El ButllEtí de l’amic · ran les teves fonts d’ingressos”, va assegurar Schaffer en una xerrada amb 16 periodistes participants del programa de iCFJ digital Path to Entrepreneurship

Construïm grans audiències

El ButllEtí de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

19/06/2015

nú

me

ro 141

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

aCTualiTaT ComuniCaCió diGiTal PuBliCiTaT i mÀRQuETinG noVES EinES ComuniCaCió ESTRaTÈGiCa En PRoFundiTaT

El ButllEtí de l’amic

la propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (amiC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. d’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACtuAlItAtLa primera: Com els mitjans poden generar ingressos sosteniblesD’aquí i D’aLLà: no hi ha crisi en el periodisme

COMuNICACIÓ DIGItAlRànquing dels mitjans digitals del mes d’abril. nació digital segueix líder

PuBlICItAt I MÀRQuEtINGEl pressupost dels directors de Comunicació descendeix una quarta part des de 2009

NOVES EINESarriba el learn do Share al disseny Hub de Barcelona: creativitat col·lectiva i canvi social

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICAPetits, però matons. “Els falsos mites de la premsa local”

EN PROFuNDItAtLa crònica: Els ajuts de la Generalitat als mitjans en català són transparents i objectivatstribuna: internet o la “invasió d’imbècils”entrevista: José luis orihuela: “Regalar el contingut no és un model de negoci”anàLisi: Escac als mitjans en tres movimentsDossier: digitalnewsReport.es 2015: tendències en el consum d’informació entre usuaris d’internet a Espanyaopinió: municipalisme i periodisme

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



com els mitjans poden generar ingressos sosteniblesPer alex ludka / iCFJ.org

El nombre de noves iniciatives de mitjans es troba en un màxim històric, segons Jan Schaffer, directora executiva de l’institut per al Periodisme interactiu, J-lab. no obstant això, “l’única manera en què pots sostenir un mitjà és esbrinant quines se-ran les teves fonts d’ingressos”, va assegurar Schaffer en una xerrada amb 16 periodistes participants del programa de iCFJ digital Path to Entrepreneurship and innovation for latin ame-rica (“un recorregut digital cap l’emprenedoria i la innovació a l’amèrica llatina”).

Guanyadora del Premi Pulitzer per a The Philadelphia inquirer, Schaffer va abandonar les redaccions tradicionals en 2002 i va llançar J-lab per ajudar a incubar iniciatives de mitjans i ensenyar a les redaccions a utilitzar eines digitals per ampliar el seu abast.

En una entrevista amb iCFJ, Schaffer va explicar de quina manera els mitjans poden generar ingressos sostenibles i va exemplificar amb alguns casos de iniciatives que estan construint adequadament la seva sostenibilitat: “Estem veient que el nombre d’emprenedories de mitjans està en el seu màxim històric. Hi ha grans iniciatives de mitjans finançats per capitals de risc, però també hi ha empreses molt petites solucionades per individus que sovint es gasten tots els seus diners i els seus estalvis per mantenir-les.”

les idees hi són i tu vols continuar desenvolupant-les. i l’única manera en què pots fer això és esbrinant quines seran les teves fonts d’ingressos. Està bé dir: “vaig a aconseguir una beca” o “vaig a aconseguir una subvenció”, però la majoria de les inicia-tives tenen finalitat de lucre, per la qual cosa no són elegibles per a beques o subvencions.

així que, segons Schaffer, “has de pensar des del primer mo-ment com crear no només una obra d’art, que és el periodisme,

ACtuAlItAt/ lA PRIMERA



sinó com generar un negoci que proporcionarà valor a la teva comunitat en termes de notícies, d’informació o d’algun tipus de coneixement especial.”

I quines són les formes més fiables de generar ingressos?. Doncs “has de pensar en micro-fluxos d’ingressos. És molt es-trany que un emprenedoria rebi una injecció important de di-ners, ja sigui d’una fundació o d’un capitalista de risc. alguns ho obtindran, però la majoria d’aquests nous emprenedors neces-sitaran molts fluxos d’ingressos que han de desenvolupar.” I la directora del J-lab enumera els més comuns avui en dia;

el contingut patrocinat.- la publicitat nativa, que és aquella pu-blicitat que es disfressa d’editorial. Cal fer un gran esforç no només en crear-sinó també en el fet que sigui distingible per als lectors i comprenguin que és publicitat. no obstant això és molt lucrativa.

els esdeveniments són una altra gran font d’ingressos, en els quals es venen entrades i s’aconsegueixen patrocinadors cor-poratius. Estem veient molta activitat al voltant d’aquest espai.

els butlletins de notícies de nínxol, que pots monetitzar venent els seus respectius patrocinis.

Els models d’afiliació, on hi ha diferents nivells de membres amb diferents costos, i cada nivell pot incloure beneficis dife-rents, de manera que facin sentir part de la comunitat del mitjà a qui s’hi està unint.

I aquests esdeveniments, com a part del flux d’ingressos, com poden relacionar-se amb el periodisme? Schaffer ens diu que li va donar crèdit a Evan Smith, editor del Texas Tribune, qui diu que els esdeveniments són periodisme. “Crec que la gent pot aprendre sobre diferents temes llegint sobre ells, informant-se per internet o veient un vídeo. Però també es pot aprendre amb instàncies persona a persona: entrant en una habitació i escol-tant a un presentador de notícies, a un autor, a un candidat o a un legislador. i aquesta és només una manera més d’entendre el que està passant en la teva comunitat i en el teu món.”

Li vaig preguntar com els mitjans poden aprofitar els nínxols d’audiència per generar ingressos i la resposta no em va sor-prendre: “Hi ha mitjans massius que tothom vol llegir i després hi ha alguns mercats verticals amb tipus de públic que volen saber més sobre un tema específic. Potser volen informar-se més sobre la criança de nens o sobre el canvi climàtic, o potser sobre el menjar, la moda o la política. i si pots reunir la cober-




tura que ja fas, recol·lectar-la i enviar-la per correu electrònic a una persona, no només proporcionaràs un servei valuós per a aquest client, sinó que hauràs creat una oportunitat per aconse-guir dades sobre aquest consumidor, el que pot ser valuós per a altres anunciants que volen arribar a aquesta mateixa persona o el seu grup demogràfic.”

la xerrada es va acabar parlant de sumar valors, d’estar fent alguna cosa que la gent trobi valuosa. “Sens dubte, això ha de ser contingut d’alta qualitat. i, certament, sempre has d’estar preparat per trobar noves formes de generar ingressos.”




A ENDESA UTILITZEM LA NOSTRA INNOVANT PER FER-TE LA VIDA MÉS FÀCIL

ONE - INFOENERGIA - MOBILITAT ELÈCTRICA TELEGESTIÓ - CIUTATS INTEL·LIGENTS

CREIEM EN L’ENERGIA D’AQUEST PAÍS

L’ENERGIA ÉS EL QUE TU FAS AMB ELLA

endesa.com

ÉS INSPIRADORA

ÉS CONTAGIOSA

ÉS REVELADORA

ACPG_188x122_S&S_Endesa_Reposicionamiento_A_CAT.indd 1 14/05/15 17:46



no hi ha crisi en el periodismePer Vicente lozano / El mundo

Espanya no és Estats units. ni falta que fa. Però ara que s’han posat de moda els miralls pot ser bo fixar-se en alguns aspectes d’aquell país per intentar fer el mateix. un d’ells és el respecte institucional pels mitjans de comunicació. Quan el 2009 la crisi econòmica aprofundia en la ferida que la televisió i internet havien obert en els grans conglomerats de premsa escrita i amenaçava la seva supervivència, des del Senat dels Estats units va partir una iniciativa per estudiar quin futur esperava als diaris en aquell país.

El Subcomitè de Comunicacions, Tecnologia i internet va convocar una sessió el 9 de maig d’aquest any, presidida per l’avui secretari d’Estat, John Kerry , per analitzar l’estat d’una qüestió que preo-

cupava en gran manera ‘als polítics! Perquè aquests polítics eren conscients que la democràcia nord-americana no podia permetre’s el luxe de perdre aquest contrapoder que sempre ha estat la premsa escrita. En aquella sessió van participar de forma presencial o mi-tjançant respostes escrites a preguntes dels senadors, la fundadora de The Huffington Post, Arianna Huffington, la llavors executiva de Google, marissa mayer, el president de la new america Foundation i abans director executiu de The Washington Post, Steve Coll, i al-tres executius i periodistes de diaris nacionals i locals. de la mateixa en va sortir un document, denominat The Future of Journalism.

igual que aquí. ni el Congrés dels diputats ni, per descomptat, el Govern de l’Estat han mogut un dit per a, almenys, assabentar-se de què passa amb la premsa escrita al nostre país i analitzar els seus problemes. Al contrari, els polítics han aprofitat la debi-litat financera de les empreses informatives per influir-fent el que fos necessari- en les línies editorials dels diaris. no és el motiu principal d’aquestes línies tornar a relatar els fets que hem viscut en els últims anys i que han portat a molts a declarar que el pe-riodisme viu una crisi sense igual.

Però res més lluny de la realitat. no és aventurat dir que en aquests moments es fa millor periodisme que mai -si per bon

ACtuAlItAt/ D’AQuí I D’AllÀ



periodisme entenem aquesta crítica natural al poder establert- o, com a mínim, d’una qualitat similar al de sempre.

(...) El periodisme no està en crisi. El que està en crisi és el model de negoci tradicional de la premsa escrita. Únicament. Potser des de la pròpia professió caiem en el lògic error de pensar que la pèrdua d’influència dels diaris tradicionals suposarà la fi del periodisme, però res més lluny de la realitat. El volgut exdirector d’aquest diari, Casimiro García-abadillo, acostuma a dir que els diaris impresos “segueixen marcant l’agenda política d’aquest país”. Té raó, però a continuació cal preguntar-se si continuen assenyalant l’agenda social, entesa com els assumptes que inte-ressen a la societat i no a la classe política. Què més dóna ja un editorial elogiós per al Govern en un diari que posa als quioscos 100.000 exemplars al dia si milions de ciutadans s’informen al marge d’aquest diari -pàgines webs i xarxes socials, a més de la televisió i la ràdio-, el que mai havia passat en la història?

En el seu error de diagnòstic, el president del Govern espanyol atribuïa aquests dies al “martelleig” de les televisions amb la co-rrupció la seva patacada en les eleccions municipals i autonò-miques. Com si Rajoy hagués caigut ara en el compte que se’ls va oblidar aquest petit detall per a dominar a l’opinió pública.

la pregunta, doncs, és: tenen futur les empreses editores de diaris? Tal i com les coneixem ara, gairebé segur que no. Acaba de celebrar-se a Washington dC el Congrés d’Editors i Publi-citaris que organitza tots els anys l’associació mundial Editors (Wan-iFRa) que es va iniciar amb aquesta pregunta: “Hi haurà diaris impresos en 2040?” i amb aquesta resposta “Ningú ho sap”. El que està clar és que si existeixen, les edicions impre-ses de llavors no tindran res a veure amb les actuals.

(...) És molt significatiu que en les últimes setmanes, editors i les grans companyies d’internet -que tenen milers de milions de clients- com Google i Facebook, s’hagin acostat per explorar un futur en comú. Google ha signat un acord amb importants empreses informatives europees per ajudar-les amb recursos i tecnologia en la seva transició digital. I molt més significativa és l’aliança comercial de Facebook amb grans mitjans anglosa-xons, entre ells The new York Times, per incloure directament les seves notícies -reconstruint la seva pàgina web- a la xarxa social, accedint així a un quiosc digital de 1.400 milions de per-sones. Potser és un camí per començar a recórrer.

En definitiva, es tracta d’oferir a l’audiència els mateixos con-tinguts de qualitat de sempre, les mateixes exclusives i les ma-




teixes investigacions però en els nous formats i, alhora, aprofi-tar els avantatges que proporcionen les noves tecnologies per treure el màxim partit comercial a aquesta audiència. al con-grés de Wan-iFRa es va presentar un informe sobre l’ús del mòbil que, entre altres dades, deia que vuit de cada deu usuaris de telèfons intel·ligents miren el dispositiu abans de deu minuts després despertar-se. Tenim algun producte informatiu de qua-litat que oferir per a aquest moment?

els editors critiquen que s’impedeixi publicar fotos de detinguts

l’associació d’Editors de diaris Espanyols (aEdE) ha criticat en una nota la reforma de la llei d’enjudiciament criminal apro-vada dijous passat pel Congrés dels diputats al considerar que al limitar la difusió d’imatges dels detinguts es retalla el dret a la llibertat d’informació i ha exigit que aquest dret recollit a l’article 20 de la Constitució sigui garantit quan la norma arribi al Senat.

la reforma de la llei d’enjudiciament criminal aprovada al Ple del Congrés recull l’esmena transaccional introduïda pel PP

amb l’objectiu de limitar la difusió d’imatges de les persones detingudes, coneguda popularment amb el nom de la pena de telediari. Segons el grup popular, els detinguts no són ciutadans de segona només pel fet d’estar sent investigats per un jutge i per tant tenen, també, drets fonamentals. El text aprovat pel Congrés, segons aEdE, “limita el dret dels ciutadans a rebre informació veraç sobre temes d’actualitat i d’interès públic», un dret protegit a la Constitució”. “Cap govern, institució, empre-sa o col·lectiu pot limitar el dret constitucional que tenen els ciutadans a estar informats”, afirmen els editors de diaris, que insisteixen que en “la necessària ponderació entre els drets d’imatge i el dret d’informació” són “els jutges i no els poders polítics els que n’han de fixar els límits”. “Només un ciutadà informat pot ser un ciutadà lliure», recorden.

a més a més de l’aEdE, altres associacions de professionals del periodisme han mostrat el seu frontal rebuig a aquesta po-lèmica esmena que ha aprovat el Govern espanyol. Els editors sol·liciten al Senat, on prosseguirà la tramitació de la llei, que elimini els riscos que per al dret a la informació introdueix l’article 520 de la llei d’enjudiciament criminal i reclamen que “s’ha de seguir garantint el dret constitucional a la llibertat d’informació dels ciutadans i dels seus mitjans de comunicació”. (d’Efe)




Els rumors de fusió entre El Mundo i abc sonen amb més força

Els rumors sobre una possible fusió entre Vocento i unidad Edi-torial, els dos principals grups mediàtics de centredreta, tornen a sonar amb força, i sembla que això és el que ha provocat que es disparin les accions del grup basc (gairebé un 20%). la fusió s’ha anat postergant després de diversos intents fallits en els últims anys i sembla que ara podria arribar a succeir finalment.

ara hi ha bons arguments. d’una banda, el canvi al capdavant de la presidència de Vocento després de la marxa de Rodrigo Echenique al Banc Santander per formar part de la nova di-recció d’ana Patricia Botín i l’arribada, al seu lloc, de Santiago

Bergareche. d’altra banda, els últims relleus al capdavant del diari El Mundo, amb el fitxatge de David Jiménez. I, finalment, un concurs de canals de TdT ja en marxa que podria servir per a les negociacions que només poden liderar personalment els presidents de les dues empreses, Bergareche i antonio Fer-nández Galiano. un concurs en què Vocento ha sol·licitat una llicència mentre que unidad Editorial ha decidit no concórrer a última hora, segons ha publicat El Confidencial.

