EL CAMPUS - UAB Barcelona · El vidre també es recollia en els contenidors d’iglú, els de color verd. No es va canviar el sistema, però es va ampliar el nombre de punts de recollida

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònoma NÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 8 8 8 8 8 MARÇMARÇMARÇMARÇMARÇ 2001 2001 2001 2001 2001

Exposició en l�Any Puig i Cadafalch 12 ■■■■■ Salvador Cardúsreflexiona sobre el nacionalisme 15 ■■■■■ Pràctiques externes, unabona oportunitat? 19 ■■■■■ Curar-se en salut al dispensari 22 ■■■■■La intel·ligència dels ordinadors 26 ■■■■■

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS

Què hemQuè hemQuè hemQuè hemQuè hemde fer ambde fer ambde fer ambde fer ambde fer amb

els residus?els residus?els residus?els residus?els residus?

2 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS Març 2001

■ EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL EDITORIAL■ SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI SUMARI

de l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’Autònomade l’AutònomaNÚMNÚMNÚMNÚMNÚM 8 8 8 8 8 MARÇMARÇMARÇMARÇMARÇ 2001 2001 2001 2001 2001

381215192628

■■■■■DIRECTOR Antoni Castel. SUBDIRECTORA Pepa Badell. REDACTORAEN CAP Maria Rosa Martínez. CONSELL DE REDACCIÓ Manuel López,Antoni Merino, Jaume Soriano, Darío Giménez, Paco Elvira. REDACCIÓVicent Canet (Opinió), Joana Panadés (Reportatges), Laia González i LoliJiménez (Notícies), Jorge Gómez i Jordi Castroviejo (Entrevistes), MontseRoig (Cultura), Sara García (Noves Tecnologies), Josep Maria Figueres iAmanda Bassa (Llibres). FOTOGRAFIA Paco Elvira, Matías Escudero, OriolGironès. DISSENY Pepa Badell. MAQUETACIÓ David Campos, EvaVicens. EDICIÓ Amanda Bassa, Olga Armengol. FOTO PORTADA MatíasEscudero. PUBLICITAT: [email protected]

ADREÇA Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Autònomade Barcelona (UAB) Cerdanyola 08193 Barcelona. TELÈFON 935813288FAX 935812005 E-MAIL [email protected] EDITA Facultat deCiències de la Comunicació, UAB PREIMPRESSIÓ I FOTOLITSRGB, S.L. IMPRESSIÓ Gràfiques Terrassa, S.A.

EL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS

És necessaricomençar a reduirel consum i sermés solidari perquèels recursos sónexhauribles

Reciclar per no embrutar

L’Autònoma incentivaprogrames per reduirels residus que generael campus.

Lluís Ferrerreflexiona sobreciència, tecnologiai innovació.

Una exposiciócommemoral’any dedicata l’arquitectePuig i Cadafalch.

El sociòleg SalvadorCardús parla sobreimmigració,nacionalismei intel·lectualitat.

Les pràctiquesexternes, una ocasióper apropar-seal món laboral.

Intel·ligènciaartificial,els ordinadorsque pensen.

Artistesque exposenfora dels circuitshabituals.

L�eliminació dels residus, tant domèstics com industrials, ha estat una deles principals preocupacions de la societat en el darrer decenni, des de ques�ha pres consciència de la necessitat de preservar l�entorn. Encara quetard, bona part de les institucions públiques (Generalitat, ajuntaments,diputacions) dediquen esforços, so-bre tot publicitaris, en canviar els nostreshàbits, perquè el fet de reciclar siguiuna opció espon- tània, preferible da-vant l�altra alternativa: embrutar i.per tant, degradar la naturalesa.La Universitat, in- trincada a la societat,ha estat pionera en molts programes que tenen com a finalitat reduir elsresidus que generem en les nostres activitats professionals i d�oci. En elreportatge de la següent pàgina s�expliquen els plans que s�han posat enmarxa per eliminar de forma racional les deixalles i contribuir a la sevadisminució. Unes iniciatives que han estat ben rebudes per tota la comunitatuniversitària, en especial la que incentiva l�ús dels envasos reutilitzables enels bars.Les campanyes són imprescindibles però cal anar més enllà. És necessaricomençar a reduir el consum i ser més solidari amb les generacions futuresperquè els recursos són exhauribles. De res serveix beure el cafè en got devidre si després malbaratem l�aigua, tornem a casa en cotxe, sense compartir-lo, i comprem de forma compulsiva.

Març 2001 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS 3

L’activitat diària de la comunitatd’estudiants, professors i per-sonal d’administració i serveisdel campus de la UAB generadiversos tipus de residus. La sevagestió i recollida selectiva es vainiciar a principis dels anysnoranta. Va ser aleshores quanes va impulsar la creació del’Oficina de Seguretat i d’Higie-ne Ambiental (OSHA). Aquestainstitució ha permès potenciardiversos aspectes de políticaambiental i de prevenció de riscslaborals. Una de les iniciativesmés destacades de l’OSHA haestat la implantació del projecteResidu Mínim.Aquest projecte, que consta dediverses fases, es va engegarl’any 1995 des de la universitaten col·laboració amb altresentitats. Pretenia establir unscircuits de recollida de sòlids,

Més de 9 tones diàries de brossaen jornada lectiva és el que generenles 40.000 persones que conviuendiàriament a la UAB. A mésdels residus habituals, com paper,cartró, piles, vidre, envasos i matèriaorgànica, es generen altres restesque provenen, principalment,de les facultats de ciències:residus especials de laboratorio restes animals.Una bona organització en la gestióde les deixalles i una fortaconscienciació són elementsimprescindibles per tal d�aconseguirun campus més sostenible.

minimitzar els residus que esgeneren a la UAB i aconse-guir una conscienciació socialsobre el tema dels residus i elmedi ambient.

Canvi en el sistemade recol·lecció de residusJa des de la segona fase delprojecte, a partir del 1996, larecol·lecció de residus va canviarsubstancialment. Des d’ales-hores, s’ha aconseguit unaimportant millora en els resul-tats. La recollida del paper enspot servir per un exemple de lesrepercussions de Residu Mínim.Abans del 1995, el paper esrecollia en els contenidors iglúde color blau que estan distri-buïts arreu del campus. Des delprojecte, es duu a terme unarecollida interior setmanal. Esvan repartir unes papereres de

Cap a un campusmés sostenible

EVA VARGAS

MATÍAS ESCUDERO


cartró als despatxos, per donarmés facilitats a l’usuari i tambées van col·locar les papereresblaves de plàstic als passadissosde les facultats. D’aquestamanera, s’ha arribat a mul-tiplicar per vuit el nombre depaper recollit a la universitat.El vidre també es recollia en elscontenidors d’iglú, els de colorverd. No es va canviar el sistema,però es va ampliar el nombre depunts de recollida i es van lliurarbidons als centres productors. Elservei de neteja s’encarrega detraslladar el vidre recollit alscontenidors verds i l’empresaconcessionària el recull perfondre’l i fabricar vidre de nou.Per a les piles i els envasos tambés’ha instaurat una xarxa decontenidors que són buidatsperiòdicament per empresesespecialitzades en el tractamentd’aquest tipus de residus.

Una deixalleria netai tranquil·laAmb el projecte es va siste-matitzar la recollida d’algunsmaterials que, fins aleshores, notenien un sistema de recollidaestablert. És el cas dels fluores-cents i les bombetes haloge-nades, que primer anaven aparar a una planta de tractamenti ara es dipositen a la deixalleria.A més de les iniciatives promo-gudes per la universitat, altresempreses contribueixen en larecollida dels residus que esgeneren al campus.Abacus s’encarrega dels car-tutxos d’impressora i dels tòners.Els recull a la botiga de la plaçaCívica i els emmagatzema enuna nau que la cooperativa té aRubí. A partir d’aquí, unaempresa especialitzada recull elmaterial i el tracta adequa-dament.La Farmàcia de la plaça Cívicacentralitza la recollida de medi-caments. Farmacèutics Munditria els medicaments que arribena la farmàcia i els distribueixsegons el seu estat. Els que han

caducat es lliuren a una plantade tractament i els que encara espoden aprofitar s’envien aprojectes de cooperació peldesenvolupament.Ara fa poc més d’un any, vanentrar en funcionament la novadeixalleria del campus de laUAB, situada al darrere delpàrquing de Ciències. Les ins-tal·lacions estan dividides endiferents zones: una per a con-tenidors grans, on es dipositenmaterials com runes, poda, fer-ralla o fusta; una altra per acontenidors petits, on es pot dei-xar roba i envasos de vidre; unazona coberta d’emmagatzemat-ge de residus especials i, per úl-tim, la borsa de material reuti-litzable.Miguel Ángel López, encarregatde la deixalleria del campus, a-firma que aquests tipus d’equi-paments no estan massa ben vis-tos. “La gent desconeix que

aquestes no provoquen ni malesolors ni sorolls. Haurien d’estarsituades als centres urbans perfacilitar-ne l’ús”, assegura.Tot i que Cerdanyola del Vallèsja disposava d’un centre derecollida selectiva d’aquest tipus,l’ajuntament es va posar d’acordamb l’Autònoma per construir-ne un altre. Helena Martí, deldepartament de Medi Ambientde l’ajuntament de Cerdanyola,afirma que aquest nou centre eranecessari a causa del gran volumde residus que es generen alcampus. Però, a més d’estar alservei de la comunitat de laUAB, la deixalleria està obertaa tots els ciutadans dels muni-cipis dels voltants.En el marc del projecte ResiduMínim, la deixalleria del campusconsolida la recollida selectivaen origen de les deixalles i actuacom a centre de transferènciadels residus recollits, tot facili-

Una altrainiciativaper la reduccióde residus ésla d’impulsar l’úsdel mateix gotdurant el diade la Festa Majorde l’Autònoma.


■■■■■Residu Mínimpretén establircircuitsde recollidade sòlids,minimitzarels residus i ferconscienciaciósocial sobreels residusi el medi ambient

■■■■■El 1997, sotael lema El gotmés d�un copes va impulsarla utilitzaciód�un sol gotper a totala Festa Major

tant-ne la gestió i la recuperació.La deixalleria ha activat larecollida selectiva dels residusque, fins ara, no tenien capprocediment específic. És el casdels residus domèstics com araroba, embalatges plàstics, ma-terial obsolet, productes espe-cials dels serveis de mantenimenti dels serveis de restauració,residus de jardineria, etc.

Material reutilitzableQuan un material arriba a ladeixalleria pot tenir dues vies:ser traspassat a un altre centrede gestió de residus específics oser reutilitzat. Des de fa pocexisteix una borsa de materialreutilitzable que permet tantdeixar com recollir els residusd’aquesta instal·lació que pu-guin ser reutilitzats.Taules, frigorífics vells i ma-terial informàtic estan entre elselements més sol·licitats. Qual-

sevol persona pot obtenir aquestsmaterials després d’omplir unasol·licitud.A banda de tots aquests residus,que serien equiparables als quees generen en una ciutat, l’Au-tònoma produeix un seguit deresidus particulars que provenende les activitats de docència id’investigació de les diferentsfacultats.A Ciències, Veterinària i Medi-cina trobem els residus especialsde laboratori. La UAB va serpionera en iniciar la gestió delsresidus especials l’any 1990. Desd’aleshores, hi ha una normativainterna establerta que proposauna adequació progressiva de lesinstal·lacions i, a més, s’haintroduït la recollida selectivaals laboratoris. En aquestarecollida als laboratoris esdiferencien els grups genèrics desubstàncies per tal d’aconseguiruna millor funcionalitat. La

responsable de la gestió deresidus a Veterinària, RosaArmengol, ens explica el pro-cediment: “Normalment cadalaboratori guarda els seus re-sidus fins el dia de la recollida,que es fa un cop cada dos mesosen dos punts del centre.Fins aleshores els residus esguarden en garrafes etiquetadesi classificades. Després l’em-presa especialitzada s’encarregade traslladar aquests residus auna planta inertitzadora.”La facultat de Veterinària pro-dueix un altre tipus de residusespecials: els animals. Unaempresa gestora autoritzada perla Junta de Residus de la Gene-ralitat de Catalunya s’encarregadel tractament d’aquest tipus deresidus que provenen de lagranja i l’hospital veterinari.D’altra banda, l’empresa EN-RESA és l’encarregada del trac-tament dels residus radioactius

La UAB vaser pioneraen iniciar lagestió delsresidus especialsl’any 1990 i,des d’aleshores,hi ha unanormativainterna.

