Embed Size (px)
Citation preview
AgendaPàgs. 4 i 5
EntrevistaIsabel Garcia
MarxetaPàgs. 10 i 11
Des d’IndianaPàgs. 14 i 15
Risc d’AllausPàgs. 22 i 23
Serra de l’ObacPàg. 24
i a més:Rutes Pirineus, Forat
del Pany, Medi
Ambient, Molinet...
s u m a r i
Núm. 79Època II DL.B-45290-97
C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social
desembre de 2013 - gener - febrer de 2014
http://www.cemmolins.cat
Fundat l’any 1961
el Butlletíel Butlletídel centre excursionista
molins de rei
NÚMERO 79ÈPOCA II
desembre de 2013, gener i febrer de 2014
Edita:CEM (Centre Excursionista
Molins de Rei)C/ Major, 109
Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29
e-mail: [email protected]
Direcció:Enric Solà
Disseny i maquetació:Oriol Solà
Publicitat:M. Lluïsa Domingo
Assessor lingüístic:Servei Local de Català de
Molins de Rei (Ca n'Ametller)
Impressió:
Hi col.laboren:
Enric SolàÀngel Beumala
Marià CaimoJordi MartínezJesus Jimenez
Josep UrozXavier Armengol
David PagèsIsabelle MartínezFrancesc LucasFerran Estela
Salvador Ayala
La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.
Fotos Portada:
50a. Marxeta(El Terral)
50a. Marxeta(Sortint del control)
50a. Marxeta(Tot calculant)
EEDDIITTOORRIIAALL
Arriben aquelles dates on el fred i la neu ens ofereixennoves oportunitats i diversos escenaris per practicar el nos-tre esport amb un paisatge ric en matisos, en situacionsmeteorològiques i naturalment amb la prudència correspo-nent. Un article del nostre soci i col·laborador, David Pagès, ensil·lustra prou bé aquest aspecte hivernal.
Des d'Indiana, la Isabelle Martínez ens fa viatjar en l'espai,per reflectir l'origen d'una tradició que el consumisme haexportat, fins i tot travessant l'oceà. Una prova més quemalgrat la distància, la gent del CEM no perd mai el con-tacte.
I ja que ve a tomb, aquest Butlletí només és possible gràciesals articles dels seus col·laboradors, i per aquest motiu ensagrada esmentar el mèrit de les seves aportacions desinte-ressades, plenes d'il·lusió i ganes d'enriquir la nostra entitat,començant pel nostre president, en Ferran Estela, amb LaJunta Informa; el Secretari de l'entitat, l'Àngel Beumala,amb l'Entrevista, el Resum d'Activitats i l'Agenda; el JosepAntoni Uroz, amb el Quadern de Camp; el Xavi Armengol,amb Rutes Pirineus; el Marià Caimo, amb Medi Ambient;el Jordi Martínez i el Jesús Jiménez, amb Senderisme, iaixò només fent referència als redactors que han estat finsara de "plantilla fixa", perquè com en aquesta oportunitattenim el Francesc Lucas, el Salvador Ayala, la Comissió dela Marxeta...
I finalment un servidor de vosaltres que ha intentat tirarendavant l'Editorial, El Molinet, El Forat del Pany i La Des-coberta, i que m'hagués agradat tancar les edicions quantocava cada edició trimestral d'aquesta revista que és de totsvosaltres i que ens ha permès tenir un nexe d'unió amb totsels socis, malgrat les distàncies i la manca de presència queno sempre és possible.
Aprofito per agrair a tots els col·laboradors i anunciants quedurant aquests 23 anys l'han fet possible. I molt especial-ment al meu fill Oriol que m'ha fet costat en tot moment.
Hem arribat a l'edició número 79 de la segona època(1992), quan el Butlletí es va convertir en el que és avui:una revista local que ha recollit les aventures i esforços delssocis del Centre Excursionista Molins de Rei al llarg delsseus anys d'existència.
Esperem que pugueu gaudir de moltes activitats excursio-nistes, i que tingueu un bon d'any 2014!
3
AGENDA
4
DESEMBRE 2013
Del 24 de novembre al 8 de desembre, al local delCEM: 7è Mercat solidari a favor de l'ONG decooperació i desenvolupament Effetá M. Micaela.Venda solidària de regals fets a mà. Horari: de dilluns a dissabte de 10:30 a 13:00 i de17:00 a 20:00 h. Diumenges de 10:30 a 14:00 h.Organitza: ONG Effetá M. Micaela.
Dia 14 de desembre, dissabte, a les 12 del migdia, ala Plaça de la Llibertat: Inauguració oficial delmural ceràmic commeratiu del 50è aniversari: "ElParc de Collserola des de Molins de Rei". Basat enun dibuix original de Manel Ferrer i realitzat per lesceramistes molinenques Montse Artés i Irlanda Artés.Tots hi sou convidats!
Dia 14 de desembre, dissabte, a les 14:00, a l'Esco-la "La Sínia" (Passeig del Terraplè 94, de Molinsde Rei): Dinar d'agraïment per als voluntaris quecol·laboreu en les activitats que organitza el CEM,i especial homenatge als col·laboradors històrics dela Marxeta arran del seu cinquantenari. Cadascúha de portar el seu plat, got, i coberts. Confirmeu lavostra assistència a Secretaria, si us plau.
Dia 15 de desembre, diumenge, a les 8 del matí:Festa d'Hivern del CEM! Pujada del pessebre alcim del Puigmadrona (340 m). Sortida a peu a les 8hmatí des del local del CEM. A l'esplanada de l'Ermita de la Salut, esmorzar debotifarra de Cal Manyet amb pa-amb-tomàquet, xoco-latada, melindros, cava i cafè. Cada participant ha deportar el seu propi got pel cava i la xocolata. Calinscriure's a Secretaria. Organitza: Secció de Veter-ans.
Dia 22 de desembre, diumenge, a les 8 del vespre,al local del CEM: El Poema de Nadal, de JosepMaria de Sagarra. Espectacle teatral i musical a càr-rec de Pere Raich i Montserrat Toran. Des de la seva estrena al Palau de la Música l'any1931 aquest poema s'ha convertit en una obraemblemàtica de les festes de Nadal que es recita arreudel país. Entrada lliure. Organitzen: Pere Raich i Montserrat Toran.
GENER 2014
Dia 11 de gener, dissabte, a les 19:00 hores, al nos-tre local: Assemblea Anual Ordinària de socis isòcies del CEM. Es prega puntualitat.
Dia 12 de gener, diumenge a les 8 del matí: Recol-lida del pessebre i del seu llibre de registre al cimdel Puigmadrona. Sortida a peu des del local delCEM a les 8 del matí. Cal portar-se l'esmorzar, got ibeguda. Hi haurà cava i neules per celebrar l'entradaal nou any. Organitza: Secció de Veterans.
Dia 12 de gener, diumenge. Secció de Medi Ambi-ent: Ruta Verda pel Parc Canals i Nubiola (SantEsteve Sesrovires, Baix Llobregat). Excursió mati-nal per un itinerari circular suau de 6 km queressegueix un antic camí rural recuperat i condicionatl'any 2002 pel Grup d'investigacions i RecerquesEspeleològiques Sesrovires (GIRES). La primera partdel recorregut és un bosc frondós per passar, mésendavant, a un paisatge de vegetació canviant, sempreacompanyats per les diferents tonalitats dels cantsdels ocells. Inscripcions a Secretaria. Sortida a les 9del matí de la plaça dels Països Catalans. Vocal: MariàCaimo.
Dia 19 de gener, diumenge. Secció de Senderisme:L'Olla de Sant Julià (Berguedà). Sant Julià de Cer-danyola es troba en una àmplia vall sobre Guardiolade Berguedà. Extenses panoràmiques de les serres delBerguedà i cingles tapissats d'espessos boscos seranles constants d'aquesta ruta (15,85 km). Desplaçamentamb autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocal: JordiMartínez Basté.
5
AGENDA
Dia 25 de gener, dissabte, a les 19 h al local delCEM: Inauguració de l'exposició dels 16ensPremis CLIC de Fotografia. Acte inclòs en la pro-gramació de la 163ena edició de la Fira de la Candel-era. L'exposició romandrà oberta del 24 de gener al 2de febrer de 2014, amb el següent horari: dies feinersde 19:00 a 21:00, i els dies 1 i 2 de febrer de 10:00 a14:00 i de 16:00 a 20:30.
Dia 26 de gener, diumenge. Secció de Veterans:Visita al Castell de Cardona (Bages). Enguanycommemorem el 300 aniversari dels fets de 1714. LaSecció de Veterans vol inaugurar l'any amb una visitaespecial al castell de Cardona, on es relaten els fets dela darrera escena de defensa dels drets nacionals delpaís davant l'assetjament de les tropes borbòniques.La visita guiada constarà de dues parts: la fortalesa (2hores) i el centre històric de la vila (1,5 hores). Sorti-da de la plaça dels Països Catalans a les 8 del matí.Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocals: Enric Solà i Joan Miró.
FEBRER 2014
Dia 1 de febrer, dissabte, a les 19:00 a la Salad'Actes de la Federació Obrera: "Els meus 7 cims:un camí per superar el càncer". Documental i con-ferència de l'alpinista Joan Clofent. L'any 2005, a l'e-dat de 60 anys, els metges li van detectar un càncer debufeta que evolucionava de forma molt desfavorabletot i el pronòstic optimista del primer moment. Lla-vors va decidir iniciar un camí personal de superacióde la malaltia i es va proposar el repte de pujar el cimmés alt de cada continent. El resultat va ser del totsorprenent! Acte inclòs en la programació de la163ena edició de la Fira de la Candelera. Organitza:Vocalia de Cultura.
Dia 9 de febrer, diumenge. Secció de Senderisme:La Serra del Montnegre: Ruta circular per l'en-torn de Vallgorguina (Vallès Oriental). Entorn nat-ural privilegiat dins d'una vall de gran valor ecològici paisatgístic envoltada per muntanyes cobertes debosc, on s'hi poden trobar una gran varietat d'espèciesvegetals i animals (18 km). Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jordi Martínez Basté.
