Eixample 48

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona

Reportatge pàg 3

L’augment dels accidents de moto:causes i solucions

Entrevista pàg 10

Ardanuy: “Estem al límitraonable de tenir un turismecompatible amb els veïns”

Agenda Nacional pàg 4

Es refà de nou la unitatsobiranista i es prioritzacrear estructures d’Estat

Sant Antoni pàg 12

El barri celebra unaFesta Major farcidad’activitats i tradició

Polèmica pàg 18

Reobre la botiga-museu delBarça a la Sagrada Família

Esports pàg 20

Setena victòria de Lakhouajaa la cursa de Sant Antoni

Passeig de Gràcia i Diagonal estransformaran els diumenges

Els laterals de les dues avingudes es tallaran al trànsit perquè entitats i veïns hi puguin fer activitats pàg 12

Tanca, però no marxaEl Colmado Quílez es traslladarà al local del costat pàg 18

Foto: Sara Guastevi

líniaeixample23-01-2015 · Núm.48 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.975 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 gener 2015líniaeixample.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

179.65014.97514.97514.97514.97514.97514.97514.97514.9759.9759.9759.9759.9759.9759.975

149.75014.97514.97514.97514.97514.975

31.9007.975

Total 361.300

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

179.650149.75031.900

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

361.300 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

3 | Reportatge 23 gener 2015 líniaeixample.cat

El 2014 no ha estat un bon anyper a la sinistralitat viària a la ciu-tat, especialment pel que fa a lesmotos. Mentre que el 2013 la xi-fra total de morts va ser de 22 –lamés baixa de la història–, l’anypassat va ascendir a 31, 17 delsquals van ser de conductors o pas-satgers de motocicleta o ciclo-motor. L’any anterior aquestaxifra va ser d’11.

Les xifres les va presentar elpassat dia 11 de gener el primer ti-nent d’alcalde de la ciutat, Joa-quim Forn, que va afirmar que“no són les dades que ens agra-daria donar”. Pel que fa al cas deles motos, l’Ajuntament ja va po-sar en marxa fa uns mesos un pla

de seguretat “després d’una set-mana negra de setembre ambquatre morts”, va recordar Forn.El pla, que consta de 17 mesuresper reduir la sinistralitat de mo-tos i ciclomotors, té quatre puntsprincipals: la sensibilització i laprevenció, una modificació nor-mativa, la correcció de les pautesde comportament i l’anàlisi de lainformació. Des del consistori esconsidera que una part d’aquestsaccidents tenen a veure amb lapoca formació que tenen els mo-toristes, ja que quasi la meitat delsimplicats en els accidents con-duïen amb el permís B de cotxe.

ELS FABRICANTS DISCREPENAquest diagnòstic ha provocatque el consistori estudiï demanarun replantejament del carnet ti-pus B+3, el permís de conduir queamb tres anys d’experiència per-

met l’ús de motos de 125cc.Aquesta possibilitat no ha agradatgens a l’Associació Nacional d’Em-preses del Sector de les Dues Ro-des, la patronal ANESDOR, querecentment ha demanat al con-sistori, a través del seu president,José María Riaño, que no prenguimesures basades en “una anàlisiprecipitada”. Segons Riaño, cal fer“una anàlisi ponderada i veure re-alment on existeixen els acci-dents”, al mateix temps que re-corda que les motos de 125cc sónles més involucrades en acci-dents perquè representen la ma-joria del parc mòbil de motos dela ciutat.

Qui també ha fet una anàlisisobre els accidents de moto icom prevenir-los és el RACC.L’entitat apunta en diferents di-reccions a l’hora de buscar l’ori-gen de la sinistralitat d’aquests

vehicles i conclou que “les causesimmediates dels accidents” són“el gir indegut, la no obediènciadels semàfors i les distraccions”.En menor mesura també ho són“la desobediència d’altres senyalsi els canvis de carril mal fets”.

Luis Puerto, responsable tèc-nic de la Fundació RACC, expli-ca a aquesta publicació queaquest repunt dels accidents és“molt negatiu i molt preocu-pant” i recorda que “durantaquests anys de crisi el parc demotos ha crescut en 30.000 uni-tats”. Sobre la proposta de l’A-juntament de revisar la norma-tiva sobre el carnet tipus B+3,Puerto afirma que des del RACCes “comparteix” la demanda.

El club automobilístic tambéalerta sobre l’envelliment delparc de motos de la ciutat, on el45% d’aquestes tenen més de 7

anys. Per canviar aquesta situa-ció, l’entitat considera ques’haurien d’augmentar les ajudesa la compra, millorar el sistemade seguretat de les motos i in-centivar les motos elèctriques.

GRAN ACORD L’alcalde de la ciutat, XavierTrias, i més de 20 entitats vin-culades amb la mobilitat van sig-nar el passat dimarts 13 de ge-ner l’Acord Ciutadà per a unaBarcelona sense accidents demotos. Durant la roda de prem-sa prèvia a la presentació de l’a-cord, Trias va qualificar el 2014com un “any negre, un desastre”pel que fa als morts per accidentsobre dues rodes. D’aquí a unany, quan es torni a fer la ma-teixa valoració, caldrà veure siles mesures preses hauran tin-gut l’efecte desitjat.

Mal any per a les dues rodes» El 2014 acaba amb 31 morts per accident viari a la ciutat, 17 dels quals van ser d’usuaris de motocicleta

» L’Ajuntament ho relaciona amb la normativa sobre les motos de 125cc però els fabricants discrepen

Albert RibasBARCELONA

Les motos representen el 30% del parc mòbil de la ciutat i es fan servir en el 34% dels desplaçaments. Fotos: RACC i Arxiu

| 4 23 gener 2015líniaeixample.cat Agenda Nacional

El passat dimecres 14 de gener elsobiranisme va tornar a respirartranquil. Mas i Junqueras refeienla unitat i arribaven a un acord“per portar el procés de transiciónacional fins a la victòria”, en pa-raules del president. Un procésque tindrà el seu punt àlgid en leseleccions anticipades i de caràcterplebiscitari del pròxim 27 de se-tembre –just un any després de lafirma del decret de convocatòriadel 9N–, en les quals, finalment,s’hi concorrerà amb llistes diver-ses i un full de ruta compartit.

Enrere quedaven unes set-manes de neguit sobiranista id’episodis públics per oblidar –elsmateixos Mas i Junqueras vandemanar perdó en aquest sentit–.Hi havia acord i hi hauria elec-cions, tal com la societat civilsobiranista exigia. Però la feinaque s’haurà de fer des d’ara finsal 27 de setembre és immensa.

Amb l’acord assolit es reafir-ma el pacte de legislatura entreCiU i ERC i, com han volgutdestacar tots dos partits, es po-sarà el focus en els programesd’especial contingut social o edu-catiu, com ara la llei de formació

professional, la llei de reforma delServei d’Ocupació de Catalunyai la llei de simplificació adminis-trativa. En aquest sentit, ja s’hanreprès les negociacions per as-segurar l’aprovació del pressu-post de la Generalitat de 2015.

Pel que fa a l’acció legislativacatalana, l’acord contempla l’a-provació de lleis que actualmentencara estan pendents al Parla-

ment i que són, segons els dos par-tits, de màxima importància desdel punt de vista del funciona-ment del país, de la seva economiai de l’acció social. Entre aquestesdestaquen la de Formació Pro-fessional, la de reforma del Serveid’Ocupació de Catalunya o la desimplificació administrativa.

Però la part més important del’acord –eleccions a banda– és

sens dubte el compromís assolitper part d’ambdues formacionsde prioritzar la creació de les es-tructures d’Estat que estaven es-tablertes en l’acord de legislatu-ra firmat el 2012 i la legislació ne-cessària per fer-les possibles. Lahisenda pròpia, l’administració dela seguretat social i l’acció exteriorsón les més importants, a més del’elaboració d’una administracióelectoral pròpia.

I tot això s’haurà de fer en no-més set mesos que es preveuenmolt intensos i que tindran unesaltres eleccions, les municipals,pel mig. De cara a aquests comi-cis, l’acord estableix pactes d’en-tesa oberts a forces polítiques queestiguin d’acord amb el procés,tot i que aquest punt no ha que-dat del tot definit. El que sí quequeda clar és que es vol que el fullde ruta per presentar-se a les ple-biscitàries pugui ser compartittambé per altres formacions so-biranistes, com ara la CUP.

Sigui com sigui, tot plegats’haurà d’haver enllestit el juliol,ja que la intenció del president ésdissoldre el Parlament a comen-çaments d’agost per poder cele-brar les eleccions el 27 de se-tembre i que així la campanyaelectoral comenci en una altradata simbòlica: l’11 de setembre.El compte enrere ja ha començat.

Pròxima parada: plebiscitàries» Mas i Junqueras refan la unitat “per portar el procés de transició nacional fins a la victòria”

» L’acord prioritza la creació d’estructures d’Estat des d’ara fins a les eleccions del 27 de setembre

HISENDA PRÒPIA“UN TEMA EN MARXA PERÒ NOCULMINAT”La principal estructura d’Estatés la hisenda pròpia, “un temaen marxa però no culminat”, enparaules de Mas. Tal com re-corda el Govern en el seu balançde mandat, ja s’ha implementatla finestreta única amb la xarxade les Diputacions i s’ha creat uncos tècnic de gestors tributaris.Però ara caldrà aprovar una lleitributària de Catalunya per re-gular la gestió, liquidació i ins-pecció dels tributs del país.

JUNTA ELECTORAL“TENIR INSTRUMENTS PROPISPER ENFOCAR LES ELECCIONS”La creació d’estructures d’Estatno pot oblidar dotar Catalunyad’una junta o sindicatura elec-toral catalana per poder “tenirinstruments propis de país perenfocar les pròximes eleccions”,segons Mas. La via per fer-ho ésl’aprovació d’una llei d’acordamb l’article 56 de l’Estatut. Peraltra banda, també queda pen-dent l’aprovació d’una llei elec-toral pròpia, un objectiu finsara reiteradament encallat.

