Eixample 51

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

17-04-2015 · Núm.51 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Inclusió pàg 10

El projecte d’integracióXEIX, reconegut amb un premi europeu

Celebració pàg 10

La Festa Major del barride la Sagrada Famíliaarrenca avui a la tarda

Urbanisme pàg 14

Les terrasses de la Diagonalnomés seran d’una filera

Esports pàg 20

La Milla de la Sagrada Famíliapresentarà un gran cartell

El Mercat del Ninot obrirà les seves portes el 19 de maig

L’equipament comptarà amb 4.000 metres quadrats i tindrà 83 parades, un restaurant i un supermercat pàg 18

Reportatge pàg 3

Radiografia de l’ús delcatalà a la ciutat: xifres i greuges de l’Estat

Música pàg 10

El Teatre Coliseum acull un concert del músic tunisià Dhafer Youssef

Entrevista a Ada ColauCandidata de BCN En Comú a l’alcaldia

pàgs 8 i 9

“El que està en joc són dos models

de ciutat: el de ladesigualtat o el de la justícia social”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 17abril 2015líniaeixample.cat

3 | Reportatge 17 abril 2015 líniaeixample.cat

Barcelona és una ciutat bilingüeamb el castellà com a llengua pre-ponderant. Aquesta és la princi-pal conclusió a la qual s’arriba sis’observen les xifres sobre laqüestió.

Un cop d’ull a les darreresEnquestes de Serveis Municipalspermet observar com la llenguahabitual de la ciutat, el castellà,ho és de més de la meitat delsbarcelonins. Segons l’última d’a-questes enquestes, la referent al2014, la llengua de Cervantes ésl’habitual del 55,5% dels barce-lonins, mentre que el català ho ésdel 40,3% dels ciutadans. Aques-ta és una realitat que en els úl-tims anys s’ha mogut al voltant

d’aquestes xifres, tot i que en elsdos últims anys el català ha ex-perimentat un lleuger retrocés.Si des del 2008 al 2012, aquestpercentatge va passar del 39% al43,4%, el 2013 es va reduir al42,7% i l’any passat va ser del40,3%.

INFORME SOBRE ELS GREUGESEn el marc de l’ús de les diferentsllengües que hi ha en un Estat, oen una zona concreta del seu te-rritori, també hi juga un paperimportant l’acció que desenvo-lupen els governs per promourei protegir aquestes llengües.

En aquesta línia, recentmentel Departament de Cultura hapublicat l’informe ‘Greuges con-tra la llengua catalana 2010-2013’,un document que recull els in-compliments de l’Estat envers laCarta europea de les llengües re-

gionals o minoritàries. Segons laDirecció General de Política Lin-güística, l’estudi “constata la vo-luntat de recentralització de com-petències i de refermament delcastellà a Catalunya per part del’Estat”.

El document també assenya-la com a greuges que pateix el ca-talà per part de les autoritats es-panyoles “la nul·la receptivitat del'Estat a les recomanacions delComitè de Ministres del Conselld’Europa i les dificultats d'úsdel català a les institucions eu-ropees”. Finalment, també apun-ta els “obstacles” que l’Estat posaa l’aplicació del CELRoM –unconveni internacional aprovatpel Consell d’Europa i que Es-panya ha firmat– com ara “elProjecte de llei estatal d’educació,promogut pel Ministeri d’Edu-cació, Cultura i Esport”.

El català recula» Després de cinc anys creixent, l’ús del català entre els barcelonins ha caigut en els últims dos

» La Generalitat presenta un informe on recull els greuges de l’Estat amb la llengua pròpia de Catalunya

Albert RibasBARCELONA

REDACCIÓ4Pel que fa a l’Ei-xample, la situació del català ésmillor que a la de la mitjana dela ciutat. És el quart districte onla xifra de ciutadans que tenenel català com a llengua habitualés més alta.

Així doncs, la xifra de ciu-tadans de l’Eixample que fanservir el català habitualmentés 6 punts superior (46,3%)que la mitjana dels barcelo-nins (40,3%), segons l’Enques-ta de Serveis Municipals de2014. Respecte al 2013, però, lasituació ha empitjorat força, jaque llavors el català era la llen-gua habitual pel 52,5% dels

veïns. Aquesta dada conver-teix l’Eixample en el districte enquè el català com a llengua ha-bitual ha patit una reculadamés forta en l’últim any, con-cretament de més de sis puntspercentuals.

On en canvi s’ha milloratuna mica al districte és en la xi-fra de gent que parla el català.Mentre que l’any 2013 eren el76,6% de veïns, el 2014 aques-ta xifra va pujar fins al 79,9%.

També cal destacar que lesxifres de la gent de l’Eixampleque entenen el català va millo-rar del 2013 al 2014, ja que es vapassar d’un 93,5% a un 94,4%.

L’Eixample és el districte on l’ús del català ha retrocedit més

Només quatre de cada deu barcelonins té el català com a llengua habitual. Foto: Arxiu

| 4Opinió17abril 2015líniaeixample.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Eugeni D’Ors, Xènius, en un delsseus escrits va fer un seguit deconceptes en contraposició elsuns amb els altres, entre els qualsn’hi havia dos que m’han quedatgravats a la memòria: Contra eltrabuc, el somriure i Contra labarbàrie ibèrica, la civilitzaciómediterrània. Això ho escriví Xè-nius, al que se’l va tractar de tra-ïdor a Catalunya, per haver optaten alguns moments per escriureen castellà i especialment per ha-ver estat anomenat pel dictadorFrancisco Franco com a Cap Na-cional de Belles Arts i ser mili-tant de la FET i de les JONS.Però, malgrat tot, com deia ellmateix, no es neix en va, vora elMare Nostrum.

Seguin l’exemple de Xèniuses pot fer una nova relació deconceptes oposats: Contra la dis-gregació, l'esforç per a la unitat/Contra el puny, la mà estesa/Contra l’autoritarisme, la lliber-tat/ Contra la mentida, la veritat/Contra la mediocritat, l’excel·lèn-cia/ Contra el desànim, el co-ratge/ Contra la submissió, la re-bel·lió/Contra l’insult, l’educació/Contra la ignorància, el coneixe-ment/ Contra la corrupció, l’ho-nestedat / Contra l’immobilismecentralista, l’acció de la perifèria/Contra el tancament, l’obertura/Contra l’obscuritat, la llum/ Con-tra la cobdícia, la generositat/Contra el got mig buit, el got migple/ Contra el soroll de la ca-verna, el silenci indiferent/ Con-tra tot el que és negatiu pel nos-tre país, oposem-hi allò que éspositiu, i amb aquest capteni-ment podrem fer foc nou, en con-tra de cap poble ni nació, però síen contra de qui es vulgui impo-sar sobre la nostra pàtria.

4El somriureper Jordi Lleal

#ProcésEnÀrab#QueixaMossos #ConfetiAtac

4200 niñas y muchos olvidosper David Creus

Segons un estudi de la Plata-forma per la Llengua, quatregrans empreses de l’Estat es-panyol –Banco Santander,Coca-Cola, Nestlé i Danone–es neguen a etiquetar i a fer ser-vir la llengua catalana en elsseus productes i serveis perquèafirmen acollir-se a 340 dis-posicions i normatives lingü-ístiques que obliguen les em-preses a fer servir, exclusiva-ment, a Catalunya la llengua deCervantes.

