EL BUTLLETÍ de l’amic · Press Trends, publicat per l’associació de diaris WAN-IFRA. Algunes de les dades que permeten sostenir la validesa d’aquesta conclusió és que el

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

23/03/2017

nú

me

ro 216

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: El paper reviu amb el periodisme hiperlocalD’AQUÍ I D’ALLÀ: El món de la premsa segueix sent de paper: genera el 92,5% dels ingressos globals

COMUNICACIÓ DIGITALLa realitat augmentada arriba a la premsa

PUBLICITAT I MÀRQUETINGUn 57% dels consumidors visualitza vídeos en els seus mòbils cada dia

NOVES EINESWhatsapp es convertirà en el proper camp de batalla de les empreses?

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA“La publicitat en línia havia d’haver estat predominantment nativa des del seu inici”

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Quina importància té l’autor d’una notícia a les xarxes socials?TRIBUNA: L’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans detecta fins a vuit estratègies per fomentar l’odi cap a determinats col·lectiusENTREVISTA: Com el Blockchain pot ser un aliat dels mitjans de comunicacióANÀLISI: El pervers del poble com a portador de la veritatDOSSIER: De l’ortotipografia a l’editatgeOPINIÓ: Internet, mitjans i publicitat

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



El paper reviu amb el periodisme hiperlocalPer Miriam Garcimartín, gestora de continguts i xarxes socials/ Ecointeligencia

No tot està perdut per al perio-disme tradicional. En un món cada vegada més globalitzat, lectors i anunciants tornen a interessar-se per les edicions locals. Impressores de nova generació permeten confec-cionar diaris a la carta i alguns diaris locals estan veient créi-xer les seves audiències any rere any. Un cop més, el paper demostra que encara li queda molta tirada.

Si Internet és universal, la impressió ha de ser local? Innovacions tècniques en les rotatives estan obrint noves possibilitats a la premsa tradicional que permetrien allargar la seva supervivència.

Durant la 10a edició del Saló de París dedicada a les innova-cions en el món de la premsa, es van exposar algunes novetats que seran clau en el futur d’aquesta indústria. Entre elles desta-ca la rotativa digital Kodak Prosper 6000C, que permet imprimir 300 metres per minut. Fa més d’un any es va posar en marxa a la petita localitat francesa Avesnes-sur-Helpe, Digitaprint, la primera impremta digital de premsa de dades variables del món, que gràcies a la Kodak permet imprimir en una mateixa tirada exemplars d’un diari que són diferents entre si. Un dels seus clients, el grup mediàtic Sogemedia, ha pogut passar de 13 a 50 edicions impreses hiperlocals personalitzades dels seus diaris.

Tots guanyen. El anunciant es beneficia d’una tècnica pròpia del món digital com és la geofocalització, gràcies a la qual po-drà realitzar campanyes exclusives per als consumidors que visquin als voltants del seu negoci... i a un preu molt menor. Per la seva banda, el lector pot optar, per exemple, per qua-tre models del diari L’Observateur, amb continguts estàndard o seccions que s’adapten als gustos personals.

El diari del futur tindrà menys pàgines, però totes seran útils per al lector. El diari del futur portarà imprès el nom de l’abonat en els anuncis per recomanar-on comprar o com guardar. Però

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



també per felicitar l’aniversari o recordar-li que el seu contracte expirarà aviat. És a dir, una companyia periodística podrà apro-fitar les dades que obté de l’usuari en digital per personalitzar la seva edició en paper.

Diari imprès britànic augmenta tiratgeUn exemple de l’èxit dels diaris hiperlocals és el britànic Your Local Paper. Aquest setmanari gratuït i independent ha aug-mentat la seva tirada fins a 24.000 exemplars per satisfer la creixent demanda dels lectors. Es tracta del segon augment en un any i coincideix amb el seu quart aniversari.

Tot i que la tendència és a reduir el nombre de pàgines im-preses, YLP ha passat de les 48 inicials a 104 pàgines en l’actualitat. Un dels seus encerts ha estat el de prioritzar la im-pressió al negoci digital. Per a això, l’edició online només està disponible un dia després que s’hagi distribuït l’edició impresa.

El propietari del diari, Alan Taylor, assegura que als seus lectors els agrada la mida del paper, cosit per ser manejat amb facilitat, i valoren uns continguts hiperlocals que consideren que estan ben escrits i dissenyats. D’aquesta manera, s’ha convertit en un dels pocs títols que encara creix al Regne Unit.

Per celebrar el seu aniversari, el diari ha repartit 400 bosses amb productes locals entre tots els lectors que visitessin les seves oficines. Perquè aquest és un altre dels seus secrets: “La porta de la nostra oficina està oberta de nou a cinc perquè les persones hi puguin entrar. Cap altre diari a King’s Lynn pot oferir aquest grau de servei”.

Mentre que The New York Times o The Washington Post volen convertir-se en periòdics cada vegada més globals, el futur per a títols modestos està en personalitzar publicitat i continguts, en ser purament locals, de proximitat. Perquè els anunciants no sempre volen arribar a grans masses, desitgen arribar al client real. Ni els lectors conèixer què passa a l’altra punta del món.

També és important per a ells saber què ha passat al carrer del costat i quines ofertes els ofereixen els negocis on poden fer la compra diària. El diari en paper, ajudat per les dades recopila-des al web, es convertirà en un mitjà més familiar que permeti al ciutadà sentir-se part d’una comunitat. I aquí els periòdics de proximitat hi seran cada vegada més forts.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



El món de la premsa segueix sent de paper: genera el 92,5% dels ingressos globalsPer WAN-IFRA

Nou anys després que es realitzés el primer presagi sobre la fi de la premsa en paper, el sector segueix sent majorment imprès. Més que una interpretació, es tracta de la instantània a nivell global que reflecteix l’última edició de l’informe World Press Trends, publicat per l’associació de diaris WAN-IFRA.

Algunes de les dades que permeten sostenir la validesa d’aquesta conclusió és que el 2016 hi va haver més de 2.700 milions de lectors de diaris impresos a tot el món. Mentre que d’una banda aquesta dada representa una mica més del 36% de la població mundial, d’altra dobla el nombre de persones que va utilitzar Internet per consultar mitjans digitals (1.300 mi-lions d’usuaris únics). Però, al mateix temps, assenyala que en aquells mercats més desenvolupats el consum de plataformes digitals ja és superior al de mitjans impresos.

Segons l’esmentat informe, en l’any 2015 (últimes dades com-pletes) els diaris van generar uns ingressos totals de prop de 168.000 milions de dòlars, fet que suposa una caiguda del 2% respecte a l’any anterior. No obstant això, aquest volum de factu-ració permet donar feina a 2,9 milions de persones a tot el món, el que converteix els diaris i revistes en la tercera indústria cultu-ral més gran, tot i els milers de llocs destruïts en els últims temps.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Tot i que la crisi del sector de la premsa i l’auge de la tecnologia han propiciat que les últimes generacions hagin crescut sense l’hàbit d’anar al quiosc, la tendència del mercat de la premsa evidència que el paper segueix atraient l’atenció dels lectors. Com a mostra d’això, d’aquesta xifra total, 89.000 milions de dòlars es corresponen amb el negoci de la circulació, és a dir un 53%, mentre que els 78.800 milions restants van procedir de la via publicitària.

La interpretació, tot i que lliure, és que malgrat les dificultats per captar nous lectors, aquests segueixen sostenint el negoci mundial de la premsa, si bé la tendència convida a pensar que aquesta situació canviarà en un parell d’anys. I ho farà de ma-nera irreversible si el sector digital no és capaç de despertar l’interès pel pagament dels continguts. Un problema que afecta el mercat espanyol, on els principals grups editors estan acon-seguint compensant les caigudes en la premsa gràcies als in-gressos digitals .

Ara bé, on es remarca el veritable pes que té el paper és en el repartiment entre facturació impresa i digital. En aquest sentit, les edicions impreses van aportar 155.000 milions de dòlars en 2015. O el que és el mateix, el 92,5% del negoci a tot el món,

enfront dels 12.300 milions que van generar les versions en línia (7,5%). No en va, pel que fa a la publicitat l’entorn digital representa ja una mica més del 25% de la xifra total.

Malgrat aquesta representativitat, les caigudes en el negoci del paper hi són, en algunes regions més grans que en altres, i resulta lògic pensar que en molts casos no es recuperarà. Així, l’única regió en la qual s’ha experimentat un creixement en la circulació de diaris durant els darrers anys ha estat l’Àsia, un 7,8% el 2015 i un 38,6% en l’acumulat des de 2010.

Les dades asiàtiques contrasten amb les registrades a Ocea-nia, on va caure un 6,1% el 2015 i un 28,7% en l’últim lustre, i




Europa, 4,6% i 19,2% de descens, respectivament. A Amèrica del Nord la reducció va ser una mica més moderada, del 2,4% d’un any a l’altre i del 10,9% en l’acumulat.

Aquest informe anual de WAN-IFRA recopila informació de més de 70 països que representen en conjunt més del 90% del ne-goci mundial de la premsa. Les dades amb què es confecciona aquest estudi procedeixen de dotzenes d’associacions perio-dístiques de diferents països i de sis fonts més: l’informe Global Entertainment and Media Outlook: 2016-2020 de PwC, Zenith, Ipson, comScore, Pew Research Center i la UIT. Més informa-ció aquí

La FAPE insisteix que la futura Llei d’Educació inclogui la funció dels mitjans de comunicacióLa Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (FAPE) segueix endavant amb la seva ronda de reunions amb els por-taveus parlamentaris de la Comissió d’Educació dels princi-pals grups polítics del Congrés dels Diputats espanyol, amb l’objectiu d’explicar la seva proposta perquè es contempli com

matèria a impartir en l’educació secundària obligatòria (ESO) el coneixement dels mitjans de comunicació i la seva funció com a serveis públics essencials per a aprofundir en una democràcia.

La proposta destaca, entre altres aspectes, que establir una assignatura específica per a la joventut en la qual s’estudiïn els mitjans de comunicació des de tots els angles i conseqüències, serà una manera d’enfortir la formació intel·lectual i cívica de ciutadans madurs, responsables i independents, entenent que cal formar usuaris crítics amb els mitjans de comunicació que, en les últimes dècades, s’han convertit també en potencials productors de missatges. (d’AEC)

Vocento “regularitza” la situació dels col·laboradors dels seus regionals

El Grup Vocento es tro-ba immers en un pla d’ajustos que ja s’ha cobrat retallades en diaris com ABC Sevilla -una de les seves ca-


http://www.wan-ifra.org/reports/2016/11/21/world-press-trends-report-2016



Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



pçaleres històriques- i a la seu central del diari a Madrid. Les informacions recopilades fins al moment parlen de sis acomia-daments forçosos a la ciutat sevillana i fins a quinze sortides (vuit forçoses) a la capital. A aquestes mesures cal sumar-li addicionalment els ajustos que pretenen realitzar-se en altres empreses del Grup com Comesesa i CM Vocento o el recent tancament de la delegació de la Verdad a Alacant.

Però els que també s’han vist afectats pel pla de retallades del Grup Vocento són els col·laboradors d’algunes de les seves ca-pçaleres com, per exemple, el diari El Correo. L’empresa ha co-municat a aquests professionals una sèrie de canvis en les se-ves condicions laborals en pro d’una millora d’aquestes, encara que en el fons la idea és contenir o retallar el desemborsament que realitza Vocento respecte d’aquest grup de treballadors.

Entre les noves condicions que ha imposat l’empresa a aquests professionals que no formen part de les seves plantilles es tro-ba un límit salarial mensual, cosa que no existia fins al moment. Els col·laboradors cobraven per peça o per treball en funció de les necessitats del diari, però mai amb un sostre màxim d’ingressos. D’altra banda des d’ara hauran de comptar amb descansos de dos dies pel treball realitzat durant els caps de

setmana, mesura que abans no existia en comptar amb dis-ponibilitat els set dies de la setmana. També comptaran amb un mes de vacances, encara que per primera vegada aquest període estarà pagat per l’empresa. Els col·laboradors gaudien com la resta de treballadors del seu període de vacances, però sense remuneració o contraprestació per part de Vocento.

