Eixample 63

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelonalíniaeixample

17/5/2016 · Núm.63 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.033 exemplars mensuals liniaeixample.cat

Veïns en Línia pàgs 24 i 25Ana Menéndez (FAVB): “Sense poder real als Districtes, la proximitat és impossible”

Sagrada Família pàg 10El Mercadona de l’anticcinema Niza tirarà endavant,però amb contrapartides

Reportatge pàg 3Les tímides millores delmercat laboral no arribenper igual a tots els barris

Canvi de nom pàg 12La plaça de Joan Carles Irecupera el nom històricde Cinc d’Oros

Comerç en Línia pàgs 15-18La nova junta de la FundacióBarcelona Comerç ja treballa

Esports pàg 28Castillejo i Viñas guanyen la4a Cursa DiR - Guàrdia Urbana

La socialista Montse Ballarín,nova regidora del Districte

BComú i PSC tanquen l’acord de govern, que estableix el relleu d’Agustí Colom al capdavant de l’Eixample pàg 22

pàg 20

Escalfen motorsEl cor de l’Eixample es prepara per a una nova Fira Modernista

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 líniaeixample.cat 17 maig 2016

3 | Reportatge líniaeixample.cat17 maig 2016

L’Informe Econòmic de Conjun-tura de Barcelona, que l’Ajunta-ment va presentar fa unes set-manes, ha servit per posar de ma-nifest la tímida recuperació delmercat laboral de la ciutat, qued’altra banda no està arribant perigual a tots els barris i col·lectius.

L’informe revela que l’atur re-gistrat ha continuat reduint-se atots els districtes, però Nou Barrissegueix concentrant-ne la majoria.De fet, set dels deu barris amb mésatur són d’aquest districte. A l’al-tre costat de la balança hi ha Sarrià-Sant Gervasi, que té els seus sis ba-rris entre els deu amb menys des-ocupació. En termes absoluts, elbarri que en té més és el Raval.

Pel que fa als nous contracteslaborals que es van firmar duranttot el 2015, que van ser un total de927.498, el 13,3% van ser indefi-nits, mentre que la resta van sertemporals. Tot i que són les mi-llors xifres de contractació inde-finida des del 2008, la contrac-tació a la ciutat es continua ca-racteritzant per un alt grau detemporalitat. Aquí cal afegir-hique el 40% d’aquests nous con-tractes firmats tenien una dura-ció igual o inferior a un mes.

El document també reflecteixque només el 48% dels aturatsde la ciutat reben una prestació,cosa que suposa un 24% menysque durant el 2010. També que-da reflectit l’augment de l’atur dellarga durada, ja que el 41% delsdesocupats ho són des de famés d’un any, i encara és méspreocupant la situació de les

23.300 persones (el 26% deltotal) que fa més de dos anys queno treballen.

MÉS EMPRESESPel que fa a la creació d’empreses,l’informe també recull que a laciutat es van constituir l’any pas-sat 7.707 societats mercantils,486 més que el 2014, cosa que su-posa la xifra més alta des de2008 i un augment del 6,7% res-pecte de 2014. Del total d’em-preses que hi ha a la ciutat, gai-rebé 9 de cada 10 són microem-preses (d’1 a 9 assalariats).

Per últim, el document tambéalerta sobre la incertesa de l’eco-nomia a escala global, que podriacondicionar la recuperació del’activitat, tot i que les perspecti-ves econòmiques per a aquest2016 són bones i està previst quees continuï creant ocupació neta.

Una millora desigual» La tímida recuperació del mercat laboral no arriba de la mateixa manera a tots els barris i col·lectius» Un informe alerta que el 40% dels nous contractes tenen una duració igual o inferior a un mes

Albert RibasBARCELONA

VALORACIÓ4Com valoren l’In-forme Econòmic de Conjunturade Barcelona els diferents agentssocials de la ciutat?

Juanjo Casado, portaveu dela UGT Barcelona, afirma quel’informe mostra que estem da-vant d’una “recuperació dèbildel mercat de treball, tal comqueda demostrat amb l’alta tem-poralitat”. Casado apunta que ac-tualment “fins i tot la contracta-ció per dies s’ha cronificat” i re-corda que, tot i que “els indica-dors macroeconòmics han mi-llorat”, la recuperació “no acabad’arribar a les economies de lesfamílies”. Per últim, afegeix que

“és molt preocupant l’atur cro-nificat i la desigualtat que hi haen alguns barris de la ciutat”.

D’altra banda, Carme Poveda,Directora d’Anàlisi Econòmicade la Cambra de Comerç de Bar-celona, creu que l’informe mostraque “l’economia s’està recuperantamb força” i apunta que “és nor-mal que en el primer tram de larecuperació la qualitat de l’ocu-pació no s’aconsegueixi millorargaire”. Poveda afegeix que entreaquest 2016 i l’any que ve ha deser quan l’ocupació fixa “ha de co-mençar a créixer” i conclou que“estem en un escenari que ens faser relativament optimistes”.

UGT i Cambra de Comerç:dues anàlisis contraposades

Les millores socioeconòmiques segueixen sent molt diferents en funció del barri i el col·lectiu que s’analitza. Foto: Arxiu

| 4Agenda Nacionallíniaeixample.cat 17 maig 2016

750 mesures concretes, 288 indicadors deseguiment, 79 objectius, 20 àmbits d’ac-tuació i 45 lleis. Són les xifres del pla degovern que ha presentat el presidentCarles Puigdemont per a aquesta legisla-tura i que, en paraules seves, es basa enun “compromís” doble: “revertir les re-tallades i situar Catalunya a les portes del’estat propi”.

Tot plegat, diu Puigdemont, en un “pe-ríode excepcional” en el qual cal “fercompatible l’atenció a les persones ambla creació d’estructures d’Estat, prioritzantles polítiques socials malgrat l’ofec eco-nòmic i financer i les amenaces de novesretallades del govern espanyol”.

El pla de govern s’estructura en tresgrans eixos. En primer lloc hi ha el que pre-tén aconseguir “un país més just fona-mentat en un nou estat del benestar”. Enaquest àmbit, detalla Puigdemont, “la llui-ta contra la pobresa serà un dels pilars”, através del pla de xoc social, i es posarà es-pecial èmfasi en les mesures relatives a lapobresa energètica i la garantia de l’habi-tatge. El president també assegura que, enel marc d’ajudar els més desafavorits, Ca-talunya serà un “actor internacional espe-

cialment actiu” pel que fa a l’acollida de lespersones refugiades que fugen dels seuspaïsos per culpa de la guerra.

El segon gran eix de mesures va en-caminat a fer possible “un país amb mési millor feina”, amb eines tan imprescin-dibles, a parer de Puigdemont, com el co-rredor ferroviari mediterrani o el traspàsde la gestió integral de Rodalies. I, per úl-tim, el tercer bloc fa referència al “país ambbones pràctiques” que diu voler fomentaraquest govern, en el qual la seguretat hade ser “un dels drets bàsics”. Per això, avi-sa Puigdemont, és necessari convocar laJunta de Seguretat de Catalunya.

Perquè tot plegat pugui tirar endavant,però, el president avisa que calen “unspressupostos que permetin implementarel pla en la seva totalitat”.

“PLANTAR CARA A L’ESTAT”Precisament la CUP, de qui depèn que s’a-cabin aprovant o no els pressupostos, ce-lebra que Puigdemont centri la seva accióde govern a revertir les retallades i aportar el país “a les portes” de la inde-pendència, però demana anar més enllàde la “declaració d’intencions”. Segons elsanticapitalistes, cal que tot plegat tinguiuna “vinculació pressupostària” que hau-rà de ser “desobedient” i que s’acompan-yi d’una predisposició a “plantar cara a l’es-tat” quan es vulneri la sobirania catalana.

» Puigdemont es compromet a garantir el benestar social i deixar el país “a les portes” de la independència» Presenta un pla de govern de 750 mesures però avisa que calen nous pressupostos per desenvolupar-lo

Arnau NadeuBARCELONA

Revertir les retallades i fer Estat

CRÍTICA4La reacció dels grups de l’opo-sició –la CUP a banda–al pla de govern pre-sentat per Puigdemont ha estat, com erad’esperar, molt crítica. De fet, tant Ciuta-dans com PSC, Catalunya Sí que es Pot i PPcoincideixen a titllar de poc creïble el pla,sobretot tenint en compte que està lligat auns pressupostos que, ara per ara, no estàclar que s’acabin aprovant.

Ciutadans tira d’ironia per valorar elfull de ruta de Puigdemont. “Hi ha moltbones intencions però, en realitat, ja co-neixem les pràctiques d’aquests governs,i dels d’Artur Mas, i al final no es fa res”,afirmen des del partit.

Més contundent es mostra la portaveudel PSC al Parlament, Eva Granados, queassegura que el pla de govern “fa aigües”,

recordant les “35 votacions” perdudes deJunts pel Sí al Parlament. Granados, a més,dubta que es puguin aprovar 45 lleis en 15mesos, tot i que Puigdemont deixar clar queel govern “no serà presoner de cap arma-dura en forma de calendari”.

En una línia similar s’expressa LluísRabell, de Catalunya Sí que es Pot, quetambé creu que 45 lleis en tan poc tempsés un repte difícilment “versemblant”. Amés, remarca que Puigdemont “ho ha fiattot” a uns pressupostos que “encara no té”.

Per últim, el PP és el partit que ha cri-ticat amb més duresa el full de ruta del go-vern. Els populars acusen Puigdemont d’u-tilitzar “de forma barroera el patiment deles persones i fer un discurs amenaçadori trampós a favor de la independència”.

L’oposició ho veu poc creïble

Per a publicitat: [email protected] -686 42 95 175 | líniaeixample.cat17 maig 2016

| 6Opiniólíniaeixample.cat 17 maig 2016

publicitat 686 42 95 17líniaeixample.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Eixample no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 43220-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.033 exemplars mensuals

Actualitat a la xarxa

#AquestCopSí

@ahorapodemos: El momento requeríaque nos pusiéramos de acuerdo. Es un díahistórico. Con @iunida, #SumamosPara-Ganar.

Un diari plural

per Ramon Masvidal

4De classe mitjana a pobres

Vet aquí que ara, degut a un in-tens i elaborat estudi fet pel BBVAi un Institut Valencià d’EstudisEconòmics i dirigit per un cate-dràtic de la Universitat de Va-lència, han posat xifres a allò quetothom intuïa.

No vull treure-l’hi mèrit al’estudi perquè com a mínim haquantificat i posat xifres i dades ala magnitud de la tragèdia, que noés altra que la dels tres milions depersones que han passat de serclasse mitjana a pobres durant elsanys de la crisi. En aquest sentit,l’estudi quantifica que la classemitjana ha passat de representarel 60% de la població al 52%,mentre que els pobres han passatdel 30% al 40% i els rics s’hanmantingut més o menys igual.

