2
ELS NOSTRES EXPERTS tenim opinió 10 MARÇ/ABRIL 2010 L a parcel·lació estàndard que el Pla Cerdà proposa afavoreix la diversitat i la proximitat (una gran varietat d’usos del sòl i d’activitats força propers els uns dels altres), cosa que permet localitzacions ecients per a una transformació interna sense ròssecs, quan els successius canvis, provocats per alternatives en els cicles econòmics, vagin arribant. El tauler de joc resulta, alhora, senzill i com- plet: una única estructura urbana per a la munió d’estils arquitectònics que s’hi van inserint, generant, de passada, un turisme cultural “diferent”. Fins i tot sota el risc de focus o episodis de congestió ocasional, la compaci- tat resultant del model garanteix una quantitat gran de contactes més estrets en un temps limitat i una ocupació més continuada dels espais públics que d’aquesta manera s’aproten millor i resulten també més segurs. Igualment, els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom, tot limitant la generació de disfuncions al conjunt. Durant més d’un segle s’han anat adaptant a base d’ocupar unitats d’illa estàndard, en un ventall que va des d’una (uns quants mercats de barri, el seminari...), dues (presó Model, Uni- versitat Central, Hospital Clínic…), tres (Sagrada Família, per exemple), quatre (Escola Industrial, Escorxador...) i ns a nou (Hospital de Sant Pau). És també fàcil trobar la inuència de les condicions d’urbanitat (urbs, ‘ciutat’: arrel llatina comuna per als mots urbanisme i urbanitat) propor- cionades pel caràcter integrador de l’Eixample-Cerdà en aspectes de caire sociocultural com l’arrelament de l’associacionisme en vessants de tota mena: música, literatura, esports, diferents camps cientícs..., sorgit ben sovint d’iniciatives privades espontà- nies, o l’eclosió del lideratge indiscutit de Barcelona, com a capital cosmo- polita, per representar envers l’exterior els aspectes característics de la identitat cultural de Catalunya: seny, pactisme, discreció, cooperació…, que es veu reectida en manifestacions populars i celebracions massives tradicionals. Un rerefons transversal de complici- tat transcendeix, doncs, les diferents visions de la ciutat fent-la resistent a la segmentació i amb sucients estímuls L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part II) Josep Bernis Calatayud / Doctor enginyer industrial i tècnic urbanista “Els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom“

Eixample 2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Article de fulls dels enginyers del COEIC

Citation preview

Page 1: Eixample 2

ELS NOSTRES EXPERTS

tenim opinió

10 MARÇ/ABRIL2010

La parcel·lació estàndard que el Pla Cerdà proposa afavoreix la diversitat i la proximitat (una

gran varietat d’usos del sòl i d’activitats força propers els uns dels altres), cosa que permet localitzacions e! cients per a una transformació interna sense ròssecs, quan els successius canvis, provocats per alternatives en els cicles econòmics, vagin arribant. El tauler de joc resulta, alhora, senzill i com-plet: una única estructura urbana per a la munió d’estils arquitectònics que s’hi van inserint, generant, de passada, un turisme cultural “diferent”. Fins i tot sota el risc de focus o episodis de congestió ocasional, la compaci-tat resultant del model garanteix una quantitat gran de contactes més estrets en un temps limitat i una ocupació més continuada dels espais públics que d’aquesta manera s’apro! ten millor i resulten també més segurs.

Igualment, els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom, tot limitant la generació de disfuncions al conjunt.

Durant més d’un segle s’han anat adaptant a base d’ocupar unitats d’illa estàndard, en un ventall que va des d’una (uns quants mercats de barri, el seminari...), dues (presó Model, Uni-versitat Central, Hospital Clínic…), tres (Sagrada Família, per exemple), quatre (Escola Industrial, Escorxador...) i ! ns a nou (Hospital de Sant Pau).

