EL LECTOR

202026 text.indd 7 04/03/19 10:41:15

202026 text.indd 8 04/03/19 10:41:15

9

LA LITÚRGIA DE LA PARAULA

La litúrgia de la Paraula és una celebració. Cal, doncs, que es noti que celebrem la Paraula, com després celebrarem l’Eucaristia.

No és, doncs,

– ni una estona de lectures atropellades que es posen abans del sermó i de la celebració eucarística;

– ni una reunió d’instrucció o de discussió que després es conclourà amb els ritus eucarístics (que quedaran així minusvalorats, perquè no són tan “instructius”).

Sinó que

– la litúrgia de la Paraula és la “primera taula” de la celebració. Després vindrà la segona, la “taula del Pa”. Totes dues, juntes i equilibrades, constitueixen la tro-bada dominical cristiana;

– la litúrgia de la Paraula, com a celebració que és, recorda i actualitza la força salvadora de Déu en la his-tòria, i convida a respondre-hi i a acollir-la en la pròpia vida, personal i comunitària;

202026 text.indd 9 04/03/19 10:41:15

10

– la litúrgia de la Paraula posa davant els ulls, cada diu-menge, alguns dels aspectes d’aquesta obra salvadora, i fa prestar-hi especial atenció. I sota aquests aspec-tes convida aleshores a entrar a l’actualització sacra-mental de la salvació, l’Eucaristia. Així, la litúrgia de la Paraula fa que l’Eucaristia de cada diumenge sigui diferent. I és per la Paraula que unes Eucaristies són més importants que altres (és la litúrgia de la Paraula el que distingeix decisivament el diumenge de Pasqua d’un diumenge de durant l’any, per exemple);

– la litúrgia de la Paraula penetra en el cor de l’assem-blea gràcies a un conjunt ampli de factors, d’ambient, i no exclusivament per la comprensió intel·lectual total del que es llegeix. No s’hi val, doncs, a treure lectures “perquè no s’entenen”, ni cal tampoc voler-les expli-car ratlla per ratlla. Una proclamació ben feta de les lectures les fa entrar endintre, les sembra dins l’oient encara que aquest no se n’adoni de manera plena. És l’amarament dominical de la Paraula;

– la litúrgia de la Paraula, en definitiva, ha de realitzar-se de tal manera que pugui ser acollida pels qui hi partici-pen com el que realment és. Cal que les lectures siguin ben proclamades, cal que hi hagi espais de contempla-ció i pregària, cal que el cant expressi la participació en el que es llegeix, cal que l’homilia actualitzi significati-vament el que s’ha llegit.

202026 text.indd 10 04/03/19 10:41:15

11

EL LECTOR

– Llegir les lectures no és una feina del president de la celebració, sinó d’un altre ministre: el lector.

– Fer de lector és una tasca important dins l’assemblea. Els qui en fan han de ser-ne conscients, i viure el goig i alhora la responsabilitat de ser els qui faran possible que l’assemblea rebi i celebri aquella Paraula amb la qual Déu parla als seus fidels, aquells textos que són com els textos constituents de la fe.

– El ministeri de lector correspon, en primer lloc, als qui oficialment han estat “instituïts” com a tals: aquests no és que hagin de llegir sempre, sinó que convé que ho facin a les ocasions més rellevants i que vetllin perquè la Paraula de Déu sigui ben proclamada i rebuda per l’assemblea.

– A la majoria de llocs, però, no existeix aquest ministeri instituït. Els lectors seran, aleshores, qualsevol membre de l’assemblea que ho pugui fer de manera adequada. El fet que cristians de diverses edats i condicions, que participen en diverses tasques de la comunitat, pugin a llegir la Paraula de Déu, dona una bona imatge del que la comunitat cristiana és.

– En aquest sentit, doncs, serà bo que els lectors no siguin sempre els mateixos cada diumenge. Aquí, però, cal fer funcionar un criteri d’equilibri. Perquè si bé és un valor que hi participi gent diversa, també és un altre valor molt important aconseguir que les lectures es proclamin bé. De manera que més val triar bons lec-tors encara que siguin pocs, que no pas fer llegir gent

202026 text.indd 11 04/03/19 10:41:15

12

que no en sap, només perquè “així hi participa més gent”: la participació no consisteix només a pujar al presbiteri; també és participació poder escoltar aten-tament unes lectures ben proclamades! Però llavors, és clar, perquè aquest criteri d’equilibri sigui real i autèn-tic, caldrà no adormir-se: cal mantenir permanent-ment l’esforç de fer possible que creixi el nombre de gent preparada per llegir; gent que començarà sense saber-ne gaire, però que entre la pràctica i les sessions d’aprenentatge anirà fent-ho millor.