Seguint amb els col·laboradors, Vocento també ha fet canvis a ABC de Madrid. Al febrer, el diari va comunicar retallades en les peces que es pagaven a aquests treballadors, amb una tisora-da que va fluctuar entre el 10% i el 55% dels valors que es van pagar durant 2016. Fins al moment tots els articles publicats per col·laboradors en ABC.es tenien una tarifa plana de 40,50 euros, però ara s’han establert tres trams: el primer per menys de 400 paraules amb un pagament de 18 euros, això és un 55% menys que fa un mes. El segon tram és per a articles web d’entre 400 i 800 paraules amb un pagament de 27 euros, i una reducció del 35% respecte de la tarifa anteriorment aplicada; i finalment 36 euros per als textos de més de 800 paraules, això és un 11% menys que el cobrat abans. (de Prprensa)




Unidad Editorial va aconseguir un benefici d’explotació de 11,2 milions el 2016

El grup de comunicació Unidad Editorial va registrar un benefici d’explotació de 11,2 milions d’euros, quan l’any passat havia registrat unes pèrdues de 85,7 milions, segons la informació publicada pel diari El Mundo.

L’any passat, els ingressos d’Unidad Editorial van ascendir a 318.300.000 d’euros, dels quals, 162 van ser els ingressos bruts procedents de la publicitat. En l’exercici 2015 els ingres-sos reconeguts per Unitat Editorial van ser de 330,0 milions d’euros, és a dir, que es va registrar un retrocés del 3,5% el 2016. Pel que fa als beneficis bruts d’explotació (és a dir, sense comptar depreciacions, impostos, ni amortitzacions) de 2016 van ascendir a 29.200.000, davant d’un resultat negatiu en 2015 de 9,1 milions. (de Digimedios)

L’editora d’El Mundo llançarà la revista Diva

Unidad Editorial, editora del diari El Mundo, estudia llançar noves revistes en els propers mesos. El projecte més avançat és Diva, una capçalera ja creada per Urbano Cairo a Itàlia. Es tracta d’una revista del cor del que UE ja ha preparat el número zero. En realitat es tractaria de la versió espanyola de ”’Diva i Donna”, publicada per Cairo Communications a Itàlia.

Des l’editora prefereixen no fer massa comentaris sobre l’assumpte i insisteixen a assenyalar que “no hi ha res decidit”. Com és sabut, els ingressos per la publicitat en paper estan caient en picat i Diva, que és una revista impresa, no comptaria necessàriament amb una edició web. Per aquest motiu des de la direcció estan estudiant el llançament per no enganxar-se els dits amb una estratègia que va a contracorrent del sector.

Aquests canvis, igual que porten novetats, també poden supo-sar el tancament d’algunes publicacions com “Papel”, tot i que no hi ha cap decisió presa; la capçalera, nascuda al setembre de 2015, no ha acabat de complir les expectatives i ningú pot




garantir que segueixi als quioscos a final d’any. Paradoxalment, és la pròpia RCS la que en els seus comptes posa en relleu la caiguda de la circulació a Espanya “en un context d’incertesa”. La companyia destaca que la inversió publicitària en revistes cau un 2,7% enfront d’una pujada del 14% en publicacions di-gitals. Cairo rema a contracorrent, però el seu historial l’avala. (d’El Confidencial)

El diari públic Lanza anuncia sis acomiadaments i passa a ser setmanal

Lanza és l’únic diari públic que existeix a Espanya -ja que depèn de la Diputació de Ciudad Real- i ha anunciat l’acomiadament de sis dels seus treballadors i la reducció de la seva edició. El diari Lanza passarà a ser de tiratge diari a convertir-se en un setma-nal a partir del proper 1 d’abril, com a conseqüència de les reta-llades que es van a dur a terme. Un cop més, és la premsa local espanyola la que pateix retallades i assumeix sis baixes més.

Davant d’aquesta situació, els treballadors de Lanza temen que les retallades prossegueixin i s’estenguin a l’edició digital del diari. La més gran de les pors de la plantilla del diari regio-

nal és que la seva edició web acabi desapareixent. Mentres-tant, els representants dels treballadors han manifestat la seva oposició a aquestes retallades, perquè comporten la reducció d’ingressos que podria acabar al tancament definitiu i dismi-nuir encara més la plantilla, cosa que per a ells “faria inviable l’elaboració d’un digital mitjanament acceptable des del punt de vista informatiu”. (de FeSP)




La realitat augmentada arriba a la premsaPer Digiday

The Washington Post pensa usar la realitat augmentada per millorar el seu reportatge i narració en 2017. I no és la primera vegada. The Washington Post ja va utilitzar aquesta tecnologia l’any passat per explicar el què va passar durant la detenció de Freddie Gray a Baltimore, el 2015. Des de llavors, el diari americà ha seguit treballant amb realitat augmentada en les seves dues apps: la de la revista Rainbow i la seva pròpia, més tradicional.

Entre els seus plans està llançar la primera història de realitat augmentada aquesta primavera i després, una per trimestre. El primer projecte serà amb Philip Kennicott, el seu crític d’art i arquitectura, que examinarà edificis nous i innovadors. A través d’aquesta tecnologia, la gent podrà veure els interiors dels edifi-cis i escoltar la narració del reporter des dels seus smartphones.

La realitat virtual i el seu derivat, el vídeo de 360º, van rebre mol-ta atenció per part dels editors l’any passat. Però és costós de fer i hi ha encara pocs dispositius on poder visualitzar-los. Per això es planteja com una opció més fàcil l’ús de la realitat augmenta-da. És a dir, inserir elements digitals en representacions del món real. L’exemple més conegut és el joc Pokémon Go.

Segons el director de productes de The Washington Post, Joey Marburguer, encara són escèptics sobre l’ús de la realitat aug-mentada, però veuen un potencial clar en ella: tothom té un dispositiu amb capacitat per a veure-la a la butxaca.

The New York Times també ha experimentat amb realitat aug-mentada. Ho va fer a través d’un patrocinador amb el qual va llançar una campanya. I és que els anunciants s’estan interes-sant sobre aquest tipus de tecnologia.

COMUNICACIÓ DIGITAL



No obstant això, l’experiència dels usuaris amb realitat aug-mentada encara és molt pobre. Per això gran part dels esforços de The Washington Post estan centrant-se en crear indicacions per guiar la gent a través dels elements i de la història.

Crític equilibra els seus comptes en el seu segon exercici complet

L’any passat, el diari digital Crític va tancar l’exercici amb un ex-cedent de 13.506 euros, el que va aconseguir en el seu segon exercici concret ja que va començar a publicar-se al setembre de 2014. Segons una informació publicada pel mitjà català, du-rant 2016 es van generar uns ingressos de 143.047 euros i es va incórrer en unes despeses de 129.541 euros.

Pel que fa a la partida d’ingressos, el 39,5% (és a dir, 56.478 eu-ros) va procedir dels recursos aportats pels lectors-subscriptors que ja sumen 1.400. La segona partida en importància va ser la publicitat (27,4%), situant-se a continuació els projectes per a tercers (14,2%), el contingut patrocinat (8,7%) i una subvenció de la Generalitat (5,1%) i el patrocini d’una revista (4,8%).

Crític és editat per una cooperativa a la qual se segueixen incor-porant socis, que ja són 62 i que han aportat un total de 70.500 euros. Pel que fa als costos, el 57,1% correspon als salaris dels treballadors i un 12,5% addicional a les retribucions als col·laboradors. La resta correspon a despeses d’infraestructura (15,7%), edició de la revista (8,6%) i projectes per a tercers (6,1%). (de Digimedios)

Grupo Heraldo (Henneo), en negociacions per comprar el digital lainformacion.com

Grupo Heraldo, rebatejat com Henneo fa uns mesos, continua amb la seva polí-tica d’expansió i buscant oportunitats de negoci a nivell estatal. El Grup aragonès dirigit per la família De Yarza manté ne-gociacions amb l’equip de José María García Hoz, amo de DixiMedia, per ad-quirir el portal lainformacion.com. Fonts consultades per prnoticias indiquen que les negociacions estan “molt avançades” i que fins i tot s’ha demanat la documentació per ultimar l’operació. Des d’Heraldo confirmen que aquests




acostaments existeixen, tot i que han declinat comentar l’actual estat de l’operació.

Al juny de 2015 Grupo Heraldo sorprenia al mercat amb la com-pra del diari 20 Minutos als noruecs de Schibsted. L’editor de l’Heraldo d’Aragón, Diario del Alto Aragón i Heraldo de Soria, donava el salt a nivell estatal i ho feia amb l’únic diari gratuït que quedava al mercat. La companyia decidia mantenir la ca-pçalera sota la direcció d’Arsenio Escolar i mesos després re-llançava la seva edició impresa centrant-se en l’opinió i l’anàlisi, deixant la informació més immediata en la seva edició digital que al gener va fregar els deu milions d’usuaris únics.

Al setembre de 2015 Heraldo saltava de nou al pla mediàtic pel seu interès en comprar el diari Cinco Días al Grup Prisa. Aques-ta operació finalment no va arribar a bon port perquè Juan Luis Cebrián va considerar insuficients les ofertes presentades per Heraldo i els editors de Bezdiario. No obstant això, el grup va deixar oberta la porta a seguir explorant oportunitats de negocis a la premsa espanyola i en especial en mitjans que poguessin donar un valor afegit al seu portfoli. (de Prnoticias)

La nova directora del The Huffington Post promet una reorganització significativa

La directora del The Huffington Post, Lidia Polgreen, promet fer grans canvis sobre el mitjà que celebrarà el seu aniversari nú-mero 17 al maig. Serà una “reorganització força significativa” de l’equip de redacció de HuffPost per perseguir “el que crec que la nostra missió ha de ser”, va expressar Polgreen en una recent conversa amb Recode. En aquesta reorganització es posarà èmfasi en la presentació d’informes originals dels centres de poder com Washington, DC, i les grans corporacions.

Polgreen també vol que The Huffington Post vagi més enllà del seu públic tradicional usant l’associació amb agències de no-tícies locals, com ara estacions de ràdio cristianes. “Tradicio-nalment, quan hem pensat en els més febles, hem pensat en les minories o les persones que senten que no tenen veu”, va afegir Polgreen. “Crec que hi ha un grup molt més gran de per-sones que se senten aquest tipus de veu en aquest moment”, ha afegit. Lydia Polgreen va passar 15 anys treballant per a The New York Times abans de convertir-se en la successora d’Arianna Huffington. (de Poynter)




El Español perd gairebé un milió d’usuaris en un mes tot i sumar dos nous subportals

Febrer no va ser un bon mes en termes de trànsit per El Espa-ñol de Pedro J. Ramírez, al perdre en aquest període 798.000 usuaris únics. És a dir, va tenir una caiguda entre el mes de ge-ner i febrer del 12%, segons l’últim informe de comScore. Des-cens que es produeix malgrat que aquest mes va sumar dos

nous subportals, que ja aporten trànsit al domini d’El Espanyol. Aquests són la web gastronòmica Cocinillas (327.000 usuaris únics) i la publicació sobre tecnologia Omicrono (428.000). Subdominis que se sumen als ja existents de Diario de Avisos, Crónica Global i Navarra.com.

A més, aquesta baixada d’usuaris únics al febrer ha provocat que el web de Pedro J. Ramírez descendeixi fins a la vuitena posició en el rànquing de digitals generalistes amb més usuaris únics d’Espanya. No obstant això, pitjor resultat que El Español al febrer l’ha patit El Periódico, que ha vist baixar els seus vi-sitants un 15% i ara en té 5,7 milions. Cada vegada més lluny, per tant, del seu gran competidor català, que és La Vanguardia, que s’ha mantingut estable en els 13,2 milions d’usuaris, el que li ha valgut per pujar a la tercera plaça del podi. Aquesta esca-lada s’ha produït en detriment d’ABC , que passa a ser quart, després de perdre uns 800.000 usuaris únics (-6%).

En les dues primeres posicions, continua un mes més en el liderat El Mundo (15,8 milions), tot i que El País escurça distàn-cies i ja està a 370.000 usuaris de diferència. I és que el diari d’Unidad Editorial va perdre el 3% dels seus usuaris al febrer, mentre que el de Prisa va augmentar l’1%.




A Catalunya els sis primers llocs són per a Nació Digital (2.377.337 visitants únics), Catalunya Diari (1.813.952), Ara (1.671.189), Vilaweb (1.256.886), El Món (951.777 ) ( i El Punt Avui (934.766). Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden con-sultar el rànquing de mitjans de comunicació digitals en català del mes de febrer del 2017, segons OJD Interactiva CLICANT AQUÍ


http://www.amic.media/media/files/file_352_1194.pdf




Un 57% dels consumidors visualitza vídeos en els seus mòbils cada diaPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Enguany, més que mai, mobile és sinònim de vídeo. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi global elaborat per AOL, com-panyia tecnològica de mitjans que simplifica el contacte a Inter-net entre consumidors i creadors de contingut. En ell, s’analitza com la visualització de vídeo en dispositius mòbils ha crescut exponencialment, així com la inversió per part de la indústria en aquest format.