Dia 16 de febrer, diumenge. Secció de Medi Ambi-ent: El Camí de la Barca (Corbera de Llobregat).Després d'anys de treball diferents associacions hanrecuperat aquest antic pas natural que permetia lacomunicació entre l'enlairada vila de Corbera i la valldel riu. L'itinerari va en paral·lel a la riera de Corberai passa per masies, fonts, un aqüeducte i un pou deglaç. Excursió matinal fàcil de 8 km guiada i comen-tada per Jaume Bosch, del Centre Excursionista deCorbera. Inscripcions a Secretaria. Sortida a les 8:30del matí de la plaça dels Països Catalans. Vocal:Marià Caimo.
Dia 22 de febrer, dissabte, a les 7 de la tarda, allocal del CEM: Síria, un país modern tolerant ipacífic, cruïlla de civilitzacions. Projecció de dia-positives i xerrada-col·loqui. La visió d'aquest paísabans de la guerra a través d'un viatge realitzat l'any2004 pels nostres consocis Alicia Pubill i JaumeParés. Organitza: Secció de Medi Ambient.
Dia 23 de febrer, diumenge. Secció de Veterans:Descoberta de l'Estany de Banyoles. Farem unacaminada per recórrer el perímetre del llac (7 kmsense desnivells). Els que prefereixin gaudir de la paude l'estany tindran l'alternativa de fer un passeig enbarca pel seu compte. En acabar l'activitat ens diri-girem al centre històric de Banyoles on tindrem unavisita guiada de la Plaça Major, el Monestir de SantEsteve, la Pia Almoina, les cases singulars, els carrersamb encant i el patrimoni històric i cultural de la vila.Sortida a les 8 del matí de la plaça dels Països Cata-lans. Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Sec-retaria. Vocals: Enric Solà i Joan Miró.
sabel Garcia Castellet vanéixer a Molins de Rei el8 de juliol de 1959. Si bé
des de sempre ha fet "marxe-tes", "molins-montserrats", icaminades populars, només fatres anys que es va fer sòcia perpoder fer altamuntanya deforma especialitza-da amb els mem-bres d'aquestaSecció. Els fetsacrediten la sevaprogressió: l'any2012 va rebremedalla per la sevaprimera ascensió aun cim de 3.000metres com a sòciadel CEM, i aquestpassat any 2013 vaser condecoradaper la seva prime-ra ascensió a uncim de 4.000metres. La Isabelté dos fills, laMeritxell i el Joan,i dues nétes, la Iveti la Mariona. Liagraïm molt quehagi accedit a con-cedir-nos aquestaentrevista.
Com et vas iniciar als esports demuntanya?
Ja de molt jove, amb el meu marit,el Joan Campmajó, fèiem moltesexcursions a la muntanya, perquèell n'era un gran apassionat. I ara,amb el Francesc, m'he iniciat enl'alta muntanya, l'escalada i hecomençat a fer ascensions més
complicades. També practico l'es-quí de fons.
Quina és la teva colla per anar ala muntanya?
Al CEM hi he trobat persones molt
fermes per anar d'excursió, comara el Xavi Armengol o el DavidPagès. També surto sovint ambuna colla d'amics que ens autoano-menem "la colla del cava a dojo".
De quina excursió en guardes unmillor record?
De l'ascensió a la Pica d'Estats,perquè va ser el meu primer cim de
3.000 metres, tot i que no en tincmedalla perquè encara no era sòciadel CEM. També tinc molt bonrecord d'una ascensió que vaig feral cim del Triglav (2.864 m), lamuntanya més alta d'Eslovènia.
I ara al revés, dequina cursa oexcursió en guar-des un pitjorrecord?
Recordo haver pas-sat molta por al cimdel Robiñera (3.003m), on ens va caureun llamp molt aprop i tots els queérem a la cresta dela muntanya vamcaure a terra. Vamnotar l'electricitatcom ens anava desdel cap fins alspeus! De l'ensurtvam baixar la mun-tanya gairebécorrents.
El 21 de gener de2012, amb el Fran-cesc Parra, vascoronar el Posets(3.375 m), el teuprimer cim de cota
tres mil com a sòcia del CEM.Per què vau triar aquest cim?
Teníem ganes de fer una hivernalamb neu, i fer servir grampons ipiolet. Però abans ja havia pujatd'altres muntanyes. Com tothom,al començament les del nostrerodal de Collserola, el Montseny,Montserrat o Sant Llorenç deMunt, i més endavant cims del
6
ENTREVISTA
I
La darrera protagonista de la temporada.
7
ENTREVISTA
nostre Pirineu com ara el Basti-ments (2.881 m), la Tossa Plana deLles (2.916 m), el Carlit (2.921 m),el Monturull (2.760 m) i el Perafi-ta (2.753 m), el Comabona (2.548m), les Penyes Altes del Moixeró(2.276 m), el Pedraforca (2.506
m), o la Pica d'Estats (3.143 m)abans esmentada. Crec que a horesd'ara ja dec haver fet més de 50cims.
El passat 12 d'agost de 2013, tu iel Francesc Parra vau coronar elToubkal (4.167 m), a la serrala-da de l'Atles, al Marroc.
Sí, volíem fer un 4.000 i vam triaraquest per aprofitar per conèixeraquest país i fer-hi turisme. És uncim senzill, sense problemes tèc-nics. L'únic que té és que és moltllarg. Hi vam anar els dos sols i alcim ens vam trobar una parella d'I-gualada! Com nosaltres ells també
portaven una bandera estelada. Unparell de nois joves marroquinsque ho van veure es van voler feruna foto amb nosaltres!
A part del Toubkal, què més vauvisitar del Marroc?
Les ciutats de Marrakech, Fez,Zagora, Casablanca i la part de lacosta atlàntica. El desert i els oasissón molt bonics, i la gent molt hos-pitalària. Tot i que abans ja haviaestat en altres països africans comara Egipte, Tunísia o Kenya, el quemés em va sorprendre van ser elscolors i les olors.
I a quins altres països has estat?
Índia, Jordània, Tailàndia, Cuba,Mèxic, Canadà, Estats Units i unbona colla d'europeus: Anglaterra,França, Holanda, Croàcia, Grècia,Eslovènia, Txèquia, Eslovàquia,Bòsnia, Suïssa, Alemanya, Àustria
… I encara me'n queden d'altresque voldria visitar!
Quin és el teu programa perso-nal d'entrenament?
Es pot dir que caminar i treballar,
perquè tinc un ofici que em faexercir molt la musculatura. Acórrer no hi vaig pròpiament tot ique, si se'm permet l'acudit, corrotot el dia!
Reivindicaries algun tipus d'e-quipament esportiu a la vila?
Per a mi personalment no, perquèno faig cap entrenament específic.El que sí que trobo a faltar a la vilasón carrils bici, exclusius per alpas de bicicletes.
Parlem del teu ofici. Treballes ala Carnisseria David, un establi-ment del Mercat Municipal
Al cim del Toubkal. Agost 2013.
especialitzat en vedella, xai,cabrit, elaboració pròpia i pro-ductes "gourmet". Des de quanhi treballes?
Fa 41 anys, i en tinc 54, o sigui queés fàcil de calcular. Vaig començarde molt jove en el negoci delspares. Si bé vaig acabar el batxille-rat i el COU [antic curs d'orienta-ció universitària] al final no vaiganar a la universitat. En aquellaèpoca era molt difícil compaginarla feina i l'estudi. Jo anava per psi-còloga i potser és per això que eltracte amb les persones és el quemés m'apassiona de la meva feina!
I actualment, combines la feinaamb alguns estudis?
Faig estudis amateurs de pintura alCasal de la Dona. No sé si apre-
nem gaire, però el que és riure, ensen fem un fart! Bromes a part, ésuna activitat que em relaxa i alho-ra em diverteix. La creativitat sem-pre realitza la persona humana.
Ets l'autora d'un llibre que estitula Molins de Rei, cuina degeneracions, publicat per l'edito-rial Efadós l'any 2006. Què vamotivar que escrivissis aquestllibre?
Va ser la meva filla. Un dia, sortintd'una reunió a l'Ajuntament ambqui fou regidora de Cultura, DolorsCanals, va sortir el tema que l'edi-torial Efadós cercava algú per fer
aquest llibre. La meva filla Txellva dir-li a la Dolors que jo ho faria,i ja ho veus, sense voler-ho m'hivaig trobar embolicada. Són recep-tes escrites per clientes i clients delmercat municipal. Jo vaig haver debuscar les persones que ens aporta-rien les receptes i fer-ne un fil con-ductor. La gent hi va col·laborar deseguida.
8
ENTREVISTA
ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA
I TOTS ELS ESPORTS.
10% descompte als socis del CEM
Major, 45Molins de Rei
Tfn. 93 680 22 [email protected] (Només a Intersport)
Distribuïdor productes GPS
Al cim del Triglav, als Alps Julians.
Quin procés vas seguir per con-feccionar-lo?
Primer buscar aquelles per-sones que coneixia del mer-cat i que sabia que eren unamica "cuinetes". Demanar-los que escollissin algunesreceptes i mirar que no esrepetissin. També em vatocar fer una mica de bio-grafia de cada una de lespersones que hi van partici-par i fer un pròleg. Potsertot plegat van ser uns 9mesos de feina des que vaarribar l'encàrrec fins quevam editar el llibre. El Gui-llem Urbà va ser el fotògrafde tots els plats. Recordoque el dia que havíem defer les fotos es va aprofitarla mateixa cuixa de pollas-tre per tots els plats. Anavarondant de plat en plat i licanviàvem la guarnició! Laveritat és que al final no es vanotar i feia ben bé l'efecte que totseren plats diferents...
Quin record en tens de l'expe-riència?
Molt positiu, sobretot per l'ajudaque vaig rebre del meu marit Joani dels meus fills. Ara ja puc dir quehe plantat l'arbre, he tingut 2 fills ihe escrit el llibre… Feina feta!