La discriminació de la nos-tra llengua pròpia és especta-cularment injusta. Jo em pre-gunto: què hi diuen a tot aixòtots aquells que defensen elfederalisme i el confederalisme,i argumenten que la indepen-dència no és necessària? Perquè aquestes empreses no es fi-xen, per un moment, en la le-gislació lingüística de Suïssa o

Bèlgica? Davant d’aquesta re-alitat tan arbitrària, colpidorai genocida és necessari, d’en-trada, deixar ben clar que noexisteix una igualtat d’oportu-nitat entre el català i el castellàa casa nostra.

Ara i aquí tenim 340 nor-matives que ens impedeixen, aCatalunya, fer servir la llenguade Pompeu i Fabra. La demo-cràcia lingüística encara had’arribar a Catalunya. Si usplau, només demano queaquests senyors tan ufans itan superbs –alguns autènti-cament amb mentalitat moltfeixista– no al·leguin mai mésque el castellà és una llenguadiscriminada a Catalunya: éstot el contrari.

En síntesi, que la hipocresiai el cinisme contra la llenguacatalana està arribant a uns lí-mits insuportables.

per Josep Loste

4Normatives del català

Esta semana me arde el alma,pido como simple ciudadano lasmás sinceras disculpas a 200 ni-ñas que hoy hace un año fueronsecuestradas y todos lo sabía-mos y nadie hizo ni hace nadade nada. Mis disculpas, peques.

200 Niñas en Nigeria haceun año fueron secuestras y si-guen secuestradas.

Perdonar al mundo, peques,estamos programados para ol-vidar todo aquello que deja deser noticia y nos produce dolor,sea lo que sea. El dolor ajeno seolvida en cuanto se convierte ennuestro propio dolor y se noshace difícil de digerir.

Tenemos la magia de losmalos magos, los cuáles con unsolo botón pueden apagar esedolor de nuestra alma cam-biando de canal hacia algo másllevadero.

Hace un año que secuestra-ron a casi 200 niñas en Nigeria.Televisiones y medios de todotipo olvidaron pronto ese secu-estro, y esta semana celebraneste primer aniversario gritan-do durante un instante: ¿Dón-de están? Hipócritas.

Los medios son quien pue-den presionar a los gobernan-tes para que se busquen a estaschicas. ¿Por qué no se hace?Porque tal vez no interese anadie y les venda mucho más unresultado futbolístico o depor-tivo o bien una pelea política oun programa llamado de en-tretenimiento de la televisión.Este mundo no es como debe-ría ser. Yo solo soy un loco quelo que puedo hacer es gritar enlos medios que deseen publi-carme lo que siento. Se llamagranito de arena.

@JaumeBarberà: El cap dels Mossos de-nuncia que la policia estatal no comparteixinformació que afecta la seguretat deCatalunya.

@ShezardRG: "Brutal" agresión al presi-dente del BCE, Draghi, a cargo de una mu-jer. Los demócratas pedirán años de cárcelpara ella por tirarle confeti.

@Zurine3: Si lees al revés y en sánscrito elartículo de Alfonso Ussía verás que sealerta de que Mas quiere tirar homosexu-ales desde la estatua de Colón.

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniaeixample.cat

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Dipòsit legal: B 43220-2010

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 17 abril 2015 líniaeixample.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 2015líniaeixample.cat

@LibrodeNotas: Anda que cuando FelipeVI se siente a ver Juego de Tronos y veaque los DVD contienen todos los discursosde Maduro...

@encampanya: A veure quins jihadistesindependentistes s’inventen ara al PartitPopular per tapar la detenció de RodrigoRato.

@marta_ef4: No ens podrem queixarpas, ara que en Jérémy Mathieu fa gols.Sigui a la porteria que toca o en pròpiaporta tant és!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

De vegades hom té la sensació que allòque hem decidit anomenar "el procés ca-talà" pateix d'un excés de cofoïsme ma-nifestament poc resilient davant les en-vestides que tot sovint, i en augment, ensfa arribar l'unionisme.

Sabut és, almenys teòricament, quefer l'Estat català és una tasca dura i fei-xuga, que requereix molta dosi de con-vicció i dedicació amb un enorme pa-raigua que tot ho aixoplugui de gran de-terminació. Si algú podia creure's queamb quatre multitudinàries manifesta-cions i recollida de signatures la fita jaera reeixida o almenys molt ben enca-rada ara, espero se'n adoni, que calmolt més que tot això, que també és ne-cessari per fer possible un canvi tanbrusc en les nostres vides.

L'adversari unionista és potent, mésque no pas molts es pensaven, i ara se'lscomencen a obrir els ulls i refredar lescames, i més que ho serà i demostraràser-ho a mesura que ens anem acostanta dates significatives com, primer, leseleccions municipals i després les cata-lanes, amb aquest caire suposadamentplebiscitari que ara, ves per on, ens negal’ínclit i, cada cop, més desenmascaratPablo Iglesias. És clar, menystenir Es-panya, com Estat, i el seu particular pro-jecte nacional és el pitjor mal que s'ha fetal sobiranisme català i que caldrà posar-hi remei si, de veritat, volem continuarfent avançar el "procés" més enllà de laretòrica benintencionada.

Corregint la frase de Churchill, hau-rem de convenir que la independènciaés massa important com per deixar-la enmans merament d'activistes, que essentnecessaris, no poden ni deuen substituirun clar, contundent i visionari liderat-ge polític. Hi ha lideratges pels temps depau i d'altres per moments de convulsió.Seguint amb Churchill, ell fou "l'home"cridat a liderar els, fins aquell moment,decaiguts esperits britànics i guanyar laguerra; però el mateix Churchill fou unaautèntica calamitat com a primer mi-nistre, exemple de pèssim i excèntric ges-tor i malson de ministres i assessors, du-rant el període de postguerra.

He dit en moltes ocasions que formar

part d'Espanya, i de l'Espanya autonò-mica i democràtica en particular, ha em-petitit enormement i terrible les nostresmires i inquietuds com a poble, al ma-teix temps que reduïa, les nostres am-bicions nacionals i globals. Alguns delsdebats que tota nació ha de participar ac-tivament com el debat de la seguretat,les aliances diplomàtiques o els gransreptes econòmics globals eren volgu-dament o inconscientment foragitatsdels nostres interessos intel·lectualsparticulars. Presentar-se al món com amés progressistes que estats que n’hanfet gala dins un ordre, no només redu-eix les nostres possibilitats de reconei-xement internacional, també ens deixaen evidència davant d’un món, cada copmés global, on l’univers de Walt Disneypoc té a veure amb les relacions inter-nacionals i entre estats.

Fins no fa gaire, els grans temes d’al-ta política que ens recordava De Gaulleformaven part únicament de l’agendadels polítics professionals de l'estat i nopas de les nostres institucions i dels nos-tres polítics que, per contra, havien devetllar per la defensa de la llengua, de lanostra cultura i el nostre teixit produc-tiu. Un fet natural però totalment com-plementari amb pensar en gran i fer po-lítiques d'estat i no pas de regió.