Tampoc vull fer-me l’espavi-lat quan el desembre del 2013 javaig escriure una reflexió sobrel’empobriment progressiu de laclasse mitjana degut al manteni-ment d’un atur crònic per sobredel 20%. Ara em donen la raó iafegeixen la precarietat laboral de-guda al deteriorament del mercatde treball.

Per no ser massa durs amb elsmanaires, l’estudi diu que les po-lítiques socials aplicades han ser-

vit per reduir les desigualtats.Però quines polítiques socials? Lade treure recursos de sanitat, en-senyament, etc. per transformar-los en ajuts i subvencions per alsmés necessitats? Això no resol elproblema de fons que, com dèiemabans, és l’atur.

L’estudi també es contradiudient que han fet més les políti-ques socials que els impostoscom a redistributius de la renda.Sí que han redistribuït la renda,el que passa és que els augmentsde l’IRPF i l’IVA –que graven ma-joritàriament les classes mitja-nes– són els que han servit permantenir les prestacions d’atur ialtres ajuts, mentre es mantenieno es reduïen els impostos sobre elcapital i el patrimoni que paguenels rics i les grans empreses.

Tampoc parlen gaire de laSeguretat Social, que és una altracrònica d’una futura tragèdia. Eldeteriorament del mercat laboralfa que s’estiguin menjant el fonsde reserva, ja que amb la caigudade la recaptació no es cobreixenles necessitats de pagament de lespensions.

I amb tot aquest panorama,on són els polítics i els sindicats?Els uns distrets en anar fent

eleccions de tant en tant i els al-tres desapareguts. Perdó, no deltot. Ara diuen que si les coses nomilloren potser convocaran unavaga general. Senyors, que les au-toritats europees parlen que al’estat espanyol hi ha explotaciólaboral!

Senyors polítics de vells i nouspartits, encara sort que la classemitjana, mitjançant organitza-cions de beneficència, ajuda elspobres i també els pobres s’ajudenentre ells, perquè l’estudi emsembla que es queda curt i nocompta com a pobres els pensio-nistes que han d’ajudar els fills iels nets ni els treballadors pobresque no cobren ni per cobrir les ne-cessitats bàsiques.

Els vells partits ja sé de quinpeu calcen, però dels nous espe-rava menys miopia políticosocialper veure que no és just ni prudentescanyar la classe mitjana, que ésla que més paga, menys defraudai més contribueix al funciona-ment i cohesió de la societat.

És molt senzill. Cal fer com Ro-bin Hood, però no com ell ho feia,sinó mitjançant un sistema tribu-tari just i redistributiu. Si l’estat es-panyol no és capaç de fer-ho, cal queels catalans ens espavilem aviat.

4Donar alternativesper Jordi Lleal

L’Assemblea de Barris per unTurisme Sostenible de Barce-lona està fent una campanyacontra l’excessiu pes dels cre-uers en el turisme barceloní. Elseu portaveu, Daniel Pardo,declara que la indústria delscreuers comporta una massi-ficació de gent pels carrers dela capital catalana i tota una sè-rie d’efectes col·laterals de bru-tícia, pol·lució ambiental i al-tres efectes secundaris, comque els vaixells porten bande-ra de conveniència, que lesempreses es domicilien en pa-radisos fiscals, exploten labo-ralment el personal, etcètera.

Sembla que, quan es pre-senten al·legacions a una formade procedir, és necessari oferirles propostes que es fan a can-vi. Si no, es queda en la purademagògia. Reclamen que esmunicipalitzi el Port Vell i, po-sats a fer, perquè no l’aeroport,els trens, els hotels, l’aigua, el

gas, l’energia elèctrica, els taxis,restaurants i comerços? Elsbancs espremen els pobres ciu-tadans, potser sí. Però, si usplau, digueu-me qui em dona-rà un crèdit per comprar unacasa, un cotxe o sufragar unanecessitat ineludible?

Prou creuers! I els taxistes,autocars, proveïdors d’ali-ments i begudes, serveis por-tuaris, comerços, restaurants ialtra gent que treballa al vol-tant dels creuers, què se’lsdóna a canvi? Quan es combatun tipus d’economia, una for-ma de viure, una manera de ferles coses, a la societat que es volcanviar se la convenç donantalternatives lògiques i possiblesde portar a terme. Amb els de-liris entusiastes de l’esquerrapopulista, que reparteix la ri-quesa dels altres, i la socialde-mocràcia, que ha dimitit delsseus principis d’origen, tenimmala peça al teler.

Un diari participatiu

#MésImpostos?

@alfons_godall: Que la Generalitat apugiimpostos? Amb la independència els po-dríem abaixar i tenir més pressupost! Noho accepto ni transitòriament. DUI ara!

#Culpables

@encampanya: L'advocat dels Mossosd’Esquadra diu que està "calent" amb eljudici paral·lel als agents. Ell està calent;Benítez, mort.

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 177 | líniaeixample.cat17 maig 2016

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniaeixample.cat 17 maig 2016

Un diari obert

Ja està fet. El 26 de juny tornarem a vo-tar. Paradoxalment, un dels països mésprudents quant a democràcia tornarà adur la seva gent a les urnes en només unsmesos de diferència. Ja ho té, això, lavida. Com menys t'agrada una cosa,més hi acabes abocat d'una manera o unaaltra. No és un país amb sort, Espanya.No ho és.

Segur que ho recordeu. Fa unes set-manes se'ns presentaven davant afirmantque volien resoldre els nostres problemes,i 150 dies després no han pogut arribara resoldre satisfactòriament ni un pac-te amb el cunyat que tenien a la dreta oa l'esquerra. Ni girar-se i encaixar unamà, han pogut. Al final els ha vençut l'im-mobilisme, aquell immobilisme que elsciutadans tenim prohibit quan ens arri-ben les obligacions amb l'Estat. Segur queus sona, aquell immobilisme no permès.Sí, el dueu tatuat a la pell. Gravat en sang.

I, ves per on, per culpa de (o gràciesa) aquesta inacció política ara arriba no-vament el nostre torn el 26J. Un torn que,ep, compte, pot ser digne i èpic si ens hoproposem. Si la ciutadania s'il·lumina ivol donar una lliçó de fermesa, la cosa potpassar a la història. És molt fàcil. Noméscal que siguem conseqüents i actuemcom una societat normal que només pre-tén que una classe política normal executi

l'encàrrec que se'ls ha atorgat d'unamanera mínimament normal.

Només cal que el 26J tornem a votarel mateix. Exactament el mateix que esva votar el 20 de desembre, ni un escómés ni un menys. Aquesta hauria de serla nostra resposta, l'únic copet a l'esquenapacífic i democràtic al nostre abast.Dues tasses. Dues votacions iguals. Dosbanys de realitat que els historiadors ensacabaran valorant positivament quan tothagi passat.

Fem-ho. Votem igual. No us atureua pensar qui ha fet més o qui ha fet me-nys per aconseguir formar govern. És igu-al. L'haurien d'haver fet amb els resultatsque la gent va triar, amb aquells núme-ros que vam posar sobre la taula. Punt.Ara no podem facilitar-los la feina, no po-dem plantejar-nos votar diferent, hagipassat el que hagi passat aquestes set-manes: no podem permetre que s'atre-veixin a proposar-nos votar millor.

Per això la millor opció és tornar-hii tornar a dir el mateix. No deixem pas-sar aquesta oportunitat única de re-ivindicar la nostra dignitat com a votantssobirans. Repeteix-los com han de fer lescoses, que ho vagin entenent de mica enmica. Serà l'acció més transgressoraque haurà fet mai un poble. El 26J no vo-tis millor, fes-te el favor: #VotaIgual.

4#VotaIgualper @ModernetdeMerda

4Ser comunista avuiper Antonio López

Algunes persones de bona fe em pre-gunten perquè sóc comunista. Aquí ustrasllado algunes reflexions de com jo en-tenc l'ésser comunista avui.

Ser comunista avui, com ahir, éslluitar per una societat d'homes i doneslliures i iguals, per una societat en la qualregeixi el principi de “a cadascú segons lesseves necessitats; de cadascú segons lesseves possibilitats”. Igualtat social implicarepartiment equitatiu de la riquesa pro-duïda i redistribució igualitària dels be-neficis per afavorir els que menys tenen.

El programa comunista apunta auna societat regulada, en la qual es pla-nifica raonablement en funció de lesnecessitats del conjunt de les poblacionsi es busca la major participació de la ciu-tadania en l'administració de la cosapública.

Ser comunista vol dir, encara avui, in-tentar fer realitat la superació de la divi-sió social, fixa, de la feina que encara re-geix en el sistema capitalista imperant ique converteix moltíssimes persones delmón en esclaus de per vida.

Ser comunista és lluitar per la igual-tat de gènere en favor d'una societat enla qual es pugui dir de veritat que l'e-mancipació de les dones és una realitatque simbolitza el nivell cultural assolit so-cialment.

Ser comunista avui és ser interna-cionalista i solidari amb els éssers humansi amb les cultures oprimides, defensar deforma efectiva l'autodeterminació dels po-bles i posar-se al servei de les víctimes. Elcomunista ha de pensar globalment i ac-tuar localment sense perdre de vista

que, en la lluita per la igualtat social, l'ac-cent ha de posar-se sempre en l'elevaciódels de baix, amb independència delseu origen, ètnia, nacionalitat, religió ocredo.

El comunisme fa seves vellíssimes as-piracions de la humanitat patidora, delsexplotats i oprimits. El comunista vol quehi hagi democràcia i llibertat. Però, comque la vol de debò, en tant que llibertatconcreta, aspira a la llibertat política, eco-nòmica i social. Sense aquests criteris ésuna paraula buida.

Ser comunista ara, malgrat tot, vol-drà dir, per tant, renovar la vella lluita delsanònims contra aquest monstre ano-menat capitalisme depredador i fer al-guna cosa concreta, per posar-li límits, iapostar per la democràcia econòmica i di-recta per diferenciar-la de la democràciade mediació que coneixem avui en lesnostres societats amb el nom de neoli-beralisme.

Ser comunista avui és defensar la de-mocràcia radical i participativa sabent queuna altra globalització és possible partintde l’humanisme. I sobretot és defensar elsdrets conquerits pel moviment obrer i sin-dical i reconquerir els drets minvats pelcapitalisme salvatge que patim, o tambéanomenat neoliberalisme, com el dret aun treball digne, el dret a l'habitatge, eldret a l'aigua, el dret a l'educació, a la sa-lut i a la cultura, sense deixar de lluitar iaspirar per una societat socialista i co-munista sense classes socials.

Treballadors, treballadores de tot ti-pus: sumeu-vos a la unitat popular percanviar-ho tot.

@cayo_lara: Las clases trabajadoras deeste país necesitaban un acuerdo de laizquierda como agua de Mayo. IU está ahícomo siempre. Ahora a ganar.