SEGURETAT SOCIAL“UN TERRENY COMPLEX EN QUÈCAL COMENÇAR A ENTRAR-HI”Un altre dels reptes més im-portants –segurament el quemés– és el disseny de l’admi-nistració i la tresoreria d’una Se-guretat Social catalana que ga-ranteixi les pensions i presta-cions d’atur. Tal com ha adver-tit el Consell Assessor per a laTransició Nacional, aquest és un“terreny complex en el qual calcomençar a entrar-hi”. El primerpas serà la creació de l’agènciacatalana de la Seguretat Social.

ACCIÓ EXTERIOR“EL VESSANT DE SITUACIÓ ENL’ESCENA INTERNACIONAL”Per últim, cal destacar també laimportància de l’acció exterior.“El procés quedaria coix si no téun vessant de situació en l’es-cena internacional”, adverteixMas. Aquest és un dels camps enquè s’ha avançat més en els dosúltims anys. Sense anar méslluny, el fins fa poc alt funcionaria Brussel·les, el català AmadeuAltafaj, ha estat nomenat re-centment alt representant dela Generalitat a la Unió Europea.

Les estructures d’Estat

Mas i Junqueras van tornar a protagonitzar una imatge d’entesa el passat dimecres 14 de gener. Foto: Generalitat

Es vol que el fullde ruta pugui sercompartit tambéper altres partits

sobiranistes,com ara la CUP

Arnau NadeuBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 gener 2015 líniaeixample.cat

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

| 6Opinió23 gener 2015líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

14.975 exemplars

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Tant l'integrisme gihadista coml'integrisme neoliberal dels quiens governen segresten i atemp-ten contra les llibertats. Uns ambles armes i el terror i els altresamb les seves polítiques antiso-cials, lleis i sistema repressiu.

El 7 de desembre personesd'idees llibertàries van ser em-presonades en el marc de l'ano-menada operació Pandora, dutaa terme pels Mossos d'Esquadra.El ‘delicte’ d'aquestes personesera, segons l'Audiència Nacio-nal, que “assistien a reunions iparticipaven en l'elaboració depublicacions i butlletins de ca-ràcter llibertari”. Tot i tractadesde “terroristes” la resolució judi-cial no concreta cap relació d'a-questes persones amb bombesni fets violents que cap mena.Les paraules del jutge Bermúdezho diuen tot: “No investigo elspossibles atemptats, jo investigol'organització i els que poden serde perill per al futur”. Això ésgravíssim i indignant.

Dies després de l'atemptat in-tegrista islamista a París, el PP esva querellar contra un humo-rista, Facu Diaz, per un vídeod'humor titulat El PP se disuelve,que es pot veure en Youtube.

La Ley de Seguridad Ciuda-dana (llei mordassa) i les noveslleis ‘antiterroristes’ són un atactotal a les llibertats que ens afec-tarà a totes. Cada vegada és mésevident que aquesta democràciaés una fal·làcia.

El documental Ciutat Morta,que finalment la TV3 va emetrerecentment, i a contracor, és unbon exemple de com fabricarmuntatges policials, com en l'O-peració Pandora, contra el movi-ment llibertari.

4Segrestatsper Josep Lluís Pérez

#BárcenasLliure#FaltaLaCUP #CiutatMorta

4Pilotes foraper Jordi Lleal

El tsunami que va desencadenarla suplència de Messi a Anoetaen el primer partit oficial de l’a-ny, i els fets posteriors, consta-ten un cop més la suprema im-portància del crac argentí dinsdel FC Barcelona.

La seva autoritat és enormeperquè se l’ha anat forjant al capdels anys, i si bé sempre hi hal’enrenou sobre si és ell quimana dins del vestidor, beneïdasigui aquesta dependència men-tre continuï oferint els seus ha-bituals recitals. Bartomeu ho sapi Luis Enrique també: les pos-sibilitats d’èxit de l’equip radi-quen en gran mesura en el ren-diment de la “puça”. Ni la polè-mica que es va originar amb laseva absència a l’entrenamentper una suposada gastroenteri-tis l’endemà de la derrota con-tra la Reial ha provocat que elpresident es posicionés a favordel tècnic en detriment del ju-gador. Hem viscut infinitat devegades enfrontaments d’a-questa mena, i gairebé sempreun dels dos acostuma a caure. Amés, amb un entrenador queestà començant un projecte, éshabitual que qui tingui les deperdre sigui el futbolista.

Però amb Messi tot és dife-rent, i tothom dins del club és

conscient que cal tenir-lo con-tent. Bartomeu perquè sap quesi l’argentí decideix marxar ja nocal ni que es presenti a la re-elecció, i ‘Lucho’ perquè intueixque un duel amb ell no el por-tarà a cap altre lloc que a la des-titució. L’asturià ha patit l’aco-miadament de ‘Zubi’, amb quitreballaven plegats, i és cons-cient que probablement la sevafigura no genera consens dins dela junta. Malgrat això, i a l’esperaque a finals de temporada els so-cis decideixin el model de clubper als pròxims anys, com sem-pre en el futbol tot dependrà desi la piloteta entra o no. De si l’e-quip és capaç de créixer a par-tir de la victòria contra l’Atléti-co i deixar enrere els dubtes.

Per sobre de directives id’entrenadors, l’argentí trenca lanorma perquè si rendeix al seunivell, tot és més senzill. Els ge-nis sempre han manat en elsclubs, ho van fer Pelé, Cruyff oMaradona, i és quelcom inhe-rent a la professió. Si tens al mi-llor, és preferible encomanar-teal seu talent que no fer-li lavida impossible. Sempre dinsd’uns límits, òbviament. Peròamb Messi, home de poques pa-raules, tots sabem quina és l’e-quació de l’èxit: que sigui feliç.

per Sergi Villena

4La clau és Messi

Quan es pregunta a la vicepre-sidenta del govern, Sáenz deSantamaría sobre el tema deBárcenas, respon que l’extre-sorer ja fa temps que no és delpartit i que la justícia faci el seucamí. El president Mariano Ra-joy, declara sense ni anomenar-lo, que la justícia continuï ambel procés i acabi com més aviatmillor. A veure si es pot enten-dre: Bárcenas quan va delinquir,què era? Un ésser que vagavaper les galàxies siderals o un altcàrrec del PP?

Diguem-ho així, no noméshi ha hagut enriquiment per-sonal, també al PP! Si ara és ono membre del partit, no excloules responsabilitats del mateixpartit que es va beneficiar delsmilions d’euros que va recaptari repartir de forma fraudulenta.Serà que “s’autoamnistien” a l’a-vançada? És que qui fa un des-

falc, sent president d’una cor-poració a favor d’aquesta cor-poració, quan deixa de ser pre-sident, la corporació queda lliu-re de la responsabilitat?

Algú s’imagina que, comque Rodrigo Rato ja no és el pre-sident de Bankia, les malespràctiques amb les preferents odit d’altra manera l’estafa, els ac-tuals responsables adduïssinque el banc no n’és responsable?Es pot entendre, que es fessinreformes a les seus del PP decarrer Gènova, del país basc i al-tres, sense que ningú s’assa-bentés de com es pagaven o ésque es pagaven també “en dife-rit” com explica la senyora Cos-pedal en el cas de la liquidaciódel senyor Bárcenas? L’extre-sorer sortirà al carrer, què faràa partir d’ara, etzibarà unesquantes canonades o callarà? Isi calla, a canvi de què?

@DavidGR1714: Si la CUP no busca algunpunt d'acord i d'aliança amb el front deCiU i d’ERC (Mas-Junqueras) estarà elec-toralment morta.

@lacompetencia: ‘Ciutat Morta’ ha fet un20% d'audiència al Canal 33?! Com desco-breixin que el periodisme d'investigació in-teressa, adéu futbol!

@Miri_run: Bárcenas paga 200.000 eurosper ser lliure. Si jo els tingués, em deslliu-raria de la hipoteca i amb el sobrant faria lavolta al món amb un jet privat.

7 |

Collboni: “Hem fet possible la rebaixa històrica de la T-10”

> Els Socialistes aconsegueixen una rebaixa, efectiva des de l'1 de gener, situant el títol de transport més popular per sota dels 10 euros

> S’amplia, també, la cobertura de la Targeta Rosa, que beneficiarà 53.000 persones més

> Collboni: “El fons per a la renda infantil és de 9,2M€. Consistirà en 100 euros mensuals i serà gestionada pels serveis socials”

> El Pla de Rescat Social dels Socialistes té un pressupost de 20 milions d’euros

Per primera vegada els usuarisno han fet cues abans d’acabarl’any per comprar la T-10, el tí-tol de transport més utilitzat del’Àrea Metropolitana. I és que,també per primera vegada, esrebaixa el preu de la targeta. Enconcret un 3,4%, passant dels10,40 euros que costava al2014 als 9,95 euros que es pa-guen a partir d’aquest mes degener. Jaume Collboni, alcal-dable socialista a Barcelona,ha assegurat que “aquest és elprimer pas en les meves priori-tats, fer una Barcelona a l’abastde tothom. La solvència de l’A-juntament s’ha de posar al ser-vei dels ciutadans i ciutadanes,i és això el que he fet, aconse-guir una rebaixa en el preu deltransport públic”.

La rebaixa de la T-10, que haentrat en vigor al gener, formapart del paquet de mesures so-

bre el transport públic que elgrup municipal socialista haaconseguit a canvi de la sevaabstenció als pressupostos mu-nicipals, que es van aprovar elpassat mes de desembre alplenari.

Aquesta, però, no ha estatl’única de les millores aconse-guides pels socialistes en eltransport públic: la Targeta Rosai l’autobús també estan inclosos.Per a Jaume Collboni, “el trans-port públic no pot ser un bé deluxe, és un dret ciutadà i per aixòens hem fixat com a prioritat afa-vorir els col·lectius que més es-tan patint la crisi i les desigual-tats socials”.

