar-nos a casa de laseva filla a Inca, al pisde la plaga d'Espanya. Ellacostuma venir a Inca cadadijous i els diumenges enqué el Constància juga aInca, és un gran aficionatal futbol.

Era el dia dos de de-sembre horabaixa quan acu-direm, amb en Biel Fiol, aparlar amb l'amo N'Arnau.Ell ja ens esperava a cala seva filla. Fetes lespresentacions, començàreml'entrevista.

Quants anys teniu?.Tenc setanta-dos anys,

es mes de novembre passatles vaig complir.

Qué recordau de Man-cor?.

De quan era petit nopuc recordar moltes coses.Quan jo vaig néixer, esmeus pares tenien un res-taurant a Lió i quan haviade néixer un fill, mu marevenia a Mancor, i en havernascut es fill, el donavaa dida. Crec que jo vaigestar poc mes d'una setma-na a Mancor perquè em va-ren donar a dida a LLose-ta. Per cert que sempre, iencara ara, mos hem fetmolt amb es fills de sadida que sempre he tengutcom a germans.

Quan vàreu néixer, id45,els vostres pares vivien aLió?.

Mon pare va comen carper tenir un restaurant aMarsella. Se'n va anar deMallorca, va començar decambrer. Més tard va ve-nir, i ja casat, se'n vaanar cap a Lió. Allà mumare va morir quan jo no-més tenia dos anys, prâc-ticament jo no l'he cone-guda.

El vostre pare era deMancor de Cas Regidor?.

Si. Mon pare tenia dosgermans, el tio Arnau i eltio Joan, aquest té unafilla, una cosina meva,que viu a Inca. Tots doseren caps de cuina.

Fou el tio Arnau que vavenir a cercar-me, jo no-més tenia cinc anys, i emdugué a Lió. Mon pares'havia tornat casar, itant mu mare com sa quefou sa segona mare, sempreforen es brag dret delnegoci de mon pare; tantuna com l'altra foren esvertaders caps de cuinadel restaurant.

Després ja vaig venir aMallorca, vaig estudiaraqui, primer a La Salle idesprés a Sant Francesc.Hi vaig estar poc tempsperquè després va venir eltio Manuel Cavaller, queera casat amb una germanade mu mare, sa tia Maria.Jo tenia poca facilitatper s'estudi, sobretotperquè tenia poca memòria,mon pare volia que jo ten-gués una carrera, però nopogué ser. Vaig anar aclasse amb el tio Manuel iamb ell vaig aprendre esestudis primaris.

L'amo N'Arnau fa elogisdel mestre. En Biel Fiol ijo li deim que el conei-xem, ja que tots dos hemestat alumnes seus i somconeixedors de la sevaactuació com a mestre itambé com a batle del po-

Montaura

ble. L'amo N'Arnau conti-nua.

Després mon pare es vaposar malalt - tenia s'es-tómac malament - i va ve-nir a Mallorca. Es seusogre ii va donar un nego-ci de rajoles i ciment. Al'any 1931 va entrar laRepública, es sous pujareni ell va dir que no podiaanar. Va abandonar aquestnegoci i se'n va anar aParís. Més endavant jotambé vaig anar a París.Alla em tornaren posar as'escola que també era deLa Salle. Vaig anar a es-cola fins a quinze anys.Així i tot mon pare no escansa de fer tot el possi-ble perquè jo estudias,per això em va posar des-prés a una escola que alládeien "comercial". Vaiganar-hi dos anys més.

Després mon pare emdigué que si no volia es-tudiar passas a fer feina.Vaig començar en es seunegoci, primer escuradorfins a arribar més amunt.Ell ho feia per veure sijo preferiria estudiar.

Fins quan estAreu aParis?.

Fins que vaig haver defer es servici. Era l'any1942. Estàvem a sa segonaguerra mundial i sa fron-tera amb Espanya estavatancada i jo no podia ve-nir. Vaig anar el Consolatespanyol de París. Allá emdigueren que no em preQcu-pàs i que anas alla cadames i nosaltres l'informa-rem de les possibilitatsde passar sa frontera ono.

A ca nostra venienmolts d'oficials i altregent. Fou per mitjà d'unoficial alemany que vaigaconseguir un visat perpoder passar sa frontera.Vaig arribar quan feiaquatre mesos que es meureemplag" ja s'havia en-tregat. Amb es documentsque vaig aportar aquests

quatre mesos ja comptaren.Vaig fer es servici a In-ca. Va ser quan ens enamo-rarem amb sa meva dona,que ja coneixia de quanera ben petita ja que ana-va a comprar es pa a caseva.

Llavors ja no vos netornareu a França?.

No. Jo me'n volia tor-nar a Paris i mon pare emdigué que millor que men'anas fadrí, pels proble-mes que podria tenir. Sameva dona, aleshores al.-lota, em digué que si men'anava no importava tor-nas. EM va convèncer i novaig partir. Mos casaremaquí a Inca. Tota sa famí-lia també va venir desprésa Inca.

Quê féreu després?.Mon pare tenia un res-

taurant a Madrid a mitgesamb es seu gendre, casatamb sa meva germana Elio-nor i ens proposà anar afer feina amb ells allá.Hi anArem. Es restaurantes deia "Noche i dia", iestava al número 1 descarrer Major, just devorasa Porta des Sol.

Allà hi estarem cincanys. Sa meva dona es vacansar i s'enyorava, peraixd. tornarem.

Quê féreu en ésser al-tra volta aqui?.

Jo aquí no era conegut.Però hi havia un forner -sa meva dona era des fornde Can Serra - que, des-prés de distints contac-tes, féu possible que co-negués D. Ignaci Rotger.Era, més o manco, l'any1954. Aquest senyor haestat un segon pare permi, sempre es portà moltbé amb jo. Primer vaig ferfeina una temporada a Calad'Or. Allá D. Ignaci quevenia a l'hotel i n 'eraapoderat, em conegué. Ellvolia que agafAs un delsseus negocis, concretamentde pastisseria. Jo li vaigdir que no.

Quan ja acabava sa tem-porada a Cala d'Or va ve-nir sa senyora d'un diplo-matic, Sr. Pidal, que eraclienta de s'hotel, i emproposà que anAs amb ellsper fer-los sa cuina a unacasa senyorial que teniena Pollença, i també dona-rien feina a sa meva donai pagarien ets estudis asa meva filla. Jo li vaigdir que m'ho pensaria. D.Ignaci quan ho va saber emdigué que tenia una cosamillor, que me n'anAstranquil a Inca a descan-sar li deixas es número detelèfon i ell em diriacoses. Sembla que ja teni-en en tracte la compra des'hotel Formentor.