@eloy0107: Junqueras, en comptes d’a-pujar els impostos als nostres ciutadans,per què no vas a Madrid a dir a Montoroque s'ha acabat l'espoli?

@lluis_panses: Els #Mossos accepten elsfets? Tot sembla indicar que #Benitez noels accepta tan gustosament. És mort,bàsicament. I el terra ben net.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Montse“No, i a més això jaes va sotmetre a vo-tació fa uns anys i lagent va dir que no.Crec que no cal tor-nar a insistir-hi.Quan Glòries esti-

gui arreglada tota la mobilitat aquí al ba-rri millorarà. L’últim que caldria és tor-nar a fer més obres.”

Albert“No crec que toqui.Tampoc fa gaireque van acabar lesobres de la Diago-nal i ara haver detornar a obrir el te-rra perquè hi passin

les vies és una mala idea. A més, ambl’antic alcalde socialista es va votar i elprojecte no va tirar endavant.”

Carmen“I tant, és una altraalternativa per po-der moure’ns per laciutat i el tramvia ésun mitjà ecològicque podria ajudar aquè es contamini

menys. Ara bé, cal estar molt segur queeconòmicament sigui viable i no deixard’invertir en coses més necessàries.”

Gabriel“Tot el que sigui mi-llorar la xarxa detransport públic emsembla genial. Devegades ho parloamb amics... Crecque seria una gran

idea unir-lo. Crec que s’ha trigat molt apensar en aquesta unió, que per altrabanda és la posició més lògica.”

Et sembla bé que Colau vulgui unir el tramvia per la Diagonal?per Pau Arriaga


Eixample| 10

líniaeixample.cat 17 maig 2016

La nova Escola Entença, enbarracons a l’Escola IndustrialENSENYAMENT4L’Escola En-tença obrirà les seves portes elcurs vinent amb tres grups de P3que faran les classes en mò-duls prefabricats que s’instal·la-ran al recinte de l’Escola In-dustrial, segons ha informatBTV.

L’ocupació d’aquest espaiper part de l’escola, que estàprevist que s’allargui com a mí-nim sis anys, afectarà quatreescoles -IPSI, Urgell, Sagrada Fa-mília i l’Insititut Maragall-, cincclubs esportius -CF Catalonia,CF Don Bosco, Penya Anguera,

CF Roma i CF Esquerra Eixam-ple- i les piscines Sant Jordi, jaque fan servir el recinte com azona auxiliar. Durant el plenaridel passat dia 5 de maig repre-sentants d’aquests clubs van de-nunciar que la instal·lació delsbarracons d’aquesta escola con-gestionaran més un espai que jautilitzen aquests clubs i escolesa causa de la manca de parcs quehi ha al districte.

La ubicació definitiva de l’Es-cola Entença són els terrenys dela presó Model, que continuapendent de l’enderroc i el trasllat.

Societat | Precinten el prostíbul xinès del bloc de València, 362Victòria veïnal. Dimecres 11 de maig, la Guàrdia Urbana va precintar, després de dos anys de pro-

testes dels veïns, el prostíbul xinès que s’havia instal·lat en el bloc del carrer València, 362. Talcom recull el diari Ara, a través del qual la comunitat de veïns va fer pública la seva queixa, ara el

veïnat torna a respirar tranquil, malgrat que creu que el prostíbul es desplaçarà a un altre bloc.

L’antic i emblemàtic cinema Nizaacollirà, finalment, un super-mercat de la cadena Mercadonade 1.500 metres quadrats. Tot il’oposició que des del juny del2014 han mostrat una part delsveïns, agrupats al voltant de laplataforma Recuperem el Niza, elfins ara regidor del Districte,Agustí Colom, va comunicar elpassat 2 de maig als integrantsd’aquesta plataforma que el su-permercat tirarà endavant.

Tanmateix, Recuperem elNiza i l’Ajuntament continuennegociant una contrapartida. Aldamunt la taula hi ha la propostamunicipal d’un nou equipamentpúblic per al barri, que finan-ciarien les dues empreses im-plicades en el projecte delNiza –Mercadona i la promoto-ra Cel Urbà– a canvi del super-mercat. El Districte de momentha ofert un espai de 1.400 metresquadrats per fer aquest equipa-ment, tot i que encara no ha es-pecificat a la plataforma la ubi-cació exacta.

Sigui com sigui, la plataformacontinua insistint que a l’antic ci-nema també hi ha d’haver unequipament. Joan Itxaso, mem-bre de Recuperem el Niza i res-ponsable d’urbanisme de l’Asso-ciació de Veïns de la SagradaFamília, deixa clar a Línia Ei-xample que “l’equipament queofereix el Districte, i que encarano sabem on aniria, no anul·la elque nosaltres volem que es faci al’antic cinema, ja que un cop fet

el supermercat encara quedaràun espai”. Itxaso detalla que “du-rant el que queda d’aquest mes demaig s’ha de tancar l’acord ambel consistori” i explica que, abanda dels equipaments, en lesreunions amb el Districte tambés’ha debatut sobre “la remodela-ció del mercat de la Sagrada Fa-mília”, que sí que és una contra-partida que ja està garantida.

“NO S’HI HA POGUT FER RES”Per la seva banda, fonts del Dis-tricte expliquen a Línia Eixam-ple que són “molt conscients del’oposició veïnal” al projecte delMercadona i recorden dues co-ses. En primer lloc, que hancomplert el seu “compromís derevisar la situació del CinemaNiza i estudiar solucions per a lamanca d’equipaments del barride la Sagrada Família”. I, en se-gon lloc, que han “buscat lesformes legals per aconseguir

l’espai del Niza per a equipa-ments del barri, però no s’hantrobat”. És per aquest motiu,insisteixen les mateixes fonts,que han “assumit la demandaveïnal de fer un ateneu al barri”.Una demanda que és el que hadut el Districte a proposar alsveïns aquest equipament, qued’altra banda no acaba de satis-fer la plataforma, la qual volque tingui més metres quadrats.

Per últim, i en relació amb lareivindicació de Recuperem elNiza de l’altre equipament a lazona de l’antic cinema, des delDistricte asseguren que “s’estàestudiant la possibilitat de fer-hi algun tipus d’acció per a la re-cuperació de la memòria histò-rica del cinema”. No sembla,però, que des de la plataformatinguin la intenció de confor-mar-se amb això. El desenllaç detot plegat es coneixerà en lespròximes setmanes.

Protesta de Recuperem el Niza durant el Ple. Foto: @RecuperemelNiza

El Mercadona de l’antic cinema Niza tirarà endavant» Colom ho va comunicar a Recuperem el Niza el 2 de maig

» Districte i plataforma negocien equipaments com a contrapartida

Forn (CiU) demana ampliar elsestudis de la unió del tramvia

MOBILITAT4El portaveu de CiUa l’Ajuntament, Joaquim Forn,va tornar-se a referir la setmanapassada a la unió del tramvia queimpulsa el govern de Colau du-rant una roda de premsa davantdels mitjans.

Forn va assegurar que cal-dria ampliar els estudis que hanconclòs que la unió del tramviaper la Diagonal és la millor op-ció. Segons el convergent, els es-tudis s’haurien “d’aprofundir”amb “entitats de reconegut pres-tigi acadèmic i independènciaindiscutible”. El convergent vaapuntar 15 “efectes negatius”

que considera que els estudis nohan recollit, com ara “l’aug-ment de la congestió, la con-flictivitat amb els vehicles dedues rodes o el transvasamentde passatgers d’un operadorpúblic, com és l’autobús, a un deprivat, el tramvia”.

Forn també va remarcar queel debat sobre el tramvia nos’hauria de fer a partir “d’aprio-rismes ideològics” i va afegir quedes de CiU no estan en contra deltramvia, però va recordar que “ales grans ciutats, els tramvies sóncorredors metropolitans i no sesituen en centres neuràlgics”.

Albert RibasEIXAMPLE


| 12Eixamplelíniaeixample.cat 17 maig 2016

Les superilles de l’Eixample,sense data concreta

URBANISME4La tinent d’alcal-de d’Ecologia, Urbanisme i Mo-bilitat, Janet Sanz, va presentara principis de mes les actuacionsd’implantació de les superilles ala ciutat. Sanz va explicar que laintenció del consistori és co-mençar a implementar-les a par-tir de l’any que ve. De moment elgovern té previst destinar-hi 10milions d’euros.

Durant la roda de premsa,Sanz va explicar que al llarg d’a-quest mandat es duran a termeun conjunt d’actuacions per re-duir el trànsit de vehicles privats,però va especificar que el pro-jecte ha de tenir continuïtat en elmandat següent. En el cas del’Eixample, el nou govern, quevol fer una actuació en tot el dis-tricte, té previst escollir quinesseran les àrees delimitades perles superilles a través d’un pro-

cés participatiu. Això provocaque ara no es pugui parlar de capdata concreta per a l’inici d’a-quests projectes. De momentnomés hi ha previst un pla pilotal districte de Sant Martí, quepreveu que l’espai dedicat als via-nants passi del 46,1% fins al65,8%, el d’hectàrees de zonesverdes es dobli i reduir la con-taminació acústica i de l’aire.

Des de l’oposició, CiU i ERCvan descriure les intencions del’Ajuntament de “poc ambicio-ses”. Els convergents hi veuen“poca ambició pressupostària” iels republicans van acusar el go-vern de nou creure’s el projecte.

QUÈ SÓN LES SUPERILLES?Una superilla és una unitat ur-bana més gran que una illa de ca-ses però més petita que un barri,amb carrers sense cotxes.

El Consell Plenari de l’Eixam-ple, i també el del Districte deGràcia, van tirar endavant aprincipis de mes la proposta re-buda de la Ponència de No-menclàtor sobre el canvi dedenominació de la plaça deJoan Carles I, a Diagonal ambpasseig de Gràcia, pel de laplaça del Cinc d’Oros.

Durant el Ple del Districtedel passat 5 de maig la propos-ta va prosperar amb els suportsdels consellers del govern, ERC,PSC i CUP. CiU es va abstenir iel PP i Ciutadans hi van votar encontra. Les votacions al Districtede Gràcia van ser exactament lesmateixes. El primer tinent d’al-calde, Gerardo Pisarello, va ce-lebrar la decisió dels dos ple-naris i va afirmar que el canvi denom “és un exemple més queBarcelona és una ciutat mo-derna i democràtica, on tot espot discutir lliurement i amb na-turalitat, sense por”. Pisarello vavoler recordar que “el canvi denom de la futura plaça del Cincd’Oros era una reivindicacióhistòrica del veïnat i entitats que

aquest govern va voler ento-mar”. El primer tinent d’alcal-de va afegir que el pròxim passerà “recuperar la memòria del’obelisc que hi ha al centre dela plaça”.

REREFONS HISTÒRICEl canvi de nom respon al pro-cés de recuperació del nom his-tòric amb el qual la ciutadaniadenominava popularment la pla-ça a principis del segle XX.

