24
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] barcelona línia eixample 11 de novembre de 2014 · Núm.46 · www.liniaeixample.cat Entrevista a Jaume Collboni Candidat del PSC a l’alcaldia pàgs 8 i 9 Mobilitat pàg 17 El discutit carril bici de la Diagonal tindrà finalment separadors Tradició pàg 15 Dotzè aniversari i rècord dels Castellers de la Sagrada Família Comerç pàg 18 Sant Antoni Comerç celebra la 4a edició del Tapantoni Esports pàg 20 La Supercopa d’Europa de Waterpolo escalfa motors Llargues cues per participar en la històrica jornada del 9N Les fileres es van repetir ahir al Palau Robert amb gent que no va votar diumenge i que ho pot fer durant 15 dies pàg 3 “Suggereixo al senyor alcalde que visiti més els barris. Ho fa poc” Urbanisme pàg 12 El túnel de les Glòries costarà 170 milions i s’acabarà l’any 2019 Música pàg 10 Joan Dausà presentarà el seu nou disc a l’Elizalde el pròxim 21 de novembre

Eixample 46

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/Eixample_46.pdf

Citation preview

Page 1: Eixample 46

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

11 de novembre de 2014 · Núm.46 · www.liniaeixample.cat

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 8 i 9

Mobilitat pàg 17

El discutit carril bicide la Diagonal tindràfinalment separadors

Tradició pàg 15

Dotzè aniversari i rècord dels Castellers de la Sagrada Família

Comerç pàg 18

Sant Antoni Comerç celebrala 4a edició del Tapantoni

Esports pàg 20

La Supercopa d’Europa deWaterpolo escalfa motors

Llargues cues per participaren la històrica jornada del 9N

Les fileres es van repetir ahir al Palau Robert amb gent que no va votar diumenge i que ho pot fer durant 15 dies pàg 3

“Suggereixo al senyor alcaldeque visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Urbanisme pàg 12

El túnel de les Glòriescostarà 170 milionsi s’acabarà l’any 2019

Música pàg 10

Joan Dausà presentaràel seu nou disc a l’Elizaldeel pròxim 21 de novembre

Page 2: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 11novembre 2014líniaeixample.cat

Page 3: Eixample 46

3 | En Portada 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Més de mig milió. Aquest és elnombre de barcelonins i barce-lonines que van participar diu-menge en la ‘consulta’ del 9N,que a escala catalana va registrarmés de 2,3 milions de partici-pants i que va deixar –com jas’esperava– el Sí-Sí com a clarvencedor, amb un 80,76% delsvots.

A la ciutat, amb 149 punts devotació habilitats, el 9N es vaviure intensament des de pri-mera hora. Com a la resta delpaís, a dos quarts de vuit delmatí els voluntaris –més de40.000 a tot Catalunya– ja es-taven als punts de participaciópreparats per materialitzar una

jornada que no hauria estat pos-sible sense ells. Emoció, ale-gria, il·lusió i esperança van seralgunes de les paraules que lamajoria d’ells van repetir més in-tensament al llarg d’un dia quepassarà a la història.

A diferència d’altres indretsdel país, on es va produir algunincident –com a Girona o a Car-dedeu–, a Barcelona la jornadava estar marcada per la norma-litat i per la imatge de les cues degent esperant per poder votar.En molts casos, les fileres vore-javen tota l’illa del punt de vo-tació en qüestió.

Els resultats barcelonins,força similars als del conjunt delpaís, van deixar el Sí-Sí com aclar vencedor amb el 78,42%dels vots. Tanmateix, a la ciutathi va haver un percentatge lleu-gerament més elevat de Sí-No

(12,88%) respecte als resultatsdel conjunt del país (10,07%). ElNo va fregar, en ambdós casos,el 4,5%.

LA PARTICIPACIÓ, L’ÈXITPerò més enllà dels resultats, l’è-xit de la jornada de diumenge vaser, sens dubte, la participació.Ni les previsions més optimistesimaginaven que es pogués arri-bar al total de 2,3 milions de par-ticipants en el conjunt del país,una xifra que ha tornat a de-mostrar que la societat catalanavol decidir lliurement el seu fu-tur polític.

Com a referència –si bé sal-vant les distàncies–, els 507.454vots d’aquest 9N a la ciutat gai-rebé dupliquen els 257.645 queva registrar la consulta popularque Barcelona Decideix va or-ganitzar el 10 d’abril del 2011.

La participació, l’autèntic triomf» Més de mig milió de barcelonins participen en la ‘consulta’ del 9N, on el Sí-Sí s’imposa amb el 80% dels vots

» La imatge de les llargues cues de veïns i veïnes esperant per poder votar marca la jornada a la ciutat

Arnau NadeuBARCELONA

EIXAMPLE4L’Eixample va serun dels districtes de Barcelonaon la imatge de les cues degent per poder votar va veure’smés. A l’Escola Sagrada Famí-lia (carrer Urgell amb Lon-dres), un dels punts de votacióhabilitats al districte, la filera degent va arribar a fer la volta a l’i-lla de cases i l’espera per podervotar va ser, en molts casos, depràcticament una hora.

A la cua, l’ambient era festiu,cívic, com totes les mobilitza-cions que s’han dut a terme a fa-vor del dret a decidir i de la in-dependència de Catalunya. Hihavia moltes famílies amb nens

i molta paciència malgrat lapluja que va caure en algunsmoments. I molta gent ja por-tava la butlleta omplerta i ho te-nia tot a punt per votar en unajornada que qualificaven d’“his-tòrica”.

EL 10N, TAMBÉAhir les cues es van tornar a re-petir a les delegacions territo-rials del Govern, com el PalauRobert, on els ciutadans quediumenge no van poder parti-cipar en la ‘consulta’ poden fer-ho ara durant 15 dies. Un fet queencara farà créixer més la reei-xida xifra de participació.

Llargues cues al districteper participar en la jornada

Més de 2,3 milions de catalans van participar en el 9N. Foto: ANC / Galdric Peñarroja

Page 4: Eixample 46

| 4Opinió11novembre 2014líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43220-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Atesa l’actual degradació de la po-lítica en general, amb els partits iles estructures encarcarades, hansorgit uns quants moviments quetrenquen l’estatus. A través delsmitjans de comunicació i de lesxarxes socials han connectat ambmolts ciutadans desencisats ambels partits polítics i reuneixenprou adeptes per presentar-se ales eleccions amb un nou nom,Podemos/Podem, PAH, ProcésConstituent, etcètera.