Amb la millora en el transportpúblic la Targeta Rosa benefi-ciarà 53.000 persones més, ju-bilats i pensionistes, a l’apujar lesrendes mínimes que es neces-siten per accedir en aquest títol

de transport. D’aquesta mane-ra16.000 persones més tindranaccés a la gratuïta mentre que37.000 podran beneficiar-se dela reduïda.

D’altra banda, el bus es re-forçarà amb 25 vehicles, queaugmentarà en 105.000 horesanuals el seu servei creant 80nous llocs de treball. “Es garan-teix el dret a la mobilitat i la con-nexió entre els barris on no arri-ba el metro o on la freqüència delbus és escassa”, ha declarat l’al-caldable socialista.

Per tal de fer un seguimentde totes aquestes mesures, elgrup socialista ha demanat lacreació d’una comissió de se-guiment formada per l’Ajunta-ment, el Grup Municipal Socia-lista i les entitats que defensenel transport públic a la ciutat, quevetllaran perquè aquests acordses compleixin.

L’alcaldable socialista per Bar-celona, Jaume Collboni, haaconseguit que l’Ajuntamentdoni llum verda a un Pla de Res-cat Social, per valor de 20 mi-lions d’euros, amb el qual s’a-tendrà col·lectius vulnerablescom infants en risc de pobresa,famílies que pateixen pobresaenergètica i aturats de llarga du-rada. Aquest Pla de RescatSocial era una de les tres con-dicions que Collboni va posarsobre la taula a l’alcalde deBarcelona, Xavier Trias, perquèel Grup Municipal Socialistas’abstingués en els pressupos-tos municipals. Per a Collboni,“tots els acords a què hem arri-bat, el transport, les escolesbressol, la renda infantil, el plade rescat social responen alnostre compromís amb la ciutati han estat el primer pas cap aun nou gir en matèria de políti-ques socials.”

El Pla de Rescat Social con-templa la creació d’un Fonsper a una Renda Infantil Ga-rantida, dotat amb 9,2M€, quegarantirà una renda de 100€mensuals per a 7.500 infantsque viuen per sota del llindar dela pobresa. Aquesta renda pio-nera serà gestionada pels ser-veis socials, a través d’una tar-geta moneder o una eina simi-lar, i servirà per dignificar lavida dels infants. Per a JaumeCollboni, “per primera vegada esfa una renda mínima garantidaa la ciutat. Per a nosaltres és fo-namental que una ciutat que esvulgui mirar al mirall, que pensique és una ciutat digna, tinguiels seus nens i nenes, aquellsque estan en risc de patir ex-clusió social, amb les sevesnecessitats cobertes. És im-moral que l’Ajuntament tingui su-peràvit mentre hi hagi ciuta-dans que pateixen pobresa.”.

Les famílies en risc de patir

pobresa energètica també sónun altre dels col·lectius a qui s’a-drecen els programes del Pla deRescat Social presentat pels so-cialistes. En concret, 17.000 fa-mílies tindran garantits els seussubministraments energèticsbàsics aquest hivern amb unpressupost de 2,5 milions d’eu-ros per a nous ajuts. El progra-ma multiplica per 5 els ajuts queja es destinaven a les famílies enrisc de pobresa energètica.

El paquet de mesures delPla de Rescat Social tambéatendrà el col·lectiu d’aturatsde molta llarga durada i els jo-ves, amb programes de fomentde l’ocupació. En concret, 2.000aturats de llarga durada po-dran accedir a programes de for-mació a través de Barcelona Ac-tiva amb la intenció que tornin aentrar al mercat laboral, mentreque 2.350 joves podran accedira beques i bonificacions que elspermetran seguir estudiant elscicles superiors de FormacióProfessional.

Per a l’alcaldable socialista,la Barcelona de l’èxit de Trias téun costat fosc: la desigualtat so-cial que engrandeix l’escletxaentre els barris de la ciutat:“Aquesta ciutat de l’èxit té unacara obscura, té nens i nenesque no mengen tres vegades aldia, gent que no pot pagar el re-but del gas o ciutadans i ciuta-danes que fa massa tempsque són a l’atur. Tenim l’oportu-nitat i els ajudem”. Els socialis-tes han destinat gairebé la mei-tat dels diners amb que es po-dia negociar, 20 milions d’euros,a fer una Barcelona “més digna,igualitària i a l’abast de tothom”,segons paraules de Collboni. Laresta del pressupost, 24 milionsd’euros, han estat destinats a lamillora del transport i a la cons-trucció i bonificació d’escolesbressol.

L’alcaldable socialista Jaume Collboni considera que el transport públic “no pot ser un bé de luxe”. Foto: PSC

7.500 infants a Barcelonatindran una renda infantil

garantida

Per primera vegada es fa una renda mínima garantida a Barcelona.

És fonamental que una ciutat que es vulgui mirar al mirall tingui els seusnens i nenes amb les seves

necessitats cobertes

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] gener 2015líniaeixample.cat

@xlemus: El Barça si fitxa a l'estiu té 2 op-cions: cedir el jugador fins al gener o tenir-lo entrenant i jugant amistosos. Opcionsdifícils per a un crac.

@cristina_pardo: Aguirre ya puede sercandidata: destapó la trama Gürtel y laculpa fue de los agentes por lanzarseencima de su coche en el carril bus.

@encampanya: Pedro Sánchez dice queno le preocupa que Zapatero se vea conPablo Iglesias. Y una lágrima cae sobre lamesa.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

La democràcia està sent atacada des del’interior del sistema. En l’àmbit neoli-beral i conservador es promulguen lleisrestrictives sobre els drets socials i les lli-bertats. I sota l’extremisme de l’auste-ritat es condemna a l’atur i a la pobre-sa cada vegada a més persones. Fins al’extrem cínic, que el discurs i el mèto-de “oficial” per acabar amb la crisi, a càr-rec del PP, produeix un creixementque comporta desigualtats i no redueixl’atur: el nou treball incrementa la pre-carietat i no eximirà de la pobresa.

Davant d’aquest panorama, aparei-xen en l’àmbit català i de l’Estat novespropostes polítiques de caràcter tren-cador. Denuncien els privilegis de la clas-se ‘casta política’ i creixen de la mà delmalestar i l’empobriment de les classestreballadores, populars i mitjanes.

Davant del clima de corrupció i eldescrèdit, certament, cal un nou co-mençament. Ara bé, per conjurar el pe-rill populista –també té el seu risc– s’a-justa als fets afirmar que en la “experi-mentada” política són molt majoritarisels comportaments ètics.

La crisi és més profunda i de siste-ma. D’impotència de la política institu-cional per aturar els interessos banca-ris que colonitzen els governs amb pro-grames que redueixen el sector públic.Uns interessos que adoben el terreny perampliar l’àrea del negoci privat. És pos-sible una aliança entre els sectors, mésamplis possibles, de la “vella” i de la“nova” política? És desitjable?

Per construir una nova aliança a fa-vor de la democràcia social, política i eco-nòmica, hi falta gent, no n’hi sobra. Per-sona, idea i col·laboració són conceptesnecessaris per sortir de l’atzucac onsom. Part essencial del nou mètodepolític i social que és reclamat.

¿Pot la “nova” política per si sola ar-ribar al govern i gestionar, en el dia a diai amb els imprescindibles acords amb elspoders establerts, la transformació ne-

cessària? Fins i tot, per adoptar aquestprograma pragmàtic considero que li calel concurs de la part política ‘experi-mentada’.

La batalla real és entre democràciai no democràcia. Entre dignitat social,política i econòmica per a tots, i les doc-trines econòmiques que amb anestèsiaens inoculen. I que amb sordina ens fanmal, encara que no les sentim, enmig detants sorolls de distracció induïts.

Cal buscar el diàleg, en l’àmbit delcentre-esquerra, entre les marques po-lítiques amb experiència i les novesmarques polítiques. Sobra individua-lisme i manca sentit col·lectiu. Neces-sitem més horitzontalitat i una vida po-lítica centrada en un ‘nosaltres’ queesdevingui el més ampli possible.

Per imaginar amb marge d’encertel futur és necessari un nou equilibri iuna barreja entre els nous plantejamentsi l’experiència. Els ideals són els matei-xos d’ahir. El nou temps ens reclamacanvis en el mètode.

El moment és dur. I cal estar atentals senyals que arriben de Grècia. I a l’es-pasa de Dàmocles d’un integrisme reli-giós que nia en joves desatesos, que ha-biten en barris desatesos, en societatsque alguns abandonen i desatenen.

L’economista Francesc Trillas, en elseu bloc, planteja el nou govern xilè, de“Nueva Mayoría” com un possible la-boratori d’allò que pugui passar aquí, toti les diferències de context. El nou go-vern del país andí resulta d’un pacte dela socialdemocràcia de Michelle Bac-hellet, amb els líders estudiantils i cívicssorgits de les protestes socials de 2011,a més dels sectors comunistes que tre-ballen per a la transformació social.

En aquesta hora, des d’Europa finsa les ciutats, és desitjable fer bandera dela generositat i la col·laboració en be-nefici de la gran majoria. A Catalunya,amb la demanda afegida de realitzaciónacional, també arriba aquest ressò.

4Objectiu democràciaper Josep Xurigué

Serà que em faig vell, i tot i la meva re-bregada al “contigo no me ajunto” de l’O-riol Junqueras a la seva conferència mar-cadora de perfil, he estat callat durantaquests dos mesos d’arqueologia gene-ralitzada del retret i de tomahawksacusadors al Twitter, al Facebook o alsdiaris. Al final es veu que l’he encerta-da: hi ha acord i eleccions. Han estat ex-actament seixanta-dos dies de fotre’s lacavalleria per sobre uns patriotes als al-tres, una baralla retransmesa amb ale-gria i diligència pels mitjans de l’statusquo, i bramats a megàfon batent pel bo-tiflerisme. Espero que ens hàgim quedata gust tots plegats.

