Eixample 60

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

Reportatge pàg 3Ciclistes i vianants: una convivència que esposa a prova dia rere dia

Confederació de Comerç pàg 12Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

Equipaments pàg 8Sant Antoni acolliràel nou Centre Municipalde Recursos LGTBI

Reivindicació pàg 6Convoquen una protestaa Sagrada Família“en defensa dels barris”

Melià farà un hotel de luxe a Casp amb passeig de Gràcia

La cadena ja tenia la llicència abans de la moratòria i l’operació desencallarà l’ampliació del Zara pàg 6

Què passa amb la Model?El trasllat, a l’espera que Ajuntament i Generalitat es posin d’acord

pàg 8

Comerç pàg 8Els botiguers, dividits per laproposta d’horaris de Colau

Esports pàg 14Kiplagat i Kipruto s’imposenen una Mitja de rècord

16/2/2016 · Núm.60 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals liniaeixample.catbarcelonalíniaeixample

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaeixample.cat 16 febrer 2016

3 | líniaeixample.cat16 febrer 2016

“El perfil del ciclista de Barcelo-na no és, ni de bon tros, el d’un ci-clista incívic”. Qui fa aquesta afir-mació no és cap membre d’algu-na plataforma de ciclistes, sinóJoan Estedeordal, el presidentde Barcelona Camina, una entitatque defensa els drets dels vianantsa la ciutat.

El desgraciat accident que vapatir la diputada Muriel Casalsamb un ciclista –i que ha causatla seva mort aquest cap de set-mana– va revifar el debat al vol-tant de la convivència entre via-nants i ciclistes. El problema,però, és que aquest debat sovintes genera a través de percep-cions i queixes d’afectats que no

es poden prendre com una reali-tat representativa. A més, quanparlem de topades entre bicicle-tes i vianants, les úniques esta-dístiques existents són les dels ac-cidents que acaben en ingréshospitalari, que assenyalen que el2015 només hi va haver un acci-dent greu per atropellament d’unvianant per part d’un ciclista i queel 2014 aquesta xifra va ser dequatre. És a dir, avui dia no hi hadades que quantifiquin els acci-dents lleus i això és un problema.

Què cal fer, doncs, si no tenimdades? Per saber per on van elstrets cal parlar amb alguns caps vi-sibles dels representants de les pla-taformes de ciclistes i de vianants.Estedeordal té més coses a dir. “Elprincipal problema per als via-nants són els cotxes, que provo-quen 600 atropellaments a l’any”,afirma convençut el president de

Barcelona Camina, que col·loca lesbicicletes molt avall en l’escala deproblemes dels vianants. “Un al-tre problema dels vianants és lapèrdua d’espai que hem patit elsdarrers anys. Les terrasses i el mo-biliari urbà cada vegada omplenmés les voreres”, afegeix. Quan seli pregunta per les bicis, Estede-ordal afirma que “més aviat estemdavant d’un ciclista que no va perla calçada perquè té por”. Una si-tuació que s’ha de combatre, diu,amb una aposta per “reduir la ve-locitat a la ciutat i crear ‘Espais30’ –zones on la velocitat dels cot-xes està limitada a 30 km/h–, peròaixò és un procés que tardaràuna mica”.

Qui també hi diu la seva en totplegat és Albert Garcia, membred’Amics de la Bici. Quan Garciaparla, de seguida transmet unadefensa enèrgica dels ciclistes.

“S’ha criminalitzat la bicicleta deforma infundada, hi ha una alar-ma social falsa”, assegura. Segonsaquest representant d’Amics de laBici, “a la gent li fa por tot el quedesconeix. Amb la bici hi ha mol-ta desinformació i és molt fàcil in-duir a l’opinió pública. La majo-ria d’atropellaments a la vorera elscausen els cotxes i ningú protes-ta”. Garcia, que lamenta que “vasen bici i estàs assenyalat”, insis-teix en la necessitat que “a les es-coles es faci educació viària enclau europea, activa i que ensen-yi a ser responsable i a fer-se curadels vianants”.