El 1907, amb la urbanitzacióde l’espai, es va decidir dedicarla cruïlla a Pi i Margall, presidentde la Primera República. No va

ser fins al 1915, però, que es vafer l’acte de col·locació de la pri-mera pedra. Les tensions políti-ques a dins l’Ajuntament vananar endarrerint el projecte iamb l’arribada de la dictadura dePrimo de Rivera el projecte vaquedar aturat.

La plaça tenia una peça cir-cular al centre i quatre més alscostats, amb fanals de l’escultorPere Flaqués. Vist en perspec-tiva, les cinc rodones recordavenla carta del cinc d’oros de la ba-ralla espanyola. És per aquestmotiu que va arrelar aquest so-brenom popular.

El canvi de denominació estarà ara dos mesos en exposició pública. Foto: Arxiu

La plaça de Joan Carles I recuperael nom històric de Cinc d’Oros

RedaccióEIXAMPLE



Fires i mostres pàg 16

Els eixos escalfen motors per a unestiu marcat pels múltiples actes que tindran lloc als diversos barris

Nou president pàg 17Salvador Vendrell: “Volem treballar amb tots els actors dela ciutat, és imprescindible”

comerç líniaenEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 2 · Maig/Juny 2016 · Fundació Barcelona Comerç

15 |

La nova junta de la Fundaciódefineix els primers reptes» La transparència, la millora dels serveis que ofereix

i la feina en xarxa amb els agents socials, els objectius

línia

NOVA ETAPA/ L’ideari de la nova junta di-rectiva de la Fundació Barcelona Comerçes basa en quatre eixos principals, que sónla transparència, l’ampliació dels serveisque ofereix la Fundació –tant als eixos as-sociats com a les seves botigues–, l’apostaper la Responsabilitat Social Corporativa itreballar plegats o “en xarxa” amb altresactors de la ciutat, com ara els veïns. Qua-tre eixos primordials per a la nova juntaque tot just està fent les seves primerespasses al capdavant de la Fundació.

Pel que fa al primer punt, el de la trans-parència, des de la nova junta el conside-ren com un pas per aconseguir mésadhesions i assolir més notorietat en el diaa dia de la ciutat. Una nova cultura quecada cop més s’està imposant en el mónassociacionista.

Un altre dels pilars és la potenciaciódels serveis que ofereix la Fundació, laqual s’ha marcat com a objectiu oferir-neun conjunt ampli per tal de fer partícipsels botiguers de l’esdevenir de l’entitat. I

és que la Fundació, com a peça clau perdefensar les demandes dels comerciants,intentarà mantenir i incrementar la sevacartera de serveis.

En tercer lloc, la nova junta també esproposa donar un impuls a la Responsa-bilitat Social Corporativa, un terme que faal·lusió a la contribució activa i voluntàriaa la millora social, econòmica i ambientald’un indret per part d’associacions, comés el cas de la Fundació, o empreses. Enaquesta línia, la nova junta planteja l’ela-

boració d’un Codi Ètic per mantenir elsbons estàndards de gestió i incrementar-los, si s’escau.

Per últim, i molt lligat amb el punt an-terior, la nova junta dóna prioritat a lafeina en xarxa amb altres actors de la ciu-tat, com ara els veïns o altres entitats. Aixòes concretarà en l’establiment d’aliancesamb agents socials per establir sinergies ifer avançar el comerç barceloní.

Quatre punts, quatre idees, que mar-caran el futur de la Fundació.

» La Fundació Barcelona Comerç agrupa els eixos comercials de tots els barris de la ciutat

Maig / Juny 2016| 16 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

L’activitat dels eixos comercials de la Fundació Barcelona Comerç no s’atura i ja preparen fires i activitats diverses amb el denominador comú que es fan a l’aire lliure

Un estiu a l’aire lliureMOSTRES/La Fundació encara l’inici del’estiu amb una flamant nova junta. Peròtot i els canvis, la seva activitat i la delsseus eixos no s’atura. Tal com exempli-fica Salvador Vendrell, el nou president,la Fundació “és un transatlàntic que noes pot aturar d’un dia per l’altre” i, pertant, les fires, mostres i campanyes deles seves entitats adherides segueixenendavant per donar la benvinguda a unestiu que tornarà a estar marcat per lesactivitats a l’aire lliure.

TOTHOM ALS CARRERSUn dels primers eixos que obre foc ésCor d’Horta, amb el seu 23è Comerç alCarrer del dia 28 de maig, una diadaamb botigues, tallers i actuacions per fergaudir tota la família.

Una setmana més tard serà el tornde l’Eix Sant Andreu, que traurà les sevesbotigues al carrer per demostrar que espot trobar de tot sense sortir del teubarri.

L’Eix Sarrià, per la seva banda, donaràla benvinguda a l’estiu astronòmic ambuna fira el pròxim dia 18 de juny al carrerManuel de Falla. Dies abans, però, SantAntoni Comerç haurà celebrat el seu tra-

dicional Firantoni, una de les mostresmés emblemàtiques del barri i que reu-neix les botigues associades a l’eix i ontambé se celebren activitats culturals.

Però a banda de les fires, els eixostambé organitzen activitats solidàries ide lleure, com l’Encistella per la SalutMental de Sants Establiments Units, quetindrà lloc el dia 11 de juny al parc de l’Es-panya Industrial.

UN ESTIU DE MODAUna altra de les principals activitats d’a-quest final de primavera i principi d’estiusón els actes de moda al carrer del pro-grama BCN Moda al Carrer que impulsala Fundació, i que en aquesta ocasió ate-rren als eixos de Sagrada Família (20 demaig), Sant Andreu (21 de maig), SantMartí (27 de maig), Sarrià (2 de juny),Clot (3 de juny) i Barnavasi (4 de juny).En aquest últim cas, l’eix també cele-brarà la seva mostra de comerç al carrerMuntaner, entre plaça Bonanova i Ge-neral Mitre. Les seves botigues exposa-ran a peu de carrer la seva oferta enalimentació, moda, parament de la llar,complements, etc. Amb tot, una ocasiómés per sortir a comprar i fer barri.

PARTICIPACIÓ/Una de les activitats que duran a ter-me els eixos al llarg d’aquest estiu i que és relativamentnova –es va posar en marxa l’any passat–és el Xerremdel Comerç, de l’Eix Clot, una trobada entre botiguers,entitats i veïns i veïnes del barri per parlar sobre qües-tions relacionades no només amb el comerç, sinó tam-bé amb la ciutat i amb la societat. D’aquesta manera,es busca crear sinergies i col·laboracions entre els as-sistents, a més de fomentar la participació dels ciu-tadans en el debat públic.

Un espai de comunicacióentre veïns i botiguers

TROBADA/ El consell d’administració de Vitrinesd’Europa, la federació de comerciants del continent,es va reunir el passat 18 d’abril amb parlamentaris delsgrups socialista i liberal del Parlament europeu.

En aquella trobada els representants de Vitrines vanpresentar les seves propostes en referència a diversesproblemàtiques que afecten el sector. Stefano Bolle-tinari, president, conjuntament amb Salvador Albui-xech, de la Fundació, i altres representants d’asso-ciacions comerciants pertanyents a Vitrines van pre-sentar la seva postura sobre el comerç electrònic, lespolítiques de rebaixes i descomptes, sobre la regula-ció de l’obertura de grans superfícies comercials i elshoraris i dies festius en els quals es pot obrir.

Els parlamentaris es van interessar per les propostesdels representants de Vitrines i van convenir que desde la cambra europea es convocarà pròximament unareunió amb els comerciants per debatre aquests temes.

Vitrines d’Europa es reuneixamb parlamentaris europeus

Maig / Juny 201617 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2 comerç en línia

“Volem treballar amb tots els actors de la ciutat: és imprescindible”

FORMACIÓ/ El Departamentd’Empresa i Coneixement ha pro-gramat una sèrie de jornadesarreu de Catalunya anomenadesEstalvi d’Energia al teu comerç, unaformació que té com a objectiu en-senyar mesures d’eficiència ener-gètica a les botigues. Aquests ta-llers volen demostrar que un úsenergètic eficient pot tenir una re-percussió positiva en l’economiadel negoci. A Barcelona, els cursosse celebraran entre el 23 de maigi el 7 de juny al Centre d’Artesania.

Tallers perestalviar energiaals comerços

DADES/ L’Institut Nacional d’Es-tadística (INE) assenyala en elseu darrer Índex de Comerç queles vendes van augmentar elmes de març en dos punts per-centuals respecte del mateixmes de l’any passat. Aquest aug-ment ha estat, però, inferior al dela mitjana estatal, que és de 4,3punts. Les comunitats autòno-mes que més van créixer en ven-des van ser les Illes Balears –8,2–,el País Valencià –8 punts– i Galí-cia –7,7 punts–.

Creixen les vendesdel petit comerçcatalà, segons l’INE

ORGANIGRAMA/ La nova junta de laFundació BCN Comerç ja ha començat atreballar. Està formada pel mateix presi-dent, Salvador Vendrell; un vicepresidentexecutiu, Lluís Llanas; un vicepresidenteconòmic, Josep Escofet, i un vicepresi-dent administratiu, Pròsper Puig.

Vendrell és president de l’Eix Sarriàdes de l’any 2012 i havia estat vicepresi-dent de l’entitat sarrianenca des del 2008.És l’únic membre de l’anterior junta querepeteix en l’actual, ja que abans s’enca-rregava de la segona vicepresidència de

la Fundació i portava les xarxes socials.Per la seva banda, Llanas és president del’Associació de Comerciants Creu Cobertades del 2002. Escofet està al capdavant del’Eix Sants-Les Corts des de fa una dècada,després d’haver presidit l’Associació deComerciants de Galileu durant cinc anys.Pel que fa a Puig, és el president de l’EixSant Andreu des de fa tres anys i ha estaten primera línia a l’associació des de fadues dècades.

El càrrec de director de la Fundació se-guirà en mans d’Alfons Barti.

Vendrell encapçala una junta amb tresvicepresidències de diferents àrees

Salvador Vendrell / nou president de la Fundació Barcelona Comerç

ESTUDI/Segons un informe ela-borat per la consultora FootFall, lesbotigues físiques seguiran con-centrant la majoria de les vendesa tot el món d’aquí a dos anys. Defet, l’estudi assenyala que el 90%de les vendes es faran als establi-ments, tot i que també posa èm-fasi en l’augment de les compresper internet, que augura que crei-xeran fins al 8,8%. Per altra banda,l’informe apunta que el desafia-ment del sector serà adaptar lesvendes online a la compra física.

L’hegemonia de la botiga físicaseguirà vigent

ENTREVISTA/ Pocs dies després d’haverestat escollit president de la Fundació, Sal-vador Vendrell, també líder de l’Eix Sarrià,ens rep per parlar dels seus projectes idels reptes que afronta el sector.