– Sobre com cal prendre’s la feina de lector, l’“Ordena-ment de les lectures de la missa” diu, al núm. 55:

“Per tal que els fidels concebin en el seu esperit un afecte profund i viu envers la Sagrada Escriptura pel fet d’escoltar les lectures divines, cal que els lectors que exerceixen aquest ministeri tinguin realment aptituds per a la lectura i hi estiguin ben preparats. Aquesta preparació ha de ser primer de tot espiritual, però també és necessària la preparació tècnica.

La preparació espiritual pressuposa, almenys, una doble instrucció bíblica i litúrgica. La instrucció bíblica ha d’apuntar a fer que els lectors estiguin capa-citats per a percebre el sentit de les lectures en el seu propi context i per entendre a la llum de la fe el mis-satge revelat. La instrucció litúrgica ha de facilitar als lectors una certa percepció del sentit i de l’estructura de la litúrgia de la Paraula i la litúrgia eucarística.

La preparació tècnica ha de fer que els lectors siguin cada dia més aptes per a l’art de llegir davant el poble, ja sigui de viva veu, ja sigui pel micròfon”.

202026 text.indd 12 04/03/19 10:41:15

13

– Aquest text, que potser haurà espantat a algú (“si jo no estic tan preparat com diu aquí, no puc pas llegir!”), hauria de ser com un estímul, no pas com una barrera: com un camí a recórrer, que cada persona i cada comu-nitat recorrerà al ritme que pugui. Perquè sempre hem de voler fer millor el que fem, i sempre hem de voler viure millor el que fem, i amb més raó quan es tracta de la nostra vida cristiana, personal i comunitària.

– La preparació espiritual haurà de consistir, sobretot, en el fet de tenir ganes de conèixer millor el que es lle-geix. Llegir-s’ho abans, voler-ho entendre bé... A algun lector, potser, la seva tasca el portarà a llegir-se alguna introducció a la Sagrada Escriptura... En tot cas, serà bo que els qui facin de lector tinguin a casa el missalet manual amb les lectures de cada diumenge (en català, l’han publicat conjuntament l’editorial Balmes i Publi-cacions de l’Abadia de Montserrat, i es diu Missal dels diumenges i festes), o bé la publicació mensual La missa de cada dia, i que se les llegeixin abans, tant si aquell dia els toca proclamar-les a l’església com si no. I serà bo també que, per conèixer millor el sentit de la celebració eucarística i dels seus diversos passos, es mirin algun dia algun dels diversos llibrets que ho expliquen: per exem-ple, dintre la col·lecció “Dossiers CPL” els llibres titulats La missa dominical, pas a pas i La missa, senzillament; per exemple també, el llibre de Pierre Jounel publicat per l’editorial Herder La missa ahir i avui; o, almenys, el repàs de tota la celebració que es troba a la segona part d’aquest llibret que teniu a les mans.

– La preparació tècnica consistirà a voler saber llegir millor cada dia. A continuació trobareu uns quants

202026 text.indd 13 04/03/19 10:41:15

14

consells per a aquest millorament en la lectura. Però segurament que hi ha una cosa que és encara més important: l’assaig, l’aprenentatge en comú. De manera que, per ajudar-nos entre tots a tenir a la comunitat un planter de bons lectors, convindrà fer de tant en tant algunes sessions d’ensinistrament entre els que habitualment llegeixen a les celebracions: per llegir amb seguretat i sense por, per llegir sense presses, per saber posar-se davant el micròfon, per aprendre a vocalitzar... Això normalment convindrà fer-ho a l’Es-glésia mateix, al lloc propi de les lectures.

COM FER LES LECTURES

– A la segona part d’aquest llibret trobareu el repàs de l’estructura de tota la litúrgia de la Paraula, amb obser vacions a tenir en compte per al que ha de fer de lector. Aquí, però, assenyalarem algunes qüestions més específiques.