Ara bé, el que està per veureés quan hagin d’actuar entre elsaltres partits, negociar acords degovern o governar en solitari ihaver de fer-se responsables deldia a dia d’alguna administraciópública amb els entrebancs queaixò comporta. Són figues d’unaltre paner, oi? No és el mateixsortir per la televisió i anar desimpàtic i trencador que posar-seal dia i haver d’enfrontar-se ambels problemes reals, que és quanhom ha de tocar de peus a terra.Això demanda un exercici rigo-rós sobre què es pot fer, ambquins mitjans, com i quan.

És aleshores quan vénen lescrítiques, perquè governar és re-bre els clatellots dels de l’oposi-ció. És bo que sorgeixin aquestsmoviments i nous partits polí-tics? Sembla, en principi, que sí.Si es tracta de servir per regene-rar la política, si serveix perquèels partits polítics “de sempre”s’adonin que cal canviar el sis-tema, que cal acostar-se als ciu-tadans i no restar tancats a lesseves seus pensant que cada qua-tre anys rebran un xec en blancper fer i desfer el que vulguin.Més que una imatge simpàtica,cal una ideologia i una estructurapolítica i social modernes.

4Nova políticaper Jordi Lleal

#SeguirTreballant#IndultEncobert #UnitsEndavant

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesiasper Andreu Grimalt

De vegades hom pot arribar apensar que la millor definició dela política catalana és la d’untrencaclosques mortificador.De tota manera, sembla que úl-timament s’ha tornat a imposarel seny i la unitat d’acció avan-ça, encara que el més importantés que, tots plegats, ens hem deconscienciar que la mobilitza-ció ha de ser permanent si vo-lem assolir les nostres fitesamb dignitat. Era bàsic que elprocés participatiu del nou 9Nfos un èxit, que milers de ciu-tadans es mullessin a favor deCatalunya; però un cop passa-da aquesta data hem de segu-ir bategant per tal d’exigir queres no s’aturi.

A hores d’ara és imprescin-dible que els polítics catalans es-tiguin a l’altura del momenthistòric i que el poble catalàmantingui viva la flama, l’espe-rit de la mobilització permanent.Això és essencial perquè la su-perestructura de l’Estat espanyolno dorm mai, sempre està a l’a-guait de tot; sempre està pre-parada per manipular la cor-rupció i posar en marxa el ven-tilador contra la nostra nació ca-talana. En aquest sentit, el po-ble i la classe política catalanahan d’estar molt amatents peracabar de fer net; per netejar persempre, amb un detergent moltpotent anomenat transparència

democràtica, totes les xacresdel passat, totes les corruptelesque actualment actuen com unnihilisme demolidor en contradels legítims anhels d’emanci-pació nacional de Catalunya.

No hi ha dubte que vivim enuna campanya permanent d’en-çà de la sentència de l’Estatut i,de cap de les maneres, ens po-dem esgotar. La força i el talentdel poble català ha de fer possi-ble que la política catalana es-devingui un instrument útil pertransformar la realitat i arribar,al més aviat possible, a un esta-di de llibertat nacional i justíciasocial. Ara no podem fallar: po-lítics i poble, institucions i so-cietat civil, hem d’anar tots auna. No ens podem permetremés errades. Hem d’aprofitar elmoment, perquè, de cap de lesmaneres, podem esperar vint otrenta anys més a assolir la nos-tra anhelada llibertat nacional.

Cal tenir molt present quel’independentisme català, jun-tament amb el 15M, han estat undels moviments socials de mas-ses que més persones han mo-bilitzat. Doncs bé, pel que fa acasa nostra, pel que fa referèn-cia al procés d’alliberament na-cional de Catalunya, no podemquedar a mitges tintes, no po-dem quedar amb la feina a migfer. Ara i aquí la mobilització hade ser permanent i total.

per Josep M. Loste

4No dorm mai

Fa temps llegia la intervencióde Pablo Iglesias en unes jor-nades de productors d'energiafotovoltaica, on suposo que esvaren plantejar els reptes defutur d'aquest tipus d'energia iels problemes que estan pa-tint. El líder de Podemos criti-cava les actituds dels distintsgoverns, sempre amb el capcot davant les grans elèctri-ques, aprovant les lleis i nor-matives que garanteixin elnefast oligopoli existent. I vaaportar algunes idees amb lesquals estic totalment d'acord,entre les que hi ha l'estatalitza-ció de la xarxa de distribuciód'un servei essencial com ésl'electricitat, l'impuls a les en-ergies renovables o l'elimina-ció de l'absurd de penalitzarl'eficiència energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la supo-sada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèctri-ques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,gairebé la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”. Noparlem d'eliminar deutes per-què sí ni d'atemptar contra laseguretat jurídica (un tema, elde la seguretat jurídica, “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

@joanmena: El PP impugna la democràciaa Catalunya a mode de persecució, peròtreu de la presó delinqüents com Matas.#femlosfora. #abajoelregimen.

@JoanOliu: Quan algú comprèn que obeirlleis injustes és contrari a la seva dignitatd’home, cap tirania pot dominar-lo. Gandhi.#CatalansReadyToVote.

@marcpeiron: No entenc les crítiques a LuisEnrique. Està bé que no vulgui canviar l'estilper dues o tres derrotes. Projecte en con-strucció. Keep calm!

Page 5: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 6: Eixample 46

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2014líniaeixample.cat

@jimyvegga: Desde Andalucía mi apoyoal derecho a decidir del pueblo catalán,que acogió a miles de andaluces con losbrazos abiertos. #CatalansReadyToVote.

@cristina_pardo: Cospedal: "Hemos he-cho todo lo que podíamos contra la cor-rupción". Sí. El SMS de "Sé fuerte" lo envióHootsuite.

@montserumbau: Trobo molt divertit queels fatxes que van voler destruir les urnes aGirona el 9N es trobessin amb un equip derugby que els va neutralitzar.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Gracias Finlandia ofrece las estrategiasprobadas en este país para resolver elfracaso escolar vigente en el nuestro.Desde su honradez, humanidad y hu-mildad, el doctor en pedagogía, XavierMelgarejo, nos regala sus amplios co-nocimientos sobre el sistema educati-vo más exitoso de toda Europa, el fin-landés, un sistema que él mismo estu-dió y se ganó a pulso sin ayuda institu-cional alguna. Para quien conozca al au-tor, éste es, y por encima de todo, un es-píritu bondadoso lleno de lucha, per-severancia y amor, pero que no se en-gañe el lector, ya que este pedagogopráctico exuda crítica, sinceridad y aci-dez hacia la mediocridad institucional.

