EJA 9 2012

LIMBASNATZIONES

CULTURAS

noasdocumentos

intervistas

PAPIROS

GHENNÀRGIU·FREÀRGIU > 20129

GALSI: PRO ITE NON CUMBENIT NE A SOS SARDOS NE A SA SARDIGNA

07«CÒMPORA SARDU», CÒMPORA PRODUTOS LOCALES

06i n s a l i m b a , s e m u s n a t z i o n e

IN DONU1 èuro

DIEGU ASPRONI « S’arte nos podet fàghere petzi bene, a totus. S’arte est una manera pro difèndere s’esistèntzia nostra matessi dae un’agonia longa »

Arte e identidade: unu disafiu!

21 DE FREÀRGIU: “SU BILINGUISMU PRO UN’EDUCATZIONE INCLUSIVA”

13

yessí

ouijasì

simdaocbai

✗

INTERVISTA a DIEGU ASPRONI, Pintore > p. 8

Leghe in sardu Leghe PAPIROS

Pint

ura d

e Dieg

u Asp

roni

«Re

sistim

us»,

fot.

Dona

tello

Tore

2EDITORIALE


ATUALIDADE

Sardu in iscola: bi bolet sa crae giusta e moderna!

A fortza de puntorgiare, carchi cosa s’est moende in intro de s’iscola. Pustis de medas interventos in intro de s’Osservatòriu ma mescamente pustis chi su Comitadu pro sa limba sarda, in unu comunica-du reghente, at pedidu de aplicare sa Lege 482 chi cunsentit a sas famìlias de isseberare su sardu in s’i-scola pro sos fìgios issoro, sa Diretzione iscolàstica regionale s’est mòida e su 6.2.2012 at pedidu a totu sas iscolas de fàghere sa rilevatzione de sos orienta-mentos de sas famìlias in contu de insinanmentu de su sardu. Totu est a cumintzare. Bene meda! Làstima però chi l’apant fatu 14 dies in antis de s’iscadènt-zia de presentatzione de sa dimanda de iscritzione! Belle peruna iscola at acudidu a pònnere custa novi-dade in su modellu de dimanda. E làstima chi sa Di-retzione iscolastica regionale no apat cussigiadu de pònnere su sardu in sa dimanda paris cun sas àteras limbas, sena peruna fòrmula limitante o vinculante. Pro annoas devimus fàghere a manera chi custa tzir-culare siat imbiada a sas iscola a su nessi duos meses in antis e chi s’issèbereu de su sardu siat su primu ma paritàriu cun sas àteras limbas, non postu a bandas e discriminadu. Su sardu cheret imparadu cun sa crae giusta e in manera moderna. EJA

NOAS / EJADiretore editoriale

Diegu Corraine Diretore responsàbile

Chiaffredo Valla Collaboradores de custu

nùmeru Alessandro Michelucci,

Sarvadore Serra, Gianfranco Pinna, Giuanne Luisu

Stochino Registratzione

Tribunale de Nùgoro, n. 85/1987 de su 12.6.1987

Gràfica Didàc Imprenta

StudioStampa, NùgoroNOAS EJA

P.tza de Tola 24, 07100 TÀTARIPost.el.

[email protected]

Progetu realizadu finascun sa partetzipatzione de sa

REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA

L.R. 26/97 subra de sa limba e de sa cultura sarda

EJA est in distributzione gratùita in sas librerias:

• Messaggerie Sarde, Mondadori, Odradek , Petali di

carta de TàTARI• Miele Amaro, ‘900, Mondadori

de NùGORO• Murru, L’isola del libro

(c. de Campània e c. de Tuveri) de CASTEDDU.

Amus a pònnere NOAS/EJA finas in àteras librerias e

bibliotecas sardas a ue amus a resessire a arribbare nois o cun s’agiudu de àteros voluntàrios.

Chie nos cheret agiuare a collocare custu periòdicu de informatziones

in àteros logos pùblicos (librerias, bibliotecas, etc.), pro distributzione gratùita, in una

cantidade mìnima de 20 còpias, nos devet iscrìere a:

[email protected]

S’Istadu italianu mìnimat su dinare de sa Lege 482/99: petzi 1.768.792 èuros! E in Sardigna?

Su Dipartimentu italianu pro sos afares regionales at bogadu a campu una tzirculare chi pùblicat sa cantidade de dinare pro su 2012 chi sa Lege 482 garantit pro sa tutela de sas dòighi limbas de comunidades minoritàrias chi istant in s’istadu italianu (albanesu, catalanu, croatu, frantzesu, francoproventzale, friulanu, gregu, islovenu, ladinu, otzitanu, sardu, tedescu). Su finantziamentu totale est de 1.768.792 euros, su prus bassu, a cunfrontu de sos 9 milliones e prus postos dae su guvernu italianu in su 1999, su primu annu de sa Lege.

Pro sos Sardos, duncas, 350.000 èuros e pro sos Friulanos 240.000 èuros: praticamente NUDDA!

Est de una craresa assoluta chi cun custu dinare no andat bene a fàghere peruna polìtica linguìstica in favore de sas limbas chi sa 482 cheret tutelare. E difatis ant a èssere cungiados sos ufìtzios de sa limba sarda chi b’at abbarradu e sas atividades de promotzione de sa limba ant a èssere petzi simbòlicas. Semus a bugiacas bòidas!

Non bi cheret meda a cumprèndere chi, cun s’iscusa de minimare sos gastos pùblicos, s’istadu est manchende a unu dovere garantidu dae s’art. 6 de sa Costitutzione republicana, otenende cun su dinare de cungiare sa buca a sas limbas diferentes dae s’italianu. Ant a èssere cuntentos sos chi pro sos 150 annos de s’Istadu cheriant afirmare chi s’Itàlia est «una» de natzione e de limba!

E su guvernu sardu ite faghet? Finas issu est torrende a pagu o nudda su dinare pro sa polìtica linguìstica! A nos bortamus?

Diegu Corràine

Noas curtzas >

EJA est unu DONU DE PAPIROS EDITZIONES e de REGIONE AUTÒNOMA DE SARDIGNA / Assessoradu de sa Cultura

Iscrie·nos pro nos propònnere argumentos noos, realidades, eventos, documentos, pessonàgios e pro nos imbiare crìticas e cussìgiosPAPIROS

www.papiros.itLibros in limba sarda, como si podent comporare in Internet

Limba sarda: non sìamus mandrones!

Pessade a cantas pessones si chessant ca in famìlia no l’ant imparadu su sardu e chi, però, non faghent nudda, sende chi in Sardigna tenent totu su tempus pro imparare e... de badas, sena pagare! Sunt sos ma-tessi chi pagant pro andare unu mese a imparare in-glesu o àteras limbas! Est totu una chistione de idea, de gana de imparare, de cussèntzia. Tocat a pònne-re a unu chirru sa mandronia. Cun una cussèntzia noa, e cun sos medios informàticos e telemàticos de como, sa limba sarda podet faghere caminu meda, finas miràculos! Bastat a abbaidare sos progressos de su gallesu, de su catalanu, de su bascu, de su ga-litzianu, si non cherimus abbaidare sa realidade de s’ebràicu, chi est unu miràculu mannu·mannu! EJA

3

TRATORIA KEBABERIA «dal ROSSO» > de Andria Ruju carrera de Salaris 15 / 08100 NÙGOROtel. 0784-235060 / tzell. 3288410836

a nde boles kebàb?su nostru t’at a agradare

Kebab, in àrabucheret nàrrere “petzaarrustida”, a su sòlitu

de angione, boe, berbeghe o puddu,

cotu in s’ispiduverticale.

Giuanne Lilliu, amigu e maistru, nos at lassadu a 97 annosSu 19 de freàrgiu de su 2012, in Casteddu, a 97 annos, est mortu Giuanne Lilliu, archeòlogu e maistru de ideas in su fràigu de sa cussènt-zia natzionale sarda. Est semper istadu amigu de sa limba sarda, de s’unidade sua, e amigu de sa Sotziedade pro sa limba sarda, nàschida in Casteddu in su 1987. In sos ùrtimos 40 annos, sa limba sarda at fatu caminu longu. E podimus nàrrere chi sa limba nostra at bintu finas cun s’a-giudu mannu, fundamentale, de Giuanne Lilliu. Lilliu fiat semper dispostu pro cale si siat atividade in favore de sa limba sarda, finas cando non teniat totu sas fortzas fìsicas. Nos l’ammentamus galu cando, in Casteddu, in su 2000 aìamus presentadu su primu nùmeru de s’editzione sarda de su Curreu de s’Unesco: fiat alligru che pasca, ca bidiat in cussa initziativa s’ocasione pro dare modernidade e ufitzialidade a sa limba sarda.Nos dolet meda, comente redatzione de EJA, chi siat mancadu, ma semus seguros chi s’ammentu suo at a abbarrere semper. E finas sas ideas suas in contu de limba sarda, chi ant a dèvere èssere bogadas a campu torra, ca sunt de importu e de utilidade pro su moimentu linguìsticu e polìticu sardu. Pro ammentare sas ideas suas, publicamus s’artìculu suo pro su n. 0 de su Curreu de s’Unesco, in su 2000. EJA

SU NURAXI, patrimòniu sardu e de s’umanidade

Oe, su binti de lampadas de su duamiza, est una die de amentare pro s’archeolozia sarda e italiana. Presen-tes su rapresentante de s’Unesco e de àteras istitutziones culturales, sas autoridades e, mescamente, s’onorèvole Giovanna Melandri, ministru de su guvernu italianu pro sos benes e sas atividades culturales, Su Nuraxi de Barùmini est reconnotu comente monumentu chi fa-ghet parte de su patrimoniu mundiale de s’umanidade.

Unu monumentu de balore mannu chi, cun sos àte-ros nuraghes connotos (prus de sete miza), est unu de sos fenómenos prus istraordinàrios de su mundu me-diterraneu antigu. Frutu de una fortza creativa manna de sos Sardos chi tando fiant liberos, in issu si bidet una tzivi-lidade architetònica e artìstica importante, una sotziedade aunida chi creiat in sos balores de s’aretè e de s’apartenèntzia a un’area culturale diferente dae sa clàssica. Custa tzivilidade est su fundamentu de un’i-deolozia autònoma, cum-binta chi su progressu podet benner petzi dae sas fortzas suas. In sa tzivilidade de sos nuraghes si aunint totu sas cumponentes chi l’ant fata essire a campu in su cuntestu mediterraneu a su cale at dadu balores e richesa. In issa si cumponent aportos de cultura materiale, fatores de tempus e de lo-gu, psicolòzicos e ispirituales, económicos e, in sensu istòricu, finas étnicos.

Una tzivilidade, sa de sos nuraghes, chi benit dae su tempus de sos mcgalitos e de custos man-tenet tìtulu e resone. In su tempus de sos nuraghes, capos de comu-nidades cun balores reconnotos dae totus, navigadores àbiles, architetos fortes e atrividos, ant fraigadu unu mundu des-tinadu, in sa boluntade issoro, a abarrare in s’amentu de sos chi depiant benner a pustis. Unu pòpulu chi pessat e òperat auninde sos grupos a furriu de ideas-fortza, impinnadu in sa pràtica de sa bida col-letiva. Fundamentales, s’ispiratzione reliziosa fundada in su cultú de sos antepassados (medas bias fatos eroes) e architeturas chi mustrant s’identidade de sos Sardos: unu pòpulu chi ischit cales sunt sas raighinas suas, chi crcet in su sensu de s’onore e chi pedit a nois de amen-tare, cun sa mannària de sas pedras e sa majestosidade de sos monumentos, sas birtudes de sos Babos; unu pòpulu chi teniat cuntzetos, ideales, e connoschèntzias

mannas, in un’epoca de s’aventura umana progredida materialmente e moralmente, chi teniat zai un’istòria sua.