GEMMA FERÀS

MATÍAS ESCUDERO


des del 1995. En quatre anys,fins el 1999, s’han generat itractat un total de 3,5 m3 d’a-quests residus, provinents de larecerca i docència que es duu aterme a la universitat.

Darreres actuacionsEl projecte de Residu Mínim estanca aquest any amb una apli-cació total de la recollida selec-tiva al campus i el funcionamentde la deixalleria. Les darrerespasses del projecte són la im-plantació de mesures de reducciód’envasos als bars i la separacióen origen de la matèria orgànica.Per anar introduint el canvid’envasos, s’han distribuïtmàquines de vending que oferei-xen les begudes en envasosreutilitzables.Actualment, un 75% dels puntsde venda de begudes del campusserveixen les begudes en vidre re-utilitzable. Una vegada con-sumides, els clients han dedipositar les ampolles buides enles màquines recuperadores.Abans que acabi aquest curs, elsbars i restaurants de la universitattambé serviran les begudes enenvasos reutilitzables. S’establiràun sistema de retorn que benefi-ciarà econòmicament el client.Quant a la matèria orgànica quees genera en els establiments derestauració, es recull en lesdiverses facultats i es trasllada ala planta de transvasament a SantAdrià del Besòs. Posteriorment,passa a la planta de compostatgede Castelldefels.

Reticències ambel nou sistemaEl nou sistema de recollidaselectiva de la matèria orgànicano ha estat massa ben rebut pelsempleats dels serveis de res-tauració. L’encarregat del barCiències de la Comunicació,Ángel Leiva, ho confirma: “Enssuposa una feina extra importantque ens entreté i que està malpagada. S’han de posar les restesen bosses separades, després en

contenidors separats i tot aixòens fa perdre temps i no agradaals treballadors”.L’OSHA és conscient de lesreticències que ha causat la im-plantació de la recollida selec-tiva, però afirma que els esforçosque fan no són una càrrega, sinóque els serveixen per preparar-se per al futur.A més del projecte ResiduMínim, l’Oficina de Seguretat id’Higiene Ambiental ha dut aterme altres iniciatives encaradesa la reducció de residus. Aquestany, a la Festa Major, s’ha repetitl’experiència del got de l’Au-tònoma, que va començar l’any1997. Sota el lema El got més

d’un cop s’impulsa la utilitzaciód’un sol got per a tot el dia.D’aquesta manera, es redueixnotablement la utilització de gotsde plàstic d’un sol ús. La inicia-tiva va tenir, ja des del primerany, una magnífica acollida entreels usuaris. La idea s’ha extèsarreu i ja són molts els municipisque ofereixen aquests tipus degots en les seves festes.Una altra de les iniciatives ques’està impulsant actualment és elprojecte de gestió integral deresidus que consisteix en laidentificació, classificació,quantificació i documentaciódels residus produïts en cadacentre universitari. Aquest estudi

El projecteResidu Mínimfacilitala recol·leccióde materials que,no tenien unsistemade recollidaestablert


vol aconseguir un millor resultaten el tractament dels residus icompta amb suport tècnic ieconòmic d’una empresa líder enla gestió de residus.Finalment, i de cara a actuacionsfutures, el Centre d’Estudis Am-bientals està treballant en l’ela-boració de l’Agenda 21 de launiversitat. Els objectius gene-rals d’aquest document sónfonamentalment els següents:elaborar una anàlisi integral dela problemàtica ambiental delcampus, definir línies d’actuacióen relació a la seva sostenibilitat,impulsar programes d’inves-tigació interdisciplinar i afavorirl’intercanvi científic d’infor-

mació amb altres institucions.En aquest procés, es preténinvolucrar tots els agents de lacomunitat universitària: estu-diants, professors, personald’administració i serveis externs.Des dels diferents òrgans iinstitucions competents en ma-tèria de medi ambient s’estàtreballant per aconseguir la pro-tecció ambiental i un desenvo-lupament més sostenible.Ara bé, tots els esforços de lesinstitucions no són suficients sino hi ha una resposta per partde la comunitat universitària.L’educació i conscienciació so-cials són molt importants enaquest aspecte. Per això, les ini-

El projectede gestió integral

de residusconsisteix en

la identificació,classificació,quantificació

i documentaciódels residus

produïtsen cada centre

universitari.

ciatives abans esmentades pre-tenen educar i fomentar els valorsde respecte al medi ambient, pertal que, més endavant, s’es-tenguin a tota la societat.La política ambiental de launiversitat ha de ser un punt dereferència per a altres comu-nitats. Tal com diu el tècnic del’OSHA, Paco Muñoz: “Si es-tem pregonant des de la uni-versitat uns valors, fem-losrealitat! Hem de demostrar quela vida quotidiana al campus potser una mica diferent i que espot exportar” ■

Aroa CasasMarta Pagès

Les iniciativespretenen educari fomentar elsvalorsde respecte almedi ambient,per tal ques’estenguina tota la societat.

MAT

ÍAS E

SCU

DER

O

JAVI

ER C

ALVO

■■■■■La políticaambientalde la universitatha de serun puntde referènciaper a altrescomunitats

■■■■■Els equipamentsper a deixallesno estan massaben vistos; moltagent desconeixque no provoquenni males olorsni sorolls


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

Desprès de segles de convivència més o menys estreta,

ciència i tecnologia han vist consumat el seu matrimoni

en els marbres del nou ministeri de Madrid. Contem-

poràniament, tots els plans de recerca són batejats de

nou com a plans de R+D+I, on la �i� (que s�afegeix a la R

de Recerca i a la D de Desenvolupament) vol dir

�innovació� o �innovació tecnològica� i els discursos dels

polítics cada cop fan més èmfasi en la innovació i menys

en la investigació bàsica. I creix entre els investigadors i

investigadores el desconcert. S�ha acabat el finançament

per la �ciència bàsica�? Han de canviar

d�activitat i trajectòria els grups dedicats,

fins ara, a la recerca bàsica? N�hi ha prou

amb una mica de maquillatge per que

un projecte es pugui considerar �d�in-

novació�?

Penso que és bo que reflexionem una

mica sobre el que són ciència, tecnologia

i innovació per tal de respondre aquests

interrogants. La doctrina oficial diu que tecnologia i

innovació tecnològica no són més que �ciència aplicada�.

La ciència bàsica, que es materialitza en forma de

publicacions científiques, es concreta posteriorment en

forma d�aplicacions tecnològiques (patents, nous

productes, nous serveis).

A Europa �diuen els nostres polítics� som bons en ciència

bàsica però, com a alguns equips de futbol, ens falta

�concretar�, fallem en desenvolupament i tecnologia.

Convé, doncs, que grups de recerca dedicats a la recerca

bàsica, es dediquin també a la innovació tecnològica. La

Unió Europea, per exemple, preconitza que els projectes

d�investigació segueixin l�anomenat problem solving

approach, és a dir, integrin la ciència bàsica, la ciència

Ciència, tecnologia i innovacióaplicada i la innovació necessàries per resoldre un

problema.

Cal que ens demanem, és això possible? Poden els grups

de recerca passar de fer investigació a fer innovació

tecnològica? És possible integrar en un sol projecte ciència

bàsica i innovació? És la millor forma de fer progressar

el país?

En primer lloc hauríem de fer una ullada a les relacions

entre ciència i tecnologia al llarg de la història. I

conclourem que, lluny de haver mantingut una relació

íntima i unidireccional (de ciència a

tecnologia), les seves relacions han

estat complexes i canviables al llarg

del temps. De fet, com emfasitza

Sánchez Ron en el seu interessant

assaig El siglo de la ciencia �...fins a

la segona part del segle XIX les

innovacions tecnològiques importants

quasi mai provingueren de la ciència�.

Tot i que ocasionalment, algun �científic� va fer incursions

en la tecnologia, els que van fer veritables contribucions

al desenvolupament tecnològic foren els mestres d�oficis,

els artesans, i els �inventors�.. No era �ciència aplicada�,

però era tecnologia. El mateix raonament es troba en el

clàssic de John D. Bernal Historia Social de la Ciencia:

innovacions tècniques d�enorme valor per a la humanitat

no han partit de la ciència o d�avenços científics previs.

Aquest és el cas del foc, els teixits, la roda o la nau.

De fet, els exemples inversos, en els quals la tecnologia

ha generat coneixement científic són nombrosos. Així, és

freqüent que es contempli la revolució industrial com una

aplicació dels principis energètics que subministrava la

física, però, en realitat, hem de recordar que la màquina

■Lluís FerrerVicerectoradjunt del rector

MAT

ÍAS

ESCU

DER

O

S’ha acabatel finançament perla �ciència bàsica�?Han de canviard�activitat itrajectòria els grupsdedicats, fins ara, ala recerca bàsica?


■ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ OPINIÓ

de vapor va ser anterior a la creació de la ciència que va

formalitzar els principis en els quals es fonamentava el

seu funcionament: la termodinàmica.

La teoria de la evolució d�en Darwin constitueix un exemple

molt il·lustratiu. Tothom concep la teoria com resultat dels

famosos estudis de camp que ell dugué a terme durant

el seu viatge a bord del Beagle. Oblidem sovint, però,

que una important font d�inspiració foren les experiències

de cria i selecció de races i varietats

de plantes i animals. Així, el capítol I

la seva obra magna L�origen de les

espècies du per títol Variació en estat

domèstic (l�exemple que s�analitza

amb major profunditat és el de les

races de coloms) i en ell queda ben

palès que la selecció i millora d�es-

pècies domèstiques es venia fent amb èxit des de feia

molt temps. Sense doctrina ni metodologia científica. De

fet, el propi Darwin admet que �les lleis que regeixen

l�herència són, en la seva major part, desconegudes�. No

es va esperar elaborar el cos doctrinal de la genètica per

innovar en ramaderia i agricultura.

És cert que en els darrers anys ha hagut un gran

apropament entre ciència i tecnologia i que ara, el progrés

científic és el principal motor de la innovació i avenç

tecnològic; fet aquest molt positiu i que s�ha de potenciar.

Però no oblidem que ni això sempre ha estat així, ni

aquesta és l�única relació entre ciència tecnologia.

També des del punt de vista epistemològic ciència i

tecnologia són molt diferents.

La ciència cerca, en primer lloc, la

explicació de l�univers. Cerca pa-

radigmes d�elevat valor explicatiu,

independentment de llur complexitat

i de llur aplicabilitat. Per contra, la

tècnica vol resoldre problemes con-

crets, introduir de forma immediata

millores en la vida de les persones.

La ciència avança aprofundint en certs àmbits concrets,

guiada pels coneixements previs i per l�ànsia de conèixer.

La tècnica progressa de forma més o menys horitzontal,

a tots els àmbits, moguda per les necessitats quotidianes.

Finalment, existeix un parany amb el terme innovació. Hi

ha innovació de caràcter tecnològic, però també hi ha

innovació que no te res a veure ni amb la ciència ni amb

la tecnologia. Innovació empresarial lligada a la publicitat,

a la internacionalització, a la política de preus o al disseny.

Així doncs, penso que es necessari fer separacions nítides.