Tot sembla indicar que es va cap a una concentració de capça-leres entre El mundo i aBC que reduís el nombre de jugadors en el sector i que servís per apostar pel paper, per una banda, i pel periodisme digital, de l’altra (l’aposta ja damunt de la taula d’El mundo). (de marketing directo)

Es demanen ajuts públics a la televisió privada per garantir la llengua

El president d’Endemol Shine iberia, Jordi Bosch, considera que per eixamplar l’espai televisiu en català cal una fórmula de “concessió o llicència amb suport públic temporal” per a un futur nou canal. Bosch va matisar, però, que tot i aquest suport




públic provisional, seria difícil que les autoritats de competència acceptessin aquesta fórmula. Bosch va fer aquesta proposta en el marc del 19a edició del Fòrum de la Comunicació, organitzat pel Consell de l’audiovisual de Catalunya (CaC).

El president del CaC, Roger loppacher, va explicar, en el ma-teix marc del Fòrum de la Comunicació, que malgrat que la te-levisió tradicional continua sent el mitjà amb més penetració, cada cop hi ha més vídeos mitjançant altres segones pantalles com ara tauletes, mòbils i ordinadors. lopaccher va mostrar-se preocupat per com aquesta tendència pot afectar la quota d’audiència en català, sobretot a partir de l’entrada a l’Estat es-panyol, a la tardor, de Netflix, un dels gegants nord-americans audiovisuals d’internet. (d’El Punt avui)

Les privades arriben a un acord que evita el tancament de 8 canals

les televisions privades concessionàries de la TdT han arribat a un acord amb l’empresa infraestructuras i Gestión 2002 Sl perquè aquesta retiri el contenciós presentat davant el Tribunal Suprem que reclamava el tancament de 8 canals en entendre

que les llicències es van concedir sense concurs públic. Fonts coneixedores de la negociació van informar ahir que l’empresa ha decidit no seguir endavant amb el procés judicial davant l’alt tribunal, que tenia previst deliberar sobre aquest assumpte la setmana que ve. Segons informava dimecres Vox Populi, les cadenes podrien haver abonat entre 10 i 20 milions d’euros per evitar els nous tancaments.

El maig de l’any passat, arran d’una primera demanda d’infraestructuras i Gestión 2002, el Suprem va dictar una sen-tència que va anul·lar l’assignació d’un múltiple digital a cadas-cuna de les concessionàries de la TdT estatal, ja que es va realitzar sense concurs el 2010, el que va suposar el tancament de 9 canals de TdT.




les privades donaven “per perdudes” aquestes altres vuit lli-cències abans de l’acord ara aconseguit, ja que havien recla-mat en moltes ocasions al govern una solució que evités el tan-cament d’aquests canals, i l’executiu no havia manifestat “cap interès” per solucionar la situació. Per tant, tenint en compte la resolució adoptada l’any passat, les televisions donaven per fet que els tribunals declararien la il·legalitat d’aquests 8 canals i haurien de tancar. aquest acord no afecta el concurs per sis noves llicències de TdT que el govern ha d’adjudicar abans del 9 d’octubre. (d’EFE)

9 empreses opten als 6 nous canals de tDt a concurs

El ministeri d’indústria ha admès nou de les dotze ofertes pre-sentades al concurs públic d’adjudicació de sis noves llicències de TDT (tres estàndard i tres en alta definició). Les nou em-preses que compleixen amb les condicions del concurs, són: atresmedia, mediaset, Prisa, 13tv, Central Broadcaster media (del grup Secuoya), net TV (Vocento), Real madrid TV, Radio Blanca (Kiss Fm) i El Corte inglés.

no han passat el tall la productora gallega Capelu audiovisuais, l’associació alfa Salud de l’Església adventista (que gestiona alfa TV) i Primavera en Córdoba (que opera el canal islàmic per satèl·lit Córdoba internacional). ara, la mesa d’avaluació ha d’analitzar les nou ofertes i fer una proposta d’adjudicació al Consell de ministres com a tard el proper 9 d’octubre.

Segons establien les bases del concurs, cadascuna de les em-preses licitadores podia optar a un màxim de dues llicències, una en estàndard i una altra en alta definició, cosa que només han fet atresmedia, mediaset, CBm i Kiss Fm. Per la seva part, Prisa i Real Madrid opten només a una llicència en alta defini-ció, mentre que 13tv, Vocento i El Corte inglés tan sols ho fan en estàndard. (de Comunicació 21)

Línia badalona passarà a ser setmanal a partir de setembrelínia Badalona serà setmanal a partir del 10 de setembre i am-pliarà la seva presència informativa a Santa Coloma de Gra-menet, Sant adrià de Besòs, montgat i Tiana amb l’objectiu de




construir un gran setmanari comarcal al Barcelonès nord. amb una difusió de 20.050 exemplars setmanals certificats per OJD/PGd, la capçalera, que passarà a dir-se línia nord, sortirà tots els dijous amb una paginació mínima de 24/32 pàgines i es dis-tribuirà a través del teixit comercial dels cinc municipis, així com dels equipaments públics i municipals. a més, reforçarà espe-cialment la seva presència als barris, no només als nuclis cen-trals de les cinc poblacions, els quals tampoc no descuidarà.

“l’espai mediàtic del Barcelonès nord no està cobert per una capçalera que englobi tota la zona en una única publicació, i nosaltres volem aspirar a fer-ho, des de la modèstia i cons-cients que tots els intents previs han fracassat, però també amb l’ambició que caracteritza la xarxa Línia”, afirma David Centol, editor del Grup Comunicació 21.

actualment, les 21 capçaleres línia imprimeixen 180.350 exemplars a través de les seves 14 edicions mensuals, 150.250 exemplars amb els seus 5 quinzenals i 40.100 amb la seva ca-pçalera setmanal. (d’aEC)

nova revista en paper: Deportes cuatro

deportes Cuatro s’ha con-vertit des del seu naixe-ment en un dels referents televisius d’informació es-portiva. més conegut com “los manolos”, el format liderat per manu Carreño,

manolo lama, Juanma Castaño, luis García i nico abad s’ha consolidat com un dels baluards de Cuatro i ara mediaset ha decidit fer un pas més enllà. Es tracta del llançament de la re-vista en paper Esports Cuatro’ .

la capçalera especialitzada deportes Cuatro arribarà cada mes als quioscos gràcies a un acord entre mediaset i l’editorial




motorpress ibèrica. la revista inclourà reportatges, curiositats, continguts inèdits, anàlisi i les firmes de coneguts noms com manu Carreño, manolo lama, iturralde González, lobo Carras-co, Julio Pulido i Juanma Castaño. El primer exemplar de la re-vista ha arribat al carrer amb una extensa entrevista a l’estrella del FC Barcelona, neymar, on cap tema o detall s’ha quedat al tinter.

a més, la capçalera arriba amb una altra novetat i no és sinó el seu director: Enrique marquès. El periodista esportiu és un vell conegut del Grup ja que la passada temporada va estar al capdavant de la tertúlia esportiva d’Energy, Tiki-Taka. després de la decisió de mediaset de suprimir l’espai marquès va des-embarcar a 13TV per dirigir la Goleada. no obstant això, la seva aventura a la cadena dels bisbes va durar molt poc temps i a les poques setmanes abandonava el projecte. (de Prprensa)

Ja és al quiosc ciclista, nova revista de Grupo v

Emparada per l’èxit de Bikes World, desembarca als quioscos la seva revista germana, Ciclista, una publicació que proposa

una nova forma de veure el ciclisme en totes les seves fases. Fent èmfasi en la informació més pràctica sobre aquest esport, Ciclista s’acosta a tots els aficionats, des del lector expert que analitza cada peça fins al novell que està donant les seves pri-meres pedalades.

Ciclista inclou proves didàctiques de les bicicletes, els compo-nents i equip que més donen que parlar del mercat, així com informació tècnica per ajudar el lector en la compra de la seva pròxima bici o equip, sense oblidar tampoc la competició i les grans voltes ciclistes que els aficionats segueixen amb tota atenció. El primer número ja està a la venda a tots els quioscos a un preu especial de 1,95 euros; així com en plataformes digi-tals: magzter, i Kiosko i más. (d’ari)

el vaticà sanciona per no respectar l’embargament informatiu

la sala de premsa del Vaticà ha retirat l’acreditació al perio-dista italià Sandro magister per publicar de forma anticipada continguts de l’encíclica del Papa sobre medi ambient, previs-ta per aquest dijous, 18 de juny. “la publicació per vostè d’un




esbós de l’encíclica del Papa de la qual havia estat declarat l’embargament representa evidentment una iniciativa incorrec-ta”, ha indicat el director de la sala, Federico lombardi.

la comunicació de lombardi a Sandro magister assenyala que no respectar l’embargament ha estat “font d’un fort ma-lestar per moltíssims col·legues periodistes i de greu molèstia al servei d’aquesta sala de premsa”, de manera que li suspèn l’acreditació “per temps indeterminat”. (de Periodistas.es)




rànquing dels mitjans digitals del mes d’abril. Nació Digital segueix líder de Comunicació 21

El fet que formalment no tingui un director des que a l’abril va plegar Salvador Cot no ha impedit que nació digital mantingui la inèrcia i al maig hagi liderat per quart mes consecutiu el ràn-quing de diaris digitals en català per davant de l’ara. un fet que s’ha convertit en una tònica: el mitjà ha estat el més llegit en set dels darrers dotze mesos, cinc dels quals en el darrer mig any.

A banda, de la classificació del maig cal destacar els digitals que van batre el seu rècord històric de lectors: El Punt avui,

araBalears, la Veu del País Valencià, dBalears, Eix diari, Reus digital, iSabadell, anoia diari i Revista Cambrils.

així doncs, el mes passat nació digital va continuar primer per quart mes consecutiu amb 2.462.918 usuaris únics, un descens del 0,62% respecte els 2.478.210 de l’abril, i un 47,27% supe-rior als 1.672.434 de maig de 2014.

Per la seva part, l’ara.cat es va mantenir en segon lloc amb 2.080.655 navegants únics, un 1,18% menys que els 2.122.581 del mes anterior, i un 7,74% més que els 1.931.232 de fa un any.

Per darrere, VilaWeb va registrar 1.547.899 usuaris únics, un increment del 13,80% respecte els 1.360.162 de l’abril, i un 42,17% més que els 1.088.742 de 2014.

a continuació, El Punt avui es manté quart amb 1.168.557 na-vegants únics, un 14,52% superior als 1.020.431 de l’anterior onada, i un 20,06% més que els 973.295 de l’any passat.

Per la seva part, directe!cat puja dos llocs i recupera la cinquena posició amb 608.258 usuaris únics, un 38,38% més que els 439.555 d’abril, i un 83,67% més que els 331.173 de maig de 2014.

COMuNICACIÓ DIGItAl



després dels cinc primers trobem elperiódico.cat, amb 496.273 nave-gants únics (un 7,13% més que a l’abril), seguit de delCamp.cat, amb 460.173 (+0,81); elSingular.cat, que guanya dos llocs amb 442.169 (+43,13%); Racó Català, amb 379.998 (+7,89%); diari de Giro-na, amb 379.139 (+11 %), mentre que e-notícies.cat, amb 200.918 (+24,63%), i Regió 7, amb 185.570 (+6,27%), intercanvien posicions.

Per sobre dels 100.000 usuaris únics també hi ha araBalears, amb 149.235 (+11,29%); la Veu del País Valencià, que avança dos llocs amb 144.025 (+46,71%); Segre, que els baixa amb 128.193 (-5,42%), i osona.com, amb 127.768 (+5,98%).

a continuació Crític debuta al rànquing amb 99.694 navegants únics, seguit de dBalears, que puja tres llocs amb 99.177 (+79,08%); El 9 nou, amb 81.877 (+24,30%); araGirona, que també en puja tres amb 76.918 (+55,61%); Tot Sant Cugat, amb 67.910 (+14,88%); Eix diari, amb 67.172 (+33,28%); Reus digi-tal, que perd quatre posicions amb 64.890 (+0,45%); elRipollès.info, que en baixa set amb 53.167 (-44,50%), i Catalunya Plural, que avança set llocs amb 52.713 (+74,58%).

Tot seguit es troben Cugat.cat, amb 51.798 usuaris únics (+9,46%); Tot mataró, amb 50,234 (+13,11%); iSabadell, que

guanya dues posicions amb 50,113 (+20,99%); Empordà.info, que baixa cinc llocs amb 49.619 (+2,94%); la Clau, que en perd tres amb 47.206 (+3,68%); Catalunya Press cau dos llocs amb 42.489* (-4,15%); anoia diari, amb 42.073 (+22,18%), i la seva rival infoanoia, que baixa vuit posicions amb 35.391 (-26,25%).