Su nuraghe est sa forma prus esemplare, prus ¡media-da de s’architetura protosarda, frutu de una cuntzetzio-ne reale. Est su simbulu de unu pòpulu, cun sas tur-res postas una in fatu de s’àtera, chi atirant sa mirada e s”ispiridu de sos bisitadores e si proponen! comente elementu caraterìsticu e emblemàticu, eris e oe, de una terra e de una tzivilidade i straordinària, belle mitica. Sos nuraghes, paris cun su mare e sa natura innida e infinida, sunt s’incantu de sa Sardinna.

In sas istruturas poderosas de su nuraghe de Barùmi-ni e in su bidditzolu postu suta, pluristratificadu, frai-gadu milli e chimbighentos annos in antis de Zesu Cristu, cun articulatziones isvilupadas in manera pro-gressiva in sos sèculos finas a sos tempos de Augustu, si leghet un’istòria Ionga caraterizada dae lughes e um-bras. Pro sèculos, totu est abarradu cuguzadu dae una manta manna de terra e de fundos. Unu mudimene de 1450 annos. Ma sos iscavos fatos dae su 14 de maju de su 1951 a su 15 de santandria de su 1956 ant bogadu su siddadu dae s’ascusorzu. Baranta operajos de Barùmini (nùmeru màzicu, cunforme a sa mistica pitagòrica de sos números, chi permitit de nche zumpare sos lime-narzos de sos templos suterraneos), male pagados ma incautados dae s’aventura, l’ant disvcladu a su mundu.

Custa issena architetònica, chi respirai in unu pano-rama antigu, nois corno la bidimus unu pagu ruinada, e cun carchi malannu. De seguru su Ministru, sa Su-pritendèntzia e s’Unesco b’ant a ponner unu remediu. Ma su monumentu b’est: b’est cun sa mannària sua chi no at timidu e non timet sos sèculos, e pedit chi non si nde perdat s’amentu e si contivizet su balore de su tempus coladu. Difatis, nois semus finas sos chi semus istados e amus a esser semper. Nos mantenimus custas cosas in intro nostru e no nos nd’amus a liberare mai. Semus abarrados atacados a su rochilc, che erogas ma-rinas, pro mizas de annos, e su rochile est parte de nois matessi; si non b’esseret, nois, de seguru, non bi diamus esser mai.

giuanne lilliu [dae Su Curreu de s’Unesco, n. 0, 2000]

4


BÈRBEROS: Pellìcula «Matoub Lounès: sa gherra eterna» ■ Su 4 de freàrgiu s’assòtziu bèrberu «Taferka» de Montreuil (Frantza) at presen-

tadu l’anteprima de sa pellìcula-documentàriu Matoub Lounès : le combat éternel de Tahar Yami, chi nos presentat in 28 minutos su caminu e sa vida de s’eroe natzionale bèrberu, cumintzadu cun s’assassìniu de su cantante, su 25 de làm-padas de su 1998. S’òpera mustrat finas sas manifestatziones de arrènegu de sa gente, sa protesta internatzionale pro sa morte de Matub. In fines, descriet sa pitzinnia sua, sa carrera de artista, sas cantzones e sas ideas suas.

Ofitzina botànica | Istùdiu de fundos farmatzèuticos

carrera de Roma 5 | 08100 NÙGOROtel. 0784-37133 | post.el.: [email protected]

Erboristeria

Erbas

SAS ERBAS NOSTRAS TI PODENT AGIUARE A ISTARE MÈGIUS E FINAS A SANARE

TXILLARDEGI, iscritore e linguista bascu, est mortu a 84 annos

José Luis Alvarez Enparantza, prus connotu cun su paranùmene de “Txillardegi”, est mortu a 84 annos de edade in Donòstia (San Sebastian), su 14 de ghennàrgiu de su 2012, in Paisu Bascu.

Nàschidu su 27 de cabudanni de su 1927, inge-nieri e linguista, est istadu unu de sos fundadores de ETA e de Herri Batasuna (senadore in su 1978)e unu de sos teòricos prus famados e abbistos de su natzionalismu bascu modernu, paris cun Fede-rico Krutwig Sagredo, autore de Vasconia, libru clàssicu de su natzionalismu bascu.

Comente iscritore, est cunsideradu su primi chi, cun s’opera Leturiaren Egunkari Ezkutua (Su diàriu cuadu de Leturia, 1957) at iscritu su primu romanzu modernu in euskera, ponende su funda-mentu de sa narrativa basca noa

Fiat intradu in su 1957 in sa Academia Basca de sa Limba, Euskaltzaindia, e aiat agiuadu a dare forma a su euskera batua, forma unificada de su bascu, partzidu in dialetos medas.

Impresonadu prus de una bia e esiliadu durante s’època franchista, fiat istadu pròpiu Txillardegi a isseberare su nùmene de ETA (Euskadi e liberta-de).

Est istadu finas professore in s’Universidade ba-sca.

Comente at naradu bene Xabier Kintana, se-gretàriu de Euskaltzaindia: “Isse at cambiadu in manera crara su sàmbene e sos sambenados cun s’elementu culturale e linguìsticu comente ba-se natzionale basca. Aiat difesu s’idea chi chi est bascu chie connoschet sa limba basca e assìmilat sa cultura basca, sende chi potzat èssere de aterue su sambenadu e s’orìgine”. Txillardegi matessi, chi aiat imparadu su bascu a sos 20 annos de edade, est istadu una mustra contra a s’idea chi su euske-ra (limba preindoeuropea, tocat a l’ammentare) fiat malu a beru a imparare.

Pro chie l’at connotu, che a nois, est una pèrdi-da manna, in parte minimada dae su fatu chi sas ideas suas in contu de polìtica e de limba si sunt ispartzinadas in totue, finas foras de Euskadi, den-de ideas a prus de una leva de giòvanos militantes natzionalistas.

Ammentende su traballu de Txillardegi pro sa limba basca, Lurdes Auzmendi, vitzecussigera de Polìtica Linguìstica, at naradu: «Ca sa creatzione de s’euskera batua bi la devimus, in mesu de àte-ros, a Luis Michelena, a Aita Villasante e a Txillar-degi matessi. Sena su batua, sa limba nostra diat èssere partzida in chimbe o ses dialetos, cadaunu funtzionende a contu suo e, antis, in cuncurrènt-zia cun sos àteros. Sena su batua, non dìamus tènnere una universidade, un’amministratzione e una televisione in limba basca. S’euskera non diat èssere una limba moderna, chi s’impreat cun totu naturalesa in sa sièntzia e in Internèt.» EJA

EUSKERA BATUA, su “bascu unificadu”«L’euskera batua (bascu unificadu), o petzi ba-tua, est una variedade istandardizada de sa limba basca, impreada in totu su Paisu Bascu, mescamente comente limba iscrita e ufitziale, ma finas in sa televisione, in sos mèdios de co-municatzione e dae chiesu bascu pro sa pri-ma bia. Fundadu mescamente in sas varieda-des tzentrales de Gipuzkoa e de Navarra, est basadu in su laburdinu clàssicu de su sèculu 17, precursore de sa literadura basca. Tenet règulas ortogràficas, mofològicas e lessicales unificadas, comente norma de re-ferèntzia pro totus.Comente càpitat in àteras limbas, non sunt totus de acordu pro su batua, ma oramai cu-sta norma est impre, mescamente in s’iscola, e duncas atzetada dae sa majoria de sos Bascos.S’elaboratzione de sa norma unificada l’at fata sa Euskaltzaindia (Acadèmia de sa lim-ba basca). Pro parare fronte a sa fortza de su frantzesu e de s’ispagnolu, sa u no at pòdidu fàghere a mancu de ammaniare una norma ùnica, pro assegurare unu tempus presente e benidore a su bascu. E gasi, in su 1968, su Cungressu de Arantza-zu aiat definidu sas normas de referèntzia sistemàticas in contu de ortografia, morfo-logia, lèssicu, cumpretadas in su 1973, cun sa normativa de sas règulas de coniugatzione.Nen prus nen mancu de su chi est istadu fatu pro su sardu, cun sas normas de referèntzia de su 2001 (Limba sarda unificada) e de su 2006 (Limba sarda comuna). Ca sos bisòngios, sos critèrios de elaboratzione, e finas sas solutzio-nes, sunt pagu prus o mancu universales.Est craru chi pro pònnere in pràtica sa Lege de Normalizatzione de s’usu de s’Euskera de su 1982, s’esistèntzia de una norma iscrita de referèntzia, su batua, at agiudu in manera de-terminante s’ufitzializatzione de su bascu in cada àmbitu e impreu, dae s’iscola a s’ammi-nistratzione, dae sos mèdios informativos a sa sanidade.De seguru, s’impreu de su batua in s’iscola at agiuadu sos bascos a imparare sa limba isso-ro, a su puntu chi oramai su 32% de sa popu-latzione est capatzu de faeddare in euskera e in castiglianu (duos puntos prus de su 2006). Tocat de ammentare chi su bascu est preindo-europeu, cun caraterìsticas ùnicas, prus anti-gu duncas de su latinu e de su gregu.

Bizkaia GipuzkoaLapurdi Zuberoa

ISTADU FRANTZESU

ISTADU ISPAGNOLU

NafarroaBeherea

Nafarroa

Araba

Su territòriu de EUSKADI, su Paisu Bascu

5CATALUGNA: 80% PRO S’INDIPENDÈNTZIA FISCALE ■ S’apoju a s’indipendèntzia de Catalugna sighit a èssere artu, ca unu 64,4% diat pòdere votare “EI” si b’esseret unu

referendum. Cunforma a sos datos trimestrales de su Tzentru de Istudios de Opinione de sa Generalitat de Catalugna, a su mancu unu 69% diat votare. S’istùdiu, fatu cun unu campione de 2.500 pessones, cuncruit chi su 44,6% de sos intervistados diant votare in favore de s’indipendèntzia, ma su 24,7% diat votare contra. Unu 24,2% si diat astènnere e unu 4,6% non diat ischire isseberare. Si si cunsìderant sas rispostas de “ei” o “nono” (a manera de simulare su resur-tadu de unu referendum reale), su resurtadu est chi su 64,4% de sos Catalanos diat èssere in pro de si nch’essire dae s’istadu ispagnolu e chi su 35,6% diat èssere contràriu. Imbetzes, pro s’ indipendèntzia fiscale sunt su 82,2%.

CUNFLITOS LINGUÌSTICOS

Sos Lètones narant chi «nono» a su russu limba “natzionale”

Su lètone est sa limba ufitziale de sa Repùblica de Letònia e apartenet a su sutagrupu orientale de sas limbas bàlticas in sa famìlia indoeuropea. Su 18 de freàrgiu, in Letònia, b’at àpidu un referendum pro pedire a sa popu-latzione sa possibilidade de pònnere su russu comente segunda limba ufitziale de s’istadu, cunforma a sa proposta de su moimentu russòfonu Dzimtā Va-loda (Limba Mama), ghiadu dae Vla-dimirs Lindermans, pro more chi su russu est majoritàriu in sa regione de su Latgale, a làcana cun sa Rùssia.