Si volem, i ens creiem la indepen-dència de Catalunya, haurem de fer ungran exercici de realisme polític i esde-venir plenament creïbles davant lesinstàncies internacionals que ens ho ex-igiran. Altres, en circumstàncies dife-rents o similars, ho han fet i, a fe dels es-deveniments, que no se n’han penedit.Renegar d'unes forces armades pròpies,dels compromisos euroatlàntics o del ca-pitalisme és un passaport a una tendrai perenne adolescència.

Espanya ho sap, ho conrea i espe-rona entre propis i estranys, i se n'a-profita. Fa de la nostra debilitat que, enpart porta per nom ingenuïtat i incon-sistència, la seva fortalesa i salvaguar-da nacional. Suposo que saben del queparlo i no és això el que volem si del quees tracta és de veure algun dia l’Estat ca-talà independent.

4Ingenuïtat i procésper Marc Gafarot

Hi ha un paratge que visito sovint. Hidescansa un roure enorme, amb untronc tan ample que una persona sola nopot abastar-lo i dues encara si tenen elsbraços prou llargs. Passejant fins a ar-ribar-hi un sent els seus passos da-munt la terra, les olors del bosc i delscamps de l’entorn, el cant dels ocells, laremor dels insectes i de l’aire que corre.Tot convida sempre a la serenor.

L’edat d’aquell roure no és fàcil decalcular –ha de tenir més de 150 anys,va dir-me un pagès de la zona–. Vaigquedar parat, estava davant d’un ésserviu que ja era viu abans que qualsevol denosaltres hagués nascut i que és ben pos-sible que segueixi viu després que totsnosaltres haguem mort.

La reflexió que aquest arbre m’evo-ca és sempre la mateixa: Som una peti-ta part d’un món que ens supera, peròallò que han fet aquells que ens han pre-cedit ha determinat les nostres vides iallò que nosaltres fem –o deixem de fer–determinarà la vida dels qui ens segu-eixen. Només per això ja val la pena llui-tar i comprometre’s per intentar ferdel nostre un món millor.

Tantmateix, comparteixo amb mol-ta gent amb qui converso la sensació quemalgrat viure en democràcia, malgratviure en un règim de drets i llibertats, hiha una intenció manifesta dels de sem-pre de fer-nos creure: com el gos a quies mana jeure, com a la canalla a qui esmana callar. Ens volen fer creure que notenim dret a canviar tot allò que cregu-em necessari canviar, ens volen fercreure que només els de sempre podendecidir i manar, fer i desfer per tal que

tot segueixi igual. Resulta a més a mésben curiós que aquesta negativa al can-vi prové tant de dretes com d’esquerres.Quan a Catalunya es proposa un refe-rèndum sobre el dret a decidir dels ca-talans i catalanes, tant el PP com el PSOEs’apressen a negar-nos aquest dret a de-cidir. Fins i tot el líder de Podemos ensnega tal possibilitat i ens diu: Ajudeu-nosa reformar Espanya i així arreglarem Ca-talunya. Aquest negoci ja ens el conei-xem, ja ens ho vam empassar quan Za-patero va prometre allò de “aprobaré elEstatuto que salga del Parlamento de Ca-taluña”. Mentia Zapatero i ara passa elmateix amb Pablo Iglesias respecte a Ca-talunya. No creuen que tinguem dret adecidir res sense ells.

Però tenim dret a canviar-ho tot i peraixò volem una Catalunya lliure i unaBarcelona millor. Una Barcelona que nosigui pensada en tot moment pels tu-ristes, on el ciutadà sigui el centre de po-lítiques pensades per totes i per a totes,referent del nou model social europeu,amb un millor grau de seguretat de lespersones, que potenciï el comerç de pro-ximitat i l’accés a la cultura i a l’esportcom a font de qualitat en els nostres bar-ris, que sigui conscient que per poder re-partir la riquesa primer cal crear-la, unAjuntament obert al ciutadà i governatper persones amb un alt compromís de-mocràtic i de servei.

No seran pas els de sempre els quigovernaran ara diferent. No són els desempre els qui ens faran tornar a creu-re en el respecte dels nostres drets coma ciutadans. No ens els creiem, calgent nova.

4Ens volen fer creureper Ignasi Planas, alcaldable de Reagrupament-Solidaritat


| 8 17abril 2015líniaeixample.cat Entrevista

Ada ColauCandidata de Barcelona En Comú a l’alcaldia

“Nosaltres apostem per una gran obra,la més gran de totes: cohesionar la ciutat”

Darrerament s’ha publicatalguna enquesta que ladóna com a possible ven-

cedora de les eleccions municipalsa la ciutat. Se sent preparada perser alcaldessa?Sí, em sento perfectament prepara-da, sobretot perquè formo part d’unprojecte col·lectiu en el qual s’han im-plicat centenars de persones exper-tes en les diferents matèries i barrisde la ciutat. De fet, la fortalesa de Bar-celona En Comú és que comptemamb la implicació de moltíssimagent que de forma desinteressada igenerosa s’ha corresponsabilitzatdel projecte. Suposo que això és elque reflecteixen les enquestes.

Se les creu, les enquestes?Bé, les enquestes sempre s’hand’agafar amb prudència. Però mésenllà dels resultats concrets quepronostiquen, crec que el més im-portant és que expressen una ten-dència molt clara: els barcelonins ibarcelonines ens visualitzen coml’alternativa al govern de Conver-gència i Unió. I també queda clar

que el que està en joc són dos mo-dels de ciutat.

Quins?El primer és el de la desigualtat, li-derat actualment per CiU amb el su-port habitual del PP, i que passa perla privatització, per un turisme forade control, per les diferències entrebarris... I l’alternativa és el de la justí-cia social que abandera BarcelonaEn Comú, que aposta per una ciutatmés justa i més democràtica.

A través, per exemple, d’una rendamunicipal complementària.Sí, per assegurar que no hi hagi capveí ni veïna amb una renda inferiora la mitjana de la ciutat, que se situaals 600 euros. Cal deixar clar, però,que no és una renda bàsica, sinó unajut extra que complementaria elsque ja presta actualment l’Ajunta-ment. No estem parlant de repartirxecs, sinó de garantir uns mínimsde subsistència per a tothom.

Això queda clar, però com es fi-nançarà aquesta renda?Creiem que necessitarem uns 25milions d’euros d’inversió inicial.

I després? L’Ajuntament es potpermetre mantenir a mitjà o llarg

termini un tipus de mesura comaquesta?L’Ajuntament té un pressupost anuald’uns 2.500 milions d’euros ambuna capacitat d’inversió d’entre 300i 400 milions. Per tant, si cal ens hopodríem permetre, sí. El que segurque no ens podem permetre ésque a Barcelona hi hagi personesque no tinguin els recursos sufi-cients per poder tenir un habitatge,

per poder menjar o per poder aten-dre les necessitats dels seus fills,perquè som una ciutat amb recur-sos on es mouen molts diners.

Una part important dels qualsprovinents del turisme. Recent-ment s’han fet públiques lesbases per al Pacte Local de Tu-risme. Les comparteix?No comparteixo la forma d’abordaruna problemàtica com aquesta. Crec

que no es pot fer de forma precipi-tada per intentar aprovar a corre-cuita mesures electoralistes, que ésel que està fent el senyor Trias ambaquest i altres temes. És vergonyósque un mes i mig abans de les elec-cions es vulgui fer veure que s’estanfent les coses que no s’han fet du-rant quatre anys.