En primer lloc, no s�han de comptabilitzar com a R+D

totes les accions d�innovació. És evident que cal incentivar

la innovació empresarial, però tota innovació no lligada

al desenvolupament tecnològic no s�hauria de pagar amb

els pressupostos de R+D ni s�hauria de comptabilitzar

com inversió en R+D.

En segon lloc s�hauria d�entendre que la recerca científica

i la innovació i desenvolupament

tecnològic són activitats diferents, per

la seva història i origen, per la seva

metodologia i per la seva finalitat. Les

dues són necessàries i les dues han de

rebre impuls i finançament, però no és

lògic que un mateix projecte contingui

autèntica recerca bàsica original i

també les seves aplicacions concretes.

Ni sembla fàcil que un grup d�investigació entrenat en els

raonaments científics rigorosos faci també de forma

simultània i habitual innovacions tecnològiques. I molt

menys que faci les dues activitats de forma excel·lent.

Això pot passar, però serà més aviat l�excepció que no

pas la regla. Donat que la recerca científica genera

resultats �tangibles� a mig termini, és comprensible la

inquietud dels polítics per accelerar tot el procés, en

especial els beneficis pel teixit empresarial de la recerca.

Però és dubtós que aquesta sigui una bona estratègia a

mig i llarg termini.

El millor fóra que els científics es dediquessin a generar

bona ciència i que els enginyers i els

grups d�innovació s�encarreguessin de

la transferència i de l�aplicabilitat; de

la gènesi de nous productes i serveis.

Per ventura, si demanem que tothom

faci de tot, acabarem per fer-ho tot

malament.

I això resultaria letal, en especial,

per a la recerca bàsica. Perquè, al

cap i a la fi, la innovació mediocre pot existir, però

no crec que es pugui parlar de �ciència dolenta�. I

no oblidem que la descoberta dels problemes és molt

més important que la trobada de solucions. De fet,

mentre que les solucions poden aconseguir-se

mitjançant la experimentació i l�argumentació lògica,

la trobada i definició de problemes només l�acon-

segueix la ment imaginativa entrenada en la lluita

quotidiana contra les dificultats.

El progrés científicés el principalmotor de lainnovació i avençtecnològic; fetaquest moltpositiui que s�hade potenciar

S’hauria d�entendreque la recercacientífica ila innovació idesenvolupamenttecnològic sónactivitats diferents


■ NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES NOTÍCIES

■Curs d�escacsEl Departament de Matemà-tiques imparteix, des del passat20 de febrer, un curs d’escacsd’una durada de 50 hores. Elcurs equival a una assignatura decinc crèdits de lliure elecció.Segons els organitzadors, el jocconté elements característics del’activitat humana i hi conviuen,alhora, el pensament lògic iestrictament científic, la capa-citat de sistematització delsconeixements, la fantasia, labellesa i la competitivitat. Elcurs, que imparteix Lluís ComasFabregó, campió del món infantill’any 1984 a l’Argentina, éscoordinat pel professor VladimirZaiats.Més informació:[email protected]

■Visita de SaramagoAmb motiu de la inauguraciódel Centre Camões i el lliura-ment, el 22 de març, del premide traducció de portuguès alcatalà, farà acte de presència elPremi Nobel de Literatura JoséSaramago. La Biblioteca d’Hu-manitats i la Facultat de Tra-ducció i Interpretació faran unaexposició sobre literatura por-tuguesa, en la qual destacarandos grans autors: Eça de Queirósi el mateix Saramago.

■Estudis sobrel�Antic TestamentEl Servei d’Assistència i For-mació Religiosa (SAFOR) i laUAB organitzen el curs sobre lacultura judeocristiana de l’AnticTestament. El curs, de cinccrèdits de lliure elecció, s’im-partirà els dimarts i els dijousde 13.30 a 15 hores.Més informació:SAFOR, Plaça Cívica935811342

Un grup de físics es va plantejarsi era possible transmetre elsconeixements de la civilitzacióactual a d’altres futures, demanera infinita, a l’univers. Peresbrinar aquest dubte, JaumeGarriga, professor del Depar-tament de Física i membre del’Institut de Física d’AltesEnergies (IFAE), va elaborar unestudi al respecte. Hi van col·la-borar els físics V. F. Mukhanov,de la Universitat Ludwig Maxi-milians (Munich), i A. Vilenkini K. Olum, de Tufts University(Boston).

El big bangEs parla sovint de la teoria delbig bang, segons la qual una granexplosió va donar origen al’univers fa 15.000 milionsd’anys. Però gairebé ningú nos’ha plantejat fins on pot arribarla civilització actual, que, segonsJaume Garriga, té uns 2.000milions d’anys més d’existència,ja que els nivells d’evolució ide transformació/modernitzaciótenen, necessàriament, un límit.Aquest és el punt de partida dela investigació, que es va fer

Té límits latransmissió deconeixements?

l ’estiu de l’any 1999 i elsresultats de la qual han estatpublicats per la revista Inter-national Journal of TheoreticalPhysics.Els físics sostenen que quanl’univers assoleixi aquest límit,algunes regions de l’univers(univers-bombolla) tornaran auna semblant condició inicial(big bang) a causa d’haverarribat a un estat excitat, periniciar de nou el procés evolutiu(constant cosmològica).Aquestes petites regions ocivilitzacions es multiplicaran.Malgrat tot, serà factible que elsarribin els coneixements adqui-rits per la civilització actual, lasaviesa acumulada al llarg de lahistòria? Segons els resultats del’estudi, sí, però amb certeslimitacions.Seria possible deixar una menade disquet a l’espai amb lainformació emmagatzemada,però això resultaria inútil, ja queles dades es podrien perdre,presenten una mena de data decaducitat.Aquesta informació es podriatransmetre només durant unperíode de temps finit. Laconclusió de l‘estudi ha estat queés possible la transmissió deconeixements a l’univers, peròamb restriccions molt fortes ■

Eva Muñoz

Un grupde científicsha investigatsi es podentransmetreconeixementsa l�universde manerail·limitada.

Ningú s’haplantejat finson pot arribarla civilitzacióactual. SegonsJaume Garrigaté uns 2.000milions d’anysmés d’existència.



■Conèixer el móndels discapacitatsLa Fundació Autònoma So-lidària, amb el suport del De-partament de Benestar Social dela Generalitat de Catalunya i elMinisteri de Treball, organitzaun curs d’introducció al món deles discapacitats. En el curs esdonarà especial atenció alsaspectes legals i la integraciódels discapacitats a la societat,entre d’altres aspectes.Més informació:935813319

■La preparacióper adaptar-se a l�euroLa Universitat Autònoma deBarcelona començarà a fer lesseves operacions en euros l’1 degener de 2002, tot i que des degener de 1999 es pot fer servirla moneda europea per ferpagaments que no siguin enefectiu. Així, s’està preparantuna pàgina web per informar deles conseqüències del canvimonetari a les diferents ope-racions, del calendari de l’euro,de les normes de conversió i deldisseny de les monedes i bitlletsque circularan d’aquí a deumesos. A més, hi haurà un llistatde webs relacionades amb lamoneda europea, que poden serde gran utilitat en la vidaquotidiana.

■Miquel Roca parla sobreformació de l�advocatL’advocat i ex diputat MiquelRoca Junyent va pronunciar el14 de febrer la conferència Laformació de l’advocat. L’acte,al qual van assistir desenes deprofessors i juristes, va tenir llocen el marc del lliurament dediplomes de la promoció deDret, que es va celebrar a la salaArnau de Vilanova de l’HotelMeliá Confort Campus.

A la Facultatde Cièncieses trobael Servei deMicroscòpiaElectrònica.Es tractad�un suporta la recerca,que disposade lainfraestructuraen utillatgei tècnicanecessarisper al�aplicacióde lamicroscòpiaa diversoscamps de lainvestigació.

La Facultat de Ciències ésl’edifici on es troba el Servei deMicroscòpia Electrònica. Estracta d’un servei de suport a larecerca, que disposa de lainfraestructura en utillatge i depersonal tècnic qualificat ne-cessaris per a l’aplicació de lamicroscòpia a diversos camps dela investigació, en especial a labiomedicina, la química i lesciències de materials.Tots els investigadors de l’Au-tònoma que necessiten fer es-tudis de microscòpia electrònica,de microscòpia òptica làserconfocal o els aparells necessarisper preparar les mostres abansde ser observades, poden dema-nar suport al Servei de Micros-còpia Electrònica.

Aparells molt gransDonat que aquests aparells són moltsgrans, de dificil adquisició a causadel seu preu elevat i que el seu fun-cionament i posta a punt requereixde tècnics especialitzats és molt méspràctic disposar d’un servei centra-litzat per a tot el campus.

El professorat també pot utilitzarel servei com a eina docent. Enaquest cas, els estudiants, acom-panyats d’un professor de laseva llicenciatura i dels tècnicsdel servei aprenen el funcio-nament dels diferents micros-copis i es familiaritzen amb elseu ús i les seves aplicacions.No només gent de la UAB utilitzael Servei de Microscòpia Elec-trònica. També hi ha certademanda per part d’empresesexternes que no disposen d’unservei d’aquestes tipus. Enaquests casos, l’empresa enviales mostres al servei, on sónpreparades i analitzades.Entre el material de què disposael servei destaquen un mi-croscopi electrònic de trans-missió Hitachi H-7000, unmicroscopi electrònic de rastreigHitachi S-570 i un espectòmetrede energia dispersiva ■Més informació:h t t p : / / w w w. s m e . u a b. e s /equips.htm

Loli Jiménez

Serveide Microscòpia

Electrònica:Investigadors

i alumnes podenfer ús d’aquests

microscopis.

Microscopis electrònics,al servei de la investigació



■Papers per a totsEls estudiants de l’Autònoma esvan manifestar el 20 de febrerpassat en suport als immigrants.Sota el lema Contra la lleid’Estrangeria. Papers per atothom, els manifestants es vanconcentrar a la Plaça Cívica perdirigir-se tots junts cap a la PlaçaUniversitat de Barcelona, on esvan trobar amb altres estudiantsde la UB, la UPC i la UPF.

■L�Enllaç, per e-mailL’Enllaç, la revista digital delServei d’Informàtica, amplia laseva periodicitat amb L’EnllaçPuntual, a través de la qual esdifondran més ràpidament lesnovetats del Servei d’Informà-tica. L’Enllaç Puntual funcionaa través d’un sistema de difusióvia e-mail al qual es pot subscriu-re tothom a través de l’adreç[email protected].

■Curs obert de geografiaEstudis i propostes d’organit-zació territorial a Catalunya,1931-2000 és un curs obert delDoctorat en Geografia Humanaque dirigeix Enric Lluch. La salade graus de Lletres acollirà almarç les conferències El PlaTerritorial parcial de la regiómetropolitana de Barcelona,1999, el dia 9, i L’organitzacióterritorial de Catalunya a l’en-trada del segle XXI, el dia 13.

■Cultura i economiaEn el cicle de conferènciesCultura i Economia, inter-vindran el 15 de març MartaLacambra Puig, el 22, JosepOliu, i el 29, Eduardo Bueno.Totes tres conferències es farana les 12h a la sala d’actes de laFacultat de Ciències Econò-miques i Empresarials.

La Biblioteca d’Humanitats haorganitzat una exposició sobrel’arquitecte modernista JosepPuig i Cadafalch, una exhibicióque s’emmarca dins dels actesque la ciutat de Barcelonadedicarà al llarg de l’any 2001al reconegut artista.L’exposició, que s’inaugura el5 de març, ha estat propossadapel Departament d’Història del’Art, de la Facultat de Filosofiai Lletres. La professora que coor-dina la exposició és TeresaCamps, juntament amb la Bi-blioteca d’Humanitats.