Efectivament comprarens'hotel, a més d'ell, hihavia D. Joan Ochogavia dePollença, el Sr. Ernestd'Eivissa, el Sr. Balaguerque tenia es cafès Llofriude Palma davant es mercatde l'Olivar, D. Pep Capóque era de Santa Margali-da.

Era es dia de Sant Ra-fel, m'avisaren per telè-fon que a una hora concre-

17

MOtitaura

ta esperés un cotxe que

vendria a cercar-me. Jo nosabia de què es tractavaperquè no sabia res des'hotel Formentor. Va ve-nir un taxi i em dugué as'hotel, arrib i totd'unaun mosset agafava el quejo duia creient que era unclient de s'hotel. Per() D.Ignaci el va aturar. Des-prés em dugueren a sa cui-na que estava a baix, vademanar es segon cap decuina i me'l presentar.Així vaig començar. Eral'any 1955.

Podríeu dir-nos gent,important o molt coneguda,que hagi passat per alla?.

Tenc una anécdota d'enCharlot. El tio Arnau ve-nia a veure'm a s'hotelperò mai no volia quedar adinar perquè no podia men-jar el que volia. Es donésa casualitat que un bondia va quedar i jo li vaigfer un plat per ell, eraun bullidet. Teníem unesolles de llautó i li ser-virem es bullit. Dins esmenjador no n'hi haviad'altra d'olla com ague-11a. En Charlot estavaassegut dues taules méslluny d'ell, i quan vaveure allò, va cridar es"metre" i li demané queera alle, que menjavaaquell senyor. Li va dirque era un plat mallorquí,bullit. Ell va dir quequan tornés a s'hotel envolia d'aquell plat.

Va venir Aya Gadner,Diana Dors.

Eren exigents amb lacuina?.

No. No ho eren. Inclds,quan fèiem sopars de gala,tot era de cuina mallor-quina; sobretot es soparsde darrers dies.

L'any 1960 s'hostejA al'hotel el General Franco,

com s'ho arreglava per lacuina, duia un cuiner o

vos féreu la cuina?.Duia un cuiner. Pots

estar segur que jo vaigveure el cel obert. Hihavia molta vigilância, vapassar una anècdota curio-sa.

Aleshores a Formen tors'aigua no era bona percuinar i ens servíem d'unacisterna que estava defo-ra. Dos al.lots anaven ambunes caceroles grosses acercar s'aigua. Aquelldia, seguint es mateixcostum, aquells al.lotssortien a cercar aigua percuinar per als altres cli-ents, els aturaren i noels deixAvem sortir. Ven-gueren a mi a contar-m'ho,dient que si no tenien un"passe" no podien sortir acercar aigua. Vaig parlaramb un guàrdia que hi ha-via i no vaig aclarir res,havia d'anar a parlar adalt amb un major. Elltrobà que el guàrdia haviaestat exagerat, així i totem va fer un escrit perquèets al.lots el presentas-sin al guArdia.No va acabar aquí

s'histeiria, es presenté unmembre de s'escolta a sacuina i digué a es cuinerquin mend havia preparatper en Franco. El trobàmassa pesat I li digué elque havia de fer: "un pla-to de sopa la familia, un

pescado con salsa verde".Es cuiner després em vadir a jo si ho havia sen-tit, i que era jo qui hohavia de fer. jo li vaigdir que era ell, que peraixò havia vengut. NO, emcontesté "sólo he venidopara mirar". Li vaig dirque si ho feia ell jo es-taria més tranquil, ell emcontesté de què no em pre-ocupAs que tots ems conei-xien.

Hi va estar molt detemps?.

No. Se'n va anar esmateix dia. Jo ni tan solsel vaig veure.

Ens podríeu parlar unpoc ara de la cuina tradi-cional mallorquina?.

A sa cuina mallorquinajo l'he feta i l'he varia-da. Teniu en compte que esnostre ofici no és nomésfer el que li han ense-nyat, el que ha llegit, esbon cuiner ha de crear.Avui sa cuina, sa presen-tació, és totalment dife-rent de quan jo en vaigaprendre. Jo tenia pernorma fer es mend normalper als clients i semprehi afegia un plat de cuinamallorquina, que moltesvegades era també d'altresilles, a l'eivissenca, ala menorquina.

Monta uraEn certa ocasió m'ator-

garen una medalla del Con-sell Insular de Mallorcaper la meva feina com acuiner.

I de la cuina basca quêens podeu dir, ara semblaque està de moda?.

Ara sí, però no quan joencara estava fent feina.De totes maneres jo sabiafer un "bacallA al plupiu", "bacallà a la bisca-Ina"; també "bacallà a lariojana" que sense serbasc també és d'aquellsllocs.

Ara ja estau jubilat?.Si. Ara ja fa set tem-

porades. Fa cinc anys queva morir sa meva dona, en

pau descans. Quan haviaarribat el moment de des-cansar i fer qualque viat-ge i disfrutar, vaig per-dre sa meva dona.

Viviu en el Port dePollença?.

SI. Visc a es Moll dePollença des de fa quaran-ta-cinc anys. Al meu po-ble, malgrat no hi hagiviscut l'estim, el ducdins del meu cor. Perquè,quan era nin que hi haviaes padrins de "ca na Co-ca", i també es de "CasRegidor", jo disfrutava depassar uns dies per alla,jugar dins es corral, ju-gar pes carrer, ara aixòno es veu.

1 19

Record que quan vaigvenir a fer es servi ciabans de festejar sa mevadona, anavem amb al.lotesde Mancor i mos divertíem.

Abans d'acabar demanà-rem a l'amo N'Arnau unmenú per un dia de festagrossa i que podeu Ilegiren aquestes pàgines i ex-perimentar-lo a ca vostra,si ho trobau bé.

Seguidament repassAremel seu arxiu fotogràfic itambé en Biel Fiol va ferálgunes fotografies, on hiera present també el nétde l'amo N'Arnau.

Jaume Gual Mora

RECONEIXEMENT PUBLIC A L'HISTORIADOR MN. BERNADf MATEU

A la sessió ordinària del ple de l'A-juntament de Mancor del dia 9 de julioldel present any, s'aprovà per unanimitatmodificar el nom del "carrer Turixant"essent a partir d'ara "Carrer de l'histo-riador BERNADI MATEU DE TURIXANT". Elmotiu d'aquest acord era, a més de reco-néixer públicament la tasca histéricad'aquest mancori, celebrar el centenaride la publicació de la primera edició dela "HISTORIA DEL PUEBLO DE MANCOR".