Tancant la classificació de digitals en català que superen els 20.000 usuaris únics es troben nació Granollers, amb 33.105 (+10,68%); Capgrós, que guanya dos llocs amb 31.094 (+52,24%); Revista Cambrils amb 27.075 (+31,94%); Contra-punt, que perd tres posicions amb 26.209 (+9,96%); ara.ad, amb 22.289 (+11,80%), i Viu molins de Rei, que en cau quatre amb 22.137 (+4,14%).

* En les dades de Catalunya Press, que té edició en català i en castellà, cal tenir en compte que els seus usuaris únics són els mateixos tant al rànquing d’OJD Interactiva de mitjans digitals en català com en el general, a diferència d’altres mitjans amb dues edicions.

** En aquesta classificació de diaris digitals en català que su-peren els 20.000 usuaris únics només hi apareixen els mitjans auditats per OJD Interactiva.




consells per construir una comunitat per el teu mitjàPer Kristin deasy, periodista free lance / Periodistes interna-cionals

En un món connectat per les xarxes socials, els periodistes ja no poden presentar les notícies amb actituds com “som experts i donarem la informació en el format que millor ens convingui i de la manera que més ens convingui”, va il·lustrar l’especialista en creació de comunitats, Jeanne Brooks. En canvi, assenyala, els mitjans han d’involucrar al seu públic i crear les seves notícies i productes d’informació -ja siguin articles, aplicacions o fins i tot estacions de ràdio- en resposta a les necessitats de l’audiència.

Brooks, directora executiva de Hacks/Hackers, va compartir con-sells sobre com crear comunitats en la recent Hacks/Hackers Buenos aires media Party. Brooks és una forta promotora del “pensament de disseny”: un enfocament en el qual el treball es confecciona en funció de satisfer les necessitats d’una audiència específica. “El pensament de disseny t’ofereix el marc adequat per construir una base sòlida, facilitant que el teu producte abasti a les comunitats a les que vols arribar en els llocs adequats”, va explicar. aquests són alguns dels consells de Brooks:

coneix el teu audiència.- Si la teva idea és arribar a totes les persones i a tots els llocs, més que un objectiu “això és una quime-ra”, va dir Brooks als oients durant la seva presentació divendres passat. En canvi, el que necessites és “entendre quin és el teu potencial usuari i com és l’audiència que vols assolir, i identificar-la mitjançant quines formes pots aconseguir-ho”, va dir. “després has de construir un producte d’acord amb aquest objectiu”.

Per conèixer millor al teu públic pots fer una enquesta sobre les seves necessitats o convidar a la gent a compartir les se-ves opinions a l’aire o per escrit. després “reuneix-te amb tot el equip en una sala i esbrina a qui has d’arribar i com fer-ho”. Estableix metes de creixement.




Brooks també va remarcar la importància de conèixer l’edat i les necessitats comunicatives de les persones que vols invo-lucrar. Els més grans sovint prefereixen butlletins electrònics, va dir, mentre que els adolescents responen més ràpidament a noves aplicacions com snapchat.

crea aliances.- Brooks va dir que contactar personalment amb petits grups comunitaris de base pot ser tan valuós com asso-ciar-se amb grans empreses. Ella va descobrir que col·laborar amb petites subcultures que estan involucrades en el tema en què estàs treballant pot ser més efectiu que llançar una gran campanya en xarxes socials des de zero.

Fes peticions simples i directes.- Quan llances una campan-ya online “has d’estar segur que saps què li estàs demanant a la gent que faci”, va dir Brooks. Vols que llegeixin l’article?, que el comparteixin a Facebook?, que li posin “m’agrada”?, que el comentin? Tria una o dues d’aquestes opcions i simplement demana-les.

Empodera a les persones influents en una comunitat d’usuaris.- Per als periodistes, les persones influents d’una comunitat tendeixen a ser alguna cosa així com “súper usua-

ris”: són els que comenten els teus articles, els comparteixen amb freqüència o t’envien correus sobre ells. això exigeix una resposta de la teva part. Per exemple, podries donar-los una “micro-afirmació”: una mena de marcar alguns dels seus tweets com a favorits. També podries respondre a les seves opinions sobre els teus articles en el teu espai, agraint la seva participa-ció i animant-los a tornar a fer-ho. aquest tipus de resposta és molt enriquidora per a les persones, va dir Brooks.

el cac reclama més competències per controlar continguts a internet

El president del Consell audiovisual de Catalunya (CaC), Ro-ger loppacher, va demanar que es refundi l’organisme per crear l’Agència Catalana de les Comunicacions. Això significa-ria assumir noves competències per poder efectuar la supervi-sió dels continguts que circulen per la xarxa. loppacher va fer la sol·licitud davant del president de la Generalitat, artur mas, i la presidenta del Parlament, núria de Gispert, en el marc de l’acte institucional que se celebrava a la cambra catalana per commemorar el quinzè aniversari de l’organisme.




El màxim responsable del Consell va recordar que l’organisme ja ha fet una primera actuació sobre pornografia infantil a in-ternet, ja tramesa a la Fiscalia, i ha anunciat noves actuacions sobre anorèxia, bulímia i drogues. Així, si fins ara el model en què s’inspirava el CaC era el del seu homòleg francès, ara es vol prendre com a referència l’ofcom del Regne unit.

a més, loppacher ha demanat que la Corporació Catalana de mitjans audiovisuals sigui qui lideri la transformació de Cata-lunya en un país plenament digital. Per fer-ho, cal considerar la creació d’una plataforma de lliure transmissió, de l’estil de Netflix, però amb una oferta audiovisual en català extensa. En la seva última compareixença parlamentària, el president del CaC va constatar que la quota del català en consum televisiu

és del 20%, que en el cas de nens de 4 a 12 anys és del 15% i que les segones pantalles tenen una escassa presència de la llengua pròpia. (d’ara)

Netflix arriba a Espanya a l’octubre La companyia de televisió per Internet Netflix Inc, arribarà a Espanya a l’octubre. a partir d’aquesta data, els internautes es-panyols podran subscriure’s a Netflix i gaudir instantàniament i en alta definició, o fins i tot en Ultra HD 4K, d’una gran selecció de sèries i pel·lícules en pràcticament qualsevol dispositiu amb connexió a internet.

En el moment del seu llançament, els continguts de Netflix in-clouran sèries com marvel’s daredevil, Sense8, Bloodline, Gra-ce and Frankie, unbreakable Kimmy Schmidt i marco Polo, així com documentals aclamats per la crítica com Virunga, mission Blue i la docusèrie Xef’s Table, a més de diversos programes especials de monòlegs. També inclourà programació infantil. El contingut de Netflix estarà disponible en castellà, perquè els usuaris puguin gaudir de la programació estrangera en versió original, subtitulada o doblada a l’espanyol.




Des que llancés el seu servei d’streaming en 2007, Netflix ha aconseguit atorgar als consumidors la capacitat de decidir quan i on gaudir dels continguts televisius. Els usuaris poden repro-duir, aturar i reprendre les sèries i pel·lícules en qualsevol dis-positiu i sempre sense publicitat ni compromís de permanència. Mitjançant el motor exclusiu de recomanacions de Netflix, cada usuari disposarà d’un llistat personalitzat de títols per gaudir segons les seves preferències. En el seu llançament, Netflix estarà disponible en smart TVs, tauletes i smartphones, ordi-nadors de sobretaula i portàtils així com en diverses consoles i descodificadors. Netflix és la companyia líder mundial de tele-visió a internet, amb més de 62 milions de subscriptors en 50 estats, que gaudeixen de més de 100 milions d’hores de sèries televisives i pel·lícules al dia, incloent sèries originals, docu-mentals i llargmetratges. (d’infoperiodistas)

el new York times bloqueja l’accés al seu web... a la seva pròpia redacció

des d’aquest dilluns, si els empleats del new York Times volen veu-re la pàgina web del seu diari en un ordinador, no poden. En una ini-ciativa anunciada la setmana passada, el diari novaiorquès ha blo-

quejat completament l’accés al seu web en la seva pròpia redacció: si els treballadors volen veure-la, han d’accedir a través del mòbil.

Segons el correu filtrat, que anuncia la mesura, el bloqueig està tenint lloc aquesta setmana, entre dilluns i divendres. l’objectiu de la mesura és recalcar la importància de la versió mòbil del diari: Gran part dels lectors ja arriben a través de dispositius mòbils, i des de la direcció del diari volien inculcar la importàn-cia d’això als seus empleats.

Així, els treballadors de l’oficina a la Vuitena Avinguda rebran un missatge a la pantalla cada vegada que intentin accedir a nytimes.com que els dirà que mirin al mòbil. En el cas que ne-cessitin, per feina, accedir a la portada, podran fer-ho durant un termini d’un dia. (de 233 Grados)




apple busca “editors”

novedós anunci de treball publicat dissabte, 13 juny, per apple; curiós, però ja no hauria de sorprendre a ningú: el fabricant de l’iPhone busca periodistes per “identificar i transmetre els millors articles de notícies internacionals, nacionals i locals.” El paper d’aquests “editors” serà el d’aportar un toc humà a notí-cies, la nova aplicació mòbil anunciada per apple fa pocs dies, que promet una selecció personalitzada d’articles de mitjans de comunicació socials.

El servei, de forma gratuïta, estarà disponible “a la tardor.” i la seva filosofia és una reminiscència de “productes instantanis” Fa-cebook anunciats a mitjans de maig o el servei a la xarxa social snapchat ‘discover’. Totes aquestes iniciatives tenen en comú oferir-se als mitjans de comunicació a publicar articles i vídeos directament a les plataformes a canvi de l’esperança de colpe-jar a un nou ingrés de lectors o de publicitat. Tots ofereixen un format atractiu, apte per al mòbil, que carrega més ràpid que els articles allotjats en els llocs mòbils dels mitjans de comunicació.

igual que Facebook, apple va presentar una primera llista de socis dels mitjans que encarnen la flor i nata de la premsa an-

glosaxona: el diari britànic The Guardian, l’ESPn, canal de no-tícies Cnn especialista en esports d’Estats units, el diari new York Times, i també actors de la web com el Grup de mitjans Vox o el lloc d’entreteniment i informació BuzzFeed. (de le monde)




el pressupost dels directors de Comunicació descendeix una quarta part des de 2009Per Prmarketing

En una enquesta realitzada en-tre més de 100 professionals de departaments de Comuni-cació per la publicació PRweek en col·laboració amb l’agència Brands2life s’albiren alguns dels reptes d’aquests professionals, on la integració de la Comunica-ció a totes les àrees del negoci

s’imposa com a principal repte d’aquests professionals. un 73% dels entrevistats assegura que aquesta és la seva principal preocupació en aquests moments. d’altra banda, el 82% dels professionals admeten que estan integrant la Comunicació a totes les àrees de l’empresa, aquesta dada és significativament superior al del nombre de professionals de l’anterior enquesta que se situava en el 73%.

El creixement de la importància de les audiències internes es reflecteix en l’enquesta a través dels aspectes més importants i valorats pels directors de Comunicació. la resposta “assegu-rar que el personal conegui i comunicar el missatge corporatiu” apareix a la part alta de les preocupacions dels directors de Comunicació amb un 55% de mencions. En segon lloc apareix “ajudar a donar forma a l’estratègia general de la companyia” amb un 45%, un increment de 10 punts respecte a l’any ante-rior. així l’estudi torna a demostrar el paper determinant que segueix tenint la comunicació interna dins de les estratègies dels departaments de Comunicació.

d’altra banda, és veritat que els pressupostos dels departa-ments de Comunicació segueixen caient i cada vegada es torna més complicat moure’s amb certa facilitat econòmica en el món de la Comunicació i les Relacions Públiques. dels participants en l’enquesta, el 41% dels entrevistats assegura que els seus pressupostos del departament de Comunicació ha baixat en comparació amb el 31% de la enquesta de l’any anterior. i no-més el 29% assegura que els pressupostos creixeran, davant el 41% de l’any anterior. aquestes xifres demostren una reducció dels pressupostos dels directors de Comunicació del 25% des de 2009.

PuBlICItAt I MÀRQuEtING



El Valor Publicitari Equivalent (VPE) segueix sent un model de mesurament del retorn de la inversió a dia d’avui entre els directors de Comunicació, segons aquesta enquesta elabo-rada per Prweek i Brands2life. un terç dels participants en l’enquesta tenen al VPE com a model de mesura, davant del 23% de l’any anterior. “Volum de cobertura i missatges” va ser el mesurament més usat, per prop del 64% dels enquestats, seguit del nombre de followers amb un 61% i “engagement en social media” amb un 58%.

Tot i que la tasca del dircom en la demostració del retorn de la inversió en Comunicació millora notablement. Cada vegada més els directors de Comunicació estan començant a demos-trar l’impacte de la Comunicació en el negoci, així “els clics re-ferits a un uRl en un contingut”’ com a fórmula per mesurar l’èxit en comunicació ha augmentat del 38 al 53% en l’últim any. l’estudi també demostra que els directors de Comunicació es-tan dedicant més temps al món digital. En concret, un 32% del seu temps es dedica al món de la Comunicació digital enfront del 29% a l’any passat. Gairebé un terç dels directors de Comu-nicació assegura que el percentatge de temps dedicat a aques-ta parcel·la arriba al 40%.

Es confirmen bones previsions per al segon semestre de 2015

Segons l’Índex d’Expectatives dels directors de màrqueting, es confirmen les bones previsions per al segon semestre de l’any, amb assenyades matisacions arran del 24m. l’associació de màrqueting d’Espanya, en col·laboració amb l’empresa d’investigació de mercats GFK, va presentar ahir, dijous, les dades de l’onada 18a de l’Índex d’Expectatives dels directors de màrqueting: perspectiva per al segon semestre del 2015.

una de les principals conclusions és que es l’índex detecta una perspectiva més optimista que fa només sis mesos. l’indicador mostra que són ja quatre períodes successius amb signes po-sitius, tant en mercat total, en vendes pròpies i en inversió pu-blicitària.