L’estudi d’AOL determina que estem a punt de veure com per primera vegada el consum de vídeo en mobile supera les vi-sualitzacions en portàtils o ordinadors. A nivell global, un 57% dels consumidors visualitza vídeos en els seus mòbils cada dia, mentre que el 58% ho fa des del seu PC. A més, un 77% dels enquestats afirma que no pot viure sense els seus telèfons mò-bils o que sempre el tenen a l’abast de la mà.

Com és l’atenció dels consumidors en línia? Sens dubte, dis-persa... El consum de vídeo creix cada any, però sobretot els de format curt. El 42% dels usuaris visualitza vídeos d’un minut o menys, cada dia. Si aquest vídeo supera els 20 minuts, la xifra descendeix a un 21%.

L’estudi d’AOL també reflecteix com els usuaris estan experi-mentant amb nous formats immersius a tot el món. Per exem-ple, el 65% dels enquestats afirma haver visualitzat ja emis-sions en directe, mentre que experiències com la realitat virtual o els continguts 360º han estat testades per un 32% i un 52%, respectivament.

Anunciants i publishers destinaran més pressupost a mobileLa indústria sembla estar preparada per a les demandes dels

PUBLICITAT I MÀRQUETING



consumidors i tant anunciants com publishers estan incremen-tant la seva despesa en mobile. Segons AOL, el 47% de les marques i el 57% dels publishers destinaran almenys un quart dels seus pressupostos en 2017 a estratègies i campanyes en dispositius mòbils.

A més, l’estudi determina que aquest augment en la inversió de vídeo per mobile es realitza en detriment dels pressupostos per a TV: un 63% d’aquest pressupost es destina a vídeo per mobile i el 70% a vídeo per desktop.

Aquest estudi ha estat realitzat en set mercats, a més de l’espanyol: Estats Units, Canadà, Regne Unit, França, Japó, Austràlia i Sud-est asiàtic. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a la infografia de l’estudi d’AOL senzillament CLICANT AQUÍ

Publicitat impresa: al consumidor també li agrada tocar

Escoltem amb freqüència que “la impressió està en declivi”. No obs-tant això, la indústria de la impremta ha crescut a un ritme de dos dígits en els últims anys i tot indica que aquesta tendència es mantindrà.

El director de Comunicació de Telepizza diu que segueixen ob-tenint el major retorn de la inversió a través del Cuponeo. Com més fullets imprimeixen per repartir-los a domicili, més pizzes venen. El Mailing Personalitzat va rebre el 2016 una inversió publicitària de 2.045 milions d’euros. És el mitjà no convencio-nal amb més volum d’inversió a Espanya, situant-se per sobre d’altres com el Màrqueting Mòbil o els Patrocinis.

Revistes locals, fulletons, catàlegs, mailing, marxandatge, tar-getes... són alguns dels mitjans no convencionals pels que, cada any, segueixen apostant les empreses espanyoles. En total, aquests mitjans van rebre el 2016 una inversió real esti-mada de 6.832,2 milions d’euros. Xifra que representa un crei-xement del 1,6% respecte a 2015.

Així, la publicitat impresa segueix tenint molta força comercial. Perquè encara que internet és sexy i molt innovador, al con-sumidor també li agrada tocar. Fins i tot els e-commerce i les empreses natives digitals recorren als serveis d’una impremta professional per arribar als seus públics. Tant si es anuncis, re-vistes o flyers, la impressió es converteix en un component molt important per a alguns mix de màrqueting. (de Reason Why)


http://advertising.aol.com/en/blog/meet-new-movement-mobile-video



La publicitat és la responsable última de les fake news, segons Jeff Jarvis

El creador del weblog BuzzMachine i professor de la Univer-sitat de la Ciutat de Nova York, Jeff Jarvis ha participat en la conferència Changing Media organitzada per The Guardian a Londres i ha aprofitat l’ocasió per oferir la seva perspectiva sobre una de les principals preocupacions actuals de mitjans, indústria publicitària i usuaris: les fake news o notícies falses.

Jarvis ha tingut paraules per a tots els actors de la indústria i és que la responsabilitat és de tots i fa una crida assegurant: “No podem permetre que una poderosa eina com les xarxes socials es conver-teixi en una factoria de notícies falses”. S’ha dirigit de manera directa a les plataformes digitals com Facebook i Google de les que destaca les mesures que han pres “en la direcció correcta amb les alertes de contingut no fiable o els canvis en els sistemes de recerca”.

No obstant també adverteix que l’objectiu ha de ser ara que els usuaris sàpiguen valorar la procedència de les notícies i la fiabilitat de les fonts. És per això que, al seu parer, “necessiten editors per estendre el pont entre el periodisme i la tecnologia, i per prendre decisions clau sobre l’ús de les plataformes”.

Quant als mitjans tradicionals, Jarvis assegura que han de “fer un esforç per recuperar la credibilitat i la confiança del públic, resistir a la tirania del clic i escoltar els ciutadans”. Una recupe-ració de confiança que per Jarvis passa per el fact checking i el periodisme social, que considera eines bàsiques així com per la col·laboració entre vells i nous mitjans. Les seves paraules també es dirigeixen a la publicitat, que en la seva opinió té la responsabilitat última en alimentar les webs de notícies falses amb els seus anuncis. (de Marketing Directo)




El sector publicitari pren mesures per protegir la dignitat de la dona

Dos àmbits que preocupen especialment al sector publicitari es-tan relacionats amb la dignitat de la dona i amb la protecció dels menors. En aquest sentit, les dades d’Autocontrol assenyalen que dels 26.199 projectes d’anuncis revisats en 2016, es van incloure modificacions o observacions en 55 anuncis (el 2015 van ser 33), el que suposa el 0,21% del total de les consultes prèvies. Per la seva banda, un total de 4.034 anuncis dirigits al públic menor (campanyes de joguines, videojocs, aliments), han hagut de ser revisats. En realitat, tot i que es tracta d’àmbits d’especial sensibilitat, el director general d’Autocontrol, José

Domingo Gómez Castallo ha volgut destacar que les reclama-cions dirigides a tots dos àmbits (dones i menors) “no suposen una situació de conflicte per a la publicitat a Espanya” .

Dels projectes d’anuncis revisats abans de la seva emissió, el 81% va obtenir un copy advice positiu, en un 16,5% dels casos es va recomanar la introducció de modificacions i en un 2,1% es va desaconsellar la seva difusió. Les altres 9.489 van ser un altre tipus de consultes legals o deontològiques, que acumulen un increment del 70% respecte a 2015.

D’altra banda, el Jurat de la Publicitat, òrgan format per ex-perts independents de les empreses adherides, ha resolt 281 casos, com a conseqüència de les 1.806 reclamacions presen-tades i centrades en 395 anuncis. De total de casos tramitats el 2016, el 60,5% està relacionat amb reclamacions presenta-des per consumidors o associacions de consumidors, el 23,8% amb les presentades per empreses contra els seus competi-dors i la resta per comunicació o a instància d’organismes de l’administració.

Respecte al mitjà que més reclamacions rep, internet és el pro-tagonista (32,32%), seguit de la televisió (19,70%) i la premsa




escrita (16,16%). Domingo ha aclarit que Espanya, cinquè país d’Europa en inversió publicitària, és el segon país amb més ac-tivitat d’autoregulació en matèria de control només per darrere de regne Unit) i desè en el que fa al nombre de reclamacions. (d’El Publicista)

Telecinco, primera televisió en bloquejar als usuaris amb adblockers

Els bloquejadors d’anuncis representen una amenaça comuna per a totes les pàgines que conviuen a Internet, però molt espe-cialment per als mitjans. Aquests últims són, de tot l’entorn di-gital, els que pateixen les majors conseqüències econòmiques al basar el seu model de negoci en la publicitat. En aquest sac entren tant les webs de mitjans escrits com les de ràdios i te-levisions.

En un panorama on dos de cada deu anuncis servits s’inhibeixen per l’ús de bloquejadors, Telecinco ha estat la primera cadena de televisió espanyola en denegar l’accés als usuaris que te-nen instal·lat un programa d’aquest tipus al seu navegador. Es tracta d’una prohibició completa i no d’una simple suggeriment,

al contrari que fa uns mesos, quan la tendència a inhibir la pu-blicitat en línia no estava tan estesa.

Cada vegada que un internauta amb un programa d’aquest ti-pus intenta accedir al portal de la principal cadena de Mediaset, emergeix un missatge tipus pop-up amb el següent avís: “Des-activa el teu ‘adblocker’ del web per gaudir del contingut. Oferim el nostre contingut de manera gratuïta gràcies a la publicitat”. A continuació s’enllaça un web que explica els passos a seguir per poder desactivar el bloquejador. (de Dircomfidencial)

Campanya de Decathlon pels seus 25 anys a Espanya

Després de vint i cinc anys des de la primera botiga Decathlon a Es-panya, situada a Badalo-na (Montigalà), la cadena d’equipament esportiu ha llançat una campanya multimèdia (televisió, internet i punt de venda) en què reconeix




el molt que ha après de tots els esportistes i dels que no són tan esportistes.

En aquests 25 anys, l’esport ha canviat. Com es desprèn de l’anunci, “l’esquí ja no és només de reis, abans els únics que anaven al gimnàs eren els executius i els campions de bàdmin-ton no sortien al telenotícies”.

Decathlon presumeix que en aquesta democratització té una mica de culpa “pels seus preus baixos o simplement per fer-lo més accessible”. L’agència creativa és &Rosàs i l’agència de mitjans, Carat. (de Marketing News)

Els anunciants deixen Google al Regne Unit

Els anunciants del Regne Unit estan fent estampida de Google després de l’aparició d’algunes campanyes de publicitat al cos-tat de missatges extremistes, pornogràfics i polítics. L’agència Havas va ser la primera a informar que no mantindria la in-versió publicitària a Google i YouTube per a les marques que pertanyen a la seva cartera de clients, entre les quals es troben

algunes com O2, Royal Mail, BBC, Domino’s, Emirates o Hyun-dai. Ara, grans clients com L’Oréal, el govern del Regne Unit, Channel 4, Transport for London, la Financial Conduct Authority i The Guardian i bancs com HSBC, Lloyds Bank i el Royal Bank of Scotland s’han sumat a la llista d’anunciants que han retirat la seva publicitat de Google. I altres marques com Vodafone, Sky i Barclays s’ho estan començant a plantejar.

Segons informa The Sunday Times, a Vodafone estan “molt preocupats” pels errors en el sistema de publicitat de Google. I encara que Matt Brittin, CEO de Google EMEA, ha demanat dis-culpes a la indústria publicitària i ha dit que en els propers dies donaran a conèixer la manera de resoldre aquesta situació, la marca està pensant en retirar les seves anuncis de Google. Des de Sky asseguren que “és inacceptable que els nostres anun-cis apareguin al costat de contingut inadequat” i diuen estar en converses amb Google per comprendre millor les mesures que prendran per solucionar-ho. (de Reason Why)




El grup de Peugeot i Citroën revisa el seu compte de mitjans de 600 milions d’euros

El grup PSA, format per Peugeot i Citroën, està en plena revi-sió del seu compte de mitjans. És un procés habitual a la mar-ca, que fa aquest tipus de processos de forma molt recurrent. Aquest fabricant de cotxes -és el segon europeu per darrere de Volkswagen- destina una inversió publicitària aproximada de 600 milions d’euros a l’any. D’aquesta xifra, prop de 50 milions d’euros corresponen a Espanya, dels quals 27 milions s’anoten a Peugeot i altres 22 milions a Citroën, segons dades de 2016 proporcionades per Infoadex.

L’agència de mitjans que gestiona la publicitat de el grup PSA a Espanya des de fa molts anys és Havas Media, companyia que comparteix origen francès amb la marca de vehicles. A més de a casa nostra, la firma dirigida per Alfonso Rodés també té com a client a Peugeot i Citroën a França i Amèrica Llatina, entre d’altres mercats. (de La Publicidad)




Whatsapp es convertirà en el proper camp de batalla de les empreses?Per Puro Marketing

Gairebé des del principi, quan va començar a fer-se bas-tant popular, les marques i les empreses han intentat utilitzar WhatsApp d’una manera o d’una altra. L’app de missatgeria era just el que necessitaven, o això és el que aquestes pensaven d’entrada, ja que aconseguia arribar a grans masses d’usuari i fer-ho d’una manera que aquests veien de forma positiva. Tot això feia imaginar que l’app podria servir per oferir un servei d’atenció al client molt positiu, ràpid i eficient. No obstant això, les coses no eren (ni són, en realitat) tan fàcils, ja que, a di-ferència d’altres apps de missatgeria com Line, Whatsapp no estava pensada per ser usada per les empreses.