Pro su russu limba ufitziale tocaiat a cambiare sa costitutzione e bi boliant a su nessi 771.000 votos in favore, su 50% de su corpus eletorale, sende sa minoria russa su 33% de sos eletores.

Sandra Kalniete, eurodeputada de su Partidu populare e ex ministru lètone de afares internatzionales aiat decra-radu in antis de su votu: « Tocat a nàr-rer “nono” in manera crara e forte a su russu limba natzionale».

Su 75% at naradu «nono» a su russu comente limba ufitziale

Belle su 75% de sos eletores at na-radu «nono» a sa proposta fata in re-ferendum! Sa risposta de sos Lètones nch’at coladu cale si siat previsione.

Sa Letònia at otentu s’indipendèn-detzia dae sa Rùssia in su 1991 e dae tando sa chistione de sa limba at tur-mentadu sas relatziones intre sas duas comunidades. Difatis, sigomente pro otènnere sa tzitadinàntzia lètone to-cat a imparare su lètone, unos 300.000 lètones russòfonos no l’ant otenta mai.

Duncas su «ei» s’est firmadu a su 25%, meda prus pagu de sos 300.000 votos chi fiant su resurtadu mìnimu pretesu dae su promotore de su refe-rendum Vladimir Linderman.

Sos Lètones pro sa limba natzionale issoro

Prus de 800.000 Lètones ant issebe-radu su lètone comente limba natzio-nale ùnica de s’istadu issoro. Comente at naradu finas s’iscritora Māra Zālīte: «Sa cantidade de pessones chi faeddant su lètone in totu su mundu est belle unu millione e mesu. Su russu est fa-eddadu dae 150 millione de pessones, e àteros 150 milliones de pessones, mescamente in sos istados exsovièti-cos, lu ponent comente segunda lim-ba». E agiunghiat chi: «Su russu tenet sas mègius prospetivas possìbiles pro su tempus benidore. [...] Su lètone, im-betzes, tenet prus pagas garantzias de supavivèntzia». De su restu, s’impèriu sovièticu ant fatu iscumpàrrere belle 200 limbas, e sos Lètones timent chi, si non si danta cara, lis potzat capitare sa matessi sorte.

Sas timòrias de sos LètonesA pàrrere de mèdios de informatzio-

ne comente sa Latvijas Radio, si su russu esseret intradu comente limba ufitziale, paris cun su lètone, in totu sa Letònia (no in su Latgale ebbia), in sas butegas, in iscola, in sos ospidales, su russu diat pòdere bìnchere in totue.

E su russu diat èssere istadu finas is-su ufitziale in sos traballos parlamen-tares e cale si siat deputadu diat àere

pòdidu èssere in règula giurende in russu. Gasi etotu, su russu diat èssere istadu ufitziale in sos entes locales.

Essende limba ufitziale in Letònia, su russu podiat punnare a èssere ufit-ziale finas in sas istitutziones de s’U-nione Europea.

In pràtica, tenende in contu sa fortza de su russu, sa limba lètone si diat in-debilitare semper de prus. Pagu prus o mancu su chi est capitende in Sardi-gna, cun s’italianu chi est binchende in cada logu e ocasione contra a su sardu.

Su Latgale, sa regione russòfonaIn Latgale, regione sudorientale de

s’istadu lètone, in ue sos russòfonos, immigrados dae Rùssia, sunt sa ma-joria, su «ei» a su russu limba ufitziale est arribbadu a su 55%. In sa capitale e su Latgale, Daugavpils, sa tzitade prus manna de Letònia pustis de Riga, su «ei» at otentu s’85% de sos votos! Però, faghende bene sos contos, sos 79.000 «ei» a su russu in Latgale ant rapre-sentadu petzi su 33% de su totale chi teniat deretu de votu, non resessende a nche colare su 50% chi bisongiaiat pro cambiare sa Costitutzione. EJA

Pro sa limbanatzionale

«Sa cunseguèntzia finale de tènnere duas limbas natzionales diat giùghere a sa pèrdida de s’integrida-de de s’istadu e a s’espul-sione progressiva de sa limba lètone dae s’ùnicu logu in totu su mundu in ue tenet sa possibilidade de esistire e de s’isvilupa-re. [...] S’impreu reale de sa limba natzionale non di-stinghet petzi sas relatzio-nes intre sa limba lètone e sa russa. Galu prus impor-tante est chi, creschende s’immigratzione, sos chi sunt in pessu arribbados faeddent sa limba natzio-nale. Chi sos finlandesos cun sos giaponesos, sos èstones cun sos acrainos, sos ispagnolos cun sos tzi-nesos in Letònia faeddent faeddent sa limba natzio-nale. Unos cantos lu sunt giai faghende: connosco pessones de Venezuela, de Mèssicu, de Etiòpia, chi faeddant in lètone. Custos cunsìderant su lètone co-mente limbàgiu naturale intre sas natzionalidades diferentes in Letònia. To-cat a bi crèere e, in fines, at a èssere gosi a beru! Sa vida de sa limba lètone leat fortza in sas lavras de cada pessone chi la faed-dat...»

Māra Zālīte (iscritora lètone)Lituània

EstòniaParnu

Tartu

Novgorod

Leningrad

Tallinn

Klaipeda

Pskov

Rùssia

Liepaja

MareBàlticu

LatgaleDaugavpils

RigaLETÒNIA

Bielorù

6


CATALUGNA televisione, ràdiu, tzìnema in catalanu: 1.878.000 de € ■ Sa Corporatzione Catalana de Mèdios Audiovisuales at a gastare 32 milliones de èuros

pro bortare pellìculas de tzìnema in catalanu, pro “unu màssimu de 2.000 oras annuales de dopiàgiu in catalanu”. Sa televisiòne catalana, chi tenet ses canales, devet gastare 383 milliones. Àteros 49 milliones los devet gastare Catalunya Ràdio. In totu, traballant 1.874 pessones in sa televisione e 421 in sa ràdiu. Intre su 2007 e su 2009, Televisió de Catalunya (TVC) est costada a Guvernu catalanu, sa Generalitat, 1.878,16 milliones de èuros. Una can-tidae istremenada a cunfrontu de su chi su Guvernu sardu gastat pro su sardu in tv e ràdiu!

T’agradant sas otzeras e non t’agradat su sole?Otzeras de vista e de sole, lentes de cuntatu. Cunventzione ASL

cursu Vittorio Emanuele II, 30 > 07100 TÀTARI > tel.: 079 236214carrera de Dante 1 > 07013 MORES > tel.: 079 706545Ottica Nova >

SARDIGNA

«CÒMPORA SARDU», còmpora PRODUTOS LOCALES

Si mutit “Compra sardo” su màr-chiu propostu dae su comitadu “Identità e futuro” formadu dae imprendidores agrìculos e de s’in-dùstria alimentare sarda pro su pro-moimentu de sos produtos sardos derivados dae su trigu e non solu.

Su comitadu, cun s’agiudu de sa Coldiretti e de su Cussigeri de sa Provìntzia de Casteddu Modesto Fenu (Psd’Az), est resessidu in pagu tempus a collire pagu prus o mancu 22000 firmas pro una proposta de lege populare cun su tìtulu “Conser-vazione e valorizzazione dei prodotti sardi e dei derivati dalla lavorazione di semole e sfarinati di grano duro”.

Su Comitadu creet, in base a istùdios reghentes, chi est possìbile a creare una filiera chi dae sa matèria prima sarda giugat a su produtu ùr-timu cun costos chi sunt, pro su chi pertocat su trigu, de pagos sisinos a su chilu, in càmbiu però de una calidade prus arta meda e de una visibilidade manna garantida dae su màrchiu pùblicu chi donat a su

comporadore sa seguràntzia chi est papende unu produtu bonu e sardu a beru.

Sa proposta de lege at a pertocare non solu sos produtos de su trigu, ma onni produtu alimentare chi dae s’icumintzu a s’agabbu siat sardu in totu. Custu màrchiu de garantzia diat pòdere abèrrere a s’economia sarda possibilidades mannas de afortimen-tu cun efetos positivos in s’economia locale, si pessamus a su turismu e a sa ristoratzione, pro nàrrere, ma fintzas pro sa salude de sos sardos.

Su “Compra sardo” tenet peri unu valore identitàriu forte e est veìculu de valores traditzionales chi si po-dent fùndere cun sa modernidade. Difatis, comente a onni elementu de sa cultura nostra, peri sos produtos alimentares, at dèvidu gherrare cun sa fortza cunformadora de una glo-balizatzione sena règulas chi ochiet sos prus minores a profetu de sos mannos sena chi sa gente nde tèngiat balàngiu. Pro intrare in sa moderni-dade tocat duncas a èssere sugetos

protagonistas cun identidade crara, cun un’ispetzialidade ùnica chi non si podat cunfùndere cun sos àteros, ma chi comente a sos àteros curret in su mundu.

S’initziativa diat pòdere èssere una possibilidade de afortimentu peri pro sa limba sarda cun un’in-tegratzione de su progetu de lege initziale chi pertochet s’etichetadura in sardu, e, proite nono, cun un’i-standardizatzione de sos nùmenes de sos produtos e de sos ingredientes (pane carasau e no carta da musica!) e chi solu sos chi sunt cunformes a sos recuisitos de lege potzant tènnere cussos nùmenes sardos connotos dae semper.

Sa proposta de lege est istada de-positada in Regione in su mese de nadale de su 2011 e est a puntu de intrare in esàmene de sa Cumissione Agricultura.

Sos obietivos de custa proposta podent èssere a fundamentu pro àte-ras leges chi amparent finas àteros elementos de sa realidade econòmi-ca sarda, macari peri pro s’artesania.

Àteras informatziones subra “Compra sardo” las agatades in su situ www.comprasardo.it.

giuanne luisu stochino

Figuras leadas dae su situ: http://www.comprasardo.it

7 EUSKADI: AMAIUR sena grupu parlamentare ■ Su Partidu Populare (de dereta) at negadu su reconno-

schimentu de sos indipendentistas bascos de Amaiur co-mente grupu parlamentare in sas Cortes de Madrid. Su Par-tidu sotzialista e sos natzionalistas catalanos cunservadores de CiU, imbetzes, si sunt astènnidos. Pustis de sas eletzio-nes legislativas de santandria 2011, Amaiur est intrada, cun 7 deputados, in su parlamentu ispagnolu, in ue sos indi-

pendentistas mancaiant dae su 1996. Resessende a èssere, duncas, sa de chimbe. Pro èssere unu grupu parlamentare, pro lege tocat a tènnere chimbe parlamentares o su 15% de sos votos in totu sas tzircuscritziones in ue s’est presen-tadu o su 5% in totu s’Istadu. Amaiur fiat cunforma a custos critèrios, francu in Navarra in ue at otentu su 14,86% de sos votos! Su PP s’est atacadu a sa formalidade de sa Lege pro custu 0,14% e lis at negadu su grupu parlamentare.