– El lector de la primera lectura puja a l’ambó després de l’oració col·lecta, quan tothom seu, i no durant l’ora-ció. Si abans de la lectura hi ha d’haver una monició, pot pujar abans de la monició i quedar-se dret i quiet al lloc de la lectura mentre es llegeix la monició, o pujar després de la monició. I sempre sense presses ni ataba-laments. En acabar la lectura, diu “Paraula de Déu” mirant a la gent, escolta la resposta de l’assemblea, i baixa igualment sense presses.

– A continuació (i també abans o després de la monició corresponent, si n’hi ha) puja el que ha de proclamar

202026 text.indd 14 04/03/19 10:41:15

15

les estrofes del salm. Si les estrofes són cantades, ell mateix canta l’antífona, el poble la repeteix, i ell va cantant les estrofes. Si les estrofes no són cantades sinó recitades (però ben recitades, de manera que l’as-semblea pugui adherir-se al to de pregària que han de tenir!), l’antífona de resposta la canta també el mateix que llegirà les estrofes, el poble la repeteix, i es va alter-nant amb les estrofes (si el que llegeix les estrofes no sap cantar, llavors més val que canti l’antífona el direc-tor de cants). Si cal, tanmateix, les estrofes del salm pot proclamar-les també el qui ha llegit la primera lectura.

– A continuació, puja el que ha de llegir la segona lec-tura, i fa igual que el de la primera. En acabar, però, no es queda a l’ambó per llegir el verset de l’Al·leluia: aquest costum, introduït en alguns llocs, no és ade-quat, ja que el verset introdueix a l’evangeli, i no té cap relació amb la segona lectura; aquest verset, si es llegeix, pot fer-ho el mateix que dirigeix el cant de l’Al·leluia.

– Les lectures comencen sempre amb les paraules: “Lec-tura del llibre del profeta Tal”, o “Lectura de la carta de l’apòstol Qual”. No s’ha de llegir, doncs, la lletra vermella del començament, és a dir, no s’ha de comen-çar dient: “Primera (o segona) lectura”. Ni s’ha de llegir la frase en vermell que resumeix el sentit de la lectura.

– A l’acabament es diu “Paraula de Déu”. És una expres-sió d’aclamació que convida a la resposta del poble: “Us lloem, Senyor”. Convé dir-la, doncs, mirant a la gent i havent fet una breu pausa després de l’acabament

202026 text.indd 15 04/03/19 10:41:15

16

de la lectura. I el que caldria bandejar és el costum que s’ha estès en alguns llocs de canviar aquesta aclamació amb una mena de fórmula explicativa “És Paraula de Déu”: no es tracta d’una explicació, sinó d’una acla-mació! De fet, per ressaltar-ne aquest sentit aclama-tori, especialment a les festes principals, seria bo de cantar-la: això posaria més en relleu el caràcter de cele-bració –i no de simple instrucció– que la litúrgia de la Paraula té.

– El salm responsorial tampoc no s’ha de començar dient “Salm responsorial”, sinó que s’ha de començar directament amb el cant de l’antífona i a continuació enllaçar la proclamació de les estrofes, sense títol de cap mena.

– I finalment, una observació important: el llibre per llegir les lectures és el Leccionari, no el Full Domini-cal ni cap altre paper similar. El Leccionari té la lletra més grossa, més ben distribuïda, més fàcil de llegir... I sobretot, el Leccionari dona imatge de cosa relle-vant, que naturalment no s’obté amb el Full o amb els papers.

ONZE CONSELLS PER AL BON LECTOR

1. Llegiu-vos la lectura abans. Si pot ser, en veu alta i un parell de cops. Llegiu-la per entendre’n bé el sentit, i per veure quina entonació cal donar a cada frase, quines són les frases que cal ressaltar, on són els punts i les comes, amb quines paraules podríeu entreban-car-vos, etc.

202026 text.indd 16 04/03/19 10:41:15

17

2. Estigueu a punt i acosteu-vos a l’ambó en el moment oportú, és a dir, no pas quan s’està dient o cantant una altra cosa. I mireu que no hàgiu de venir des d’un lloc apartat de l’església: si de cas, poseu-vos una mica aprop abans de l’hora de pujar.

3. Quan sou davant l’ambó, vetlleu la posició del cos. No es tracta d’adoptar postures encarcarades, però tampoc no deu ser bo de llegir amb les mans a la but-xaca o amb les cames creuades...!