Sobre la durada de la crisi, els enquestats revelen que no con-clourà aquest any i la perspectiva en una relació 60/40 s’enfoca cap a 2017, fins i tot més. Els lectors d’El Butlletí d’AMIC poden llegir l’informe complet CliCanT aQuÍ (d’mKT España)


http://www.amic.media/media/files/file_352_803.pdf



auditsa, nou sistema de control extern d’emissions publicitàriesAuditsa, empresa de monitoratge i verificació de publicitat en mitjans, comença a operar a Espanya amb una plataforma que donarà a conèixer en temps real l’emissió de les campanyes publicitàries en ràdio i TV d’una marca i les de la competència. la plataforma compta en altres països amb clients com Coca-Cola, movistar o Toyota, a més de marques locals.

Segons els responsables de auditsa, aquest sistema permet: donar a conèixer, en temps real, l’emissió de les campanyes publicitàries i les de la competència, facilitant la presa de de-cisions sobre les campanyes en curs, les estratègies de pro-moció vs. la competència i la connexió del món off-line amb el món on-line per a un millor control del trànsit a la pàgina web i disposar d’un accés on-line, mitjançant contrasenya persona-litzada, des de qualsevol dispositiu ja sigui ordinador, tauleta o smartphone, generant estadístiques i gràfics per a la seva presentació i visualització.

Específicament per al mercat espanyol, el sistema es comple-menta amb informes comercials per analitzar la campanya pu-

blicitària del client i de la seva competència, elaborats per Barlo-vento Comunicación. (d’ipmark)

contrapunto bbDo barcelona estrena la campanya per a Gas Natural Fenosa

Gas natural Fenosa llança el seu nou posicionament amb una cam-panya per a mitjans treballada per Contrapunto BBdo Barcelona. a través de l’eslògan “Fet i dit” , la companyia energètica vol demos-trar que és a prop dels clients i que és una companyia que prefe-

reix fer abans de dir. la idea creativa de la campanya s’articula al voltant d’un insight molt de consumidor: els discursos institu-cionals ja no són tan creïbles per als clients. aquests reclamen cada vegada més que les companyies no facin promeses sinó que demostrin amb fets les coses que diuen que fan per ells.

la campanya té presència a televisió, on arrenca amb un format llarg de 45”, que dóna pas a 3 versions curtes de 20”, diferents




execucions també en premsa, ràdio, online i circuits d’exterior. El director de cinema Kike maíllo, Goya a la millor direcció per Eva, ha estat l’encarregat de dirigir el spot.

arena media s’encarrega de l’estratègia de mitjans i la plani-ficació i activació de la campanya. Una campanya que tindrà una cobertura nacional i presència a les principals cadenes de televisió, capçaleres de premsa, emissores de ràdio i portals digitals. l’activació es reforça amb circuits d’exterior a les ciu-tats de madrid i Barcelona, que complementen un llançament multimèdia que busca maximitzar la cobertura d’aquest nou po-sicionament. (de Periódico Publicidad)

nova campanya pel gran sou del Cap de setmana de l’once

amb l’objectiu de reforçar la comunicació de la tasca social de l’onCE, l’agència ogilvy & mather Publicitat ha desenvolupat l’última campanya del gran sou del Cap de Setmana sota el claim Quina és la teva il·lusió? D’aquesta manera, segueixen una línia comuna a altres treballs creats per a l’entitat i emesos també al llarg d’aquest any.

l’espot està rodat en un sol pla a través d’un perllongat movi-ment de càmera. Explica com es pot col·laborar amb la tasca social de l’onCE, i alhora, gaudir dels avantatges de resultar guanyador. la campanya està present des d’aquest 17 de juny a televisió, premsa i ràdio. (de Periódico Publicidad)

correus destina 7,2 milions d’euros a publicitat i màrqueting

Correus ha confiat a Arena Media Communications Espanya el pla de mitjans de les campanyes de publicitat dels seus produc-tes durant l’any 2015 per a televisió, premsa, ràdio i digital. El concurs va ser convocat el passat mes de febrer per la Subdi-recció de Compres de la Societat Estatal de Correus i Telègrafs. la dotació del contracte, la vigència és de 12 mesos, puja a 7.200.000 euros. Fins al moment, la gestió de mitjans de Co-rreus estava en mans de The Zapping Village. (d’ipmark)




Arriba el Learn Do Share al Disseny Hub de barcelona: creativitat col·lectiva i canvi socialPer antoni Roig, professor de Comunicació audiovisual a la uoC / ComEin

Els propers dies 26 i 27 de juny, al disseny Hub de Barce-lona, té lloc la primera edició a casa nostra del learn do Sha-re, una iniciativa nascuda als Eua de la mà de lance Weiler i actualment present a més de deu ciutats i tres continents. la

uoC, a través dels Estudis de Ciències de la informació i de la Comunicació, és partner acadèmic d’aquest esdeveniment.

El learn do Share consta de dues jornades independents, totes dues gratuïtes i obertes prèvia inscripció. la primera jornada, el 26 de juny, es denomina Think & do lab i consistirà en un laboratori de disseny col·laboratiu obert a quaranta persones

de disciplines diferents, orientat a cercar i proposar solucions a partir d’una proposta concreta. El segon dia es denomina Public day i constarà d’una conferèn-cia amb els ponents convidats, tallers, exposicions de projectes i test de prototips, en un entorn descrit pels seus organitzadors com de col·laboració i experimentació. pels seus ponentsles credencials de lance Weiler sempre m’han impressionat: a mitjan la dècada passada ja havia experimentat amb cinema, joc i transmedia (Head Trauma), la cultura en obert (The Work-book Project) o noves formes de distribució per a nous talents (From Here to awesome), motiu que em va permetre conèixer-lo a l’edició de 2008 de Power To The Pixel a londres. la seva acti-vitat no ha fet més que créixer a través de l’acadèmia (és actual-ment cap d’aprenentatge basat en l’Experiència a la Columbia university), la producció (a través de l’empresa incubadora de projectes Reboot Stories), la realització transmedia (Pandemic) i l’impuls d’esdeveniments com el learn do Share. Però no ve sol. nick Fortugno és un dels més reputats dissenyadors de vídeojocs i experiències de joc de l’actualitat. Ha col·laborat en expansions

NOVES EINES



narratives a través del joc de sèries de televisió tan populars com The Walking dead o Breaking Bad i experiències immersives per a exposicions com Body/mind/Change, sobre el cineasta david Cronenberg. Però també amb iniciatives que vinculen jocs, in-novació i canvi social de la mà de Games for Change Festival o uniCEF. nick Fortugno és un dels principals valedors mundials de la idea d’aprofitar el potencial dels jocs per a proporcionar ex-periències més completes, immersives i participatives. i a l’igual que Weiler, serà la primera vegada que el tindrem a Barcelona. nerea de la Riva, experta en robòtica i noves formes d’aprenentatge, intervindrà per compartir la seva passió pel hardware i el software oberts, exemplificada per la seva impli-cació en l’arduino Robot i les possibilitats obertes per arduiino a la creació cultural i l’aprenentatge entre pars, com ho demostra la pròpia comunitat d’arduino i iniciatives orientades a fomentar l’interès per la robòtica i la programació entre els nens amb una clara orientació d’aprendre fent. I finalment Natalia Camacho, responsable de la iniciativa Opera Platform, que vol contribuir a convertir l’òpera en un art ubic que no només ompli teatres sinó també carrers, museus i, per descomptat, pantalles.

pel seu caràcter interdisciplinariEl learn do Share es presenta amb un manifest que destaca l’oportunitat de “reunir i connectar la gent inquieta de qualse-vol disciplina artística, científica, educativa, lúdica, social… que vulgui explorar les possibilitats del món digital per a ampliar la seva concepció de la creació i el seu camp de treball, i alhora connectar amb altres persones mogudes per la mateixa inquie-tud”. aquesta és una preocupació fundacional, la interdiscipli-narietat al voltant de la creació cultural, pensant, dissenyant, experimentant col·laborativament. pels projectes innovadors que podràs veure, tocar i millo-rar...al llarg del dia 27 hi haurà diferents sessions on es podran conèixer excitants projectes locals i internacionals. un dels pro-jectes estrella del learn do Share és, sens dubte, el taller de coautoria al voltant del projecte Sherlock Holmes & the internet of Things, una proposta de joc col·laboratiu d’abast mundial a la recerca de noves formes narratives i que conduiran els ma-teixos lance Weiler i nick Fortugno. També tindreu ocasió de conèixer de prop Screen.ly, la primera plataforma de projecció de cine a demanda que revoluciona les relacions entre produc-tors, distribuïdors i espectadors a través del taller realitzat per

NOVES EINES



alberto Tognazzi (consultor de la uoC) i marc Prades. i news-kid, un projecte de mitjà de comunicació infantil multiplataforma concebut per a implicar els nens a entendre millor la realitat que els envolta i a desenvolupar el seu esperit crític de forma activa, de la mà de la seva impulsora, Eva domínguez (pio-nera del periodisme digital, consultora de la UOC i fins fa uns anys també professora als Estudis). mentrestant, els fans del director david Cronenberg tindrem la gran sort de gaudir d’un taller sobre l’experiència immersiva Body/mind/Change, al vol-tant del complex i fascinant univers del cineasta, de nou amb nick Fortugno i lance Weiler. o el KlE, és a dir, el Kit llibertat d’Expressió, premi finalista al Devart de Google en la seva edi-ció de 2014 i que intenta estrènyer encara més el vincle entre l’activisme en xarxes socials i als carrers. no són els únics pro-jectes confirmats, n’hi haurà d’altres com Nico & Sunset, Geos-tar, Play & Wearables i alguns altres que s’aniran desvetllant en els propers dies. Els lectors d’El Butlletí de l’associació amiC que hi estiguin in-teressats, es poden inscriure CliCanT aQuÍ

outspeak: la nova iniciativa de periodisme ciutadà de The Huffington post

En la seva decidida aposta pels continguts en vídeo i amb l’objectiu que en un any aquest tipus de contingut suposi un 50% del total del mitjà, The Huffington Post ha creat una xarxa pròpia per a ví-deos de periodisme ciutadà en col·laboració amb BroadbandTV.

Sota el nom de outspeak, la gent que s’uneixi a aquesta pla-taforma podrà crear i pujar els seus propis vídeos de notícies que seran distribuïts per la web de The Huffington Post així com publicats al seu canal de YouTube i, al seu torn, podran guanyar diners provinent de la publicitat.

NOVES EINES

http://www.learndoshare.net/barcelona/frontpage/com-puc-participar/



amb una inversió de més de un milió de dòlars en aquest nou projecte, el Post ja havia llançat una iniciativa semblant en l’any 2012 que finalment no va arribar a quallar. La diferència és que, mentre ustream es dirigia a aconseguir vídeos mentre que outspeak se centra a arribar a la gent que els crea.

El mitjà està tractant de cridar l’atenció d’alguns creadors per-què s’uneixin a aquest nou projecte i encara que serà un com-petidor de les principals plataformes de vídeo com Youtube, des del Post asseguren que el que outspeak ofereix és una manera més fàcil d’arribar als espectadors. (de Periodismo Ciudadano)

Google Play estrena l’app gratuïta de la setmana

a l’estil d’amazon, que ofereix diàriament aplicacions i jocs de forma gratuïta, ara és Google qui oferirà una app gratuïta en el seu Play Store. Però no serà una vegada al dia, sinó una app a la setmana per seguir atraient més usuaris d’android i generar ex-pectació cada set dies. la primera oferta d’aquesta promoció ha anat a parar a “Daniel Tiger Grr-ific Feelings”, una aplicació edu-cativa amb jocs i activitats per a nens, que abans costava 2,45 €.

Fins que Google la promocioni a tot el món podem disposar d’aquesta app de dues formes: mitjançant l’accés directe a aquesta url des d’un ordinador: CliCaR aQuÍ o be acudint al menú lateral de la Play Store> Canviar, introduirem el codi “PSBKidSFree” i apareixerà directament l’app per descarregar-se de forma gratuïta. (de Tumywigo)

twitter permetrà més de 140 caràcters en els missatges privats

la notícia ha quedat inevitablement eclipsada per l’anunci de la marxa de dick Costolo de Twitter , però sembla que la xarxa so-cial de l’ocellet es disposa a fer un petit encara que significatiu pas: eliminar la restricció de 140 caràcters, que s’ha convertit

NOVES EINES

http://play.google.com/store?code=PBSKIDSFree



en una de els seus senyals d’identitat, de la seva eina de mis-satges directes.

així ho ha anunciat a la comunitat de desenvolupadors que tre-ballen per a la plataforma el product manager dels dm Sachin Agarwal, que, en un tema en un fòrum oficial de la comunitat Twitter, anuncia que el canvi serà efectiu al juliol, i fa algunes recomanacions per als que vulguin adaptar les seves aplica-cions a aquesta nova característica.

Conscient de la importància de comptar amb un sistema eficaç de missatgeria instantània en l’entorn mòbil en els temps de Whatsapp, line, Telegram i snapchat, Twitter porta temps per-feccionant el seu, una maniobra que, al mateix temps, és també una forma de posicionar-se davant Facebook. (de Ticbeat)

D’on baixar-se nous ideogrames o emojis (en japonès)?

Els missatges a internet poden ser més interessants i amens si els afegeixes ideogrames més complexes i variades, però, on les podem trobar? Si els necessites, pots buscar-les a

www.Emot.es al navegador. des d’aquest lloc podràs copiar i enganxar centenars d’emojis (en japonès, però en català es pronuncia “emoiis, és a dir la “j” sona “i”).