ELS VIANANTS, L’EIX CENTRALSegons el departament de Mobi-litat de l’Ajuntament, a Barcelo-na cada dia es fan 2,5 milions dedesplaçaments a peu. Aquestarealitat fa que Ole Thorson, pre-

sident de l’Associació de Preven-ció d'Accidents de Trànsit i en-ginyer de camins especialitzat entrànsit, remarqui que “el més im-portant és que la ciutat estigui pre-parada per als vianants”.

Thorson considera que la re-lació entre vianants i ciclistes “ésuna mica tensa” i ho atribueix,principalment, al fet que “l’espaique té el vianant ha quedat reduït”.“No estem acostumats que la vo-rera sigui un espai tranquil, iavançar en els ‘Espais 30’ evitariaque el ciclista vagi per la vorera”,afegeix Thorson. Nascut a Dina-marca, aquest expert té clar que“aquí el ciclista no és com el nòr-dic i a alguns els falta responsa-bilitat, però aquesta és de tothomi la clau és una bona convivènciaentre totes les parts”. Queda clarque ciclistes i vianants no tenenmés remei que entendre’s.

Condemnats a entendre’s» L’augment dels ciclistes a la ciutat provoca que creixi el debat sobre la convivència amb els vianants » La relació entre els dos col·lectius no és conflictiva tot i que sí que es viuen episodis amb tensió sovint

Albert RibasBARCELONA

El debat sobre la convivència entre ciclistes i vianants torna a agafar força. Foto: Generalitat

Reportatge

| 4Opiniólíniaeixample.cat 16 febrer 2016

publicitat 686 42 95 17líniaeixample.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Com acostuma a ser habitual, elBarça tornarà a jugar la final de laCopa del Rei i, a l’hora dels prole-gòmens, quan entra Felip VI a lallotja, sonarà la marxa real. Quinaserà la reacció del públic? Hihaurà un sector que serà de se-guidors del Sevilla, que potser pi-caran palmas o vés a saber què.Però els culés què faran? Xiula-ran, es giraran d’esquena, bran-daran estelades (si és que les dei-xen entrar al camp)? La cavernaja ha iniciat la campanya: xiularl’himne espanyol és un greuge alrei i un insult als espanyols i s’hande prendre mesures coercitivesen contra del club que els seusaficionats xiulin. En virtut delsxiulets a la final del 30 de maig de2015, la Fundación para la De-fensa de la Nación Española vapresentar una denúncia per in-júries al rei, apologia de l’odi i ul-tratge a Espanya. El jutge San-tiago Pedraz no va admetre atràmit la querella, per considerarque xiular mentre sona l’himneespanyol està emparat per la lli-bertat d’expressió.

Pel que fa a on s’ha de jugar elpartit, com és natural sembla queels dos clubs voldrien que fos alSantiago Bernabéu per proximitatgeogràfica i capacitat d’especta-dors. Aquí ja entra en joc el que hapassat altres vegades. Encara queels blocs sanitaris del Bernabéuestan en perfectes condicions, novolen que, si el Barça torna a gua-nyar la Copa, ho celebri al seucamp. Posaran l’excusa que nodesitgen que al seu camp es xiulil’himne. Proposo que, en lloc dexiular, tots els aficionats del Barçacantin a cor És l’hora dels adéusagafats de les mans i balancejant-se a un costat i l’altre. Que bonic!

4Xiular o cantar?per Jordi Lleal

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El meu avi sempre em deia que“ser agraït és de gent bona i ho-nesta” i els meus pares insistienque “sols reconeixent les apor-tacions dels altres hom es legi-tima per exercir la critica i assolircredibilitat”. Aquests consells oafirmacions han estat presentsen els meus pensaments des quehe conegut la mort de MurielCasals. En primer lloc, perquè laMuriel era una dona honesta, demirada agraïda i acollidora, queestimava i es feia estimar, per-què sabia reconèixer les apor-tacions dels altres i valorava eltreball de l'equip.