Dibuixos i maquetesPerò també els alumnes par-ticipen en aquest esdeveniment.Els estudiants d’Història de l’Artdecoraran la vitrina de la Salade Revistes on s’exposaran lesobres de l’artista. En aquestavitrina es podran veure nonomés escrits, sinó que tambépodrem gaudir de dibuixos imaquetes de les obres arqui-tectòniques de Puig i Cadafalch.D’altra banda, aquesta presen-

Exposició en recordde Puig i Cadafalch

tació compta amb una vessantinformàtica. Com a gairebé totesles exposicions fetes per laBiblioteca, a la direcció http://www.bib.uab.es/human/exposi-cions.htm es pot trobar mésinformació relacionada ambaquest esdeveniment.A l’exposició virtual hi figurenles principals fonts en les qualses pot localitzar informaciósobre Josep Puig i Cadafalch: elcatàleg de les biblioteques de laUAB, les bases de dades irecursos internet.També s’inclou una biografia del’arquitecte i polític (va arribara ser president de la Man-comunitat de Catalunya) i, final-ment, una relació de les re-produccions exposades a lavitrina, entre les quals destaquenla Casa de les Punxes, el PalauMacaya i la Casa Ametller, toteselles a Barcelona. Uns edificisque guanyen amb el temps i queconverteixen Barcelona en lacapital del modernisme ■

Loli Jiménez

La prolíficaobra dell�arquitectemodernistaJosep Puigi Cadafalchés recordadaen unaexposició ala Bibliotecad�Humanitats.

El reconegutarquitecte rebràel seuhomenatgea la UAB.



_-

■

Trobadade talentsliterarisUn dels principals objectius del’Aula de Literatura consisteixa aproximar la literatura a lacomunitat unversitària. Es tractad’un servei que va néixer el curs98-99 i que compta amb elsuport del Departament deFilologia Catalana de la Facultatde Filosofia i Lletres per a laorganització de diferents ac-tivitats.L’Aula facilita la trobada delsuniversitaris interessats en laliteratura i planifica activitats decaire divulgatiu i creatiu enrelació a la poesia, la narrativa iel teatre, entre altres espe-cialitats. L’Aula de Literaturatambé és l’escenari de sessionsde lectura, taules rodones,concursos literaris i trobadesd’escriptors, actors i editors.Les activitats estan obertes a laparticipació de tots els membresde la comunitat universitària quehi estiguin interessats, ja siguien la vessant organitzativa o béen la seva realització.L’Aula convoca, fins el 2 d’a-bril, un concurs d’assaig literari,que es divideix en tres categories:de poesia (Estació de França,de Joan Margarit), de narrativa(Timbuktú, de Paul Auster) i deteatre (El lector por horas, deJosé Sanchís Sinisterra).Les bases del concurs es podenconsultar per internet o bé espoden recollir a Cultura en Viu(Edifici d’Estudiants de laPlaça Cívica) o a la con-sergeria de la Facultat deFilosofia i Lletres.Aquesta agrupació literària estàpreparant, a més, una novaedició del concurs SAC: An-tologia de textos literaris. Eltermini de ll iurament delsoriginals resta obert fins alproper 6 d’abril.

Al Servei d’Activitat Física(SAF) hi ha esports que tenenmolt d’éxit i són practicats peruna gran majoria del estudiantsesportistes. Però, hi ha altresuniversitaris que prefereixen noseguir la corrent i s’interessenper esports o activitats esportivesque fins i tot la gent del carrerdesconeix.Aquest és el cas del tir amb arc,però, també i, encara amb mésmotiu, del korfball. Tots dosesports es poden practicar a lesinstal·lacions del SAF a travésdels clubs universitaris.En el primer cas, el club s’ano-mena Els arquers de Vall Mo-ronta, que fa tres anys van volerobrir-se als estudiants de launiversitat.Els dos primers anys es vandonar classes amb monitor.L’encarregat era l’Enric Sanllehíi la seva muller que fa tres anysque practiquen aquest esport i

Un delsesports quees podenpracticara lesinstal·lacionsdel SAFa travésde clubsuniversitarisés eldesconegutkorfball,un esportsemblantal bàsquetperòamb equipsmixtes(4 noisi 4 noies).

La seducció delsesports minoritaris

condueixen el club de VallMoronta.L’altre esport és el korfball, queconsisteix en una mena debàsquet on els equips sónmixtes (4 nois i 4 noies). Ladiferència però, és que la cistellaés de mimbre i penja d’un palde tres metres i mig de lon-gitud. No hi ha joc individual,tot és en equip. Actualment hiha 26 universitaris —dividits endos equips— que el practiquenal SAF tots els dimecres idivendres a les 9 de la nit.Aquest és el cinquè any que al’Autònoma es pot practicar elkorfball, un esport que pro-cedeix dels Països Baixos on elpractiquen millor. Precisament,l’equip d’aquest any comptaamb el suport d’una noia deBèlgica que ha vingut d’E-rasmus a estudiar sociologia ■

Laia González

Aquest anyels practicantsde korfballcomptenamb la tècnicad’una jugadorabelgaque ha vingutd’Erasmus.



Ja fa onze anys que l’HospitalClínic Veterinari gaudeix de launitat d’animals petits i, uns vuitque té la unitat dels animalsgrans, que tracta només a ca-valls. El més habitual és veurea la sala d’espera un bon nombrede gats i gossos que esperen seratesos per un especialista.El 50% d’aquests vénen perquèel seu veterinari els ha enviat capa l’Hospital ja que hi trobaranl’especialista que necessiten pelproblema que tenen: medicinainterna, oftalmologia, neuro-logia, traumatologia, dermato-logia, cardiologia, odontologia,nefrologia i urinari, digestiu,reproducció i exòtics.

Serveis tècnicsi hospitalitzacióA part dels especialistes, al’Hospital ofereixen altresserveis, com poden ser la cirur-gia (de teixits tous i trau-matològica), els diagnòstics(RX, endoscòpia, ecografia,

Un Hospital ClínicVeterinari

electrocardiografia i TAC) i, siés necessari, l’hospitalització enunitats intensives i d’infec-ciosos.Al centre hi treballen unes 30persones. Hi ha els veterinariscontractats, els professors de lafacultat, els interns que s’hi estandurant un any rotatiu, els que fanel MIR (residents durant cincanys que fan una especialitat) iper últim, els alumnes de quarti cinquè curs que van venint perperiodes d’una setmana diversesvegades per tal de realitzar lespràctiques.La Facultat deVeterinària avegades utilitza les instal·lacionsdel centre per realitzar inves-tigacions i esterilitzacions agossos de dos centres d’adopcióde la zona. I és que com diu ladirectora de l’Hospital, BertaJuanola, el centre es caracteritzaper la seva infrastructura i perl’especialització ■

Laia González

Des de 1989l�HospitalClínicVeterinaritractaanimals enla sevaunitatd�animalspetits onpredominengats igossos, peròon també,ajuden aanimals tansorprenentsi perillososcom podenser elscocodrils.Tres anysdesprésapareix launitatd�animalsgrans ontractennomésa cavalls.

Al centre hi treballen unes 30 persones.

■Cicles comunicatiusEl segon semestre, la Facultat deCiències de la Comunicacióorganitza els IV Cicles deConferències sobre Periodisme,Cinema i Publicitat vàlids per a2 crèdits de lliure elecció. Almarç comença el cicle sobrecinema: «Història del cinema:els nous cinemes (1957-1977)»,que compta amb la presènciad’Esteve Riambau i on es pro-jectaran diversos films comOcho y medio, de FedericoFellini o El espíritu de lacolmena, de Víctor Erice. Elscicles de publicitat i periodismees realitzaran a l’abril i al maigrespectivament.

■Tauler electrònicDes de fa unes setmanes, L’Au-tònoma compta amb una novaeina de digusió informativa: eltauler electrònic, un espai en quèels membres de la comunitatuniversitària poden posar missat-ges d’interès classificats enseccions: habitatge, compartir elcotxe, ofertes de compra ivenda, ofertes i demandes defeina i altres. Al tauler electrònics’hi pot accedir a través dequalsevol dels portals del webde la UAB. El tauler es presentacom a alternativa als cartells i lapublicitat que es penja a lesparets dels edificis del campus.

■Llengua i cultura coreanesUn passeig per la societatcoreana per mitjà del seu idio-ma és el títol del curs de llenguacoreana organitzat pel Centred’Estudis Internacionals i Inter-culturals de cara al segon semes-tre. El curs es podrà convalidarper 3 crèdits de lliure elecció ité l’objectiu de donar a conèixerl’estructura de l’idioma coreà.Més informació:http://www.uab.es/ceii

MATÍAS ESCUDERO


“El senyorAznar és un nacionalistadescarat”Creu que la nostra societat estàmoralment preparada per rebreels creixents fluxes migratoris quevan arribant?Depèn de quina immigraciósigui, si és immigració del tercermón, depèn de com arribin iamb quines condicions. No és unproblema de si les condicionsmorals són bones, sinó quedepèn de si les condicions socialsde recepció ho fan possible o no.Mentre hi ha una situació decreixement econòmic i fa faltamà d’obra, gairebé no es notaaquesta dificultat. Si ara vinguésun any amb una situació derecessió econòmica i tornessin apujar les taxes d’atur, ja veuriesque ningú està preparat moral-ment, ni nosaltres ni els quevénen. La pregunta de si estem

preparats moralment tambél’hauríem de fer als que vénen,si saben el que es fan quan vénenaquí, si saben què vol dir anar-se’n a viure a un país modernamb unes regles de joc exigiblesen una societat moderna, saberquè és la ciutadania, els dretsindividuals, les responsabilitatscol·lectives.El problema és que d’això, se’npot parlar en termes políticamentcorrectes i llavors hi ha cosesque no es poden dir, o se’n potparlar de veritat i reconèixer quecertes formes de convivència sónconflictives perquè hi ha in-teressos contradictoris o con-traris.

No és que haguem d’estar méseducats en la diversitat?

Diversitat n’hi ha hagut sempre,sempre hi ha hagut pobres i rics,i gent de dretes i gent d’esquer-res, ja n’hi ha hagut de dife-rències socials i culturals. Éscom si diguéssim que un con-flicte de classes es podria resol-dre educant per la diversitat: hiha dues classes amb interessoscontraposats. Vols dir que quanhi va haver lluites de classes, sihaguessin estat educats per ladiversitat s’haurien estalviat elconflicte? Doncs no.Ara vivim en una societat ambuna capacitat per la críticaconsiderable i en alguns casos,com el dels immigrants, elsmitjans de comunicació gairebéunànimement s’han posat alcostat dels immigrants. No senseun cert punt d’irresponsabilitat,

Una de les veusmés lúcides dela societat catalana,Salvador Cardús,analitza algunspunts candentsde l�actualitat.Amb ganes de deixarles coses clarescomenta, ambun llenguatge nosempre políticamentcorrecte, el que pensasobre la immigracióo els nacionalismes.

■Salvador Cardús i RosSociòleg

“El senyorAznar és un nacionalistadescarat”

“Això de lasolidaritati la tolerància,amb caléstambé s’arregla.Te’n vasa viure més llunyi et tornesd’un tolerantterrible.”

MATÍAS ESCUDERO


i fins i tot amagant algunes cosesque passaven allà.La premsa no ha explicat quinesmàfies ho controlaven i qui haestat exclòs, i com els granssindicats ni tan sols han pogutentrar, com algunes organit-zacions no governamentalsimportants han estat excloses delconflicte. La correcció políticaha impedit explicar cruamentquè és el que passava allà.