També trobaràs un llistat complet dels emoji per a Facebook, a més d’una llista d’ideogrames ocults de Skype, el que hau-ria d’ajudar a donar-li vida a la teva missatgeria instantània. El més interessant és que fent ús dels caràcters és possible crear expressions facials amb què pots expressar un major nombre d’emocions que els tradicionals o els emojis més recents. (de Clases de Periodismo)

NOVES EINES

http://www.Emot.es



Directori d’Informació Digital, eina per a la transició de la premsa

Ha nascut el directori d’informació digital, una eina que facili-tarà la transició digital de la premsa a l’Estat espanyol. El dilluns 15 de juny es va presentar aquest primer directori a la seu de l’associació de la Premsa de madrid. la vocació d’aquesta pla-taforma en línia és la de contribuir a accelerar la digitalització dels mitjans de comunicació, la veritable assignatura pendent d’un país que compta amb una de les majors taxes de penetra-ció d’smartphones del món, però que no es veu confirmada, ni per una veritable consciència digital, ni per una inversió coherent d’empreses de l’Ibex 35 o d’organismes oficials com “Red.es”.

un dels serveis més importants del directori és l’elaboració de rànquings d’audiència creuant dades d’alexa, comScore, oJd interactiva i analytics, pàgines vistes per usuari i durada de la visita, usuaris únics i pàgines vistes al dia. a poc a poc s’aniran incorporant altres paràmetres com la rellevància social de cada mitjà, les seves audiències a Facebook, Google+, Twit-ter, linkedin i instagram. l’eina, dissenyada per Grupo Cibeles i patrocinada per Google, El Corte inglés i abertis, no és un producte acabat sinó una iniciativa en marxa. El seu objectiu és anar actualitzant constantment tot i no comptar amb el suport econòmic d’una entitat pública com “Red.es”, amb un pressu-post anual de 200 milions d’euros. Com bé es va apuntar en la presentació de l’eina: “70 quilòmetres d’aVE són 1.000 milions d’euros que podien anar destinats a la digitalització dels mit-jans”. (de media-tics)

NOVES EINES



petits, però matons. “els falsos mites de la premsa local”Per marta Pérez / dircomnews

Com se sol dir, els peixos grans es mengen als petits. Però, no sempre es compleix el refrany. i en comunicació, l’excepció sol ser la regla. lluny del que es preveia temps enrere, la premsa local o de proximitat no només no ha acabat desapareixent, sinó que ha sabut posicionar-se, desmarcant-se de grans ca-pçaleres, ràdios o televisions de renom. i aquí radica el seu mèrit. Com que només aconsegueixen les millors empreses, i bé és sabut que no és fàcil, han aconseguit arribar al seu públic objectiu. amb molt menys pressupost que els peixos grossos, però amb moltíssima més habilitat, els mitjans locals han sa-

but sobreviure a la crisi econòmica i més encara, sortir airosos d’ella. Com? Analitzant les seves debilitats (pressupost, ràtio de difusió i audiència objectiva), avançant-se a les amenaces (adaptació a un món cada vegada més digital), potenciant les seves fortaleses (explotació del vincle amb els seus receptors) i aprofitant les oportunitats (pèrdua de corresponsalies).

Però anem per parts perquè bé es mereixen una anàlisi més detallada aquells als quals molts desprestigien o infravaloren per no dir-se El País o Ràdio nacional d’Espanya. i des del punt de vista publicitari són, lluny del que es pensa i, més enllà d’una referència, una bona plataforma.

comencem amb la D (ebilidades): Si bé és cert que la crisi econòmica ha reduït considerablement el pressupost que molts consistoris destinaven a comunicació i que, en alguns casos, han suposat la desaparició d’alguns mitjans locals, en molts al-tres casos, aquesta reducció pressupostària (especialment si es compara amb les grans sumes de diners amb què compten els grans grups de comunicació d’aquest país) ha “beneficiat” al naixement del periodista tot terreny. I diem beneficiar entre co-metes ja que es pot considerar que aquesta figura ha perjudicat als professionals del sector. ara bé, des d’un punt de vista em-

COMuNICACIÓ EStRAtÈGICA



presarial, la reducció de costos en plantilla pot, paradoxalment, comportar beneficis a nivell professional. En els diaris de ciutat o ràdios i televisions de poble, no hi ha àrees d’especialització, però això no és sinònim de pèrdua de qualitat o professiona-litat. a l’inrevés, això obliga que tots i totes han de saber de tot: política, economia, esports... i a manejar diferents suports / llenguatges. Tan aviat et poden escriure una editorial com fer un butlletí de ràdio, editar una peça de vídeo o pujar algun con-tingut a internet. S’acostuma a pensar que aquests periodistes són menys que els altres per ser on són. Però allà, on són, a més d’estar reciclant constantment per poder ser polivalents, coneixen a la perfecció l’entorn en què viu la seva audiència i els temes que els interessen. la seva oferta és pròxima, i els usuaris, lluny del que es pugui pensar, els exigeixen una gran precisió, ja que molts han viscut directament les històries que després reben. Però això ho analitzarem en profunditat més en-davant.

renovar-se o morir. Ja ho deia darwin: les espècies que sobreviuen no són les més fortes ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi. El que al principi sem-bla una amenaça pot acabar sent una oportunitat. i aquest ha estat el cas de la digitalització. És clar que cal saber aprofitar-

la, cosa que sí que han fet els mitjans locals a diferència de molts altres que no van imaginar que això d’internet pogués acabar repercutint tant. És important recalcar que els mitjans de comunicació han viscut una doble crisi, encara que només es parli de l’econòmica. i potser tan o més important que aquesta hagi estat la d’un sector en ple canvi de model per l’empenta de les tecnologies digitals. des del començament de la crisi, el 2008, a Espanya s’ha fet el tancament a gairebé 300 mitjans de comunicació, segons dades de l’associació de la Premsa de madrid (aPm). les revistes han estat el segment més afec-tat per aquest enfonsament amb la desaparició de més de 130 títols (entre els quals figuren Gala, Don Balón, Sorpresa, Zero, Ragazza i la clave). També destaca el tancament del diari de cobertura estatal, Público , i dels gratuïts metro, adn i Què! Tots ells amb vocació estatal.

Pel que fa a les Fortaleses, tant en política com en els negocis com en el més bàsic del nostre dia a dia, el que més uneix a les persones és el sentiment de pertinença a un determinat grup, l’anomenada socialització secundària. Sentir-nos identificats amb alguna cosa o amb algú. i en això els mitjans locals han sabut fer-ho molt bé. amb el pas dels anys, moltes comunitats locals han acabat assumint com una institució al diari (o els




diaris), la ràdio o la televisió de proximitat, aquests mitjans de comunicació on s’informa de tots aquells esdeveniments que afecten molt directament als ciutadans i d’aquelles persones que els periodistes troben amb certa facilitat al carrer.

I al final, és en aquesta familiaritat en què els mitjans locals han trobat la seva màxima fortalesa, no sense abans haver sa-but aprofitar bé la oportunitat. I aquesta es troba, en la majoria de casos, davant la debilitat de la competència: la pèrdua de moltes corresponsalies per part de grans mitjans els han con-vertit en l’única via que tenen molts ciutadans per accedir a la informació local i saber que és el que està passant “a casa”. i justament en aquesta informació de proximitat és on els mitjans locals han decidit mantenir el seu focus d’atenció, el seu centre d’operacions, per estar presents en el territori proper, física i simbòlicament, amb productes que contenen informacions molt útils per als ciutadans, i en la difusió mundial, on sempre poden trobar una nova finestra per als seus interessos informatius i econòmics. la utilitat és, doncs, un element inseparable de la informació de proximitat, i per això els mitjans locals han foca-litzat la seva oferta en aquest sentit. Han entès que l’esperit de servei suposa el compromís amb uns continguts que afecten personalment a la majoria dels usuaris d’aquesta informació. i

fent-ho han connectat amb el seu públic objectiu. Per això, una aparició en un mitjà d’aquest tipus pot ser més productiu del que es pensa perquè la seva audiència no és simple consumi-dora passiva. i de vegades és millor qualitat que quantitat.

Resulta curiós com, en l’era de la mundialització, el discurs de proximitat cobra força. Però així és. Les tendències fixades pels usuaris i per l’actual escenari comunicatiu han situat de nou la proximitat amb un paper estratègic en el món de la comunica-ció. l’àmbit local ja no és, doncs, un àmbit minoritari o marginal, sinó un sector fonamental en les estratègies de la comunicació moderna. Per això convé recordar i tenir en compte a aquests petits, però matons mitjans al final.

Deu coses a tenir en compte per ser un bon periodistaPer bloc uao

El periodisme no pot ni ha d’oblidar les recomanacions de rigor i serietat que tot procés de transmissió de notícies ha de complir. Fer-se periodista pot ser una tasca divertida i gratificant, però per aconseguir-ho aquest treball es necessita una bona educació i




ganes de treballar dur. El periodisme és una passió. la majoria de les persones subestimen la dedicació que es necessita per treballar en el camp del periodisme. Però si et compromets amb això, pots convertir-te en periodista seguint aquests 10 consells:

1. Sigues realista, no afegeixis ni llevis res pel teu compte. Ve-rifica cada informació abans d’escriure.

2. les notícies estan al teu voltant esperant per a ser comp-tades. Si estàs atent al que passa a prop teu trobaràs moltes coses interessants de les que informar.

3. Escriu des del teu punt de vista. aquest angle personal, la perspectiva, és el que et fa diferent.

4. Comparteix la teva feina amb els altres. Ho veurà ,és gent si ho comparteixes.

5. no maquillis les notícies, deixa la imaginació per a altres me-nesters. a ningú li agraden les mentides.

6. Escriu sobre coses quotidianes. Busca el que és noticiable en la vida diària.

7. Sigues descriptiu però no exagerat. una descripció simple sempre és millor que una exageració.

8. Sigues precís. no hi ha més informació que la informació exacta. La gent confiarà en el que els expliquis, no els defrau-dis.

9. Empra una gramàtica correcta. És difícil que la gent entengui de què estàs parlant si no escrius correctament.

10. Porta amb tu un quadern, un portàtil, un mòbil, una càme-ra... mai se sap quan pot succeir alguna cosa interessant.




el principal congrés periodístic internacional, a barcelona

La capital catalana acull des de dimecres i fins avui, divendres, per segon any consecutiu, la GEn Summit, la cimera anual de la Global Editors network, la qual reuneix directius i periodistes dels principals mitjans de comunicació de tot el món. Sota el títol Prototyping the future of news (prototipant el futur de les notícies), durant els tres dies s’han programat diverses con-ferències i tallers al CCCB, entre altres activitats.

Entre els ponents hi ha Samantha Barry (Cnn), mark little (Storyful), Haile owusu (mashable), Jennifer Preston (Knight Foundation), david drummond (Google), Sylvain attal (Fran-

ce 24), Wolfgang Blau (Guardian), Richard Evans (Sky news), lou Ferrara (associated Press), Cory Haik (Washington Post), leach (Piano media), david montgomery (local World), Fré-déric Fillous (les Echos), abderrahim Foukara (al Jazeera) o amanda Fransworth (BBC).

la Global Editors network és l’organització d’editors més gran del món, formada per més de 900 professionals que represen-ten a 300 grups mediàtics d’una vuitantena de països, i el seu objectiu és investigar i compartir noves tendències que afavo-reixin la qualitat i la innovació en el periodisme. (d’aEC)

Josep cuní parla a montesquiu de la globalització dels mitjans

dissabte passat era el dia de constitució dels nous ajuntaments i, al vespre, el periodista Josep Cuní, director i presentador de 8 al dia a 8TV, tancava el cicle de debats a montesquiu parlant de la globalització als mitjans de comunicació. l’exemple va ser del dia, també: “Ens hem acostumat a un accés tan global a la informació que ens veiem amb cor de valorar el president




obama amb la mateixa naturalitat que si fos l’alcalde”, va dir. i, en contrapartida, “tenir-ho tot tant a l’abast ens fa donar menys valor a les coses que veritablement en tenen”.

davant d’aquest diagnòstic, Josep Cuní va defensar que en el món global “no podem reduir la importància del que ens és més pròxim”, i que l’excés d’informació que ha portat la globalització “ens aboca, paradoxalment, a la desinformació”.

El director de 8 al dia va assegurar que les convulsions que pateix el món de la comunicació davant d’aquests canvis, tam-bé en el consum i la gratuïtat en l’accés a continguts des dels mitjans digitals, “no portarà a la crisi del periodisme, perquè és més necessari que mai, però sí a la crisi dels periodistes”. El seu pronòstic és que l’ofici s’encamina cada vegada més cap a un model individualitzat en què no seran els mitjans els que do-nin nom a un professional, sinó que “serà a partir del nom que prèviament s’hagi fet un professional que els mitjans ajudaran a difondre la seva feina”. (d’El 9 nou)

el termcat publica en línia el ‘Diccionari de sinologia’

El TERmCaT publica en línia el diccionari de sinologia, que aplega termes pertanyents a aquesta disciplina mèdica. la ter-minologia recollida inclou conceptes relacionats amb l’anatomia i la fisiologia mamàries, les tècniques diagnòstiques, la patolo-gia de la mama i els tractaments.