S’estrena al capdavant de la Fundació.Com ho encara?Amb molta il·lusió. És un repte que com-porta molta responsabilitat. El Vicenç i lajunta anterior ens ha deixat el llistó molt alt.

Quins són els principals eixos del mandat?Són quatre: continuar demostrant trans-parència a la Fundació –tant internamentcom externa–, potenciar els serveis quedóna la Fundació –sobretot als eixos–, fo-mentar la Responsabilitat Social Corpora-tiva i treballar amb els diferents actors dela ciutat, com els veïns i la resta d’entitats.

Volen fer xarxa, vaja.Avui dia és imprescindible treballar ambtots els actors de la ciutat.

Sobre els serveis, Vicenç Gasca va co-mentar a la darrera entrevista a Comerçen Línia que la Fundació “s’ha profes-sionalitzat més” els últims anys. Segui-rà treballant en aquesta línia?Exacte. Comunicació, assessorament jurí-dic, publicitat, promoció... Tots els hem anatprofessionalitzant. Es tracta d’intentar ajus-

tar aquest organigrama, en cas que falli al-guna cosa, o reforçar amb personal algu-na secció més.

A l’anterior mandat vostè s’ocupavade les xarxes socials de la Fundació. Vo-len impulsar aquest àmbit també?Sí. Avui dia és primordial i fonamental te-nir presència a les xarxes, ja no és una op-ció. O estàs on, o no estàs.

Fomentaran que les botigues també s’a-fegeixin al carro virtual?Sí. A Sarrià vam començar amb la geolo-calització dels comerços amb Google Bu-siness i van seguir a Sants. I va estar fun-cionant molt bé.

El seu mandat ha arrencat amb els pri-mers diumenges d’obertura de l’any,fruit de l’acord entre consistori i els bo-tiguers. En aquest sentit, vostè ja ha ma-nifestat que vol “treballar per unificar elsector”. A què es refereix?El sector està unit en un percentatge ele-vadíssim, però hi ha encara petites friccionsamb el tema dels horaris i del turisme. In-tentarem apropar postures.

Refer ponts amb altres associacions?S’intentarà. És un objectiu a curt termini. Detotes maneres, s’han d’arribar a consensosamb tots els actors, sindicats i veïns també.

Maig / Juny 2016| 18 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº2

19 | Comerç en Línia líniaeixample.cat17 maig 2016

Un electrodomèstic que no s’encénun cop ens el porten a casa, una fac-tura inflada de l’aigua o una asse-gurança que no respon davant unproblema. Qui no s’ha trobat en al-guna ocasió amb situacions similarsquan ha anat a comprar o ha con-tractat algun servei? Arribats aquí, calmantenir la calma i saber que l’A-gència Catalana del Consum, de laGeneralitat, posa a l’abast del con-sumidor mecanismes per tal de re-parar un dany o recuperar els diners.

PRIMER DE TOT, RECLAMADavant d’una mala compra, el que calfer primer és reclamar a la botiga oempresa. Les companyies que pres-ten serveis bàsics –subministraments,transports, comunicacions o sanita-ris–han de facilitar als clients un nú-mero de telèfon gratuït per comuni-car la reclamació i una adreça física perpoder ser atès directament. En el casd’un establiment, pots demanar elsfulls de reclamació on has de ferconstar per escrit la teva queixa. Siguicom sigui, les empreses han de ga-

rantir que tinguis constància, mit-jançant un número de referència perescrit o en qualsevol suport durador,de la presentació de la queixa.

UN MES PER RESPONDREEn cas d’haver presentat una recla-mació, l’empresa té un termini màximd’un mes per donar-te una resposta.Si passat aquest mes l’empresa no ten’ha proporcionat una de satisfactòria,tens dret a adreçar-te a l’Oficina Mu-

nicipal d’Informació al Consumidor(OMIC) més propera al teu domicili,recórrer directament a l’Agència Ca-talana del Consum o bé demanar as-sessorament a una associació deconsumidors. Allà et posaran a la tevadisposició dos sistemes per resoldreel conflicte: la mediació i l’arbitratge.

I és que, quan els fulls de recla-mació no funcionen, els consumidorspoden recórrer a la mediació, un mè-

tode gratuït i ràpid que pot ajudar asolucionar conflictes. Abans cal, però,que les dues parts acceptin partici-par en el procés. El funcionament éssenzill: una tercera persona neu-tral –el mediador–intentarà fer veu-re a les dues parts en desacord elsavantatges i els inconvenients delsseus posicionaments.

L’objectiu final d’aquest mètodeés arribar a un acord satisfactori pera tothom. Per tant, aquesta via ne-cessita que les parts cedeixin en algunaspecte per tal d’arribar a una solució.Tanmateix, sempre hi ha qüestionsmolt difícils de solucionar i posicio-naments encara més complicats desuperar. En cas que la mediació fra-cassi, es pot optar per l’arbitratge, unaaltra via de resolució de problemes.

EN MANS D’UN ÀRBITRELa Generalitat també posa l’arbitrat-ge al teu abast, un sistema que,igualment que la mediació, és ex-trajudicial i voluntari. En aquest cas,però, les parts deixen en mans d’unòrgan arbitral la resolució del conflictei es comprometen a complir la solu-ció que aquest òrgan, mitjançant unlaude, dicti. De fet, un laude té els ma-teixos efectes que una sentència ju-dicial i, per tant, és obligatori complir-

lo. A més, es tracta d’un sistema gra-tuït i senzill, ja que no necessita ni ad-vocat ni procurador.

Recórrer a l’arbitratge requereixque l’empresa a la qual es reclama es-tigui adherida al Sistema Arbitral deConsum, condició que garanteix elseu compromís per resoldre qualse-vol reclamació mitjançant aquesta via.De fet, els experts posen molt d’èm-fasi en què l’empresa o establimenton es faci una compra o es contracti

un servei formi part d’aquest sistemaper tal d’evitar ensurts. Sí que és certque, en cas que l’establiment no enformés part, podria acceptar l’arbi-tratge per a un cas en concret. Peròval més curar-se en salut, ja que si tam-poc fos així, només quedaria la via ju-dicial, més costosa, llarga i exasperant.

En aquest sentit, i ara des delpunt de vista de l’empresa, estar ad-herit al Sistema Arbitral de Consum

afegeix una garantia de qualitat alsbéns i serveis que ofereix, un aspecteque li dóna una major credibilitat decara als seus clients i permet fidelit-zar-los. De fet, la majoria de les granscompanyies de subministramentsd’electricitat, aigua i telecomunica-cions en formen part. Hi ha llistes pú-bliques per saber quins establimentsmés estan adherits al Sistema Arbi-tral de Consum.

L’entitat que s’encarrega de ges-tionar l’arbitratge és la Junta Arbitralde Consum. A Catalunya n’hi hauna d’àmbit català, la qual forma partde l’Agència Catalana del Consum, ivuit més d’àmbit municipal a Bar-celona, l’Hospitalet, Badalona, Lleida,Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafran-ca del Penedès.

Per altra banda, l’Agència Cata-lana del Consum també porta a ter-me una tasca intensa d’inspecció,amb la qual investiga, comprova icontrola el compliment de la nor-mativa i, en cas d’incompliments,pot imposar sancions amb la fina-litat de protegir els interessos de lespersones consumidores i usuàries.Tot plegat perquè els ciutadanspuguin defensar-se davant d’abu-sos o males pràctiques. I és que, comdiu la dita, el client sempre té la raó.

Insatisfet amb un servei o compra?» Si tens un problema amb una compra o servei, pots presentar una reclamació oficial a la botiga» Si no obtens una resposta satisfactòria, la Generalitat et facilita la mediació o l’arbitratge

La mediació és unsistema de resolucióde conflictes gratuït

RedaccióBARCELONA

La Generalitat posa a l’abast del consumidor vies per solucionar conflictes relacionats amb el consum. Foto: Generalitat / Infografia: Línia

A l’arbitratge no fa falta ni advocat

ni procurador

Comerç| 20


“Afrontem la Fira Modernistaamb més il·lusió que mai”.Aquesta és la valoració que fandes de Cor Eixample de cara auna nova edició de la tradicionalfira de la Dreta de l’Eixample, laqual està “consolidada com lamés important” del calendaridel districte, segons asseguren.

La Fira Modernista arriba ala seva 12a edició i tindrà lloc,com sempre, en el marc de laFesta Major de la Dreta de l’Ei-xample els dies 3, 4 i 5 de juny.Durant els dies de la fira, unavuitantena de botiguers sortiranal carrer per mostrar els seus ar-ticles, tot i que hi ha pensades unseguit d’activitats complemen-tàries, a més de les que constenen el programa de Festa Majorde la Dreta de l’Eixample, que en

el seu cas arrencarà dies abans,el 31 de maig, i finalitzarà el ma-teix 5 de juny.

La ubicació de la mostra serà,com sempre, al carrer Gironafins a la Diagonal, un espai queacollirà activitats com ara l’ex-posició i rua de cotxes an-tics –dissabte 4 de juny–, tallersinfantils i de demostració d’ofi-cis antics, el famós automatà-rium i fins i tot una pianola mo-

dernista, que quedarà instal·ladaal carrer Girona amb Mallorca.

Per altra banda, el tradicio-nal sopar de Festa Major tindràlloc dissabte 4 de juny a dosquarts de 10 de la nit, entre Ara-gó i Consell de Cent. “Cada anyintentem fer activitats noves isorprenents”, expliquen des deCor Eixample sobre una firaque beu i viu al cor del moder-nisme barceloní.

La fira recorda el passat modernista de la ciutat. Foto: Ajuntament

El cor de l’Eixample reivindicaràel seu passat modernista

» La Fira Modernista escalfa motors de cara als dies 3, 4 i 5 de juny» L’acte es farà en el marc de la Festa Major de la Dreta de l’Eixample

Sant Antoni Comerç celebraràun Tapantoni “més familiar”

GASTRONOMIA4Des del 13 demaig, i fins al dia 29, està tenintlloc la setena edició del Tapanto-ni, la ruta de tapes que organitzaSant Antoni Comerç.

Enguany, la novetat principalde la ruta són les tapes pensadesper als infants. D’aquesta mane-ra, destaca l’eix, “tota la família po-drà gaudir de l’oferta gastronò-mica”. I és que dels 52 establi-ments participants, 18 ofereixencreacions gastronòmiques espe-cialment pensades per a un públicinfantil. Com sempre, el preu deles tapes és de 2,5 euros –amb

una beguda inclosa–, mentre queel cost dels menús especials quetambé ofereix la ruta és de 25.

Per altra banda, aquesta edi-ció primaveral del Tapantoni or-ganitzarà dos concursos, un pervotar l’establiment amb la millortapa o menú, i un altre adreçattambé als infants, que hauran dedibuixar una tapa. Aquest segoncertamen es fa amb la col·labo-ració de Kids&Us.

