EL BARÇA SEGRESTAT dossierpremsa - Ara Llibres · El Barça segrestat – dossier de premsa Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90

El Barça segrestat – dossier de premsa

Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90 . [email protected]

1

EL BARÇA SEGRESTAT

DE JORDI FINESTRES

I XAVIER GARCIA LUQUE

DOSSIER DE PREMSA



2

Un capítol inèdit i fosc de la història del Club blaugrana

Jordi finestres i Xavier Garcia Luque treuen a la llum l’etapa més fosca de la història del Barça, els gairebé vuit anys compresos entre el gener del 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, i el setembre del 1946, quan el president Agustí Montal Galobart va iniciar, tímidament, la recuperació democràtica de l’entitat. Els autors expliquen, a través d’una extensa investigació, com es va articular la depuració del Barça després de la guerra, amb decisions com el canvi de nom, la modificació de l’escut, la utilització franquista del camp de les Corts, la imposició de presidents i directius que no eren socis i als quals no els interessava el futbol, les depuracions de futbolistes i treballadors del club, l’escàndol de l’11 a 1 a Madrid, humiliacions, xantatges..



3

Culpable d’actuar en contra els principis del Movimiento

No caldrà cap sumaríssim ni cap sentència processal – tot i l’existència d’un informe acusatori de la policia, del 1940, que carrega contra el passat de l’entitat– perquè el Barça sigui considerat culpable d’haver actuat contra els principis del Movimiento del 18 de juliol del 1936, és a dir, per haver‐se regit d’ençà de la seva fundació per tres valors defenestrats per la nounada dictadura:

. Principis democràtics

. Transversalitat social

. Marcat tarannà catalanista

L’acusació per la qual les autoritats van voler passar comptes al Futbol Club Barcelona rau en el seu passat, sobretot l’immediat, pel fet de representar, durant els anys de la Catalunya republicana, l’esperit de la divisa Esport i ciutadania, impulsada per Josep Sunyol i Garriga, president del Barça assassinat a la serra de Guadarrama els primers dies de la guerra.



4

Els personatges protagonistes

Eliseo Álvarez‐Arenas y Romero (1882‐1966) Javier de Mendoza (1909‐2000) Josep Ignasi Anzizu Borrell (1908‐1997) Josep Mestre Rovira (1891‐1966) Melcior Baixas de Palau (1908‐1976) Agustí Montal Galobart (1904‐1964) Eugeni Borés Calsamiglia (1906‐1991). Joan Parareda Artigas (1897‐1969) Manuel Brabo Montero (1904‐1973) Enrique Piñeyro Queralt, marquès de la Mesa de Asta

(1898‐1960) Rossend Calvet i Mata (1896‐1986) Jaume Sabaté Quixal (1900‐1987) Francesc Xavier Casals Vidal (1880‐1954) Josep Samitier Vilalta (1902‐1972) Josep Antoni d’Albert Muntadas (1910‐1990) Manuel de Senillosa de Gayolà (1890‐1952) José Espada Cruz (1903‐1974) Joan Soler i Julià (1883‐1944) Josep Maria Gibernau Bertran (1916‐1995) Julián Troncoso Sagredo (1895‐19xx) Francesc Jover Artés (1903‐1949) Josep Vendrell Ferrer (1882‐1950)Joaquim Labuena Torres (1909‐1983) Josep Mestre Rovira (1891‐1966)



5

Alguns episodis destacables

A El Barça segrestat els lectors hi trobaran els detalls de les maniobres polítiques, esportives i econòmiques que es van dur a terme des del règim franquista per desvirtuar les essències del club i fer oblidar el passat col∙lectiu de l’entitat. Alguns d’aquests episodis emblemàtics són: La reobertura del Camp de les Corts: 29 de juny de 1939 El futbol torna al Camp del Futbol Club Barcelona amb el partit entre el Barça i l’Atlètic de Bilbao, rival que no ha estat escollit a l’atzar ja que les autoritats esportives franquistes tenen identificats Barça i Athletic de Bilbao com a abanderats del separatisme català i basc, respectivament, en el passat. Els discursos d’aquell dia estan protagonitzats per l’exaltació patriòtica i l’agraïment a les autoritats esportives i militars, per concedir la gràcia que el Barça pugui reprendre les activitats. «L’acte de reobertura del camp de les Corts és el més semblant a un veritable exorcisme per expulsar els dimonis del passat, sobretot els esperits malèfics del separatisme contra els quals han combatut i ara volen enterrar per sempre els àngels de la Cruzada franquista.» Fotografia: bandera oficial del 25 aniversari del FC Barcelona presideix el partit de reobertura de les Corts, el 29 de juny del 1939. El general Eliseo Álvarez‐

Arenas ocupa el lloc principal a la llotja d’autoritats.. © Arxiu Família Sabaté Quixal



6

L’informe de la infàmia El divendres 9 de febrer, el cap de la policia de Barcelona, Luis Martí Olivares, signa un informe mecanografiat de quatre pàgines, que ordena que sigui enviat al cap de la Direcció General de Seguretat, a Madrid, José María Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde. És el resultat de la investigació efectuada durant vuit mesos sobre el FC Barcelona, especialment del seu passat polític i la seva significació més enllà de l’esport. L’informe estableix, entre altres coses, que el primer president del Barcelona va ser «un tal Gamper de ideas separatistas» i que el club «llegó a alcanzar unos quince mil socios… al mantener su política catalanista». © Archivo General de la Administración (AGA)

Un marquès, senyor del Barça El designat per presidir el FC Barcelona al març del 1940 és Enrique Piñeyro Queralt, marquès de la Mesa de Asta. «La història del Barça ha fixat la figura d’Enrique Piñeyro com la d’un president imposat per la dictadura, sense cap mena de relació amb el club i encara menys amb Catalunya, i desconeixedor del futbol fins a límits gairebé caricaturescos. Però



7

també sol assenyalar‐se que l’entitat blaugrana el va captivar fins a convertir‐lo, «envoltat de barcelonistes de tota la vida», en el més ferm defensor del club davant de les injustícies»

Els autors ens demostren que els fets no confirmen del tot, aquesta teoria.