Per aquests motius, trans-metent serenitat i compromís,encarnava la lluita pels dretsnacionals amb tranquil·litat in-tegradora i amb la determinaciócapaç de superar tot obstacle.Una determinació que la porta-va a incentivar el diàleg com aeina capaç d'identificar els puntsd'encontre, per vertebrar solu-cions i defugir de la confrontaciódestructiva pròpia dels tempsconvulsos i complexos com elsactuals. Sens dubte la Murielcanalitzava l'energia de moltscors que bateguen, més enllàd'ideologies, il·lusionats per ver-tebrar un nou país, ja que, comha afirmat l'expresident Mas,ella “encarnava totes les virtutsdel projecte independentista”.

Agraïment, reconeixementa les aportacions dels altres i ca-pacitat de diàleg són qualitats que

no abunden amb escreix i laseva mancança és, sense capdubte, els nutrients de la mancade solucions per entomar unfutur integrador, que asseguri elprogrés social, i foragitar la ra-cionalitat i objectivitat requeridaper identificar i forjar la unitat enel si d'una societat plural, diver-sa i en evolució constant.

És en la complexitat i en lessituacions de cruïlla quan la ra-cionalitat simbiòtica amb elssentiments permet identificarles estratègies per assolir els rep-tes des de la llibertat d'expressiói el debat en la diversitat d'inte-ressos i d'opinions. Un debatque no té altre límit que el res-pecte a l'altre i la convivència, totacceptant que tota opció i opinióés vàlida si s'argumenta ambcoherència i respecte.

La Muriel ens ha deixat. Elsseus valors ètics, morals i intel·lec-tuals, que sustentaven els seusdiàlegs, esdevenen imprescin-dibles per sumar en els mo-ments difícils. Uns valors indis-pensables i que sols perduraransi els assumim amb plenitud i ac-ceptem que les aventures isola-des difícilment tenen èxit. Uns va-lors necessaris per avançar en elprocés que ella va saber impul-sar canalitzant múltiples volun-tats i que sols tindrà èxit si inte-rioritzem, amb un somriure aco-llidor, que ningú sobra i que en-cara són molts els que cal sumar-hi des de la llibertat de decisió.

per Antoni Garrell

4Muriel, el somriure acollidor

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | líniaeixample.cat16 febrer 2016

Eixample| 6

líniaeixample.cat 16 febrer 2016

La cadena Melià Hotels Inter-national va confirmar fa duessetmanes que té previst obrir el2018 un hotel de cinc estrelles alcarrer Casp amb el passeig deGràcia, a l’espai on hi havial’antic hotel Barcelona i l’edifi-ci que alberga l’antic teatre No-vedades.

Aquest hotel és un dels sisque no està afectat per la mora-tòria de l’Ajuntament perquè jatenia la llicència i els certificatsprevis. En una compareixençadavant dels mitjans, el vicepre-sident i conseller delegat de lacadena hotelera, Gabriel Esca-rrer, va explicar que l’actualedifici serà enderrocat i es re-construirà. Escarrer va afirmarque des de Melià confien obrirl’establiment el 2018 “o fins i totabans”. El nou hotel, que serà dela marca Me by Melià, tindrà 173habitacions en nou plantes icinc soterranis.

AMPLIACIÓ DEL ZARALa construcció d’aquest hotelforma part d’un pla de milloraurbana on hi ha implicat el grupInditex i que el govern de JordiHereu va aprovar el desembredel 2010 . Es tracta de l’amplia-ció del Zara de passeig de Grà-cia i que ara quedarà desblo-quejada, ja que la seva amplia-ció passava per la construcciód’aquest hotel de luxe.