Què són 2 mesos comparats amb els3.600 mesos de l’ocupació forastera queha patit el país? M’ho podeu dir? Doncs,a tot estirar, un 0,05 % del temps. I si ensho mirem des de la garrotada de l’Esta-tut, no més d’un 3,6% de les setmanes vis-cudes en aquest viatge col·lectiu cap a Íta-ca. Més o menys, com els minuts de l’es-combraria d’un Barça Gratallops deCopa del Generalísimo. Tothom n’hasortit perjudicat, a tothom li han recor-dat això o allò que fa lleig pels amants dela puresa i pels serafins d’aquest futur na-cional somniat. Que de tant somniatque l’hem somniat, volem seguir-lo som-niant immune a corrupcions i a incom-petències. Afortunadament, els catalansno ens diferenciem tant com ens pensemde la resta de societats del primer món.Gent moralment d’esquerres absoluta-ment consumista, defensors de l’ecologiaque només recicla si el vigilen els seus fills,jugadors de futbol de sofà i proclamadorsde la puresa en la gestió dels diners pú-blics mentre provem d’estafar a hisendasi es presenta l’ocasió.

És que Núria, Carme, Salvador, Joan,Àlex, Pau, Benet, Marc, Assumpció, Jo-sep Lluís, i altres amics virtuals i pre-sencials, no us adoneu de tot el que hemavançat plegats? Ara que som cada copmés a tocar del cim, és clar que fot ver-tigen mirar avall i veure fins on hem tin-gut pebrots d’enfilar-nos! I és clar que en-cara podem trencar-nos la crisma car-dant-nos daltabaix, però que no sigui per-què ens fem la punyeta l’un a l’altre, quetotal queden pocs metres i és la part més

difícil i perillosa. Per això espero i desit-jo que mirem amunt i ens deixem de ba-rallar, i que tot quedi perdonat.

L’altre dia, bé o malament, es va ar-ribar a l’acord de convocar les punyete-res eleccions que ens poden deslliurardels Tomàs Roncero i de les campana-des a la Puerta del Sol. Tothom va haverde cedir, tant Tiris com Troians, per talde salvar la voluntat i l’esperança de totun poble. I això ara ens sembla poc, peròde la mateixa manera que en WoodyAllen diu que Humor és la suma de Tra-gèdia i Temps, ja us avanço que l’Èpicahistòrica es deriva sovint d’un acord malgirbat entre gent que renuncia a tenir raó,venut als llibres d’Història com unagran decisió conjunta, intel·ligent, i –di-guem-ho!– d’audaços estadistes.

La veritat és que tornem a tenir la ini-ciativa que vam començar a perdre el 10de novembre i vam acabar per extraviarla punyetera setmaneta de les confe-rències dels uns i dels altres. Els espa-nyols tornen a estar nerviosos amb la “al-garabía”que albiren el mes de setembre,i els unionistes estan que no… bé… dei-xem-ho córrer que se m’abraona l’esca-tologia al teclat.

Mireu, la democràcia no deixa de serla confirmació institucional d’un rao-nament tant contradictori com sòlid: “weagree to disagree”, estem d’acord que noestem d’acord. Quan els agents políticsd’una societat, són capaços d’acceptar filper randa aquesta premissa, de fet es-tan construint les bases de l’origen, di-buixant l’acte fundacional, d’una socie-tat nova. Un país nou producte de l’a-cord. Un pas endavant cap a una men-talitat d’estat, nacional, on tothom clau-dica pel bé de tothom.

Nota: La contradicció aquesta del d’a-cord en no estar d’acord és també el fo-nament del sentit de l’humor entès comel bàlsam que cura discrepàncies. És peraixò que he volgut titular aquest post “Totqueda perdonat” com a necrològica sa-tírica als humoristes assassinats a Parísper la ignorància. Per molt que jo dis-crepés de la línia editorial de Charlie Heb-do, sense sentit de l’humor ni hi ha de-mocràcia, ni hi ha futur, ni hi ha res. Totssom Charlie, malgrat tot i gràcies a Déu.

4Tot queda perdonat, aquí tambéper Carles Savalls


23 gener 2015

Entrevista| 10

líniaeixample.cat

Entrem a la recta final delmandat. Està satisfet d’a-quests quatre anys al cap-

davant del Districte?Molt. Ha estat un mandat molt po-tent. Una de les meves prioritatsera la inversió i en aquests quatreanys hem fet la inversió més im-portant de la història a l’Eixample.En total, més de 190 milions d’eu-ros, una xifra absolutament des-tacable. Al mandat anterior, per te-nir una referència, no es va arribarals 90 milions d’euros. Nosaltreshem intentat pal·liar el gran dèfi-cit d’inversió que tenia l’Eixamplehistòricament. Des d’aquest puntde vista, estic molt content. I tam-bé pel que fa al reforç de la iden-titat del districte. Per exemple,hem creat l’oficina de promocióeconòmica de l’Eixample. I hematacat els problemes endèmicspel que fa a la convivència a l’es-pai públic. Això ens ha desgastatperquè no ens hem amagat da-rrere el taulell com sí que havienfet altres en anys anteriors.

Si pogués tornar enrere, faria al-guna cosa diferent?[Pensa] Alguna cosa faria diferent...

Quina?Per exemple, m’hauria agradat,però això no depenia de mi, que enel primer any de mandat haguéssimpogut tenir un pressupost ambtota la potència econòmica quedesitjàvem. El 2013 i el 2014 han es-tat anys molt potents des del puntde vista pressupostari, però el 2012no. I això ens hauria ajudat, però nova poder ser degut a l’escenari po-lític complex.

En els darrers mesos, el grantema de debat al districte i a laciutat ha estat el turisme. Ara es

vol definir quins són els seus lí-mits. No arriba tard tot plegat?No, jo crec que arriba quan ha d’a-rribar. És cert que, per primeravegada a la història, ara tot plegatha entrat una mica més en con-flicte. I això fa anys no passava. Pertant, crec que és veritat que estemal límit raonable de tenir un turis-me que vingui a gaudir de la ciu-tat i que això sigui compatibleamb la prioritat que han de tenirels veïns i veïnes. Ara és el momentd’estudiar-ho i establir com podemregular-ho. Però jo crec que tenimun bon turisme. Ara bé, ha de serun producte, si es pot dir així,molt sostenible i molt acceptatpels residents a la ciutat.

A l’Eixample, el principal focus depolèmica amb el turisme és laSagrada Família. Ara estudiaranla problemàtica amb el Temple iels veïns, però alguns d’ells diuenque se’ls deixa al marge dels te-mes importants...Doncs jo crec que això no és veritat,perquè des del primer dia hem es-tat pensant en els veïns. Per exem-ple, una de les primeres coses quevam fer va ser posar ordre en els au-tobusos de la plaça del templemalgrat que sabíem que això seriaconflictiu i polèmic. Durant aquestsanys hem parlat i decidit amb elsveïns molt més que amb el Temple.Ara hem plantejat dues vies de tre-ball, és cert, però en cap cas els veïnsquedaran al marge de res. Tot el con-trari. Poden estar tranquils.

La plataforma Recuperem el Niçasembla que no n’està gaire, de

tranquil·la. Almenys això és elque ens diuen...[Somriu] És un col·lectiu relativamentnou i no sé exactament què reclama.Bé sí, sobretot el tema del Niça,però això no té gaire sentit, ja hohem discutit altres vegades. Nosal-tres parlem amb l’Associació deVeïns, que és el nostre referent en totplegat, i amb la qual treballem con-juntament en molts àmbits i demanera molt satisfactòria.

Per tant, no veu Recuperem elNiça com un interlocutor vàlid?Nosaltres ens reunim amb tothomi estem disposats a escoltar-ho tot.El que passa és que s’han de posarsobre la taula qüestions raonables.Nosaltres no podem comprar elNiça, per exemple. No tenim la ca-pacitat econòmica ni financera perfer-ho. Tampoc podem expropiar-loi, a més, el propietari no el vol ven-dre, que és la clau de tot. I com queen aquest país encara es respecta lapropietat privada, doncs hi ha ob-jectius que no són raonables. Plan-tegem-nos altres coses, però això no.

Canviant de tema, aquest mandattambé serà recordat per les gransobres, entre elles les de Glòries ila Diagonal, que finalment s’hanpogut tirar endavant...Sí, però a mi, després de tot, em dei-xa especialment satisfet que hempogut fer coses per als veïns i veïnes.Hem fet grans obres de ciutat, peròtambé n’hem fet d’altres molt im-portants per a la nostra gent. Elpasseig de Sant Joan, l’Escola delsEncants, dos interiors d’illa nous,els mercats del Ninot i Sant Antoni...No només hem fet el passeig de Grà-cia, com volen fer creure alguns. I peraixò reivindico les obres que hem fetmés enllà d’això. També hem des-bloquejat la Model, per exemple.

Respecte a aquest tema, l’oposiciódiu que ha arribat tres anys tard...La Model ha arribat 30 anys tard, notres. Fa 30 anys que parlem d’aquest

tema i mai no s’havia acabat de re-soldre. I no hi havia CiU al governmunicipal. Però bé, l’important ésque ara tenim un compromís dedebò. L’Ajuntament ja és propieta-ri de l’espai, ben aviat començaràl’enderroc del centre obert i poste-riorment la presó es buidarà. I, enaquest sentit, l’alcalde farà història.Fa 30 anys que ho esperàvem.

Una altra de les grans obres, queno ha citat, és la reforma de l’a-vinguda Paral·lel. Hi ha hagut prouparticipació veïnal en aquest cas oha tingut mancances, tal com de-nuncien alguns col·lectius?Jo crec que els col·lectius que diuenaixò no estaven on havien d’estar enel seu moment. Perquè aquest pro-cés ha estat obert i participat, però se-gurament per a molts veïns de SantAntoni, que és el que em pertoca ami, el Paral·lel era una via que tenienoblidada. I precisament per això nohi van prestar atenció en el mo-ment que tocava. I això és culpa detots, també meva, perquè no vam sa-ber generar aquest interès aleshores.Ho hem d’assumir. Però el que no espot fer és arribar ara, quan el procésestà tancat, i dir que no s’hi està d’a-cord quan en el seu moment no s’hiva participar. Ara una minoria no potcondicionar el consens sobre un fu-tur àmpliament compartit.