Les botigues de l’associaciódistribuiran entre els seusclients un plànol amb tots elsbars i restaurants.

Satisfacció a Encants Nousper la seva segona desfilada

MODA4L’Eix Comercial En-cants Nous va celebrar el passatdissabte dia 7 de maig la seva se-gona desfilada de moda al po-liesportiu de l’escola VedrunaImmaculada del carrer Dos deMaig, molt a prop dels Jardinsd’Encantsnous, on en un principis’havia de celebrar la passarel·la.

El canvi va respondre a lesprevisions meteorològiques, quepronosticaven pluja per a dis-sabte al migdia, quan es va ce-

lebrar l’acte. Sigui com sigui, lapassarel·la de moda va tenir“un gran èxit de públic”, se-gons l’associació. A la cita vanparticipar 13 botigues que vanmostrar les seves últimes pro-postes de cara a la temporada deprimavera i estiu.

D’aquesta manera, els co-merciants de l’associació vanpoder mostrar els seus articles,que es poden adquirir a les bo-tigues properes.

Iniciativa | Una botiga aposta pels souvenirs ‘made in Barcelona’Al número 28 de l’avinguda Gaudí, ben a tocar de la Sagrada Família, va obrir fa pocs dies unanova botiga de souvenirs. La diferència rau en el fet que BdeBarcelona, que és com s’anomena,

només ven records fets per dissenyadors i artesans locals. Allà s’hi poden trobar objectes que reivindiquen la cultura catalana i els seus símbols, a més del talent dels creadors barcelonins.

RedaccióEIXAMPLE

L’Eix Sagrada Família s’apuntaa les tapes i crea una nova ruta

NOVETAT4L’Eix Sagrada Fa-mília posarà en marxa pròxi-mament la seva primera ruta detapes pels bars i restaurants delbarri. La iniciativa, que rep elnom de Tapitast, oferirà unatapa i una beguda per un preud’1,95 euros. Ara s’ha obert elprocés perquè els establimentss’inscriguin i hi prenguin part.

Per altra banda, l’associaciója està immersa en la preparacióde la seva desfilada de moda, queobrirà la temporada de prima-vera-estiu del programa BCNModa al Carrer, que impulsa laFundació Barcelona Comerç.

L’acte de moda al carrer tin-drà lloc aquest divendres 20 demaig a partir de dos quarts de 9del vespre, al carrer Provençacantonada amb Padilla, on hihaurà instal·lat l’escenari peron hi desfilaran les models, lesquals seran professionals.

L’objectiu principal del cicled’actes de moda al carrer de lafundació és exhibir roba que espodrà comprar l’endemà a boti-gues situades a poca distància dela desfilada. En aquest sentit, elprograma continuarà l’endemà aSant Andreu, mentre que el dia 27serà el torn de l’Eix Sant Martí.

Les rutes de tapes arriben a Sagrada Família. Foto: Arxiu


Ciutat| 22


“No ha estat fàcil arribar aquí, novolem ser autocomplaents. Ve-nim de trajectòries diferents i te-nim diferències importants”.Així es va referir l’alcaldessaAda Colau el passat divendresdia 13 a l’acord de govern que ellai el líder del PSC, Jaume Coll-boni, van presentar al Col·legi dePeriodistes.

Després de mesos de nego-ciacions, BComú i PSC van tan-car la setmana passada un acordque provocarà que Jaume Coll-boni passi a ser el segon tinentd’alcalde del consistori i es res-ponsabilitzi de les àrees d’Em-presa, Cultura i Innovació. Coll-boni també s’ocuparà de la pro-moció de la ciutat i de coordinarla presència municipal a la Fira,la Fundació Mobile i el Consor-ci de la Zona Franca. El pacte en-

tre les dues formacions tambéimplica que els socialistes ocu-pin noves àrees de poder. Mont-serrat Ballarín substituirà Agus-tí Colom i agafarà les regnes dela regidoria de Comerç i Mer-cats, Carmen Andrés passarà aliderar la regidoria d’Infància,Joventut i Gent Gran i DanielMòdol serà el regidor d’Arqui-tectura, Paisatge i Patrimoni.

La reorganització del governtambé implica el canvi de regi-dors en alguns Districtes. Trespassen a mans del PSC: DanielMòdol serà el regidor de SarriàSant-Gervasi, Montserrat Ba-llarín de l’Eixample i CarmenAndrés de Sant Andreu. Tan-mateix, també hi ha una reor-ganització en l’àmbit de BComú:Agustí Colom passa a les Corts,que estava ocupat per LauraPérez, i la mateixa Pérez es fa cà-rrec de Sants-Montjuïc, d’oncau Jaume Asens.

Durant la seva comparei-xença davant dels mitjans, Co-

lau i Collboni van voler remar-car que el nou govern no és unacoalició convencional, sinó quees tracta d’un pacte que impli-ca “compartir responsabilitats”.“No estem davant d’un reparti-ment de cadires”, va voler dei-xar clar Colau. Tots dos tambévan voler reivindicar que el pac-te assolit suposa “anar més en-llà de les sigles i posar per da-vant les prioritats de la ciuta-dania i la ciutat”.

“SOM UN PARTIT DE CANVI”El que aviat serà el nou segon ti-nent d’alcalde –si així ho avalenles bases de PSC i BComú, quehan de donar el seu vistiplau al’acord a través d’una votació–,Jaume Collboni, va afirmar queel PSC és “un partit de canvi queamb els seus clars i obscurs hacontribuït a fer la Barcelonad’avui”. Per últim, i preguntadasobre les seves opinions res-pecte del PSC manifestades en el

passat, Colau va assegurar que“era crítica i sóc crítica amb elPSC, tenim diferències i ensfem crítiques mútues que nodesapareixen, però posem perdavant la ciutat”.

Aquesta setmana les mili-tàncies d’ambdós partits hande ratificar l’acord i, si no hi hacap daltabaix, la ciutat passaràa tenir un govern menys en mi-noria que fins ara i amb els so-cialistes, de nou, a dins.

Colau, de bracet amb el PSC» Bcomú i PSC tanquen l’acord de govern i Collboni serà 2n tinent d’alcalde amb Empresa, Cultura i Innovació» La socialista Montse Ballarín serà la nova regidora del Districte de l’Eixample en substitució d’Agustí Colom

Inclusió | Eleccions a l’Institut Municipal de Persones amb DiscapacitatDeu candidatures integrades per quinze persones s’han presentat al procés electoral per renovar els repre-sentants al Consell Rector de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), l’òrgan de l’Ajun-

tament que defineix i coordina les actuacions municipals adreçades a garantir els drets i la millora de laqualitat de vida de les persones amb diversitat funcional de la ciutat. La votació tindrà lloc el 2 de juliol.

Albert RibasBARCELONA

Montserrat Ballarín (esquerra) liderarà Eixample fruit del pacte de Colau i Collboni (dreta). Fotos: Línia i Ajuntament


| 24 líniaeixample.cat 17 maig 2016

La lluita contra les desigualtats, la millora de l'espai públic i el foment de la participació ciutadana són alguns dels grans eixos de treball que es marca la federació d’associacions de veïns i veïnes

La FAVB ja té nou full de rutaASSEMBLEA/ La 44a assemblea de laFAVB que es va celebrar al Centre CulturalTeresa Pàmies de l’Esquerra de l’Eixampleel passat 9 d’abril va servir per aprovar elnou pla de treball i per ratificar la novajunta directiva, renovada després que al-guns dels seus antics membres ara ocupincàrrecs polítics institucionals. A més, la fe-deració s’ha dotat d’uns nous estatutsamb els quals vol posar al dia el seu fun-cionament d’acord amb els valors delsmoviments veïnals.

Ana Menéndez, de l'AVV de la Satalia(Montjuïc), que va agafar el relleu de LluísRabell l’estiu de l’any passat, va ser ratificadacom a presidenta de la federació. Menén-dez tindrà com a vicepresidents Joan MariaSoler, de l’AVV Poblenou de Sant Martí, i Al-bert Recio, de l’AVV Prosperitat de Nou Ba-rris, mentre que Leonor Pérez, de l’AVV deles Planes de Sarrià-Sant Gervasi, s’encarre-garà de les funcions de vocal.

L’Ajuntament va ser present a l’assem-blea per mitjà de l’alcaldessa Ada Colau idel regidor Agustí Colom, que van partici-par en la presentació i en la cloenda del’acte. Altres grups polítics municipals i en-titats de tots els sectors, com la Confede-ració d’Associacions Veïnals de Catalunya(CONFAVC), el Consell de la Joventut deBarcelona (CJB), la Coordinadora de Jubi-lats o representants de Comissions Obre-res també van ser a l’assemblea.

CINC GRANS EIXOS DE TREBALLDurant la jornada es va aprovar el pla detreball de la federació, el seu full de rutamés immediat. Aquest es vertebra sobre

cinc grans eixos de treball: la lluita per unasocietat més igualitària; la recuperació d’unmodel de ciutat més compacte, inclusiu,solidari i sostenible; el compromís de tre-ballar per impulsar la participació ciuta-dana i la qualitat democràtica; l’aposta peruna economia verda, de compromís sociali que millori el benestar dels veïns; i el com-promís de la federació de ser un delsagents actius en l'evolució de la ciutat. Amés, es van aprovar diferents resolucionssobre el model turístic, la defensa de la sa-

nitat pública i el compromís ciutadà per ala millora de la qualitat de l’aire.

Durant els parlaments, els delegats veï-nals van reconèixer la tasca del consistorien la lluita contra la pobresa i en el debatdel model econòmic de la ciutat, però vancriticar el model de participació i van recla-mar més presència en el procés participa-tiu del Pla d’Acció Metropolità (PAM).

Per últim, la FAVB va anunciar la incor-poració de dues associacions més al seu tei-xit: l'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià(que ja n’havia format part anteriorment) il'Associació de Veïns i Veïnes i Cultural el Sa-natori, també de Sarrià-Sant Gervasi.

COOPERACIÓ/ Joan Maria Soler, vicepresident primer dela FAVB, va formar part d’una delegació catalana que vaviatjar a Colòmbia entre el 27 d’abril i el 2 de maig per su-pervisar l’actuació de l’empresa Terminals de Contenidorsde Barcelona (TCBuen) a Buenaventura, una ciutat de lacosta pacífica del país.

A banda de Soler, Michela Albarello, Tono Albareda iAmaia García (presidenta, vicepresident i coordinadorade la Taula Catalana per Colòmbia), Tica Font (directorade l'Institut Català Internacional per la Pau), Julián Arta-cho (de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolu-pament), Gabriela Serra (diputada de la CUP al Parlament)i Josep Maria Fisa (representant de l’Arquebisbat) van com-pletar la delegació.