Més enllà de les formes, compar-teix el fons, però?Comparteixo que Barcelona té totsels elements per resoldre aquestaproblemàtica en positiu. Evident-ment, el turisme és un gran recursde la ciutat i és una molt bona no-tícia que siguem un centre d’atrac-ció tan important, però el que hemde fer és governar aquest model,democratitzar-lo i posar-lo al serveide la ciutat perquè beneficiï el seuconjunt i no només una part.

Com?Fent que sigui una font d’ingressosjusta que redistribueixi els benefi-cis i que sigui sostenible, perquèara mateix no ho és. I per aconse-guir-ho cal, primer de tot, fer unamoratòria immediata de tots elsallotjaments turístics per fer uncens ben fet i poder saber en quinasituació ens trobem. I, a partir d’a-

quí, analitzar amb tots els actors dela ciutat les diferents realitats delsbarris i el camí a seguir en cada und’ells. Perquè no tot s’acaba ambels pisos turístics.

Però sí que són un dels focus mésimportants dels problemes deconvivència veïnal. Quina és lasolució definitiva per a aquestaproblemàtica?Bé, no hi ha una única solució. Hi haalguns barris que no poden supor-tar cap allotjament més, ni legal niil·legal, i altres que potser sí. Cal es-tudiar-ho bé, però, en general, elque hem d’aconseguir és que elshabitatges de la ciutat siguin perviure-hi en lloc de destinar-se ausos turístics. Perquè el problemadels pisos turístics no és només deconvivència i incivisme, sinó quetambé fomenten l’especulació im-mobiliària i l’augment del preu del’habitatge a Barcelona, que a la ve-gada és una de les ciutats líders endesnonaments.

Amb tot, prohibirà els pisos tu-rístics tal com els coneixem avui?Depèn. Barcelona ha de decidirquines són les seves prioritats i peraixò volem analitzar-ho profunda-ment de la mà de tots els actors de

Text: Arnau NadeuFotografia: F. Javier Rodríguez

“No estem parlant de

repartir xecs, sinó de

garantir uns mínims

de subsistència”

9 | 17 abril 2015 líniaeixample.cat

la ciutat un cop feta la moratòriaque li explicava anteriorment. Peròel que tinc clar és que els pisos noes poden destinar il·limitadament aapartaments turístics perquè ales-hores acabarem expulsant els veïnsi veïnes dels barris com ha passat,per exemple, a Venècia, que és unaciutat preciosa però on ja no hi havenecians. I això fa molts anys queho alerten aquí els veïns de CiutatVella, però des de l’Ajuntament nose’ls ha volgut escoltar mai.

Tampoc, per tant, des de governsanteriors, on hi havia Iniciativa,ara soci seu...Tampoc. I així ho he criticat públi-cament. Però en el que ens cen-trem ara nosaltres és en quinaciutat volem per al futur, no en elpassat. I si Iniciativa creu que cal uncanvi de model i aposta per unacandidatura que ho vol fer possi-ble, amb protagonisme ciutadà ideixant les sigles de banda, ben-vinguda sigui. Tenim molta feina aldavant com per perdre’ns en re-trets del passat.

Canviant de tema, darreramenttambé ha sobrevolat la ciutatl’ombra del jihadisme. AlbertoFernández Díaz (PP) ja ha dema-nat més “exigència” amb els im-migrants... Quina seria la sevapolítica envers aquesta qüestió?S’ha de ser molt curós amb aquesttipus de qüestions, perquè gene-ren molta alarma social. I crec queés imprescindible separar una cosade l’altra. És una barbaritat intentarbarrejar immigració i jihadisme oqualsevol altre tipus de fanatisme.Dit això, i pel que fa al jihadisme,

evidentment tolerància zero. Caldedicar-hi tots els esforços a com-batre’l, per descomptat.

Alberto Fernández Díaz també hapromès que, si és alcalde, ender-rocarà Can Vies. Què farà vostè enaquest cas?A Can Vies, el que cal fer és recupe-rar la situació originària d’abans de laintervenció violenta per part del go-vern de Convergència i Unió, que haprovocat el problema actual. Perquèabans no hi havia problema. S’esta-ven fent les obres de cobertura deles vies sense que l’existència de CanVies fos un obstacle. Per tant, cal re-cuperar la situació anterior i repren-dre el diàleg amb Can Vies i tot elbarri, fixant-nos amb casos d’èxitmolt propers com Can Batlló, perpoder resoldre un problema que, in-sisteixo, ha creat l’actual Ajuntament.

Però hi ha una sentència judicialque n'ordena l'enderroc...La sentència és conseqüència de lapetició del propi consistori. Tal comel mateix Trias ha reconegut públi-cament, l'enderroc depèn de la vo-luntat de l'Ajuntament, així quesempre som a temps d'aturar la viajudicial i reprendre el diàleg.

Un altre tema de debat a la ciu-tat és el preu del transport pú-blic. Jaume Collboni (PSC)ha tretpit pel descens que ha aconse-guit en el cas de la T-10. Si vostèés alcaldessa, abaixarà les tarifessignificativament?Sí. Creiem que cal, sens dubte, unabaixada significativa dels preus i en-caminar-nos cap a una política tari-faria que ens acosti més a Europa.

Però no només per una qüestió so-cial, sinó perquè això faria molt mésatractiu el transport públic i tot ple-gat acabaria revertint en un aug-ment dels ingressos.

Abaixar preus per tenir més in-gressos. Sembla una paradoxa,tenint en compte, a més, l’impor-tant deute acumulat que té TMB.Doncs no ho és. Perquè una millorpolítica tarifària, amb més abona-ments anuals, per exemple, serviria

per promocionar més el transportpúblic i, finalment, això acabariagenerant molts més ingressos. Simillores el servei i el fas més atrac-tiu, estàs fent una inversió que aca-barà generant un millor retorn delque hi ha actualment.

També li volia parlar d’urbanisme.Alfred Bosch (ERC) proposa soter-rar les rondes i convertir-les en es-pais d’ús ciutadà. És viable?Ho ha pressupostat? Oi que no?Bé, jo no sé si el senyor Bosch téalgun as a la màniga que no ens haexplicat, però crec que propostesd’aquest tipus només s’haurien defer seriosament i acompanyadesd’un pressupost. I una cosa així, sa-

bent el que costa fer soterramentso cobertures d’aquest tipus, és ab-solutament inassumible amb elpressupost actual de l’Ajuntament.

Quin és el seu pla d’urbanisme?Nosaltres apostem per una granobra, la més gran de totes: cohesio-nar la ciutat. La nostra prioritat seràcosir les ferides obertes que la bom-bolla immobiliària ens ha deixat,com les obres de la Sagrera o la L9de metro, per exemple. El que cal ferés solucionar tot això. I si per ara noes pot acabar tot un projecte sencerperquè era desorbitat, com el de laSagrera, doncs almenys fer-hi ac-tuacions quirúrgiques per millorar lavida dels veïns de la zona.