Durant molts anys vas partici-par a Ràdio Molins de Rei…
Van ser diverses col·laboracionsdins el programa Bon dia i bonahora. M'ho va demanar el MiquelArmengol, que era el conductord'aquest programa matinal. Erenespais de menys de 5 minuts oncada dia donava un consell o expli-cava alguna cosa breu. Recordomolt les seccions que feia parlantdels somnis i la dels trucs de cuina.En broma en broma al final vaigestar uns 7 o 8 anys seguits anant-hi cada dia al matí. Ja he dit abans
que parlar i comunicar-me amb lagent sempre m'ha agradat. A part
d'aquest programa, tambéajudava a organitzar lafesta de la Nit dels Premisde Ràdio Molins de Rei.El Joan era qui feia elsdecorats i jo li donava uncop de mà, a part de fer totallò que el Miquel Armen-gol m'anava demanantamb la seva particularinsistència …
Ets membre d'algunaaltra associació a partdel CEM?
De l'Agrupació Folklòri-ca, dels Amics del Museu,i de la colla castellera ElsMatossers. Per les activi-tats dels meus fills tambéhavia participat en l'Agru-pament Escolta JaumeVicens Vives, en la secció
d'handbol del Club EsportiuMolins de Rei, i en els Amics delCamell.
Quins són els teus plans defutur?
Jubilar-me i viatjar, viatjar molt…També m'agradaria com a catalanaalgun dia poder exercir el meu dreta decidir.
Moltíssimes gràcies, Isabel!
9
ENTREVISTA
En el lliurament de premis dels 3000 m.
DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS
Concessionari Oficial
Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:[email protected]
10
l passat dia 6 d'octubre de2013, puntual a la cita i enun diumenge amb un temps
molt acceptable per caminar, l'acti-vitat més veterana del CEM, laMARXETA, es va celebrar en laseva 50a edició, segons el sistemaDufour i dintre del calendari de la15a Copa Catalana de Marxes Tèc-niques Regulades. No podem amagar la satisfacció
que ens produeix haver assolitaquesta fita, que hem procuratrealçar amb esdeveniments especí-fics, com una exposició del seudesenvolupament al llarg d'aquestsanys, una aperitiu extraordinari alfinal de la prova i el lliurament acada equip d'un butlletí amb il·lus-tracions informatives del sistemaDufour i de la pròpia Marxeta.La prova va tenir l'inici i també elfinal als jardins del barri molinencRiera Nova, a la sortida de la vilaper la carretera de Sant Bartomeu.Directament ens vàrem endinsaren un bosquet de pins paral·lel al'esmentada carretera, on elsequips ja varen tenir el primer tastdels laberints dels quals "gaudi-rien". Seguint per sobre el terral, i bai-xant després cap a la vall de la
riera de Vallvidrera, vàrem arribara la masia de can Planas, desprésd'haver passat per l'oratori dedicata Sant Wenceslau, restaurat recent-ment. A l'esplanada de can Planas i grà-cies a la gentilesa dels seus propie-taris, teníem instal·lat el control deneutralització 1, on estava previstun descans de 30 minuts peresmorzar.
En un altre indret els cuiners delCEM, amb en Miquel Casanovacom a cap de colla, havien prepa-
rat botifarres a la planxa que,degudament transportades fins aaquest control, ens eren servidesencara calentetes en un entrepà.
Begudes, cafè i endavant que no haestat res!Preparats doncs ja pel que fes falta,vàrem pujar fins a la vora de can'Amigonet, on teníem el controlde neutralització 2. D'aquí seguírem una estona persota la carena que enllaça el coll deca n'Amigonet amb el puig delDuc, i més o menys cap a la mei-tat, baixàrem de nou fins a trobar
la pista que ve de la Rierada persota de can Salat. En arribar a sotadel salt d'aigua de can Planas tro-
bàvem la dedicatòria que havíemposat en memòria del Josep M.Roglan, amic que ens va deixar afinals de l'any passat.
E
MARXETA
Recés en el control d’esmorzar.
El clàssic sorteig.
Inscripcions a la Marxeta.
11
Ell va ser qui, a l'any 1963 va tenirla idea de fer aquesta nostra Mar-xeta, fent-la realitat el dia 1 demaig del 1964. De manera queaquesta és la 50a edició d'aquellaexperiència que se li va ocórrer ique, per sort de tots nosaltres, hatingut continuïtat fins avui. El Josep M., a més de ser un bonfuster, seguint la tradició familiar,
es va formar en el món de la com-posició musical, destacant sobretoten la composició de sardanes,algunes d'elles amb distincions
importants, i també de peces per acant coral, com el mateix himnedel CEM. A més, en el món excur-sionista, va viure tant com va
poder l'alta muntanya i l'escalada.Sempre el recordarem!Enfilant-nos una mica en direccióa Sant Bartomeu, trobàvem deseguida el control de neutralitza-ció 3. Després de fer alguna volte-ta, ens tornàvem a situar a sobredel terral per assolir finalment elcontrol d'arribada, on a més depoder estimar les puntuacions
obtingudes, vàrem poder degustarl'aperitiu especial de cinquantenariabans esmentat. Del seu contingutcal destacar especialment les lles-
ques de pernil, tallades al mateixmoment, aportació del comerçlocal que ens proveeix les botifa-rres i, també, la fideuà que ens van
preparar els nostres soferts cui-ners, a sobre d'haver cuinat lesbotifarres de tots els esmorzars.En aquest any de cinquantenari esvan inscriure 90 equips dels quals82 van acabar la prova, resultant-ne 4 desqualificats.L'anècdota especial d'aquest anyva ser que, a última hora, uns nensvan mostrar una granada que
havien trobat durant el recorregut.Avisats els Mossos d'Esquadra quees trobaven a l'arribada, ens varenconvidar, per raons de seguretat, aabandonar aquest lloc amb lamàxima diligència, i ells es van fercàrrec de la situació. Desprésvàrem saber que la van poderinutilitzar sense fer-la explotar, jaque estava inactiva.Anècdota a banda, volem acabardeixant patent el nostre agraïmenta tots aquells que van prestar laseva col·laboració, tant en els pro-legòmens com el mateix dia de laMarxeta, i destaquem els 4 volun-taris de la Creu Roja, amb lacorresponent ambulància, i l'equipde l'ADF Puigmadrona-Olorda,així com també els comerços iindústries que ens donen suport.Gràcies a tots ells ha estat possiblefer-la.
MARXETA
Gràcies a la col·laboració de la Creu Roja i l’ADF.
Les primeres “aspirines”.
La Comissió
Una troballa perillosa.
12
QUADERN DE CAMP
Apreciats lectors, em trobo escrivint aquestes ratlles a les envistes d'un nouNadal. Potser és per això que se m'ha acudit de parlar-vos, en aquest noulliurament de Quadern de Camp, dels boscos de grèvol. Si hom pot pen-sar que és l'època més adient per parlar-ne, cal no oblidar que quan els grè-vols hagin desaparegut de paradetes i floristeries, n'hi haurà d'altres que albell mig de la natura hi seran fins al pròxim Nadal, i fins l'altre, i l'altre...
EEll ggrrèèvvooll oo bbooiixx ggrrèèvvoollEl grèvol (Ilex aquifolium) és una espècie euroasiàtica i nord-africana rela-tivament comuna al nord de la Península Ibèrica, i que assoleix latitudsseptentrionals relativament elevades (fins als 60º nord a Escòcia).Germina i es desenvolupa bé a l'ombra d'altres espècies. El solem trobaraïllat o en petits grups esquitxant l'interior de diferents tipus de bosc: rou-redes, fagedes, pinedes de pi roig o, fins i tot, alzinars i rouredes marces-cents.
A Catalunya es presenta amb major freqüència en àrees humides i noexcessivament fredes de la meitat nord.
EEll ggrreevvoollaarr oo ggrreevvoolloossaaTot i que no és freqüent, es possible trobar boscos purs de grèvol en àreesrelativament extenses. Però per fer-ho hem d'anar fora de Catalunya.Aquests grevolars solen ocupar enclavaments especialment favorables perla seva disponibilitat d'aigua, tant al sòl com a l'ambient: valls, comes, fon-dals o petites depressions, capçaleres de torrents o vessants orientats a nord.En unes condicions ecològiques propícies es reprodueix per llavor amb proufacilitat; els fruits, de maduració hivernal, tenen un paper important en lasubsistència de diferents espècies d'aus com merles o grives, que els con-sumeixen al llarg de l'hivern. Aquests faciliten amb la seva digestió, laposterior germinació de la llavor. A més, la regeneració de rebrot és moltactiva.
Aquest dinamisme fa que un grevolar dens tingui assegurada la seva per-sistència tant per la germinació de llavors com per la producció de rebrotsafavorida, especialment, per la manca de competència d'altres plantes, inca-paces de germinar sota la seva densa ombra. Únicament trobarem herbà-cies perennes i umbròfiles aïllades o en petits grups, com per exemple lesmaduixeres.
Imatge parcial de grèvol fructificat. El consum del seu fruit pot provocar la mort.Foto: http://taj-kert.blog.hu
Tanca de grèvol. Foto: Warren Photographic
Representació esquematitzada dels diferents òrgans del grèvol: fulles, òrgans repro-ductors, fruit i llavor. Font: Prof. Dr. Otto Wilhelm Thomé, Flora von Deutschland,Österreich und der Schweiz 1885, Gera, Germany
QUADERN DE CAMP
EEll ggrreevvoollaarr ii ll''aacccciióó hhuummaannaaEl grèvol és una planta que sempre ha tingut interès per l'home. A més, latradició celta d'utilitzar-la com a planta decorativa nadalenca, fa que,malauradament, a les nostres latituds (amants d'adaptar, acollir i fer nos-tra qualsevol tradició forana) s'hagi hagut de protegir per llei davant delperill d'extinció.
Històricament, però, ha estat emprada en el medi rural. Les seves fulless'utilitzaven per les seves propietats diürètiques i laxants (cal que mai noconsumiu el seu fruit ja que és molt tòxic). La fusta es feia servir per petitstreballs de construcció i fusteria, per la seva resistència al podriment, com-
pacitat i resistència. Avui dia encara es comercialitzen estris de cuina ela-borats amb fusta d'aquest arbre.