Nous estatuts, canvi de nom

Seguint en tot moment les ordres que va rebent, el FC Barcelona enllesteix uns nous estatuts, que el 12 de juny del 1940 s’aproven en reunió de la directiva i s’envien a la Federació Catalana per obtenir‐ne l’obligatòria confirmació oficial. L’article 34 estableix que els «organismos superiores» poden acordar lliurement la dissolució de l’entitat. Durant mesos, els dirigents del Barça estudien les exigències de la Jefatura Provincial de Propaganda de Barcelona i acaben acatant‐les, que recorda l’existència d’ordres anteriors per modificar el nom oficial del club «y españolizarlo por completo, para que en lo sucesivo pase a llamarse Club de Fútbol Barcelona».



8

Promoció a Segona... i Copa

En un moment en què el Barça era l’entitat futbolística més potent d’Espanya amb el terreny de joc amb més capacitat i més socis, el seu descens a Segona Divisió es veu com un fet tal vegada inevitable, però difícil de creure. A cinc finals per salvar la categoria, el Barça es recupera amb la reaparició d’algunes de les seves figures: Sospedra, Escolà, Martín, Balmanya i Bravo. El diumenge 21 de juny del 1942 el Barça va viure una jornada apoteòsica durant la final contra l’Athletic. «El Barça s’endú el títol de Copa (4‐3) en un partit inacabable, que necessitarà una pròrroga per determinar el campió. La victòria s’obre pas a totes les llars dels barcelonistes, a totes les emissores de ràdio, a tota la premsa catalana. Fins i tot La Vanguardia li dedicarà, el dimarts següent, la part noble de la portada, amb sis fotografies, entre les quals no falta la de la llotja d’autoritats amb el general Franco. Perquè, com destaca El Mundo Deportivo a la seva crònica de primera pàgina, «por encima de todos los honores, el máximo de haber recibido el preciado trofeo de manos de nuestro invicto Caudillo el Generalísimo Franco, alto honor del que nadie puede hacer alarde, porque el Barcelona es el primer club español, el único hasta la fecha, a quien se le ha dispensado». Es tracta, efectivament, de la primera final de la Copa del Generalísimo que el dictador va presenciar personalment i ningú ho havia avançat. Va ser una sorpresa absoluta. »



9

11 a 1 a Chamartín, el partit de la vergonya

El 16 de juny de 1943 el Barça va derrotar (3‐0) el Madrid a les Corts en el partit d’anada de les semifinals de Copa. El Barcelona no va jugar un partit gaire brillant per les continuades interrupcions, però va superar amb certa comoditat un Madrid que va presentar més agressivitat que no pas joc. Marca, com la resta de la premsa madrilenya, va lloar la golejada del Madrid al Barça sense esmentar tots els incidents extraesportius que van envoltar el partit. Els jugadors del Barça mai no van oblidar les coaccions i amenaces patides abans i durant el partit de tornada de semifinals de la Copa del Generalísimo del 1943.

Arriba Montal: la fi del Barça intervingut A partir del setembre del 1946, Agustí Montal encapçalarà un equip directiu amb una majoria àmplia de barcelonistes de sempre, qe naturalment també són el cent per cent considerats persones d’ordre i, si no plenament addictes al règim, sí absolutament respectuoses amb la situació política. Però ja no és el temps de situar al davant del club el miitar que obeirà ordres i acotarà el cap quan calgui. Comença una nova etapa en la història del F. C. Barcelona.



10

LA SÈRIE H

La sèrie H és una col∙lecció d’assaig i divulgació històrica que va néixer l’any 2005 amb la publicació del llibre La Maternitat d’Elna d’Assumpta Montellà. Un projecte d’Ara Llibres de gran valor històric i humà.

Una col∙lecció, dirigida per SÀPIENS, que vol acostar la història als ciutadans de forma amena i rigorosa. Entre els seus títols més exitosos, a més de La Maternitat d'Elna, hi ha Amb ulls de nena, L’òmnibus de la mort, Revolució i esperança, Cartes des del front, El silenci dels Telers o El xalet de Puigcerdà.

EL BARÇA SEGRESTAT

Autor/a Jordi Finestres i Xavier G. Luque / Col∙lecció Sèrie H / Llibreries 24 de novembre de 2014

PVP 21,90 € / Enquadernació Tapa dura amb sobrecoberta / ISBN: 9788415642824

Per a més informació, rebre un exemplar del llibre, concertar una entrevistar amb els autors o demanar material gràfic, no dubteu en contactar amb mi:

Roser Sebastià. Comunicació i màrqueting. Mòbil 630 412 765 / Tel. 93 464 76 90 [email protected]

Documents

EL BARÇA SEGRESTAT dossierpremsa - Ara Llibres · El Barça segrestat – dossier de premsa Comunicació i màrqueting . Roser Sebastià . Mòbil 630 412 765 .Tel. 93 464 76 90