Su lucha contra el cáncer le ha re-forzado el valor que ya sentía por algoque continuamente se nos escapa de lasmanos: el tiempo. Si las cosas deben re-solverse y sabemos cómo, ¿a qué espe-ramos? Si el modelo finlandés resuelveel fracaso escolar, ¿qué demonios ha-cemos en nuestro país? Hay que aban-donar los debates aceitosos y pegajo-sos –por fuera pero vacíos y teóricos pordentro– por soluciones prácticas y ple-namente probadas. Éste es el enfoquede este libro, un ensayo que todo polí-tico, docente y progenitor debe leer yaplicar en la educación de nuestra in-versión más preciada, la futura. En lassucesivas páginas del texto fermentancontenidos que mejorarán radicalmentenuestro sistema educativo.

El camino finlandés no resulta com-plejo ni novedoso. Éste se fundamentaen maestros y profesores doctos y alta-mente cualificados que enseñan a susalumnos a devenir buenos profesiona-les y cívicas personas. Para ello, y ya enprimaria, se imprime un dominio bru-tal y excelso de la comprensión lectora,base de todo concepto a poseer en lamente y a plasmar en un escrito o ex-posición oral. En todo ello la familia se

siente el principal responsable de la edu-cación de sus hijos y no la escuela. Pa-dres y madres se comprometen a aten-der a sus vástagos bajo el esfuerzo enbuenas rutinas de trabajo, descanso yjuegos, más un hogar tranquilo, orde-nado y ejemplar que todo niño necesi-ta. El Estado y la administración localse encarga que todo escolar tenga lasmismas oportunidades bajo una mismaley consensuada políticamente haceaños. De esta forma, centros educativos,familias y administración trabajan jun-tos configurando el sistema educativonacional.

En resumen, podríamos decir que elmodelo educativo finlandés, y las leyesque lo han hecho posible, incide en tresámbitos: el docente, el familiar y el ad-ministrativo. Los docentes son doctosexpertos que dominan la comprensiónlectora, su especialidad y la didácticaempática de todo ello con sus alumnos.Las familias se sienten la parte más im-portante en la educación de sus hijos de-dicándoles tiempo, rutinas y amor. Laadministración local asegura la equidadde los alumnos gracias a un amparo le-gal consensuado políticamente, conpoca burocracia y centros educativosbien integrados entre su población cir-cundante.

Al final Melgarejo nos dice que todoesto se lo debemos a Finlandia, y así ti-tula su libro, Gracias Finlandia, pero re-almente deberíamos decir, GraciasXavier. Ahora que nuestra políticamueva ficha y que el modelo educativoespañol no se vea sólo bajo leyes quesólo afectan a una parte del sistema, loscentros, sino que se rija globalmentecomo en Finlandia. Por desgracia nu-estra, LOGSE, LOCE, LOE y LOMCEsólo legislan las escuelas y no lo demás.Si Unamuno dijo aquello de que in-venten ellos, ya va siendo hora que lousemos.

4Gracias, Finlandiapor David Rabadà

Jorge Fernández Díaz es troba assetjatper la vergonya de Melilla i per la “guerrabruta” en els mitjans de comunicació aCatalunya. El ministre de l’Interior n’ésun dels principals responsables d’a-quests afers des de fa temps i cada vegadamés. Un altre que hauria de dimitir.

El titular d'Interior fa proclames decatolicisme. Molts catòlics no compar-teixen la seva manera d’entendre el ca-tolicisme, ni les seves pressions al Vati-cà per interferir en el nomenament debisbes, ni les seves devocions pietoses.Pietat i justícia inexistents en el tracte do-nat als subsaharians immigrants i pobresque intenten sobreviure a través de Me-lilla. Potser es dóna a aquestes personesuna benvinguda denigrant perquè esconsidera que no tenen la dignitat de serconstitucionalment espanyols i perquèes tracta de complir escrupolosament lallei que “nos hemos dado entre todos”.Tant és així que el catòlic Fernández Díazno cau en la temptació de convidar alpapa Francesc perquè visiti Melilla i vegirostres desesperats i fronteres aixecadesamb tanques altes i terribles. FernándezDíaz no vol que a l’Espanya catòlica sesenti el crit de “vergonya, vergonya”que va sortir dels llavis, del cor i del capde Francesc quan fa un any va visitarLampedusa.

Fernández Díaz és ara acusat direc-tament amb el seu nom i els seus co-gnoms per Ernesto Ekaizer de practicar

la “guerra bruta” en els mitjans de co-municació. El molt ben informat i valentperiodista d’afers polítics i econòmicsacusa el ministre i el seu director ope-ratiu, Eugenio Pino, de “fabricar, distri-buir i disseminar escombraries (infor-mació falsa) per dinamitar i criminalit-zar el procés sobiranista català”. Unprocés democràtic i pacífic. "FernándezDíaz ha donat instruccions per fabricarescombraries", assegura Ekaizer sensetremolar-li la mà.

El Ministeri calla. Però hi ha algú aBarcelona que podria exercir de perio-dista i explicar la manera d’actuar del mi-nistre i com són les entranyes fosquesd’Interior. És Albert Gimeno. Ell va dei-xar La Vanguardia per convertir-se du-rant dos anys en director de l’Oficina deComunicació i Relacions Institucionalsdel Ministeri d’Interior. Va abandonaraquest càrrec el passat 10 de gener for-çat per l’escàndol que hi va haver quanes va divulgar una actuació de la Guàr-dia Civil al País Basc contra un grup d’ad-vocats d’ETA abans que aquesta opera-ció policial és realitzes. Pocs dies després,el 4 de febrer, La Vanguardia acollia Gi-meno i l’anomenava adjunt al directorMàrius Carol. Les actuacions vergony-ants a Melilla i la guerra bruta en l’àm-bit informatiu no corresponen a l’espe-rit de l’Evangeli ni compten amb l’aval dela doctrina catòlica encara que Jorge Fer-nández Díaz es proclami catòlic.