Les companyies no poden crear-se perfils especials ni pàgines d’empresa o de marca, ni tampoc compten amb eines dins de la pròpia app que permetin l’enviament de missatges massius als seus usuaris. Fins ara, les marques i empreses que han emprat Whatsapp han fet servir sobretot la inventiva per trobar vies de comunicació i han hagut de fer servir certes martingales que no sempre són les més còmodes i les més eficients.

Però durant tot aquest temps aquestes marques han estat es-perant que Whatsapp fes alguna cosa. L’ús de l’app per part de marques i empreses sembla una mina de diners que cap em-presa desaprofitaria. A més, la compra fa uns anys de Whats-app per part de Facebook va canviar les coses i va modificar les ambicions de l’app i els seus desenvolupadors. Va deixar de ser una app de pagament com era en el passat i, encara que els seus creadors van seguir insistint que no hi hauria anuncis dins de l’app, ja es va començar a parlar de donar serveis B2B.

Al cap i a la fi, Facebook ha aixecat el seu imperi sobre això. La xarxa social viu del que les empreses i marques paguen per posicionar els seus missatges i els seus productes, cosa que s’ha convertit en cada vegada més prioritari i més present a la xarxa social, que ha començat a obrir més i més escenaris a la

NOVES EINES



qüestió. Sembla natural que Whatsapp també entri en aquest terreny.

Per això, en els últims temps, tothom sembla haver-se centrat a observar què feia WhatsApp i si trobava pistes que marquessin que estava treballant en el terreny de les empreses i els ser-veis. Unes línies de codi albirades per un expert van ser una de les pistes fa unes setmanes. Ara, el missatge i les pistes són molt més oficials o més sòlides. Whatsapp està deixant provar a diverses empreses els seus serveis business i Reuters ha vist el que està passant. Que Reuters hagi vist el projecte en fun-cionament és més sòlid que algú hagi vist unes línies de codi: l’agència de notícies és una font altament fiable.

Segons el que ho han vist, WhatsApp està provant un siste-ma que permetrà a les empreses parlar de forma directa amb els seus consumidors. El servei està sent provat per diverses startups de l’acceleradora I Combinator. La companyia està analitzant com reben els consumidors aquests missatges i com interactuen amb les marques, alhora que està intentant esbri-nar com podria evitar els problemes d’spam i d’enviaments ex-cessius d’informació no desitjada.

El que sí que sembla clar és que l’accés de les empreses al servei serà de pagament, el que suposarà una font d’ingressos per a Whatsapp. Fins ara, WhatsApp no ha tingut un model de negoci realment clar i sostenible.

Perspective, l’eina que permet lluitar contra els comentari tòxics a la xarxa.

Mentre Twitter recerca d’una vegada per totes eines per lluitar contra l’abús de forma fútil, a Google les coses li van una mica millor en aquest sentit. Ara, i per seguir lluitant contra aquest problema a la xarxa, ha creat Perspective, una eina basada en Machine Learning amb què Google vol lluitar contra els trolls d’Internet.

NOVES EINES



Aquesta nova eina de Google i Jigsaw utilitza aprenentatge au-tomàtic per analitzar els comentaris i avaluar-los, basant-se en la semblança que tenen amb comentaris que, anteriorment, els usuaris reals han marcat com “tòxics” o reportats com SPAM, maliciós o perjudicial. Perspective examina desenes de milers de comentaris etiquetats i quan l’eina detecta algun tòxic, i ho detecta correctament, millora la seva capacitat per avaluar els futurs comentaris fins que pugui ser 100% autònoma amb el pas del temps.

La tecnologia de Perspective encara es troba en la seva prime-ra etapa de desenvolupament, però la seva eina d’aprenentatge automàtic per ajudar a identificar comentaris tòxics ja està sent provada per Google i pot ser integrada, en proves, això sí, per qualsevol interessat. L’interessant de veritat de l’assumpte és que Perspective pot ser utilitzada de forma gratuïta per tot aquell que vulgui integrar-lo en la seva plataforma. És una tecnologia de Google per a tothom, basada en el codi obert . D’aquesta manera qualsevol usuari la pot utilitzar en el seu medi amb secció de comentaris perquè sigui la plataforma la que s’encarregui de moderar els continguts i lluitar contra els trolls. (d’Alberto Sánchez-Hipertextual)

Twitter llança API per facilitar als mitjans la difusió de vídeos en directe

Els professionals dels mitjans de difusió tenen des d’ara una manera més directa per poder realitzar transmissions de vídeos en directe a través de Periscope, de Twitter, sense necessitat de passar per Periscope Producer, aplicació llançada durant la tardor passada per permetre’ls la difusió de continguts de ví-deos en directe a una major qualitat que la que poden oferir els usuaris individuals a través dels seus dispositius mòbils. En aquest sentit, s’acaba de llançar l’API de Periscope Producer la qual, segons Twitter, obre noves formes de compartir vídeos en directe ja que permetrà als professionals realitzar les seves emissions directament des dels seus equips sense necessitat d’haver de passar per l’aplicació. La idea és que la nova API sigui integrada en dispositius i apli-cacions de tercers perquè els professionals que facin ús de les mateixes per a les seves emissions puguin autenticar els seus comptes de Periscope directament i gestionar tots els aspec-tes dels seus treballs. Twitter assenyala que hi ha una sèrie de socis que ja han començat a integrar l’API en fase de proves,

NOVES EINES



trobant-se entre aquests socis a Telestream amb el seu progra-mari WireCast, Livestream amb la seva càmera Mevo, la pla-taforma web Switchboard Cloud, així com Teradek amb el seu codificador de vídeo i aplicacions de programari.

D’aquesta manera, Twitter s’espera que augmentin les difu-sions de vídeos en directe a través de Periscope. Òbviament, això és un pas més per competir enfront de Facebook Live i altres propostes de difusió de vídeos en directe. (d’EJU.tv)

Google Maps ens recordarà on hem aparcat el cotxe

L’aplicació Google Maps ha llançat una nova beta per a usuaris de dispositius An-droid que inclou una inte-ressant novetat, una funció que permet guardar la ubi-cació on has aparcat el teu vehicle. Per activar aquesta funció, només és necessari prémer sobre el punt blau que indica la ubicació a Google Maps. En el

menú desplegat es troba una opció anomenada “Guardar apar-cament”, que emmagatzema la posició i l’hora en què s’ha esta-cionat, i la recorda per quan es vulgui recollir el cotxe. A més, l’eina permet també modificar de forma manual la ubica-ció - especialment per a aquells casos en què la posició GPS no funciona correctament- i guardar dades addicionals com notes per recordar l’hora que cal renovar el tiquet del pàrquing o fins i tot imatges adjuntes dels voltants. La beta de Maps està disponible només per a usuaris amb comptes de Google, que hagin estat validats com a ‘tester’ i rebut la versió beta per provar les novetats abans que altres usuaris. La versió beta v9.49 inclou també altres novetats com la predicció meteorològica de la destinació a la qual es viatja en transport públic. (d’Europa Press)

Instagram llançarà una funció de reserva de cites per a empreses

Instagram intenta convertir-se en rival de plataformes com Yelp o OpenTable, entre moltes altres, aprofitant que moltes empre-

NOVES EINES



ses estan presents en aquesta plataforma per exposar de ma-nera visual els seus productes i serveis. En aquest sentit, la pròpia plataforma ha assenyalat a Bloomerg que al llarg dels propers dos mesos afegirà la funció de reserva de cites. James Quarles, cap de negocis d’Instagram, assenyala que la nova funció donarà als més d’un milió d’anunciants actius a Insta-gram una forma més concreta de mesurar l’impacte dels seus comptes, apuntant a les reserves de cites com accions reals.

Aquesta nova incorporació forma part dels esforços duts a ter-me per la plataforma per oferir noves funcions que les pròpies empreses podran posar a disposició dels consumidors. Refe-rent a això cal assenyalar que Instagram ja permetia a les em-preses afegir botons en els seus perfils perquè els consumidors puguin trucar-los per telèfon, enviar missatges privats, entre

d’altres. A més, altres de les possibles funcions que Instagram llançarà per a les empreses són les revisions socials, apropant-se més si cap a plataformes com les esmentades anteriorment.

D’aquesta manera, els consumidors podran acudir als perfils de les empreses per reservar cites per a la perruqueria, per a un restaurant, o per a qualsevol altre servei que les empreses exposen en els seus perfils d’Instagram. En aquest punt, Ins-tagram compta amb prop de 8 milions d’empreses amb perfils actius, i a més, el vuitanta per cent dels usuaris segueixen al-menys un negoci a la plataforma, segons assenyala Quarles. (de Whatsnew)

Google presenta novetats a AdWords

Google ha informat sobre el llançament de Unique Reach in AdWords, una actualització que permetrà a les agències i als anunciants veure el nombre d’usuaris únics d’una campanya i la mitjana d’impressions per usuari en els diferents disposi-tius, pantalles i plataformes. A més, i buscant d’incrementar el coneixement sobre l’impacte real d’una campanya, Google començarà a oferir dades sobre el temps de visualització de

NOVES EINES



les campanyes a YouTube de vídeo ‘in-stream’ i dels vídeos de curta durada la reproducció no es pot aturar (els coneguts com a ‘bumpers’).

Fins al moment, Google oferia dades sobre les taxes de visua-lització i l’audició de les campanyes. D’acord amb la compan-yia, la incorporació de l’anàlisi del temps de visualització sub-ministrarà informació que des de Google diuen que ajudarà a comprendre a agències i anunciants quins anuncis són els que capten més l’atenció dels usuaris i que, per tant, haurien de tenir una major probabilitat de causar impacte. (d’Interactiva)

NOVES EINES



“La publicitat en línia havia d’haver estat predominantment nativa des del seu inici”Per La Publicidad i AEC

Dilluns, dia 27 de març, tindrà lloc el I Fòrum de Publicitat Nativa que organitza La Publicidad i que se celebrarà en els Cinemes Súper 8, l’antic Palacio de la Prensa de Madrid, reunirà als princi-pals protagonistes del mercat i experts del sector de la publicitat nativa. Aquest primer Fòrum de Publicitat Nativa arriba després del gran èxit del dedicat a la publicitat programàtica i està dirigit tant a agències, com a desenvolupadors i anunciants que vulguin conèixer i posar-se al dia sobre aquest apassionant tema.

I què és la publicitat nativa, es pregunta en el full de propagan-da?: La publicitat nativa és la integració de branded content en els mitjans amb el mateix look & feel i la mateixa experiència d’usuari que la resta dels continguts editorials. Amb aquest de-nominador comú, les empreses que participen en aquest primer fòrum son: Carat, Havas Media, Ligatus, Atresmedia, Publicis Media, El Agora, Quantum, OMD i Vocento. Els temes que con-formaran el programa d’el Fòrum seran:

• Diferenciar la Publicitat Nativa del Branded Content.• Què hi ha dins del format? Què és i què no és publicitat na-tiva?• És la publicitat nativa una manera diferent i efectiva d’arribar a l’usuari?• Diferenciar i definir bé com és cada producte.• La transparència, “relativa”, està condicionada. L’usuari és el que mana, el que decideix i per tant, l’estratègia ha d’anar diri-gida cap a ell.• La integració de tots els participants del mercat; unir forces per generar una major transparència.

Una de les companyies que participaran en l’esdeveniment és OMD, i per això Sandra Sotelo, Head of Digital del Grup, ens

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



mostra el seu punt de vista sobre el panorama actual del sector en la prèvia del Fòrum. Es poden aconseguir entrades de ma-nera gratuïta a través del portal Ticketea.

Sandra Sotelo explica que “la publicitat nativa ha suposat una evolució en la publicitat en línia, de fet i sota el meu punt de vista, la publicitat en línia havia d’haver estat predominantment nativa des del seu inici, els usuaris no entren en un mitjà per consumir pre-rroll, ni llegir anuncis; hem aprofitat el trànsit dels mitjans i l’interès dels usuaris en els continguts per impactar publici-tàriament sense posar el focus en formats que aportessin valor i generessin un major engagement i és en aquests dos punts clau on la publicitat nativa guanya rellevància”. Certament, se-gons eMarketer actualment els formats nadius conviuen amb els formats convencionals, però d’aquí al 2020 desbancarà als

mateixos. De fet, en 2016 a Estats Units la publicitat nativa ha superat a la inversió en display i representa el 56%.