És també fàcil trobar la in" uència de les condicions d’urbanitat (urbs, ‘ciutat’: arrel llatina comuna per als mots urbanisme i urbanitat) propor-cionades pel caràcter integrador de l’Eixample-Cerdà en aspectes de caire sociocultural com l’arrelament de l’associacionisme en vessants de tota mena: música, literatura, esports, diferents camps cientí! cs..., sorgit ben sovint d’iniciatives privades espontà-nies, o l’eclosió del lideratge indiscutit de Barcelona, com a capital cosmo-polita, per representar envers l’exterior els aspectes característics de la identitat cultural de Catalunya: seny, pactisme, discreció, cooperació…, que es veu re" ectida en manifestacions populars i celebracions massives tradicionals.Un rerefons transversal de complici-tat transcendeix, doncs, les diferents visions de la ciutat fent-la resistent a la segmentació i amb su! cients estímuls

L’Eixample Cerdà: estructura urbana, identitat i valors cívics (part II)

Josep Bernis Calatayud / Doctor enginyer industrial i tècnic urbanista

“Els grans equipaments de Barcelona han trobat el seu encaix en l’entramat de l’Eixample, cercant un accés fàcil per a tothom“

Page 2: Eixample 2

FULLS dels ENGINYERS 11

per a una part signi! cativa de nouvin-guts que se senten més fàcilment atrets pel projecte comú. Per altra banda, la nova localització i potenciació dels nombrosos grans equipaments culturals i educatius (CCCB, MACBA, Biblio-teca de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Universitat Pompeu Fabra, Santa Mònica i altres) i certs esforços de rehabilitació i urbanització, segu-rament encara poc ambiciosos, han esmorteït la proliferació de guetos (prostitució, drogues, crim) que, mal-grat tot, resisteixen con! nats en alguns nuclis concrets de Ciutat Vella. S’escau fer-ne una lectura en el sen-tit que l’Administració municipal no s’hagi plantejat, en cap moment històric, l’endegament de la remo-delació física que Cerdà mateix estava proposant i que l’encara vigent Pla General Metropolità (1976) recull en bona part. Durant més d’un segle la Via Laietana ha estat l’única excepció d’una frustrada permeabilitat del Dis-tricte I que en Cerdà havia previst, amb l’obertura d’alguns carrers interiors, prolongant transversalment l’avinguda de la Catedral i longitudinalment el carrer Muntaner ! ns a l’avinguda de

les Drassanes, en continuïtat ! ns al front portuari.

PROJECCIÓ DE CAPITALITAT150 anys després del començament del procés, l’Eixample de què avui gau-dim permet un trànsit rodat prou " uid (amb millors prestacions que als altres districtes de més moderna construc-ció) i coexisteix amb la residència i una activitat molt diversi! cada, malgrat la implacable densi! cació sobrevinguda per l’encadenament històric de succes-sives normes edi! catòries permissives, molt més enllà de les perspectives ini-cials de Cerdà. Per altra banda, les propostes físiques més actuals com la Vila Olímpica o la reconversió del sector de llevant (22@) vers la nova economia industrial associada a les TIC, semblen encaixar plenament en el mateix esquema. Ambdós exemples constitueixen transformacions radicals: un modern barri residencial a partir

d’un suburbi marginal i sòl per a indús-tria neta de tercera onada, que es fan compatibles amb l’obertura de la ciutat al front litoral, redescobert com atribut principal de la nova ciutat, senzillament prolongant la trama de l’Eixample ! ns als seus límits naturals.

Bibliografia

Serratosa, Albert (coord.) et al. Semiòtica de l’Eixample Cerdà. Fundació Catalana per a la Recerca. Edicions Proa. Barcelona, 1995.

Serratosa, Albert; Tarragó, Salvador; Magrinyà, Francesc; Soria, Arturo et al. Cerdà: ciudad y territorio. Una visión de futuro. Catàleg de la Mostra Cerdà. Editorial Electa España. Madrid, 1996.

Soria, Arturo, compilación. Cerdà: las cinco bases de la teoría general de la urbanización. Electa España. Madrid, 1996.