Donant un breu repàs a la seva vidaanotarem que va néixer a Mancor el dia 17de gener de 1850 en un part prou dificul-tós com era frequent en aquell temps,tant fou així que el bati& una dona queassistia a la partera en vista del seuprecari estat de salut. Pere) sobrevisquéi amb el temps ingressà en el seminaridiocesà, seguint una llarga tradició desacerdots a la seva familia. Fou ordenatprevere a l'any 1874 i com a tal foucoadjutor de les esglésies de Sencelles iMancor i notari eclesiàstic de l'arxi-prestat d'Inca. Després d'un enverinat iescandalós enfrontament entre les autori-tats civils i eclesiàstiques de laparròquia de Sant Llorenç de Selva i l'A-juntament d'aquesta vila, per mor del'administració de l'oratori de SantaLlúcia, iniciat a l'any 1886 i finalitzata l'any 1890 gràcies a un laude arbitraldel Bisbe D. Jacint M4 Cervera, el qual,

considerant que Mn. Bernadi Mateu era lapersona més adequada per retornar la paual santuari, el nomenà custos, tasca queexercf fins a la seva mort esdevinguda el16 de novembre de 1.917. Però deixàaquest món amb el dolorós sentiment deveure que altra volta a causa de SantaLlúcia hi havia un nou i greu enfronta-ment, aquesta vegada a tres bandes: larecent creada parròquia de Mancor, la deSelva i l'Ajuntament de la vila.

Respecte a la seva "Historia del pue-blo de Mancor", com ell mateix escriu enel pròleg, la redactà després d'haverllegit tots els papers guardats a l'arxiude l'església mancorina, Ilavors encaravicaria in capite i els de les principalscases de la població. En quant a la jus-tificació d'haver-la publicada en el ma-

teix pi-Meg diu "nunca consentí que viesela luz pública , a pesar de las repetidas

instancias que para ello me hicieron.Pero al fin hube de cambiar mis propósi-tos y consentir que se publicase al con-siderar la facilidad que aquella historiapodia perderse completamente al no exis-tir de la misma más que algún ejemplarmanuscrito". Es publica a les fulles cen-trals del diari ciutadà "El Católico Ba-lear", entre el 14 de març i el 13 d'a-bril de 1893, amb un total de norantafulles de text tamany quartilla. Posteri-orment edità pel seu compte, a l'any1914, una segona edició "corregida y am-pliada por el mismo autor" impresa en el"Establecimiento Tipográfico LA ESPERAN-ZA"-

ts una história modesta, quasi exclu-sivament religiosa, però que ens deixatestimoni d'alguns escrits i documentsara perduts, com el "Llibre de notes es-crit l'any 1837" pel monjo cistercenc ex-claustrat D. Bartomeu Amengual o algunesnotícies històriques que es guardaven aSon Sint.). A més recollí els principalsesdeveniments mancorins dels quals foutestimoni ocular. Pert) sobre tot s'ha devalorar dins el context en que es publi-ca: Mancor en l'aspecte civil era un sim-ple llogaret de la vila de Selva i unavicaria in capite de la parròquia de SantLlorenç en el religiós. Ni Ilavors niara, cent anys després, molts de pobles iviles de Mallorca gaudeixen d'una histo-ria local publicada com la de Mn. BernadíMateu.

Encara que l'obra es publicas en cas-tellà, Mn. Bernadí Mateu no estigué almarge de l'interès i l'estudi que a prin-cipis de segle despertava la nostra llen-gua entre la clerecia mallorquina, graci-es a la influència de Mn. Antoni M4 Alco-ver, Vicari General de la Diòcesi, i queno fou vista amb bons ulls per a tothom,com escriu Josep Massot. (Església i So-cietat a la Mallorca del Segle XX). As-sisti a Barcelona a l'any 1906 al PrimerCongrés Internacional de la Llengua Cata-lana i també fou col.laborador especialactiu del "DICCIONARI CATALÃ VALENCIABALEAR" com explícitament ho escriguéFrancesc de Borja Moll en el pi-Meg delprimer tom de tan magna obra lingüística.Com bé es sap, l'anima, tant del Congréscom del Diccionari fou Mn. Antoni M. Al-cover.

Monta Lita]

1 11STOHIA

FBI

PUEBLO DE MANCORPOE

BERNARDINO MATE!. PIIRO.

PALMA DE MALLORCA

TIPOGRAFIA CATÓLICA RALEAR

1893

un acte d'agraïment a un home modest, perla publicació d'una história de Mancorsenzilla i modesta, per() valuosa i meri-Oria pels qui estiman el passat i elpresent del nostre petit i també modestpoble.

Gabriel Fiol Mateu

II TROBADA DE MANCORINS

FESTES DE SANT JOAN 1994

Per tal de poder convi-

dar tots els mancorins

que resideixen fora del

nostre poble, vos dema-

nam que faceu arribar a

l'Ajuntament les adreces

dels vostres familiars o

coneguts. Després de

cinc anys de la celebra-

ció de la TROBADA, és

necessari

actualitzar

l'arxiu.

201

La dedicació d'un carrer a Mn. Bernadí HMateu Amengual de la casa de Turixant és

FklerntauraExis • • ••Lusuaisms • ...DExis ..14mcoms• • •

• • (24.•• • 4.• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

21

RIPOLL. Nom d'una vila catalana capitalde la comarca del Ripollès i famosa pelmonestir benedictí fundat vers l'any 879pel comte de Barcelona Grifé el Pelós. A

Mancor, a l'any 1628, hi havia Bernat Ri-

poll que vivia en el molí de Biniarroi(AD I/108/B5). Posteriorment fou introdu-it per Sebastià Ripoll de Deià, casat ambCatalina Vallon i de Mancor, el primerfill dels quals fou batiat a l'any 1871(AD 1/60 Bap. Manc.). Altra familia que

portà aquest llinatge fou la formada per

Joan Ripoll de Selva i Magdalena Fronterade Mancor, la primera filla dels quals,Magdalena, la bat iaren el 27 de gener de1917 (AD. Bap. Manc.). Finalment torna a

ser introduit per Bartomeu Ripoll Solerde Selva, casat amb Teresa Pou Martorell

de Mancor el fill dels quals, Bartomeu,nasqué el dia 8 de febrer de 1949 (RCMV).

RODRIGUEZ. Llinatge d'origen castellà queportà per primer cop un nadiu a Mancor,el dia 20 de maig de 1966 en quê nasquéEnric, fill de Pau Rodriguez Lucena, na-tural d'Aguilar de la Frontera (Córdova)i de Margalida Carrasco Nevado de PuertoLlano (Ciudad Real) (RCMV). Altra familia

que porta aquest llinatge és la formadaper Angel Rodriguez Carreño de Palma i

Elionor Amengual Martorell de Mancor, laprimera filla dels quals nasqué el 29 de

juny de 1984 (RCMV).

