Embed Size (px)
Citation preview
El bitllet de 50 euros…
Petit conte per reflexionar
En Quim està molt trist i decebut. A l’escola les coses no li van molt bé ja que sovint li costa entendre allò que li expliquen els mestres i no treu les notes que li agradaria treure…
Amb els companys sovint té problemes perquè no el deixen jugar, i sovint es discuteix amb tothom per qualsevol tonteria…
Al seu equip de futbol també té conflictes perquè juga poc i el seu equip quasi sempre perd…
Està trist i apagat però avui ha quedat amb la seva amiga, la Roser, per explicar-li totes les seves penes i decepcions…
Porten ja uns deu minuts de conversa i tot el que explica en Quim és negatiu… Segons ell, tot és un desastre a la seva vida…
De sobte, la Roser, el fa callar i de la seva butxaca en treu un bitllet de 50 euros…
- EL VOLS???? ÉS DE CINQUANTA EUROS, EH!
En Quim se la queda mirant tot somrient i sorprès i li respon:
- Clar que el vull, qui no el voldria? És de 50 eurooooos!!!!!
Sense encara donar-li el bitllet, la Roser el va agafar amb una mà i el va rebregar de mala manera, convertint el bitllet de 50 euros en una bola de paper…
- El vols encara??????
En Quim no es creia el que veia, al·lucinava amb les tonteries que feia la seva amiga…
- Clar que el vull si me’l dónes, segueix sent un bitllet de 50 euros tot i estar arrugat!
La Roser continua amb el seu particular show, i aplana el bitllet i un cop el té ben estirat, el llança a terra i el refrega diverses vegades mentre l’aixafa violentament amb el peu…
Un cop aixafat, brut i arrugat, el torna a agafar, i li torna a oferir al seu bon amic…
- Està horrorós, i el segueixes volent???
- Mira, Roser, no sé què pretens, però estigui com estigui, mentre no el trenquis, té molt valor! Són 50 euros!
- Mira, Quim, has d’entendre que encara que a vegades les coses no surtin o no siguin com un vol, encara que a vegades la vida et doni disgustos, t’arrugui, t’aixafi o t’embruti, segueixes sent tan valuós com ho has sigut sempre!
La Roser va seguir el seu discurs mentre en Quim, al·lucinava amb el que estava sentint…
- Així doncs, el més important és el que tu vals, com n’ets de bona persona i com et mostres d’agradable amb els altres. No les coses dolentes que et passen, això no és per sempre!
En Quim es va quedar bocabadat mirant a la seva bona amiga i reflexionant positivament sobre tot el que li havia dit…
La Roser va agafar el bitllet rebregat i el va deixar sobre la taula…
- Té, queda-te’l, perquè te’n recordis d’això quan et sentis malament… Però em deus un bitllet de 50 en bon estat per poder utilitzar-lo amb qualsevol altre amic que ho necessiti…
La Roser es va aixecar de la cadira, li va fer un petó a la galta al seu bon amic i va marxar…
En Quim, va somriure, va agafar el bitllet i va entendre que a la vida, el més important era l’amistat i el valorar-se a un mateix…