L'abatiment de grèvols ha estat una pràctica habitual, especialment en elnord peninsular. Per aquesta raó són comptats els rodals de grèvol inalte-
rats. Els grevolars que han estat explotats per aprofitar la seva fusta pre-nen un aspecte semblant a les explotacions d'alzina: tanys de poc diàme-tre distribuïts en rebrots de soca o arrel, ja que en ser tallat, el grèvolrebrota amb força. Per això, en l'actualitat, els grevolars d'aquestes zones,ofereixen un aspecte relativament esclarissat, permetent el creixement debedolls, serveres, avellaners, moixeres i cirerers, entre d'altres.Els peus de grèvol de gran mida i sense rebrots a la seva base perme-ten imaginar l'aspecte que tingueren els primitius grevolars, si bé és cert queresten pocs d'aquests exemplars en bon estat de conservació.
BBeeddoollllss ccoonnddeemmnnaattss En alguns racons del nord peninsular podem observar bosquets on, sotauna coberta contínua de bedoll, creix amb força un estrat de joves grèvols.I en les àrees en què aquests han aconseguit establir el seu domini, noméspersisteixen alguns bedolls que mantenen les seves capçades per sobre del'estrat verd i fosc del grèvol. A mig termini, aquests bedolls acabaransucumbint i les seves possibilitats de regeneració seran zero sota les novescondicions d'intensa ombra generades pel grevolar. Aquest fenomen conegutcom etapa serial no és exclusiu d'aquetes dues espècies. El trobem entrel'alzina i el pi blanc o entre el faig i l'avet, per citar-vos dos dels exem-ples més destacables de la nostra geografia.Fins l'arribada de la primavera us serà fàcil trobar exemplars de grèvol albell mig de boscos que encara no han recuperat la fulla. Ja em direu onels heu trobat. Ens retrobem en el proper lliurament del Quadern de Camp.
13
Josep A. Uroz www.naturepolitan.com
Distribució peninsular del grèvol i situació d'alguns dels grevolars millor conservats. 1. Teixedo de la serra de San Mamede, Ourense 2. Monte de Vara, Lugo 3. Puertodel Trayecto, León 4. Cobertoira a la serra del Gamonal, Astúries 5. La Póveda ala serra Cebollera, Soria 6. Gallinero a la serra de Montesclaros, Soria 7. Prádena ala serra de Guadarrama, Segovia 8. Barranco de Ramiscal a la serra de Penedo,Portugal 9. Alto Bibey, Zamora. Font: Los bosques ibéricos, 1997, Planeta.
Grèvol de Ventolà. Un dels exemplars més grans del país, catalogat com arbremonumental. Foto: Societat Catalana de Geografia
La fulla del grèvol presenta diferents morfologies. Foto: http://biologie.ens-lyon.fr
mb la tardor, arriba uncanvi. Igual que els arbreses vesteixen de groc,
taronja, vermell i marrons, lasocietat també fa el canvi i els apa-
radors de les botigues o els menúsd'alguns restaurants reflecteixenels colors de la temporada. Peròpotser el canvi més visible és a les
cases particulars on predomina eltaronja de les carbasses: perquèclar, un dels moments estelars dela tardor és Halloween.A Europa, em negava a celebrarHalloween: em sembla que és unafesta que no ens pertany, ni a Fran-ça ni a Espanya. A Catalunya,tenim la sort de tenir una festa prò-pia molt maca, la Castanyada, ambel seus deliciosos panellets,moniatos i castanyes; per què vol-dríem substituir-la?
Però aquest any sóc als EstatsUnits i aquí sí que fa sentit cele-brar Halloween. I realment, és unadata important que es viu intensa-ment en els dies i setmanes ante-
riors. Com deia, van creixent car-basses a tot arreu: uns posen una odiverses carbasses a la finestra decasa, davant la porta o a l'entrada
del jardí; d'altres hi posen mésimaginació i fan decoracions moltelaborades i molt guapes. Alguns barris organitzen concur-sos i la gent decora tot el jardí i lacasa per fora; pot ser impressio-nant i/o guapo i/o terrorífic. Hallo-ween està molt relacionat amb elmon dels morts - igual que TotSants - i la majoria de jardins escobreix de tombes, calaveres,teranyines, fantasmes…En alguns pobles, per exemple on
treballo, fan una rua que s'assem-bla molt a la nostra cavalcada deReis, però sense els Reis Mags, ésclar. És un esdeveniment impor-tant en l'àmbit local i el coordina la
Cambra de Comerç perquè ladecoració als carrers sigui homo-gènia; aquest any, el tema era elsespantaocells i, realment, alguns
d'ells estaven molt aconseguitscom aquest, fet per l'assessoria fis-cal, que no té pèrdua: "l'única cosacerta és la mort i els impostos"!! El dia de la rua, el carrer majors'omple primer de cadires (diposi-tades hores abans per assegurar unbon lloc i, per tant, una bona colli-ta de caramels) i després, de famí-lies.La rua comença sempre amb elsveterans, vestits de gala i portantles banderes de rigor. Al seu pas, la
DES D’ INDIANA
A
14
Concursos de decoració de jardins.
La decoració als carrers acompanya.Algunes cases es presten fàcilment a fer por.
Les carabasses presidint les cases.
gent s'aixeca com a mostra dereconeixement per als que han ser-vit la pàtria. Després, els toca el torn als ofi-cials (el Sheriff amb la seva famí-
lia, la policia local, els bombers) iper fi, comença la diversió; perquèsiguem realistes, tothom - sobretotels nens - està esperant la desfilada
més comercial on alguns organis-mes/empreses llancen caramels alsassistents. El gran dia és el 31 d'octubre, quanels nens van disfressats de casa encasa pel famós trick or treat (truc otracte). Els nens no piquen tot eldia a totes les portes de totes lescases; només entren a les casesdecorades i/o amb la llum delporxo encesa, en l'horari determi-nat, generalment de 6 a 8 del ves-
pre, o sigui, després de sopar. Quino vulgui participar-hi deixa elllum tancat i no haurà de donarcaramels o xocolatines per evitarel truc (broma). Aquest any, el
temps no ha acompanyat, per frus-tració dels nens i meva, perquè enel període del trick or treat, ha cai-gut el diluvi universal anunciat…
Espero poder viure-ho més inten-sament l'any que ve.Des del punt de vista excursionis-ta, he anat fent unes caminades perdescobrir una mica la zona; ésmolt planer però he trobat unparell de llocs bastant macos percaminar i estar enmig de la natura.Són caminades més aviat curtes,però en un paisatge desconegut iintento oblidar la falta de desnivelli gaudir del paisatge diferent. Els
camins no estan sempre en bonescondicions i són al mig de boscos,així que amb la tardor i les fullesque ho recobreixen tot, dificultabastant l'orientació; no em queixo,
afegeix una mica d'emoció a lasortida!!!El que també afegeix emoció ésveure el cartellet aquest i un cop al
mig del bosc sentir sorolls iniden-tificats i trets…
L'última caminada era molt agra-dable i relaxant. Transcorria enpart al llarg del riu Mississinewa ioferia imatges molt boniques.Aquí us en deixo una.
Salutacions!
15
DES D’ INDIANA
Isabelle Martínez
La rua dels veterans amb vestit de gala.
També tenen boscos feréstecs on fer caminades.
Per si de cas, ajupiu el cap.
Detall del riu Mississinewa.
16
quest és un Butlletí atípic,en tots els aspectes. Perquèés el darrer d'una llarga
etapa o època, si li voleu dir així.Això suposo queens porta a encararel futur en un creua-ment de camins enel que probablements'hauran de prendredecisions impor-tants en un sentit: elprocediment tradi-cional, o l'apostaper les noves tecno-logies en l'altre.Hem de suposar quela Junta Directivaprendrà les deci-sions més conve-nients i tothom essentirà representaten el que es decidei-xi finalment. He tin-gut el privilegi i lasatisfacció de podertransmetre les apor-tacions delscol·laboradors a lesllars dels socis cada trimestre alllarg d'aquests anys des del 1997.Ha estat una etapa enriquidora iplena d'anècdotes, de neguits,d'il·lusions i de projectes: algunsaconseguits i d'altres mai resoltsper causes diverses. M'he guanyatla fama de perseguidor decol·laboradors, degut a la caçacontinuada i tossuda de l'article
que ha de sortir quan ha de sortir.A l'editorial agraïm aquest esforçde tots ells com a protagonistes delproducte. I en aquest cas, demano
disculpes per la meva reiterativa"perseverança". Tot això ve a tomperquè tots, en un moment o altrede la vida hem d'aturar-nos a pren-dre alè, i a seleccionar la nostraactivitat, i més si ens avisen ambtemps perquè puguem rectificar.Aquesta seria la motivació fona-mental d'aquest Molinet de comiat.Per tant, serveixi aquesta pàgina
per enviar una molt sincera saluta-ció a tots aquells que algun dia usvareu aturar uns moments per lle-gir aquestes ratlles que només pre-
tenien donar unaopinió crítica i ben-humorada de lesnoticies de l'entitat.En tots els projectesdel CEM sempre hiha aquesta voluntatd'esforç col·lectiuque és una caracte-rística endèmica deltarannà de la casadels excursionistes.Per aquest motiuestic segur que d'al-gun sector del nos-tre grup humà, hihaurà qui reculli eltestimoni d'aquestmitjà de comunica-ció de la nostra enti-tat que quan comen-çàvem la primeraèpoca del Butlletíl'any 1981, dèiem:"La comunicació en
els nostres dies és la base per man-tenir els pobles i les persones uni-des o agermanades en una funció oideal comú a totes elles" Aquest haestat sempre l'objectiu de la revis-ta que teniu a les mans. Esperemque ho pugui ser per molts anys dela forma o estil que se li vulguidonar en el futur.
17
MOLINET
A
Enric Solà
A reveure i gràcies a tothom.
PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA
Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898
18
iumenge 20 d'octubre.Sortida de tot el dia. ElPla de Tudela, de Cada-
qués (Parc Natural del Cap deCreus). Hi ha llocs que fan treba-llar la imaginació, sense que tinguiimportància l'edat dels visitants.Un d'aquests llocs és l'extrem sep-tentrional del cap de Creus, on elpaisatge és bàsicament mineral. Lasingular geologia del terreny i la
influència del mar combinada ambel vent han deixat al descobert elrocam nu, sense vegetació. Això ésel Pla de Tudela, una àrea moltinteressant que s'ha inclòs en l'In-ventari d'espais d'interès geològica Catalunya i que també consti-tueix un exemple únic a nivellinternacional de paisatge petrolò-gic d'extremada bellesa i valorgeomorfològic. A banda de Salva-dor Dalí que acostumava a passe-jar per aquest paratge i que el vainspirar a pintar alguns dels seusquadres més famosos, un altre
empordanès il·lustre com l'escrip-tor Josep Pla descrivia amb preci-sió d'admirable univers mineral delCap de Creus tot comentant quepels habitants de la zona aquestlloc era un altre món, "un móndesolat", un tros de terra salvatge iindomable. I efectivament, la tra-muntana, la sal, i la textura delterra han fet que en el decurs demilers d'anys apareguin unes for-
mes d'erosió capricioses, un verita-ble espectacle geològic, un regalper a la vista, que ara si que valo-rem, tant els que hi entenen comels que no hi entenem. La sortida al Pla de Tudela ha estatuna iniciativa del nostre consociFrancesc Serracanta que ja fa unsanys va tindre una relació moltestreta amb aquest paratge quanestiuejava en el complex turísticde vacances francès anomenatClub Méditerranée (Club Med)entre el 1962 i el 2004, una propie-tat privada, no afectada per la llei
de costes i que per entrar-hi esnecessitava un "pas de visitant"expedit pel Club. Al 2006, un copja aprovada la llei de protecció delCap de Creus es va iniciar la "des-construcció" del Club Med amb eldisseny d'un projecte paisatgístic imediambiental que ha recuperatper a gaudi de tothom els anticspenya-segats, esculls, cales i lariquesa del seu ric patrimoni biolò-gic. En Francesc ens va indicar onhavia estat situat el poblat devacances del que ara ja no enqueda ni rastre i ens va narrar algu-nes anècdotes de la convivènciaentre els estiuejants francesos enple règim franquista i del boomturístic.L’ itinerari comença a l'aparcamentde Tudela i transcorre en paral·lel ala línia litoral que en dos km portafins a la cala Culip. Durant el tra-jecte el nostre consoci FrancescDomingo, professor en geologia,ens anava explicant les diferentsestructures i afloraments de roquesi com la tramuntana i la humitatsalina actuen sobre els esquistos iles pegmatites que donen lloc amorfologies singulars com les des'Aliga o es Camell. La caminada apeu va acabar al Far Cap de Creusdes don l'autocar ens va retornarals 50 excursionistes a Cadaquésper fer un dinar ben merescut enun restaurant del passeig marítim.
MEDI AMBIENT
D
Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES
i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT
Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81
MOLINS DE REI
Marià Caimo
El Sol s’acomiada de nosaltres.
19
Xavi Armengol | www.rutespirineus.cat
Pic de Tarbésou, al fons. Refugi de les Comes de Rubió. Ca la Rita a la Roca de Canalda.
RUTES PIRINEUS
Pic de Tarbésou (2.364 m) des deMijanes
Dificultat: Alta (F)Temps total efectiu: 4.30 h Desnivell acumulat: 1.225 mDistància total: 11 km Regió: Donasà, Arieja, França
Excursió d'alta muntanya queassoleix l'emblemàtic pic de Tar-bésou des de l'estació d'esquí deMijanes, a la regió del Donasà al'Arieja (França). Es tracta d'unagradable itinerari circular quecomença pujant per les pròpiespistes d'esquí i fa tota la carenadels pics Canrusc, Monpudou i laCoumeille de l'Ours fins que final-ment arriba al pic de Tarbésou. Labaixada es fa per la vall del riuMaure i la cabana de l'Orri perarribar novament a la base de l'es-tació d'esquí de Mijanes, punt d'i-nici i final d'aquesta ruta. El pic deTarbésou és un cim de modestaaltitud però la seva situació (estroba força allunyat de la resta degrans pics de la zona) fa que gau-deixi d'unes molt bones vistes.Plantat al bell mig de la comarcaoccitana del Donasà, el Tarbésoués una muntanya relativamentconeguda i ideal per fer ambesquís de muntanya o amb raque-tes de neu a causa de les seves for-mes arrodonides.
Volta al refugi de les Comes deRubió
Dificultat: MitjanaTemps total efectiu: 3.30 hDesnivell acumulat: 400 mDistància total: 11,5 kmRegió: Pallars Sobirà, Lleida
Interessant ruta circular a lesComes de Rubió al Pallars Sobirà.El recorregut, que comença al portdel Cantó, ens endinsa a la vall deles Comes de Rubió fins arribar alseu refugi, situat enmig de mera-vellosos boscos de pi negre. Latornada es fa per la carena de laSerra Seca passant pel magníficPla Muntaner, des d'on es baixaper entre el bosc fins al port delCantó. La ruta ens permet desco-brir una regió del Pirineu catalàmolt poc coneguda. La zona deComes de Rubió està situada al SEdel massís de l'Orri, un massís sin-gular i atractiu. Ben a prop, al ves-sant nord d'aquest massís, hi tro-bem les estacions d'esquí de Port-Ainé i Sant Joan de l'Erm. Aquestazona ens ofereix diverses possibili-tats d'excursió tenint sempre com abase el refugi de Comes de Rubió.L'itinerari transcorre íntegramentper l'interior del Parc Natural del'Alt Pirineu, el parc natural mésgran de Catalunya.
Circular a la Roca de Canalda
Dificultat: BaixaTemps total efectiu: 2.05 hDesnivell acumulat: 240 mDistància total: 6,8 kmRegió: Solsonès, Lleida
Excursió agradable i còmoda quetranscorre per la base de la paret deRoca de Canalda a través de laqual descobrim les diferents covesplenes d'història que hi ha a laparet: les Coves dels Moros, l'Es-pluga de Melera, Ca l'Andreu i Cala Rita, on trobem sorprenents edi-ficacions antigues. La ruta circularcomença a les cases de Canalda,recorre d'E a O tota la paret perdesprés tornar a Canalda pel GR 1,punt d'inici i fi de la ruta. Roca deCanalda és una característica paretde conglomerat orientada al sud, ala zona de Port del Comte, a lacomarca del Solsonès. Es tractad'una paret fàcilment visible des dela llunyania per la seva forma imajestuositat. L'itinerari que usproposem és poc concorregut i laregió per on passa ofereix a l'ex-cursionista múltiples possibilitatsde ruta. Som en una zona on segu-rament veurem volar més d'un vol-tor per damunt nostre.
quest trimestre hem duta terme les següents sor-tides:
El 15 de setembre, Meravelles deSant Llorenç de Munt.El 13 d`octubre, De Garraf a Sit-ges.El 10 de novembre, La tardor ala Vall d'en Bas.
Aquestes sortides buscaven desco-brir els colors de la tardor a través
dels diferents paisatges pels qualsvan discórrer les tres sortides. Eltemps, que és una variable impre-visible, va fer que el resultat fosdesigual.
Meravelles de Sant Llorenç deMuntEl recorregut d'aquesta sortida vaser l'excusa per gaudir de les mera-velles del Parc Natural de Sant Llo-renç del Munt i l'Obac.El recorregut va ser lineal. El puntde partida va ser La Barata, masiasituada a la carretera BV-1221 queva de Terrassa a Manresa. Els 19
participants vàrem fer uns 17 kmamb un desnivell total de 659metres un cop finalitzada la sortidaa Matadepera.La sortida s'inicià a la Barata, comhem dit, amb una suau pujada finsarribar al coll de les Tres Creuspassant per sota unes formacionscaracterístiques anomenades Cas-tellsapera, per la forma de castellque tenen. Un cop en aquest indret,la boira es va fer present i vàrem
poder veure poca cosa al llarg de laresta del recorregut, encara que síque ens deixava veure el paisatgemés proper i de tant en tant algunacosa més llunyana. Vàrem poderveure alguns dels indrets per ontranscorria el nostre camí com arala Font de la Pola, el coll de Boix,l'alzina Bonica o dels Vents, lamasia de la Mata amb la seva ermi-ta, el coll d'Estenalles, el Moncauamb els seus 1.052 m... cal dir quedes de dalt del cim, la maleïdaboira no ens va deixar veure res deres. De tota manera, enfilar-te adalt d'aquest cim sempre té la seva
recompensa. Continuàrem el camípel coll d'Eres, el Monestir de SantLlorenç del Munt a dalt de la Molaamb els seus 1.103 m d'altitud. Allàla boira va començar a plorar i ensva obligar a equipar-nos bé. La plo-rera va durar poc ja que a mesuraque anàvem baixant cap a Matade-pera ens abandonava. Vam arribara l'autocar, secs i contents d'haverfinalitzat una sortida més de sende-risme amb la companyia de tots elscaminants de ruta, malgrat la com-panya boira que hem anat ressal-tant i que solament ens va deixargaudir d'una part de les meravellesdel parc d'aquestes dues serres: St.Llorenç del Munt i l'Obac.
De Garraf a SitgesAquesta sortida es va plantejarcom una sortida de format diferent,tenint en compte la proximitat delGarraf i de Sitges.La diferència va ser la utilitzaciódel tren en el camí de tornada.Des del lloc habitual de sortida, ala plaça dels Països Catalans, envàrem dirigir en cotxes fins a l'es-tació de tren de Garraf i els vàremdeixar aparcats.En total van participar 26 senderis-tes que vàrem fer poc més de 16quilòmetres amb un desnivell de300 metres, que coincidí amb l'al-tura màxima, ja que vàrem resse-guir la costa.En sortir de l'estació de tren ensenlairem per l'avinguda Castellot
La Barata - Foto de grup a la font La Pola.