ROIG. De l'adjectiu roig, o sia vermellóso vermell. Un dels dotze primers pobla-dors entre els quals Rotla Lai distribuil'alqueria de Mancor era Pere Roig (ACM7842). Un dels homes d'armes de Mancor al'any 1359 era Jaume Roig (Rosselló). Al'any 1404 es citat un tal Martorell coma propietari de terra a Mancor per herèn-cia de Bng. Roig (ARM RP 2006). A l'any

1414 un dels confrontants de l'alqueriade Biniatzent era la possessió de PereRoig dita Montaura (ARM T-23).

ROSSELLÓ. Nom d'una comarca catalana al-trapirenenca i que pel tractat dels Piri-neus de 1659 passa a França. A l'any 1446hi havia En Rosselló, gendre d'En JoanCassador, que tenia béns a Mancor (ACM664). El 27 de juny de 1800 batiaren Mag-dalena, filla d'Antoni Rosselló i de Joa-na Aina Pol, ambdós naturals d'Alaró iquan nasqué la seva filla veins de Mancor

(AD I/B/6). Altra família que portàaquest llinatge era la formada per Berna-di Rosselló de Caimari casat amb Frances-

ca Alba de Mancor, la primera filla delsquals, Catalina, la batiaren el 29 demaig de 1873 (AD 1/60/ bap.). També in-

troduí aquest llinatge Bernat Rosselló de

Biniamar, casat amb Magdalena Figuerola

de Mancor, amb el naixement, el dia 4 desetembre de 1870, del seu fill Bernat (ADI/60/B 12). També fou portat des de Petraper Miguel Rosselló Monroig casat amb lamancorina Antònia Vallon i Reynés, essentel primer fill que nasqué aquí Onofre, el

dia 13 de desembre de 1942 (RCMV).

ROTGER. Llinatge d'arrels germaniques,procedent de Hrodgaer compost de "hord"(fama) i "gair" (11ança). El 4 de Juliolde 1861 bat iaren la nina nascuda a MancorMargalida, filla de Miguel Rotger de Cai-mari i Catalina Payeras de Selva (AD I/108/B 12). Torna a Mancor amb el naixe-

ment el dia 24 d'Agost de 1873 de Miguel,fill de Jaume Rotger de Caimari i de Mag-dalena Mora de Mancor (AD I/60/Bap. Man-

cor). El 5 d'abril de 1899 batiaren Joan,fill de Mateu Rotger de Selva i d'AntòniaVallon i de Mancor (AD Bap. Manc.). La

darrera família que ha portat aquest lli-

natge es la formada per Pere Rotger deSelva i Catalina Mateu de Mancor, la pri-

mera filla dels quals, Catalina, la bati-aren el 30 de desembre de 1923 (AD Bap.Manc.)

ROVIRA. Del llatí "robérea" Rovrera, osia Hoc plantat de roures. El 16 de Ju-

liol de 1370 Bartomeu Sa Rovira i la sevadona Coloma fan encantar dues cases con-tigües i un hortal que tenia a MassanellaFrancesc Coch (ARM T-14). El 18 de març

de 1381 Arnau Rovira i la seva dona Llú-

cia, ambdós de Mancor vengueren una vinya

que tenien a Biniamar (ARM T-17). Moder-

nament tornà aquest llinatge amb el nai-xement el dia 27 d'abril de 1948 d'Eduardfill d'Eduard Rovira Martinez de Barcelo-na i de Maria Mateu Alorda de Mancor(RCMV).

FONTS DOCUMENTALS:

ACM: Arxiu Capitular de MallorcaAD: Arxiu Diocesà de MallorcaARM: Arxiu del Regne de MallorcaRCM: Registre Civil de Mancor

ROSSELL6: "Homes d'armes de la part fora-na".

Biel Fiol Mateu

Monta ura

ESGL ES IA LOCAL •••••••••••••••••••••••••••••••••••••IV11( 110U, 1,01-12:4RAWil‘ _1.074‘

Tots ens desitjam una "feliç any nou".En el fons de totes aquestes felicitaci-ons i desigs hi ha un brindis a l'espe-rança. A pesar de la crisi que no acaba;a pesar de que hem passat un any d'espi-gues segues i de que ens anuncien un al-tre any de vaques magres; a pesar d'unhoritzó no gaire clar, ens felicitam perl'any 1994, en espera de qualque cosamillor.

Tenim molts d'interrogants a la vista.Es superarà la crisi econòmica i les se-ves conseqüències? Podrem remuntar lacrisi moral i espiritual que ens enrevol-ta? Podem esperar seriosament que dismi-nueixi l'atur, que els joves puguin mirarel futur amb optimisme, que els toxicò-mans es regenerin, que desapareixi laSIDA, que s'acabin les guerres, els se-grestaments i tot tipus de terrorisme?Podem esperar fonamentalment que totstrobin el sentit de les seves vides irealitzin allò que desitgen?

Segurament que molts d'aquests inter-rogants no tendran una resposta positiva.Però la nostra esperança, sense perdre devista aquests grans horitzons, s'ha d'o-rientar cap a uns ideals més assequibles.Pot ser que el min no canviï gaire durantaquest any, per() cadascú de nosaltres si que pot canviar i així en qualque cosahaurà canviat el món. Tu no pots solucio-nar els greus problemes de la humanitat,però si que pots donar qualque petitahum o estímul a una persona i qualquecosa s'haurà aconseguit.

La nostra felicitat tan desitjada, decap manera es pot seduir a la que ofereixi mostra la televisió i altres mitjans decomunicació. Si la felicitat es concretaen el que ofereixen els mostradors, elsanuncis, els gran magatzems, els jocs,els bars i les sales de festes, o resu-mint, en el que ofereix la immensa maqui-nària del consumisme, crec que ens con-duiran cap a un desengany. La :elicitatserà ben superficial si es centra en fer-se ric i ser famós, agradós i a ser pos-sible jove, i en tenir èxit amb l'altrasexe.

La felicitat no pot estar en les co-ses, en el tenir, en les aparences, en lasuperficialitat. La felicitat està en elser, en la vida interior, en la nostrarealització auténtica, en la possibilitatde crear, en la relació amistosa, en lagrandesa dels objectius, en la claredatde motivacions, en la netedat i intensi-tat de l'amor.

En aquest començament de l'any 1994,vull expressar un gran desig de felicitatper a tots. Any nou, felicitat nova. Nohi ha que esperar conjuntures més o mancofavorables. Les conjuntures estan dinscadascú de nosaltres. Les circumstànciesles marques tu. Tu tens la clau de lasolució dels teus problemes. No esperisni exigeixis que els altres canviïn; can-via tu. El temps bo o dolent no esta de-fora; està dins tu. Tot està dins tu.Tinguem una mirada realista, mirem, però

sobretot lo positiu.