Què vol dir amb això?El que vull dir és que hi hadesigualtats de les quals enneixen conflictes. I que no és unproblema d’educació; l’educacióno dissimula el conflicte. No ésun problema de conflicte devalors, no és que uns siguintolerants, els altres intolerants,sinó que hi ha un conflicte socialobjectiu. Igual que entre pobresi rics, fins i tot quan s’estimaven,fins i tot quan l’obrer estimavael seu amo i feia el que fos perell, això no ens ha d’enredar; hihavia un conflicte d’interessosobjectius, amagat amb un dis-curs paternalista.A vegades tinc la impressió que,darrere d’aquest discurs, detolerància i demés tornem a sercom el que érem abans: fem undiscurs paternalista per dis-simular els conflictes objectius,i la resolució dels problemes nove de posar els problemes albany maria, sinó de mirar si elconflicte es pot resoldre.Generalment els qui demanentolerància i solidaritat són elsque no han de donar-la, són elsqui diuen a les persones que hande conviure en una situaciódifícil: “home, sigues tolerant isolidari”. Això de la solidaritati la tolerància amb calés tambés’arregla, te’n vas a viure méslluny i et tornes d’un tolerantterrible. Almenys des de lasociologia hauríem de fer unesforç per no quedar atrapats enel que cal dir i ser capaçosd’analitzar a fons quins són elsconflictes.

Com veu la classe intel·lectualespanyola? Pensa que està pre-nent postures oficialistes?Primera, no es pot generalitzarperquè no sabem qui és in-tel·lectual i qui no ho és, i no ésel mateix un intel·lectual quealguns personatges mediàtics quees van construint al voltant dedeterminats fòrums, que tren-quen el que havíem entès com aintel·lectuals. Intel·lectual coma figura crítica, al marge delsgrups de poder.Avui en dia hi ha molt individuque fa d’intel·lectual dins d’a-quests nous esquemes molt mésincorporats en la lògica me-diàtica de la venda, del negoci...Jo no participo d’aquesta una-nimitat mediàtica construïda desde Madrid en la qual hi ha moltsintel·lectuals implicats, peròtampoc em costa molt enten-

dre’ls. També entenc que espuguin produir aquest tipus desituacions i, paral·lelament, havergent que parla o pensa en públic,en veu alta, que adopten actitudsen contra de l’estat de les cosestambé n’hi ha molts. I al nostrepaís, a Catalunya, en podríem feruna llista considerable.

Estan en forma els intel·lectualscatalans?Sí que n’hi ha que estan enforma, però no sé qui són. Jo non’estic.

Cap intel·lectual s’ho diria d’ellmateix, suposo.Jo et sabria fer una llista de deupersones que pensen en llibertat,sense sotmetre’s a l’imperi delsdiners i de les conveniències ide la correcció política, i quesón gent amb una certa projecció

“En el cas del’empresonamentde Pepe Reihi ha unavoluntatde desarticulaciód’un discurscontrarial pensamentestatalista.Probablementl’haurande deixar anarsense capimputacióespecial.”

■■■■■�Avui en dia hi ha moltindividu que fad�intel·lectual dins d�aquestsnous esquemes moltmés incorporatsen la lògica mediàtica�

■■■■■�Hi ha desigualtatsde les quals en neixenconflictes. No és unproblema d�educació,l�educació no dissimulael conflicte�


pública. Josep Maria Terricabres,Rubert de Ventós, Fèlix Martí,Jordi Porta, Joan Culla... És adir, una sèrie de gent que té unapresència, una rellevància me-diàtica i que és capaç de pensardes d’una visió crítica. Concre-tament, n’hi ha que són moltlúcids en relació al conflicte delPaís Basc. A Espanya, però, noen conec.

Som més nacionalistes els ca-talans que els espanyols? Un espot sentir català i no espanyolsense ser nacionalista?Depèn de com definim el nacio-nalisme. Hi ha hagut un procéstenaç els últims anys de crimi-nalització del mateix concepte denacionalisme. Arriba un momenten que un es planteja si valdriamés no dir-se nacionalista perestalviar-se el problema, però

aquesta seria la victòria dels quevolen precisament això. Formapart d’un combat polític, no ésel problema d’anàlisi dels ter-mes.Jo sempre dic que el nacio-nalisme es veu en els fets, i si jomiro al meu voltant, veig queels nord-americans són moltnacionalistes, els francesos, elsanglesos també, el Blair és ungran nacionalista i per això vaguanyar les eleccions, el se-nyor Aznar és un nacionalistadescarat…Els catalans som uns nacio-nalistes a la defensiva, més aviatavergonyits de ser-ho, ens hemde justificar. Alguns no s’atre-veixen a dir-s’ho i es fan dir ca-talanistes, o nacionalistes “peròdemocràtics”. Tothom ha debuscar un pretext per voler ferel que volen els altres. O és que

�Ciutadans del món�Els ciutadans del món no existeixen.Això és una collonada ideològica,però formalment no existeixen ciutadansdel món. En tot cas ho són els sensepapers. Qualsevol ciutadà per tenir dretsi deures ha de ser reconegut coma ciutadà d�una nació. És una nacióqui li dóna els drets. És el fetde pertànyer a una comunitat. Dir queun és ciutadà del món és com dir que unés fill de Déu. Ho trobo fantàstic, és unaafirmació de principis, però que a nivelljurídic no et dóna cap avantatge.Aquestes afirmacions de principis solenser fugides d�estudi, perquè això ho soldir la gent que té els drets nacionalsreconeguts i que no estan en qüestió.El nacionalisme que funciona,el nacionalisme normal, el que éshegemònic en els estats democràticsés un nacionalisme implícit, que de tantnaturalitzat i normal, gairebé no semblaque hi sigui.

■■■■■�Els catalanssom unsnacionalistesa la defensiva,més aviatavergonyitsde ser-ho,ens hemde justificar�


els altres no aixequen banderes,no tenen seleccions nacionals, ono tenen dies del seu orgullnacional?Des del punt de vista pràctic, elscatalans som molt menys na-cionalistes. En la nostra pràcticapolítica, som un poble ambveritables dificultats per ma-nifestar les pròpies adhesionsnacionals, també per raonshistòriques.A la resta d’Europa les ex-pressions nacionals o nacio-nalistes són molt més accen-tuades, llavors si la pregunta éssi es pot ser catalanista o es potvoler la independència sense sernacionalista, hauria de ser quees deixés la paraula nacionalistaper algunes ocasions més par-ticulars.Però no hi ha país, no hi ha inde-pendència, si no hi ha nació. Lanació és el poble, i qualsevolsistema polític que es fonamentien la voluntat popular és nacio-nalista.

De veritat?Qualsevol tractat de política hoexplica: la nació és prèvia a lademocràcia. Sense poble, sensenació, no hi ha democràcia, hiha d’haver un poble que sigui elque manifesti la seva voluntat,però s’ha de tenir construït elpoble.Històricament és veritat que lesnacions no han tingut un origenespecialment exemplar, semprehi ha hagut batalles, no hi capnació que hagi tingut un nai-xement innocent, però aquestaés una contradicció que tambés’ha d’assumir.Els orígens de la mateixa de-mocràcia no són democràtics,sinó autoritaris i el seu naixementha estat molt dur. En la de-mocràcia, però, el ciutadàpertany, amb drets i deures, a unpoble, a una nació i aquesta nacióés la que s’expressa demo-cràticament. Si no hi ha nació,no hi ha democràcia, així debèstia és.

Com és el nostre nacionalisme?Molt més moderat, demanemque ens deixin parlar en la nostrallengua, que ens deixin tenir unabandereta de tant en tant, podercomprar productes etiquetats enla llengua del país, tenir pe-l·lícules doblades en la nostrallengua...I si això només ho podem teniren un marc polític propi, re-coneixent la sobirania de lanostra pròpia nació…A mi m’han fet independentistaels altres, no és que jo vulguiser-ho.Si jo pogués viure en normalitatnacional, en un marc més obert,doncs no hi hauria cap problema.Però si per poder viure amb unacerta dignitat em diuen: “si vostèno té nació, no té dret a ladignitat”, doncs llavors vull unanació. Si no tens nació re-coneguda, no tens dignitatnacional ■

Jordi Castroviejo

■■■■■�La nació és elpoble, i qualsevolsistema políticque es fonamentien la voluntatpopularés nacionalista�

“Si per poderviure amb unacerta dignitatem diuen:‘si vostè no ténació, no té dreta la dignitat’,doncs llavorsvull una nació.”


Moltes de les carreres preveuenel pràcticum a empreseso institucions públiques com la partpràctica que es necessitaper completar la formació.El seu objectiu és �segons diuen�oferir a l�estudiant la possibilitatd�entrar en el món laboral per posaren pràctica els coneixements teòrics

que ha adquirit i assabentar-sede la duresa del dia a diaprofessional. Però les pràctiquesexternes, ¿són realmentun aprenentatge o converteixenels estudiants en mà d�obra barata,si no gratuïta? ¿són, en moltscasos, una oportunitatdesaprofitada? ¿estem contentsamb el que ens ofereixen?

Exceptuant algunes titulacionsde Ciències i la Facultat deFilosofia i Lletres, a la restadel campus es fan pràctiquesexternes, de forma obligatòriao optativa.Tret de programes especialscom el de Cooperació EducativaUniversitat Empresa per a alum-nes d’Administració i Direcciód’Empreses, tots els pràcticumstenen unes característiquessimilars: la facultat signa unconveni amb l’entitat perquèl’estudiant rebi una formaciópràctica i l’executi en un entornprofessional, sota l’empar d’untutor a l’empresa i un altre a laUniversitat.Aquestes pràctiques se solenrealitzar durant un semestre del’últim any de carrera i esmaterialitzen en un númerod’hores i de crèdits que pot

oscil·lar entre les 10 hores/crèditde Dret i les 60 hores/crèdit dePeriodisme.Després el tutor de la facultat,amb la memòria de l’alumne ila valoració de l’empresa,determina la qualificació. I aixòés tot. O no.

Nous àmbitsde treballLes pràctiques externes sónrelativament recents, si excep-tuem estudis amb una tradicióde pràcticum com Medicina oCiències de l’Educació.Però com que la societat evo-luciona, les pràctiques serveixenperquè la Universitat introdueixiels seus professionals, sobretoten nous àmbits de treball.Unexemple són els futurs pedagogsen departaments d’educacióocupacional o de planificació de

MAR

TA M

EDRA

NO

Pràctiques externes:¿primera oportunitato primera decepció?

Pràctiques externes:¿primera oportunitato primera decepció?


serveis educatius en Ajun-taments, però també és el cas detitulacions més recents, comCiències Polítiques, Sociologiao Ciències Ambientals.“Les pràctiques serveixen peradonar-te que els sociòlegs noestan molt demanats i que notrobaràs gaire feina.” És l’opiniód’una estudiant de quart deSociologia que està realitzant lespràctiques al Grup d’EntesaMunicipal de Sabadell.I és que com diu la coor-dinadora, Laura Feliu, “moltstenen un primer contacte amb larealitat i descobreixen quehauran de fer tasques no gaireinteressants”.Feliu té una borsa de 239organitzacions no governa-mentals, institucions, funda-cions... però molt poques em-preses privades. Tot i així, laprofessora Laura Feliu pensaque “les pràctiques serveixenperquè les entitats coneguin elsalumnes i deixin de preguntar-se per a què serveixen aquestsestudis”.

Els millors ambaixadorsde la carreraEn aquesta mateixa línia, el co-ordinador de la titulació deCiències Ambientals, Josep Mas,assegura que els seus alumnes enpràctiques “són els millorsambaixadors de la carrera iobren un camí laboral entre elsenginyers, biòlegs i geòlegs quees troben al mercat fent estudismediambientals”.Respecte el fet que la majoriad’aquests estudiants s’hagin debuscar ells mateixos les pràc-tiques, Josep Mas es queixa delpoc ajut que reben del Rectorati de com totes les tasques,incloses les administratives,recauen en un únic responsable.Un fet que denuncien altrescoordinadors, com la vicedeganade Relacions Laborals, MariaJesús Espuny, que tot i així haaconseguit que el seus alumnescobrin —si no un salari, en

cursos de formació— i que lagran majoria es quedin ambconvenis de cooperació edu-cativa, amb una alta possibilitatd’inserció laboral.Final feliç que, com a normageneral, passa en molt poquesllicenciatures (Química, En-ginyeria Química, EnginyeriaElectrònica).