El diccionari conté prop de 1.100 termes, com ara alletament, densitat mamària, hiperplàsia ductal, marcador de pronòstic, mastodínia o tamoxifèn. Cada terme inclou les denominacions en català i els equivalents en castellà, anglès, francès i italià i, si




escau, la nomenclatura científica de la Terminologia Anatòmica (TA), amb les definicions corresponents i, eventualment, amb notes explicatives.

l’obra ha estat elaborada conjuntament per Pere Culell, adelai-da Fandos i maribel nieto, professionals mèdics vinculats a la Secció Col·legial de Sinologia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, amb l’assessorament del TERmCaT. Es pot accedir al diccionari des de l’apartat de diccionaris en línia del web del TERmCaT, que recull més de noranta repertoris terminològics d’àmbits especialitzats, o be CliCanT aQuÍ (d’aEC)

oberta la convocatòria de la beca dels premis carles rahola de periodisme

l’ajuntament de Girona, amb la col·laboració de la diputació de Girona i de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, obre la convocatòria de la primera edició de la Beca dels Premis Carles Rahola, que té com a objectiu fomen-tar la recerca sobre la història del periodisme a les comarques gironines.

la Beca dels Premis Rahola, dotada amb 3.000 euros i de caràcter anual, té dues modalitats: professional i universitària. la primera, dotada amb 1.800 euros, s’atorgarà a un projecte elaborat per periodistes col·legiats; mentre que la segona, do-tada amb 1.200 euros, es concedirà a un estudiant universitari en el marc del projecte de final de grau o màster que estigui cursant. En els dos casos, el projecte de la recerca haurà de basar-se de manera principal en els recursos que conté l’arxiu Municipal de Girona. Els projectes es poden presentar fins el 15 de novembre d’aquest any.

d’altra banda, els Premis de Comunicació local Carles Rahola tenen per objectiu reconèixer la tasca de la professió periodís-tica a les comarques gironines i fomentar la creativitat informa-tiva i les iniciatives per difondre, recuperar, gestionar o aple-gar informació de tipus periodístic en qualsevol format, àmbit i estructura. Es divideixen en set categories: projecte sobre co-municació periodística, premsa escrita, ràdio i televisió, fotope-riodisme, comunicació institucional i informació digital. Tots els premis estan dotats amb 1.000 euros, a excepció del guardó al millor projecte de comunicació periodística, que té una dotació de 2.000 euros.


http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/Presentacio/



Els lectors d’El Butlletí d’amiC es poden descarregar les bases completes amb totes les dades necessàries CliCanT aQuÍ

L’educació mediàtica. El poder dels mitjans

Sota el títol l’educació mediàtica. El poder dels mitjans, aula-mèdia organitza -entre el 6 i el 9 de juliol de 2015- la novena edició de les Jornades d’Educació en Comunicació. El lema de les Jornades recull la doble intenció de la trobada d’enguany: per una banda vol mostrar el poder motivador que té per a l’alumnat el fet de treballar amb els mitjans audiovisuals a l’aula i, per altra banda, vol reflexionar sobre el poder social dels mi-tjans de comunicació.

així, en les sessions d’aquestes novenes Jornades d’Educació en Comunicació es mostraran experiències de producció au-diovisual, d’anàlisi dels mitjans i també hi ha previstos espais de reflexió sobre els continguts dels mitjans i el seu poder de transformació social. les Jornades l’educació mediàtica. El po-der dels mitjans volen ser un punt de trobada i reflexió de totes aquelles persones preocupades per l’educació en matèria de comunicació, sobre la incidència els mitjans audiovisuals en els infants, en els adolescents i en la ciutadania en general.

Com els altres anys, aquestes Jornades també serviran per mostrar els darrers materials didàctics audiovisuals sobre Edu-cació en Comunicació que han elaborat des d’aulamèdia: el dVd eduCom. En aquesta edició el codirector de “Ciutat morta” Xavier artigas obrirà les Jornades. Podeu trobar més informació en aquesta adreça: www.aulamedia.org/2015/ (d’aEC)

perseguits i salvats obté el premi Josep Ma. Planes d’investigació periodística

Perseguits i salvats. Camins de nit i boira, el documental co-produït per Televisió de Catalunya i la xarxa de Comunicació


http://www.premsacomarcal.cat/documents/bases-beca-carles-rahola-2015.pdf

http://www.aulamedia.org/2015/



local, va obtenir dijous passat, a manresa, el premi Josep ma-ria Planes d’investigació periodística, que atorga la Fundació independència i Progrés i la demarcació Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El documental es va poder veure el desembre a l’espai Sense ficció.

Va recollir el guardó el director del documental, Felip Solé, qui va agrair en el seu parlament el guardó i va explicar el procés de concepció i elaboració del reportatge, al llarg del qual «ens vam adonar que sabíem molt poca cosa del pas de jueus per Catalunya, de com havien estat tractats, etc.». El treball des-munta la tesi oficial segons la qual el franquisme va ajudar els jueus. (d’aCn)




els ajuts de la Generalitat als mitjans en català són transparents i objectivats Per Josep Àngel Guimerà, professor de la uaB / Crític subs-criptors

El passat 3 de juny, Sergi Picazo i Roger Palà van publicar un article a Crític sobre les subvencions a la premsa editada en català que la Generalitat de Catalunya va atorgar l’any 2014. Es tracta d’un reportatge molt interessant, ja que sistematitza i endreça una informació que apareix publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (doGC), però que cal treballar a fons por poder dotar les dades de sentit i poder fer les sempre

pertinents comparacions. a més, tot sigui dit, es tracta d’unes xifres que no solen sortir gaire publicades als mitjans, i no no-més als que reben ajuts del Govern català.

Com era d’esperar, la informació publicada va donar lloc a co-mentaris a les xarxes socials i a alguns mitjans, tant sobre les quantitats com sobre els guanyadors, ja que hi havia qui en volia fer una lectura política. Com es podia preveure, l’element que més comentaris va generar van ser les subvencions al Grupo Godó, editor de mitjans considerats afins a CiU, però al mateix temps criticats tant des de posicions sobiranistes com espanyolistes i també des de l’esquerra i alguna dreta. no de-bades, Godó sortia com l’actor més beneficat (1.008.000 eu-ros), a força distància del segon (El Punt avui – l’Esportiu de Catalunya, amb 723.000). El suport explícit d’aquest darrer al procés també va generar els típics comentaris sobre la politit-zació dels ajuts.

ajudes transparents i amb criteris objectivatsEl problema arriba, des del meu punt de vista, precisament quan es vol fer una lectura política –i en concret, partidista– d’aquests ajuts. En aquest sentit, crec que la peça de Palà i Pi-cazo hauria pogut ser una mica més precisa a l’hora d’explicar

EN PROFuNDItAt/ lA CRÒNICA



la natura dels ajuts. En fer-ho, s’hauria vist que les ajudes a l’edició de mitjans en català són molt transparents i responen a criteris objectivats que redueixen la capacitat del Govern per afavorir els amics i castigar els enemics. Si és que ho vol fer, és clar.

la raó és que es tracta d’unes subvencions que s’atorguen a partir de criteris lingüístics, de difusió i d’audiència prèviament definits i a partir d’una convocatòria pública a la qual els mitjans han de presentar una sol·licitud. El 2014 –any que s’analitza–, hi havia ajuts a mitjans impresos, publicacions digitals, ràdios i televisió. Per tant, s’hi poden presentar tota mena de mitjans i el procés es regulà i es feu públic a través de la tradicional convocatòria al doGC i al web de la Generalitat.

Crec que si analitzem les bases de la convocatòria (que troba-reu aquí i aquí) s’entén molt bé el que pretenc explicar. d’una banda, es veu que només poden optar a les subvencions els mitjans que s’han editat durant l’any anterior –no es poden pre-sentar, doncs, projectes de publicacions– i que ho hagin fet en català. En cas dels mitjans editats en dues llengües (com la Vanguardia, El Periódico de Catalunya o Segre), només podran rebre subvencions pels exemplars editats en català.

només exemplars venuts a quiosc o enviats als subscriptorsPel que fa les quantitats que es van pagar, hi havia dos grans criteris si ens fixem en el cas dels diaris que surten a la notícia que estem comentant i que són els principals beneficiats pels ajuts. d’una banda, es paguen 300 euros per cada número edi-tat; és a dir, per cada dia que el diari surt al carrer. d’altra ban-da, els editors reben “0,043 euros per exemplar difós segons certificació de l’empresa auditora –a l’Estat espanyol, Introl– de les dades de justificació de la difusió/difusió de pagament or-dinari”. o sigui, pels exemplars venuts cada dia al quiosc i els enviats a les cases dels particulars que hi estan subscrits. a més, s’afegeixen 1.000 exemplars més per número editat com a bonus per completar la subvenció.

la limitació de la subvenció al nombre d’exemplars difosos per pagament ordinari és important, ja que no es donen subven-cions als exemplars que es difonen a través de les compres o les subscripcions en bloc que puguin contractar les administra-cions publiques o les empreses. Tampoc s’hi poden comptar els exemplars difosos gratuïtament, com els tan comentats i fotografiats exemplars de La Vanguardia que molts dies es po-den trobar als transports públics de l’àrea metropolitana. i ha un tercer element que cal tenir present: als diaris amb edicions




territorials se’ls atorga una subvenció complementària de 100 euros per número per al conjunt de les edicions. això afecta, per exemple, a El Punt avui, que disposa de l’edició nacional i la de Comarques Gironines.

Vistos aquests criteris, es pot observar amb força facilitat que les ajudes rebudes per les diferents capçaleres guarden una clara proporció amb la seva difusió en català. així, mentre la Van-guardia rebia 856.831 euros per difondre uns 47.400 exemplars en català de mitjana diària, El Periódico de Catalunya en rebia 495.813 euros per uns 24.700 exemplars. la proporció es manté si s’observen les dades d’El Punt avui (472.603 euros per 22.482 exemplars) o de l’ara (322.562 euros per uns 15.800). una dada certament cridanera de la noticia de Picazo i Palà era que tres diaris de proximitat (Regió 7, Segre i diari de Girona) van cobrar exactament el mateix: 149.979 euros. El misteri desapareix quan es veu que tots tres editen al voltant dels 4.500/4.600 exemplars. En el cas de Segre, és clar, només es compten els publicats en català. Tot això, segons dades d’introl i el seu servei oJd.

no només diaris, també mitjans digitals, ràdios i televisionsSi féssim el mateix exercici amb les subvencions als mitjans di-gitals, les ràdios i les televisions veuríem que es dóna la mateixa

situació: una forta correlació entre les xifres (en aquests casos d’audiència) i les subvencions rebudes. Tret, és clar, que algun mi-tjà hagi jugat amb les dades –sobretot en el cas dels on-line, on és pot fer certa enginyeria comptable. i això és així perquè aquestes subvencions són el que tècnicament s’anomena ajuts automàtics. És a dir, s’atorguen aplicant les bases de manera automàtica a partir de les dades enviades pels sol·licitants i verificades per l’administració. El Govern té un marge de discreció tendint a zero: gairebé es limita a comprovar que els sol·licitants compleixen els criteris i agafar la calculadora per veure quant s’ha d’atorgar a cada mitjà. l’objectiu d’aquestes ajudes, creades el 1983 per a la premsa i ampliades per la resta de mitjans al 2005, sempre ha estat ajudar a la sostenibilitat econòmica dels mitjans editats en català, que es considera que competeixen en pitjor condicions en un mercat bilingüe com el d’aquest país. Es subvenciona, doncs, per publicar en català, no pel que es publica.

rac1RaC1 és l’emissora generalista més escoltada a Catalunya des de fa anys.

Fer inferències polítiques d’aquests ajuts, per tant, és arriscat. Si el Grupo Godó és el més beneficiat és perquè edita el diari




en català amb més difusió i a molta distància del segon. a so-bre, també gestiona la ràdio privada generalista en català líder a Catalunya, RaC1. RaC105, tot i que amb modèstia, també aporta audiència i per tant subvencions al grup. de la seva ban-da, en canvi, les altres empreses subvencionades al 2013 dis-posaven com a molt de ràdios i/o televisions locals, que reben subvencions menors precisament pel seu àmbit de cobertura més reduït.

altres consideracionsuna altra qüestió és per què Godó està en condicions de rebre totes aquestes subvencions. no ho podria fer sense haver rebut el suport directe i indirecte de Governs anteriors. Ja va rebre diners –llavors del segon tripartit– per posar en marxa l’edició catalana del diari i va poder engegar dues cadenes de ràdio perquè el darrer executiu de Jordi Pujol apostà per la creació de, precisament, grups multimèdia catalans que poguessin competir amb els grans grups privats espanyols que s’havien configurat als noranta.

i una altra qüestió són també les subvencions que es puguin donar sense publicitat –sense convocatòria prèvia i oberta–, els contractes de producció –com el famós de 2 milions que la

Generalitat va signar amb Godó el 2011– o els convenis entre l’administració i empreses, que tampoc tenen naturalesa com-petitiva ni compten amb publicitat prèvia. de fet, no cal anar gaire lluny per trobar-ne un: al mateix doGC d’on Picazo i Pala van extreure les subvencions automàtiques es troba un conveni entre Comercialitzadora de mitjans i la Generalitat dotat amb 295.000 euros i destinat a “millorar la imatge de l’Esportiu de Catalunya”.

aquí sí que hi pot haver lectures polítiques a fer. Com també es podria discutir si cal que el Govern subvencioni mitjans de comunicació i si les convocatòries estan ben dissenyades. Però això ja són temes que s’escapen del comentari tècnic que he considerat necessari fer sobre el text de Picazo i Palà.




Internet o la “invasió d’imbècils”Per Pepa masó / El Punt avui

internet no és un món a banda, sinó el mirall d’allò que es mou al nostre voltant i a milers de quilòmetres. El que ha fet, però, és amplificar tot allò que passa, es diu o es pensa fins a límits insospitats, on es barregen gra i palla, veritat i mentida.

a través de les xarxes socials, mitjançant un simple clic, pots fer saber on has menjat, què i amb qui; penjar quatre fotos d’on estàs passant les vacances; denunciar que l’home del costat no ha pa-gat el bitllet del tren o fer una crítica sagnant, però fina, del teu veí o del president del teu país. Tot és possible: és en obert, és gratis i no hi ha cap tipus de control. l’accés és universal i l’audiència, il·limitada. i això, que té tants avantatges, també té els seus perills.

Ho apuntava ara fa uns dies l’escriptor i semiòleg italià umberto Eco en ser investit doctor honoris causa per la universitat de Torí quan acusava les xarxes socials d’haver generat una “invasió d’imbècils” on tothom té el mateix dret de paraula, tant si és un premi Nobel com si és un analfabet. “El drama d’internet –afir-ma– és que ha promogut el ximple del poble al nivell de portador de la veritat.” aquesta és, sens dubte, una de les perversions de la xarxa. de la mateixa manera que la seva virtut principal és que és oberta a tothom, per contra està oberta a tothom.