Bartomeu Fons Pascual

•• ••4010:441.1%10:AWR.:VIV: 10:46WALWAIIIIII•O M" .4•01;);':WIA.kil..16.::Vik•410

Montaura 23

Ja acabades les festes nadalenques iencetat un nou any ens tornam a trobar unaltra cop i vull aprofitar l'avinentesaper desitjar-vos, de tot cor, molta salutper a tots.

Dins aquest darrer trimestre a la bi-blioteca i organitzat per l'Ajuntament,s'ha dut a terme un curs sobre secat deflors.

Aquest curs que va començar el passatdia 15 de novembre es va desenvolupar alllarg de quatre setmanes, durant lesquals les explicacions de na MantaGuasp, la nostra professora, ens varenintroduir dins les tècniques de secat iconservació de flors, tintes, etc.

Una segona part del curs va ésser téc-niques de premsat de flors i després elmuntatge i realització de centres i moltespecialment d'ornamentació de Nadal a-profitant les dades en qué ens trobàvem.

El darrer dia del curs es varen sorte-jar, entre les 24 alumnes participants,tots els treballs realitzats per la pro-fessora durant les classes, i tot i queno tothom se'n va poder dur premi, si queens anàrem ben satisfetes i dispostes aposar en practica les coses apreses.

Volem donar les gracies a na MantaGuasp, que amb molta simpatia ens ha fetconèixer i al mateix temps valorar un pocmés la natura que ens envolta.

Fins a la pròxima.

Mg. del Carme Valdivielso.

24

Des de l'escola us desitjamun BON NADAL a tots ambaquests poemes que hanescrit els nins i les ninesde setè i vuitè.

Monta ura

'ESCOLA

Maribel, Silvia i Antònia Ricard, Salvador i Alfonso

C./c

INDIVIDUAL: Des de 1.000 ptes.

EMPRESA: Des de 5.000 ptes.

Domicillació a (Caixa o Banc):

0`4Firma,

E8.4"0

"Nadal, Cap d'any i Xampany"

Per les festes de Nadalde l'escola podem descansari amb felicitatel betlem cadascú farà.

El qui ha estat dolentcarbó tot l'any menjarà.El qui ha estat boun regal se'n durà.

I per cap d'any,alerta amb el xampany,que n'hi haurà més de dosque se n'aniran escalivats.

Pere, Joan i Guillem.

"Arriba Nadal"

Per les festes de Nadal,alegria i pau hi ha,cada dia jugaréamb la neu en el carrer.

Dia sis de generels tres reis arribarani les joguines repartiran.

El dia de cap d'any,el raïm em menjaré,tres desitjos demanaréi el 94 celebraré.

Cati i Francesca

"Festes de Nadal"

El dia de Nadalvenen els reis amb alegriai duen al portalmolts regals a Maria.

L'estrella va guiar-losquan venien de l'Orienti per fi van arribaral portal tot rient.

Per les festes de Nadalhi haurà torró i joguinesi no els farà mala tots els nins i nines.

El dia de Nadal,s'ajunta la famíliai celebren aquest diade manera molt especial.

"Els Reis Mags"

Ja venen els reisvolen repartirtotes les juguetesa la gent d'aquí.

N'hi ha de molt contents,n'hi ha d'enfadats,n'hi ha de ben valentsi de ben cagats.

Els que estan contentsvolen anar a collirtots els seus regalsper anar a jugar.

Els més cagats,ben enfadatsamb les seves maresse'n volen anar.

Us preg que formalitzeu la meya inscripció corn a SOCI PROTECTOR d'aquesta associació (A.E.C.C.)LLINATGES NOM

TEL

d de 199

EL CANCER

CADA DIA

I ADREÇA

ES CURA MES aul3ta "ual

Que pagare (1)

Viii 7 '''s f,.

yIV w. ,:.::.,,,,.::::„...„....„....,.........

...„...: ..„: •..

....

Per aconseguir-ho són indispensablesel diagnòstic precoç i un tractament adequat.

Existeixen cinc localitzacions fàcils dedetectar: mama, cos uteri (endometri),

coil uteri (c6rvix), còlon i recte i zona iniorrnació: ASSOCIACIO ESPANYOLA CONTRA EL CANCER, JUNTA DE BALEARSoto-ri no-laringolégica. Ci. Sant Ignasi, 77 - A • T. 2440DO• Palma

791da'lls a aktar-

JUNTA DE BALEARS

IMOhtaura

q)s CR•taws D'EN TOMEU SINEVER, COMENTANT EL LLIBRE"MANCOR DE LA VALL: IMATGES DEL PASSAT".

25

(Continuació)

S'ermita de Santa Llúciael qui la vista i la veucrida per tot arreuamb una gran alegria.

Ha quedat en hermosuraen ses arcades que tétot ha quedat bastant béii remunta sa figura.

Es dia de Santa Llúciala beneí el Bisbe Hervàsno ho dic de per berbesen sa carretera beneïda.

Sa casa d'en Joan d'Incai sa xemeneia de Son Simitenia molt poc valorperd avui está bé sa finca.

Dels quaranta als cinquanta

a la joventut femeninali daven bona doctrinaavui no s'en dona tanta.

Alumnes d'en Cavallerjo n'he comptat vint-i-cinc

que s'han anat establinti ara a molts marxa bé.

Sor Irene a un cabdellaquí té vint-i-tres ninesmos feien uns treballs finsno anava res a un bordell

Sa següent també és guapaun personal acertatacompanyat de Sor Pietatnines n'hi ha vint-i-quatre.

Aqui tenim sa font públicafotografiada per En Rossellótot queda de bo milloramb aim) no hi ha política.

Na Francisca i na Catalinade ses Hereves brodantvuit en es carrer d'es Fangi mos feien una feina fina.

Carrer Salvador Beltrana ses cases de Son Morrotot això es quedat monofins i tot pareix més gran.

Es Senyor batle Cavallera s'empedrat féu avenidaha quedat una obra finai de front té Cas Sinevé.

El cinquanta-tres venguéen Toni Morro Xisquetóque pegà coça en es balóamb sa gran treta que fé.

En s'excursió de Cúberque era l'any cinquanta-cincse n'hi plegaven més de vintque agafaven mitja falua.

Un homenatge a sa vellesasa fe el cinquanta-sisjo no ho dec passar de hisMancor es tragué sa paresa.

En es Cine Parroquialaquest dia es feu sa festasi en fan moltes com aquestano hi guanyaran es jornal.

Amb aquestes convivènciesel Reverend Jaume Bonetque tot ho va posar netamb ses seves conferències.

Mil nou-cents cinquanta-noua Costitx anaren un diaferen l'obra de la plujano crec que fos gran es sou.

Foto en es Port de Pollençaamb Don Manuel Cavallerun desplaçament s'hi ferper una festa immensa.

Sa finca d'Es Colomerera l'any seixanta-cincque s'estava establinti tota ha quedat molt bé.