Comente si mèdiat: Cheratoconu? in Nùgoro

>ARTVISTA

carrera de Gramsci 89/e • 08100 NÙGORO • tel. 0784 231444

Gianni Pisanu Cuntatologia Ispetzialìstica e Òtica

< Curretzione cun lente a cuntatu

■ Non b’at terapias mèigas de valididade segura. Finas a cantu si podet, s’astigmatismu lèbiu dae cheratoconu est currègidu cun otzeras e/o lentes de cuntatu, a su sòli-tu gas-permeàbiles, comente sas chi ponet ARTVISTA.

■ In sas formas prus graves, in ue non faghet a agatare unu mèdiu mancu cun sas lentes, b’at finas sa possibili-dade de unu trasplantu de còrnea o de àteros interven-tos curretivos.

SARDIGNA

GALSI: pro ite non cumbenit ne a sos Sardos ne a sa Sardigna

GALSI est una sotziedade funda-da in su 2003 ponende paris sa Sona-trach (41,6% Algeria), s’Edison (20,8%, Frantza ), s’ENEL (15,6%, Italia), su Gruppu HERA (10,4%, Italia) e sa SFIRS (11,6%, Sardigna) cun sa finalidade de nche giùghere su gas metanu dae s’Al-geria a s’Itàlia colende·nche in Sardigna. S’ìsula nostra diat dèvere èssere atraes-sada dae su cabu de suta (Portu Botte) a su cabu de subra (Terranoa) cun unu tubu interradu de 272 km de longària.

Un caminu longu cun pagas garantzias pro sas siendas de sos Sardos.

Sa Sardigna, pro more de un modellu de isvilupu pagu rispetosu de s’ambien-te, est sa regione de s’ istadu italianu cun sas àreas incuinadas prus mannas reconnotas cun lege (425.000 de ètaras; 1/6 de totu su territòriu nostru); maca-ri gasi non si agatat dinare bastante pro fàghere mòere, comente si tocat, sas bonìficas. Narant chi subra de su tubu interradu si podet fàghere de totu, ma, a su chi previdet sa lege, si devent mantèn-nere 100 metros de rispetu a un’ala e a s’atera de su tubu. In totu sa longària de custu tubu, b’ant a èssere 38 ispètzias de vàlvulas de cuntrollu e de derivatzio-ne, dae ue podet essire gas (cun incui-namentu e àteros perìgulos) e in ue, a inghìriu b’ant a a èssere istatziones de controllu de pagu prus o mancu un’èta-ra e mesu de mannària. Su cunsòrtziu de su vermentinu de Gaddura non bi creet chi totu at a abbarrare comente a in antis in sas bìngias atraessadas dae su tubu e s’est decraradu contra a custa

òpera chi ponet in perìgulu su traballu e sas richesa chi custa produtzione ga-rantit. Su matessi perìgulu b’est pro sas siendas ambientales ligadas a sas biodi-versidades presentes in àreas marinas protetas (Tavolara e àteras) e gasi etotu est pro sos logos de sas siendas archeo-lògicas de s’istòria nostra. Nant chi ant a èssere a su mancu 1200 sos propietàrios espropiados de sos terrinos e, si s’istadu si mustrat malu pagadore comente pro sas bonìficas, b’at pagu de rìere.

Galu impromintas de isvilupu e traballu.

A pustis da belle 60 annos de im-promintas de miràculos annuntziados e de ateretantos fallimentos, paret chi nos siat beru su ditzu “su sardu lu futis una borta ebbia”. Est de custas dies sa noa de sas indàgines de sa guàrdia de finàntzia subra de su “acordu de pro-grama” de Otzana: subra 100 milliones de finantziametos, 72 sunt istados lea-dos a trampa dae impresas furisteras e sunt dèvidos torrare in segus. Gasi eto-tu, sa matessi istòria in Portu Turre, in Assèmini e Portu Vesme. Chi sas ideas siant pagu craras subra de su traballu pro su Gasli esssit a campu cando si fa-eddat de 2000 e finas a 10000 postos de traballu: su prus ant a èssere traballado-res bènnidos dae foras e pro su tempus de vida de 5 o 6 cantieris ghiados da impresas furisteras isseberadas dae sa “SNAM/SAIPEM”(controlladas ENI).

In prus, cherent incumintzare deretu a isforrograre su territòriu sardu cun su dinare (150 milliones de èuros) de sa finantziària sarda (SFIRS), macari non

s’iscat galu si, a pustis de sos iscàndu-los pro corrutzione chi ant tocadu sos sòtzios algerinos (Sonatrach), dae cud-da ala de su mare at arribbare su me-tanu. S’importante est a turmentare su logu pro fàghere colare un tubu de 8 milliardos de metros cubos prontos pro èssere impreados in sa penìsula italiana, sende chi in Sardigna non b’at una re-te pro la distribuire in sas domos. Pro fàghere un rete de distributzione sarda bi diant chèrrere prus de 20 annos; su tempus chi sas istimas narant chi at a durare su metanu algerinu!

A pustis de 30 s’abbìgiant chi su preju de gas e eletritzidade in Sardigna est prus artu.

In su 2010, s’Antitrust at santzionadu sa Butangas e sa Liquigas (22 milliones de multa) pro s’èssere postas de acordu pro mantènnere prus artu in Sardigna, a cunfrontu de s’Itàlia, su preju de su gas GPL, macari esseret produidu in s’ìsula nostra etotu. S’ENI, chi aiat iscassetadu sa trampa, s’at evitadu sa multa. A pu-stis de 2 annos, sos prejos sunt torrados a pigare sena chi nemos de sos polìticos nàrgiat nudda. Sos matessi polìticos chi s’istant cagliados girant sa Sardigna impromintende chi su preju de s’ener-gia diat falare si arribbat su metanu. Sos matessi narant chi su preju artu de s’energia est ligadu a s’acordu cuadu in-tre duos produtores (ENEL e E.ON). Faghent sa finta de no ischire chi custu preju est dèvidu a sa presèntzia de un’o-peradore dominante comente sa Sarlux chi produit unos 640 MWe (prus de su mesu de su bisòngiu nostru in una die), a prejos duplicados a cunfrontu de su mercadu, ca sunt intzentivados comen-te fonte assimilada a sas rinnovabiles. Chie pagat custo intzentivos, a fine, se-mus nois cun su “caro bolletta”.

vissente migaleddu

Lìnia GALSITRETU ALGERIA-SARDIGNALongària Cunduta 285 KmProfundidade Màssima 2824 mDiàmetru de sa Cunduta 66 cm TRETU IN SARDIGNALongària Cunduta 272 KmDiàmetru de sa Cunduta 120 cm TRETU SARDIGNA-TOSCANALongària Cunduta 280 KmProfundidade Màssima 878 mDiàmetru de sa Cunduta 81 cm

Piombino

Terranoa

TUNISIA

Sardigna

Còrsica

ITÀLIA

GERIA

Porto Botte

Koudiet Draouche

Nae ponetubos

8

GHENNÀRGIU·FREÀRGIU> 2012

libru cartonadu pro piseddos dae 3 a 6 annos f.du 10 * 10 cm / Pàginas 22 / Preju 4,5 €

BON

A N

OTE, LUN

A!

BONA NOTE, LUNA!

Mini

SALU

DE, MA

RE!

SALUDE, MARE!Mini

SALU

DE, PRADU

!

SALUDE, PRADU!Mini

SALUDE, SO

LE!

SALUDE, SOLE!

Mini

Òrdina finas in internet: www.papiros.it

In sas librerias de Sardigna

■ Cale est su mundu chi essit a campu e pintas in sas òperas tuas?

Sa vida de sos òmines e de sas fèminas. ■ in cale manera s’arte nos podet agiuare, oe, a

isvilupare sa cussèntzia natzionale nostra?S’arte nos podet fàghere petzi bene, a totus. Pro

nois, in prus, chi non tenimus perunu podere, s’arte est una manera pro difèndere s’esistèntzia nostra matessi dae un’agonia longa. Pro fàghere unu paragone, sa produtzione de tzìnema chi im-preende sa limba sarda, contant cantos de uma-nidade a nois matessi e a sos àteros. Creschimus finas abbaidende comente semus e su chi ischi-mus fàghere, sena tìmere. A nois tocat!

■ E cale est su ligàmene tuo cun s’identidade natzionale nostra?

Est pro prima cosa unu ligàmene fìsicu. Issèbe-ro in antis, sa terra e sos àrbores, traballende in su sartu cun sas manos e su corpus. A pustis tèn-gio bisòngiu de nuscos, de sonos, de sabores. E in fines de apompiare su chi bido. A bias, su chi bido no mi faghet bene, est unu dolore.

■ E cale est su ligàmene cun sa terra, cun sas matèrias de sa terra nostra?

Est unu ligàmene forte. So annos e annos chi collo terra e pedra chi impreo in sas pinturas meas. Pro mene, est motivu de alligria, de isetu in una’umanidade chi gherrat pro si megiorare. Chirco colores in sos montes de custa terra, a su puntu chi mi nche sento in intro de custa terra. Custu est meda.

■ Ite òperas ses faghende como?Como apo agabbadu unu monumentu dedi-

cadu a sos traballadores de sas minas de Lùvula. M’est praghidu a fàghere custu traballu: sunt duas figuras de terra (una giovanedda e un’òmine) isti-chidos in su muru de una pratza.

■ Ite ses pessende pro su tempus benidore de s’arte tua?

A traballare e a prenare bene su tempus chi apo, onni die.

pregontas de diegu corràine

INTERVISTA a...

« ... s’arte est una manera pro difèndere s’esistèntzia nostra matessi dae un’agonia longa »

Diegu ASPRONI

9

carrera de Guerrazzi 208100 NÙGOROTel.: 0784/37335 Fax: 0784/36299Tzell.: + 39 348 2438107

[email protected] www.assicurazionimannia.it

Mariolina Mannìa, agente de Asseguràntziassemus unu cherchu

DIEGU ASPRONI est nàschidu in Bitzi in su 1951. Pintore de friscos in sas crèsias e de murales in biddas medas de Sardigna e de foras. Impinnadu pro sa defensa de sa limba sarda e de s’identidade natzionale, est istadu vitzesìndigu de Bitzi pro bator annos, at abertu sas iscolas de tessidura, de tzeràmica, de tenores; at progetadu e abertu su Parcu Archeològicu de Romanzesu e su Museu de sos massajos. At traballadu pro tres annos in sa Mina de Sos Enatos: dae su ludu de sas galerias sunt nàschidos sos disinnos brutos, sas pinturas mannas dedicadas a sa Natzione Sarda, sas serigrafias pro sos patriotas Bascos fusilados dae F. Franco, sos manifestos pro sos operajos in gherra pro su traballu, sos incàustos e friscos ispitzigados chi ammentant su traballu de sas fèminas e de sos pitzinneddos, chentu annos a pustis de sos mortos de Bugerru. Professore in s’iscola mèdia de Thiniscole, agiuat sos pitzinnos in su laboràtoriu de tzeràmica. Cun s’agiudu de minadores e pastores, collit pedras e colores in sos montes, pro los impreare in sas pinturas a friscu.