I més enllà de la ‘pedra’?Impulsarem nous equipaments, per-què n’hi ha molts de pendents. Perexemple, en aquest mandat no s’hanfet escoles bressol noves. Se n’han in-augurat cinc però que ja estavenprojectades per l’anterior govern. I,en canvi, sí que s’han prioritzat altresobres que no eren urgents ni im-prescindibles, com ara la reforma dela Diagonal o del Passeig de Gràcia, oaltres actuacions en zones benes-tants de la ciutat.

Precisament els veïns d’aquesteszones ens diuen que durant moltsanys han estat oblidats. Recorden,per exemple des de Sarrià-SantGervasi, que no tenen ni un solhabitatge públic tutelat per a gentgran. No tenen dret a rebre inver-sions, també?Per descomptat, però la qüestió sónles prioritats. El que està clar és queha augmentat un 40% la diferènciaentre el 10% més benestant de lapoblació i el 10% més pobre. Iaquesta diferència, que és una bar-baritat, és clarament territorial: hi habarris molt empobrits i altres on larenda s’ha disparat. Per tant, això ésel que ens ha de marcar les priori-tats. Però fer-ho no vol dir posar uns

barris en contra d’uns altres. Vol diratendre totes les necessitats de totsels veïns i veïnes de la ciutat, peròsabent que algunes són més ur-gents que altres. I això és el que noha fet l’actual govern.

L’alcalde Trias diu que ha fet polí-tiques més socials que les dels úl-tims 32 anys...El senyor Trias confon la caritatamb una política de drets. Aquestaés la gran diferència entre el seumodel i el que defensem nosaltres.No tinc cap mena de dubte que hadonat molts ajuts. De fet, com méss’han anat apropant les eleccions,més n’ha donat. Però això és unapolítica erràtica. Anar a cop d’ajutno arregla res.

Què caldria fer?Polítiques redistributives i prevenirles situacions d’emergència. El se-nyor Trias s’ha limitat a augmentarels ajuts socials a alguns barris, peròno les inversions. I aquí és on es veula diferència entre la política de dretsi l’assistencialisme. La gent no vol ca-ritat, vol poder-se valdre per ella ma-teixa. I nosaltres, com li deia tot justcomençar, volem fer de Barcelonaun referent mundial de ciutat justa idemocràtica.

Parlant de referents internacio-nals, em pot aclarir la seva posiciórespecte a grans congressos quetenen lloc a la ciutat, com el Mo-bile World Congress?Nosaltres apostem totalment pelMobile World Congress i altresgrans congressos, malgrat que sem’han atribuït posicionaments alrespecte que mai no he defensat.El que sí que he dit és que crec quel’actual Ajuntament no aprofitaprou aquests grans esdeveni-ments i que s’haurien de reorien-tar perquè la ciutat se’n beneficiésmolt més.

En quin sentit?Som la ciutat del Mobile WorldCongress però tenim barris on el50% o fins i tot el 70% de la pobla-ció no té accés a internet, per ex-emple. Per tant, ens sembla quecal aprofitar millor aquest esdeve-niment per generalitzar l’accés ainternet a tots els barris. Hem detenir una política d’aposta real perles noves tecnologies que vagimés enllà dels anuncis televisiussota el títol d’Smart City.

Entrevista

“Som la ciutat del Mobile World Congress però tenim barris on el 70% de la població no té accés a internet”

“Els pisos de la

ciutat han de ser per

viure-hi en lloc de

destinar-se a

usos turístics”

“Creiem que cal,

sens dubte, una

baixada significativa

dels preus del

transport públic”

17 abril 2015

Eixample| 10

líniaeixample.cat

Al barri de la Sagrada Família laprimavera és sinònim de FestaMajor. Des d’avui, i fins al prò-xim dia 26, se celebrarà unanova edició de la diada anual d’a-quest barri de l’Eixample, quetornarà a omplir els carrers i lesplaces d’activitats per a tots elsgustos i edats.

Enguany la Festa Majorarrencarà amb un dels actes mésimportants i emotius del pro-grama, l’homenatge a l’historia-dor Josep Maria Ainaud de La-sarte, que tindrà lloc avui a par-tir de les sis de la tarda al CentreCívic Sagrada Família. Durantl’acte, persones que van conèixerAinaud de Lasarte llegiran obresseves amb acompanyament depiano. Posteriorment es farà unavisita a l’espai Ainaud, a la tercera

planta de la biblioteca, on hi haun recull d’obres seves.

Al llarg d’aquests 10 dies, en-tre els diferents actes progra-mats, se celebrà la trobada decol·leccionisme, la caminada po-pular, la trobada de puntaires, elsopar jove, diferents concerts,sardanes, la diada castellera, latabalada i el correfoc, l’home-natge a la gent gran, el sopar i ballde Festa Major, la desfilada soli-dària, diferents mercats i fires de

comerç o la Milla de la SagradaFamília.

TOC D’ALERTALa Coordiandora d’Entitats, ambl’inici de la Festa Major, ha llençatun avís en assegurar que “no éstasca fàcil” organitzar la festa “enun barri que té l’espai públic sa-turat”. La coordinadora lamentaque “se’ns demana a les entitatsque fem unes concessions queposen en perill la Festa Major”.

La cultura popular, protagonista de la Festa Major. Foto: Ajuntament

Arrenca la Festa Major del barri de la Sagrada Família

» A partir d’avui i fins al dia 26 els veïns gaudiran d’un munt d’activitats» La Coordinadora d’Entitats lamenta les dificultats organitzatives

El Teatre Coliseum acull un concert de Dhafer Youssef

MÚSICA4El músic tunisià Dha-fer Youssef, un dels grans genismusicals contemporanis i reco-negut mestre de l’Oud (un ins-trument d’origen àrab similar ala guitarra), oferirà demà unconcert al Teatre Coliseum en elmarc del festival Round AboutMidnight, que enguany celebra laseva tercera edició des del passat20 de març i fins al 23 de maig.

El Round About Midnight ésun festival que busca intèrpretsde prestigi i coneguts interna-

cionalment d’estils com el jazz, elsoul, les músiques del món i elpop. Al mateix temps, té moltacura de l’ambient en què els es-pectadors gaudeixen dels con-certs, ja que recrea l’ambientd’un club i permet als assistentsprendre alguna cosa o sopar almateix temps que es fa el concert.

El pròxim 15 de maig arri-barà el concert d’una de lesgrans atraccions del festival, ladiva del jazz estatunidenc Dia-ne Reeves.

INCLUSIÓ4De finalista, a guan-yador. El projecte XEIX d’inte-gració als nouvinguts que impulsael Districte juntament amb dife-rents entitats de l’Eixample ha es-tat escollit guanyador del premiDiversity Advantage Challenge,dotat amb 10.000 euros, atorgatpel Consell d’Europa.

Aquest premi reconeix lesiniciatives innovadores que pro-mouen la diversitat cultural i laconvivència i que tenen una re-percussió positiva en la societat.

El projecte va néixer l’any2012 amb l’objectiu d’integrarels col·lectius de nouvinguts a l’Ei-xample. El seu primer objectiu vaser que els comerciants xinesospassessin a formar part de l’EixComercial del Fort Pienc, entitatcol·laboradora amb el projecte.

Posteriorment la iniciativa esva ampliar a les escoles i a la co-munitat pakistanesa. En aquestcas es va incorporar una media-dora experta en llengua i culturapakistanesa per tal de facilitar l’a-

propament entre la cultura locali la d’aquesta comunitat, una deles més nombroses de la ciutat.