Diferents organitzacions colombianes han denunciatla suposada violació de drets humans que la companyiahauria comès i que es recull en l’informe Setge a les co-munitats. Els impactes d’una empresa catalana, GrupTCBuen, a Buenaventura, Colòmbiaque una delegació co-lombiana va presentar el juny de l’any passat. Es calculaque un 80% de la població de la ciutat viu en la pobresa.

Buenaventura és un punt estratègic per a les expor-tacions del país, legals i il·legals, i per això és un territorien disputa constant de grups armats il·legals.

Defensant els drets humans al món:l’exemple d’una expedició a Colòmbia CONVENI/El mes passat, la FAVB i l’ECOM, el moviment d’or-

ganitzacions de persones amb discapacitat física, van sig-nar un acord de col·laboració a través del qual les dues en-titats volen millorar la seva tasca al mateix temps que im-pulsen els valors de la diversitat ciutadana i el treball en xar-xa, clau per assolir objectius comuns d’interès col·lectiu.

Amb aquest conveni, les entitats intercanviaran ex-periències i coneixements i treballaran plegades en la rei-vindicació de la qualitat democràtica i en temes com lamobilitat, el dret a l’habitatge o el procés de canvi cap auna ciutat més inclusiva per a tothom.

Cap a una ciutat mésinclusiva per a tothom

veïns en línia

Ana Menéndez, que va

assumir la presidència el

juliol, ha estat ratificada al

capdavant de la federació

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

Foto: Javier Sulé

Un moment de la 44a assemblea de la FAVB. Foto: Twitter (@t_capdevila)

25 | líniaeixample.cat17 maig 2016

REIVINDICACIÓ/ La Plataformad'Afectats per la Hipoteca (PAH),l'Aliança contra la pobresa ener-gètica (de la qual forma part laFAVB) i l'Observatori dels DretsEconòmics, Socials i Culturals(DESC) han sumat forces per en-cetar una campanya pública endefensa de la Llei 24/2015 del Par-lament, la ILP de l’Habitatge. Espot donar suport a la iniciativa ahttp://ilphabitatge.cat/ca/.

Recentment, el govern es-panyol en funcions ha portat alTribunal Constitucional dos ar-ticles relatius a lluitar contra l’e-mergència social, tot i que final-ment no s’impugnaran els puntssobre la pobresa energètica.

Sumant forces per defensar la ILP de l’Habitatge

DEMANDES/ Falten dos mesos perquès’aprovi el Pla d’Actuació Municipal (PAM)per a aquesta legislatura, el documentque marca les línies mestres de l’acció degovern, i la FAVB ha volgut subratllar els12 punts que, segons la federació, han deser imprescindibles en aquest full de ruta.

En primer lloc, la FAVB reivindica unnou model de participació, més eficient iobert a tothom. A més, insta a resoldre elsgrans processos urbanístics (com les Glò-ries, l’Eix Sagrera-Sant Andreu o el trasllatde la Model) i a impulsar millores en el petiturbanisme. També reivindica la construc-ció d’equipaments que serveixin per en-fortir els barris, incidint en l’ensenyament(vol eliminar els barracons) i en la creacióde centres cívics, de lleure i esportius.

L’habitatge també és un dels puntsclau, amb la demanda de polítiques queacabin amb els desnonaments, alhora quees demana un pla de lluita contra les des-igualtats, l’atur i el deteriorament de lescondicions laborals. A més, l’elaboració depolítiques de gènere (la FAVB apunta quehi ha més dones pobres que mai) i una mi-llora en la convivència inclusiva són duesreivindicacions més de caràcter social.

La regulació turística, aconseguint queels veïns recuperin el benestar que havientingut, és una altra de les demandes. LaFAVB també demana millores referents almedi ambient i al transport públic, que esdefensi el dret a una educació i una sanitatpública i de qualitat i, finalment, que la cul-tura estigui a l’abast de tothom.

Els veïns posen deures a l’Ajuntament:més participació i més equipaments

TROBADA/ A finals del mes pas-sat, l’Associació de Veïns i Veïnesdel Barri Gòtic va celebrar els dosanys de la seva iniciativa #Fem-Plaça amb una nova d’aquestestrobades al cor de Ciutat Vella, ala plaça Sant Miquel.

Amb aquestes trobades, quese celebren periòdicament, l’en-titat vol recuperar els espais pú-blics com a lloc de convivència,animar la gent a tornar a baixara les places i als carrers.

En aquesta ocasió, l’AVV Ba-rri Gòtic va denunciar que laplaça està actualment “partida endos”, que les terrasses estan moltmés esteses i que cada cop estàmés pensada per a l’aparcament.

L’AVV Barri Gòticcelebra els 2 anysde #FemPlaça

PARTICIPACIÓ/ Entre el 15 i el 17d’abril, Can Ricart va ser l’escena-ri de les jornades Cooperem per ferciutat, organitzades per l’Eix PereIV, tres dies d’activitats que van ser-vir perquè els veïns decidissincom volen que sigui l’Eix Pere IV.

La gran activitat del primerdia va ser una taula rodona sobrecultura i creació i posteriormentes va projectar el documental¿Abandonado?. Dissabte 16, lacooperativa LaCol va impulsar unespai obert de participació i es vaparlar sobre el moviment coo-peratiu a la ciutat i sobre el paperde l’administració, mentre quediumenge es va fer una ruta his-tòrica pel carrer Pere IV.

Can Ricart bull amb ‘Cooperemper fer ciutat’

veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

ENTREVISTA/La recentment ratifi-cada presidenta de la FAVB, AnaMenéndez, ens cita a primera horadel matí a la Plaça del Sortidor, alcor del Poble-sec, el barri al quejuntament amb el de la Satalia hadedicat tantes hores de la sevavida. Ara és la ciutat sencera la quel’ocupa. I té ganes de parlar-ne.

Com valora aquests primers me-sos al capdavant de la FAVB?Positivament, perquè la condicióque vaig posar quan vaig assumirla presidència va ser que aquestafos molt col·legiada i molt com-partida per la junta i puc dir queestà sent així.

Està sent difícil rellevar Lluís Ra-bell?Sí, perquè és una persona d’una grantalla política. I li hem de reconèixerla feina immensa que ha fet per a laFAVB. L’ha situat com un actor prin-cipal de la ciutat amb el qual tothomhi compta.

A banda de la presidència més co-ral que ha citat, en què es dife-rencia la FAVB d’Ana Menéndezde la de Lluís Rabell?Bé, també creia que era necessarique tornéssim a mirar cap endins,que analitzéssim com tenim la casai que establíssim les línies estratè-giques per millorar internament. ElLluís ens havia projectat molt cap en-fora, però de portes endins enshem de vertebrar millor i donarmolt més suport a les associacions,que és la nostra principal raó de ser.

I de portes enfora, dels cinc eixosde treball que s’ha marcat la FAVBper a aquesta nova etapa quin ésper a vostè el més prioritari?El de les desigualtats socials. Tenimuna ciutat molt més desigual del queera. Tenim problemes seriosos en te-mes d’habitatge, d’atenció social, degent gran, d’infància... I volem queen aquest mandat i en aquest PAMque ara s’està definint es posi so-bretot l’accent en aquest àmbit.

Parlant d’aquest nou mandat,com veu l’acció del govern d’AdaColau fins ara?Encara feble, a causa de la situacióde feblesa política en què ha estat.Però sembla que tot plegat aracanviarà. Amb el pressupost que fi-nalment s’ha aprovat ja tenim uninstrument per poder tirar enda-vant molts projectes que estanaturats. I esperem que amb l’a-nunciada estabilitat, fruit de l’a-cord amb el PSC, la ciutat sigui moltmés governable que fins ara.

Li he sentit criticar en alguna oca-sió la falta de presència d’algunsregidors en certs districtes. Con-tinua sent així?Malauradament sí, perquè hand’assumir tanta feina... Esperemque ara hi hagi un repartiment deresponsabilitats més equilibrat ique atengui precisament una de lesnecessitats que històricament hareivindicat la FAVB: la descentralit-zació del govern municipal. ElsDistrictes continuen sent uns ins-truments purament administra-

tius. Cal tenir clar que, si no se’lsdóna poder real, la política de pro-ximitat és impossible.

Vostè és pianista de professió.Quina altra tecla creu que no hatocat bé el govern fins ara?[Somriu]. La de la participació. És unatecla sensible i crec que encara estàdesafinada. S’ha d’ajustar.

Vostès reclamen més i millor par-ticipació, però el Decidim Barce-lona ha registrat xifres força po-bres. Què falla?Tenim un problema de manca deconfiança generalitzada envers lesinstitucions, un individualisme so-cial instal·lat que és difícil de trencari una conciliació impossible de lavida laboral i quotidiana amb els ho-raris que tenim plantejats.

No ha faltat promoció del procésper part de l’Ajuntament?Jo crec que s’ha fet un esforç im-

portant de promoció. El que passaés que l’Ajuntament s’ha trobatamb el que nosaltres ens trobemcontínuament: costa molt que lagent participi.

Durant aquests mesos se’ls hasentit poc criticar el govern. Elsestà sent difícil mantenir l’esperitcrític amb un executiu que sentenmés afí que l’anterior?Cada cop que ens reunim amb elgovern és per criticar-lo. Sí que éscert que hi ha més afinitat i que eld’ara ens el sentim més proper, peròla veritat és que continuem posantel dit a la llaga, demanant milloresi exigint canvis. Com no pot ser d’al-tra manera.

Els genera contradiccions?No gaires, la veritat. El sentit de serde la FAVB continua sent, com sem-pre, aquest paper crític. Això sí, tam-bé constructiu.

per Arnau Nadeu

“Si no es dóna poder real als Districtes, la política de proximitat és impossible”

Ana Menéndez / presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)


27 | Comarca líniaeixample.cat17 maig 2016

La Diputació de Barcelona volmantenir una relació paritària irespectuosa amb l'autonomiadels municipis de la seva de-marcació. Per això s'han posat enmarxa les Meses de concerta-ció, la fórmula que permet unpacte bilateral entre la mateixaDiputació i cadascun dels 310municipis barcelonins –exceptela ciutat de Barcelona, que enqueda al marge–, per determinarquines són les seves prioritats in-versores per a aquest mandatmunicipal. La inversió prevista,detalla l’ens provincial, és de 305milions d'euros.

La Diputació, com a impul-sora de la vocació municipalista,ha promogut que les reunionsde les meses de concertació nonomés tinguin lloc a la seu ins-

titució, sinó que també es rea-litzin arreu del territori.

ÀMBITS DE COOPERACIÓLes Meses de concertació per-metran detectar quines són lespreferències de cada municipi iquins ajuts econòmics els ator-garà la Diputació. La prioritat éspotenciar noves inversions al te-rritori que fomentin la diversifi-cació econòmica.

Amb tot, la despesa correntcontinua sent un dels altres àm-bits de cooperació de la Xarxa deGoverns Locals 2016-2019, quetambé aposta pel mantenimenti reposició d'inversions, la pres-tació de serveis públics i la ga-rantia de la cohesió social.