Està previst que aquesta bo-tiga de Zara passi a ser la mésgran que la cadena tindrà arreu

del món, ja que afegirà 4.000metres quadrats als 2.500 queactualment ja té. Un dels pro-motors d’aquest projecte, queafecta els números de l’1 al 13 delcarrer Casp, és l’empresari im-mobiliari Luis Cases, que a tra-vés de la immobiliària Drassanes30 té el dret de superfície dels te-rrenys. El projecte d’Indi-tex –que el gestiona la immobi-liària Pontegadea d’Amancio

Ortega– i Cases ja va aconseguirfa temps el beneplàcit dels dife-rents actors implicats, que sónl’antic cinema Novedades,l’Hotel Barcelona del Grup Husai la Fundació Privada LlegatRoca i Pi, propietària d’aquestsedificis que gaudeixen de l’us-

defruit en tasques socials. En elcas d’Husa, l’hoteler i expresi-dent del Barça Joan Gaspart ésl’arrendatari del sòl on hi hal’hotel Barcelona. Després queGaspart accedís a la cessió delsòl –Husa passa per greus pro-blemes econòmics i el 2014 vahaver de fer un expedient de re-gulació d’ocupació–, Melià seràl’encarregada de la gestió delnou establiment de luxe.

Tot plegat, una operació amoltes bandes que no agrada alsveïns. El president de l’Associa-ció de Veïns de la Dreta de l’Ei-xample, Sergi López, que tambéés arquitecte, explica a aquestapublicació que “la ciutat i l’Ei-xample viuen un procés de gen-trificació que provoca especula-ció, la desaparició del comerç...”.“El que caldria és planificar el de-creixement d’aquesta activitat iapostar per aquelles que no le-sionin la ciutat”, opina.

López lamenta que la cons-trucció de nous hotels “farà quela ciutat es vagi buidant” i afegeixque aquesta situació requereix“regulació i control públic”.

Una maqueta de com serà l’hotel de luxe del carrer Casp. Foto: Josep Llinàs

Melià farà un hotel de luxe a Casp amb passeig de Gràcia

» La cadena ja tenia la llicència i certificats previs abans de la moratòria» El projecte desencalla l’ampliació del Zara del passeig de Gràcia

Convoquen una manifestació“en defensa dels barris”

REIVINDICACIÓ4La confluènciadels carrers Mallorca i Marinaserà aquest dissabte la seu de lasortida d’una manifestació “en de-fensa dels barris” que han con-vocat set plataformes veïnals.

Gràcia cap a on vas?, Recu-perem el Niza, la plataforma veï-nal Henkel, l’Assemblea de BarriSagrada Família, l’Associació deVeïns Sagrada Família i l’Assem-blea de Barris per un TurismeSostenible ha convocat una mar-xa que, segons els seus organit-zadors, servirà per reivindicar“el dret a l’habitatge, equipa-ments comunitaris i la descon-

gestió del temple de la SagradaFamília” i dir no “als hotels i alshabitatges d’ús turístic”.

Joan Itxaso, responsable d’ur-banisme de l’Associació de Veïnsde la Sagrada Família, afirma a Lí-nia Eixample que la manifestacióté com a objectiu “denunciar quel’actual model turístic va en con-tra dels veïns i demanar que s’a-posti per un model sostenible”. It-xaso afegeix que la marxa tambéservirà “per donar un toc d’aten-ció a l’actual govern municipal,que amb algunes qüestions, comla gestió de l’entorn de la Sagra-da Família, hauria pogut fer més”.

Albert RibasEIXAMPLE

El nou hotel tindrà 173 habitacions en nou plantes i cinc soterranis

Els veïns denuncien la “saturació” al voltant de la Sagrada Família. Foto: Arxiu

PP i CiU denuncien un concert aTransformadors “sense permís”POLÈMICA4Un concert de punkde divendres passat a l’edificiocupat de Transformadors hatornat a posar sobre la taula el fu-tur d’aquest edifici ocupat delcarrer Ausiàs March.

La regidora de CiU FrancinaVila va demanar el mateix di-vendres que l’Ajuntament aturésla celebració d’un concert “sensellicència, ni seguretat, amb sorolli perjudicant els veïns”.

Qui també va demanar que nose celebrés el concert, i amb unesdeclaracions més contundentsque CiU, va ser el PP. El seu cap

de files, Alberto Fernández Díaz,va afirmar divendres que l’edifi-ci Transformadors “no pot ser unnou Can Vies”. Segons el líder po-pular, Can Vies i Transformadors“ja fa temps que haurien d’estardesocupats” i va definir com “elsCan Vies de Colau” Transforma-dors i una antiga comissaria depolicia de Gràcia que va ser ocu-pada fa uns mesos. Per acabar,Fernández Díez va demanar quea l’espai que hi ha l’edifici Trans-formadors “ja hauria d’haver-seposat en marxa la construcció delcasal de la tercera edat”.