El regidor del districte de l’Ei-xample, Gerard Ardanuy, ha ex-plicat que “és molt satisfactori veu-re que en l’àmbit europeu ens re-coneixen l’esforç dut a terme du-rant aquests anys”. Ardanuy haafegit que els resultats del projecte“es veuen clarament”, ja que as-segura que “els nouvinguts al dis-tricte cada cop són més presentsen el teixit associatiu de la ciutat”.

RedaccióSAGRADA FAMÍLIA

Youssef, amb el seu Oud. Foto: Round About Midnight

Reconeixement europeu al XEIX

La comunitat pakistanesa i xinesa formen part del projecte. Foto: Arxiu

Urbanisme | El procés per enderrocar el cinema Urgell, en marxaL’últim plenari del districte va servir per donar suport al projecte d’urbanització de l’espai on

hi ha l’antic cinema Urgell, que va tancar ara fa dos anys. El projecte preveu enderrocar aquestcinema per tal de recuperar l’interior d’illa dels carrers Comte Borrell, Urgell, Sepúlveda, i Floridablanca, on hi haurà una zona enjardinada i un supermercat de la cadena Bonpreu.




Eixample| 14 17abril 2015líniaeixample.cat

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Comença l’enderroc d’unapart de la presó Model

TRANSFORMACIÓ4L’enderro-cament de part de la Model va co-mençar a finals de març desprésdel trasllat dels reclusos de nit aTrinitat Vella i Wad-Ras.

L’enderroc iniciat fa dues set-manes es porta a terme a les edi-ficacions situades a la cantonadadels carrers Rosselló amb Entençai tindrà una durada de dos mesos.A l’acord signat entre l’Ajunta-ment i la Generalitat el passat mes

d’octubre que la presó tanquidefinitivament el 2017.

D’altra banda, l’inici de l’en-derroc va provocar que veïns i sin-dicats demanessin a CiU que nofaci un ús electoralista de la Mo-del. L’Agrupació dels Cossos del'Administració d'Institucions Pe-nitenciàries, amb el suport del’Associació de Veïns de l’Esque-rra de l’Eixample, va organitzaruna protesta davant del consistori.

Les obres dels 82 pisos socialsa Germanetes, a partir del junyURBANISME4El Plenari del Con-sell Municipal va aprovar a finalsde març els dos plans especials ur-banístics per a la futura construc-ció, a partir del mes de juny, de 82pisos al solar de Germanetes.

Es tracta d’una promociód’habitatges que l’Ajuntamentbateja com a “dotacionals”, unconcepte que significa que estracta de pisos socials, i que se-gons el consistori són “de super-fície reduïda, amb serveis co-muns, amb un lloguer assequiblei contractes de durada determi-nada, en el cas dels joves, per as-segurar la rotació dels adjudica-taris”. Ara mateix aquesta pro-moció, situada als carrers Vila-

domat i Comte Borrell, es troba enla fase de redacció del projecte. Demoment l’Ajuntament ha co-mençat les tasques de neteja delsolar, que també acollirà diversosequipaments.

ESPAI AUTOGESTIONAT Ara fa un mes es va celebrar el pri-mer aniversari de la gestió ciuta-dana de l’espai que ocupa aquestsolar, que duia 12 anys abando-nat. La plataforma Recreant Cruï-lles, que ha gestionat aquest espai,demana convertir tota l’illa en unagran zona verda i d’equipamentspúblics i defensen que continuïsent un espai “d’autogestió delsciutadans”.

El tram de la Diagonal reformat,el que va de la plaça Francesc Ma-cià a Passeig de Gràcia, també tin-drà terrasses, però de forma for-ça limitada.

Així ho va anunciar aquest di-lluns l’Ajuntament en una pro-posta d’ordenació singular que li-mita la presència de les terrassesa una sola filera de taules -faran180 per 180 centímetres en lloc del’habitual mida de 150 per 150-que no podran superar ni la xifrade 167 al llarg de tot el tram, ni untotal de 12 per illa. El consistoritambé ha establert que hauran derespectar un espai mínim de pasde quatre metres i mig, desprésque amb la reforma d’aquesttram de la Diagonal les noves vo-reres fan set metres d’ample.

Una altra característica quedefinirà aquestes noves terrassesés la seva discreció. No podran te-nir testos, tendals, mampares,hauran d’estar allunyades de lesfaçanes... només estarà permesala col·locació de para-sols. D’a-questa manera, segons va afirmardilluns el tinent d'alcalde d'Hà-bitat Urbà, Antoni Vives, es res-

pectarà l’esperit de la reforma del’avinguda, que ha buscat donarmés protagonisme als vianants.

DISCREPÀNCIESLa mesura però, com passa so-vint, no ha acabat d’agradar a to-thom i en els pròxims 30 dies espoden produir alguns canvis uncop obert el període d’al·lega-cions. Qui intentarà aconseguiralgunes modificacions és l’asso-ciació de comerciants DiagonalCentre, que ja ha mostrat el seudesacord amb alguns punts de laregulació. La seva presidenta,Marta Canut, explica a Línia Ei-xample que discrepen sobre al-guns aspectes del disseny de lesterrasses. “Ens agradaria que es

col·loquin jardineres per delimi-tar millor la terrassa i ja hem ditque estem d’acord que siguinamb una vegetació homogènia ique el manteniment vagi a càrrecdels privats”. L’altre punt on in-cideix Canut, que remarca la“bona sintonia” amb l’Ajunta-ment, és en el fet les terrasses nos’hagin de recollir cada nit, ja que“els cambrers no són mossos”.

FINS A LES GLÒRIESD’altra banda, recentment tam-bé s’ha conegut que l’Ajunta-ment té la intenció d’allargar la re-forma feta a la Diagonal fins a l’al-tura de la plaça de les Glòries. Elprimer tram de la reforma es fa-ria fins al passeig de Sant Joan.

Al llarg del tram reformat no es podran superar les 167 taules. Foto: Arxiu

Les terrasses de la Diagonalnomés podran ser d’una filera

RedaccióEIXAMPLE


Contribuir a la millora de la qualitat devida de la gent gran promovent progra-mes d’envelliment actiu i mitjançant unaatenció integral, forma part de la filoso-fia amb la qual els professionals de Sani-tas Residencial duen a terme la seva feinaa les 40 residències repartides per tota lageografia espanyola. Sanitas Residencialinclou també en la seva programació so-ciocultural tallers terapèutics que mitjan-çant l’ús de diferents tècniques com l’úsde tecnologia o activitats musicals, con-tribueixen a afavorir un envelliment actiuestimulant capacitats físiques, cognitivesi socials.

La música i el ball són activitats quedesperten gran interès, ja que tenen la ca-pacitat d’influir directament en l’estat d’à-nim, faciliten l’expressió de les emocions i,a més a més, constitueixen un gran mo-ment social. En aquest context, SanitasResidencial obrirà les portes de totesles seves residències el pròxim diven-dres 8 de maig en una jornada en la qualla gent gran i familiars gaudiran d’unatarda de ball, i on a més a més el públicgeneral podrà apropar-se i conèixer deprimera mà els serveis, les instal·lacions iel personal qualificat dels seus centres.