Sas fotografias de custas pàginas sunt de Massimiliano Caria de S’Alighera

« Chirco colores in sos montes de custa terra »

10


LIMBA BASCA: modellu pro àteras minorias de Europa ■ Rapresentantes de polìtica linguìstica de Navarra, Paisu Bascu e Acuitània (Frantza) ant pedi-

do su 29-2-12 in su Parlamentu Europeu apoju pro s’euskera e sa promotzione sua comente lim-ba modellu pro àteras limbas minoritàrias de sa UE. Sa vitzecussigera de Polìtica Linguìstica de su Guvernu Bascu, Lourdes Auzmendi at naradu a sos giornalistas: “Semus bènnidos a presenta-re chi s’esperièntzia nostra de traballu pro s’euskera podet èssere unu modellu de recùperu de una limba, cun su cunsensu polìticu e cun s’isfortzu de totu una sotziedade”. Comente mustra, at presentadu unos cantos progetos, comente su tradutore automàticu castiglianu-euskera.

S’AligheraPublicadu in Bartzellona su CD “Lo País Meu (Cançons de l’Alguer. 50 anys)”

Dae pagu ant publicadu in Cata-lugna su discu cumpatu “Lo País meu (Cançons de l’Alguer: 50 anys)”. Si nd’est interessada sa sotziedade discogràfica de cabbale Picap. Su discu collit sas cantzones aligheresas istòricas de sos annos 60. Est un’editzione digitale e rimasterizada de sos discos origina-les registrados in Bartzellona dae su “Grup Coral de l’Agrupació Catalana d’Itàlia” in sos annos 62 e 63, cun sas boghes de Sandra Avagnina, Rita Cao, Lluciana Sari e Pasqual Gal·lo. Su “Grup Coral” fiat formadu dae Bastià Caneo, Antoni Cao, Pasqual Cao, Francesc Chessa e Mario Sari. In prus b’est su di-scu chi at registradu a sa sola Lluciana Sari in su 1981.

Su discu at leadu su tìtulu dae sa cantzone prus emblemàtica iscrita

dae su cumposidore Antoni Cao, chi dae pagu sa tzitade de S’Alighera l’at dedicadu una pratza: “Lo País Meu”. De custu matessi autore si podent ascur-tare finas àteras cantzones populares meda in S’Alighera, comente “Lluna plena”, “Collidora d’oliva”, “Cant de pri-mavera”, “Pescador de bogamarí” o “Bella Alguer”. De Pasqual Gal·lo sunt sos cumponimentos “La verema” e “Rosa Ardenta”. Si podet finas ascurta-re sa cantzone “Tardeta d’abril” de su poeta aligheresu famadu Rafael Sari, cun sa boghe de sa neta Lluciana e sa mùsica de Isabel Montanari.

Comente at iscritu su cantante ali-gheresu Claudio Gabriel Sanna, in unu de sos testos prus interessantes de su discu: “Sunt cantzones de autore, can-tadas cun boghes netas e apassiona-das, arrangiadas cun chitarras e taste-ras eletrònicas, cun s’istile tìpicu de sa música italiana de cussos tempos, chi oe nos podet pàrrere curiosu o insòlitu pro sa mùsica populare [...]. Cantzones

chi, in su tempus relativamente curtzu de 50 annos, sunt giai parte integrante de sa traditzione e de su repertòriu de como, meu e de sos collegas alighere-sos meos, cando nos presentant in unu cuntzertu in S’Alighera e in Catalugna”.

Tocat a ammentare, comente at iscri-tu su giornalista catalanu Joan Gala, chi sos aligheresos chi viagiaiant in Calalugna pro cantare sas cantzones in aligheresu fiant controllados a distintu dae su regìmene de sa ditadura fran-chista de tando, chi proibiat cale si siat espressione pùblica in catalanu, francu

in àmbitu folclòricu. Tando, petzi pro su fatu de s’espressare in sa limba pròpia e pònnere su costùmene catalanu, in prus de si pònnere in petorras una fa-sca cun sas bator barras e su nùmene de sa tzitade “Alghero”, colaiamus in sa “Jefatura Superior de Policia” de sa Via Laietana, 43. Pro bonaura teniamus su passaportu italianu, faghende meravi-giare sos politzotos ispagnolos, chi no ischiant chi in Sardigna si faeddaiant su catalanu.

Su discu si podet agatare, in prus de sas butegas prus importantes de S’Alighera e de Catalugna, in formadu digitale, in sas mègius butegas de di-stributzione e ascurtu de mùsica lega-le de totu su mundu. Cun s’iTunes, est disponìbile in “deluxe version”, cun su librete digitale de su discu in formadu eletrònicu, chi b’at testos de Danie-la Sari, Claudio Gabriel Sanna e Joan Gala, e fotografias medas de sas vìsitas chi su Grup Coral faghiat in Catalugna in sos annos sessanta.. ■

Chentu annos de sa setzione filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos (IEC)

A pustis de sa creatzione de s’Istitu-tu de Istùdios Catalanos in su 1907 (chi sos chentu annos sunt istados festados dae pagu), s’Amministratzione Provint-ziale de Bartzellona aiat aprovadu, su 14 de freàrgiu de su 1911, a proposta de su presidente Enric Prat de la Riba, unu programa de ampliamentu pro creare duas setziones noas: sa Setzio-ne Filològica e sa Setzione de Sièntzias.

Sos primos cumponentes de sa Setzione Filològica, chi s’est riunida pro sa prima bia su 9 de maju de su 1911,

sunt istados Antoni M. Alcover —pre-sidente—, Josep Carner, Frederic Cla-scar, Pompeu Fabra, Àngel Guimerà, Joan Maragall e Lluís Segalà.

S’annu 2011 rapresentat, pro sa Setzione Filològica, su cumintzu de tres grandu cummemoratziones liga-das a pare, ca in su 2012 sunt sos otan-ta annos de su Ditzionàriu generale de sa limba catalana de Pompeu Fabra e de sas Normas de Castelló (1932), chi costituint su referente normativu cum-partzidu cun sa sotziedade valentzia-na, e, ocannu chi benit, in su 2013, ant a èssere sos chentu annos de su primu grandu referente normativu de totu sos territòrios de limba catalana: sas Normas ortogràficas de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.

In custu ratu de tempus, intre su 2011 e su 2013, b’at, duncas, una sèrie

de atividades cummemorativas in totu sos territòrios de limba catalana e a livellos diferentes, dae cussos, in s’ispetzìficu, prus istitutzionales e aca-dèmicos, finas a cussos a caràtere prus populare e partetzipativu, cun sa fina-lidade chi totus

• reconnoscant s’importàntzia de sa vitalidade e sa creatividade espressiva de sa limba catalana in sa sotziedade de oe,

• iscant ite est, ite faghet e pro ite est ùtile pro sa sotziedade un’ acadèmia de sa limba in su sèculu 21,

• cumpartzant una visione crara de sa cumplementariedade intre su mo-dellu de limba comuna o istandard pròpia de sos impreos pùblicos e sas variedades regionales o locales de cada unu de sos territòrios.

Sos atos inaugurales de sos chentu

annos los ant fatos in su mese de abri-le de su 2011 in Bartzellona e Palma, mentovende sas duas grandu figuras de Antoni M. Alcover e Pompeu Fabra. Ocannu b’ant a èssere àteros atos in totu sos territòrios de limba catalana, a s’ispissu in collaboratzione cun àteras istitutziones e entes. Si nde dat infor-matzione e si nde podet connòschere su calendàriu in s’ispàtziu de sas Ativi-dades de custa pàgina etotu.

In S’Alighera, su 9-10 de martzu, in su Teatru tzìvicu, b’at a àere sa parte “sarda” de sa cummemoratzione.■

JOAN ELIES ADELL PITARCh Lìtera dae ...ESPAI LLULL, Via Columbano, 4, 07041 L’Alguer / S’Alighera tel. 079-983498

“LO PAIS MEU (Su logu meu)”

LIMBA CATALANA

+ + =mèndula pigiolu de arantzu mele

ARANTZADA NUGORESA!

ANTICA FABBRRICA DEL DOLCE NUORESE / Giai dita Guiso dae su 1886 de Pala Giovanni N.A. & C. - s.a.s. / carrera de S.Croce, 4 / 08100 NÙGORO Tel : 0039 0784231238 / 0039 329 4922048 / [email protected] / www.aranzada.it

si la gustas non ti nche nd’ismèntigas

11

Tzeràmicas artìsticas SaleP.tza de Villamarina 8 | 07028 LUNGONI (OT)tzell.: 3386065802 | [email protected]

Bogamus a campuformas de ispantudae sa terra nostra

LIMBA SARDA

SOS SAMIS DE NORVÈGIA: imparare dae Israele ■ Rapresentantes de sa minoria Sami de Norvègia sunt an-

dados in freàrgiu a s’Universidade Ebràica de Gerusaleme pro imparare comente imparant s’ebràicu a sos istudentes de totu su mundu. S’idea est de aplicare sos mètodos de imparòngiu issoro pro afortire sa limba Sami in perìgulu, pro la colare a sas levas noas. Sos istudiados càrculant chi sunt 100.000 sos Samis chi istant in Lapònia, unu territòriu de su nord de Euro-

pa chi si nche leat parte de Norvègia, Finlàndia, Isvètzia e Rùssia. A pàrrere de su capu de sa dele-gatzione Kevin Johansen: “... est mègius pro noiss a bènnere a Israele, ca sos Israelianos sunt sos espertos [...] Cherìamus imparare dae sos mègius e duncas amus detzìdidu de bènnere a inoghe.” In sa fotografia, su presidente Prof. Menachem Ben-Sasson de sa UEG e Kevin Johansen.

“Iscrie una lìtera a sos 3 Res”, 20 annos pro sa limba sarda

Ocannu, chentinas de pitzinnos de sas iscolas elementares de cada chirru de Sar-digna ant leadu parte a su cuncursu Iscrie una lìtera a sos Tres Res, festadu (pro su de 20 annos!), paris cun maistras, babbos e mamas, in Garteddi su 6 de ghennàr-giu de su 2012. In totu custos annos, su Cuncursu, promòvidu dae sas editziones Papiros e ideadu dae Diegu Corràine, at viagiadu in sas biddas de sa Sardigna de mesu, cumintzende in Ulìana e sighende in Ovodda, Ortzai, Nùgoro, Onieri, Ora-ne, Biddamanna, Fonne, Lùvula.

Sas finalidades de su Cuncursu: torrare a festare sa Pasca de sos Tres Res e agiua-re sos piseddos de sas iscolas elementares a istimare e afortire sa limba sarda, sunt istados in parte cumpridos. Oramai b’at arribbadu prus de 12.000 lìteras iscritas in cale si siat variedade de su sardu, sinnale chi sos iscolanos istimant su sardu, sende chi sunt semper de mancu sos chi lu con-noschent e l’ischint faeddare bene. Si sos pitzinnos minores no ant a sighire a faed-dare in sardu, sa limba nostra natzionale no at a tènnere tempus benidore. Su Cun-cursu at a sighire in àteras biddas. Iscrie

una lìtera a sos Tres Res est faghende sa parte sua ma non bastat. Duncas, tocat a sas famìlias a “torrare a sa limba” , impa-rende su sardu a sos fìgios, e s’iscola devet propònnere su sardu comente matèria e comente limba pro imparare sas matèrias curricolares.