El seixanta-set el Montauraamb sa Federació Baleardotze anys sense jugares papers no es varen treure

Llavors comença el Montauraa tercera regionalera una cosa normalde posar es papers en taula.

Una excursió a Bellvermolt de jovent mancorisenyors m'explic aixísi no es ver perdonau-me.

Es Vicari GeneralReverend Guillem Fiaibeneint dóna consolal Tele-Club local.

Lo que pos d'es Tele-Clubva ser l'any seixanta-nouno crec que vengui de noujo m'explic així com puc.

Carrossa de Margalida Pratsfestes de Sant Antoni Abadun carro tan adornataixò són fets que han passat

Unes joves mancar mesvaren formar un equiplo que pos es succeïteren jugadores fines.

Maa Aina Vallaquetaamb s'amic Jaume Vellaco

amb s'arbit fan retratoi a davant sa piloteta.

Tomeu Sinever

Montaura26

Grup d'Esplai S'EsteEnguany s'Estel fa deu anys, sí..., ja

fa deu anys que un grup de joves, enco-ratjats per en Joan Pons, en aquell tempsrector de Mancor, i Sor Antònia Mayans,començaren amb il.lusió d'educar i entre-tenir els nins i nines de Mancor. Hi hahagut anys bons i anys no tant. Durantaquests anys han passat molts de monitorsi per suposat moltíssims de nins. Com totgrup hem tengut problemes entre nins,entre els pares i entre els monitors ma-teixos, pert) creim que tot això ens haajudat més a madurar, i a seguir enda-vant; així ho demostren aquests deu anys.

Semi molts de dies de feina desinteres-sada, d'esforç constant, molts de malde-caps, nervis, superació, entrega. Duranttot aquest temps hem realitzat moltesactivitats. Activitats que nosaltres, elsmonitors, hem preparat sempre amb sentiteducatiu, amb una direcció pedagògica.Hem fet moltes excursions tant de carac-ter cultural com de diversió, tallers onels nins poden desenvolupar la seva crea-tivitat, mostres i diades on coneixen iaprenen a conviure amb altres nins de totMallorca, acampades i campaments d'estiuon aprenen a conviure amb igualtat, elcampament és el lloc on es reuneixaquesta convivència i aquesta educació.

S'Estel fa deu anys... i això és motiude festa, i ho volem celebrar, primer ambtots els nins, pares i monitors, que sera

els propers dies 22 i 23 de gener a SantaLlúcia, on no faltaran jocs, cançons,rialles, etc, després en tots els moni-tors que han anat passat per s'esplai alllarg d'aquests deu anys i més tard ambtots els amics de l'esplai, que ho faremamb un festival. Pero) tot això ja seramés endavant.

El Papa Noel visita a tots els nins inines de s'Esplai.

El passat dia 23 de desembre ens visi-tà el "Papa Noel". Acompanyat per totsels monitors de l'Esplai va voler anar adesitjar les bones festes a cada una deles families de l'Esplai de Mancor, obse-quiant-los amb una borsa de "xuxaries",una felicitació nadalenca i amb les nada-les cantades per tots els monitors.

Molts de nins el reberen ben som-rients, altres no es movien de devora elsseus pares amb la cara d'espant i altres,només obrir la porta, arrancaren a córrertot esglaiats després de torbar-se ambdit personatge.

Se'ns dubte una gran sorpresa per atots els nins i per a qualque major tam-b6.

Des d'aquí volem desitjar-vos a totsun bon any 1994, ple de Pau, Amor i Ale-gria.

El grup de monitors.

Qué saben els turistes que hosaltreshem oblidat?

Cada any, milions de persones de tot elmón vénen a descansar a les Balears. Cadaany, dels innumerables destins que els oferei-xen per les seves vacances, milions de personesen trien les nostres illes.

Tantes persones no poden anar errades.Especialment quan comprovam que en moltsde casos la primera visita que fan no és la da-rrera.

Nosaltres, els habitants de les tiles, vivima un paradís, un petit prodigi precios i sensual,que moltes vegades deixam passar inadvertit.Hem nascut aquí, vivim aquí i ens falta l'objec-tivitat dels nostres afortunats visitants. Passam 365 dies l'any aaquest petit paradís pea), en sabem treure profit d'aquest pri-vilegi?

Quan va ésser la darrera vegada que va explorar la ro-

mAntica bellesa de les nostres muntanyes o elserè dolçor dels nostres paratges? I que va en-saborir les delícies gastronòmiques i panorà-miques d'un poble d'a-quí a prop? I que passàun cap de setmana gau-dint cómodement del'hospitalitat d'un hotelallunyat, a l'altra punta Conselleria de Turismede l'illa o a una altra de del Govern Balearles illes germanes?

Observi tot aim) Baleares, la gran evasión.

que l'enrevolta. Podriaanar a qualque lloc que superàs la bellesa i la experiència hote-lera de les Balears? El seu millor patrimoni és aquest, onsevu-lla que mini. Surti i aprofiti-se'n.

Gaudeixi de les seves Illes.

[Iliontawa 27

VII GRAN TORNDE LES BALEARS

Per segona vegada Mancor participa enel campionat de Truc. Hi ha molta espec-tació, hi participen, com l'any passat,el BAR CAS PUPUT i el BAR CAN BERNAT.

Bar Cas Puput

1. Bernadi Coll - Miguel Mora2. Miguel Vallon i - Biel Martorell3. Jaume Badillo - Tomeu Martorell4. Guillem Martorell - Ramón Arrom5. Guillem Martorell - Francisco Pou6. Tolo Mora - Pau Mateu7. Jaume Martorell - Juan Alba8. Biel Alba - Santos Fernandez9. Jaume Morro - Jaume Martorell10. Santi Dagas - Monserrat Tomás11. Tolo Moragues - Rafel Cueller

Fins el moment, destaquen:

1. Tolo Mora - Pau Mateu (4 victòries0 derrotes)

2. Jaume Badillo - Tomeu Martorell (2victòries 0 derrotes)

Bar Can Bernat

1. Juan Martorell - Guillem Amer2. Nadal Martorell - Sebastian Ribot3. Pere Amengual - Paco Martorell4. Toni Frontera - Juan Moranta5. Tomeu Pascual - Biel Martorell6. Macià Colom - Josep Amengual7. Jose Mateu - Jose M4 Muñoz8. J. Antoni Ripoll - Guillem Solive-

1 las9. J. Miguel Martorell - Rafel Amer

10. Simón Moranta - Mateo Moranta11.Juan Martorell - Toni Jaume

D'aquests destaquen, fins al moment:1. Simó Moranta - Mateu Moranta (4

victòries 0 derrotes)2. Pep Mateu - José Maria Muñoz (4

victòries 1 derrota).