Per Sotelo les millors campanyes de publicitat nativa són “aque-lles que són capaces de captar l’atenció dels usuaris a través de la innovació en la creativitat amb peces interactives que al seu torn estan perfectament integrades en el mitjà i que responen a una estratègia de targeting i audiències de forma efectiva.”

Hom espera que el I Fòrum Publicitat Nativa organitzat per La Publicidad acosti la publicitat nativa a les marques, mitjans i agències, trenqui amb les barreres que actualment existeixen i aporti les claus perquè aquesta sigui escalable i accionable en el curt mitjà termini.

El que tot periodista ha de saber sobre les fonts anònimes

Molts periodistes estan preocupats que alguns mitjans utilitzin fonts anònimes per impulsar les seves pròpies agendes i atacar enemics polítics. Segur que estan d’acord en què les cober-tures necessàries i imparcials estan sent minades i en què la




confiança dels lectors està en joc. En realitat és arreu on els professionals de la informació lluiten amb l’espinosa qüestió de l’anonimat, que pot ser una arma de doble tall.

D’acord amb la Societat de Periodistes Professionals (SPJ, en la sigla en anglès), “les fonts anònimes són de vegades l’única clau d’accés a una gran història, aixecant el teló de la corrupció i aconseguint que es compleixi amb la missió periodística de fer que els poderosos rendeixin comptes i els ciutadans estiguin informats. Però les fonts anònimes també poden ser el camí cap a un pantà ètic”.

El codi d’ètica de SPJ té dos consells importants que donar sobre l’anonimat:

• Identifica les fonts sempre que sigui possible. El públic té dret a tota la informació que se li pugui proporcionar sobre la fiabili-tat de les fonts.

• Qüestiona sempre les motivacions de les fonts abans de prometre’ls anonimat. Aclareix les condicions d’una promesa d’anonimat a canvi d’informació. I mantingues els teus prome-ses...

El problema va aparèixer fa poc en la redacció del New York Ti-mes. Al març, la direcció del diari es va posar més estricta pel que fa a les fonts anònimes, perquè els lectors es van queixar de l’ús “persistent” d’aquestes fonts sense nom. Les noves regles del mitjà requereixen que els editors aprovin prèviament l’ús de fonts anònimes. Aquests estàndards més rigorosos estan donant els seus fruits. Fa poc, Phil Corbett, cap de redacció adjunt del Times, va reportar una caiguda del voltant del 30% de les fonts anònimes.

Recollim alguns recursos útils de la Online News Association (ONA) per obtenir una eina per construir el nostre propi codi d’ètica. El procés implica diverses preguntes que cal fer-se:

Quina és la raó per la qual la font no vol identificar?; la infor-mació està disponible en una altra part?; confies en la font?; la




informació sortirà a la llum de tota manera?; la font té moltes ganes de compartir la informació o cap?; la font és poderosa o vulnerable?; val la pena arriscar-se per la font o la informació?

La guia diu: “Abans d’atorgar la confidencialitat, heu de tenir un conversa sobre els motius pels quals la font no desitja fer-se càrrec ni retre comptes del que diu, que és el que passa quan no la esmentes. Digues a la font que les teves històries són més creïbles i les teves fonts més responsables quan pots usar els seus noms, i comprèn bé quines són les motivacions de la font per donar-te informació”.

Darrers consells: La informació de la font ha de ser absoluta-ment vital per a la història; no pot tractar-se d’una opinió perso-nal; la informació no podria haver-se obtingut d’una altra mane-ra; la font és altament fiable i sap del que parla.

El Butlletí de l’AMIC recomana la lectura del document “Ethics andbook”, sobre proveïment anònim d’informació. Només CLI-CAR AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Quan canvia l’hora?

El canvi d’hora dels propers cinc anys ja té data. El Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials ha publicat aquesta setmana l’ordre amb el calendari del període de l’hora d’estiu dels propers cinc anys. Aquesta ordre recull les dates en què caldrà avançar i retardar els rellotges coincidint amb els últims caps de setmana de març i octubre, igual que en anys anteriors.

Dates de començament del període de l’hora d’estiu: 2017: diumenge, 26 de març; 2018: diumenge, 25 de març; 2019: diu-menge, 31 de març; 2020: diumenge, 29 de març; 2021: diu-menge, 28 de març;


http://ethics.npr.org/tag/anonymity/

http://ethics.npr.org/tag/anonymity/



Dates de finalització del període de l’hora d’estiu: 2017: diu-menge, 29 d’octubre; 2018: diumenge, 28 d’octubre; 2019: diu-menge, 27 d’octubre; 2020: diumenge, 25 d’octubre; 2021: diu-menge, 31 d’octubre. (d’AEC)

Convocatòria del Premi Juncosa de Divulgació i Periodisme Transfronterer

La Generalitat convoca el Premi Ramon Juncosa de Divulga-ció i Periodisme Transfronterer amb l’objecte de fomentar el coneixement de les realitats de l’Espai Català Transfronterer mitjançant articles, reportatges o documentals. Els treballs que optin a aquest premi podran ser: Articles o treballs en su-port paper (premsa professional, publicacions d’àmbit asso-ciatiu, institucional, universitari, etc.); treballs de ràdio; treballs de televisió; treballs de premsa digital (en totes les modalitats existents).

Els treballs hauran d’haver estat ja publicats, hauran de ser en llengua catalana (en el cas dels treballs audiovisuals, s’acceptaran que puguin haver-hi persones entrevistades que s’expressin en altres llengües però els crèdits, comentaris i

veus d’acompanyaments hauran de ser en català). S’ha de pro-curar fer un ús no sexista o androcèntric del llenguatge.

Els treballs presentats han d’haver estat publicats o emesos en un període comprès entre l’1 d’abril de l’any anterior a la con-vocatòria i el 31 de març de l’any de la convocatòria. Es poden consultar les bases completes CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Comunicació i Gastronomia. Barcelona, dijous 27 de març (de 15:30h a 20:30h) - El curs, impartit per Trinitat Gilbert, trac-tarà els aspectes bàsics de la comunicació gastronòmica. Tant si us voleu dedicar als gabinets i la comunicació corporativa, com si voleu fer-ho des d’un mitjà de comunicació, us oferirà un ampli ventall de possibilitats.

Introducció al SEO per a comunicadors. Manresa, dilluns 27 de març i 3 d’abril (de 15:30h a 19:30h) - En aquest curs, a càrrec de Pilar Yépez, aprofundireu en els conceptes d’arquitectura i disseny de la informació per a la seva optimització SEO i web des d’una perspectiva pràctica.


http://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=780989&language=ca_ES



Com crear campanyes de Google Adwords i Facebook Ads. Barcelona, dijous 30 de març i 6 d’abril (de 10:00h a 14:00h) - En aquest curs, dirigit per Enrique San Juan, aprendreu els punts essencials per posar en marxa campanyes i tenir èxit en els vostres objectius de social media.

Redacció de discursos. Girona, divendres 31 de març (de 09:00h a 15:00h) - A través d’aquesta formació, a càrrec de Montse Sanahuja, els assistents coneixeran els aspectes for-mals a tenir en compte a l’hora de redactar un discurs i, alhora, aprendran tècniques per generar empatia entre l’auditori, des-pertar interès i fer que els missatges clau siguin memorables.

Introducció a la postproducció audiovisual. Barcelona, di-marts 4 i 11 d’abril (de 15:30h a 19:30h) - L’augment del consum audiovisual i les diferents formes de visualitzar-lo ha disparat la demanda de periodistes amb coneixements específics sobre animació, tractament de la imatge en moviment i composició audiovisual. Aquest curs, impartit per Joan Guasch, ofereix les eines que es necessiten per assolir noves fites en un ofici on la narració audiovisual i les noves tecnologies són cada vegada més imprescindibles.

Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels professionals de les empreses associades a l’AMIC. Els cursos són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i gestionem els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. (de CPC)




Quina importància té l’autor d’una notícia a les xarxes socials?Per Kevin Morán, periodista especialitzat en social media / Cla-ses de Periodismo

Les persones que comparteixen notícies per les xarxes socials són més importants per als seus lectors que l’autor de l’article pel que fa a credibilitat. Així, com ho llegeixes.

Així ho va determinar una nova investigació del Media Insight Pro-ject, una associació entre The Associated Press, el Centre d’Estudis d’Afers Públics NORC i l’Institut Nord-americà de Premsa.

L’experiment:En l’experiment, el Media Insight Project va col·locar un missat-ge en una xarxa social semblant a Facebook, sobre un estudi sobre la diabetis. A la meitat dels participants se’ls va indicar que la font de la notícia era The Associated Press mentre que a l’altra meitat, se li va dir que la font era un portal d’internet fictici, anomenat DailyNewsReview.com.

La meitat dels participants va veure que la notícia va ser com-partida per un personatge públic en qui havien dit confiar, com Oprah Winfrey o Dr Oz. A l’altra meitat se’ls va dir que la notícia havia estat compartida per una celebritat de la qual havien dit que no confiaven.

El 50% dels participants va dir que estava d’acord amb el contingut quan havia estat compartit per una figura en la qual confiaven, mentre només el 35% va dir el mateix quan es tractava d’algú en qui no confiaven. La tendència va ser gairebé idèntica quan se li va preguntar als participants si l’article havia estat ben investigat.

Els participants van indicar que estaven més inclinats a com-partir el text amb les seves amistats si veien que la persona que el va compartir era algú de la seva confiança.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



La font original de la informació -AP o un lloc web fictici- no va afectar pas gaire la percepció del lector cap a l’article.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



L’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans detecta fins a vuit estratègies per fomentar l’odi cap a determinats col·lectiusPer Grup de Periodistes Ramon Barnils

L’anàlisi de 308 peces periodístiques publicades en vuit mitjans digitals entre el 9 de gener i el 9 de febrer passats permet con-cloure que els vuit portals contribueixen, en diferents graus, a fomentar el discurs d’odi cap a determinats col·lectius. En concret, als afectats pel racisme-xenofòbia, islamofòbia, anti-gitanisme i gitanofòbia, i la catalanofòbia. De les estratègies emprades pels vuit digitals, les més dures s’han fet servir contra les persones musulmanes.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i que s’ha presentat aquest dilluns, dia 20, a l’Espai Avinyó de Barcelona. El que impulsa el Grup Barnils és el pri-mer observatori del discurs d’odi als mitjans.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Els vuit mitjans en els quals s’ha basat aquest primer estudi de l’Observatori del Discurs d’Odi als Mitjans són Alerta Digital, Baluarte Digital, Dolça Catalunya, La Gaceta, Libertad Digital, Mediterráneo Digital, Ok Diario i Periodista Digital. Tots vuit te-nen una línia editorial de dretes, i alguns d’ells són altaveus de les posicions de l’extrema dreta. Tot i ser mitjans relativament marginals en relació a les dades de tràfic, alguns d’ells tenen un impacte a les xarxes socials gens menyspreable, com a mínim un parell de portals (La Gaceta i Ok Diario) tenen una influència que transcendeix l’òrbita dels grups més conservadors. A part, cadascun d’ells té un paper com a espai de generació d’opinió, i parteixen d’una màxima: del prejudici en fan notícia.

Durant l’estudi dut a terme des de l’Observatori, s’han detectat fins a vuit estratègies emprades pels mitjans a l’hora de difon-dre, promoure o justificar el discurs d’odi i alhora defensar els actors que promouen aquest tipus de discursos. Les vuit estra-tègies detectades són les següents:

Insults i injúries. Els insults són una estratègia emprada so-bretot contra el col·lectiu musulmà. Periodista Digital és el mitjà on s’han detectat la majoria d’insults.

Reproducció no crítica del discurs d’odi d’alguns actors, com poden ser els polítics d’extrema dreta Marine Le Pen o Gert Wilders.

Deslegitimació d’actors o accions que, a parer del mitjà, combaten el discurs de l’odi o defensen la no-discriminació.

Tria o pesca d’informacions d’arreu del món que confirmin els prejudicis i estereotips del mitjà.

Visibilització de l’origen, el color de la pell, l’ètnia, la cultura o la religió en informacions de delinqüència, abusos sexuals o terrorisme quan no és rellevant per a la notícia.




Ús de fotografies o vídeos, a vegades titulats o editats, que confirmin els prejudicis o estereotips del mitjà.