4El catòlic Fernández Díazper Oriol Domingo

Page 7: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 8: Eixample 46

| 8 11novembre 2014líniaeixample.cat Entrevista

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Suggereixo alsenyor alcalde quevisiti més els barris,perquè ho fa poc”

Page 9: Eixample 46

9 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot enten-dre. Però ara estem parlant de mésde 200 milions d’euros. I s’estan fentinversions fonamentals per a la ciu-tat a compte de l’Ajuntament sensereconèixer el deute. Fins i tot l’Ajun-tament està comprant edificis a laGeneralitat que prèviament els hihavia cedit el mateix consistori. Unaficció comptable que provoca que

els barcelonins paguem dues i tresvegades molts serveis. Altres ajun-taments han portat el deute de laGeneralitat als tribunals. Nosaltresni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecteper una inèrcia. I què passa quan es

fa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-

niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

Miquel Iceta va obrir la porta auna sociovergència a escala na-cional. Vostè estaria disposat agovernar amb Xavier Trias des-prés de les eleccions?No. Jo espero liderar un projecte

per a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ellmateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

Entrevista

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“Altres ajuntamentshan portat el deutede la Generalitat alstribunals. Nosaltres

ni el reclamem”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

Page 10: Eixample 46

11 novembre 2014

Eixample| 10

líniaeixample.cat

Nova decisió de l’Ajuntamenten relació amb la polèmica delspisos turístics. A finals d’octubreel consistori va congelar la con-cessió de llicències per a aquesttipus d’apartaments a tota laciutat. A partir d’ara, i no noméscom passava a Ciutat Vella -ambun pla d’usos específic-, no es po-dran obrir nous pisos turístics aBarcelona, almenys durant unany. Quan hagi passat aquestperíode la decisió es revisarà i apartir de llavors, amb una pe-riodicitat bianual, es tornarà a va-lorar els efectes de la decisió.

L’encarregat de fer l’anunci,el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà,Antoni Vives, va assegurar queaquestes llicències “queden con-gelades” gràcies a l’aprovacióinicial del Pla Especial Urbanís-

tic, que a partir d’ara ha entrat enla fase de tramitació que s’allar-garà durant sis mesos, durant elsquals veïns i entitats podran pre-sentar les al·legacions que cre-guin oportunes i l’Ajuntamentbuscarà acords per aprovar el pla.

La mesura arriba amb la vo-luntat de frenar el creixement

desfermat d’aquests habitatgesque hi ha hagut a la ciutat en elsdarrers anys. Si a finals de l’any2011 hi havia censats a Barce-lona 2.618 pisos turístics, a finalsdel maig d’enguany la xifra ha-via augmentat fins als 9.857. Adia d’avui, amb el cens actualit-zat, la xifra és de 9.606.

L’Eixample és el Districte amb més pisos turístics de la ciutat. Foto: Arxiu

No es podran obrir nous pisosturístics a tota la ciutat

» El Pla Especial Urbanístic congela la concessió de noves llicències» La decisió té una durada d’un any i després es tornarà a revisar

L’ordenació de les terrasses dela Rambla Catalunya, a punt

NORMATIVA4L’Ajuntament i elGremi de Restauració ja hanarribat a un acord sobre la novaordenació de les terrasses de laRambla de Catalunya, que pro-vocarà canvis importants en laseva regulació.

A partir d’ara les terrassesd’aquest carrer només podranocupar com a màxim la meitat dela superfície del passeig central iseran reubicades per poder ha-bilitar un pas central de via-nants. També hi haurà un límit

de 12 taules per a cada local i elmobiliari (taules, cadires, jardi-neres o para-sols) haurà de seradaptat als nous requisits.

La Rambla de Catalunya és laprimera de les 32 ordenacionsque es faran a la ciutat. Desprésd’aquest carrer serà el torn del Pa-ral·lel, el Passeig de Gràcia i laDiagonal. Els Districtes ja treba-llen també per a l’ordenació de laresta d’espais. D’altra banda, jahan estat retirades 200 terrassesque no tenien llicència.

MÚSICA4Després que fa dosanys Joan Dausà actués a laCasa Elizalde per presentar el seuàlbum de debut Jo Mai Maiamb el grup Joan Dausà i els Ti-pus d’Interès, el pròxim dia 21 denovembre tornarà a trepitjaraquest espai cultural per pre-sentar el seu nou treball On se-ràs demà?.

Durant aquests dos anys,Dausà, nascut el 1979 a Sant Fe-liu de Llobregat i convertit enuna de les revelacions del pop

català dels últims anys, ha acon-seguit un èxit aclaparador quel’ha permès trepitjar els esce-naris més reconeguts del país.Ara, amb On serà demà? tornaper oferir la seva versió en soli-tari per presentar, des del piano,un disc de 10 cançons que se-gueixen navegant en el terrenyemocional amb un grau mésde cruesa i intensitat.

El llançament del disc estàassociat a un vídeo àlbum, diri-git per Dani de la Orden, el di-

rector de Barcelona nit d'estiu,i protagonitzat per l'actriu AinaClotet i el mateix Dausà. Va serprecisament per la banda sono-ra d’aquest film que Dausà va re-bre l’any passat un premi Gua-dí. I és que aquest músic té unperfil polifacètic, com demostrael fet d’haver estat la veu del pro-tagonista de la sèrie Arròs Covat.

L’entrada per al concert ésgratuïta, tot i que cal reservar-la,i es tancarà l’aforament a 120persones.

RedaccióEIXAMPLE

Imatge d’una terrassa a rambla de Catalunya. Foto: Google Maps

Joan Dausà, a la Casa Elizalde

Ensenyament| L’Institut Goethe inaugura seu a la Sagrada FamíliaL’Institut Goethe, tota una institució cultural a la ciutat, s’ha traslladat al barri de la Sagrada

Família. El nou Goethe-Institut està situat en un edifici de tres planes al carrer de Roger de Flor,224. Té unes instal·lacions més modernes i versàtils, equipades amb les últimes tecnologies i que

permetran ampliar les activitats que organitza l’institut i oferir un millor servei als usuaris.

Page 11: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8811 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 12: Eixample 46

Eixample| 12 11novembre 2014líniaeixample.cat

REDACCIÓ4La construcció deltúnel viari de la plaça de les Glò-ries es començarà a construirl’any que ve, s’acabarà el 2019i tindrà un cost de 170 milionsd’euros. Aquest és l’anunci quevan fer a finals d’octubre l’al-calde de la ciutat, Xavier Trias,i el tinent d’alcalde d’HàbitatUrbà, Antoni Vives, en una vi-sita que van fer a les obresd’urbanització provisional dela plaça.

Les obres, amb l’inici previstdurant el primer semestre del2015 d’acord amb el compromísassumit amb veïns i grups mu-nicipals, s’han plantejat en duesfases. La primera, la més com-plexa i amb un pressupost de 98milions, consisteix a fer un tú-nel de més de 500 metres i dostubs, un per a cada sentit de lamarxa, amb tres carrils cadas-cun. Farà 25 metres de profun-ditat i anirà del carrer Castille-jos al carrer Badajoz. Un copcompletada, el 2017 començaràla segona, que allargarà el túnelpel costat de Badajoz fins a larambla del Poblenou, soterrant449 metres més de la Gran Via.