Tant si ens agrada com si no, cal fer l’esforç de destriar el gra de la palla, la veritat de la mentida. Cal partir de la premissa que la xarxa no és la portadora de la veritat absoluta, sinó que cal fil-trar la informació que aporta. i aquí els mitjans de comunicació han de tenir un paper destacat, ja que són els que estan més ben capacitats per filtrar la informació que circula, contrastar-la i contextualitzar-la de manera que la seva audiència pugui saber en qui i en què pot confiar, què hi ha de cert en allò que hi troba.

És necessari sentit crític davant la ingent quantitat de contin-guts que ens envolta.

EN PROFuNDItAt/ tRIBuNA



José Luis orihuela: “regalar el contingut no és un model de negoci”Per miquel Pellicer / miquelpellicer.com

José luis orihuela és doctor en Ciències de la informació i pro-fessor a la Facultat de Comunicació de la universitat de na-varra, on imparteix les assignatures Comunicació multimèdia i narrativa Transmedia, així com els cursos de postgrau sobre nous mitjans i integra el Board del Center for internet Studies and digital life. Com a conferenciant i professor convidat ha

desenvolupat activitats professionals en 26 països. És consul-tor de comunicació del Banc mundial i codirector del Congrés iRedes. autor d’Els mitjans després d’internet’ (2015), mundo Twitter (2011), 80 claus sobre el futur del periodisme (2011) i la revolució dels blogs (2006). des de 2002 manté el blog eCua-derno.com i des de 2007 és usuari actiu de Twitter (jlori). acabes de publicar els mitjans després d’internet. si em permets, el títol em recorda la teoria política de Francis Fukuyama sobre la Fi de la Història amb la caiguda del mur de berlín. Hi ha cert paral·lelisme?El punt de partida d’Els mitjans després d’internet és, més aviat, marshall mcluhan i la seva teoria ecològica sobre les relacions entre els vells i els nous mitjans. l’eix del llibre és el procés de canvi que estan afrontant els mitjans de comunicació des de l’arribada d’internet. No és la fi dels vells mitjans, sinó l’emergència d’un nou escenari en el qual conviuen, es comple-menten i es transformen mútuament tots els mitjans.

Actualment ens fiem més dels nostres contactes que dels mitjans de comunicació, en general. ¿En quin moment vam perdre aquesta funció prescriptora?Internet és una trituradora de intermediacions ineficients i una

EN PROFuNDItAt/ ENtREVIStA



generadora de noves intermediacions, entre les quals hi ha els prescriptors socials. Els nostres vincles (familiars, amics, com-panys) sempre han tingut un poder de prescripció més gran que la crítica professional (literària, musical, cinematogràfica o gastronòmica, per exemple) només que ara les seves opinions ens resulten més accessibles.

estem estimant les xarxes socials per sobre de les nostres possibilitats?les xarxes socials, al món connectat, s’han convertit en am-bientals. la frase de mcluhan que obre el llibre apunta precisa-ment en aquesta direcció: “Els nous mitjans no són ponts entre l’home i la natura: són la naturalesa”.

contínuament matem els blogs, Facebook o altres xarxes socials igual que al seu dia vam matar la televisió. Més que de mort, per què no parlar de superposició?Històricament, la dinàmica que s’ha produït entre vells i nous mitjans no ha estat la substitució, sinó la complementarietat. El nou obliga al vell a canviar i el vell canviat obliga a la novetat a cercar un llenguatge i un contingut que vagi més enllà de la mera canibalització del mitjà anterior.

Les xarxes socials transformen la societat en comunitat. quin paper tenen els mitjans actualment en aquesta comu-nitat?de la mateixa manera que els mitjans tradicionals van crear la societat de masses, els nous mitjans estan creant la societat-xarxa, que no és una comunitat uniforme (“poblet connectat”), sinó una multitud extraordinàriament diversa, líquida i efímera de micro-comunitats. Els mitjans que s’adapten a aquest nou entorn, ofereixen continguts i serveis hipersegmentats per res-pondre a les canviants necessitats dels seus usuaris. la comu-nicació pública es va allunyant del paradigma de les masses i s’acosta tendencialment al paradigma interpersonal.

sobre la frase de bolter i Grusin, “massa promeses incom-plertes per part dels mitjans”, hi ha camí de redempció? David Bolter i Richard Grusin van afirmar en el seu clàssic lli-




bre “Remediation” que cada nou mitjà es justifica perquè com-pleix la promesa pendent d’un mitjà anterior. Entre d’altres, la interactivitat ha estat la gran promesa incomplida de l’era de la comunicació de masses. Els mitjans que busquin la redempció, hauran d’aprendre a dialogar amb els seus usuaris.

m’interessa que parlem sobre com els usuaris poden ajudar a crear productes i serveis. És impossible des-envolupar el periodisme des del punt de vista dels ser-veis?la pròpia xarxa internet i el programari que corre en la ma-jor part dels seus servidors, el navegador Firefox, el gestor de continguts WordPress i la Wikipedia, són clars exemples de la capacitat dels usuaris per generar continguts i serveis. la xarxa funciona especialment bé per als projectes que adopten la seva forma. En el cas del periodisme, els debats solen quedar an-corats en el mal anomenat periodisme ciutadà, quan la veritat és que la capacitat dels usuaris per generar continguts de for-ma distribuïda (terratrèmols, atemptats, accidents, catàstrofes), sense necessitat d’anomenar-la periodisme, genera un material extraordinàriament valuós sobre el qual construir continguts pe-riodístics i serveis (basats en dades agregades) d’utilitat per a les víctimes i els seus familiars.

És un model de negoci viable?Hi ha un model de negoci viable (perquè és el que segueix pa-gant les factures) però no sostenible (per raons demogràfiques) en els vells mitjans. i hi ha múltiples models de negoci, molts per descobrir i implementar, en els mitjans nadius. la gran lliçó per a uns i altres es desprèn dels primers 20 anys d’experiència en la web i consisteix a reconèixer que regalar el contingut no és un model de negoci.

en aquests moments assistim a canvis polítics, canvis so-cials i, canvis en els mitjans... És l’hora de la primavera dels diaris?la “primavera” arribarà per als que se la treballen, i cada vegada tindrà menys rellevància dir-se diari, ràdio o televisió, ja que anem cap a un horitzó completament transmedia que estarà dominat per les marques mediàtiques de prestigi i no pels suports que utilitzin.

Amb un periodisme més obert i participatiu, ¿es pot acabar amb una política tancada?El compromís amb la veritat d’un mitjà sanejat que doni suport a periodistes competents per fer la seva feina, és el que pot contri-buir eficaçment a desvetllar les males pràctiques en molts àmbits públics, incloent la política.




què és el fonamental que ha d’aprendre un periodista en els propers anys?El fonamental per a un periodista és gairebé l’únic que no ha canviat: aprendre a llegir la realitat (a més de tot tipus de for-mats i fonts), aprendre a pensar (més enllà dels tòpics i els prejudicis) i aprendre a comptar (en clau transmedia i al servei del públic). El repte, especialment després de Twitter i parafra-sejant Bertalanffy, ja no és veure el que ningú ha vist, sinó més aviat pensar el que encara ningú ha pensat sobre allò que tots veuen.




escac als mitjans en tres movimentsPer Borja Ventura / Yorokobu

El sector no guanya per a disgustos. des que fa gairebé dues dècades es comencés a escenificar el canvi de consum de paper a la Web, els mitjans no aixequen cap. no és només per aquest canvi en si, és clar. aquest serà important (per què abandonar un model de negoci que porta més d’un segle fun-cionant?), Però no exclusiu. En l’actual situació dels mitjans te-nen molt a veure altres dos factors, però la veritat és que tots estan enllaçats: per una banda que aquest model de negoci es basava en la venda d’exemplars físics, a més d’en la publicitat; i per una altra la crisi econòmica.

ara dibuixem la tempesta perfecta. un sector estable i pròsper es fica de ple en un canvi industrial perquè hi ha una sèrie de desenvolupaments que es tornen de consum quotidià i univer-sal (a saber, els ordinadors amb internet primer i els mòbils connectats després). a internet l’usuari s’acostuma a no pagar pels continguts informatius, així que la pota de la venda es cau. això coincideix amb una crisi econòmica, que fa que la inversió en publicitat es desplomi i, a més, es divideixi entre dos suports (tradicional i online). Sense venda, i amb menys anuncis, la res-ta és una història escrita.

Enmig d’aquest procés hi ha hagut intents variats per salvar els mobles. Es va intentar fusionar redaccions per abaratir costos i engranar dos mons separats, com són la redacció tradicional i la línia (dos ritmes, dues rutines productives, dos interessos, dos tipus de professionals i dos formats diferents).

Va aparèixer també la idea del mur de pagament, el fer que l’usuari tornés a pagar per consumir el nostre contingut, però la cosa és complicada. Com convèncer de pagar, quan s’està acostumat a no fer-ho? A aquesta tendència perniciosa se li uneix una altra variable: internet ha portat la universalització de les eines de publicació, el que fa que hi hagi molts més mi-

EN PROFuNDItAt/ ANÀlISI



tjans i plataformes publicant contingut, el que complica més la pregunta anterior: per què pagar per llegir el teu quan altres m’ofereixen el mateix gratis?

aquesta és una de les claus que afegeixen matisos: el mateix. Si ofereixes el mateix, és clar, ningú pagarà. la qüestió és oferir alguna cosa diferent.

Per seguir amb els matisos, aquests ‘murs de pagament’ tenen esquerdes més o menys grans perquè en realitat gairebé ningú tanca tot el seu contingut al pagament. Fer-ho és un risc enorme perquè només si ets el millor, algú de lectura imprescindible i amb una audiència brutalment fidel, pots permetre-ho. I tot i així. Només una reflexió: tancar les teves portes als lectors que no pa-guen implica també tancar-li les portes a les aranyes de Google, així que no s’indexarà el teu contingut i no estaràs en una de les batalles més importants de l’última dècada, la del posicionament.

Llavors? Hi ha murs de pagament per a tots els gustos: mitjans que tanquen només algunes històries i altres no, mitjans que deixen llegir en obert certs temes al mes, mitjans que et dema-nen que et creis un perfil (i treuen diners de vendre les teves dades perquè t’enviïn publicitat) ... Hi ha murs i murs

a cada petit o gran problema propi del salt al digital, els mi-tjans anaven trampejant: Que ara tots competim contra tots a internet per la mateixa audiència? M’agrego l’audiència d’altres. Que arriben els mesuradors oficials i limiten el tipus i quantitat d’audiència que pots comprar? Em surto del mesurament. Que surt una cosa anomenada ‘xarxes socials’ i la gent ja no comen-ta en els meus articles? Envaeixo les xarxes socials de la gent. Que la majoria de trànsit ve de Google? Inverteixo anys i pres-supost en SEO. Que ara Google premia el contingut? Inverteixo en contingut. ¿Que ara Google penalitza els webs que no esti-guin fetes per al mòbil? Corro a redissenyar-me i adaptar-me. Que ara la majoria de l’audiència no ve de Google sinó de les xarxes? Començo a caçar històries en les xarxes per atraure l’audiència a la meva pàgina.

Fins aquí la batalla clàssica, moviments interminables d’una te-diosa partida d’escacs.

El que passa és que en aquesta ocasió el rival, si és que n’hi ha, ha fet una sèrie de moviments que apunten a un imminent escac. En concret, les grans empreses tecnològiques, última-ment molt interessades pel contingut , donaran escac als mi-tjans en tres moviments.




el primer moviment l’ha donat Facebook fa poc, llançant ins-tant articles. Es tracta d’una espècie d’acord amb una nodrida i influent nòmina de mitjans de comunicació que s’han plegat a publicar el seu contingut directament a la xarxa social més important del món, que mostrarà els resultats en les cerques dels usuaris. El mitjà ho perd tot (audiència, i per tant explotació publicitària del seu contingut), a canvi de viralitat i presència a la xarxa social que més audiència reporta de quantes hi ha.

Però amb l’instant articles no acaba aquí la cosa, perquè implica al seu torn un important canvi en l’esquema: fins a la data, i des de fa dues dècades, el referent i enemic de la indústria era Google. Ell controlava la publicitat, l’analítica i les recerques de contingut, de manera que els mitjans havien d’aprendre a acontentar el seu algoritme per sortir ben col·locats en els resultats del cercador. Si els mitjans ara publiquen directament a Facebook, els ‘budells’ no són indexats per Google, el que vol dir que està naixent un nou SEo: no es tracta ja d’esbrinar com aconseguir posicionar millor el contingut en el cercador, sinó saber com aconseguir que l’usuari de Facebook et trobi en fer una recerca des del seu perfil.

el segon gran canvi va en la mateixa línia de treure els ar-ticles dels mitjans, i també té com a protagonista a un parell

d’empreses tecnològiques. Fa quinze dies passat apple avança-va en la seva conferència anual de desenvolupadors alguns canvis que incorporarà ioS 9, el nou sistema operatiu que por-taran a partir de la tardor la immensa majoria d’iPhones i iPads del món. Entre aquests canvis, una nova app preinstal·lada en milions de terminals: news.

Es tracta d’un lector de notícies que farà servir com a fonts diversos mitjans amb els quals prèviament tancarà contractes, però que serà extensible a qualsevol font de contingut (mitjà o bloc). la qüestió és que l’app el que fa és crear publicacions personalitzades donant-los un disseny unitari i atractiu, amb fo-togaleries i vídeos integrats, destacats, animacions, tipografia amb llegibilitat acceptable i previsiblement sense publicitat.

Si als mitjans els treus la possibilitat d’explotar publicitàriament el seu contingut perquè es publica en un altre entorn (instant articles de Facebook) o es llegeix en un altre entorn (news d’Apple, Flipboard o les ja extintes RSS), què més pot passar?.

tercer moviment: l’auge dels bloquejadors de publicitat (ara, a més, amb suport oficial). Tornant al principi d’aquest article, si hi ha menys anunciants, amb menys diners, i els mitjans a sobre




necessiten més ingressos per pal·liar el fet que pocs paguen pel contingut en línia, en què queda la cosa?. En que es multi-plica la superfície publicitària per maximitzar l’ingrés.