Les set residències de la ciutat com-tal -Sanitas Residencial Sagrada Família,Provença, Les Corts, Iradier, Consell deCent, Altanova i Bonaire,- s’uniran a la ini-ciativa ‘Tarda de ball’ amb classes gra-tuïtes obertes a tothom a ritmes desalsa, boleros, tangos o sevillanes, i on lagent gran i les seves famílies podrangaudir a més a més d’un aperitiu peragafar forces.

Tots aquells interessats en inscriu-re’s en aquesta activitat poden fer-ho através del telèfon 900 494 216 o de lapàgina web www.diasanitas.es. Lesprimeres cent persones que s’inscri-guin rebran el llibre ‘Bailar con los ojoscerrados’ de Cristina Hernández, unconjunt d’històries i reflexions narradesper personalitats de l’art, la política o laciència, majors de 70 anys.

Tardes de ball i benestar físic, mentali social a les residències de Sanitas

Per consultar on sónles nostres residències,

trucar al telèfon o al web900 494 216

www.diasanitas.es



17 abril 2015

Comerç| 18

líniaeixample.cat

Ja es coneix la data. El Mercatdel Ninot obrirà definitivamentles seves portes el pròxim 19 demaig després d’unes obres quehan rehabilitat l’edifici. D’a-questa manera, els comerciantsdel mercat –que des de l’any2009 estan instal·lats a la carpadels jardins Doctor Duran i Rey-nals– podran tornar al seu em-plaçament originari, on trobaranun equipament que s’ha am-pliat fins als 4.000 metres qua-drats i que compta amb 83 pa-rades, 48 de les quals es desti-naran a productes alimentaris.

El nou mercat compta ambuna entrada principal situada alcarrer Mallorca. Un cop a l’inte-rior, el visitant es trobarà amb unvestíbul que serveix per distribuirles seccions del mercat.

L’oferta comercial del mercates completarà amb un super-mercat i un restaurant. Al sote-rrani s’ha adequat un aparca-ment per a 105 vehicles i la zonadels contenidors de brossa i decàrrega i descàrrega de merca-deries. L’actuació ha comptatamb una inversió de 20,6 mi-lions d’euros. Pel que fa a la car-pa dels jardins Duran i Reynalsque serveix com a mercat provi-sional dels paradistes del Ni-

not, aquesta instal·lació s’ende-rrocarà en els pròxims sis mesos.

El Mercat del Ninot va ser in-augurat l’any 1894, tot i que nova comptar amb l’estructura ac-tual fins al 1933, quan encara esdeia Mercat del Porvenir. Elnom actual del mercat provéd’una figura –que servia com amascaró de proa d’un bergantíde les Drassanes– de la qual en-cara es conserva una rèplica almercat.

Aquestes setmanes s’estan enllestint els últims detalls. Foto: Ajuntament

El Mercat del Ninot obrirà les seves portes el 19 de maig

» L’equipament comptarà amb 4.000 metres quadrats i 83 parades» Un supermercat i un restaurant completaran l’oferta comercial

El Mercat Tradicional de Sagrada Família, a punt

FIRA4L’Eix comercial SagradaFamília celebrarà demà i demàpassat el seu desè Mercat Tra-dicional Català, en el marc de laFesta Major del barri. La fira tin-drà lloc de 10 del matí a dosquarts de 9 del vespre els dosdies, al carrer Provença –entreMarina i Castillejos–.

Enguany l’esdeveniment tor-narà a comptar amb la presèn-cia de parades dels comerciantsde l’eix i mostres d’oficis anticsi tallers d’artesania. I com amostra tradicional que és, elmercat oferirà una selecció de

cotxes antics que exposarà al pú-blic visitant. A més, hi haurà unespai dedicat a la gastronomia.

Aquesta, però, no és l’únicaactivitat que organitza l’asso-ciació durant aquesta primave-ra. De cara a Sant Jordi, els co-merciants associats guarniran elsseus establiments amb roses i re-galaran punts de llibre perso-nalitzats de l’eix. Per altra ban-da, l’entitat ja està immersa en lapreparació de la seva sisena des-filada de moda al carrer Pro-vença, que tindrà lloc el pròxim15 de maig.

Sant Antoni Comerç es bolcaamb la cultura durant l’abril

TRADICIÓ4L’associació SantAntoni Comerç (SAC) està ofe-rint durant aquest mes d’abrilactivitats relacionades amb lacultura i amb la tradició de ladiada de Sant Jordi.

Des del passat mes de gener,l’eix comercial està implicat enun projecte amb la Casa Àsia queaplega poesia i comerç. Poemesque apropen és un projecte queproposa l’intercanvi de poemesentre botiguers i alumnes d’es-coles del barri de Sant Antoni.Els objectius, asseguren des deSAC, és “fomentar el contacte i

la relació entre els infants i jovesdels centres educatius i els co-merços i entitats del barri”.

Aquest intercanvi de poe-mes ha culminat amb una ex-posició al Centre cívic CotxeresBorrell –que finalitza avui– i a laCasa Golferichs –oberta fins alpròxim dia 25–.

Per altra banda, del 20 al 26d’abril SAC regalarà als seusclients punts de llibre elaborats enel marc de la iniciativa escolar ElComerç i les escoles. A més, el do-minical del llibre del barri faràpromocions el 26 d’abril.

Cor Eixample ja prepara la seva Fira Modernista

MOSTRA4Els carrers de la Dre-ta de l’Eixample tornaran al pas-sat amb l’onzena edició de la FiraModernista, que enguany tindràlloc els pròxims dies 5, 6 i 7 dejuny. Els organitzadors, l’asso-ciació de comerciants Cor Ei-xample, ja treballa per tal d’or-ganitzar els últims detalls de lesjornades, com ara la revista es-pecial que edita l’eix i on es po-den trobar totes les activitats pre-parades per a l’ocasió.

Aquesta fira s’ha convertitamb els anys en tot un referent,no només a la ciutat, sinó a totCatalunya, de recreació de l’è-poca del Modernisme.

Durant els tres dies de lafira, diversos establiments deCor Eixample participaran en laRuta Gastronòmica, un esde-veniment celebrat en el marc dela Fira Modernista que ofereixles creacions gastronòmiqueslocals.

RedaccióEIXAMPLE

La fira tindrà lloc a Provença, entre Marina i Castillejos. Foto: Google Maps

Societat | La botiga Vinçon podria tancar les seves portesLa botiga de disseny del Passeig de Gràcia Vinçon, podria estar en perill de tancament. Segons va

informar El PuntAvui, el local de l’emblemàtica botiga ha estat col·locat al mercat immobiliari, i la família Amat, propietària del negoci, no ho ha desmentit, segons diu el diari. Aquest establiment

va quedar fora del nou catàleg d’establiments històrics de la ciutat, publicat tot just fa un mes.


17 abril 2015

Esports| 20

líniaeixample.cat

En tan sols 9 dies, una de les ci-tes atlètiques amb més tradiciódel districte compleix tres dèca-des. Es tracta de la Milla Sagra-da Família - Trofeu Internacio-nal Ciutat de Barcelona, la pro-va que consisteix a recórrer 1,6quilòmetres pels voltants deltemple i les dues places que hi haal seu davant i al seu darrere.