Notícies opinatives, signades o no, fora de la secció d’opinió, amb les tesis que confirmen els prejudicis o estereotips del mitjà.

Generació de notícies que vehiculen la victimització dels “ac-tors-nosaltres”, identificats per aquests mitjans com a la pobla-ció autòctona blanca.

De les 308 peces informatives estudiades, un 71% seguien al-gunes de les estratègies mencionades. Periodista Digital i Do-lça Catalunya són els dos mitjans que fan un ús més intensiu d’aquestes estratègies. Però també n’hi ha d’altres, com l’ús d’avantítols o epígrafs connotats, o que es parteixi de la pre-sumpció de culpabilitat en aquells fets negatius amb actors d’alguns dels col·lectius afectats. Pel que fa a les bones pràcti-ques, són menys que testimonials. Per norma, ni hi ha context ni fonts procedents dels col·lectius afectats. Tot plegat, amb un constant ús, implícit o explícit, del “nosaltres” i “ells”, creant respecte aquests últims un imaginari associat a l’”enemic” del “nosaltres”, la població autòctona blanca.

Sí que es dóna un cas paradigmàtic, que és el de la ‘defensa’ de la dona entre alguns d’aquests col·lectius afectats, especialment entre la població musulmana. Una defensa, però, que es dóna associada al fenomen conegut com a ‘purple washing’, un terme anglès consistent a defensar polítiques racistes i xenòfobes amb l’argument que aniran en benefici de l’alliberament de les dones.

Si bé aquest primer estudi no entrava en l’anàlisi de continguts masclistes o sexistes, sí que s’ha procurat tenir una mirada de gènere i feminista. En aquest sentit, es fa esment del tracte do-blement o triplement discriminatori de les dones que s’han anat trobant en aquests mitjans i que s’afegeix a la discriminació que reben per raó de religió, origen, color de pell, ètnia o cultura.

Les 308 peces són totes elles incloses en seccions informati-ves, i s’ha menystingut per a l’estudi aquelles que ja eren explí-citament d’opinió. Pel que fa a l’elecció dels vuit mitjans, se’ls va prioritzar davant d’altres que possiblement també fomentin el discurs d’odi en tant que són vuit mitjans digitals generalis-tes amb una presentació formal similar a la de la premsa con-vencional. Una premsa, aquesta última, que com es recorda en l’estudi, tampoc està absenta del tot de la pràctica d’alguns missatges propis del discurs d’odi.




A partir d’aquestes males pràctiques evidenciades en l’estudi de l’Observatori, a la conclusió final s’apel·la a “estar a sobre” d’aquests tipus de mitjans, observar-los, i “combatre els seus discursos de forma contundent i evitar que es converteixin en banc de proves dels discursos excloents”. “És necessari ta-llar d’arrel una possible contaminació d’aquestes pràctiques a d’altres mitjans més massius”, conclou finalment l’estudi.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden consultar l’estudi com-plet CLICANT AQUÍ





Com el Blockchain pot ser un aliat dels mitjans de comunicacióPer Alex Preukschat / El Economista i AEC

Primer ens preguntarem què és Blockchain. Una tecnologia que pot canviar-ho tot. Aquest és el principi fonamental que dóna su-port a la Cadena de blocs o Blockchain, una tecnologia que té el poder de canviar per sempre la nostra relació amb el món digital.

Imaginem un fitxer de text amb dues columnes, on en una columna posa un identificador (exemple “abc”) i en l’altra un nombre (exemple “34”). És a dir “abc” li corresponen “34”. Ara

imagina que aquest fitxer pogués estar en milers d’ordinadors duplicat, amb la seguretat que ningú ho pot alterar a traïció però quan legítimament s’ha d’alterar alguna cosa, en qües-tió de segons, tots es sincronitzen. Encara que un dels milers d’ordinadors desaparegués de la xarxa no passaria res. Això és el que aconsegueix Blockchain i encara que la seva màgia és molt més complexa i composta de més peces com la criptogra-fia, en essència això busca: un registre distribuït resistent a la sincronització i sense necessitat de confiança entre els mem-bres que la conformen. Diguem que una cadena de blocs és es-sencialment només un registre, un llibre major d’esdeveniments digitals que està “distribuït” o és compartit entre moltes parts diferents. Només pot ser actualitzat a partir del consens de la majoria de participants del sistema i, un cop introduïda, la infor-mació mai pot ser esborrada.

Ara veurem com el Blockchain pot ser un aliat dels mitjans de comunicació una de les indústries més afectades per l’auge d’un Internet de la Informació que ha transformat les nostres vides en els últims 20 anys. En l’Internet del Valor, basat en la tecnologia descentralitzada de Blockchain, aquest sector clau per al bon funcionament del nostre sistema democràtic podria trobar-se amb més reptes, però també amb noves possibilitats

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



perquè, els professionals del periodisme, puguin arribar, d’una altra manera , a més lectors.

La transformació a la qual s’enfronten els mitjans de comu-nicació és un tema tan apassionant que avui comptem amb Covadonga Fernández González, periodista, cofundadora de OleChain.com i coautora de LibroBlockchain.com perquè com-parteixi amb nosaltres la seva visió de les oportunitats i reptes a què s’enfronta el periodisme, tecnologia Blockchain mitjançant. Covadonga és coautora, amb Alex Preukschat, del llibre Bloc-kchain: La revolució industrial d’Internet, en el qual ha escrit el capítol de mitjans de comunicació. El citat llibre el publicarà Gestión 2000 (Grupo Planeta) el 23 de maig de 2017 i ja està disponible en prevenda a Amazon.es.

Quins són els reptes per als mitjans de comunicació per al futur?El repte més important dels mitjans de comunicació és el de la viabilitat econòmica, ja que si no aconsegueixen una rendibilitat a partir del seu propi negoci, es veuran abocats a tancar o a es-tar subordinats a altres poders. La indústria dels mitjans haurà d’assumir bona part del que fa ara la indústria publicitària; és a dir, oferir als anunciants una estratègia integral per arribar pels diferents canals a les audiències i fer-ho, a més, de diferent ma-nera a cadascuna d’elles, oferint diferents narracions que les connectin amb els productes o serveis oferts pels anunciants.

Igual que ha succeït a altres indústries centenàries, la dels mi-tjans de comunicació també s’ha vist interrompuda en tota la seva cadena de valor per companyies de base tecnològica que ofereixen altres narracions i una altra manera de relacionar-se amb les audiències i entre les audiències. Per això, els mitjans de comunicació haurien explorar totes les innovacions tecno-lògiques que els permetin arribar als consumidors de contin-guts informatius i d’entreteniment. Donada la rellevància de les xarxes socials en aquest consum, els mitjans de comunicació podrien unir-se en una gran aliança que els permetés investigar quin tipus d’aplicacions són les més adequades per arribar a les audiències que es concentren en les xarxes socials.




Blockchain podria ser una solució?Aquesta gran aliança d’editors de mitjans de comunicació també permetria establir unes bases de col·laboració amb les platafor-mes socials, que facilitin a la indústria periodística, per exemple, conèixer quins són els continguts que demanden els consumidors, realitzar estudis d’audiència dels continguts compartits en les xar-xes socials o fins i tot utilitzar-les com a suports publicitaris per vendre subscripcions fragmentades de continguts compartits mi-tjançant micropagaments. En aquest sentit, Blockchain seria, efec-tivament, la solució, ja que permet comercialitzar els continguts de manera semblant a com fa, per exemple, iTunes amb les cançons, oferint-les a preus molt petits, de fraccions d’euro. El producte i el servei experimentaria una gran transformació, especialment en clau de fragmentació, de manera que cada element, producte o servei estaria vinculat a un cost i un pagament. Per exemple, arti-cles solts, alertes de notícies, subscripcions per un temps limitat i qualsevol altra cosa. Penseu, per exemple, en el que abans era un viatge amb avió i el que és ara quan el compres a través d’internet: et venen l’embarcament ràpid, el portar l’equipatge en funció de la seva mida, l’elecció de seient, menjars i begudes, etc.... El viatge s’ha fragmentat en mil trossos. Amb els mitjans de comunicació ja està començant a passar el mateix: s’ofereixen articles o produc-tes solts, l’accés preferent a informacions, etc.

Com es poden reinventar els mitjans de comunicació?En un context com en el que ens trobem, on ja ningú sap contra qui competeix i on tot convergeix, si els mitjans de comunicació volen seguir comptant en l’esfera pública haurien d’ajuntar-se amb les companyies que estan irrompent en els seus models de negoci, com, per exemple, Facebok, Twitter o Google.

En l’actualitat, qualsevol organisme, institució o empresa priva-da compta amb llocs web plens d’interessants continguts sobre temes específics, elaborats per especialistes en la matèria, que gairebé mai són periodistes. Aquests continguts es bolquen en les xarxes socials, aconseguint tot una dinàmica transmèdia.

En tot just tretze anys, Facebook, la xarxa social que Mark Zucker-berg va crear per xerrar amb els seus amics de la universitat, s’ha convertit en banc, en un mitjà de comunicació, en una empresa de mercats, en una agència de publicitat, en una botiga i en moltes més coses. I pot ser totes aquestes coses alhora sense la neces-sitat de mantenir costoses xarxes d’oficines o sense que els seus professionals tinguin d’escriure una sola línia de contingut.

Les sales de redacció i d’edició dels mitjans de comunicació haurien de ser espais híbrids, on convivien enginyers, periodis-




tes, filòsofs, advocats o emprenedors sense formació específi-ca en periodisme, però amb l’entusiasme i la intuïció necessària per canviar les coses, perquè la innovació, les idees i la creati-vitat són el nou capital. Cal que els mitjans de comunicació par-ticipin en processos d’innovació oberta. Com que el programari és el llenguatge del segle XXI, no té sentit que els mitjans de comunicació no comptin en les seves plantilles amb una ma-jor proporció de creadors en aquest llenguatge o analistes de dades, que en temps real sàpiguen qui està rebent els seus productes, qui els podrien rebre, en funció dels seus perfils, i no els estan rebent.

Per tot això cal afegir que la frontera entre empresa de comu-nicació i empresa tecnològica cada vegada és més difusa. Un bon exemple és la companyia Thomson Reuters. La centenària agència de notícies es defineix com la principal font d’informació intel·ligent per als negocis i professionals del món i deixa clara la seva aposta per la indústria del programari. Des del seu nai-xement a mitjans del segle XIX, Reuters ha estat un exemple del que el fundador de Hacker News, Paul

Graham, anomena cultura hacker, que no és altra cosa que practicar la innovació des de la base per fer fàcil el difícil. Re-

uters hackeja el negoci dels continguts informatius diàriament per marcar la diferència amb els seus competidors. El negoci de les notícies tot just representa avui el 10 per cent del total de la facturació del grup Thomson Reuters.

A diferència del que fa la resta dels mitjans de comunica-ció, Reuters ven als seus clients/associats/lectors informació intel·ligent, que aporta valor, perquè la informació per si sola, com subratlla la pròpia companyia al seu web, ja no és sufi-cient. En aquesta lògica hackeriana de fer fàcil el difícil, Reuters dóna als seus productes solucions destinades a proporcionar una visió única i amb garantia per resoldre els desafiaments als quals s’enfronten els professionals d’avui dia.

Finalment, convindria que la indústria dels mitjans de comu-nicació seguís l’estela del que fan altres indústries. Així, han d’aprofitar la innovació tecnològica per conèixer més de les seves audiències. En aquest sentit, podrien utilitzar eines de Big Data per saber més sobre els gustos dels seus clients i apostar per continguts en sintonia amb les preferències dels seus públics, o explorar tecnologies com Blockchain, que pot tenir una gran rellevància en la indústria dels mitjans, com l’està començant a tenir en la indústria cultural.




En quins aspectes Blockchain pot ajudar a reinventar els mitjans?Blockchain promet democratitzar tots els mercats encara més que internet i portar-nos a entorns més col·laboratius i descen-tralitzats. Potser és aquest el repte que Blockchain planteja als mitjans de comunicació, és a dir, com dur a terme la seva pro-ducció de béns i serveis (notícies i entreteniment, fonamental-ment) d’una manera més col·laborativa i descentralitzada. Cal tenir en compte que, fins ara, la lògica del funcionament dels mitjans de comunicació ha estat justament la contrària, actuant com a focus centralitzadors del que estava més o menys dis-pers: el medi centralitzava tot un flux d’informació que aquesta difús, que sorgia aquí i allà, i ho centralitzava sota la seva mar-ca, donant una mena de certificat de “existència”. Seguirà això sent així?