In s’editzione de su 2012, organizada dae sa Comuna de Garteddi, dae Papiros e dae s’Unicef, sunt istados premiados: Andrea Andronachi (Monte), Sarvadore Caggiu (Garteddi), Elisa Carboni (Gar-teddi), Sebastianu Carzedda (Bitzi), So-fia Chisu (Orosei), Gianfranca Cossellu (Bitzi), Luciano Daga (Lùvula), Giara Desole (Ìtiri), Andrea Grispu (Durgali), Paoleddu Manca (Irgoli), Gabriele Mastio (Garteddi), Alessio Meloni (Ìtiri), Assun-ta Mereu (Biddamanna), Martina Monne (Durgali), Emanuelle Lai (Irgoli), Aurora Murgia (Nughedu S. Nicola), Giuanna Pinna (Lùvula), Maria Giuanna Rodri-guez (Garteddi), Michela Rojch (Garted-di), Gabriele Saba (Biddamanna). Una mentzione est istada dada finas a sa 5B de s’Iscola primària / Istitutu Cumprensivu de Tiesi. EJA

Su sìmbulu de su Cuncursu, leadu liberamente dae su libru NADALE, illustradu dae Claude Delafosse, testu de D. Corràine, Papiros 1990

Fotografias de sa de 20 editziones, in Garteddi [FOTOS DE LUIGI FERRACANI]

12


M’agradat ca est sa limba de sa terra mia e pro cussu deo l’intendo mia.

M’agradat finas ca est una limba cun istòria meda, cun paràulas pùnicas, latinas, ca-talanas, ispagnolas, e custu misturu de culturas e limbas mi tirat meda.

Su sardu m’agradat ca ascurtende sos mannos faeddende in sardu potzo connòschere cosas medas de s’antigòriu de sa Sar-digna e cosas medas de sa traditzione nostra chi a dolu mannu si sunt perdende.

Però sa tecnologia nos podet agiuare: in Internet b’at sitos medas chi impreant sa limba sarda e si podet agatare gente meda interessada a iscrìere e a megiorare su sardu. In Facebook sunt nàschidos grupos chi s’interessant de limba sarda e chi podent agiuare a gòvanos che a mie a iscrìere e a faeddare in sardu.

Ma, prus chi no àteru, tocat a isfrutare sa possi-bilidade de imparare “in intro” de una comunidade chi faeddat in sardu e cada ocasione. Sorre mea, Giùlia, faeddat in sardu mègius de mene, ca issa istat in Ùsini dae cando teniat duos annos et ada sempre vividu in contattu istrintu cun giaja mea Concetta chi li faeddaiat totu in sardu. Cando nos iscriimus in chat lu faghimus in sardu, una pràti-ca bona meda chi agiuat a megiorare e finas a im-parare. Deo creo chi totus si devent isfortzare pro mantènnere su sardu in vida, faghende cadaunu sa parte sua: sas familias, s’iscola e su guvernu.

giuanne maria dettori

LIMBA SARDA

DIE DE SA MEMÒRIA: 27 de Ghennàrgiu, “Iscarpas in su Danùbiu” ■ Sos artistas Gyula Pauer e Can Togay ant creadu in Budapest custu memoriale, in s’oru de

su Danùbiu, pro ammentare sas pessones ochìidas dae su Nyilaskeresztes Párt - Hungarista Mozgalom, su partidu nazista ungheresu, durante sa segunda gherra: unas 15.000 pesso-nes, su prus ebreos. In prus de sos 80.000 imbiados a sos campos de cuntzentramentu. Custa òpera ammentat su chi capitaiat a beru: sos ebreos, giutos a su Danùbiu, si deviant iscurtzare e moriant cun una balla in conca. Ruiant a su riu chi si nche lo tragiaiat sena lassare sinnale perunu. Su memoriale, cun 60 parigas de iscarpas de ferru, est collocadu in su chirru de Pest.

Mancat galu sa ratìfica italiana a sa Carta europea de sas limbas

In ocasione de su viàgiu in Sardigna de su presidente de sa Repùblica Italiana Gior-gio Napolitano, su Comitadu pro sa limba sarda l’at imbiadu una lìteras in ue narat fi-nas chi “sas violatziones de sa Cunventzio-ne europea dae parte de sa Repùblica ita-liana a cunfrontu de sa minoria natzionale sarda, cun una emergèntzia in su mundu de s’iscola, de s’Universidade e de sos mèdios informativos, sunt graes meda e evidentes, a su puntu chi su Comitadu est ammaniende unu ricursu a su Cussìgiu de Europa pro sas violatziones de sos deretos tzivile e linguìsticos de sos Sardos”.

Su Comitadu “cunsìderat negativamente su fatu chi s’Istadu italianu, sende chi l’at firmada in su 2000, no at galu ratificadu sa Carta Europea de sas Limbas aprovada in Istrasburgu in su 1992’’.

‘’Sa ratìfica mancada —crarit sa lìtera a lettera— rapresentat un’ostàculu pro s’atuatzione prena de s’artìculu 6 de sa Carta Costitutzionale chi como est posta in pràtica petzi in profetu de sos grupos linguìsticos amparados dae tratados in-ternatzionales, comente sos sudtirolesos de su Sud-Tirolu, sos frantzesos de Badde de Aosta e sos Islovenos de su Friuli. Sa minoria istòrica sarda, reconnota cun sa Lege 482/99, godit in realidade de una pro-tetzione minore e duncas est discriminada sende chi intrat a tìtulu prenu in sos dispo-nimentos de sa Carta Costitutzionale’’. Sa lìtera a su presidente Napolitano cun-cruita narende chi sa ratìfica de sa Car-ta diat agiuare su sardu a èssere prus forte e presente in sas iscolas, in s’uni-versidade, in sos mèdios informativos, in sa sanidade e in totu sos entes.■

Sa Sotziedade pro sa Limba Sarda tenet 25 annos!

Su 16 de ghennàrgiu de su 1987, naschiat in Casteddu sa Sot-ziedade pro sa Limba Sarda. Sos fundadores sunt istados Màssimu Pittau, Diegu Corràine, Fernandu Pilia, Antoni Cossu, Màriu Vàrgiu, Marinella Lő rinczi, Efis Serrenti, Austinu Cannas, Antonello Satta, Pipinu Bàrranu, Antoni Lèpori.

Sa proposta de fundare una Sotziedade pro su sardu fiat nàschida dae un’idea de Diegu Corràine in ocasione de su seminàriu organizadu, a fines de su 1986, dae su chi tando fiat assessore de sa cultura de sa provìntzia de Casteddu, Efis Serrenti, dedicadu a su tema de s’iscritura, de s’unidade e de s’ammodernamentu de sa limba sarda.

Presidente de sa SLS est istadu Màssimu Pittau e segre-tàriu Diegu Corràine. Pustis de unos cantos annos, presi-dente fiat devènnidu s’iscritore Antoni Cossu, segretàriu fiat abbarradu Diegu Corràine, chi tenet galu su matessi incàrrigu.

Ma dae su primu mamentu aiant sighidu sas ativida-des e sas finalidades de sa SLS finas Giuanne Lilliu, Diegu Are, e àteros amigos de sa limba sarda, de tando e de como.

Sa finalidade prima de sa SLS est sa de “promòvere, ampliare, difùndere e abbalorare cun cale si siat mèdiu sa connoschèntzia e s’impreu de sa limba sarda”. In an-nos e annos, sa SLS est istada su puntu de referèntzia de sas elaboratziones e gherras in favore de s’unidade e de s’ufitzialidade de sa limba sarda. E custu lu faghiat cun deghinas de cunferèntzias, seminàrios, in deghinas de biddas de Sardigna. Si podet nàrrere chi sa SLS at inau-guradu sa traditzione de faeddare in sardu in pùblicu, cosa rara finas a tando. E at finas eredadu sa traditzione e sas ideas de su Comitadu de sa Limba Sarda chi aiat sestadu e promòvidu sa lege de initziativa populare pro s’atuatzione de s’art. 6 de sa Costitutzione de sa RI e su reconnoschimentu de sa Minòria linguìstica sarda.

Ma sa SLS West finas sa sotziedade chi at dadu fortza a su protzessu de istandardizatzione de sa limba sarda, cu-mintzadu cun su seminàriu internatzionale “Presente de sas limbas minoritàrias e problemas de sa normalizatzio-ne issoro”, su 25-9-88, in Santulussùrgiu, e culminadu in su 2001 cun sa LSU e in su 2006 cun sa LSC. EJA

M’agradat su sardu ca... est una limba misteriosa càrriga de istòria

Dae sàbadu 19 de santandria de su 2011LIBRERIA MONDADORIde Pier Franco Faddaest in carrera de Tola 11(contonada de Cursu Garibaldi)NÙGORO.

Unu logu in ue si podentcomporare libros in sardu,

italianu e àteras limbas.Una sala in ue presentamuslibros, pessonàgios e ideas.

Unu locale in ue ti podes finaspasare, bufende o mandighende.

Cafè Literàriu “Atene Sarda”

GIUANNE MARIA DETTORI est nàschidu in Roma , ma a 11 annos est andadu a istare, cun babbu e mama sardos, a Ùsini (SS). Laureadu in Tàtari in inglesu e tedescu, at viagiadu in Europa pro istudiare e trabal-lare insinnende inglesu e italianu. Como insinnat italianu in s’Universi-dade de Syracuse in s’Istadu de New York.

SS

13

LIMBAS

CURDOS : pro sa libertade de Öcalan ■ Bìndighi militantes curdos (chimbe sunt fèminas) ant

cumintzadu in freàrgiu, in Istrasburgu, un’isciòperu de su fàmene “illimitadu”, in sa crèsia de S. Maurìtziu, pro pedi-re sa liberatzione in Turchia de su capu de su Partidu de sos Traballadores de su Curdistàn (PKK) Abdullah Öca-lan. Unos 150 manifestantes sunt andados in dae in antis de su Cussìgiu de Europa pro agiuare sos iscioperantes.

Cadaunu bestiat sa camisa in ue fiat iscritu “Libertade pro Öcalan, istatutu pro su Curdi-stàn, isciòperu de su fàmene illimitadu”. Sos ativistas pediant finas chi su matessi Cussìgiu imbiet a Istànbul espertos de su Comitadu pro prevènnere sa tortura (CPT) pro nd’ischire de sas cunditziones de salude de Öcalan, chi no at retzidu peruna vìsita dae prus de sete meses.

In Libreria, ALTAN

in sardu

ALTANEd. Papirosf.du 15 * 15 cmPàginas 18Preju 5,5 €

www.papiros.it

21 de Freàrgiu: “Su plurilinguismu pro un’educatzione inclusiva”

Nelson Mandela naraiat chi «a faeddare a calicunu in una limba chi cumprendet permitet de nche cròmpere a su cherbeddu suo, ma a li faeddare in sa limba mater-na sua cheret nàrrere a nche cròmpere a su coro suo». Sa limba de su pessamentu nostru e de sas emotziones nostras est su bene nostru prus de valore. Su plurilin-guismu est s’alliadu nostru pro assegurare un’istrutzio-ne bona a totus, promòvere s’inclusione e gherrare con-tra a sas discriminatziones. Su fràigu de unu diàlogu beru suponet su rispetu de sas limbas. Cada rapresen-tatzione de una vida mègius, cada aspiratzione a s’isvilu-pu s’espressat in una limba, cun paràulas pretzisas pro li dare vida e pro la comuni-care. Sas limbas sunt su chi semus; a las difèndere cheret nàrrere a difèndere a nois etotu.