Bona experiènciaPerò això no significa que elsestudiants de l’Autònoma noestiguin ben valorats al mercatlaboral. La coordinadora depràcticum de Psicologia i Lo-gopèdia, Susana Pallarès, acon-segueix cada any gairebé 550places i assegura que “ara sónles empreses les que venen ademanar estudiants”.Un altre tema és què fan aquestsestudiants. En general no hi ha

problemes i quan es detecten(advocats fent d’administratiuso químics carregant sacs) se solposar fi.Tanmateix, alguns estan des-contents o creuen que les sevespràctiques estan desaprofitadesi molts, pel que han escoltatd’altres companys, n’esperenmolt poc.L’Albert estudia quart de Psi-cologia i col·labora en el grupde teatre d’un centre de reha-bilitació. Tot i que creu que ésuna bona experiència, “no veigcom es fa un diagnòstic, elprocés de les entrevistes, els tipusd’intervencions...”.Però molt pitjor és el cas deMarta, que s’ha passat quatreanys a Periodisme aconseguintuna bona mitjana per fer enl’edició catalana del diari ElMundo... la cartellera i la

■■■■■�Molts tenenun primer contacteamb la realitati descobreixenque hauran de fertasques no gaireinteressants�

■■■■■�La finalitat hade ser aprendrei si un mitjà nomésofereix pràctiquesper explotar-te,seria millor que lafacultat les tragués�

Alguns alumnescreuenque les sevespràctiques estandesaprofitades.


programació de televisió els setdies de la setmana!“La finalitat ha de ser aprendrei si un mitjà només ofereixpràctiques per explotar-te,millor que la Facultat les tregui”,diu Marta.Tot i així, l’exvicedegana depràctiques, María Gutiérrez,considera que “la cartellera ésuna de les pàgines més llegidesi la seva producció suposa unaprenentatge com fer qualsevolaltra informació”.Marta exigeix que s’informi alsalumnes en què consisteix cadapràctica abans d’escollir-la, comes fa a Polítiques, Dret o En-ginyeria Química.El sistema d’accés a les pràcti-ques també pot ser un problema.Menys a Traducció i Inter-pretació, que ho fan per sorteig,i d’altres que no tenen problemes

d’overbooking, a la majoriat’envien a la primera o a la vuitenapreferència segons l’expedient.I a algunes, com Enginyeria Quí-mica, l’entrevista de l’empresa ésobligatòria, amb el perill de queet rebutgin.

Un bon expedientUna recent llicenciada en Quí-mica (una carrera d’alt risc onel departament no ha aconseguitencara que li aclareixin del totel tema de l’assegurança),denuncia que aquí no tens accésa fer pràctiques si no arribes al’1 d’expedient amb el barem 3(n’hi ha 8!).“Perquè diuen que aquesta gentpot deixar en mal lloc a l’Au-tònoma, quan la veritat és quehi ha molts estudiants amb moltbon expedient que al laboratorifan por”, declara la llicenciada.

El sistemad’accés a lespràctiques és,de vegades,problemàtic.

Aquesta química consideraque el pràct icum “en unacarrera eminentment pràctica,hauria de ser obligatori”, i elcert és que la majoria delsestudiants del campus prefe-reixen fer-les. Però els quesembla que no pensen el ma-teix són els futurs advocats.Segons Rafael Arenas, l’Autò-noma és l’única Universitat queofereix pràctiques externes enDret, i les persones que les hanfet reconeixen que és una granexperiència professional.Tot i a ix í , la mei ta t delsseus alumnes prefereixen feraquests crèdits en les dife-rents assignatures de lliureelecció que ofereix el campus dela universitat. Mai no plou agust de tothom ■

Lorena Martos

■■■■■Només la meitatdels alumnesde Dret optenper fer pràctiquesexternes; l�altrameitat prefereixfer crèdits delliure elecció

EVA VARGAS


Un esternut mentre estàs estudianta la biblioteca? L�excusa perfectaper deixar un moment els apuntsi passar-se pel dispensari de la UAB.Qüestió de salut. Però el ServeiAssistencial de Salut de l�Autònomano només ofereix aquest tipusd�atenció primària. Si t�ha entratla paranoia perquè no has renditprou als exàmens, o si són elsqueixals els que no t�han deixatconcentrar-te, o si ha estat el tabacque t�ha posat nerviós i vols seguiruna campanya de deshabituacióde tabac, tot això té tractamenta l�ambulatori del campus.

Entre la Vila Universitària i laFacultat de Medicina, i perdamunt de la de Ciències de laComunicació. Està amagat, peròhi és, amb una trentena deprofessionals preparats perquèpuguem gaudir d’una salut deprimera mà. Molts estudiants del’Autònoma no coneixen encarael Servei Assistencial de Salut(SAS), però altres han d’estarmés informats pel fet de viure ala Vila o a Cerdanyola.De fet, la feina al centre de salutva augmentar considerablementquan es va posar en marxa la VilaUniversitària, ara fa nou anys.“No tant perquè hi haguésestudiants vivint al campus, sinópel trànsit que això suposava, jaque quan anaven a classe passa-ven per aquí al davant i conei-xien el servei”, diu la cap delSAS, Rosa Maria Peleato. Desde llavors, el nombre d’usuaris

s’ha estabilitzat. I no són nomésresidents de la Vila: les visitesrebudes l’any passat al centre hansuperat les 20.000, cosa quesuposa una mitjana de 83 visitesal dia. “Tenint en compte que lacomunitat universitària arriba ales 40.000 persones —comentaPeleato—, crec que encara tenimpoques assistències, però tambéés veritat que es tracta, engeneral, de gent jove i sana queno sol patir moltes patologies”.Realment, al Servei Assistencialde Salut no es respira capambient d’urgències d’hospital.Musiqueta relaxant de fons, unasala d’espera amb dues persones,alguna persona que entra perdemanar hora per a les unitatsespecialitzades... i molt de trànsitde bates blanques i verdes.“Hem de pensar que ara, enèpoca d’exàmens, la gent estàmés capficada en els estudis, i

Salut deprimera mà


per tant la feina baixa molt”,assegura la responsable del SAS.En José, estudiant de Polítiquesa la UAB, reconeix que durantaquesta època està ja prouangoixat pels exàmens com perpreocupar-se per un refredat. “Siestic a la facultat, el més fàcilper no perdre temps és acon-seguir algun paracetamol, a lafarmaciola de cada facultat, o sino les noies sempre en porten”.Però a d’altres les farmaciolesno els basten. Tant és així quemés de 7.000 estudiants visitarenel Servei Assistencial de Salutdurant el 2000. És el col·lectiumés nombrós, seguit del pro-fessorat i del PAS, amb unes5.000 visites cadascun.Tot i que els universitaris engeneral segueixen anant almetge de la família per pato-logies usuals com una grip, lacomoditat i rapidesa amb què

t’atenen al SAS cada cop atreumés pacients. De fet, per gaudird’aquest servei n’hi ha prou ambacreditar-se amb el DNI i elcarnet d’estudiant, i a més laprestació està coberta totalmentper l’assegurança escolar, excep-te les visites de ginecologia id’odontologia i algunes provesanalítiques.

Urgències tranquil·lesperò ràpidesUrgències mèdiques de 8 a 21hores. Durant tot el dia, unes 40persones seran rebudes a laUnitat d’Atenció Primària, queal cap de l’any haurà tractat mésde 10.000 pacients. És la mésutilitzada. Des d’una simplefaringitis a una traumatologia.Segons assegura la cap delServei de Salut, la població joveté poques patologies i en generales veuen malalties “bastant

Durant tot l’any,el ServeiAssistencialde Salut rep unamitja de 7.000visites, que solenadreçar-seen generala la Unitatd’AtencióPrimària.

Residents al SAS?La plantilla que treballaal Servei Assistencialde Salut està formadaper una trentenade professionals titulats.Tot i que la Facultatde Medicina es trobaal costat del SAS,en aquest centrede salut no hi ha capestudiant en pràctiqueso becat. �Això fariapensar en un serveide salut forçaexperimental�,diu la responsabledel servei, Rosa MariaPeleato. Malgrat tot,hi ha la possibilitatd�incloure el ServeiAssistencial de Saluta les pràctiques del MIR.llavors, els becatsserien ja llicenciats.

■■■■■La comunitatuniversitàriaés jove i sana,no sol patir gairespatologies,excepte els típicsrefredats o lesusuals faringitis

■■■■■Comoditat,rapidesa i gratuïtatper a l�assistènciabàsica sónels principalsavantatgesque ofereixel centre de salut

MATÍAS ESCUDERO


banals”. L’emoció típica d’unhospital d’urgències de sèrie detelevisió nord-americana arribaen contats casos, però almenysun desmai d’algun alumne, o unatac epil·lèctic que és molt usual,ja dóna per fer una sortida. Enaquestes situacions, i només quanla urgència és dintre del campus,efectius del servei de seguretat idel centre de salut es desplacenfins al lloc del fets. Allà apli-caran una primera assistència perdesprés traslladar el malalt aldispensari o, en els casos mésgreus, avisar una ambulància queportarà l’accidentat a l’hospitalde Sabadell.

Visites discretesPerò al Servei Assistencial deSalut hi ha molt més que atencióprimària. La Teresa, de Vete-rinària, ha arribat a l’ambulatoriperquè té hora concertada per auna revisió ginecològica. Ja fatres anys que visita el centre.“Acudir a aquest assessoramentginecològic és molt més discret,perquè no he de passar comptesa casa ni demanar la cartillamèdica”, comenta l’alumna.L’assistència en ginecologia ésuna de les especialitzacions que,juntament amb la medicinaesportiva, l’odontologia i l’aten-ció psicològica i pedagògica,s’ofereixen al centre de salut delcampus.A part de la unitat de medicinaesportiva, que com que és alServei d’Activitats Física (SAF)rep bastants consultes, les altresespecialitzacions no són gairevisitades.“Com que la comunitat es-tudiantil és una població flotantdesconeix que hi ha aquestesespecialitzacions. En canvi, elsprofessors i el PAS utilitzenmolt més aquests serveis, comel d’odontologia”, afirma RosaMaria Peleato. Potser el pro-blema és la poca difusió que esfa del centre de salut, o el fet deser prestacions abonables. Tot iaixò, són preus reduïts i, per altra

banda, el servei d’atenció psi-cològica el finança totalment laUAB i a l’alumne li surt gratuït.A la sala d’espera del SAS ésmolt més habitual trobar-hiprofessors o PAS. Des de l’any1991, aquests col·lectius podenseguir les revisions periòdiquesa la unitat de salut laboral, unservei que cada cop adquireixmés importància gràcies a la novanormativa de prevenció deriscos laborals. És la segonaunitat que rep més visites de totel dispensari: cada any porta aterme més de 2.000 revisions,d’un total de 4.000 persones dela UAB que pertany a aquests doscol·lectius.A part de les revisions bàsiquesde salut, la unitat porta a termerevisions més especialitzades enfunció del tipus de feina de lapersona. Els casos de lespersones que treballen ambradioactivitat, que estàn molt detemps davant la pantalla de

l’ordinador, o que han detransportar càrregues físiquespesades, mereixen una especialatenció, que ja recull la nova lleide prevenció de riscos laborals.A partir d’aquestes unitats, elsprofessionals mèdics del dis-pensari ofereixen una sèriebastant àmplia de prestacions,pel bé de la nostra salut. En totcas, quan sigui necessari efectuarproves diagnòstiques complica-des, com ressonàncies magnè-tiques o escànners, ens enviarana un altre centre de salut. O quancalguin especialistes en derma-tologia o en cardiologia, trac-taments que no posseeix el SAS.És clar que també podem recór-rer a algun tipus de diagnòstic através d’internet, o fins i totpodem trucar directament altelèfon 112 d’urgències. Tot, endefinitiva, per gaudir d’una salutde primera mà ■

Neus Jordi

Per gaudirde l’assistènciadel SAS noméscal acreditar-seamb el DNIi el carnetd’estudiant.


■ LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES LLIBRES

■■■■■El asesor pedagógico enla universidad.Elisa Lucarelli (comp.).Buenos Aires, 2000.Ed. Paidós. 168 pàg.En un àmbit on la pedago-gia s’ha restringit tradicio-nalment al domini delscontinguts, la didàctica uni-versitària constitueix un des-afiament tant des del punt devista conceptual com des delmetodològic. Conscients delfet que es tracta d’una disci-plina incipient, les autoresaborden diferents aspectesrelacionats amb la tasca del’assessor pedagògic a la uni-versitat: la definició del seulloc en una institució com-plexa com és la universitat,la seva intervenció en elsprocessos de formació peda-gògica dels docents, laressolució de problemes quo-tidians a l’aula o la relacióentre processos formatius iuna nova identitat professi-onal, entre d’altres qüestions.

■■■■■Evaluación de ladocencia. Perspectivasactuales. Mario Rueda,Frida Díaz. Mèxic, 2000.Ed. Paidós. 368 pàg.Convençuts que l’avaluaciódels actors educatius ha deser alguna cosa més que unmecanisme de control o unsimple instrument per mesu-rar l’eficàcia, els col·labora-dors d’aquest volum busquenpromoure la reflexió críticasobre l’avaluació de la do-cència i les seves perspecti-ves de futur en els diferentsnivells de l’ensenyamentuniversitari. Per aquest mo-tiu, intenten respondre, entred’altres, als següents inter-rogants bàsics de la qüestió:Què s’ha d’avaluar a la do-cència? Qui i com ha de fer-ho? Quins efectes produeix

■■■■■Les mines antipersonal. Conferència Internacionalsobre Desminatge. Jordi Tolrà, Ramon Panyella(dir.). Ed. Fundació Autònoma Solidària/ Movimentper la Pau. 157 pàg. 1.200 ptes.Les mines antipersonal és un recull d’articles amb lesintervencions dels ponents que van assistir a la Confe-rència Internacional sobre Desminatge, que va tenir lloca la Universitat Autònoma de Barcelona durant els dies24 i 25 de novembre del 1999. El llibre està format perles intervencions de les personalitats expertes en el tema,que van tractar sobre els problemes tècnics, legislatiusi socials que representa l’eliminació de les mines i l’ac-tuació conjunta d’entitats i governs per al desminatge.Segons els directors de la publicació, el llibre vol seruna aportació més a les campanyes per a la prohibició il’eliminació de les mines feta en un epai acadèmic i dereflexió científica i social.

la institucionalització del’avaluació dels docents?Quins beneficis pot aportaral procés d’ensenyamentl’anàlisi del discurs a l’aulao de l’aprenentatge delsalumnes? El resultat és unaobra que descobreix enfoca-ments innovadors i de pri-mer ordre en el debat vigentsobre la matèria.

■■■■■La historia de lasmatemáticas. Del cálculoal caos.Richard Mankiewicz.Barcelona, 2000.Ed. Paidós. 192 pàg.Com han evolucionat lesmatemàtiques a través delssegles? Aquest llibre repas-sa la història d’aquesta ac-

tivitat intel·lectual en lesdiferents cultures i civilit-zacions, demostrant que noes tracta en absolut d’unaocupació exclusiva de filò-sofs, sacerdots i científics,sinó que afecta a la totalitatde les àrees del coneixementhumà. En qualsevol momentde la història les matemàti-ques han desenvolupat unpaper trascendental: elsmapes utilitzats pel comerçi els viatges, l’obsessió pelmoviment dels cossoscelests, la utilització de laperspectiva en l’art i lavisió... Mankiewicz utilitzaaquests referents per elabo-rar un text accessible i d’unaimmensa erudició.

■■■■■A d u l t e s c e n t e s .Autorretrato de unajuventud invisible.Eduardo Verdú. EditorialTemas de Hoy; Col·leccióE n s a y o ;240 pàg. 2.200 ptes.Els pares van córrer davantdel grisos, van conspirarcontra qualsevol tipus depoder establert i van aban-donar el més aviat possibleel niu familiar. Els fills, encanvi, s’apalanquen al do-micili patern fins als trenta,passen de la política i rodo-len de beca en beca sensedecidir-se a acceptar les res-ponsabilitats pròpies delsadults. Són els adultescents,els nous prototipus de la jo-ventut actual, segons l’au-tor. El jove escriptor i periodis-ta Eduardo Verdú (Madrid,1974) reflexiona en aquestaobra i en aquests termessobre els seus companysde generació, aquesta jo-ventut invisible, sobre laqual llença una mirada avoltes àcida, a voltes hu-morística, però sempreoriginal i honesta.


Intel·ligènciaartificial:els ordinadorstambé raonen

Tots hem vist alguna vegadael programa de televisió Més enllàdel 2000 i ens hem sorprésde les investigacions i prototipusque es fan als centres dínvestigació

d�universitats arreu del món.La UAB no és una excepciói al nostre campus podem trobarl�Institut d�Investigacióen Intel·ligència Artificial (IIIA).

Els avenços tecnològics ques’han implantat a la nostrasocietat i que hem adoptat de laforma més natural són fruitdánys i anys d’investigació. Elstelèfons móbils, els ordinadorsportàtils, els robots que ajudena fer operacions quirúrgiquesd’una manera molt més ràpida iprecisa no haurien estat possiblessense el treball de moltes perso-nes que es dediquen a investigarsobre nous avenços electrònicsque ens facin la vida més fàcil.Aquesta és la tasca de l’Institutd’Investigació en Intel·ligènciaArtificial (IIIA).Aquest centre depèn del ConsellSuperior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC) i es dedica ainvestigar sobre programesinformàtics que puguin raonar idonar una solució a problemes

concrets. Les subvencions per ala tasca de recerca provenen dela Secretaria General del PlàNacional de Ciència i Tecnologiaque depén del Ministeri deCiència i Tecnologia.

Solucions raonadesa problemes concretsPel seu director, Francesc Este-va, el terme intel·ligència ar-tificial no és el més correcte perdenominar la seva tasca, és unterme que pot portar a con-clusions errònies. “La comunitatcientífica va acceptar aquest nomper conveni en una reunió”.En un primer moment, la gentque feia software i la gent quefeia lògica van creure que espodia fer una mena de raonadoruniversal que processés una sériede coses sobre les que pogués

raonar i treure conclusions. Ambel temps es va veure que aixòera impossible”, assegura Esteva.Per aquesta raó, l’objectiu de laIntel·ligència Artificial (IA) s´haenfocat a la investigació deprogrames que fan raonamentssobre tipus de problemes moltconcrets.“Els problemes que tracta la IAsón problemes sobre els que noen tens una especificació total.Potser hi ha cent casos sobre elsque el programa et raona i etdona la mateixa solució peròaixò no és garantia de que el centú et doni una solució igual.Això implica un cert grau decomportament intel·ligent perpart del programa”. D’aquestamanera es podria explicar la im-plantació del terme intel·ligènciaartificial, segons explica Fran-

L’objectiu dela Intel·ligènciaArtificials´ha enfocat ala investigacióde programesque fanraonamentssobre problemesmolt concrets.


cesc Esteva. L’Institut d’Intel-ligència Artificial segueix actual-ment tres línies d’investigació.Una d’elles és la dels sistemesdáprenentatge. L’objectiu ésbàsicament poder aprendre cosesmitjançant el programa infor-màtic. La idea bàsica que se-gueix aquesta línia són elssistemes basats en casos ante-riors. El programa et permetl’observació de problemes ques’assemblen al que es té enaquest moment i mira de trobarla solució.Una altra línia dínvestigació ésla de recerca. Segons el directorde l’Institut, aquesta és una líniabàsica de recerca sobre lògica iraonament en general sobre elsmecanismes a través dels qualses pot trobar una solució. S’es-tudia el funcionament de les

coses partint de la base de quesón complexes, que les coses nofuncionen amb el sí o el no”.L’institut també investiga sobreels sistemes multiagents. Enaquesta línia d’investigació esparteix de la base que un proble-ma no té una única causa sinóque depèn de més d’un factor.Aquests tipus de programesdisposen de diferents paquets deconeixement amb un objectiuconcret que l’usuari pot com-binar per trobar la solució. Unaaltra característica és que t’ori-enten cap al mòdul de conei-xement al qual s’ha d’anar perarribar al final del camí.Dins dels sistemes multiagentstrobem els sistemes orientats alconeixement i els sistemesexperts que intenten imitar elraonament d’un especialista.

Aplicacions que ens fanla vida i la feina més fàcil“Les aplicacions que s’han fetde les nostres investigacions sónmoltes i molt diverses, però coma centre dínvestigació nosaltresfem els prototipus que desprésté la sortida comercial que voll’empresa a la qual el venem”,declara Esteva.Programes destinats a diagnòs-tics en medicina, per controlara les granges de porcs, un sistemade control d’energia solar i unprograma d’aplicació a ordina-dors portàtils fet amb col·labo-ració europea que dóna infor-mació sobre l’entorn de l’usuari,són algunes de les aplicacionsque s´han fet a partir de lesinvestigacions de l’institut ■

Sara García

L’Institut tambéinvestiga sobreels sistemesmultiagents,on es parteixde la base queun problemadepèn demés d’un factor.

■■■■■L�Institutinvestiga sobreprogramesinformàtics quepuguin raonar

■■■■■�Les afirmacionsque s�hanfet de lesinvestigacionssón molt diverses�,asseguraFrancesc Esteva

MATÍAS ESCUDERO


“Què hi faaixò aquí?”Des d�alumnes de Belles Arts finsa artistes com Jordi Benito,reconeguts dins el circuitde l�art contemporani, trobena la universitat una alternativaa museus i galeries. No tots però,connectem amb totes les formesde l�art, i la tasca de personesque ens el vol acostar esdevé forçafeixuga. A l�Autònoma,l�Espai B-5.125 d�Arts Plàstiquesintenta apropar l�art contemporanidins l�entorn universitari organitzant exposicions.


“Nosaltres no fem d’aparador debotiga, no venem, només prete-nem mostrar l’art d’una maneradiferent a l’habitual”, aixíresponen a la pregunta Celia iMaria, dues de les sis personesque participen activament enl’Espai d’Arts Plàstiques. Estracta d’un grup cultural ques’ha fet notar dins els espais d’artactual contemporani i intentatrobar llocs on exposar en elcampus. L’Espai va començar afuncionar fa uns 25 anys. Avuiel coordina Teresa Camps.Celia Flores explica que “enaquests 25 anys ha anat fun-cionant amb alts i baixos, coor-dinacions i descoordinacions…però hi han passat molts i bons

artistes. Al principi ocupaven lazona on ara hi ha les aules depsicologia i allà podien exposaren un recinte tancat. Peròaquestes aules les van prendreper reformes en la Universitat illavors vam començar a ocuparpassadissos”.Comissionar l’obra d’un artistaen un espai públic significa tenirmolt en compte el diàleg entrela peça i l’espai on està ubicada,per una banda, i entre l’obra i elpúblic, per l’altra. La Mariaaclareix que “agafar coses que,en principi han d’estar en unagaleria o en un museu i posar-les al passadís d’una facultat,comporta una sèrie de riscos”.Treballant amb obres ja acabades

la dificultat està en adaptar-lesa l’entorn de què es disposa.Aquest espai però, també téaltres maneres de treballar, fentel procés contrari: ofereixen unespai a estudiants que vénen engrup o a artistes i ells fan lesseves peces a partir de l’entornque se’ls ofereix.Un problema afegit és la segu-retat de les obres. L’Espai no engaranteix la seguretat perquè nopot pagar l’assegurança de lesobres, a banda que són obres quetampoc han estat mai assegu-rades ja que de vegades sóntreballs de classe. “Tenim unaexperiència una mica negativa…Vam col·locar obres en dues ins-tal·lacions de lletres i el cas ésque, els mateixos alumnes no lesrespectaven. De vegades unaobra que estava ben muntada, alcap d’un temps ja fa fàstic. Ésimpossible un bon mantenimenti això és una pena i ens sap moltde greu no trobar un públic mésreceptiu”, diu la Maria.