Informe | El districte amb més denúncies a la SíndicaLa Síndica de Greuges de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, va presentar la setmana

passada el seu informe anual de 2015 a l’Ajuntament. Al document, l’Eixampleapareix com el districte que presenta més queixes a la institució. D’un total de

1.541, 256 són del districte, que té al darrere Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.


| 8Eixamplelíniaeixample.cat 16 febrer 2016

Mig pas enrere de l’Ajuntamentrespecte dels horaris comer-cials. Si a principis de mes pre-sentava una proposta que con-templava l’eliminació dels 10diumenges d’obertura a l’estiu ila creació de quatre de nous almaig i a l’octubre –una pro-posta que va ser rebuda amb di-visió entre els botiguers i bel·li-gerància entre els partits de l’o-posició–, ara el govern local haplantejat que aquests dies festiusd’obertura s’ampliïn a cinc.

Aquesta nova proposta, fetala setmana passada pel regidorde Comerç, Agustí Colom, bus-ca el consens de les formacionspolítiques per tal que s’aprovi alPle del pròxim dia 26. I és queCiU, la principal força de l’opo-sició, ja va mostrar el seu des-acord amb la primera propostamunicipal perquè, segons van

assegurar, feia “saltar pels airesel consens assolit amb el sector”la passada legislatura. Des deCiutadans i PSC també es va cri-ticar aquesta primera oferta.

DIFERÈNCIES DE CRITERIPer la seva banda, els comer-ciants van divergir a l’hora de va-lorar aquella primera propostadel govern municipal que va

néixer a partir d’un procés par-ticipatiu engegat pel consistorientre botiguers, veïns i entitatsdiverses.

Si els eixos més turísticsaplegats a Barcelona Oberta vanmostrar-se “indignats”, els de laFundació Barcelona Comerç,que agrupa les associacions delsbarris, van veure amb bons ullsla proposta.

El consistori amplia la sevaproposta de festius d’obertura

RedaccióEIXAMPLE

Sant Antoni acollirà el CentreMunicipal de Recursos LGTBIEQUIPAMENTS4L’Ajuntamentha escollit recentment un localubicat al número 22 del carrerComte Borrell, del barri de SantAntoni, per ubicar-hi el CentreMunicipal de Recursos LGTBI.

Aquest centre té la voluntat deser un equipament públic d’a-tenció, informació i derivació –ésa dir, un espai amb una carta deserveis públics– i, al mateixtemps, incorporar espais perquèles entitats hi pugui oferir serveisespecialitzats. Actualment, se-gons expliquen des del Districte,hi ha en marxa “un procés de par-ticipació amb les entitats LGTBIper decidir el funcionament del

centre que definirà els rols, els ser-veis del futur espai i les seves ca-racterístiques i la dinamització”.

Aquest procés participatiuparteix del treball que durant elmandat passat ja van realitzar al-gunes de les entitats que formenpart del consell municipal: el Ca-sal Lambda, el Front d’Allibera-ment Gai de Catalunya, AMPGIL,l’Associació de Famílies Lesbianesi Gais i Gais Positius.

D’altra banda, en la sessiódel Consell LGTBI de principis defebrer es va aprovar que els regi-dors que es neguin a casar pare-lles homosexuals no podran ce-lebrar matrimonis en cap cas.

Laura Pérez, regidora de Cicle de Vida, Feminismes i LGTBI. Foto: Línia

Comerç

Recels pel nou pla de proteccióde les botigues històriques

PROPOSTA4La proposta que elgovern municipal portarà al Pledel 26 de febrer per protegir elscomerços emblemàtics no con-venç l’associació que els engloba.En declaracions a aquesta publi-cació, el seu president, JosepMaria Roig, ha explicat que “nohi ha hagut cap canvi” respectedel pla que va presentar l’anteriorgovern de Xavier Trias. I és queel grup municipal de CiU ja ha va-lorat “positivament” aquest noupla perquè considera que “beu is’inspira” en el que va presentarl’any passat.