Enguany es compleix la 31aedició d’una prova que va néixerl’any 1985, i que encara avui estroba en un excel·lent momentde forma. Prova d’això és el grancartell que presenta la Milla a lacategoria absoluta, amb nomscom Abdelaziz Mezourgui (ven-cedor de la cursa de 2014), AdelMechaal o Ilias Fifa en categoriamasculina o Khadija Ramounhi,Solange Pereira o Lídia Rodrí-guez en categoria femenina.

A més, i com a gran novetat,l’organització ha impulsat la cre-

ació de la primera Cursa de lesCinc Milles, en la qual es faranun total de cinc voltes al mateixcircuit. Precisament aquesta dis-ciplina serà amb la que es donaràel tret de sortida (a les 9 del matí)a una intensa matinal esportivai festiva de diumenge.

Després de les Cinc Millescompetiran els atletes més ve-terans, a continuació es realit-zaran les curses dels més petits

-des de benjamins fins a jú-niors- i clouran la jornada lacategoria absoluta femenina atres quarts d’una i la masculinaa partir de la una del migdia.

Al marge de les proves atlè-tiques, l’organització ha prepa-rat diferents sessions de fitnessi una gimcana familiar i solidà-ria al village, que estarà situat alcarrer Marina entre Mallorca iProvença.

El blaugrana Abdelaziz Mezourgui es va imposar a la Milla 2014. Foto: La Milla

La 31a edició de la Milla SagradaFamília tindrà un gran cartell

RedaccióEIXAMPLE

Rècord de participació en la Cursa del Corte Inglés

ATLETISME4Més de 81.000atletes van participar en la 37aedició de la Cursa del Corte In-glés, en el que ja s’ha convertit enun clàssic del running. Ama-teurs i professionals de totes lesedats van completar els 10,7 qui-lòmetres que recorrien part deldistricte i de la ciutat, passant pelpasseig de Gràcia, la plaça d’Es-panya o Montjuïc, i que tenien elseu final a la plaça de Catalunya.

Enguany, la cursa va batre dosrècords mundials, ja que es vaconvertir en la cursa popularamb més afluència (superant laSun Herald City de Sidney), itambé va establir un nou sostre decorredors amb xip electrònic,amb uns 9.000 atletes més res-pecte de la marató de Hong Kong.

Mohamed Benhmbarka iHasna Bahom van guanyar la ca-tegoria masculina i femenina.

L’AESC Ramon Llull i el Safa Claror, en plena forma

BÀSQUET4La passada jorna-da va deixar dues victòries i unaderrota per als equips de bàsquetdel districte.

L’AESC Ramon Llull va acon-seguir una victòria de prestigi perla mínima en la visita del segonclassificat de la Copa Catalunya,el CB Castellbisbal (74-73). Elshomes de Sergi Carmona són vui-tens a la classificació quan tansols queden quatre jornades peral final de la competició.

Per la seva banda, el SafaClaror segueix com a líder indis-cutible de la Primera Categoria.L’equip taronja té tres victòries demarge sobre el segon després deltriomf que va aconseguir sobre elZamar La Salle Reus (76-81).

La nota negativa de la jorna-da la va posar la UE Gaudí. Elconjunt lila va caure al pavelló del’Europolis contra el Centre Ca-tòlic Hospitalet (59-77) i és a lapart mitjana de la classificació.

Estudi | L’esport dóna feina a prop de 28.000 persones Aquesta setmana s’han fet públics els resultats d’un estudi sobre l’impacte de l’esport a la ciutat. Les xifres

revelen que gairebé 28.000 persones treballen vinculades a aquest sector. A més, l’estudi mostra coml’esport mou més de 2.000 milions d’euros a l’any i xifra en prop de 2.000 els autònoms i les empreses presents

a la ciutat relacionades amb l’esport. També xifra en més de 2.500 els clubs i entitats de totes les disciplines.


Agenda| 22 17abril 2015líniaeixample.cat

[email protected]

AGENDA MENSUAL21 I 22 D’ABRILTot el dia Tu ets la sang que em dóna vida és una

campanya de recollida de sang extraordinà-ria organitzada per l’Ajuntament en el marcde la diada de Sant Jordi. / Biblioteques deldistricte.

DILLUNS 20 D’ABRIL19:00 Finestres de memòria. Conferència Carrer,

festa i poder, a càrrec d’Andrés Antebi i PabloGonzález, de l’Observatori de la Vida Quoti-diana. / Casa Elizalde.

A PARTIR DEL 22 D’ABRILDc. a les 18:30 Taller d’introducció a la medi-

cina tradicional xinesa, a càrrec de Carmen Po-mar, un curs on s’adquiriran coneixements bà-sics sobre la medicina tradicional d’aquest paísoriental. / Casa Elizalde.

A PARTIR DEL 27 D’ABRILMatí-TardaMagnòlia Blanca. Exposició de fo-

tografies de Xiqi Yuwang, un treball sorpre-nent sobre el diari personal d’aquest fotògrafxinès. Una aproximació a la Xina. / Centre cí-vic Casa Golferichs.

A PARTIR DEL 5 DE MAIGMatí-Tarda Exposició Mankind Warped, una

mostra que presenta un recopilatori de do-nes exemplars que van patir discriminació se-xual en els seus àmbits de coneixement. / Cen-tre cívic Sagrada Família.

DIMARTS 21 D’ABRIL17:30Avis i àvies contacontes. Una activitat a cà-

rrec de Mercedes Bermejo, una àvia conta con-tes, que explicarà la història de Sant Jordi. /Biblioteca Fort Pienc.

DIMECRES 29 D’ABRIL18:00 Taller de treballs manuals. Jo també visc

al Mediterrani, una activitat adreçada a infantsmajors de 5 anys on es faran dibuixos i tite-lles-pinça de grans animals marins. / BibliotecaSagrada Família.

DISSABTE 25 D’ABRIL18:00 Partit de bàsquet entre l’AESC Ramon Llull

i el Minguella Badalona, corresponent a la 28ajornada de competició de Copa Catalunya. /Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Dansa per a petits infants de l’adap-tació del llibre Viatge al fons del mar.Activitat recomanada per a nadons en-tre els 6 mesos i 3 anys. A càrrec deMontserrat Iranzo. / Biblioteca Sant An-toni.

Primeres passesViatge al fons del marDc. 22 d’abril a les 17:30

Una visita comentada per conèixer laPedrera i els seus secrets, sovint des-coneguts per al gran públic. Visitarecomanada per a persones majors de12 anys. / La Pedrera.

Visita comentadaL’altra Pedrera

Ds. 25 d’abril a les 12:15

Com cada any, l’Antiga Fàbrica d’EstrellaDamm organitza una jornada musicalper Sant Jordi. Alguns dels artistes con-vidats enguany seran Blaumut, Sido-nie, Qu4rt Primera i Anna Roig.

Sant Jordi Musical al’Antiga Fàbrica Damm

Dj. 23 d’abril tot el dia

La piscina Sant Jordi acull un partit en-tre el CN Catalunya i el Ciudad Linealmadrileny, corresponent a la 22a jor-nada de Divisió d’Honor.

Partit de waterpoloCN Catalunya-Ciudad Lineal

Ds. 25 d’abril a les 18:00


| 24 17abril 2015líniaeixample.cat Pròxima edició: 19 de maig

Documents

Eixample 51