Parlant de futur, les superilles tin-dran un paper rellevant en l’Ei-xample que ve?És el camí a seguir a l’hora de re-

plantejar-se la ciutat amb tota la sevacomplexitat i que tothom treballi enla línia d’afavorir que tot evolucionide la manera més efectiva. Les su-perilles no només afecten la mobi-litat, són un plantejament d’estil devida. Ara hem de veure si tothom hiestà d’acord i si som capaços d’a-conseguir que la gent es faci seu elprojecte. D’això en depèn l’èxit.

Ho veu viable?Bé, si al final no ho és, ho compro-varem en el cas de l’Eixample. I si ésviable, anirem avançant. La clau ésestudiar-ho molt bé i fer-hi partici-par molta gent per veure si tothomestà disposat a cedir. Nosaltrescreiem que és un bon horitzó i in-tentarem convèncer els veïns i veï-nes que no ho vegin així. El que estàclar és que si superem la prova a l’Ei-xample, on estem tirant endavantproves pilot en aquest sentit, la su-perarem a tota la ciutat.

No podem acabar sense parlar delpetit comerç, que sembla que co-mença a respirar una mica. Comveu el sector a l’Eixample?És un sector que ho ha passat moltmalament. Però estic molt contentdel treball que hem fet conjunta-ment amb els eixos i les associacionscomercials durant aquests quatreanys. Després de tot, ara treballemtots més junts per afrontar els rep-tes de futur, com per exemple el degestionar millor la interacció amb elturisme, que per al comerç, preci-sament, és una oportunitat.

“Estem al límit raonablede tenir un turisme

compatible amb els veïns”

“En aquest mandathem fet la inversió

més important de lahistòria a l’Eixample”

Gerard Ardanuy / regidor del Districte de l’Eixample

Gerard Ardanuy ens rep a la seu del Districte quan falta mig any per a les eleccions municipals. Repassem l’actualitat més recent i també els temes

centrals que han marcat una legislatura que, diu, l’ha desgastat perquè no s’haamagat darrere el taulell. “No només hem fet el passeig de Gràcia”, reivindica.

Arnau NadeuEIXAMPLE

Perfil | Un polític de formació enginyerGerard Ardanuy és enginyer tècnic industrial. Va néixer a Barcelona i està casat. És militant d’Unió

Democràtica de Catalunya des de l’any 1995. L’any 2007 va ser escollit regidor de la ciutat i actualment,a banda de ser el regidor de l’Eixample, és el portaveu del Grup Municipal de CiU en temes d’educació,treball i societat del coneixement. També és conseller nacional i membre del Comitè de Govern d’Unió.


23 gener 2015

Eixample| 12

líniaeixample.cat

La Diagonal i el passeig de Grà-cia tindran un nou rol a partirdel març. Els laterals d’aquestesdues avingudes es convertiran,durant els diumenges i els diesfestius, en un espai sense tràn-sit i d’ús exclusiu per als vianantsdes de les nou del matí fins a lescinc de la tarda.

Amb aquesta decisió, sensdubte una de les més importantsd’aquesta recta final de mandat,l’Ajuntament vol “recuperar laciutat per a les persones”. La me-sura, que segueix l’exemple in-ternacional de grans ciutatscom Londres, París o Nova York,permetrà que les entitats i el tei-xit associatiu puguin progra-mar activitats culturals i recre-atives en aquesta zona.

Cal apuntar que el tancament

dels laterals no serà uniforme.Pel que fa al passeig de Gràcia, eltall es farà en el tram comprèsentre la Diagonal i la Gran Via deles Corts Catalanes. En el cas dela Diagonal, es tallarà el trànsitdels dos laterals en els tramscompresos entre la plaça deFrancesc Macià i la Via Augusta,i entre el passeig de Gràcia i laplaça de les Glòries Catalanes. Encanvi, a la Via Augusta i el pas-seig de Gràcia només es tancaràla banda de mar.

La mesura ha despertat lescrítiques dels dos principalspartits de l’oposició, PSC i PP.L’alcaldable socialista, JaumeCollboni, ha afirmat que “obrirels laterals de la Diagonal alciutadà és una operació de ma-quillatge per amagar una malareforma”. Per la seva banda, ellíder popular, Alberto FernándezDíaz, va assegurar en declaracionsa La Vanguardia que “la Diagonalno es pot convertir en un càmpingde gandules”.

El passeig de Gràcia patirà canvis els diumenges i festius. Foto: Ajuntament

Els laterals de passeig de Gràcia iDiagonal seran parcs dominicals

» Es tallarà el trànsit des de les 9 del matí fins a les 5 de la tarda» La mesura, que començarà el març, segueix l’exemple d’altres ciutats

El barri de Sant Antoni, deFesta Major fins demà passatCELEBRACIÓ4Des de diven-dres de la setmana passada i finsdemà passat, dia 25 de gener,Sant Antoni està de Festa Major.

Enguany la Festa Major, queva arrencar amb la cercavila debenvinguda, s’està celebrant,un any més, amb un programafarcit d’activitats per a tots elspúblics. Música, tradició, gres-ca, esport, teatre, cinema, tallers,fires i activitats populars de totamena són alguns dels ingre-dients que durant aquests dies

omplen el barri de diferents ac-tes i celebracions. Però no nomésaixò, sinó que també s’han dut ies duran a terme el sopar i el ballde festa major, una fira de cer-vesa artesanal, el concurs degossos, el correfoc, la tabalada,la trobada d’intercanvi de pla-ques de cava el concurs per a laFesta Major de l’any que ve.

Enguany el pregó va anar acàrrec de l’Escola Pia de Sant An-toni, que aquest 2015 celebra elsseus 200 anys.

RÈCORD4El nombre de visitantsde la Sagrada Família no para decréixer. Recentment s’ha conegutque un total de 3.260.880 perso-nes van visitar durant el 2014 eltemple, una xifra que representaun increment del 3% respecte al2013, quan es van registrar3.176.970 visites.

Pel que fa a la procedènciad’aquests visitants, els de l’Estatrepresenten gairebé un 25% deles visites i d’aquestes un 36% sónde catalans. Pel que fa al mercat

exterior, l’estatunidenc és el mésnombrós, ja que representa el12% de les visites. El segueixenFrança (10%), Itàlia (6%), RegneUnit (6%) i Alemanya (5%).

CRÍTIQUES DELS VEÏNSEl creixement del nombre de vi-sitants no agrada a l’Associació deVeïns de la Sagrada Família, quefa molt de temps que denuncia lamassificació de la zona. El seu res-ponsable d’urbanisme, Joan It-xaso, afirma a Línia Eixampleque

“s’hauria de limitar clarament” elnombre de visites. Itxaso consi-dera que “en els pròxims tresanys la xifra s’hauria de reduir enmig milió i així ens aproparíem ala xifra de 2,5 milions, que nos’havia d’haver sobrepassat mai”.El responsable d’urbanisme del’associació afegeix que El Tem-ple, “en l’àmbit econòmic, té re-corregut per reequilibrar els seusingressos” i creu que una de lesmesures que caldria prendre és“augmentar la tarifa d’entrada”.

RedaccióEIXAMPLE

Els gegants són un dels protagonistes de la Festa Major. Foto: Ajuntament

Més visitants que mai

Eleccions | Acord entre Guanyem, ICV-EUiA, Podem i Procés Constituent ICV-EUiA, Guanyem, Podem i Procés Constituent van arribar abans-d’ahir a un principi d’acord

per formar una candidatura conjunta de cara a les eleccions municipals. Ara caldrà que els integrants de les diferents formacions ratifiquin aquest pacte durant les dues pròximes setmanes.

Paral·lelament, el líder d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, Ricard Gomà, ha anunciat que deixa la política.

13 | Eixample 23 gener 2015 líniaeixample.cat

El tren llançadora entrel’aeroport i el centre, el 2018INFRAESTRUCTURES4El trenllançadora que servirà per unirl’aeroport del Prat amb el cen-tre de la ciutat entrarà en fun-cionament l’any 2018.

La notícia es va conèixeraquest dimarts a través d’unesdeclaracions del conseller deTerritori i Sostenibilitat, SantVila, als mitjans de comunicació.El traçat d’aquest tren aprofitaràla connexió de Rodalies ambl’aeroport i, segons els tècnics dela conselleria, unirà la T-1 ambl’estació de Sants en 17 minutsi en 23 en el cas del passeig deGràcia.

Segons Vila, aquest serveipermetrà “el trencament delmonopoli de Renfe al sistema deRodalies a l'àrea de Barcelona”,ja que hi haurà competidorsque podran optar, en un con-curs, a la construcció i operacióde la infraestructura.

D’altra banda, el conseller vamostrar la seva satisfacció amb laministra de Foment, Ana Pastor,que preveu licitar aquest projec-te durant aquest primer semestred’enguany. Si es compleix aquestprimer tràmit, l’obra, que té unpressupost de 210 milions, podriaentrar en funcionament el 2018.

El tren connectarà el centre amb la terminal T-1 del Prat. Foto: Arxiu

La xarxa de periòdics de proxi-mitat Línia té una difusió de331.350 exemplars mensuals, talcom ho indiquen les dades certi-ficades publicades dijous 8 de ge-ner per PGD, que corresponen alperíode setembre-novembre pera 19 de les 21 capçaleres de la xar-xa del Grup Comunicació 21.

D’aquesta manera, Línia és lacapçalera gratuïta local no diàriaamb més difusió de Catalunya. Si

se suma la difusió total de se-tembre a novembre, aquestes19 edicions de Línia assoleixengairebé el milió d’exemplars:994.050. En concret, Línia Va-llès Oriental té una difusió de7.975 exemplars setmanals,mentre que les edicions de Ba-dalona, Gràcia, Sant Martí, Santsi Les Corts registren una mitja-na de 14.975 exemplars quinze-nals cadascuna d’elles.