El nou pla estableix la pro-tecció de 211 botigues emblemà-tiques –17 menys que el de Trias–i la impossibilitat de protegirl’activitat del negoci, que és el que

justament demanava l’associaciódels emblemàtics. Com a con-trapartida, el consistori ofereixajudes en l’IBI i obres de milloraals locals, entre altres. “No hemdemanat cap subvenció, seriaun greuge comparatiu amb la res-ta de botiguers”, lamenta Roig,que torna a incidir en la impor-tància de protegir l’activitat de lesbotigues històriques.

A més el nou catàleg d’esta-bliments emblemàtics els divi-deix en tres categories segonsl’interès històric o paisatgístic decada botiga. Unes mesures queno convencen els botiguers, elsquals, segons han confirmat aaquest diari, estan negociantamb el PSC per portar la qüestióal Parlament.

Certamen | Encants Nous lliura els premis del concurs de disfressesL’Eix comercial Encants Nous va lliurar la setmana passada els premis del seu concurs de disfresses de Carnestoltes.Després que el centre es guarnís per a l’ocasió durant l’esbojarrada festivitat, va ser el torn de decidir els guanyadors,que van ser Mr. Bread, que va rebre el premi a la Millor Disfressa; Conchita Bonvehí, guanyadora del Sorteig delsclients i Llums Fer-Rom, que va vèncer en la categoria Fotografia amb més ‘m’agrada’ a Facebook.

Els botiguers, dividits per la proposta horària de l’Ajuntament. Foto: Arxiu

L’octubre del 2014 l’Ajuntament,llavors encapçalat per XavierTrias, i la Generalitat van firmarun acord que establia el tanca-ment de la Model i el seu trasllata la Zona Franca el 2017. L’arri-bada d’Ada Colau a l’alcaldia vaprovocar un gir en la situacióquan l’alcaldessa va anunciar elpassat setembre la seva intencióde renegociar el protocol per altrasllat. L’Ajuntament rebutja lapart de l’acord que estableix queés el mateix consistori qui ha definançar la construcció del noucentre obert a la Zona Franca.

Després de la reunió man-tinguda a principis de mes entreColau i el president de la Gene-ralitat, Carles Puigdemont, nosembla que la situació hagi can-viat molt. Tot i que durant la tro-bada es va acordar la reactivacióde la comissió mixta, on s’ha dedebatre aquesta qüestió, Colau iPuigdemont no van tractar eltema de forma específica.

Qui també espera un trasllat

que no arriba són els veïns.Sylviane Dahan, portaveu del’Associació de Veïns de l’Es-querra de l’Eixample, afirma aLínia Eixample que “l’Ajunta-ment ha deixat clar que no vol fi-nançar el trasllat i ara mateix lasituació és la mateixa que al se-tembre, quan Colau va anunciarque volia renegociar el trasllat”.Tot i la manca de novetats, Da-han deixa clar que “el contacteamb el regidor Colom és fluïd”.

MUNDÓ NO HO VEU “SENZILL”Per la seva banda, el nou conse-ller de Justícia, Carles Mundó, vaafirmar divendres passat en una

entrevista a Catalunya Ràdioque el trasllat es pot fer l’any queve “si tot el món en té les matei-xes ganes”, però va deixar clarque “l’acord no serà senzill”.

Mundo, que va afirmar que“estic segur que si es pensa queés molt important per a la ciu-tat alliberar aquest espai, éspossible”, va afegir que no hi hacap problema de metres qua-drats en l’espai que ha de cedirl’Ajuntament pel trasllat de lapresó, tal com havia dit Colau fauns dies. Preguntat sobre laqüestió, però, el conseller no vapoder prometre que la presó estanqui aquesta legislatura.