20
SENDERISME
A
ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS
Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41
http://www.bofillbassons.com - e-mail: [email protected] BASSONS
que creua la carretera tot seguint elGR 92-4.El primer que trobem són les restesdel Castell o casa forta que centra-va l'antiga quadra de Garraf, docu-mentada des de 1011, i que esconeix popularment com el Caste-llet.Des d'aquí resseguim el GR 92-4pujant entre el barranc, el bosc i elsmatolls, allunyant-nos del soroll del`autopista fins arribar a la Masia
de Can Lluçà. Pel camí podem des-cobrir les característiques canteresdel Garraf. Des d`aquí agafem una pista pavi-mentada que segueix el GR-92 ique permet veure la Serra de ComaRoja des del punt més alt. Sorpre-nen els camps de conreu en unazona tan seca com el Garraf.Seguim la pista fins arribar aCampdàses, masia documentadades del segle XI i on hi ha unacapella lloc i una torre de defensa,on fem una parada per esmorzar.La continuació del GR 92 ens portaper les masies de Can Fontanilles,Can Robert, Ca l'Amell de la Mun-tanya amb una torre de defensa.Poc després deixem els camps ientrem al bosc per començar labaixada per la pista pavimentadaen direcció a la cimentera de Vall-carca.Un cop arribem a la rotonda de lacimentera pugem cap a l' ermita de
la Trinitat i el seu mirador, on femles fotos habituals.Continuem pel GR 92 mirant alMediterrani i seguim la pista fins ales antenes del Puig del Far (204m). Des d'aquest altre punt podemveure Sitges i, també, el final delrecorregut. Seguim el bosc, passemper la Penya del Llamp, el Puig deSant Isidre i arribem a la urbanitza-ció Llevantina on comença Sitgesi, finalment, anem cap a l'estació.
Aquesta sortida matinal finalitzàquan reemprenguérem la tornadaamb tren de l'estació de Sitges finsa l'estació de Garraf.
La tardor a la Vall d'en BasAquesta sortida la vàrem pensarper aprofitar el mes de novembre iveure diferents colors de la tardor.Malauradament, no estaven talcom esperàvem i ens va faltar unasetmana per poder veure-ho ambtota l'esplendor.El desnivell és de poc més de 400metres i els 16 quilòmetres ens per-meten gaudir d'unes fagedes i unesvistes magnífiques. El recorregutva ser circular. S'inicia i finalitza aHostalets d'en Bas. Si no hi heuestat us recomanem que el visiteu,perquè té un encant propi. Aprofi-tem el camí ral d'Olot a Vic, fins adesviar-nos a Falgars d'en Bas iSant Miquel de Falgars per tornar aHostalets d'en Bas. Després d'una
intensa pujada pel camí reial fins laFont de les Marrades, parem aesmorzar, per recuperar energies igaudir de la Roureda. Seguim elcamí però ens desviarem cap a laMina dels Bandolers, que estàsituada a prop de l'Hostal del Grau.És un camí que creua un petittorrent i una roureda i ens porta capa un gran call natural d'uns 60metres de llarg i 1'5 d'amplada iamb una altura variable d'uns 2 a 4
m. Diu la llegenda que el feien ser-vir d'amagatall de bandolers queassaltaven el camí ral. (A mi, jo sócel Jordi, allò em va recordar algunapel·lícula fantàstica que havia vist).Retornant al camí arribem a l'Hos-tal del Grau i el canvi de paisatgeés important, i el fred i el vent ensfa companyia. Seguim el camí peranar a descobrir Sant Miquel deFalgars, una església a la qual arri-bem des de Sant Pere de Falgarsque permet gaudir de magnífiquesvistes sobre la vall, lloc on dinem ides d`on tornem a Hostalets d`enBas. Tot això ho vàrem fer ambbon temps.Volem aprofitar aquest escrit perconvidar-vos a les properes sorti-des previstes pels mesos de gener:L'Olla de Sant Julià al Berguedà ial febrer: La Serra de Montnegre -Vallgorguina.
21
SENDERISME
Jordi Martínez - Jesus Jimenez
Foto de grup a la sortida del Garraf. La Barata - el grup dalt del Moncau.
22
RISC D’ALLAUS
'apropa la temporada d'hi-vern i, si el temps i el canviclimàtic ho permeten, tin-
drem prou neu per sortir a la mun-tanya i gaudir-la. És l'aspecte quemés importància té a l'hora de feruna sortida a alta muntanya enaquesta època de l'any.
Molta gent ja hi renuncia per faltade coneixements, la qual cosa ésde gran saviesa. D'altres decidei-xen aventurar-s'hi amb més omenys experiència.Fa un temps vam elaborar unrecull dels aspectes més impor-tants per evitar veure's afectat perqualsevol tipus d'allau, amb l'ob-jectiu de contribuir a fer més segu-res les sortides. El risc sempre hiés, però amb la formació adient espot reduir. La informació es vaobtenir dels webs de l'Institut deGeologia de Catalunya (IGC,www.igc.ca, que està en procés defusió amb l'Institut Cartogràfic deCatalunya) i l'Associació per alConeixement de la Neu i les Allaus(ACNA, www.acna.cat).En aquest butlletí us presentemaquests 10 aspectes a considerar,tot i remarcant que han d'anaracompanyats de formació i expe-riència. No pretenem que una per-
sona que no ha sortit mai a la mun-tanya amb neu ho faci per primeravegada amb aquesta xuleta a labutxaca. Seria una gran imprudèn-cia. Però per aquelles persones queja tenen certa experiència i han fetalgun curs d'alpinisme o d'esquí demuntanya, pot ser un complementals seus coneixements i pot ajudara fer-se un esquema mental mésclar.És probable que ben aviat es publi-qui un article més extens a la pàgi-na web de Rutes Pirineus extret delcurs que es va fer fa un temps alCEM, i el contingut del qual fourevisat per un membre de l'ACNA.Per a qui vulgui formació, es potadreçar al web de l'ACNA i al de laFEEC.Dit això, us presentem aquestainformació, que esperem que siguiútil, que la utilitzeu sempre i quemai no us vegeu afectats per resque tingui a veure amb allaus.
10 aspectes per reduir el perilld'allaus.
1. Planificar bé la sortida: exami-nar bé el butlletí d'allaus, examinarla meteo passada, present i futura,consultar els mapes de zones d'a-llaus del IGC, triar la millor rutasobre el mapa (dependrà del perilld'allaus, la meteo, el relleu...). Si elperill d'allaus és 2 cal planificar béla sortida. Si el perill és 3 no esrecomana sortir si no es té moltaexperiència en apreciació del perilld'allaus. Amb perill 4 i 5 és millorquedar-se a casa.
2. Neu recent: La neu recent caigu-da no està assentada, no és establei pot generar allaus de neu recent,per sobrecàrrega o per un augment
de la temperatura durant o poc des-prés de la nevada. Si la neu recentés de 30-40 cm el perill d'allaus éslocalitzat als pendents més incli-nats. Amb 50-60 cm de neu recentel perill és generalitzat i es reco-mana no sortir a muntanya. Calsaber quan ha estat la darrera neva-
da i comprovar de tant en tant elgruix de neu recent tot i clavant elbastó fins arribar a les capes mésdures de neu vella (test del bastó).
3. Temperatura i pluja: Quan latemperatura de l'aire augmentanotablement per sobre dels 0ºC oen cas de pluja es poden produirallaus de fusió, especialment a laprimavera. Solen ser a vessant sud.Cal evitar els vessants sud quan facalor, especialment al migdiadurant la primavera; per exemple,llevant-se molt d'hora i finalitzantla sortida a mig matí. El gruix de lacapa de neu humida indica el graude perillositat.
4. Vent: l'acumulació de la neutransportada pel vent a les zonessituades generalment a sotaventgenera plaques de vent. En generalles cornises són un indicador de lapresència d'una placa vessant avall
S
Mètode per mesurar angles de 30 graus. Mètode per mesurar angles de 45 graus.
RISC D’ALLAUS
23
(pot donar-se el cas de plaques noassociades a cornises). Són d'un blanc molt mat, tenen unaforma lenticular, presenten fissu-res al mantell, grinyolen quan s'hi
passa per sobre, generen sorollssords ("woums") quan hi passemper sobre i el pal d'esquí s'hi clavamolt bé. Aquestes allaus es produeixen envessants oberts, sobretot en zonesconvexes, i sovint pel pas d'unapersona. Es produeixen tot l'anyespecialment a l'hivern. Són lesmés perilloses. El test del bastóindicarà la presència de plaques.
5. Sobre el terreny: a mesura queavancem hem d'anar avaluant elrisc d'allaus i, si cal, adaptant laruta. L'observació de caigudesespontànies d'allaus durant l'excur-sió és un símptoma de sobreacu-mulació perillosa.
6. El pendent: La majoria d'allauses produeixen entre els 30 i 45ºd'inclinació. Les zones més segures són lescarenes i lloms. Cal evitar els pen-dents de més de 30º i triar zonesondulades.
7. L'orientació del vessant: atencióals vessants situats a sotavent(generalment indicats per les cor-nises), perquè són les zones on tro-barem les plaques de vent. En cas
de calor (sobretot a la primavera ia partir del migdia) haurem d'evi-
tar els vessants sud, puix que sónels vessants on amb més probabili-tat es produiran allaus de fusió.
8. El relleu: atenció a les palesregulars i zones convexes. Unterreny ondulat evita la formacióde grans allaus.
9. La vegetació: Mentre que unbosc dens és una zona segura, enun bosc esclarissat es poden pro-duir allaus.
10. Com a darrer recurs: com amesura d'emergència, en cas de nopoder evitar trobar-nos en unasituació de risc d'allau (per exem-ple perquè ha nevat molt durant lanit o perquè hem de travessar unazona perillosa i no existeix capalternativa) es recomana:
Respectar una distància de segure-tat entre nosaltres (almenys 10 m al'ascens).
En cas de pujar o baixar ho faremper la línia de màxim pendent i, sical, ens traurem els esquís.
Travessar per la zona més alta pos-
sible d'un en un, mentre el grupespera en lloc segur. Ens descorda-rem les corretges dels esquís, enstraurem les corretges dels pals i untirant de la motxilla i ens taparemel nas i la boca amb un mocador.