Durant la visita a la zona,Trias va aprofitar per alertar so-bre el finançament de les obresde la primera fase, que necessi-ten una partida de 15 milionsque s’ha d’assignar als pressu-postos. Si no hi ha acord peraprovar-los, caldria destinar-

hi part del pressupost d’una al-tra partida.

Els túnels estaran dotats deles darreres tecnologies en efi-ciència energètica. Per exemple,s’està estudiant la forma peraconseguir que el pas dels ve-hicles generin l’energia neces-sària per il·luminar els túnels.Una possibilitat podria ser perfricció.

URBANITZACIÓ PROVISIONALParal·lelament a l’anunci de laconstrucció dels túnels avança laurbanització provisional de laplaça de les Glòries per tal quel’espai pugui tenir un ús mentrees fan les obres de construcciódel nou parc. Per exemple, jaestà alçada l’estructura de lapèrgola que acollirà fires, tindràun espai de lloguer de bicicletesi acollirà un punt de trobada pera les associacions de veïns delsbarris implicats en la transfor-mació de la zona. També haentrat en funcionament el carrilbici que travessa la plaça pelmig.

En paral·lel, ja s’està trami-tant el projecte d’urbanització dela part nord de la plaça, que s’e-xecutarà a partir del pròximmes de gener i fins al maig del’any que ve, i que té previst con-vertir l’àmbit del vell mercatdels Encants en un gran prat ones farà una plantació d’alfals, es-parceta i gramínies.

L’Ajuntament ha tirat endavantel projecte de les superilles peral districte, que consistirà en lacreació de dues d’aquestes zonesque busquen guanyar espai pú-blic per als veïns.

Una de les superilles estaràdelimitada pels carrers Tarra-gona, Urgell, Aragó i Gran Via,i la segona per París, Entença,Mallorca i Muntaner. El projectes’anirà configurant a través d’unprocés participatiu per tal d’a-justar-lo a les necessitats ciuta-danes i veïnals. Actualment elpla de definició de la iniciativaes troba en el seu punt d’inici i

durant la primera presa de con-tacte entre l’Ajuntament i elsveïns es van consensuar quinsserien els espais més adequatsper treballar-hi. A partir d’a-questa decisió s’articularà tot eldesenvolupament participatiui les necessitats i propostes s’a-niran contrastant amb els tre-balls dels tècnics d’Hàbitat Urbàper tal de poder dur-les a lapràctica.

L’elecció de l’enclavamentde les dues superilles es deu al fetque es troben en punts estratè-gics, espais oberts i pacificats altrànsit. D’altra banda, a la zonade Consell de Cent s’ha consoli-dat el projecte del camí amic,una estratègia que busca po-tenciar la col·lectivitat veïnal ivertebrar l’activitat social que en-

caixa en el projecte de superilla.El pròxim dia 17 de novembre secelebrarà un nou taller de par-ticipació a l’IES Ernest Lluch.L’objectiu de la trobada seràdebatre sobre el desenvolupa-ment de les superilles de l’Es-querra de l’Eixample en els prò-xims anys: quin futur es vol,quins temes s’haurien d’abordari quines accions concretess’haurien de realitzar per asso-lir el futur desitjable.

QUÈ ÉS UNA SUPERILLA?Una superilla és una unitat ur-bana més gran que una illa decases però més petita que un ba-rri, amb carrers pacificats. L’A-juntament les considera “unaoportunitat per repensar i re-generar la ciutat”.

Dues superilles per guanyarespai públic per als veïns

» L’Ajuntament tira endavant el projecte d’aquestes “unitats urbanes”» Totes dues es troben en punts estratègics del districte

» El primer semestre del 2015 començaran les obres dels túnels soterrats, de quasi un quilòmetre de llarg» Finalitzaran el 2019, amb l’inici de la segona etapa el 2017, i tindran un cost de 170 milions d’euros

Els canvis a les Glòries no s’aturen

RedaccióEIXAMPLE

Una imatge que mostra com quedarà la zona de les Glòries quan acabi la seva transformació. Foto: Ajuntament

Page 13: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8813 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 14: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 14 11novembre 2014líniaeixample.cat

Page 15: Eixample 46

Eixample15 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

La torre de set, a casa. Foto: Castellers de la Sagrada Família

Dotzè aniversari històric delsCastellers de la Sagrada Família

SUCCESSOS4La Policia Nacio-nal va detenir la setmana pas-sada a l’estació del Nord tresnarcotraficants mentre trans-portaven grans quantitats dedrogues.

Segons va informar la policia,dos dels viatgers ocultaven ladroga en paquets i el tercer latransportava envasada al buitper evitar la seva detecció. Els de-tinguts són un viatger amb des-tinació Holanda que portava enel seu equipatge cinc paquetsamb 1,7 quilos d' haixix, un altreamb destinació a Itàlia que duia200 grams de la mateixa drogai un jove procedent de Màlagaque transportava 1,3 quilos d’speed. Tots tres han ingressata la presó provsinalment.

Detenen tresnarcotraficants al’estació del Nord

JUSTÍCIA4La jutgessa que in-vestiga una xarxa de prostitucióque operava a la ciutat, amb elsclubs de l’Eixample Night Beachi El Fuego -que van ser clausurats-formant part de la investigació, vacitar a declarar a finals de mes l'in-tendent major de la Guàrdia Ur-bana, Jesús Hernando Maldo-nado, i el seu germà, l'inspectorAgustín Hernando, segons van in-formar diversos mitjans.

Fins ara hi havia imputatsquatre agents de la policia muni-cipal (un caporal i tres agents), perhaver avisat presumptament deles batudes i inspeccions als pros-tíbuls, però ara la jutgessa tambéha imputat els germans Hernan-do després que els seus telèfonsvan ser intervinguts en aparèixerels seus noms en les conversesd’altres implicats en la xarxa re-lacionada amb els clubs.

Imputen dosagents més en elcas dels prostíbuls

Els Castellers de la Sagrada Fa-mília van celebrar el passat 19d’octubre el seu dotzè aniversa-ri en una diada que va acabar es-devenint històrica.

La colla, a la seva plaça delcarrer Marina, va aconseguirportar a casa la torre de setdesprés de les descarregadesde ja fa més d’un any a SantJoan Despí i de la setmanaabans a Vilafranca del Pene-dès. Els Castellers de la Sagra-

da Família van iniciar la seva ac-tuació amb el seu castell prefe-rit, el tres de set per sota, que vaservir per asserenar els ànims dela colla abans de descarregar eldos de set, un castell que perse-guien des de feia més d’un anyper poder descarregar a casa da-vant la gent del barri.