De les capçaleres mensuals,Línia Mar (Castelldefels, Gavà,Viladecans, El Prat), Ciutat Vella,Eixample, Horta-Guinardó, NouBarris, Sant Andreu i Sarrià-

Sant Gervasi tenen una difusió de14.975 exemplars mensuals res-pectivament, mentre que LíniaNord (Baix Llobregat nord), Lí-nia Tres (Esplugues, Sant JoanDespí i Sant Just Desvern), LíniaVallès (Cerdanyola, Barberà iRipollet), Línia Vallès Sabadell,Línia L’H i Línia Cornellà regis-tren 9.975 exemplars mensualscadascuna.

A la difusió total certificada s’hihaurien de sumar els exemplarsde les edicions de la trimestral Lí-nia Turisme, pendent d’auditar, ide Línia Mar Baix Maresme,mensual que es llançarà al febrer.

Línia és la capçalera gratuïta local no diària amb més difusió de Catalunya. Foto: Arxiu

La xarxa Línia supera els330.000 exemplars mensuals

RedaccióEIXAMPLE

23 gener 2015

| 14

líniaeixample.cat

Districte

Durant aquest any començarà laurbanització de l’Espai Germa-netes, un solar ubicat a l’illacompresa entre els carrers delConsell de Cent, del Comte Bo-rrell, de la Diputació i de Vila-domat. En un futur s’instal·laranen aquesta zona diversos equi-paments públics.

L’Espai Germanetes està for-mat per tres àrees: la microur-banització, que ja està executada,la urbanització provisional i l’in-terior de l’illa dels Jardins d’Em-ma de Barcelona. Aquestes duesúltimes obres són les que aviats’executaran. Amb aquestes ac-tuacions, els veïns de l’Eixamplerecuperaran uns 4.500 metresquadrats d’espai lliure per al seugaudi.

La urbanització provisionalconstarà d’un espai d’estada i unazona de jocs, que compartiran in-

fants, famílies, joves i gent gran.Aquest espai comptarà amb pis-tes de petanca, un rocòdrom in-fantil, taules de ping-pong, pis-tes esportives i un tatami provi-sional. La resta d’equipamentsque inclourà seran zones verdes,

taules per a pícnic o un muramb efecte mirall.

Una de les principals accionsque emprendrà el Districte ésl’enderroc del mur que hi ha en-tre els Jardins d’Emma de Bar-celona i el solar annex per tal decrear un únic espai lliure que es-devindrà un nou pulmó per a

l’Esquerra de l’Eixample. Aques-ta nova zona es coneixerà com ElBosquet de l’Eixample, i és unaantiga reivindicació veïnal. En lapresentació del projecte, el regi-dor Gerard Ardanuy va explicarque s’està redactant el projecteexecutiu. La previsió és que aques-ta zona verda estigui disponibleentre juliol i setembre. Segons elgovern municipal, amb aquestaproposta s’aconseguirà convertiraquest espai en un nou pol d’a-tracció per al barri. També estàprevist crear un eix de pas per avianants entre els carrers ComteBorrell i Viladomat. Amb això espretén ordenar el nou espai i leszones verdes que es crearan.

L’Ajuntament destinarà untotal de 500.000 euros a aques-ta urbanització provisional, delsquals “la major part estarà dedi-cada a la rehabilitació de l’interiord’illa i als arranjaments del solarque s’urbanitza provisionalment,una part del qual es reaprofitaràcom a pati del futur institut”, vaafegir el regidor Ardanuy.

Un nou pulmó verd a l’Eixample» Enguany començarà la urbanització provisional de l’Espai Germanetes, on hi haurà nous equipaments» El Districte satisfarà una reivindicació veïnal amb la creació del Bosquet de l’Eixample, una zona verda

RedaccióEIXAMPLE

URBANISME4Amb aquesta re-forma, l’Espai Germanetes esconvertirà en un pol d’equipa-ments i espais públics. Tanmateix,i a banda d’una escola bressol, uncasal de gent gran i un institut,també està prevista la construc-ció de 82 habitatges de proteccióoficial, tan necessaris en aquestsmoments.

El projecte de les dues pro-mocions d’habitatges està en

fase de redacció. La primeraconstarà de 35 habitatges i unaescola bressol pública, que ocu-parà els baixos de l’edifici. S’u-bicaran al número 159 del carrerdel Comte Borrell.

Amb l’altra promoció esconstruiran 47 habitatges per agent gran al número 142 del ca-rrer Viladomat. A la planta bai-xa de l’edifici s’hi ubicarà un ca-sal per a gent de la tercera edat.

Un impuls a l’habitatge social

Nous equipamentsper fer esport i àreesverdes i de descans

s’instal·laran a l’Espai Germanetes

Una imatge actual del solar de les Germanetes. Foto: Districte

Ensenyament | L’IES Viladomat començarà a funcionar el pròxim cursNeix un nou institut. A partir del curs 2015-2016, en aquest marc de remodelacions, es crearà l’IES Viladomaten unes instal·lacions provisionals al carrer del Consell de Cent 127-129. El curs vinent tindrà una oferta de 60

places per a 1r d’ESO i està planificat que ofereixi tres línies de Secundària Obligatòria i dues de Batxillerat.L’emplaçament definitiu del centre, al solar de les Germanetes, estarà en funcionament el curs 2016-2017.


Qui som?El Brock McCurdy, director de Quiropràctica Eixample, prové d’Austràlia iés Llicenciat en Quiropràctica pel Real Institut Tecnològic de Melbourne el2004. Va conèixer la quiropràctica com a usuari; va arribar a ser quart en laclassificació mundial de kàrate i va haver de recompondre el seu cos en di-verses ocasions. Durant la última dècada ha treballat en els centres quiro-pràcticos más reconeguts d’Austràlia, Amèrica del Sud, Regne Unit iEspanya.

La Montse Vilahur és una de las primeres quiropràctiques catalanes,graduada en el Barcelona College of Chiropractic. La seva passió per laQuiropráctica i per poder reconnectar el cos amb la ment, mitjançant lesseves pròpies mans, prové del seu interés per l’Art i el Cos Humà desde lainfància. Una de les seves experiències més intenses amb la Quiroprácticava ser una missió humanitària de salud a Haití i a les àreas més humils deRepública Dominicana.

QUAN VA SER L’ÚLTIMA REVISIÓ DE LA TEVA COLUMNA VERTEBRAL I DEL TEU SISTEMA NERVIÓS?

Si no saps en quin estat tens la teva columna vertebral i el teu sistema nerviós... Bona notícia! En el cor del barri s’ha obert amb èxit el centre que buscaves: Quiropràctica Eixample

Què és la Quiropràctica?Els quiropràctics són especialistes en la columna vertebral i el sistema nerviós.La columna vertebral protegeix el sistema nerviós, que controla la teva capa-citat de sanar-te, de funcionar correctament i mantenir-te sa.

La falta d’alineació de la columna vertebral pot interferir amb els missatgesnerviosos que circulen des del cervell al cos, ocasionant molts problemes queno desitgem. Els ajustaments quiropràctics són suaus i segurs. Tenen l’objectiude mantenir la columna vertebral alineada per evitar interferències nervioses.

Cal dir que la profes-sió requereix uns estudisuniversitaris superiors,entre cinc i vuit anys d’es-tudis depenguent el país.La Quiropràctica és la ter-cera professió sanitàriamés utilitzada a nivellmundial.

En la Quiropràcticano s’utilitzen medica-ments i està avalada perestudis d’investigació.Els quiropràctics gau-deixen d’un dels mésalts indicis de satisfacciód’usuaris en l’àmbit delbenestar!

Podria la falta d’alineació espinal ser la raó per la que et sents exhaust, estressat, que no estàs al 100%?

C/Pau Claris, 153 08009 Barcelona - Tel. 93 221 29 71http://www.quiropracticaeixample.com - [email protected]

23 gener 2015

| 16

líniaeixample.cat

Ciutat

Amb l’arribada del mes de gener,els universitaris barcelonins en-caren els primers exàmens finalsdel curs. Dossiers, llibres, apuntsi ordinadors omplen les diferentssales d’estudi repartides per totsels barris de la ciutat.

La Regidoria d’Adolescèn-cia i Joventut de l’Ajuntament deBarcelona, en col·laboració ambels diferents Districtes i el Con-sorci de Biblioteques, ofereixaquests espais nocturns per fa-cilitar l’estudi.

Durant tot l’any, aquells queho desitgen, disposen de sis sa-les nocturnes, obertes entre lesnou del vespre i la una de la ma-tinada. L’horari només s’inte-rromp durant les vacances d’es-tiu. Són les del Vapor Vell, al ba-rri de Sants, la de la Vila deGràcia, la sala Guinardó-Mercè

Rodoreda, la sala Ignasi Iglesias-Can Fabra de Sant Andreu, la dela Sagrada Família i la sala Po-blenou-Manuel Arranz.

També estan disponibles,mentre dura el curs escolar, unasala a l’Institut Montserrat, a Sa-

rrià-Sant Gervasi, i una altra al’Espai Jove Garcilaso, a SantAndreu.

L’OFERTA S’AMPLIADe cara als exàmens universita-ris del primer quadrimestre, l’o-ferta d’aquests espais s’amplia.Des del passat 8 de gener, fins al5 de febrer, tots els districtes deBarcelona habiliten espais es-

pecialment per a aquestes dates.D’aquesta manera, els estudiantsresidents a Barcelona tenen vint-i-nou punts disponibles per al’estudi nocturn. L’horari méshabitual és de nou del vespre auna de la matinada, és a dir, elmateix que tenen les sales per-manents.