David Pagès
Allau a la Vall de la Llosa.
Cornisa.
24
SERRA DE L’OBAC
avia estat plovent tota latarda i la temperatura vabaixar sobtadament. Amb
el canvi de dia els núvols es vanretirar cap a mar.La lluna creixent i com avergonyi-da treu les seves galtes entre dosnúvols que fugen. L'aurora neixirradiant alegria, amb una atmosfe-ra nova com quan la Terra va
començar a girar. El vent frescal iarrauxat traspassa la roba amb elsseus dits llargs, molt llargs. El solix a poc a poc d'entre els llençolsde la nit.L'autocar ens porta fins a la Bara-ta, però abans parem al típic bar decarretera, per prendre un cafè ambllet, o sense llet.Comença la marxa a la mitja llumdel matí. El camí està prou batutperò els peus encara freds ensope-guen amb les branques seques, elsmatolls i les pedres. De mica enmica, el camí es fa més costerut, elcos tot ell comença a escalfar-se, el
cor batega cada cop amb més bonritme; ja no en tenim, de fred.Passem a ran del Castell-Sapera,que són unes roques amb unaforma molt particular que recordala figura d'una pera. L'aire va plede la flaire de pins, romanís,timons, brucs i tants altres éssersque, caminants que eren, varenquedar amb els seus peus arrelats a
terra. La fragància de les plantes ésel seu esperit aventurer que a horesd'ara no es conforma a restar anco-rat.Un caminant solitari: greu error; ésretratat sota una bauma amb laseva càmera. La boira ens acom-panya en tot moment, com fidelcompanya: es tracta d'una boirapixanera que va deixant ruixadetesde tant en tant.Ja som a la font de la Pola, dintreuna bauma immensa, habitadamolts i molts segles, amb el templesolar del davant. Recuperem forcesi un company, bon rapsoda, ens
recita uns versos de Garcia Lorca.Per corriols plens de còdols rellis-cosos ens atansem fins a l'alzinadel Vent. És un arbre majestuósamb més de 400 anys de vidaplena. Les càmeres treuen fum,vinga a fer fotos. Una abraçada alseu tronc et descarrega de tot elnegatiu acumulat durant la cami-nada. El sol s'afegeix a la festa i lesboires baixen a amagar-se a lesfondalades.Som al coll d'Estenalles. Un mos,un glop d'aigua, una visita als lava-bos i amunt. Alguns agosarats, elsmés, pugen al Moncau; d'altres, elsmenys s'esperen al coll d'Eres. Alcostat de la cova del Drac posem elcul a terra i obrim les carmanyoles.Tothom menja i calla. Amb lapanxa plena vénen les ganes dexerrar. Un senderista ens relata unahistòria mig veritat mig fantasiasobre l'arbre dels Penjats del camíRal. Saludem i abracem el roure dePalau. Ara ens espera Sant Llorençde Munt. La pujada fins al cimsembla de mai acabar. Un peu ací,un altre peu una mica més enllà. Apoc a poc el cel cada vegada ésmés a prop. Els boscos, les masies,els pobles, les muntanyes semblencom un pessebre vivent.Ja hem fet cim, el cansament des-apareix i una onada de satisfaccióet recorre el cos i et surt pels ullscompensant-te de l'esforç de lapujada. El camí de tornada és totbaixada.
Francesc Lucas
Esplèndida vista de la Serra.
H
25
DESCOBERTA
questa tardor vàrem apro-par-nos al món més asse-quible, i com en temps pre-
tèrits pujant al tren que ens acosta
a comarques veïnes, com ha estatel cas de Sant Sadurní d'Anoia, onentràvem a través d'una teatralitza-ció històrica del ram del cava i dels
contemporanis socials del s. IXX.I donant oportunitat als més cami-
nadors, ens vàrem atrevir a furgarpacíficament en els origens del riuOnyar, amb un guiatge força efi-cient, naturalístic i variat.
Per les opinions dels assistents,sembla que tot plegat va satisfer lesexpectatives dels participants, queen bon nombre venien amb nosal-tres per primera vegada. No defa-llim pas i ja estem preparant lacampanya d'hivern, amb una com-memoració històrica tant importantcom el Tricentenari de la Resistèn-cia catalana davant l'invasió de
l'absolutisme borbònic. Serà a Car-dona, al gener, el seu castell, i la
vila medieval, i apostant pels vete-rans més caminadors, al febrerfarem una ruta passejant per totl'entorn del llac de Banyoles, visi-
tant posteriorment el centre histò-ric de la vila.
Us hi esperem!
A
Enric Solà
La teatralitzada al Món del Cava a Sant Sadurní.
Un camí “entretingut”.
El bosc de ribera de l’Onyar.
L’església de Sant Sadurní.
26
SETEMBRE 2013
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Camí de Ronda, Cala Castell,Llafranc.DATA: Dia 3. ASSISTENTS: 11 socis. Vocal:Emilià Revenga.
ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Jardins Laribal deBarcelona (Montjuïc). DATA: Dia 8. ASSISTENTS: 17 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Creu del Pou, Serra de la Collada,les Clotes (Cingles del Bertí).DATA: Dia 10.ASSISTENTS: 14 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Secció deSenderisme: Meravelles de SantLlorenç de Munt. DATA: Dia 15. ASSISTENTS: 21 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Olesa de Bonesvalls, Pla de Canya-mars, Olesa. DATA: Dia 17. ASSISTENTS: 13 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Els molins del riu Brugent (la Riba,Alt Camp).DATA: Dia 22.ASSISTENTS: 50 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Olesa de Bonesvalls, Colld'Estelles, la Casa Llarga, Barrancde l'Arquetera. 17 km.DATA: Dia 24. ASSISTENTS: 12 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Curset intensiuteòric-pràctic sobre el sistemad'orientació "Dufour" de "LAMARXETA" adreçat a participantsnovells. DATA: Dies 21 i 22. ASSISTENTS: 95 persones.
OCTUBRE 2013
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup", elLladoner, Sant Ponç, viaducte delLladoner.DATA: Dia 1. ASSISTENTS: 11 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Via La Chica delMartini 7b+(6B/Ae) 210m, a laRoca dels Arcs (Vilanova de Meià).DATA: Dia 5.ASSISTENTS: Juan Rojo i CarlesMoyés.
ACTIVITAT: "LA MARXETA",50a Marxa Sistema Dufour d'Ori-entació i Regularitat.DATA: Dia 6.ASSISTENTS: 87 equips.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Seguiment de la 50a Marxeta.DATA: Dia 8.ASSISTENTS: 10 socis. Vocal:Jesús Zudaire.
ACTIVITAT: Escalada LA FACU.DATA: Dia 12.ASSISTENTS: Marta Lleonart,Ivan Lleonart, Ernest Canalias,Ignasi Canalias, Berta Canalias,Sergi Herrada i Aitor López.
ACTIVITAT: Secció deSenderisme: De Garraf a Vilanova ila Geltrú pel sender GR 92. DATA: Dia 13. ASSISTENTS: 28 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Alzina del Salari, Paller, Turó del'Espluga.DATA: Dia 15. ASSISTENTS: 12 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Projecció del docu-mental: "Cap de Creus, un paisatgelunar a la Costa Brava". DATA: Dia 19.ASSISTENTS: 30 persones.
ACTIVITAT: Escalada zona TER-RADETS via Cade (V+/Ae 600m) DATA: Dia 19.ASSISTENTS: Ariadna Sans iIgnasi Canalias.
ACTIVITAT: Escalada zona TER-RADETS Via Cha Cha Cha (6b -oblig. 6a/Ae- 210 m).DATA: Dia 19.ASSISTENTS: Esther Casals,Marc Caus i Aitor López.
ACTIVITAT: Escalada zona TER-RADETS Via Tutti Fruti (6a 225m).DATA: Dia 19.ASSISTENTS: Santi i Juan CarlosFernandez.
ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: El Pla de Tudela, deCadaqués (Parc Natural del Cap deCreus). DATA: Dia 20.ASSISTENTS: 53 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Coll de Boix, Hospital de Sang,Coll de Tanca. DATA: Dia 22.ASSISTENTS: 11 socis. Vocal:Jesús Zudaire.
RESUM D’ACTIVITATS
27
ACTIVITAT: 1ª Prova interclubs2013 a la sala La Reunió (Pallejà).DATA: Dia 25.ASSISTENTS: Aitor Lopez, AlbertPinyol, Berta Canalias, CristinaDevesa, David Sanz, Ernest Cana-lias, Ignasi Canalias, Ivan Lleonart,Juan Rojo, Lorena Lorlizart, MarcCaus, Marta Lleonart, Olga Delga-do, Sergi Herrada, Xavi Mon-tesinos i Carles Moyés.
ACTIVITAT: Escalada esportivasector Recuperació i sector PlacaCangur (Vinya Nova, Montserrat).DATA: Dia 26.ASSISTENTS: Lorena Lorlizart,Olga Delgado, Marta Lleonart,Berta Canalias, Ernest Canalias,Ignasi Canalias, Ivan Lleonart,David Sanz i Carles Moyés.
ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Un viatge als inicis del cava (SantSadurní d'Anoia).DATA: Dia 27.ASSISTENTS: 43 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"GR 92, Baixador de Vallvidrera -Molins de Rei.DATA: Dia 29.ASSISTENTS: 14 socis. Vocal:Enric Fiestas.
NOVEMBRE 2013
ACTIVITAT: Escalada Via CuchiCuchi (6a/Ae 95m). Montserrat.DATA: Dia 1.ASSISTENTS: Ariadna Sans, AitorLópez, Juan Rojo i Juan CarlosFernandez.
ACTIVITAT: Escalada Via ArestaRibas (6a 290 m). Montserrat.DATA: Dia 1.ASSISTENTS: Ernest Canalias iIgnasi Canalias.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Font de Passavets, les Agudes iTuró de l'Home. DATA: Dia 5.ASSISTENTS: 10 socis. Vocal:Jesús Zudaire.
ACTIVITAT: Senderisme: La tar-dor a la Vall d´En Bas (Garrotxa).DATA: Dia 10.ASSISTENTS: 35 socis.