Premis

ir Classif. 1.000.000 ptes2n Classif. 500.000 ptes3r Classif. 250.000 ptes9 premis més de 50.000 ptes

Volem recordar que de cada Bar esclassifiquen dues parelles que passen ales semifinals i es classifiquen 12 pare-lles per a la fase final a Palma, (l'anypassat les parelles de Can Bernat varenestar a punt de passar a les finals peròel sorteig els va dur la mala sort i va-ren haver de jugar una partida més queles altres.

ANIMS I QUE HAGI SORT!

Miguel Vallon i Mateu

GLOSES EN MEMORIA DEMARIA CANELLAS,DE CA SA BUNYOLINA.Morí a Ciutat el dia 2 d'octubre de 1993.

Na Maria ha deixatel nostre món terrenaliamb els avis s'ha trobata la pátria celestial.

De l'octubre, el dia dos,dels Angels Custodis, festa,partí cap el cel formósuna dona bona i l'esta.

Ella era mancorina,son pare fou en Cola u,sa mare sa Bunyolinai el seu fill és en Pau.

Fou l'esposa estimadade son amor ferme i únic,aquest que tant l'ha adoradaés en Xesc de can Pau Músic.

Un record vull dedicar,jo que som seva cunyadaa ella que se n'anàal lloc d'on no hi tornada.

Antònia Serrano Darder

28

EL MONTAURA AMATEUR LLUITA PER UNA PLAÇAD'ASCENS A 14 REGIONAL

e;113

JGEP GF GC PTSA CASA

7 6 1 0 22 3 13A FORA

6204 6 7 4

Els resultats

C. CONCOS 1MONTAURA 2PORTO COLOM 0MONTAURA 3SAN JORDf 2MONTAURA 6BUNYOLA 2MONTAURA 2STA. MARIA 2MONTAURA 3

1. CASA MISS2. C. CONCOS3. MONTAURA 4. COLONIA5. SAN JORDf6. SON CLADERA7. S'HORTA

- MONTAURA- ALQUERIA- MONTAURA 1- S'HORTA- MONTAURA 1- SA VILETA 1- MONTAURA 1- PLAYA CALVIA 1- MONTAURA- LLUBÍ

Classificació

25 + 1118 + 217 + 317 + 716 + 415 + 314 + 2

Goletjadors (28)

Moreno 1 GOLRipoll 1 GOLGori 1 GOLJulio 1 GOL

6.7.8.9.

10.

1. Mateu 2. Estrany 3. Miguel Luis4. Arrom5. Mora

Segarra

9 GOLS4 GOLS4 GOLS3 GOLS2 GOLS2 GOLS

I Montaural

MONTAURA CADETSDesprés d'haver jugat el primer terç

de la lliga el C.D. MONTAURA está situaten posició d'ascens a 14 Regional i llui-ta, amb equips que son "novatos" enaquesta categoria Casa Miss, Colònia, SonCladera.

El C.D. MONTAURA és el menys goletjat,amb només 10 gols, pert) n'ha fet moltspocs.

Estadistica:

Temporada molt irregular per l'equipcadet, creim que es paga la novetat de lacategoria, el 80% dels jugadors són de Irany, es juga a futbol però es perden elspartits, creim que la veterania és ungrau, esperem que l'experiència donifruits per la pròxima temporada. (Gols afavor 29, en contra 34).

Els resultats:

MONTAURA 6 - BOGER 2SINEU 7 - MONTAURA 1MONTAURA 1 - SALLISTA AT 3STA. MARIA 2 - MONTAURA 4MONTAURA 1 - XILVAR 2ALMS 4 - MONTAURAMONTAURA 1 - BUNYOLA 2BINISSALEM 3 - MONTAURA 2MONTAURA 4 - BEATO 4SENCELLES 0 - MONTAURA 4MONTAURA 4 - PT. POLLENSA 3SAN MARÇAL 2 - MONTAURA 1

Classificació

1. XILVAR2. SINEU3. BINISSALEM4. PT. POLLENSA .5. MAR()6. SOLEDAD7. BUNYOLA8. SAN MARÇAL 9. LLOSETENSE10. BÚGER11. MONTAURA12. SALLISTA13. R. LLULL14. STA. MARIA15. SENCELLAS

Goletjadors (29)

1. Alberto2. Piza3. Solivellas4. Janer5. Kiko6. Ribot7. J. Mari

28 + 926 + 1020 + 219 + 117 + 117 + 116 - 116 - 114 - 114 - 213 - 11111 - 49- 40 - 12

13 gols5 gols4 gols3 gols2 gols1 gol1 gol

29Classificació

1. BUNYOLA 25 + 72. STA. MARIA 21 + 53. MONTAURA 144. SALLISTA 13 + 15. CAN PASTILLA 13 + 16. XILVAR 10 + 17. CONSELL 9 - 28. SINEU 7 - 39. BEATO 6 - 410. COLLERENSE 3 - 8

Goletjadors

1. German 9 GOLS2. Muñoz 7 GOLS3. Llabrés 3 GOLS4. Fernández 2 GOLS5. David 1 GOL6. J.C. Martin 1 GOL

Monta ura

MONTAURA INFANTIL

L'equip més destacat de la cantera enels resultats tenint en compte que elsjugadors no havien jugat mai junts i noestan encara ben conjuntats. 23 gols afavor i 19 en contra.

Resultats

SINEU 1 - MONTAURA

2MONTAURA 2 - SALLISTA

2CONSELL 4 - MONTAURA

3MONTAURA - BUNYOLA

4CAN PASTILLA 3 - MONTAURA

6MONTAURA 3 - BEATO

1MONTAURA 4 - RAMON LLULL

1XILVAR 2 - MONTAURA

2MONTAURA 1 - SANTA MARIA

1

MONTAURA BENJAMÍ

Malgrat els resultats, podem qualifi-car d'exitosa la temporada feta per l'e-quip benjamí, tenint en compte que elsaltres equips duen 3 anys de jugar juntsi el nostre equip és el primer any quejuga i es nota molt, no es saben passarel baló, corren molt no es saben desmar-car, pen!) aprenen a jugar i podem donarl'enhorabona als entrenadors Toni i Vi-cenç, ja que i posen tot i més i tenenmolta paciència i els ensenyen. Ja veuremla venidera temporada com es notaráaquesta feina en els infants, creim queenguany el menys important són els resul-

Montaura'

tats, interessa sobretot, jugar. Jugant Goletjadorsés com s'aprèn, el que demanam és que elspares hi posin un poc més d'interès ani- 1. Toni Ribot 1mant-los i educant-los de cara a la pro- 2. Felip 1pera temporada. ANIMS!.