S’UNESCO sunt 12 an-nos chi est festende sa die internatzionale de sa limba materna e est operende in favore de sa diversidade lin-guìstica. Custa editzione 13

est dedicada a su plurilin-guismu pro un’educatzione inclusiva. Sos traballos de sos istudiosos e sos efetos de sas polìticas de agiudu a su plurilinguismu ant di-mustradu su chi sas popu-latziones pertzepiant giai in manera intuitiva, est a nàr-rere chi sa diversidade lin-guìstica faghet cunsighire prus in presse sos Obietivos de Isvilupu de su Millènniu, mescamente sos obietivos de s’Istrutzione pro Totus. S’impreu de sa limba mater-na in sas iscolas rapresentat una aina poderosa contra a s’analfabetismu. Ma a nche tramudare custa veridade a sa realidade de sas àulas est unu disafiu. Sas limbas maternas de sas populatzio-nes esclùdidas, comente sos pòpulos indìgenos, a s’ispis-su non sunt carculadas dae sos sistemas educativos. Si si permitet de istudiare, dae cando unu est minore me-da, in sa limba materna sua, e deretu in àteras limbas, natzionales, ufitziales o àte-ras, si promovet s’egualidade e s’inclusione sotziale.

Sa chida dedicada dae s’

UNESCO a s’imparòngiu nòmade at dimustradu chi s’impreu de sas tecnologias mòbiles in su campu edu-cativu est unu motore pro s’educatzione inclusiva. Si si cumbinant cun su plurilin-guismu, custas tecnologias multìplicant sa capatzida-de nostra de atzione. Tocat a las isfrutare cantu prus chi si podet. Sa leva nostra disponet de mèdios de co-municatzione noos e de un’ispàtziu pùblicu mundia-le nou creadu dae internèt; non podet bajulare un’im-poverimentu de sos idio-mas.

Sa diversidade linguìstica est su patrimòniu comunu nostru. Si tratat de unu pa-trimòniu dèbile. De prus de 6.000 limbas chi si fa-eddant in totu su mundu, belle su mesu podet dare chi iscumpàrgiat dae inoghe a s’agabbu de su sèculu. S’At-lante UNESCO de sas lim-bas de su mundu in perìgu-lu rapresentat s’itineràriu de custa luta. Sa pèrdida de un’idioma est un’impove-

rimentu pro s’ Umanidade, una torrada in palas in sa defensa de su deretu de cada pessone a èssere ascurtada, a imparare e a comunica-re. Gasi etotu, cada idioma inserrat in sesi unu patri-mòniu culturale chi ismàn-niat sa diversidade creadora nostra. Custa diversidade culturale est importante co-mente sa biodiversidade in natura. Sunt unidas in ma-nera intrìnseca. Unas can-tas limbas de sos pòpulos indìgenos inserrant in sesi connoschèntzias subra de sa biodiversidade o subra de sa gestione de sos ecosiste-mas. Custu potentziale lin-guìsticu est unu motore de isvilupu sustenìble chi mèri-tat a lu cumpartzire; s’U-NESCO cheret duncas su-taliniare custu messàgiu, in s’annu chi si faghet in Río de Janeiro sa Cunferèntzia de sas Natziones Unidas subra de s’Isvilupu Sustenìbile.

Sa vitalidade de sas lim-bas dipendet dae totu sos chi las faeddant e si dant de ite fàghere pro las difèn-dere. S’ UNESCO lis torrat gràtzias, a custas pessones, e faghet a manera chi, in s’e-laboratzione de sas polìticas educativas, de isvilupu e de coesione sotziale, si tèngiat contu de sa boghe issoro. Su plurilinguismu est una sien-da bia; tocat a li cunsentire un’impreu chi torret a profe-tu de totus.

irina bokovaDiretore generale de s’UNESCO

Billetes de postale in Nùgoro

Oramai sunt annos chi in Nùgoro si podet viagiare in sos autobùs de tzitade com-porende sos billetes bilìngues imprentados dae sa ATP. Sin-nale chi “in sardu si podet”, impreende su sardu in mane-ra ufitziale, sena dèvere paga-re costos in prus. Pro ite non proponimus a àteros entes chi fatzant sa matessi cosa?

In sardu si podet!die internatZionale de sa limba materna / sa de 13 editZiones

14


LIMBAS: National Geographic e sos “Ditzionàrios chi faeddant” ■ Cada 14 dies, una limba de su mundu morit, a pàrrere de sos espertos. Pro custu, Na-

tional Geographic at bogadu in Internet “Talking Dictionaries” pro dare a sos internàutas sa possibilidade de connòschere calicuna de custas limbas disconnotas o abbandonadas. “Sas comunidades linguìsticas minores ant fatu un’issèberu farsu intendende chi sa limba issoro fiat istada superada e chi teniant bisòngiu de bi rinuntziare pro intrare in sa moderni-dade”, at naradu David Harrison (>), linguista, diretore de su progetu. Custu est su ligàmene de “Talking Dictionaries”: http://travel.nationalgeographic.com/travel/enduring-voices/

LIBROS TZÌNEMA

«Fidele a sos printzìpios»Su modellu de Alfons Benedikter

In ocasione de su primu an-nu dae sa morte de Alfons Be-nedikter (1918-2010), sa figura de custu grandu òmine polìticu, architetu de s’autonomia sudti-rolesa, l’ant torrada a ammen-tare in una regorta de iscritos interessante, Den Grundsätzen treu geblieben. Alfons Bene-dikters Wirken für Südtirol im Spiegel der Erinnerung (Fidele a sos printzìpios. S’impinnu de Alfons Benedikter pro su Südti-rol in sos ammentos de chie lu connoschiat).

Su volùmene, cuidadu dae Thomas Benedikter (su de tres de sos ses fìgios), collit cuntri-butos medas de pessones ligadas a Benedikter dae raportos polìti-cos, familiares o culturales. Sos autores sunt Alfons Benedik-ter, Hans Benedikter, Norbert Dall’Ò, Rosa Fran-zelin-Werth, Henriette Klier, Eva Klotz, Egon Kühebacher, Helene Oberrauch, Reinhard Olt, Peter Ortner, Konrad Palla, Giorgio Pasquali, Gennaro Pellegrini, Oskar Pe-terlini, Josef Rampold, Martin Schweiggl, Adolf Spitaler, Mar-tha Stocker, Heinz-Siegfried Strelow, Peppi Tischler, Paolo Tonelli e Friedl Volgger.

B’at finas un’intervista cun Be-nedikter fata dae Georg Schede-reit e Helmut Lechthaler.

Sos cuntributos sunt totus in

tedescu francu sos tres firmados dae italianos.

Si notant mescamente sos de Heinz-Siegfried Strelow, chi marcat sa sensibilidade ecolo-gista de Benedikter, e sos de-dicados a sa mugere Waltraud Noldin, fìgia de Josef Noldin, s’avogadu eròicu de Salorno chi aiat organizadu sas iscolas clandestinas tedescas durante sa ditadura fascista. A propòsitu de custa figura importante a be-ru, a dolu mannu disconnota in Itàlia, Thomas Benedikter at cu-idadu su libru Josef Noldin. Ich will nicht Gnade, sondern Recht (Athesia, 1999).

Cumponente de unos cantos organismos amministrativos locales, figura tzentrale de su Südtiroler Volkspartei (SVP) e pustis fundadore de s’Union für Südtirol, Alfons fiat un’ òmi-ne cumpetente e determinadu, lùghidu e passionale in su ma-tessi tempus. Si oe s’autonomia sudtirolesa est unu modellu chi s’istùdiat in totu su mundu, si Bozen istràngiat unu de sos isti-tutos ispetzializados prus valo-rosos chi tratant custos temas, devimus torrare gràtzias finas a custu visionàriu mentifine.

alesandro michelucci

* www.prokopp-hechensteiner.com

Turkish passportSos diplomàticos turcos chi ant sarvadu ebreos in sa segunda gherra

In custa pellìcula-documen-tàriu de 91 min. chi at otentu unu prèmiu finas in Cannes, Turkish Passport, su regista Arliel contat s’istòria de diplomàticos imbia-dos a ambasciadas e consolados turcos in istados europeos dife-rentes, chi ant sarvadu ebreos me-das durante sa Segunda gherra.

In base a sos contos de sos te-stimòngios, Turkish Passport im-preat finas documentos, iscritos istòricos e filmados de repertòriu, pro contare custa istòria de sarva-mentu agabbada bene e pro boga-re a campu sos eventos de cussa època.

Sos diplomàticos, dande pas-saportos turcos, no ant sarvadu petzi ebreos turcos ma finas ebre-os istràngios cundennados a una morte segura. Produtzione: İNTERFİLM İSTANBUL Diretore: Burak Arlıel. Iscritu dae: Deniz Yesilgun, Gokhan Zincirlimba: frantzesu, turcu, inglesu

“Sa limba nostra est lìberae bi podimus nàrrere su chi nos paret”

Fotocòpia custa parte de sa pàgina. Pustis iscrie una frase in favore de sa limba sarda in intro de sa NUE e imbia·la a:PAPIROSc. de Lombardia 44a08100 NÙGORO NUA sas 30 frases mègius amus a imbiare unu libru de badas in sardu. Amus a publicare sas 10 mègius. Ammenta de pònnere finas su nùmene, sambenadu e indiritzu tuo.

ALGERIA 1962/2012: 50 annos de indipendèntzia. Su cuntributu de sos BèrberosSu 18 de martzu de su 2012 nch’ant a èssere colados 50 annos dae sos acordos de Evian, chi ant postu sas paghes e s’agabbu de sa gherra de liberatzione algerina (1954-1962), cunsentende sa nàschida de sa repùblica indipendente. Su cuntributu de sos Bèrberos a sa gherra pro s’indipendèntzia est connotu pagu a beru, mescamente in Itàlia. Custas sunt unas cantas òperas reghentes dedicadas a s’argumentu:

■ Abane B., L’Algérie en guerre: Abane Ramdane et les fusils de la rébellion, L’Harmattan, Paris 2008. / www.harmattan.fr

■ Arabi M., Eclats de vie, Tiwizi Production, Paris 2011 / [email protected]

■ Belaïd A., Abane Ramdane et les fusils de la rébellion, L’Har-mattan, Paris 2008. / www.harmattan.fr

■ Boulanger J., L’impossible choix: Un Kabyle pendant la guer-re d’Algérie, L’Harmattan, Paris 2008./ www.harmattan.fr

■ Bouraoui H., Paris berbère, Éditions du Vermillon, Ottawa (ON) 2011 [romanzu] /www.leseditionsduvermillon.ca

■ Caillat M., Femmes berbères dans la guerre d’Algérie, Awal Grand-Lyon, Lyon 2009. / http://awalgrandlyon.blogspot.com

■ Harbi M., Stora B. (cuidadu de), La guerre d’Algérie, 1954-2004: La fin de l’amnésie, R. Laffont, Paris, 2004/www.laffont.fr

■ Ilahiane H., historical Dictionary of the Berbers (Imazighen), Scarecrow Press, Lanham (MD) 2006. / https://rowman.com/Scarecrow

■ Kheffache M. -A., Une enfance kabyle: Pendant la guerre d’al-gerie de 1955 a 1958, L’Harmattan, Paris 2005. / www.harmattan.fr

■ Mahfoufi M., Chants kabyles de la guerre d’indépendance. Algérie 1954-1962, Atlantica-Séguier, Paris 2002/www.atlantica.fr