Un cop aconseguit el granobjectiu de la jornada, la torre deset, l’actuació va acabar amb ladescarregada del set de set, uncastell que requereix una granparticipació de tots els membresde la colla. Un vano de cinc i dospilars de quatre més van servirper tancar una diada històrica

que, sens dubte, va suposar lamillor actuació de la història dela colla.

PLAÇA DE NOUTambé va ser un dia importantper a la plaça del carrer Marina,ja que el cartell de la jornada,amb la presència dels Caste-llers de Barcelona, Castellersde la Vila de Gràcia i Castellersde Sant Cugat, com a acom-panyants de la colla amfitriona,no va decebre. Es van poder veu-re castells de nou que van ferque el carrer Marina, davantde la Sagrada Família, s’estrenéscom a nova plaça de nou.

RedaccióEIXAMPLE

Page 16: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 16 11novembre 2014líniaeixample.cat

Page 17: Eixample 46

Eixample17 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

REDACCIÓ4La ciutat de Barce-lona compta amb innumerablespunts d’interès turístic més en-llà dels típicament anunciatspels operadors de viatges i lesagències. Per tal de donar-los aconèixer i afavorir la descon-centració territorial dels turistesque arriben a la ciutat, l’Ajunta-ment ha creat un nou paquet demesures que té l’objectiu de des-envolupar nous serveis i in-fraestructures que ajudin a re-partir la riquesa que generenels visitants a tots els barris.

En aquesta línia, les mesuresaprovades per la Comissió deGovern inclouen projectes perreivindicar els punts d’interèsdels districtes, potenciar la pla-ça de les Glòries, donar a conèi-xer noves rutes verdes, millorarla senyalització turística per avianants i difondre la riquesacultural de la ciutat. Aquestesmesures es finançaran amb elFons de Foment del Turisme dela Generalitat, provinent de l’im-post sobre estades en establi-ments turístics. Des de l’entra-da en vigor d’aquest l’impost, elnovembre de 2012, l’Ajunta-ment ha ingressat 8,2 milionsd’euros, dels quals n’ha destinat4,1 a iniciatives que impulsen elturisme sostenible, responsa-ble i de qualitat.

En total, el govern municipaldestinarà 673.000 euros a tirarendavant les iniciatives aprova-

des, sempre en línia amb un mo-del de turisme sostenible i dequalitat. La tinent d’alcalde d’E-conomia, Empresa i Ocupació,Sònia Recasens, assegura que“per fer que els beneficis queaporta el turisme repercuteixinen tots els barris de la ciutat, ésindispensable fer realitat ini-ciatives com aquestes”.

Una de les mesures que esprendran al districte s’imple-mentaran a la plaça de les Glò-ries, que rebrà un impuls perconvertir-la “en un espai pú-blic de referència i un nou puntde centralitat urbana”. Amb tot,s’hi destinaran 60.000 eurosque serviran per definir una es-tratègia de comunicació i infor-mació pròpia, dinamitzar la zonaamb activitats culturals i espor-tives mentre durin les obres icrear serveis per als veïns i tu-ristes que consolidin la plaçacom un nou centre urbà.

BANDES SONORES ORIGINALSEn aquest paquet de mesuress’inclou la creació d’una aplica-ció mòbil que permetrà als tu-ristes percebre la riquesa cultu-ral de la capital catalana. Estracta de BCN-BSO, una appque inclourà una banda sonorade deu emplaçaments singularsde la ciutat com la Sagrada Fa-mília, la Pedrera, la Catedral o elCamp Nou, entre altres. El seucost serà de 50.000 euros.

El consistori instal·larà sepa-radors físics al carril bici de l’a-vinguda Diagonal, segons vaaprovar la Comissió de Segure-tat i Mobilitat fa pocs dies. El re-gidor de Mobilitat, Eduard Frei-xedes, va recordar que “la se-paració actual, que consta de lí-nies pintades a terra, és provi-sional”.

El tipus de separació ques’instal·larà a l’avinguda barce-lonina serà la que decideixi elgrup de bicicleta del Pacte per laMobilitat, un espai de partici-pació on es defineix la política demobilitat a la ciutat.

Aquesta proposició, presen-tada pel grup municipal socia-lista, també insta el govern mu-nicipal a realitzar un estudi demobilitat als laterals de la Dia-gonal perquè s’estudiï la fór-mula per minimitzar els proble-mes que puguin generar els ve-hicles grans.

APARCAMENT DE MOTOSEn la mateixa comissió també esva aprovar una proposició, apetició del PP, per limitar l’a-parcament de motos a les vore-res del carrer Balmes en el tramreformat entre la Plaça Molina iTravessera de Gràcia. A canvi, iper tal de resoldre aquesta pro-blemàtica, s’iniciarà un pla d’a-parcament de motocicletes a lavia pública.

El carril bici de la Diagonalcomptarà amb separadors

» La Comissió de Mobilitat aprova per unanimitat la proposició del PSC» El tipus de separació a col·locar el decidirà el Pacte per la Mobilitat

» L’ Ajuntament aprova un nou paquet de mesures per seguir distribuïnt els visitants per tots els barris» Entre les noves iniciatives destaca la creació d’una aplicació mòbil amb bandes sonores de la ciutat

Objectiu: descentralitzar el turisme

RedaccióEIXAMPLE

Les noves mesures volen ajudar a descentralitzar el turisme a altres barris de la ciutat. Fotos: Ajuntament

El tipus de separador el decidirà el Pacte per la Mobilitat. Fotos: Ajuntament

Page 18: Eixample 46

11 novembre 2014

Comerç| 18

líniaeixample.cat

L’Eix comercial Encants Nousserà l’epicentre al districte del’encesa de llums de Nadal el prò-xim dia 21 de novembre. Seràaquí on, de manera oficial a l’Ei-xample, es donarà la benvingu-da al Nadal amb la posada enfuncionament de l’enllumenatespecial en un acte a partir de les7 de la tarda, on hi seran presentsdiverses autoritats municipals ise celebraran activitats com lalectura d’un pregó i una cantadade corals, que interpretaran lacançó Junts, composada l’anypassat en col·laboració de tots elseixos comercials de l’Eixample.

A més, Encants Nous posaràen marxa el pròxim dilluns lacampanya per al sorteig de la pa-nera. Durant gairebé un mes, elscomerciants de l’associació re-

partiran butlletes entre els seusclients, que optaran a aconseguiruna panera de productes si laseva butlleta coincideix amb elstres primers premis de la loteriade Nadal del dia 22 de desembre.