4. Situeu-vos a distància adequada del micròfon, perquè se senti bé. Que per això de la distància molt sovint se sent malament. No comenceu, doncs, fins que el micròfon estigui a la vostra mida (i saber quina és la mida correcta s’ha d’haver après abans: a un pam de la boca acostuma a ser la col·locació adequada). I recor-deu que els cops que doneu o els sorolls que feu davant el micròfon s’amplifiquen...

5. No comenceu mai sense que hi hagi un absolut silenci i la gent estigui realment atenta.

6. Llegiu molt a poc a poc. El principal defecte dels lec-tors en aquest país de nervis i de nul·la educació per a l’actuació pública és precisament aquest: el llegir de pressa. Si es llegeix de pressa, la gent potser sí que amb esforç aconseguirà entendre’ns, però el que llegim no entrarà dintre seu. Recordem-ho: aquest acostuma a ser el nostre principal defecte.

7. A més de llegir a poc a poc, cal mantenir un to gene-ral de calma. Cal desterrar, doncs, l’estil de lector que puja de pressa, engega la lectura sense ni mirar la gent,

202026 text.indd 17 04/03/19 10:41:15

18

i fuig més de pressa encara. I no: es tracta d’arribar a l’ambó, respirar abans de començar a llegir, llegir fent pauses a les comes i fent una respiració completa a cada punt, fer una pausa a l’acabament abans de dir “Paraula de Déu”, escoltar des de l’ambó la resposta del poble, i tornar cap al seient. Aprendre a llegir sense presses, amb aplom i seguretat, certament que costa: per això és important fer tants assaigs i proves com calguin: és l’única manera!

8. Vocalitzeu. O sigui: remarqueu cada síl·laba, moveu els llavis i la boca, no us atropelleu. Sense afectació ni comèdia, però recordant que esteu “actuant” en públic, i que el públic us ha de captar bé. I una actua-ció en públic és diferent d’una conversa de carrer.

9. No baixeu el to en els finals de frase. Les últimes síl·labes de cada frase s’han de sentir igual de bé que totes les altres. I, en canvi, resulta que sovint en aques-tes últimes síl·labes es baixa el to i es fan inintel·ligibles.

10. Procureu llegir amb el cap alt. La veu resulta més entene-dora i el to més alt. Si cal, agafeu el llibre, alçant-lo, per no haver d’acotar el cap.

11. Abans de començar la lectura, mireu a la gent. En acabar, digueu “Paraula de Déu” mirant a la gent. I entremig, al llarg de la lectura, si us surt natural, mireu també de tant en tant. Aquestes mirades entremig de la lectura, però, no us les imposeu com un propòsit, que quedaria artificial. Però, si us és fàcil, feu-ho, especial-ment a les frases més rellevants: ajuda a remarcar-les, a crear clima comunicatiu, i a llegir més a poc a poc.

202026 text.indd 18 04/03/19 10:41:15

49

ALGUNS MATERIALS ÚTILS

Dins aquesta mateixa col·lecció Celebrar:

– Com triar i dirigir els cants. Observacions, suggeriments, idees sobre aquesta part tan important en l’animació de la celebració.

– Celebrar l’any litúrgic. Per conèixer millor, i celebrar millor, els diferents temps litúrgics. Amb suggeriments concrets.

– Fem-ho bé! Consells pràctics per a la celebració de la missa.

Dins la col·lecció “Dossiers CPL” del Centre de Pastoral Litúrgica:

– La missa dominical, pas a pas. Un repàs ampli i detingut de la celebració, amb suggeriments i observacions.

– La missa, senzillament. Una bona presentació del sentit de la celebració de l’Eucaristia, del seu origen, de la seva vinculació amb la nostra vida, del seu desenvolupament.

– Ministerios al servicio de la comunidad celebrante. Repàs, explicació i suggeriments sobre els diversos ministeris, tant ordenats com laïcals, en la celebració litúrgica.

Dues publicacions periòdiques, també del Centre de Pastoral Litúrgica:

– Missa Dominical. Conté el full per a la celebració de cada diumenge, orientacions per a la celebració i l’homilia, i altres suggeriments i materials.

202026 text.indd 49 04/03/19 10:41:16

– Galilea.153 Litúrgia, pastoral, vida cristiana. Una revista que apareix sis cops l’any, amb elements de formació litúrgica, experiències, les lectures dels diumenges i els suggeriments per als cants. També pots veure alguns dels seus continguts a http://galilea153.cpl.es/

202026 text.indd 50 04/03/19 10:41:16