ACTIVITAT: Sortida secció escal-ada a Vilanova de Prades.DATA: Dia 10.ASSISTENTS: Lorena Lorlizart,Cristina Devesa, Sergi Herrada,David Sanz, Pau, Tuomo Koo iCarles Moyés.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Gorgs del Torrent de la Cabana perCal Peraire. DATA: Dia 12.ASSISTENTS: 11 socis. Vocal:Josep Gràcia i Enric Fiestas.
ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Sant Feliu del Racó (ParcNatural de Sant Llorenç del Munt il'Obac).DATA: Dia 17.ASSISTENTS: 8 persones.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Els caus del Gallard (Suspesa perincident).DATA: Dia 19.ASSISTENTS: 10 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: 2a Prova interclubs2013 a la sala Golem (Arenys deMunt).DATA: Dia 22.ASSISTENTS: Albert Pinyol i Car-les Moyés.
ACTIVITAT: Descoberta Cultural:La capçalera de l'Onyar, el riu mésgironí.DATA: Dia 24.ASSISTENTS: 55 socis.
ACTIVITAT: "Teràpia de Grup",Puigsacalm per Bracons.DATA: Dia 26.ASSISTENTS: 11 socis. Vocal:Josep Mariné.
ACTIVITAT: Escalada zona LOPELADET-RUBIES via Bernatac(6a+ 160 m).DATA: Dia 29.ASSISTENTS: Carles Moyés i PauMoreno.
ACTIVITAT: Escalada zona LOPELADET-RUBIES via 2 Birres iunes braves (V+/A1 175 m).DATA: Dia 29.ASSISTENTS: Ariadna Sans, JuanCarlos Fernandez, Juan Rojo iAitor López.
DESEMBRE 2013
ACTIVITAT: Avenc Emili Sabater(Garraf).DATA: Dia 8.ASSISTENTS: Olga Delgado,Lorena Lorlizart, Ana M.Rodríguez, Cristina Devesa, DavidSanz i Pau.
RESUM D’ACTIVITATS
28
PEL FORAT DEL PANY
Per abans d'anar a dinar...Ell ja sap on aparcar.
El tastet de "fideuà"... No el podrem mai oblidar.
Mentre anàvem arribant... Ella estava "retallant".
Com que ens heu tractat tant bé...Tornarem per l'any que ve.
Bon producte molinenc...Per a un grup molt famolenc.
Si en això voleu triomfar...Els controls heu de trobar.
rimer de tot de part meva,vull demanar disculpes pelretard en la sortida del But-
lletí, però suposo que la majoria devosaltres en coneixeu els detalls.Per altra banda, el consoci i amicEnric Solà, comtots sabeu vapatir un "Ictus"fent allò que mésli agrada, del quesortosament enva sortir prou bédonades les cir-c u m s t à n c i e s .Aquest fet l'haportat a replante-jar-se moltescoses, entre ellesha pres la decisióde no continuarsent “l'ànimamater” del But-lletí, desd‘aquesta pàginademanem unvoluntari o suc-cessor per realit-zar aquesta tascade director de larevista.Enric company,en nom del CEM, de la Junta, delssimpatitzants, de tots i cadascundels que hem tingut la sort de gau-dir de la teva companyia, moltesgràcies, per tot el que ens has donata l'entitat, i als seus socis. Moltasort en aquest nou full de ruta queobres en la teva vida activa.En un altre ordre de coses, per fi,es va inaugurar el "Mural" o "Cerà-mica" de la relació de Molins deRei amb Collserola. Això sí, ambtres anys de retard, feina i moltsmals de caps, però ja és una reali-tat. Si el voleu veure està posat a la
plaça de la Llibertat, a la paret de laparada del bus.Continuant amb les millores del'estatge social, hem condicionatels baixos del CEM com a sala detelevisió i altres activitats, com per
exemple, passi de reportatges,fotografies i d'altres. Tots els socisque en vulgueu fer us, ho podeudemanar a Secretaria.La nostra estimada "Marxeta" hacomplert les noces d'or per la qualcosa ens hem de felicitar com aCentre, i agrair de manera moltespecial a l'actual director de la"Marxeta" i a totes aquelles perso-nes que hi col·laboraren amb latasca de promoció i divulgació fetadurant el cinquantenari. També tin-dré un record i un agraïment a totesaquelles persones que durant
aquest cinquanta anys, han fet pos-sible la seva existència i realitza-ció.L'actualització de l'equip informà-tic i de les seves prestacions marxaa bon ritme. Ben aviat ho podreu
comprovar, teniuWiFi disponibleal Centre, la claud'accés es dema-na a Secretaria.La Junta té pre-vist continuarmodernitzant iampliant lesactivitats, i tan-mateix aconse-guir un milloraprofitament dellocal, agrairemsuggeriments.Per últim agrairla presencia atots els socis quevan assistir al'Assemblea, quetranscorregué demanera tran-quil·la. I tambéagrair les aporta-cions que ferenels assistents per
millorar les activitats que es duen aterme al nostre Centre i proposar-ne de futures.Per acabar, soc conscient que emdeixo moltes coses al tinter, hoveus!! La pujada i la baixada del"pessebre" al Puig Madrona una deles nostres grans trobades de l'hi-vern.Però el que de tot cor us desitgema tots, és que aquest 2014 sigui unmolt bon any per tots.
29
La Junta
LA JUNTA INFORMA
El mural de la plaça de la Llibertat.
P
30
MOVIMENT DE SOCIS
Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 630
SECRETARIA
ALTES BAIXESNum. Soci Cognoms. nom Data d'alta Num. Soci Cognoms. nom Data de baixa Data d'alta
1844 DELGADO HERNANDEZ, OLGA 24/09/2013 573 MIRET GIMENO, XAVIER 19/12/2013 05/11/19831845 SANZ BLASCO, DAVID 24/09/2013 938 FLORENZA SABATE, Mª ROSA 27/09/2013 06/09/19931846 DEVESA MOYÉS, CRISTINA 10/10/2013 946 MENDEZ DIAZ, ELENA 26/11/2013 26/01/19941847 HUERTA VÁZQUEZ, LORENA 16/10/2013 1168 PADILLA ALBÓ, Mª TERESA 19/12/2013 06/05/19991848 MOYA CELDRAN, MARIBEL 19/11/2013 1440 ALONSO VILA, XAVIER 26/11/2013 06/05/20051849 RODRIGUEZ LUQUE, ANA Mª 20/11/2013 1503 CHORNET HERNÁNDEZ, ALBERT 23/12/2013 28/12/20061850 KAIKKONEN, TUOMO 22/11/2013 1592 RUIZ GUILERA, MARIA ROSA 10/01/2014 09/06/20081851 LARA I SALVAT, LLUÏSA 13/12/2013 1595 CANALS ROIG, JORDI 17/12/2013 16/07/20081852 PEREZ SANTALIESTRA, MARTA 23/12/2013 1624 CARRERAS MIRÓ, JORDI 10/01/2014 13/03/20091853 ESTRELLA CRUZ, LAURA 23/12/2013 1626 HERNÁNDEZ ASENSI, MIREIA 16/12/2013 13/03/20091854 RACANO SILVENTE, RAFAEL 23/12/2013 1660 BOTA PIDELASERRA, MARTÍ 13/01/2014 04/01/20101855 RACANO ESTRELLA, ZOE 23/12/2013 1674 PARDILLOS PEREZ, ADELA 02/12/2013 23/02/20101856 TOMAS SANABRA, ALEJANDRO 02/01/2014 1717 MARTÍNEZ CAZORLA, ADRIÀ 16/10/2013 03/01/20111857 SEGURA MENESE, CRISTINA 02/01/2014 1727 MALLO LAMA, RAMIRO 08/11/2013 23/03/20111858 PLACES NAVARRO, JOAN VICENÇ 03/01/2014 1742 MITJANS ESTEBAN, NÚRIA 08/10/2013 21/09/20111859 MARTIN, LOPEZ, JUAN PABLO 09/01/2014 1746 CANO SALA, MANOLITA 15/01/2014 29/09/20111860 SOLER MAZA, SERGI 10/01/2014 1754 MONTILLA CABALLERO, SALVADOR 07/01/2014 23/12/20111861 FERRER CARABELLIDO, ELISABET 10/01/2014 1766 MENDEZ RODRÍGUEZ, Mª ANGELES 27/12/2013 12/01/20121862 PINO REYES, FRANCISCO 14/01/2014 1767 ALONSO CALDERÓN, JOSE 27/12/2013 12/01/2012
1777 CASALS SANTISO, ESTHER 04/12/2013 03/02/20121782 MARTÍN MORENO, CRISTINA 17/12/2013 21/03/20121796 FERRERIAS ALVAREZ, ALEX 04/12/2013 02/10/20121807 FELIP SILVESTRE, GUILLEM 09/12/2013 21/12/20121813 GONZALEZ PARRILLA, RICARD 20/12/2013 03/01/20131814 SANTOS SAAVEDRA, CRISTINA 20/12/2013 03/01/20131818 GARCIA GARCIA, Mª PAZ 10/01/2014 08/01/20131819 MUÑOZ NOGALES, ASUNCION 30/12/2013 10/01/20131820 MUÑOZ NOGALES, JOSEFA 30/12/2013 10/01/20131821 MARTINEZ SANCHEZ, JOSE 03/12/2013 30/01/2013
El passat mes de setembre, el dia 26, ens deixava la nostra consòcia, Maria Rosa Florenza Sabaté, als 67 anys, després delluitar contra la seva malaltia. Volem transmetre el nostre condol a la seva família i amics, per una persona compromesa en tot allò que creia i exercia, imolt estimada pels seus ex-alumnes i especialment pels companys del CEM.
Aquest mes de novembre ens ha deixat el nostre soci fundador Agustí Urpina Blasco, el soci número 19, que fins els darrersanys havia participat en els actes més rellevants del CEM. Des d'aquí volem transmetre el condol a la seva família i amicsmés propers.
I en tancar l'edició us fem saber de la mort del germà del nostre President Ferran Estela. L'encoratgem a ell i a tota lafamília en aquests moments de tristor i desencís.