ESTRENA A PASSEIG DE GRÀCIAPer la seva banda, l’associaciód’Amics del Passeig de Gràcia, encol·laboració amb Barcelona

centre de Disseny, ha dissenyatun nou enllumenat per al Passeigde Gràcia inspirat en els arcs ca-tenaris modernistes de Gaudí.Enguany la il·luminació nada-lenca guarnirà aquesta via des deplaça Catalunya fins als Jardinetsde Gràcia.

L’enllumenat no només guar-nirà les voreres, sinó que tambéestarà al tram central del passeig.

L’enllumenat del Passeig de Gràcia s’inspirarà en Gaudí. Foto: La Granja

Encants Nous acollirà l’encesadels llums de Nadal del districte» L’eix comercial celebrarà l’acte inaugural al districte de l’Eixample

» El Passeig de Gràcia estrenarà una il·luminació de tipus modernista

La caiguda de vendes a lesrebaixes es frena, segons l’IcoB

ESTUDI4Segons les dades del’Indicador de Comerç de Bar-celona (IcoB) presentades ara fauns dies, la campanya de rebai-xes d’aquest estiu es va saldar demanera global amb una caigudade l’1,86%. Tot i la reculada,aquest descens va ser menorque el de les rebaixes d’estiu del’any passat, que van finalitzaramb una caiguda del 4,4%.Aquest estudi també destacaque, cada cop més, els clients te-nen una certa predisposició acomprar menys en els períodes

de rebaixes oficials. Aquest es-tudi, elaborat per ESADE i laFundació Barcelona Comerç,mostra les dades de vendes co-rresponents al tercer trimestred’enguany, entre juliol i setem-bre. Aquest estudi es realitzatrimestralment i surt d’una mos-tra de 500 comerços dels prin-cipals eixos de la ciutat. Enaquest sentit, els resultats tam-bé indiquen una certa “caigudadel consum” i una actitud més“apagada” dels compradors en-vers les vendes.

Sant Antoni Comerç celebra el seu quart Tapantoni

GASTRONOMIA4Prop de 50establiments del barri de SantAntoni van començar diven-dres passat la quarta edició delTapantoni, la ruta gastronòmi-ca organitzada per l’associacióSant Antoni Comerç. La novetatd’enguany és el nombre d’esta-bliments participants, que vo-reja la cinquantena, i la inclusiód’un element que va més enllàde les tapes: el Menú Tapanto-ni, una proposta que ofereixensis restauradors i que consta d’u-na selecció de plats especials aun preu de 25 euros.

Tot i que encara és moltd’hora per fer valoracions, desde l’eix comercial han expressata Línia Eixample la seva satis-facció amb el primer cap desetmana de la iniciativa, que fi-nalitzarà el pròxim 30 de no-vembre.

A banda d’aquesta acciópuntual, l’eix comercial segueixamb els seus dimecres de Ta-pantoni, on cada dimecres du-rant tot l’any els establimentsparticipants en la campanyaofereixen pinxos i tapes a preusassequibles.

Descobrint la teulada originaldel Mercat de Sant Antoni

PATRIMONI4Fa dies que els veïnsde Sant Antoni envien documentsgràfics de l’antic aspecte de la co-berta del mercat del barri per talque els arquitectes que s’enca-rreguen de la remodelació de l’e-quipament ho puguin fer “de lamanera més fidedigna possible alseu aspecte primigeni”, tal comexplica a Línia Eixample VicençGasca, president de Sant AntoniComerç, que fa unes setmanes vafer una crida als veïns via Twitter

demanant “fotos o quadres de lateulada original del Mercat deSant Antoni per fer-la igual araamb la remodelació”, tal com in-dicava Gasca en tuit.

De moment, gràcies a lesaportacions ciutadanes, ja es co-neix el material de què estavenfetes les teules. “Ara ens faltariaconèixer les pintures de l’èpocade la coberta”, afegeix Gasca,que assegura que la gent “haenviat molta informació útil”.

RedaccióEIXAMPLE

Les dades de l’IcoB es corresponen a l’últim trimestre. Foto: Eixos BCN

Festa | Els botiguers de Sagrada Família, a punt per al Nadal Els comerciants de Sagrada Família ja treballen de cara a preparar la campanya de Nadal.En aquest sentit, l’eix comercial del barri oferirà de nou el Trenet de Nadal, un vehicle que

funcionarà des del dia 22 de desembre fins a la Nit de Reis i que recorrerà tot el barri. A més, a bord del tren hi viatjaran els patges reials per recollir les cartes dels nens.

Page 19: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8819 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 20: Eixample 46

11 novembre 2014

Esports| 20

líniaeixample.cat

En poc menys de 24 hores, lesentrades per assistir a la Super-copa d’Europa de waterpolo delpròxim divendres 21 de novem-bre a la piscina Sant Jordi es vanesgotar. A finals de la setmanapassada l’aforament d’aquestapiscina del districte va quedaromplert per milers de personesque seran testimoni d’una de lesfites més important de l’esportcatalà durant aquest any 2014:dos equips catalans, el CN Sa-badell femení i l’Atlètic-Barce-loneta masculí, podran conver-tir-se en supercampions d’Eu-ropa a casa.

Aquesta serà la primera ve-gada que dos equips catalanscoincideixin –en categoria mas-culina i femenina– en la final dela Supercopa europea de wa-

terpolo, ja que la temporadapassada les noies del CN Saba-dell i els integrants de l’Atlètic-Barceloneta van convertir-se,respectivament, en campionsd’Europa.

Pel que fa a l’Atlètic-Barce-loneta, els homes de Jesús Mar-tín s’enfrontaran a l’Spartak deVolvograd, campió de la CopaLEN. Per la seva part, les noies

del CN Sabadell jugaran contrales gregues de l’Olympiakos.Justament, les de Nani Guiuintentaran revalidar el títol desupercampiones continentalsque ja van aconseguir l’any pas-sat. A priori, les vallesanes sónfavorites.

A 10 dies de les finals, elmón del waterpolo català es pre-para per viure un dia històric.

Falten 10 dies perquè es disputin les finals europees. Foto: RFEN

Tot a punt per a la Supercopaeuropea de waterpolo

» La piscina Sant Jordi acollirà divendres 21 les finals del torneig» El CN Sabadell i l’Atlètic-Barceloneta, els representants catalans

Les inscripcions per a la MagicLine obriran a finals de mes

ATLETISME4Les inscripcionsper participar en la segona edi-ció de la Barcelona Magic Lineobriran a finals d’aquest mes.Durant la primera edició de laprova, celebrada el passat mes demarç, més de 5.000 participantsvan recórrer set turons de laciutat per recaptar fons per in-vertir en diversos projectes soli-daris. En total, es van aconseguirreunir més de 120.000 euros.