Sens dubte, Blockchain difuminarà encara més el paper dels mitjans de comunicació i els periodistes podrem desenvolupar el nostre ofici en plataformes diferents a les actuals, per exem-ple, plataformes tipus Uber, on serem remunerats directament pels nostres lectors. A més, Blockchain també pot servir d’ajuda per a garantir la llibertat de premsa dels periodistes en llocs i circumstàncies en que la seva tasca professional se senti ame-

naçada, ja que permet ocultar l’origen de la informació, sense que això repercuteixi en la seva veracitat.

Però anem al que fins ara ha estat la font de finançament dels mitjans, com la relació amb la publicitat. Cal partir de l’actual situació, en què Facebook i Google controlen ja més del 80% de la publicitat en línia, que és la que creix contínuament. És a dir, actualment els mitjans de comunicació tot just contracten una cinquena part de la publicitat que es mou a internet. Doncs bé, Blockchain pot fer canviar aquesta situació.

Com?Per combatre amb gegants com Facebook i Google per la publicitat en línia, els mitjans han d’oferir un valor diferencial a les propostes d’aquests dos gegants tecnològics. I aquí els mitjans poden bene-ficiar-se d’una de les característiques que defineixen Blockchain, com és la centralització. Poden reptar a Facebook i Google des de les qualitats derivades de Blockchain i, sobretot, preserven la priva-citat dels usuaris i, per tant, consumidors de publicitat. Cal tenir en compte que aquestes dues grans companyies s’alimenten especial-ment de les dades dels seus milions d’usuaris, dels moviments que registren i que la preservació de la privacitat és un dels debats amb més força en l’actualitat. És aquí on entra a prendre part Blockchain.




El pervers del poble com a portador de la veritatPer Albert Pérez Novell / fundador de Globalbook

Els vocables estrella de 2016 van ser pos-tveritat i populisme. El primer es va em-portar el guardó del Diccionari Oxford; el segon, el reconeixe-ment de la Fundació de l’Espanyol Urgent

de l’Agència EFE. He escrit que les xarxes propicien l’emissió de continguts no contrastats procedents d’emissors difusos i poc solvents. En aquest article m’agradaria posar el focus en alguns dels emissors que no són tan difusos i de solvència con-trastada pel que fa a les seves perverses intencions.

Els serveis secrets de la Xina, (480 milions de post de propagan-da a l’any) Rússia, l’anomenat Estat Islàmic, etc... són alguns d’ells, i gasten ingents sumes a produir intoxicació informativa, la

qual cosa demostra el gran negoci que hi ha darrere la fabricació de notícies falses.

Llocs web com el nord-americà The National Report, demos-tren com un mitjà que només difon Fake News és enormement rendible per la gran quantitat de visites que rep i la publicitat que atrau. The National Report, ha perfeccionat l’art de fer que la gent llegeixi i comparteixi el Fake News que els ofereix. Com declarava el seu fundador, sota el pseudònim de Allen Montgo-mery, en una entrevista a la BBC: “El nom mateix del lloc és part de la fórmula: has de tenir un lloc per les teves notícies falses que es vegi el més legítim possible”. “Òbviament, el titular és clau. La gent deixa de llegir després del titular i els dos primers paràgrafs, així que, si aquests sonen com notícies legítimes, pots fer el que vulguis amb el final de la història, fins a fer-la ri-dícula”. “Quan donem en el clau i impulsem aquestes històries, vam guanyar milers de dòlars”, diu Montgomery.

Tornant a la tesi de l’anterior article “El babau del poble com a portador de la veritat” -publicat la setmana passada en aquest mateix butlletí de l’AMIC- sobre la problemàtica dels canals més habituals d’informació utilitzats pels joves i la seva capacitat de discriminació entre veritable i fals.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Canals de consum de notícies:En un estudi recent de l’Institut Reuters es va consultar sobre consum de notícies a 50.000 persones en 26 països, la meitat dels enquestats va respondre que utilitzava les xarxes socials per informar-se. El 30% dels que rondaven els 18 i 24 anys va assegurar que Facebook i Twitter -i no la televisió- eren les se-ves principals fonts de notícies. A Espanya les fonts de consum de notícies es reflecteixen en aquest gràfic:

Capacitat de discriminació entre la falsedat i la veritat:En un estudi que va publicar al novembre passat la Universitat de Stanford, va analitzar la capacitat de jutjar la credibilitat de la informació que inunda els smartphones, tauletes i ordinadors dels joves. Entre gener de 2015 i juny de 2016, van administrar 56 tauletes a estudiants de 12 estats. En total, van recopilar i analitzar 7.804 respostes dels estudiants.

El treball de camp va incloure escoles de baixos recursos al centre de la ciutat de Los Angeles i escoles ben equipades en els suburbis als afores de Minneapolis. Les avaluacions uni-versitàries, es van centrar en recerques a Internet obertes, es van administrar en línia en sis universitats diferents que ana-ven, des Stanford, una institució que rebutja el 94% dels seus sol·licitants, a les grans universitats estatals que admeten la majoria dels estudiants que s’inscriuen.

Segons aquest estudi, el 80% dels nois que anaven a l’institut no van ser capaços de distingir un publireportatge d’un reportat-ge autèntic. Van donar mostres, igualment, de creure els posts de Facebook amb independència de la identitat de l’emissor o del seu coneixement sobre els temes.




La majoria dels universitaris ni clicava en els tuits que veia en el seu timeline per comprovar la versemblança de les fonts de les notícies, ni van ser capaços d’establir una connexió entre els sondejos patrocinats per un lobby i els interessos del lobby a que sortís un determinat resultat en els sondejos.

Aquests joves són un objectiu natural de les maquinàries de propaganda massiva d’actors tan diversos com la Xina, Rússia, Estats Units, el ISIS o determinats partits polítics locals.

Resulta hipòcrita que Donald Trump denunciï la propaganda d’altres països i moviments polítics hostils en el seu sòl quan la CIA porta dècades llançant operacions similars a terra dels altres i quan ell mateix és un dels principals productors de Fake News del moment.

La centralització de les xarxes:Cada vegada nodes concrets com Facebook i Google tendeixen a convertir la xarxa (Internet), que va néixer distribuïda, en una nova xarxa centralitzada. Els algoritmes que sustenten les recer-ques a través d’aquests motors i plataformes populars no són públics, fent que els resultats de les recerques siguin inquietants, quan no aterridors. Aquests algoritmes dels mega concentradors

són els que decideixen quina informació rebem, no siguem inge-nus no és la que volem, és la que volen que rebem.

El 4 de desembre passat el diari britànic The Guardian en un ar-ticle, analitzava el caràcter tendenciós dels resultats a Google, que és responsable de prop de 63.000 recerques per segon en la seva plataforma, el que correspon a 5.500 milions de cerques per dia en aquest cercador. Són, una altra vegada, números astronòmics que donen lloc a un poder privat astronòmic.

La divulgació de Fake News a Facebook, va influir, encara que no s’ha demostrat empíricament el grau d’influència, en l’elecció presidencial dels Estats Units.

Des de l’altre costat del mirall, els nous media ens miren:Com va apuntar fa temps el periodista britànic Tom Hodgkinson, la CIA no només investiga, sinó que fomenta aquestes platafor-mes de generació de converses. El que diem, les paraules que fem servir, els sentiments que expressem, els nostres gustos a la moda, per on i amb qui ens movem, com i que conversem, a què i amb qui juguem, com vivim, mengem, practiquem el sexe, etc. ... etc....., tot està en el núvol. Vivim en un món cloud, eteri, sense referències, volàtil; en definitiva, gasós.




Tot està monitoritzat i reconvertit en mercaderia, no només les nostres dades, sinó les dels nostres amics, nuvis/núvies, ene-mics, cunyats, el veí del 3r-2a, el carnisser, etc. ...

Un estudi de fa algun temps del The Wall Street Journal sobre 100 de les aplicacions més utilitzades a Facebook va revelar que són cap a adreces de correu electrònic, la ubicació actual i l’orientació sexual, entre altres detalls, no només dels usuaris de l’aplicació sinó també dels seus amics a Facebook.

El popular servei de trucades en línia, Skype, per exemple, de-mana fotos de Facebook i les dates de naixement dels seus usuaris i contactes.




De l’ortotipografia a l’editatgePer Pere Farrando / Blog Preedició

De la mateixa manera que actualment es coneix el terme orto-tipografia en tots els segments professionals que estan relacio-nats amb l’edició i el disseny, també es diria que ha entrat en una fase de descontrol. En una línia positiva, podem esmentar el llibre de Raquel Marín Ortotipografía para diseñadores (Ma-rín, 2013), que recull d’una manera amena i amb un enfoca-ment pràctic els punts importants de les convencions textuals a excepció de la puntuació de redacció, que sens dubte hauria convertit el llibre en una obra molt menys divulgativa.

Tanmateix, una flor no fa estiu. El terme que ens ocupa està integrat per un formant, tipografia, molt atractiu i que omple la boca, i un altre, orto, que fa pensar en ortografia. Aleshores, tant el comú de les persones no iniciades com un bon nombre de les ja iniciades cauen en el parany i s’acaba escampant un significat, ‘ortografia de la tipografia’, que és un constructe con-tradictori, perquè la tipografia no se sotmet a regles.

Les pàgines que segueixen són la concreció d’una inquietud que vam traslladar al professor Josep M. Pujol —malaurada-ment traspassat l’agost del 2012— per correu electrònic. Li dèiem llavors que el problema era el prefix orto, que fa pensar en un repertori de normes equivalent al d’una ortografia. En la resposta, el professor va acceptar aquest escrúpol terminològic i ens va donar permís —la seva «aquiescència», literalment— per reformular el terme. Vet aquí el resultat.

El medi textTots els textos que surten d’una impressora domèstica o de despatx; tots els documents que acaben sent un PDF; els lli-bres electrònics; els escrits que acaben inserits en una pàgina web; els productes finals del sector editorial i dels mitjans de comunicació escrits; en resum, tots els documents que es con-

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



sideren acabats, que tenen el vistiplau de qui els ha creat, que tenen el contingut travat i la presentació ajustada, constitueixen el terreny on «viuen», on operen les convencions textuals.

Aquesta és una manera d’atacar la idea del modelatge del text: a partir del text mateix, la res tipogràfica, el medi, perquè les convencions només adquireixen una funció quan estan asso-ciades a un segment de text real. Ja ho afirmava Josep M. Pu-jol, com comentem més avall: les convencions s’apliquen als «mots en activitat», en contraposició amb l’ortografia, que és «paradigmàtica».

Junt amb el text tipogràfic, també són vehiculadors del pensa-ment lingüístic els textos escrits a mà i els mecanoscrits, però no comparteixen amb aquell l’alt nivell de formalitat i de refina-ment, l’alt grau de convencionalitat afaiçonada al llarg de cen-tennis en cada comunitat lingüística.

L’altra manera d’encarar la matèria de les convencions textuals com a conjunt seria pensant en les persones que estan implica-des en la creació del producte final, començant per l’autor i con-tinuant per la figura que es vulgui: editor, traductor, periodista, corrector… Ara bé, no sembla que debatre qui fa què sigui una

estratègia gaire recomanable. Entraríem en un terreny relliscós de repartiment de responsabilitats entre professions, i al final es desdibuixaria un fet fonamental: que les convencions per modelar el text són un patrimoni comú de tots els participants en el procés de creació d’una obra tipogràfica.

La definició clàssica d’‘ortotipografia’Ni Hieronymus Hornschuch al segle xvii, quan va escriure el llibre que va servir d’idea a Josep M. Pujol i Joan Solà per ti-tular la seva Ortotipografia (Pujol i Solà, 2011, xi), ni aquests mateixos autors quan van publicar l’obra el 1995, van «crear» la matèria anomenada ortotipografia, i d’això que ells en van dir així se’n pot dir d’altres maneres. Val la pena indicar-ho perquè s’entengui que, al cap i a la fi, el que pretenem fer en aquestes pàgines no va més enllà d’una «batalla» de paraules, una mera sacsejada del diccionari, que esperem que de retruc serveixi per millorar la idea que tenim del text i de la figura de l’autor.

La definició d’ortotipografia considerada vàlida arreu és de Josep M. Pujol (2001, 32, nota 1): «Conjunt de convencions i usos particulars que regeixen l’escriptura mitjançant signes d’impremta.» Hi falta un element, però: el marc d’una determi-nada llengua, que Pujol devia donar per descomptat quan la va




escriure. El contingut semàntic del terme ortotipografia no és difícil d’especejar. Consta de tres elements: 1. és un conjunt d’usos i convencions; 2. el marc d’aquests usos i convencions és una llengua determinada, i 3. la seva àrea d’aplicació, el seu medi, és l’escriptura tipogràfica.