Tot i això, hi ha sales queobren més aviat, com la del Car-mel, la sala Joan Maragall o laClarà de Sant Gervasi, la sala deles Roquetes i Zona Nord deNou Barris, on s’hi pot accedir apartir de dos quarts de nou delvespre. Altres, en canvi, com lade l’Esquerra de l’Eixample o lasala Riera Blanca, al districte deLes Corts, obren les seves portesa les deu de la nit.

L’Ajuntament repetirà aques-ta ampliació de l’oferta els mesosde maig i juny, per ajudar els es-tudiants a planificar i prepararmillor els exàmens de final decurs en un entorn tranquil i ade-quat a les seves necessitats.

Vint-i-nou punts d’estudi nocturn» Fins al pròxim 5 de febrer s’amplia l’oferta de sales disponibles a les nits per preparar els exàmens» Tots els districtes de la ciutat compten amb un mínim de dos espais habilitats per als estudiants

El mapa de les sales habilitades a la ciutat i una imatge de diversos nois estudiant. Foto: Ajuntament i Arxiu

L’ampliació del’oferta es repetirà

el mes de maig

RedaccióBARCELONA

Avantatges | Biblioteques i sales, connectadesEls espais habilitats per a l’estudi nocturn estan connectats mitjançant la

xarxa de Metro, les diverses línies de Bus i Nitbus i també el Bicing. A més,les biblioteques i les sales habilitades disposen de xarxes de WiFi per facilitar

el treball i l’estudi a tots aquells que facin servir dispositius electrònics.

SOCIETAT4El Districte multi-plica l’oferta. Tots els estudiantsja poden triar entre les dues sa-les d’estudi nocturnes de dosbarris de l’Eixample.

D’aquesta manera es fa en-cara més accessible disposar d’a-quests espais pensats per a mo-ments on es necessita una dosiextra de concentració. Aquestessales estaran habilitades fins a laprimera setmana de febrer.

SALA ESQUERRA DE L’EIXAM-PLE4 Carrer Comte d’Urgell,145. Oberta de 10 de la nit a 1 dela matinada. Estacions de Metro:Hospital Clínic (L5).

SALA SAGRADA FAMÍLIA4 Ca-rrer Provença, 480. Oberta de 9del vespre a 1 de la matinada. Es-tacions de Metro: Sagrada Fa-mília (L2 i L5). Autobusos 19, 33,34, 51 i H10.

L’Eixample compta amb dues sales d’estudi nocturnes

17 | 23 gener 2015 líniaeixample.catCiutat

L’Ajuntament prorroga el ter-mini de concessió d’ajuts per ala rehabilitació d’edificis. ElConsorci de l’Habitatge de Bar-celona serà qui gestionarà els 6,5milions d’euros de pressupostinicial que tindrà l’edició d’en-guany. Aquesta xifra pot créixeramb el sobrant de la convoca-tòria de la passada edició, un cops’hagin aprovat els pressupostos.

Després de l’èxit que va tenirla convocatòria que hi va haverdurant l’any passat, aquest 2015se n’obre una de nova. En elsmesos d’octubre i novembre de2014 es van presentar 162 ex-pedients i el consistori esperaque aquesta xifra segueixi aug-mentant. Aquells que en con-vocatòries anteriors no van po-der accedir als ajuts podranparticipar-hi de nou.

Fins al 31 de desembre d’a-quest 2015 està obert el termi-ni per sol·licitar aquest ajut.

D’aquesta manera, s’ajuda lescomunitats a complir amb totsels tràmits previs.

CONDICIONS A COMPLIREls edificis que es poden bene-ficiar d’aquest nou ajut són elsque es van construir abans de1981 i que estan destinats ma-joritàriament a l’habitatge.

El president, l’administra-dor o el propietari de l’edifici ésqui ha de sol·licitar que s’iniciïnels tràmits per rebre els ajuts.Cal que la comunitat de veïnsdoni el vistiplau a la reforma idisposar d’un informe tècnicinicial, que es lliura posterior-ment a la formalització de la

sol·licitud. Aquest és un tràmitimprescindible per poder iniciarles obres i ha de ser sempre dinsdels primers tres mesos poste-riors a l’obtenció d’aquest in-forme.

ELS AJUTSLa quantificació econòmica deles subvencions pot arribar als60.000 euros, l’equivalent a lameitat de l’import màxim deles obres en què estiguin afectatselements d’accessibilitat, es vul-gui millorar l’eficiència energè-tica de l’immoble o solucionarpatologies estructurals (enaquest cas no es determina límital topall per actuació).

D’altra banda, les reformesarquitectòniques dels elementscomuns, com escales, vestíbulso celoberts, poden rebre ajuts defins a un vint-i-cinc per cent.

Aquestes quantitats inclouenel pressupost declarat a la lli-cència d’obres i també els im-ports de les despeses dels estu-dis i dels treballs tècnics, amb lesseves corresponents càrreguestributàries.

Una segona joventut per als edificis» L’Ajuntament aposta per la rehabilitació d’immobles i obre una nova convocatòria d’ajuts

» El pressupost és de sis milions i mig d’euros, ampliables amb la partida sobrant de l’any passat

HABITATGE4 Per tal de podertramitar la sol·licititud per rebreles subvencions cal dirigir-se alportal web del Consorci del’Habitatge [www.consorciha-bitatgebcn.cat].

A més, a les deu Oficines del’Habitatge que hi ha als diver-sos districtes es pot rebre asses-

sorament i suport tècnic. Es de-mana cita prèvia a través del ma-teix portal.

També s’ofereix atenció di-rigida a professionals del sectora l’Institut Municipal del Pai-satge Urbà i la Qualitat de Vida[w110.bcn.cat/portal/site/Pai-satgeUrba].

Assessorament a la xarxa

Els ajuts permetran dur a terme les reformes que calguin en edificis construïts abans de 1981. Fotos: Ajuntament i Arxiu

L’accessibilitat, lamillora energètica oles zones comunes,

eixos de millora

RedaccióBARCELONA

23 gener 2015

Comerç| 18

líniaeixample.cat

Finalment, l’activitat del Col-mado Quílez no cessarà. El prò-xim 28 de febrer, la històrica bo-tiga de queviures barceloninatancarà les portes del seu actuallocal, a la Rambla Catalunyanúmero 63, per obrir de nou aun altre espai molt proper, al nú-mero 65 de la mateixa rambla.

De moment, les obres peradaptar el nou local estan enmarxa i, tal com ha informat a Lí-nia Eixample Faustino Muñoz,encarregat de la botiga, estaranacabades de cara a finals de febrerperquè el nou Colmado Quílezpugui reprendre la seva activitatseguidament. “Volem que tot se-gueixi com sempre, amb la ma-teixa activitat, els mateixos tre-balladors i la mateixa filosofia co-mercial”, explica Muñoz.

El nou local, tanmateix, seràmés petit i no comptarà amb elsquinze aparadors que té l’actual.Els responsables del negoci hanpreferit mantenir la ubicació del’establiment, al xamfrà de Ram-bla de Catalunya amb el carrerAragó, pel pes històric d’aques-ta localització.

Tota aquesta situació s’haproduït perquè el passat 31 de

desembre va finalitzar la mora-tòria de 20 anys de la Llei d’a-rrendaments urbans, la famosaLAU, una normativa que posa-va fi als lloguers indefinits i quepermetia que els propietarisdels locals apugessin les quotes.Tot i que semblava que el Quí-lez tancaria les seves portes perl’augment del lloguer, ara el ne-goci seguirà endavant.

La porta verda de la dreta, el nou lloc on s’ubicarà el Quílez. Foto: Google Maps

El Colmado Quílez traslladarà laseva activitat al local del costat

» La històrica botiga abandona la seva ubicació al número 63 de laRambla Catalunya i es mou a un espai proper, situat al número 65

Reobre la botiga-museu delBarça a la Sagrada Família

POLÈMICA4La botiga-museudel FC Barcelona ubicada davantde la Sagrada Família va reobrirles seves portes a finals de l’anypassat, després d’haver estattancada durant un parell de set-manes per incompliment delPla especial d’ordenació dels es-tabliments comercials destinatsa la venda de souvenirs de Bar-celona. Aleshores, l’espai dedi-cava un 25% de la seva superfí-cie a la venda, quan el màximque contempla la normativa noha de pujar del 10% a museus,esglésies o altres espais similars.

Després de les obres d’ade-quació, la nova distribució quequeda de la botiga-museu és dedues plantes, amb una entradaque emula la gespa d’un camp defutbol i expositors amb diferentselements de la història del Barça.Un cop a l’interior, a la part dre-ta hi ha l’espai de venda, que con-tinua tenint un protagonismemolt important. Al pis de dalt hiha una zona amb plafons i algunsobjectes antics del club. Ara, unanova inspecció de l’Ajuntamentdeterminarà si l’espai compleix ono la normativa.

BarGelona tanca amb unbalanç de 95.000 patinadorsOCI4Per quart any consecu-tiu, BarGelona, la pista que ocu-pa cada Nadal la plaça Catalun-ya a iniciativa de la FundacióBarcelona Comerç, ha augmen-tat en visitants i usuaris, talcom informa la fundació.

La pista, que va tancar elpassat dia 11 de gener, ha rebuten aquesta edició un total de890.000 visitants, dels quals hihan patinat prop de 95.000. Peraltra banda, més de 6.000 joveshan patinat a la pista de mane-ra gratuïta en el marc de diver-sos convenis esportius i solida-

ris de la fundació amb altresentitats de la ciutat.

Per poder patinar a BarGe-lona, els més de 10.000 comer-ços barcelonins associats als ei-xos integrants de la FundacióBarcelona Comerç han repartitdurant els més de 50 dies que lainstal·lació ha estat en funcio-nament –del 21 de novembrefins a l’11 de gener– més de600.000 vals de descompte perpatinar, dels quals al voltantdel 25% han estat bescanviats ataquilla, segons estimacions dela fundació.