Aquesta cursa –que vorejaels límits del districte– travessaset turons de la ciutat, cadascundels quals està dedicat a una cau-sa solidària com l’ajut a les per-sones amb problemes de salut

mental, les persones sense llar,els infants hospitalitzats o lacooperació internacional, entrealtres. Els organitzadors, l’O-bra Social Sant Joan de Déu, for-ma part de l’Orde Hospitalari deSant Joan de Déu i treballa ambpersones amb dificultats rela-cionades amb aquests àmbits.

La segona edició de la MagicLine tindrà lloc el pròxim dia 1de març i hi podran participarnovament equips d’entre 3 i 25persones que es marcaran al-guns reptes esportius –quantsquilòmetres recorreran– i repteseconòmics –quants diners re-captaran–.

RedaccióEIXAMPLE

La Magic Line puja a 7 turons de la ciutat. Foto: Ajuntament

Un impuls a l’esport escolar

Enguany hi ha 60 equips més inscrits a les lligues escolars. Foto: CEEB

DADES4Un total de 1.752equips d’arreu de Barcelona hantramitat les seves inscripcions perparticipar en la primera fase dela lliga dins del programa dels di-ferents esports del Consell del’Esport Escolar de Barcelona(CEEB). Això representa un in-crement de 60 equips –un 3,5%més– respecte a l’any passat.

La temporada d’esports delCEEB va començar de maneraformal el passat divendres 17d’octubre. Per disciplines espor-

tives, l’increment més gran s’haregistrat en l’àmbit del voleibol,amb prop d’un 20% de creixe-ment respecte a l’any passat.Tanmateix, el futbol 5 –una ver-sió molt similar al futbol sala tra-dicional– segueix sent l’esportamb una participació més gran:dels 1.752 equips inscrits, 873 sónconjunts d’aquesta modalitat es-portiva. Amb tot, també ha estatsignificatiu el creixement expe-rimentat per altres esports coml’handbol o l’hoquei sala.

Per altra banda, demà passatl’Hospital de Sant Pau serà l’es-cenari de la segona cursa d’o-rientació del calendari del CEEB.La primera es va celebrar el pas-sat dissabte dia 1 de novembre aNou Barris, amb la participacióde prop de 250 esportistes.Aquesta segona cursa d’orienta-ció serà un esdeveniment queanirà més enllà de l’àmbit es-portiu gràcies a les característi-ques arquitectòniques de l’entornmodernista de l’hospital.

Bàsquet | La UE Gaudí, onzena a la classificacióEl Sènior masculí de la UE Gaudí va perdre abans-d’ahir contra el CB Cornellà B

a domicili per 50 punts a 43, un resultat que deixa els de la Sagrada Família onzens a la classificació de Segona masculina amb un balanç de 3 victòries i 5

derrotes. Dissabte vinent, la UE Gaudí jugarà a l’Hospitalet contra el Tecla Sala.

Page 21: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8821 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 22: Eixample 46

Agenda| 22 11novembre 2014líniaeixample.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDISSABTE 15 DE NOVEMBRE21:00 Concert solidari Sedeta Gospel Singers,

a favor de l’Associació El Somriure, que ofe-rirà unes peces del repertori espiritual i de gos-pel. El preu de l’entrada serà un donatiu. / Sa-grada Família.

DIMECRES 19 NOVEMBRE21:00 Taller d’intel·ligència emocional: la ca-

pacitat per reconèixer els propis sentimentsi els dels altres, a més de l’habilitat que te-nen les persones per gestionar-los. Es donaraneines i habilitats per millorar les relacions. /Cotxeres Borrell.

DIMARTS 25 DE NOVEMBRE18:00 Xerrada sobre com instal·lar-se l’Ubun-

tu a l’ordinador, a càrrec de Josep Gallart,membre d’Ubuntu.cat. / Centre cívic Casa Gol-ferichs.

FINS AL 21 DE NOVEMBREMatí-Tarda El siglo. Exposició que mostra es-

cenes capturades en les diferents seccions delshistòrics magatzems. Un testimoni únic i en-tranyable, a càrrec de la fotògrafa Maria Elba./ Casa Elizalde.

DIJOUS 27 DE NOVEMBRETot el dia Inauguració de l’exposició Materia i

memòria, on cada artista proposa la seva in-terpretació de la memòria i la matèria. Mos-tra amb pintura, fotografia, vídeo i escultu-ra. / Casa Elizalde.

DILLUNS 19 DE NOVEMBRE17:30 Luthier Harmonia, un malefici ha espat-

llat els instruments de la Luthier Harmonia.Amb l’ajut de la màgia, descobriran què hapassat. Activitat per a infants majors de 4 anys./ Biblioteca Sant Antoni.

DIMECRES 19 NOVEMBRE17:30 El taller monstruós. Un taller de contes i

escriptura creativa a càrrec de Jaume Copons,escriptor, i Liliana Fortuny, il·lustradora. / Bi-blioteca Fort Pienc.

DISSABTE 22 DE NOVEMBRE17:30 Partit de bàsquet entre l’AESC Ramon Llull

i els Lluïsos de Gràcia, corresponent a la des-ena jornada de Copa Catalunya. / Estació delNord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Teatre de titelles recomanat per a in-fants a partir dels 4 anys que tracta so-bre una història d’amistat entre unanena i una bèstia nascuda fora detemps, que va creixent sense aturador./ Cotxeres Borrell.

Espectacle familiarDiplo

Dv. 21 de novembre a les 18:00

En el marc del cicle l’Aventura de lle-gir, la psicoanalista Hilda Tejero psi-coanalitzarà la novel·la de G. de Mau-passant Sota l’imperi del narcisisme aBel ami. / Biblioteca Sagrada Família.

Psicoanàlisi de la novel·laSota l’imperi del narcisismeDl. 17 de novembre a les 19:00

Sisena edició del cicle de la FundacióCatalunya-La Pedrera amb diverses ac-tuacions de Joves Ara, EternamentAgraït i Dansa Real. / La Pedrera.

Sisena edició del cicleDansa ara a la PedreraFins al 27 de novembre

L’Atlètic-Barceloneta i el CN Sabadellfemení disputaran les dues finals perpoder proclamar-se supercampionscontinentals de waterpolo. / PiscinaSant Jordi.

Supercopa d’Europa de waterpolo

Dv. 21 de novembre

Page 23: Eixample 46

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8823 | 11 novembre 2014 líniaeixample.cat

Page 24: Eixample 46

| 24 11novembre 2014líniaeixample.cat Pròxima edició: 11 de desembre