Tota aquesta gegantina quantitat d’anuncis, pop-ups, branded content xoquen frontalment amb l’experiència de lectura: hi ha mitjans que és impossible llegir perquè algun pop-up salta so-bre la informació; un banner es desplega arrossegant els parà-grafs o posen una preroll etern abans d’un vídeo. El contingut ha quedat supeditat a l’ingrés econòmic que provoca, en el con-text de canvi industrial i crisi abans comentat.

La resposta de la gent? Bloquejar els anuncis. El consum d’aplicacions que inhibeixen el festival visual d’animacions, so-rolls i banners de mida canviant s’ha multiplicat en els últims anys, i més que s’anirà multiplicant.




Digitalnewsreport.es 2015: tendències en el consum d’informació entre usuaris d’internet a EspanyaPer Center for internet Studies and digital life / universitat de navarra

la majoria dels usuaris d’internet a Espanya ni ha pagat per notícies digitals ni està disposat a comprar-les properament. no obstant això, hi ha un 11% d’usuaris que sí que ha pagat per informació en mitjans digitals en l’últim any, i entre els que no han pagat, un 17% considera molt probable fer-ho en el futur.

És un resultat de l’informe DigitalNewsReport.es 2015, elaborat al Center for internet Studies and digital life, de la Facultat de

Comunicació de la universitat de navarra, a partir de l’enquesta encarregada pel Reuters institute for the Study of Journalism de la universitat d’oxford per a la seva digital news Report.

la dada de pagament digital és tres punts percentuals més gran que fa un any. El 2015, del 11% que sí que ha pagat, més de la meitat (56%) va desemborsar entre 2,50 i 5 euros al mes per consumir notícies digitals, el que dóna una mitjana de 52 euros a l’any. un 12% d’aquests internautes va pagar més de 20 euros mensuals.

El 14% dels menors de 45 anys va pagar per diaris online en els últims 12 mesos, enfront del 7% dels més grans. El grup demo-gràfic més procliu al pagament van ser els homes entre 25 i 34 anys: un 23% d’ells va comprar notícies digitals.

Els que tenien una subscripció en línia van pagar de mitjana 70 euros a l’any, davant els 47 euros anuals dels que van realitzar pagaments únics, segons l’enquesta digital news Report 2015.

Per dispositiu principal de consum, va pagar per notícies el 23% dels que utilitzen habitualment un telèfon o una tauleta d’apple per estar informats, enfront del 12% d’altres marques. a més,

EN PROFuNDItAt/ DOSSIER



els usuaris d’iPhone o iPad paguen un preu més gran (57 euros a l’any) que els que fan servir dispositius mòbils d’altres mar-ques (50 euros a l’any).

Gairebé la meitat dels usuaris enquestats (48%) no va pagar ni per diaris impresos en l’última setmana, ni per digitals en l’últim any. Tot i el descens sobre 2014, el pagament per informació impresa segueix estant més estès entre els internautes que el pagament per notícies digitals: un 39% declara haver pagat pel paper, però no en línia . augmenten un punt percentual, al 9%, els usuaris duals que van comprar notícies tant digitals com im-preses. Els que paguen online però no per paper es dupliquen i arriben al 2% el 2015.

Freqüència, dispositius, llocs, franges horàries i temesla meitat dels usuaris a Espanya accedeix a internet més de cinc vegades al dia, però només un 8% consumeix notícies tan sovint. El 88% dels enquestats va dir connectar-se a internet diverses vegades durant la jornada, i el 45% s’informa en més d’una ocasió al dia, ja sigui per mitjans tradicionals o digitals.

Gairebé la meitat de persones amb accés a internet consumeix notícies en més d’un dispositiu connectat. un 9% d’enquestats

no va emprar cap dispositiu per consultar notícies en l’última setmana. El 42% les va consumir en un sol aparell; un 30% d’usuaris es va informar en dos dispositius , i un 13%, en tres.

l’ordinador segueix sent el principal dispositiu d’accés a notí-cies en línia per a un 59% d’usuaris, però baixa quatre punts percentuals des del 2014, i la resta augmenta un punt cada un: telèfon mòbil (24%), tauleta (10%) i televisió connectada (5%).

Els usuaris de Smart TV -encara que no sigui el seu dispositiu prin-cipal d’accés- pugen del 10% al 15% en un any, i un 7% del total ja diu consumir notícies en elles a través d’internet; la dada s’acosta al 10% d’usuaris que s’informen en un iPad o al 11% d’iPhone.

les zones comunes de la llar són els principals llocs on es consumeixen notícies (73%), el doble que en les habitacions. internet al mòbil és el suport més utilitzat en el transport públic (63%), i el segon més utilitzat en el treball i en el lloc d’estudi. la ràdio domina en el transport privat (81%), seguida de lluny per internet al mòbil (26%).

la primera meitat de la jornada concentra les franges de major consum de notícies: el 37% dels usuaris espanyols d’informació




online s’informa -per qualsevol mitjà- al despertar; el 50%, du-rant el matí, i un 41%, a l’hora de dinar.

Els usuaris que obtenen les seves notícies sobretot a través del mòbil es connecten més en els moments de vida personal: just abans i després del descans nocturn; a l’hora de dinar i abans de sopar. Els qui accedeixen a la informació principalment a través de l’ordinador s’informen més que la mitjana en les fran-ges que es corresponen amb la jornada laboral estàndard.

Quant als tipus de notícies, la informació general d’àmbit es-panyol és la qualificada com a important per un major nom-bre d’internautes (63%). Els usuaris que valoren les notícies internacionals pugen 8 punts percentuals el 2015, fins al 53%. També augmenten els que concedeixen importància a les notí-cies sobre política a Espanya: el 40% a principis de 2014, fins al 46% al començament de 2015. l’interès per l’economia creix dos punts percentuals, fins al 40%.

suports, marques i formatsWebs i apps de diaris, emprats pel 64% dels usuaris, retallen distància a la televisió (73%) com suports preferents per al consum de notícies. les xarxes socials (50%) ja superen els

diaris impresos (47%) com a mitjà per informar-se: mentre que aquests es mantenen estables, aquelles pugen quatre punts, i arriben al 77% entre els adults menors de 25 anys, el que les converteix en el suport preferit per aquesta franja d’edat per informar-se.

les xarxes socials són el suport més indicat per descobrir notí-cies i temes (20%), però la televisió, mitjà amb més audiència, és líder entre els internautes per confiança, precisió i fiabilitat, anàlisi i opinió, i rapidesa de cobertura; aquest últim és el criteri en què webs i aplicacions de diaris resulten més competitives.

aquest lloc inclou una àmplia llista de marques informatives offline i online, amb l’evolució interanual de la seva audiència acumulada durant la setmana, així com el desglossament dels




seus públics en tres grups: els que els segueixen només en su-port tradicional, només en digital, i en tots dos. El públic offline és majoritari entre els mitjans audiovisuals, mentre que els prin-cipals diaris concentren més usuaris en el grup dels que són, al mateix temps, audiència tradicional i digital.

També es presenten gràfiques amb les marques preferides pels usuaris per informar-se dins i fora d’internet, segons la seva ubicació en l’escala política esquerra-centre-dreta.

la popularitat dels formats en què es presenta la informació també experimenta canvis. davant del retrocés dels que declaren llegir titu-lars -per exemple, en portada- (36%), creix el nombre d’usuaris que diu haver llegit notícies i articles en text en l’última setmana (64%).

El 27% dels usuaris consumeix notícies en vídeo en línia durant la setmana; el 23%, galeries de fotos, i el 19%, seguiments mi-nut a minut; tots aquests formats creixen (en el cas del vídeo, deu punts percentuals en tan sols un any), i són més populars entre menors de 45 anys, al igual que blocs i llistes.

Es llegeixen més notícies, articles i titulars des de l’ordinador; veuen més vídeos que accedeixen principalment des tauleta,

i són més populars les llistes, els blocs i les fotogaleries entre els usuaris que s’informen sobretot a través del telèfon mòbil.

Molta participació, poca confiançaEls cercadors són la principal via d’accés a les notícies: no tant perquè es busquin informacions específiques (27%), sinó, sobretot, perquè es tecleja allí el nom de la capçalera per accedir-hi (42%). Queda en segon lloc l’accés directe al lloc o a l’aplicació (36%), i al voltant d’un terç dels enquestats arriba a les notícies a través de xarxes socials: es tracta del 51% dels menors de 25 anys, i el 29 % dels majors de 55.

Creix lleugerament l’ús general i l’ús al voltant de notícies de les principals xarxes socials. Facebook segueix sent la més popular i puja dos punts percentuals en les dues categories: el 76% i 52%, respectivament.

dos de cada tres usuaris de notícies en línia a Espanya ja dóna feina Whatsapp, i un 27% del total comenta notícies allà, el que el converteix, un any més, en la segona plataforma social en la qual més s’interactua al voltant de l’actualitat.

Twitter i YouTube empaten en tercera posició com a mitjans socials per al consum, la difusió i la interacció al voltant de no-




tícies, amb un 22%, tot i que la plataforma de missatges breus puja al 37% en ús general, i la de vídeos baixa lleugerament al 62%.

Els perfils d’edat de WhatsApp i YouTube, per a l’ús relacionat amb l’actualitat, són més homogenis, mentre que Twitter domi-na entre joves de 18 a 24, grup en què, amb un 52% d’ús per a notícies, més del doble que la mitjana, és la segona plataforma després Facebook i per sobre de Whatsapp.

El 85% dels usuaris d’internet a Espanya que havien consu-mit notícies en l’últim mes va difondre notícies, va interactuar o produir material al voltant d’elles en una setmana qualsevol. Per edats, va compartir informació d’actualitat o hi va partici-par un 89% dels usuaris entre 18 i 34 anys, un 85-86% dels internautes entre 34 i 54 anys, i un 80% dels majors de 55 que s’informen en línia .

La confiança en les notícies a Espanya és la menor dels vuit països europeus estudiats, tant si es pregunta per general, com si es pregunta per les fonts que l’usuari fa servir habitualment: en el primer cas, tot just un 34% està d’acord amb que es pot confiar en la majoria de les notícies la majoria de les vegades,

i en el segon cas, un 46%. a alemanya és el 60% i el 68%, respectivament, i al Regne Unit, el 51% i el 64%. La confiança limitada dels usuaris espanyols en les notícies és més propera a la de francesos (38% i 49%) i italians (35% i 48%). l’estudi també informa sobre les motivacions dels usuaris per consumir notícies.




municipalisme i periodismePer Eli Borreda / media.cat

Tinc la sensació que de tot el periodisme que es fa i es desfà, el periodisme local i comarcal, en general, és dels més des-agraïts, fins i tot dins el mateix gremi. Amb els resultats del 24m encara fumejant i un dissabte històric -i encara no prou celebrat- a molts municipis dels Països Catalans és fàcil qües-tionar si realment no donem prou importància a la cobertura de la informació local. Però com que d’opinions n’hi ha per a tots els gustos, arraconem el debat sobre si està ben valorat o no i passem directament a reivindicar-lo.

Si no incomoda, si no remou, no és periodisme. i on pots sentir més el cos a cos que en la cobertura de la informació munici-

pal? Una cosa és trobar-te el conseller a qui interpel·les cada dimarts als faristols del Parlament en qualssevol dels passadis-sos mentre tots dos treballeu; una altra, trobar-te El regidor de torn cada dia quan vas a comprar el pa o fas el vermut al cafè del poble. amb bona mar tothom és bon mariner però quan les coses van maldades agafem-nos-hi fort perquè la incomoditat (segurament recíproca) pot arribar a nivells inimaginables. o imaginables però massa sovint silenciats.

Serveixi aquest canvi prou general als consistoris per deixar enrere males praxis de governants que fins han gosat ame-naçar o denunciar periodistes pel simple fet d’haver publicat certeses que no eren del seu grat. O fins han intentat forçar l’acomiadament de professionals que s’han limitat a relatar els seus estratagemes. Sé de què parlo i sé, també, que no parlo de casos aïllats.

El periodisme local i comarcal ha de servir per explicar als ciu-tadans què fa la seva regidora d’urbanisme o què fa el seu regidor de cultura; en què es destinen la majoria dels seus im-postos i a quin preu s’arriba a determinats acords. Si alcaldes i regidors treballen bé i honestament no han de patir per la feina dels professionals que s’encarregaran d’explicar-ho. Si no és

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ



així, que procurin fer-la bé perquè és al poble a qui es deuen i serà aquest mateix poble qui acabarà fent costat a aquells mitjans que aporten llum on hi ha massa foscor.

Que no calguin situacions extremes per posar en valor la feina, sovint de formiguetes i mai prou agraïda, que fan periodistes i mitjans locals i comarcals. Que aquest nou panorama polític municipal no s’obsessioni en criminalitzar la feina d’aquells que sí que han de fer de guardians. Quatre anys poden passar molt ràpid però amb malícia es poden fer eterns. l’aventura (re)co-mença ara; som-hi!

n. de l’a.- *Serveixi aquest article com a felicitació a El 3 de vuit, premi a la millor publicació de l’any 2015, i escola en molts aspectes de les meves primeres aventures en aquest apassio-nant món. Serveixi també com a comiat i reivindicació de la tasca de La Fura fins el dia del seu tancament. Als dos mitjans, gràcies per diversos i molts motius. Família d’El 3 de vuit, en-davant i sense por, com heu fet fins ara amb fermesa i profes-sionalitat.

EN PROFuNDItAt/ OPINIÓ

Documents

El ButllEtí de l’amic · ran les teves fonts d’ingressos”, va assegurar Schaffer en una xerrada amb 16 periodistes participants del programa de iCFJ digital Path to Entrepreneurship