Una imatge d’arxiu de la Model. Foto: Arxiu

La Model, a l’espera que consistorii Generalitat es posin d’acord

RedaccióESQUERRA DE L’EIXAMPLE


Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 10 líniaeixample.cat 16 febrer 2016


Entrevista| 12


Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

Per a publicitat: [email protected] -686 42 95 1713 | líniaeixample.cat16 febrer 2016

Esports| 14


[email protected]

AGENDA MENSUALDIUMENGE 21 DE FEBRER19:00 The Hole. Torna un dels espectacles més

atrevits del moment, una mescla de cabaret,teatre, números de circ i espectacles per aadults. / Teatre Coliseum.

DILLUNS 22 DE FEBRER19:00 Grans cervells de la ciència catalana.

Nova sessió d’aquest cicle que fa una repas-sada als principals noms que han contribuitnotablement a la ciència des de diferents es-pecialitats. / Biblioteca Sagrada Família.

DIMARTS 23 DE FEBRER18:30Homeopatia per a les al·lèrgies. Josep Sala,

metge homeòpata, impartirà una xerrada so-bre salut i diferents teràpies alternatives. En-trada gratuïta amb aforament limitat. / Bi-blioteca Sofia Barat.

FINS AL 29 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició Refugiats: l’odissea cap a

Europa a càrrec del fotògraf Sergi Cámara. Elvigatà mostra la seva visió de les dificultatsque han d’afrontar a diari les persones quehan de deixar el seu país. / Palau Robert.

FINS AL 4 DE MARÇMatí-Tarda ExposicióRealitat i realisme màgic.

Col·lecció d’imatges d’Enrico Barazzoni itextos de Miguel Pérez Calvo que serveixend’homenatge a Colòmbia i a l’escriptor. / Cen-tre Cívic La Casa Elizalde.

DEMÀ 17 DE FEBRER18:00Taller infantilMonstres de biblioteca. Ac-

tivitat pensada per a nens i nenes d’entre 6i 8 anys en la qual descobriran algunes de lescriatures d’obres literàries. / Biblioteca Esquerrade l’Eixample - Agustí Centelles.

DIJOUS 3 DE MARÇ18:00 Sac de rondalles: El llibre de les bèsties.

Adaptació per als nens d’un dels grans títolsde l’obra de Ramon Llull. A càrrec d’Albert Es-tengre./ Biblioteca Sofia Barat.

DISSABTE 20 DE FEBRER12:00 Partit de bàsquet entre el CB Ramon Llull

i el CB Ciutat Vella B corresponent a la vintenajornada de la Segona categoria catalana. / Po-liesportiu de l’Estació del Nord.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El Regal. Espectacle de titelles que esbasa en l’obra El titella de roba de Mi-chael Ende. A càrrec de la companyiaPengim-penjam, dóna un gran pes ala narració sense recrear-se en elementsescènics. / Biblioteca Sagrada Família.

L’obra ‘El Regal’ arriba a laBiblioteca Sagrada Família

Avui 16 de febrer a les 18:00

L’expert en temes humanitaris Juan-jo Tarrés dóna el seu punt de vista so-bre el problema dels refugiats a la xe-rrada De Síria a Europa fugint de la gue-rra. / Biblioteca Sofia Barat.

Juanjo Tarrés parla delsrefugiats a la Sofia Barat

Dm. 1 de març a les 19:00

Xavier Albertí dirigeix una obra polèmicasobre l’ètica mèdica. Lluís Homar, PepCruz, Joel Joan o Roger Casamajor for-men part del repartiment. / Sala Grandel Teatre Nacional de Catalunya.

Lluís Homar, al Nacional amb‘El professor Bernhardi’Dc. 25 de febrer a les 20:00

Partit de bàsquet corresponent a la vin-tena jornada del grup 1 de la Copa Ca-talunya masculina entre el Sagrada Fa-mília Claror i els Lluïsos de Gràcia. / Es-portiu Claror.

El Safa Claror rep els Lluïsos al derbi de la Copa Catalunya

Ds. 20 de febrer a les 16:00

La ciutat debat el seu modelesportiu per als pròxims anysTROBADA4La ciutat ha co-mençat a debatre quin ha de serel seu model esportiu de cara alfutur per continuar sent unareferència europea i mundialen aquest àmbit.