131 gols en contra i 2 a favor, peròResultats un d'ells val tant com els 131. Gol d'en

Toni Ribot en planxa de cap a l'escaire,ALARÓ 17 - MONTAURA o llevant les tereninyes a la porteria, unaMONTAURA - BEATO 14 alegria per els aficionats i per els ju-XILVAR 6 - MONTAURA o gadors, que pareixia que s'havia guanyatMONTAURA - BUNYOLA 8 el partit.BINISSALEM 10 - MONTAURA oMONTAURA 1 - LLOSETENSE 6 A TOTS ELS EQUIPS, DES DE LA REVISTASALLISTA 17 - MONTAURA o MONTAURA, VOLEM DEISTJAR-VOS PER AQUESTPOBLENSE 6 - MONTAURA 1 ANY 1994, FELICITATS I MOTS D'ÉXITS!MONTAURA - STA. MARIA 10MONTAURA - ALARÓ 15 ANIM A TOTS!.BEATO 22 - MONTAURA O Miguel Vallon i Mateu

TEMPERATURES I PLUGES A MANCOR DE LA VALL A N Y 1 . 9 9 3TEMPERATURES (Graus Cent.) PLUGES (Litres)

' -MES

MINIMAMITJA

MAXIMAMITJA

MINIMA DEL MES MAXIMA DEL MES Mitja delsAnys 1986 a 92

ANY1993DIA °C. DIA °C.

GENER 6.0 12.8 6 2 11 16 123 18FEBRER 6.4 12.4 25 1 14 15 70 112MARÇ 7.5 15.9 10 2 20 22 48 10ABRIL 10.4 20.3 2 6 9 25 82 115MAIG 13.9 24.5 2 9 24 31 63 53JUNY 18.6 29.7 13 15 28 33 30 4JULIOL 20.4 31.3 13 17 17 36 14 0AGOST 21.8 32.5 29 17 5 38 16 5SETEMBRE 18.0 26.4 24 12 8 30 84 75OCTUBRE 13.5 19.9 23 7 11 24 100 107NOVEMBRE 10.2 15.5 24 6 1 21 99 153DESEMBRE 8.1 14.2 27 6 11 17 90 34

Total any 819 686 Miguel Saurirta Vallon

Monta ura

MENO PER UN DIA DE FESTA GROSSA

31

Encara que la festa sigui grossa noconvé que el ment) sigui molt feixuc, per-qué si tenim ja certa edat, no podem men-

jar segons quines coses pesades.

Amb un endiot de cert pes com a base,podriem fer un bon ment).

SOPA NADALENCA

Es fa un brou emprant els "menudos",alarons, coll, tot el que no serveix percoure l'endiot; si posa també patata ipastanagó.

Es prepara un flam salat (sal en llocde sucre), amb més ous del normal, vuitous per litre de llet (normalment es flamnomés dur cinc ous per litre). S'ha deposar dins la gelera perqué sigui benfred i després s'ha de tallar a quadrets.

A part es preparen unes pilotetes fe-tes de carn de porc (magre), el fetge del'endiot, Oit blanc, un poc de xerès iconyac, tot passat per la picadora fentuna pasta ben fina. A part s'ha de ferpasta de beixamel (mantequilla, farina,llet). De tot junt, amb una culleretapetita, es fan les pilotetes.

primer posades en remull i cuites ambllet. Per altra part, la mateixa "bres-

sa", exprimida per un colador mesclada

amb brou.

POSTRE

es difícil que a una casa particular

es facin postres molt complicats. Peracabar un sopar o dinar de Nadal, hi va

molt bé es torró d'ametla mallorquina,però m'atrevesc a suggerir-vos un postresenzill, però que duu temps per elaborar-

lo:

CREMA PASTISSERAAquestes pilotetes es posen, ja al

final, dins sa sopa que será un poc mésgrossa que es pinyonet (colcet o altra).

ENDIOT FARCIT

L'endiot farcit (bé com a carn freda"fiambre", bé per menjar-se calent).

- 200 gr. de sucre- cinc vermells d'ou- vainilla o canyella- maicena- taronja- nata, gelatina i un poc de granadina.

Es desossa l'endiot i es prepara elfarciment:

- Meitat de carn de porc i meitat decarn de vedella.

- També s'hi posa cuixot dolç que lidóna al farcit un bon coloret i un gustsuau.

- Un poc de nata i conyac.

Es cou al forn enrotllat amb un paperde "celofan", i al costat una "bressa" enblanc (tota classe de verdures, porro,ceba, Oit, dos o tres alls, etc., foratomAtiga). El temps de coure depèn de sil'endiot és gros o petit.

A l'hora de servir-lo es pot acompa-nyar amb un puré de patates, castanyes,

Es mescla el sucre, vermells d'ou,vainilla o canyella, fent-ho lligar ambmaicena.

Es pela la taronja, sense xapar-la ies desfan els grillons.

Es fa gelatina, amb un poc de suc "be-nedictine". Alla, ben secs, s'hi mullen

els grillons.

Es posa dins copes la crema que s'hafet, els grillons mullats serveixen perornar la copa pel costat de la crema.

Després, amb una mànega s'hi escampa la

nata i damunt ella s'hi posa un poc degranadina per fer contrast amb la nata.

Bon profit.

Arnau Mir Sampol "Regidor".

Imatges d'ahir

CARNAVAL IL.LEGAL. (Anys 40)La premsa palmesana del dia 31 de gener de 1945 recordava, mitjançant una nota oficial del

Gobernador Civil i Jefe Provincial del Movimiento Camarada Manuel Veglison, que continuava

vigent la suspensió de les festes de Carnaval decretada per ordre del 3 de febrer de 1937,

i per tant "continua aquella suspensión sin concreción de plazo, esto es, por tiempo

indefinido, no pudiendo en su consecuencia celebrarse en adelante fiesta alguna que

exteriorice en cualquier forma aquel carácter, desde el domingo de Sexagésima hasta el

primero de Cuaresma...sin autorizarse durante estos quince dias el uso de dominós, caretas

o disfraces en las calles y lugares públicos, ni en los cafés, casinos y círculos de toda

clase, los bailes de carnaval que periódicamente acostumbraban a organizar..." Pel que es

veu a la fotografia que reproduïm, datada en la década dels quaranta, aquests mancorins

no es deixaven impressionar pels anatemes de la primera autoritat provincial i celebraven

els Darrers Dies en la millor i més divertida forma que podien. Aquest burletes de les

disposicions oficials seal, a darrera i d'esquerra a dreta: Josep Mora "Valencia", Biel

Martorell "Taparé", un missatge no identificat de Son Lluc, Toni Darder de Son Lluc i Joan

Martorell "Taparé". A davant hi ha Nofre Martorell "Conet" i Sebastià Amer "Ullot".

En Biel de Son Nadal.