Aquests tres elements es poden contraposar un per un a uns altres tres, i de l’exercici se’n treu una comprensió millorada del terme: 1. no és un conjunt de regles; 2. El marc no és cap identitat: les convencions funcionen en una determinada llen-gua, però no són «angleses», «italianes»…, en el sentit que representin una cultura o identitat, i 3. l’àrea d’aplicació no és ni la composició de la pàgina ni la composició del text. Aquesta ortotipografia és la que anomenem editatge.

(...)

El guiatge de Josep M. PujolI doncs, ¿tan necessari és, discriminar entre ortografia i editat-ge? Certament ho és, i Josep M. Pujol ho va deixar escrit amb diafanitat i bella expressió. Al mòdul Correcció editorial, les seves paraules són ben explícites (1999, 19): La paraula ortotipografia té l’inconvenient de provocar la temptació perillosa d’assimilar aquest concepte al d’ortografia, i de donar a entendre que l’ortotipografia no és més que una ortografia una mica més com-plexa aplicada a la paraula impresa. Res més inexacte […].

Les normes de la recta escriptura (vet aquí una definició aspra i estirada d’ortografia, però que ens agrada més que la que lle-gim a l’esborrany d’ortografia de l’IEC, existeixen abans que el text en què s’apliquen i no depenen «de cap circumstància ex-terna»; són «d’aplicació automàtica». L’ortografia (…) és un fet «paradigmàtic»: s’aplica als mots abans que siguin utilitzats per constituir un discurs […]. En canvi, l’ortotipografia s’aplica al dis-curs: als mots en activitat, i per tant depèn fonamentalment de l’ús que es fa d’aquestes paraules. Per raó del material al qual s’aplica, l’ortotipografia no és ni pot ser d’aplicació automàtica, tot i que res-pon a motivacions lingüístiques objectivables, i per això les acadè-mies de la llengua no acostumen a ocupar-se’n o només es limiten a sancionar les pràctiques sobre les quals regna la unanimitat.




L’aplicació dels recursos ortotipogràfics depèn molt sovint de la intenció expressiva de l’autor o de la seva consciència lingüís-tica o cultural, que són personals. […] L’ortotipografia ens diu què hem de fer amb els instruments que ens ofereix per obtenir un determinat efecte o per garantir-ne la percepció per part del lector, però ens deixa en llibertat a l’hora de decidir quan volem obtenir aquell efecte. Certament, l’editatge és una matèria so-bre la qual es fa un exercici professional, però abans que res és un territori que senyoregen els autors […] a diferència del que succeeix amb les regles de l’ortografia, que són d’obediència cega sota pena d’incorrecció, les convencions i els usos ortoti-pogràfics regulen l’aplicació —sempre matisada i sense exclou-re un cert marge de creativitat— d’uns recursos que s’ofereixen a l’autor (no al preparador d’originals, l’impressor ni el dissen-yador gràfic) perquè pugui materialitzar adequadament segons el seu bon criteri i la seva lliure voluntat l’expressió de les seves idees, i aquests recursos existeixen només quan s’escriu amb caràcters d’impremta, no escrivint a mà o a màquina […].

I, finalment, on hem d’anar a parar sinó a l’emblemàtica Ortoti-pografia de Pujol i Solà? Després de declarar la seva intenció no pas «d’establir autoritat ni oferir una col·lecció de receptes prêt-à-porter», sinó de «donar, en summa, els materials de re-

flexió que permetin a tothom adoptar un estil propi amb la lliber-tat que dóna el coneixement de les coses», els professors ens ensenyen que, com a principi general (Pujol i Solà, 2011, xii, cursives dels autors), «es pot dir que en ortotipografia a penes hi ha mai un sistema únic, malgrat que els humans tinguem una tendència irresistible a cercar-lo en tot: però, en canvi, sí que hi ha d’haver sempre sistema, ordre, coherència interna». Més encara: nosaltres desitjaríem fermament que el maniqueis-me desaparegués en general de tots els terrenys en què s’ha instal·lat, per deixar la porta oberta a la llibertat i a la respon-sabilitat, al gust personal i a l’estètica aconsellada per la part de la nostra rica i venerable tradició que encara manté plena vigència. Ja ens donaríem per satisfets si podíem contribuir una mica a aconseguir-ho.

El que proposem aquí consisteix a substituir ortotipografia per editatge i atribuir a aquest darrer la primera de les dues parts del llibre de Pujol i Solà. Descarregat de tots els continguts pro-pis del disseny del llibre, la composició de la pàgina i la com-posició del text, l’editatge pot erigir-se veritablement com un conjunt de recursos per modelar el text de base, recursos que tenen la funció de convertir la redacció pelada en un sistema complet de matisos.




Una conseqüència òbvia de l’adopció d’editatge en els termes que acabem de dibuixar és que deixem de tenir una correspon-dència per a l’anglès editing. No ens sembla un perjudici greu. Al capdavall, tampoc en tenim cap per al nom anglès del profes-sional que fa aquesta feina, editor. La solució d’urgència per co-brir aquestes dues mancances podria ser la parella de termes revisió i revisor de textos, unes denominacions prou genèriques per cobrir l’amplitud semàntica dels originals anglesos.

Morfològicament parlant, el terme editatge té la bondat d’estar ben format. El formantatge ve del sufix aticus, que té uns quants significats, dels quals el que escau aquí és el d’‘operació tècnica’ (vegeu, sense anar més lluny, l’entrada -atge del GDLC per Inter-net). I encara té dues virtuts més. En primer lloc, serveix tant per denominar el conjunt de convencions com la feina de retocar els textos; sens dubte ens sembla molt més amable a l’orella que a algú se li encarregui l’editatge que no la correcció ortotipogràfica. En segon lloc, redueix un xic la polisèmia del terme edició, i així edició de textos pot correspondre a l’edició filològica o bé a la tasca d’intervenció d’un editor o director editorial.

Per entendre’ns, la composició no consisteix a retocar ni la llen-gua ni el missatge del text, sinó a convertir el material lingüístic

en unes formes tipogràfiques que sostinguin el contingut i el transmetin satisfactòriament. Al costat d’uns processos més ge-nerals, que són els de concepció de l’obra i de la pàgina, el que li correspon a la composició del text és la tasca d’intervenir en les caixes de text.

(...) La proposta terminològica consisteix a substituir ortotipo-grafia per editatge i alhora aprofitar la reformulació per aprimar el terme. Així doncs, a l’editatge li correspon, en la nostra opi-nió, l’àrea de les convencions de modelatge del text, mentre que la intervenció en les caixes de text en termes gràfics cau en un altre terreny, el de la composició del text.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir al text complert d’aquest interessant treball “De l’ortotipografia a l’editatge”, de Pere Farrando, CLICANT AQUÍ





Internet, mitjans i publicitatPer Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor

A través de Reuters llegeixo el darrer informe d’Ofcom: The Inter-national Communications Market Report 2016. En resum ens diu que, a l’hora de triar una font d’informació per conèixer l’actualitat local, els internautes espanyols es van decantar el 2016 per in-ternet en un 32%, i a continuació pels mitjans impresos (21%) i la televisió (20%). Quan es tracta d’informació internacional, en canvi, les fonts més habituals són la televisió (37%) i internet (36%), seguides a una certa distància pels diaris (10%).

En el cas de la informació esportiva, de nou la televisió (25%) i internet (24%) es disputen la primacia, seguides a certa dis-

tància per la ràdio (15%), encara que en aquest cas destaca el considerable percentatge (23%) d’enquestats que manifesta no estar interessat per aquest tipus d’informació. Val a dir que, per a fer la part de l’estudi que correspon a l’Estat espanyol, l’Ofcom ha fet 1.000 enquestes en línia.

Dels nou països analitzats per Ofcom, Espanya és on internet obté el percentatge més alt com a font de referència local, en situar-se un punt per sobre del Regne Unit i Itàlia (tots dos amb el 31%) i quatre del Japó (28%). Després es trobaria Suècia (27%), on el 34% dels enquestats s’informa a través de la premsa escrita; seguit d’Austràlia (25%), on guanya la televisió (28%); França (21%, enfront del 26% de la TV), i Alemanya i els Estats Units (20% cadascun) en últim lloc.

No hi ha cap dubte que, ara com ara, la informació per internet és la primera gairebé en tots els rànquings, i falta poc perquè sigui coronada reina indiscutible, que per a alguns ja ho és. I econòmicament al seu recorregut, ràpid com un llamp, no se li veu fi; ara mateix, internet es manté per segon any consecu-tiu, però amb més força, com el segon mitjà en les prioritats d’inversió digital. El lector digital és imprescindible per seguir amb l’apoteosi online, però també ho és la publicitat, que ha de garantir la viabilitat de qualsevol mitjà de comunicació.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



L’Institut Superior per al Desenvolupament d’Internet (ISDI) i l’Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) han publicat la cin-quena edició del Baròmetre digital sobre els reptes que planteja la digitalització als departaments de màrqueting de les empre-ses. Aquest baròmetre és un estudi creat per conèixer el grau de penetració d’internet. Entre les seves principals conclusions veiem que internet es manté entre els anunciants com el segon mitjà en les prioritats d’inversió digital, on ja representa una quarta part i segueix escalant posicions. La presència a xarxes socials és massiva (94,9%), amb Facebook, YouTube i Twitter al capdavant, i un fort creixement de LinkedIn i Instagram, així com la irrupció d’Snapchat. I encara més: el vídeo irromp amb força com a format publicitari absolutament compatible amb els mitjans digitals.

Després de la lectura dels dos informes que acabo d’esmentar, no m’estranya gens que un diari com La Vanguardia, que ha es-tat el rei a Catalunya i ha viscut com a tal, hagi fet dues apostes que encaixen perfectament amb el resultat d’aquests treballs de referència. Fa poques setmanes, el rotatiu del Grupo Godó ens recordava que “LaVanguardia.com va tancar l’any 2016 com a tercer diari digital d’Espanya, segons les dades del me-surador oficial comScore” i afegia que “el web del Grupo Godó

ha aconseguit la xifra de 12,8 milions d’usuaris, que suposa un nou rècord de lectors i que li permet reforçar el lideratge a Catalunya”.

Les vendes en paper d’aquest gran diari, de referència també a Madrid, han caigut tant que, si no fos pels subscriptors, la seva viabilitat estaria en dubte. Com fan tots els editors, internet és una sortida –només una sortida– per intentar de remuntar el vol dels balanços positius i mantenir la marca, el principal va-lor del mitjà. D’aquí que, fa només unes setmanes, llancés la doble portada Edició Global i Edició Catalunya, el que li per-met al diari facilitar l’accés a la informació als usuaris i, a més, fer una aposta més decidida per les notícies de proximitat. La nota informativa de La Vanguardia ens fa saber que ja disposa de 20 edicions de proximitat catalanes actualment en marxa a internet, però en cap moment s’esmenten les pàgines vistes ni els usuaris únics, ni cap dada que doni una aproximació de si darrere aquest esforç hi ha o no l’èxit i, per tant, un nombre considerable de lectors.

En la seva intenció de competir amb els mitjans catalans de proximitat, de cara a 2017, el diari digital del Grupo Godó diu que aposta per aquesta xarxa d’edicions locals amb la voluntat




d’informar “sobre l’actualitat més propera a les principals ciutats i municipis de Catalunya”. El comunicat afirma que totes les Ediciones de proximitat de La Vanguardia digital cobreixen la informació diària a partir de notícies, entrevistes i reportatges inèdits i ofereixen també la informació de servei més rellevant i una acurada selecció de propostes d’oci a l’apartat temàtic Viu a, reconeixent que l’àrea informativa local també vol ser una eina de promoció i divulgació de la realitat social, comercial i cultural del territori.

Clar i català: La Vanguardia força un pols a la premsa local i co-marcal catalana, o el que és el mateix, la premsa de proximitat té un competidor a Barcelona. El Grupo Godó anant a buscar la publicitat de la botiga de la senyora Maria per sufragar les despeses de les edicions locals? La Vanguardia compartint la vida urbanita amb la menestral i rural? Vés qui ho hauria de dir!


Documents

EL BUTLLETÍ de l’amic · Press Trends, publicat per l’associació de diaris WAN-IFRA. Algunes de les dades que permeten sostenir la validesa d’aquesta conclusió és que el