Creen una guia de botiguessostenibles del districte

PROJECTE4Un taller organitzatper Reparat Millor que Nouperaprendre a geolocalitzar indretsa internet va ser el germen d’unprojecte que barreja la preser-vació del medi ambient amb elcomerç de Sant Antoni i de l’Es-querra de l’Eixample. En aquesttaller es van identificar alguns es-tabliments on es duia a termeuna activitat comercial relacio-nada amb la sostenibilitat i elrespecte a la natura.

El projecte Mapa Barcelona+ Sostenible és una iniciativa querecull tota la informació sobreaquest tipus de negocis a travésd’una pàgina web, on els usuaristambé poden pujar comentaris iinformació addicional –super-visada pels gestors del portal–,per tal que sigui més dinàmica.

En aquest projecte participendiverses entitats que treballenper millorar la gestió del mediambient.

RedaccióEIXAMPLE

Interior de la botiga que hi ha a l’espai. Foto: Línia Eixample

Educació | ‘El comerç i les escoles’ s’apropa a la poesiaEl programa educatiu i d’impuls del comerç de proximitat, El comerç i

les escoles, col·laborarà amb el projecte Els poemes que ens apropen, una activitat organitzada per la Casa Àsia. Aquest projecte es basa en la cooperaciói l’intercanvi de poemes entre els centres educatius i els comerços de la ciutat.


23 gener 2015

Esports| 20

líniaeixample.cat

Tot segueix igual a Sant Antoni.La cursa popular del barri –deles més antigues que es corren ala ciutat i la primera de l’any–,que va tenir lloc el passat diu-menge dia 18, va tornar a ser te-rritori reservat per a Dris La-khouaja.

L’atleta de Montornès va as-solir un doble rècord, en guanyarper setena vegada consecutiva laprova i aconseguir millorar laseva pròpia marca a la carrera:enguany ha abaixat en un segonel seu temps –dels 29 minuts i 46segons l’any passat, als 29 minutsi 45 segons del passat diumen-ge–. El montornesenc va deixarenrere Marcos Sanza –segonamb un temps de 30 minuts i 7segons– i David Martínez – ter-cer amb un cronòmetre de 30

minuts i 29 segons–. Pel que faa la categoria femenina, l’hospi-talenca Hasna Bahom va endur-se la victòria aturant el temps enels 35 minuts i 40 segons, segui-da de Montse Carazo –37’22’’– iSònia Julià –37’30’’–. Bahom,d’aquesta manera, assoleix laseva segona victòria a la Cursapopular de Sant Antoni.

La prova va començar a dos

quarts de 10 del matí, i va comp-tar amb la participació de més de3.500 atletes, que van recórrer uncircuit de 10 quilòmetres pelsprincipals carrers de Sant Antoni.

A més de les categories ab-solutes, la prova va oferir reco-rreguts per a les modalitats ale-ví, cadet i infantil. Enguany lacursa celebrava els seus 37 anysde vida.

La cursa va comptar amb més de 3.500 participants. Foto: CSA

Setena victòria de Lakhouaja a la cursa de Sant Antoni

» L’atleta de Montornès bat el seu propi rècord a la carrera (29’45’’)» Hasna Bahom guanya per segon cop en la categoria femenina

Es presenta la 37a edició de la Marató de Barcelona

ATLETISME4Nova cita amb laprova atlètica de llarga distànciaper excel·lència. La setmanapassada es va presentar la 37aedició de la Marató de Barcelo-na, que tindrà lloc el 15 de març.La competició farà un recorregutpels escenaris més emblemà-tics de la ciutat, com la SagradaFamília el monument a Colom ola plaça de Catalunya.

Durant la presentació de l’e-dició d’enguany, la tinent d’al-calde d’esports Maite Fandosva expressar la voluntat “que laMarató creixi, no només pel que

fa a inscrits, sinó també en ter-mes de qualitat”.

Una de les novetats de l’edi-ció d’enguany és que el circuitserà més ràpid i ample que el dela passada edició. Els atletespodran fer un seguiment de laprova en temps real. A més, elritme d’inscripcions avança mésràpid que l’any passat, i de mo-ment ja s’han inscrit més de13.500 persones.

L’Eixamle serà un dels epi-centres de la Marató, ja quegran part del seu recorreguttranscorrerà pels seus carrers.

L’AESC Ramon Llull acaba la primera volta amb derrotaBÀSQUET4L’AESC Ramon Llulha finalitzat amb una derrota laprimera volta de Copa Catalun-ya masculina de bàsquet. Diu-menge passat a la tarda els del’Eixample van caure a casa delCB Sant Josep badaloní per 84punts a 63, un resultat que elsdeixa a mitja taula amb un ba-lanç positiu de 8 victòries i 7 de-rrotes. Tanmateix, la derrotacontra el Sant Josep ha provocatque els badalonins s’apropin als

de l’Eixample i es col·loquin enonzena plaça, amb 7 victòries i 8derrotes.

L’AESC Ramon Llull s’en-frontarà aquest dissabte a partirde dos quarts de 8 de la tarda aIgualada contra el Physic, unconjunt que ocupa la cinquenaposició a la classificació ambles mateixes victòries i derrotesque el Ramon Llull. Una victò-ria del Ramon Llull el faria as-cendir bastant a la lliga.

Un cap de setmana sobre rodes a Sant Antoni

PATINATGE4Curses d’skatebo-ard, hoquei patins, exhibicions iclasses de longboard, patins en lí-nia o una Roller Disco, entre al-tres, són algunes de les activitatsque els amants de l’esport sobrerodes tindran l’oportunitat degaudir amb el Sant Antoni Pati-na, que tindrà lloc aquest cap desetmana a diversos carrers del ba-rri en el marc de la Festa Major.

Demà dissabte l’acte arren-carà amb el Freeskate Race, una

cursa en monopatí, a partir de les9 del matí. A les 10, la FederacióCatalana de Patinatge oferiràclasses d’hoquei i la Longschoolfarà exhibicions i classes de long-board –que es practica amb unmonopatí més llarg–.

L’endemà es durà a terme latradicional ruta en patins pels ca-rrers del barri, a càrrec de l’As-sociació de Patinadors de Bar-celona (APB). Els actes clourandiumenge a la tarda.

RedaccióSANT ANTONI

La Marató travessarà Sant Martí de banda a banda. Foto: Ajuntament

Festa | Un taller per vincular noves tecnologies i esportEl Palau Macaya acollirà el pròxim dimecres 28 de febrer un taller participatiu sobre la

utilització de les noves tecnologies per millorar la pràctica esportiva. Aquesta activitatneix en el si de la Plataforma de Coinnovació i Participació del consistori. Durant el

taller també es buscaran propostes per millorar la relació dels barcelonins amb l’esport.


Agenda| 22 23 gener 2015líniaeixample.cat

DEMÀ 24 DE GENER12:00 En el marc de la Festa Major de Sant An-

toni, el Centre cívic Casa Golferichs celebra elconcert de les Filomenes.

AVUI 23 DE GENER17:30 Visita a l’edifici antic de la Universitat de

Barcelona, en el marc del cicle Barcelona d’a-prop. A càrrec de Mercedes Castelló, llicenciadaen Història de l’Art. / Plaça Universitat.

DEMÀ 24 DE GENER18:00 Conferència: Fins quan el mal i la injustí-

cia?, una xerrada a càrrec de David Galcerà,professor de filosofia. Entrada gratuïta. Or-ganitza l’Associació de Veïns del Barri de SantAntoni en el marc de la Festa Major. / Centrecívic Cotxeres Borrell.

FINS AL 31 DE GENERMatí-Tarda Eugeni Xammar: el periodista que

ens va explicar el món. Exposició que està cen-trada entre els anys 1914-1945 i que proposaun recorregut biogràfic i periodístic per deufets històrics seguits de prop per Xammar. /Palau Robert.

FINS AL 15 DE FEBRERMatí-Tarda Antoni Tàpies. Col·lecció, #9, un

recorregut que comença amb la Creu de pa-per de diari, una obre de 1946 i la projecciódel documental Te de Tàpies, dirigit per Car-lonia Tubau. / Fundació Tàpies.

DIMARTS 3 DE FEBRER18:00 Llibres a escena. Un full en blanc. Sessió

de contes a càrrec de Roger Casadellà, queapropa els més petits al món literari de Mi-quel Obiols. Activitat per a infants a partir de4 anys. / Biblioteca Agustí Centelles.

DIMECRES 18 DE FEBRER18:00 Treure’s contes del barret, sessió interac-

tiva de contes on es tractaran les emocions.A càrrec de Dídac Micaló. Activitat adreçadaa infants a partir de 5 anys. Entrada lliure, afo-rament limitat. / Biblioteca Fort Pienc.

DISSABTE 31 DE GENER18:00 Partit de bàsquet entre l’AESC Ramon Llull

i el Sedis Hidrology, corresponent a la jornada17 de Copa Catalunya masculina. / Pavelló Es-tació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Conèixer el món dels instrumentsmusicals d’arreu del món i dels avant-passats que van tocar-los d’una ma-nera lúdica i entenedora. Aquesta ésla proposta del Museu de la Música,que vol apropar les seves exposicionsals més petits. / Museu de la Música.

Diumenges en famíliaal Museu de la MúsicaTots els dg. fins al maig

AGENDA MENSUAL

El departament de Música Antiga del’Esmuc presenta la tercera edició deles jornades de portes obertes, una tro-bada amb professorat i estudiantsper donar a conèixer els seus contin-guts. / Escola Superior de Música.

Portes obertesEscola Superior de MúsicaDs. 31 de gener i dg. 1 de febrer

Concert a càrrec de la Philarmonia Or-chestra London, dirigida per ClemensSchuldt amb Danil Trifonov al piano./ Auditori de Barcelona.

ConcertHeroica de BeethovenDj. 29 de gener a les 20:30

Durant dos dies, el barri de Sant An-toni es converteix en un aparador delbo i millor dels diferents estils de pa-tinatge. / Ronda de Sant Antoni.

Sant Antoni patina!

Ds. 24 i dg. 25 de gener


| 24 23 gener 2015líniaeixample.cat Pròxima edició: 17 de febrer

Documents

Eixample 48