Cadascun dels 310 ajunta-ments han pogut presentar fins acinc sol·licituds. Un cop tramitadesles peticions, la Diputació de Bar-celona valora tècnicament la via-bilitat dels projectes locals, abansde convocar la Mesa de concer-

tació entre la presidenta de lacorporació, Mercè Conesa, el vi-cepresident primer, Dionís Guite-ras, i l'alcalde de cada municipi.

DISTRIBUCIÓAmb l'objectiu de garantir una mi-llor aplicació dels recursos públicsa les necessitats de tots els ciu-tadans, i de donar resposta a la re-alitat asimètrica del territori, elscriteris per distribuir els importsentre els diferents municipis hanestat determinats pel nombred’habitants, la capitalitat i el te-rritori, entre d'altres criteris.

La Diputació també ha tinguten compte la previsió d'assoli-ment dels objectius marcats i de lesseves necessitats, així com el fetque aquests projectes satisfacin lesnecessitats dels municipis ambels menors costos possibles.

Finalment, també s'han con-siderat els projectes mancomu-nats o que s'impulsin entre di-verses administracions.

Invertint al territori» La Diputació de Barcelona destinarà 305 milions d’euros al conjunt de municipis barcelonins

» L’ens provincial pactarà amb cada ajuntament quines són les seves prioritats d’inversió

RedaccióBARCELONA

Durant l’anterior mandat, la Diputació va impulsar la reforma del pont de Sant Quirze de Besora, sobre el riu Ter. Foto: Diputació de Barcelona

AJUDES4Les Meses de con-certació, juntament amb els Ca-tàlegs de serveis, els Programescomplementaris i altres instru-ments, són les eines que estruc-turen el Pla "Xarxa de GovernsLocals 2016-2019". A través d’a-quest programa, la Diputacióde Barcelona desplega l'exercicide les seves competències ambla voluntat de prestar un suportintegral als governs locals, peròtambé centrada en les perso-nes i en l'aposta per la diversifi-cació econòmica del territori.

D'aquesta manera, la garantiade la cohesió social, el foment dela diversificació econòmica del te-rritori, l'aposta pel complimentdels principis de transparència ibon govern, i la promoció de l'e-quilibri territorial són els princi-pals objectius. En aquest sentit, laDiputació aposta per reforçar lacooperació i l'assistència localen favor dels petits municipis id'aquells altres que, per qües-tions geogràfiques o demogràfi-ques, compten amb unes carac-terístiques especials.

Suport integral

@diba

Esports| 28


Carles Castillejo i Enka Viñas vancórrer més que ningú per adju-dicar-se la victòria a la quartaedició de la Cursa DiR - GuàrdiaUrbana que es va celebrar elpassat dia 8 de maig i que vaaplegar més de 9.000 atletesen un dia plujós.

L’avinguda Diagonal va serl’escenari principal d’aquestaprova, que com ja és habitual vaoferir dues distàncies, 5 i 10quilòmetres. El palau de Pe-dralbes va ser el punt de sortidadels atletes, que van desfilar ensentit mar, van agafar un petitdesviament per evitar la plaça deles Glòries i van continuar en-davant fins a la plaça de Llevant,on van girar pel carrer Taulat finsa arribar al passeig de Garcia Fà-ria, on hi havia la meta.

L’atleta viladecanenc va con-firmar la seva condició de favo-rit i va completar el recorregutsota la pluja en 30 minuts i 30segons. D’aquesta manera, Cas-tillejo afegeix el seu nom al pal-marès de la cursa, on figurenatletes com Roger Roca, JosepLluís Blanco i Mostafa Bensli-mane. Manuel Salvador i Juan

Manuel Álvarez van acompanyarCastillejo al podi.

Per la seva banda, Viñas vaconfirmar el seu bon moment deforma i va revalidar la victòria del’any passat. L’atleta del DiRRun with us va aturar el cronò-metre en 37 minuts i 14 segons,per davant de Montse Carazo ide Cristina Selva.

Una imatge del podi de la categoria masculina. Foto: CDGU

Castillejo i Viñas guanyen la 4a Cursa DiR - Guàrdia Urbana» 9.000 atletes van desafiar la pluja que va caure durant tot el matí » La prova va transcórrer gairebé íntegrament per la Diagonal

El CFS Eixample, a duesjornades de guanyar la lliga

FUTBOL SALA4El títol és a to-car. Només queden dues jorna-des per al final de la Primera di-visió catalana i el CFS Eixampleté el campionat al seu abast.

Els homes de Miquel ÀngelAznar podrien proclamar-secampions aquest dissabte siaconsegueixen derrotar un delsequips de la zona mitjana de lataula, l’FS Acció Sant Martí, elpoliesportiu del Bon Pastor. Sil’equip perd, tindrà una darreraoportunitat d’assegurar-se el tí-tol el diumenge 29, quan rebràel Barnasants.

Les bones notícies per al clubarriben també des del sèniorfemení, que a finals del mespassat es va proclamar campióde Divisió d’honor i el curs queve jugarà a Segona nacional.

Per la seva banda, el BoscoRocafort gairebé té garantida laquarta posició. Els de CarlosReal podrien donar-li un cop demà al CFS Eixample, ja que vi-sitaran el municipal de Vall-daura per enfrontar-se al se-gon, l’EFS Prosperitat. L’equiptancarà la temporada contral’Escola de Futbol Barberà.

BÀSQUET4El Sagrada FamíliaClaror va certificar fa tres set-manes el seu descens a Primeratancant així una temporada peroblidar. Els taronges han acabatpenúltims al grup 1 de la CopaCatalunya masculina i noméshauran estat un any en aquestacategoria després d’haver-hi as-cendit el curs passat.

L’equip taronja només hapogut sumar set victòries en totel campionat i ha pagat unamala segona volta, en la qual no-

més va aconseguir guanyar a lapista de l’IPSI.

EVITAR UN ALTRE DESCENS Per la seva banda, el CB RamonLlull encara ha de garantir laseva permanència a la SegonaCategoria. L’equip va encetar elplay-off per la permanènciadissabte passat amb la visitadel BC Gramenet, però aquestdiumenge a tres quarts de sethaurà de visitar Santa Colomaper disputar el segon partit. Si

fos necessari, el tercer enfron-tament entre els dos equips esjugaria el dia 28 de maig al po-liesportiu de l’estació del Nord.

Per últim, la UE Gaudí ha po-sat el punt final a la temporadaa la cinquena posició del grup 2de la Tercera Categoria. El con-junt morat presenta un balanç de19 victòries i 11 derrotes i ha anatde més a menys durant la com-petició i va cloure el curs el pas-sat dia 8 amb una victòria acasa contra el Claret (65-54).

Exposició | La ciutat recorda l’Olimpíada Popular de 1936El Centre d’Estudis Olímpics, situat a l’Estadi Olímpic, acull una mostra itinerant que

recorda l’Olimpíada Popular que s’havia de celebrar a la ciutat entre el 19 i el 26 dejuliol de 1936 i que no es va fer per l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta cita volia ser

una alternativa als Jocs Olímpics organitzats pel COI i que es van disputar a Berlín.

RedaccióEIXAMPLE

Els roig-i-negres han protagonitzat una gran temporada. Foto: CFSE

El Claror perd la categoria

El Claror jugarà l’any que ve a Primera. Foto: SFC

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 1729 | líniaeixample.cat17 maig 2016

| 30Agendalíniaeixample.cat 17 maig 2016

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat · Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 27 DE MAIG20:00 Pau Miró dirigeix Victòria, una obra que

se centra en una història d’amor, por i corrupcióa la Barcelona del 1950. Amb Mercè Aràne-ga i Emma Vilarasau. / TNC.

DILLUNS 30 DE MAIG19:00 Dependència a substàncies: caprici o ne-

cessitat? és el nom de la xerrada sobre les ad-diccions que conduirà el psicòleg i supervi-sor clínic Salvador Badia. / Biblioteca SagradaFamília.

DIMECRES 1 DE JUNY19:00 Avant penúltima sessió del taller Com lle-

gir un quadre, un curs que dóna totes les clausper aprendre a interpretar el llenguatge deles obres d’art, com la pinzellada o la pro-funditat de camp. / Casa Elizalde.

FINS AL 2 DE JUNYTot el dia Darreres setmanes per poder veure

l’exposició internacional Terracotta Army, unconjunt d’escultures que mostra la imatge delsguerrers de Xi’an i de l’exèrcit de l’emperadorxinès Qin Shi Huang. / Teatre Coliseum.

FINS AL 21 DE JUNYMatí-Tarda Finestres de la memòria: Ens fem una

foto?és una recopilació de fotografies, del quals’han encarregat Jordi Calafell i Núria F. Rius,i que vol mostrar el valor de la foto d’àmbitdomèstic. / Centre Cultural Casa Elizalde.

DIVENDRES 3 DE JUNY17:00 El Casal Infantil Urgell torna a obrir les se-

ves portes a les famílies perquè puguin ve-nir a jugar amb els seus fills d‘entre 4 i 12 anys./ Centre Cultural Teresa Pàmies.

DIMECRES 8 DE JUNY17:30 Avant penúltima sessió del taller de hip

hop per a nens d’entre 8 i 11 anys. La profes-sora i coreògrafa Elisenda Casas s’encarrega-rà d’ensenyar encara més passos i muntatgescoreogràfics. / Centre Cívic Cotxeres Borrell.

DISSABTE 4 DE JUNY20:15 Cor Eixample s’encarregarà d’organitzar

una classe magistral de body combat que ani-rà a càrrec d’Àccura Bruc. / Girona 89.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

El Palau Robert fa un recorregut pels 25anys d’història del Club Super 3, ambjocs i fotografies que mostren la tra-jectòria del programa. / Palau Robert.

El Palau Robert mostra unacol·lecció sobre el Club Super 3

Tot el mes

Darrera sessió del taller de patchworlque va començar a principis del mespassat. Els alumnes podran mostrar elsseus progressos. / Centre Cívic Sagra-da Família.

El taller de ‘patchwork’arriba a la seva fi

Dl. 23 de maig a les 19:30

Durant set dies, des del 31 de maig finsal 6 de juny, la Dreta de l’Eixample ce-lebrarà la seva Festa Major. Els carrerss’ompliran de tradicions, comerç, mú-sica i tota mena d’activitats.

La Dreta de l’Eixamplecomença la seva Festa Major

A partir del 31 de maig

Tercer i definitiu partit de la promocióper evitar el descens a la tercera cate-goria entre el CB Ramon Llull i el BC Gra-menet. / Poliesportiu Estació del Nord.

El Ramon Llull se la jugacontra el BC GramenetDg. 28 de maig a les 18:00


| 32 líniaeixample.cat 17 maig 2016 Pròxima edició: 14 de juny

Documents

Eixample 63