Per això, el passat 6 de febreres va celebrar la primera jorna-da participativa per decidir el Plad’Actuació Municipal esportiu,en el marc del Pla Estratègic del’Esport. Durant la sessió, ober-

ta a la participació d’esportistes,educadors, monitors, clubs i fe-deracions, es van elaborar pro-postes i mesures per aplicar enels pròxims anys.

Hi van participar 250 per-sones, organitzades en grupsde treball temàtics que van cre-ar els eixos que serviran peravaluar la situació actual de l’es-port a la ciutat i definir cap a ones vol anar.

El Safa Claror no aixeca el cap i cau contra el CB RoserBÀSQUET4Tretzena derrota dela temporada. El Safa Claror vaperdre diumenge passat contrael CB Roser (52-77) i continuapenúltim a la classificació delgrup 1 de la Copa Catalunyamasculina, això sí, empatat ambel CB Esparreguera, l’AESE i elCB Ciutat Vella.

Els homes de Guillem Abellói Joan Carmona no van ser rivalsen cap moment per al cinquèclassificat, que al final del primer

quart ja dominava en el marca-dor per 10 punts. El Safa va ju-gar el seu millor bàsquet al segonquart, en el qual va aconseguiranotar 18 punts.

Després del descans va con-tinuar el domini visitant, que esva anar ampliant fins als 25punts definitius. Sergi Tubert vaser el millor jugador del partitamb 24 punts de valoració.

Dissabte a les 4 de la tarda l’e-quip rebrà els Lluïsos de Gràcia.

Els atletes africans continuendominant la Mitja amb mà de fe-rro. Diumenge passat, en unaedició de rècord amb més de16.500 participants, els keniansFlorence Kiplagat i Vincent Ki-pruto van sumar una nova vic-tòria al seu palmarès individual.

Kiplagat va confirmar-se comuna de les corredores del mo-ment i va sumar la seva terceravictòria consecutiva a la ciutat.La keniana s’havia plantejat elrepte de rebaixar per tercer anyconsecutiu la seva plusmarcamundial, però va quedar llunyd’assolir-ho. “El vent que bufa-va ha fet que fos impossible ob-tenir un resultat millor”, va ex-plicar al final de la cursa. Kipla-gat va completar el recorregut en1 hora, 9 minuts i 19 segons(més de 4 minuts més lenta quel’any passat). La seva compa-triota -tot i que corre per Suècia-

Isabellah Andersson va acabaren segona posició i la portugue-sa Jessica Augusto va completarel podi.

Pel que fa a la categoria mas-culina, Vincent Kipruto es vacoronar com el quart vencedorde la prova en les darreres sisedicions. El kenià, que es va im-posar a l’edició de 2009 de la

marató de París i a la de 2013 dela marató de Frankfurt, va de-rrotar a l’esprint final a l’italiàDaniele Meucci i a l’etíop AbdiFufa.

Kipruto va aturar el cronò-metre en 1 hora, 2 minuts i 54 se-gons, mentre que els seus rivalsvan creuar la meta pocs segonsmés tard.

Kiplagat va sumar el seu tercer triomf a la prova. Foto: MMB

Kiplagat i Kipruto s’imposen en una Mitja Marató de rècord

Prova | Obren les inscripcions per a la Cursa de la Guàrdia UrbanaLes inscripcions per participar en la quarta Cursa DiR-Guàrdia Urbana ja estan obertes. Aquesta

carrera, que està homologada per la Federació d’Atletisme, recorrerà l’avinguda Diagonal des del seuinici a les Corts fins al mar, ja al districte de Sant Martí, en un circuit en línia recta de 10 quilòmetres.Les inscripcions es limitaran a 15.000 places i es tancaran el 4 de maig, quatre dies abans de la prova.

RedaccióBARCELONA


| 16 líniaeixample.cat 16 febrer 2016 Pròxima edició: 8 de març

Documents

Eixample 60