■ Mebtouche A., histoire d’un berger de Kabylie pendant la guerre d’Algérie, L’Harmattan, Paris 2007. / www.harmattan.fr

■ Mehenni F., Algérie: La question kabyle, Michalon 2004/www.michalon.fr

■ Sadi S., Amirouche: Une vie, deux morts, un testament, une histoire algérienne, L’Harmattan, Paris 2010. /www.harmattan.fr

■ Si Hadj Mohand A., Memoires d’un enfant de guerre. Kabylie (Algérie): 1956-1962, L’Harmattan 2011/www.harmattan.fr

■ 1954-1962. La guerre d’Algérie: L´histoire et la mémoire, “Les cahiers de L’Express”, 11, mars 2012./www.lexpress.fr

■ Algérie, 50 ans d’indépendance, “L’Humanité”, hors-série, mars 2012/www.humanite.fr

■ Algérie 1954-1962, la dernière guerre des Français, “Science & Vie”/”Guerre & Histoire”, 1, mars 2012. /www.science-et-vie.com

■ Algérie, 1954-2011. histoire et espérances - “Manière de voir”, 121, février-mars 2012./www.monde-diplomatique.fr/mav/121/

■ Guerre d’Algérie. Mémoires parallèles, “Le Monde”, hors-série, février 2012/http://boutique.lemonde.fr/hors-serie-monde-guerre-algerie.html

■ harkis 1962-2012: Les mythes et les faits, “Les Temps Moder-nes”, 666, novembre-décembre 2011/www.gallimard.fr

LIBROS: limbas e natziones Sinnalados dae Alessandro Michelucci www.popoliminacciati.org

EN CATALÀ

ENTREVISTA amb...Diegu ASPRONI, pintor

■Qual és lo món que tu pintes en les tues obres?

Les vides d’homes i dones. ■De quala manera l’art mos pot

ajudar avui a desenvolupar la nostra consciència nacional?

L’art pot fer-nos només bé, a tots. Per a mosaltros que no tenim el po-der, l’art és una forma de defendre la nostra existència mateixa d’una llonga agonia. L’art, com lo cinema en llengua sarda, mos fa una de-scripció de parts d’humanitat, i mo-saltros tenim de creixir i aprendre mirant com sem i lo que fem, sense

por. Depèn de mosaltros! ■I com és la tua relació amb la

nostra identitat nacional?En primer lloc és un lligam físic.

Jo tric primer, la terra i los arbres, treballant en camp obert amb les mans i lo cos. Lego tenc menester d’olors, sons i sabors. En fi tenc de mirar lo que veig. A vegades lo que veig no me fa bé. És una dolor.

■Quala és la connexió amb la terra i los materials de la nostra terra?

És un vincle assai fort. Són assai anys que acumul terra i pedres que ampr en los meus quadres. Per a mi, és font d’alegria, l’esperança d’una

humanitat que lluita per se millo-rar. Cerc los colors i les muntanyes d’aqueixa terra, fins al punt de me sentir a dins d’ella. Això és assai im-portant per a mi.

■Qui treballa estàs fent ara?He acabat un monument dedicat

als miners de Lùvula. M’és agradada tant aquesta obra: dues figures de terracota (una minyona i un home) encastades a la paret d’una plaça.

■Cosa penses del futur de la tua art?

Vull treballar bé i omplir lo temps que tenc, cada dia.

preguntes de diegu corràine

DIEGU ASPRONI és nat a Bitzi (província de Nùgoro) l’any 1951. És un pintor d’ afrescos a les iglésies i murales en molts països de Sar-denya. Treballa per la defensa de la llengua sarda i de la identitat nacional. És estat as-sessor del municipi de Bitzi per quatre anys

i ha inaugurat escoles de teixidura, terraco-ta i cant a tenor. Ha dissenyat i inaugurat lo Parc Arqueològic de Romanzesu i lo Museu dels campanyols. Ha treballat per tres anys a la minera de Sos Enatos: de la terra de les sues galeries són nats los sous dissenys, les

pintures de gran format dedicades a la Nació Sarda, les serigrafies per als patriotes bascos afusellats de Francisco Franco, los cartells dels treballadors en lluita per al propi tre-ball, los encàustics i afrescos que recorden lo treball de les dones i dels minyons, cent

anys després de les morts de Bugerru. És pro-fessor a l’escola mitjana de Thiniscole i ajuda los minyons al laboratori de ceràmica. Amb l’ajuda dels miners i pastors, reculli pedres i colors de les muntanyes, per usar-los en los sous afrescos.

La presència del català a Sardenya data a partir de la colonització catalano-aragonesa, que va començar amb el Regne de Sardenya i Còrsega con-stituït pel papa Bonifaci VIII al 1297, després de la conquesta dels Jutjats de Càller i Gallura (1324), que va durar fins al 14 gener 1479 quan la unió personal entre Ferran II d’Aragó i Isabel de Castella va donar origen a la Corona d’Espanya. El català parlat i escrit duren molt de temps a Sardenya, fins i tot després d’aquest temps. Ara només es parla a l’Alguer. Està protegit per la llei sarda 26/97 i la italiana 482/99. Amb aquestes pàgines en català de EJA volem mostrar la coexistència de dues llengües i el valor que tenen les arrels històriques en la nostra memòria Diegu Corràine

L’AlguerPublicat en Barcelona el CD “Lo País Meu (Cançons de l’Alguer. 50 anys”

S’ha publicat recentment a Catalunya el disc “Lo País meu (Cançons de l’Alguer: 50 anys)”, per la prestigiosa discogràfica catalana Picap, les històriques cançons alguereses que dels anys 60. Es tracta d’u-na edició en digital i remasteritzada dels discos senzills que va enregistrar a Barce-lona el “Grup Coral de l’Agrupació Catalana d’Itàlia” els anys 62 i 63, amb les veus de Sandra Avagnina, Rita Cao, Lluciana Sari i Pasqual Gal·lo. El Grup Coral estava format per Bastià Caneo, Antoni Cao, Pasqual Cao, Francesc Chessa i Mario Sari. Completa el CD el disc senzill que va enregistrar en soli-tari Lluciana Sari l’any 1981.

El disc pren el títol de la cançó més em-

blemàtica escrita pel músic i compositor Antoni Cao, al qual recentment la ciutat de l’Alguer ha dedicat una plaça: “Lo País Meu”. D’aquest mateix autor, també es poden escoltar altres cançons molt popu-lars a l’Alguer com “Lluna plena”, “Collidora d’oliva”, “Cant de primavera”, “Pescador de bogamarí” o “Bella Alguer”, entre d’altres. De Pasqual Gal·lo són les composicions “La verema” i “Rosa Ardenta”. També es pot escoltar la cançó “Tardeta d’abril” del cele-brat poeta alguerès Rafael Sari, en veu de la seva neboda Lluciana, musicada per Isabel Montanari.

Com ha escrit el cantant alguerès Clau-dio Gabriel Sanna, en un dels interes-sants textos que acompanyen el CD: “Són cançons d’autor, cantades amb veus netes i apassionades, arranjades amb guiterres i tasteres electròniques, en un estil típic de la música italiana d’aquella època, que avui mos pot parèixer estrany o insòlit per una música popular [...]. Cançons que, en lo

temps relativament breu de 50 anys, ja són part integrant de la tradició i del repertori actual, meu i dels meus col·legues algue-resos, quan mos presenten en concert a l’Alguer i Catalunya”.

Hem de recordar, com a escrit el perio-dista català Joan Gala, que els algueresos que van viatjar a Catalunya, per cantar les cançons en alguerès, van ser estretament

vigilats pels règim de la dictadura fran-quista d’aleshores, que prohibia qualsevol expressió pública en català, si no era en un marc folklòric. Així, només pel fet d’expres-sar-se en la pròpia llengua, vestir el costum català, a més de lluir al pit una cinta amb les quatre barres i el nom de la seva ciutat “Al-ghero”, van passar per la “Jefatura Superior de Policia” de la Via Laietana, 43. Per fortu-na tenien passaport italià, per sorpresa dels polícies espanyols, que desconeixien que a Sardenya es parlava la llengua catalana.

El disc és disponible, a més de les bo-tigues més importants de l’Alguer i de Catalunya, en format digital, en les princi-pals botigues de descàrrega i escolta de música legal de tot el món. Amb l’iTunes, és disponible amb “deluxe version” amb el llibret digital del disc en format electrònic, que conté textos de Daniela Sari, Claudio Gabriel Sanna i Joan Gala, i abundants fo-tografies de les visites que el Grup Coral va fer a Catalunya durant els anys seixanta. ■

JOAN ELIES ADELL PITARCh Carta de ...ESPAI LLULL, Via Columbano, 4, 07041 L’Alguer / S’Aligheratel. 079-983498

Cent anys de la secció filológica del Institut d’Estdis Catalans (IEC)

Després de la creació de l’Institut d’Estu-dis Catalans, el 1907, el centenari del qual es va commemorar recentment, la Diputa-ció de Barcelona va adoptar el 14 de febrer de 1911 un dictamen acord d’ampliació, a proposta del president Enric Prat de la Riba, en virtut del qual va decidir crear-hi dues noves seccions: la Secció Filològica i la Sec-ció de Ciències.

L’any 2011 representa per a la Secció Filològica l’inici de tres grans commemo-racions estretament relacionades, ja que l’any 2012 es compleix el vuitantè aniver-sari del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i de les Normes de Castelló (1932), que constitueixen el re-ferent normatiu compartit amb la societat valenciana, i l’any següent, el 2013, serà el

centenari del primer gran referent norma-tiu de tots els territoris de llengua catalana: les Normes ortogràfiques de l’Institut d’E-studis Catalans.

Al llarg d’aquest període, entre 2011 i 2013, s’estan celebrant, doncs, un seguit d’activitats commemoratives a tots els territoris de llengua catalana i a diferents nivells, dWes dels més específicament in-stitucionals i acadèmics fins als de caràcter més popular i participatiu, amb la finalitat que tothom

• reconegui la importància de la vitalitat i la creativitat expressiva de la llengua cata-lana en la societat d’avui,

• conegui què és, què fa i per què és útil per a la societat una acadèmia de la llengua al segle XXI,

• comparteixi una visió clara de la com-plementarietat entre el model de llengua comuna o estàndard pròpia dels usos públics i les varietats regionals o locals de cadascun dels territoris.

Els actes inaugurals del centenari s’han celebrat el mes d’abril del 2011 a Barcelona i Palma.

A L’Alguer, el 9-10 de març (divendres i dissabte), tindrà lloc la part “sarda” de la commemoració d’aquesta important insti-tució de la llengua catalana. EJA

LLENGUESNACIONS

CULTURES

novasdocumentsentrevistes

PAPIROS

GENER·FEBRER > 2012 9

en la llengua, som nació

GRATÜIT1 èuro

DIEGU ASPRONI « L’art pot fer-nos només bé, a tots. L’art és una forma de defendre la nostra esixtència mateixa d’una llonga agonia »

Art i identitat: un desafiament!

yessí

ouijasì

simdaocbai

✗

ENTREVISTA amb DIEGU ASPRONI, Pintor

Llegeix en sard Llegeix PAPIROS

EN CATALÀ

Sardenya, una illa, una nació, una llengua, molts idiomes

Pintura de Diegu Asproni «Resistimus», fot. Donatello Tore

Documents

EJA 9 2012