El popular i polèmicJordi BenitoArtistes com el polèmic i popularJordi Benito o Antoni Muntadaexposen les seves obres a launiversitat, junt amb estudiantsde Belles Arts de la UB. Lesseves obres les trobem bàsi-cament als passadissos de Lle-tres. Potser, ben aviat, algunespeces d’art ens sorprendran a laPlaça Cívica si aconsegueixen laparticipació d’alumnes de laMassana i la possibilitat d’ocu-par espais a la Plaça.Ferran Díaz és l’autor de l’ex-posició fotogràfica del vestíbuldel Teatre. Amb l’exposiciós’obre un cicle conduït per unnou subgrup dins l’Espai d’ArtsPlàstiques B-5.125, l’Espai deFotografia. Les imatges de DíazMuñoz, acompanyades de tex-tos, mostren diferents visionsdel cos d’una dona submergidaen l’aigua ■

Montse Roig

L’Espai d’ArtsPlàstiques,que va començara funcionar fauns 25 anys,és un grupcultural queintenta trobarllocs on exposaral campus.

■■■■■Celia Floresi Maria Sellarèsassegurenque la reaccióde moltespersones en veureuna obra enun passadísés l�interrogant:�què hi fa això aquí?�

■■■■■Exposar enun espai públicno és cosa fàcil.Les paretsd�algunesfacultatsi el vestíbuldel teatrede l�Autònomasón el suportd�exposicionsfotogràfiques

30 EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS EL CAMPUS PonerelMes 2000

■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA LLLLL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚL’ÚLTIMATIMATIMATIMATIMACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNACOLUMNA

FE D’ERRATESCarles Domingo ens

envia la següentqueixa: “En el número7 de la revista apareix

un article sobre eltelescopi Magic en el

que es destaca lacol·laboració en el

projecte de l’Institut deFísica d’Altes Energies

(IFAE), però s’obviaque el Grup de Físicade les Radiacions del

Departament de Físicade la UAB també

participa en elprojecte”

TEATRE■ El teatre alternatiu aBarcelona. Cicle de tea-tre de les sales alterna-tives de Barcelona març iabril de 2001.■ ShylocK de Gareth Ams-trong, direcció de LucaValentino, amb Manel Bar-celó. Teatre Malic. Dimarts20 de març, a les 17 h.■ La noche justo antes delos bosques de Bernard M.Koltès amb Pedro Rebollo.Direcció de Luís Merchán iPedro Rebollo, a la SalaBeckett. Dimarts 27 demarç, a les 17 h.■ Un cop baix de RichardDresser. Direcció: ÀlexRigola Kronos Teatre i SalaBeckett Dimarts 3 d’abril,a les 17 h

MÚSICA■ Cançó d’autor al marçde 2001. Lídia Pujol iSílvia Comes. Al entierro

de un hoja seca van doscaracoles. El dijous 1 de març,a les 17 h. Entrada: 500 ptes.■ Juan Canovas. Digo yo.Dijous 15 de març, a les 18 h.Entrada gratuïta limitada al’aforament de la sala.■ Jaume Sisa. Tornar acantar. Dijous 29 de març, ales 17 h Entrada: 500 ptes.Tots aquests concerts esfan a la sala Teatre del’Edifici d’Estudiants dela Plaça Cívica.■ Musiques del s. XX.Quartet afrodisax, finalistesdel 11è. Concurs Paper deMúsica de Capellades.Iinterpreten obres de S.Joplin, T. Monk, P. Itu-rralde, J.Françaix, X. Bo-liart, A.Charles i S. Broton.Dijous 8 de març, a les 17h. Sala Teatre de l’Edificid’Estudiants de la PlaçaCívica.■ Lírica latinoamericanaen concierto, música lírica.

Amb Patricia Caycedo,soprano, i Pau Casan alpiano. Dijous 22 de març, ales 17 h a la sala de Teatrede l’Edifici d’Estudiants dela Plaça Cívica

CINEMA■ Cicle els nous cinemes(1957 – 1977). Març, abrili maig de 2001.■ Ocho y Medio, de Fede-rico Fellini (1963). Dilluns12 de març.■ Pierrot Le Fou, de JeanLuc Godard (1964) Dilluns19 de març.■ Mirando hacia atrás conira , de Tony Richardson(1958). Dilluns 2 d’abril.■ Fresas salvajes, d’ IngmarBergman (1957). Dimecres23 d’abril.■ La conversación, de Fran-cis Ford Coppola (1974).Dilluns 7 de maig■ El espíritu de la colmena,de Víctor Erice (1973).

TTTTTel 935813288el 935813288el 935813288el 935813288el 935813288Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax 935812005Fax [email protected][email protected][email protected][email protected][email protected] CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUSEL CAMPUS de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’Autònoma de l’AutònomaFacultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB)CerCerCerCerCerdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vdanyola del Vallèsallèsallèsallèsallès08193 08193 08193 08193 08193 BCNBCNBCNBCNBCN

US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?US VOLEU ANUNCIAR?ÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLÉS MOLT FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...T FÀCIL, HI HA 4TRE MANERES...


■ AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA AGENDA

IV JORNADA COL·LEGIS PROFESSIONALS/UNIVERSITATHotel Melià Confort Campus. Vila Universitària (Bellaterra)

28de marçde 2001

Informació: Consell SocialUniversitat Autònoma de Barcelona - EdificiA08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)Tel.: 93 581 25 81. Fax: 93 581 10 32Inscripció oberta fins al dia 26 de març de2001

Certificat d’assistènciaAls alumnes que assisteixin a la Jornada, se’ls donarà

un certificat d’assistència perquè pugui ser convalidatper 1,5 crèdits de lliure d’elecció. Per obtenir-lo haurande respondre un formulari. L’assistència és obligatòria.

TemesQuè esperen les empreses dels titulatsen Ciències Econòmiques iEmpresarialsLa formació continuadaSortides professionals dels titulatsen Ciències Econòmiques iEmpresarialsSocietat del coneixement i de lainformació

InscripcionsPreu d’inscripció a la Jornada: 15.000 ptes.Col·legiats i associats: 5.000 ptes.Inscripció gratuïta per aestudiants i personal de la UAB

ParticipantsJosep Arcas RomeuEnric Badia EjarqueAnton M. Brunet BerchFernando Casado JuanJordi Conejos SanchoEnrique FuentesQuintanaEnric Genescà GarrigosaMontserrat Llinés SolerJoan Majó CruzateJosep M. MasjuanCodinaMònica MelleHernándezJoan Pere Losada MüllerRomán Martín

ValldeperasIgnacio Fons CavestanyValentí Pich i RosellJosep Lluís Raymond BaraEnric Ribas MiràngelsJordi Roig BonetMercè Sala SchnorkowskiAntoni Serra RamonedaCarles Solà FerrandoSantiago Tarin PuigJosé M. Vázquez PenaJosep M. Veciana VergesJosep M. Vegara i CarrióCésar Villazón Hervás

▲▲

▲▲

Dilluns 14 de maig. Totesles sessions es celebraran ala sala Cinema de l’Edificid’Estudiants de la PlaçaCívica. Sessions obertes a les12 h. Hi col·labora: Facultatde Ciències de la Comu-nicació.■ El cinema italià delsanys 90. Itàlia, tan a prop,tan lluny. Març de 2001.Amb el massiu desembar-cament de la indústriacinematogràfica norde-americana en el continent,el cinema europeu està enperill d’arribar a convertir-se en un producte exòtic.Una ocasió per a practicarla excepció cultural.■ Lamerica, de GianniAmelio (1994). VOI. Di-jous 1 de març■ Il grande cocomero, deFrancesca Archibugi(1993). VOSE. Divendres 2de març.■ La seconda volta, deMimmo Calopresti (1995).

VOSE. Dijous 8 de març.■ Luna e l’altra, de Mau-rizio Nichetti (1996). VOI.Divendres 9 de març.■ Italiani , de MaurizioPonzi (1996). VOI. Dijous15 de març.■ Anima divisa in due, deSilvio Soldini (1993). VOI.Dijous 16 de març.■ Jornada dedicada a laFigura de Pier Paolo Pas-solini. Presentació de l’úl-tim número de la revistaArchivos de la Filmoteca(dossier Aproximaciones aPier Paolo Pasolini, a càrrecde Daniela Aronica, editoradel dossier; d’Ennio Bis-puri, director del IstitutoItaliano di Cultura de Bar-celona, i de Josep LluísFecé, professor de cinemade la Universitat RamonLlull i representant de larevista.■ Pasolini, un delitto ita-liano, de Marco TullioGiordana (1995). VOI.

Dijous 22 de març.■ Un eroe borghese, deMichele Placido (1995).VOI. Dilluns 23 de març ala sala de Cinema de l’E-difici d’Estudiants de laPlaça Cívica. Sessions ober-tes a les 12 h. Hi col·labora:Istituto Italiano di Culturade Barcelona i el Centre dela Imatge de la UAB.

CONFERÈNCIES■ Aula Oberta d’AmèricaLlatina. Las sociedadescomplejas en la región delAlto Río Magdalena: inves-tigaciones arqueológicas enSan Agustín. LeonardoMoreno González. 7 demarç.■ Concepciones indígenasde la salud y programasde cooperación en la Ama-zonia brasileña. El caso deSatere-Mawe. CristinaÁlvarez, professora de laUAB. 14 de març.

■ Rompiendo barreras:los análisis de ADN y susaplicaciones a la arque-ología maya. María JoséIglesias Ponce de León.Professora de la UniversidadAutónoma de Madrid. 21 demarç.■ Cazadores-recolectoresen la Patagonia argentina.Estela Mansur i Ernesto LuisPiana. Centro Austral deInvestigaciones Científicas.28 de març.■ El intercambio ali-mentario entre el Viejo yel Nuevo Mundo. JesúsContreras, professor de laUniversitat de Barcelona. 4d’abril.■ Llengües indígenes iidentitat: els casos deBrasil i Guayana. FrancescQueixalós, del Centre Na-tional de la RechercheScientifdique. París. 18d’abril. Sala de Graus de laFacultat de Filosofia iLletres, de 15 a 16,30 h.

A

■

Hesham Abu-ShararProfessor d�àrabde la Facultatde Traducciói Interpretació

Raons d’una desraóconseguir que la subjectivitat noinflueixi a l’hora de resoldre elsproblemes que se’ns plantegen ésun dels signes màxims d’in-tel·ligència, és a dir, la capacitatd’actuar amb racionalitat i impar-cialitat malgrat que un mateix hiestigui del tot implicat. Lamigració és una qüestió querevoca la pretesa sensatesa de lesdemocràcies occidentals. Elprimer món mostra la seva caramés cruel a l’abordar els proble-mes dels més desfavorits: prio-ritza el propi interès davant lanecessitat aliena, justifica labarbàrie i la desraó —o almenyscalla— simulant una amnèsia queposa de manifest un desvergon-yiment escandalós.Hesham Abu-Sharar dóna clas-ses d’àrab a l’Autònoma, peròla seva dona, palestina, no pottreballar perquè no té permís perfer-ho —qui decideix qui pottreballar i qui no? Fa nou anysque va arribar a Catalunya,després de cursar els seus estudisa la Facultat de Traducció deMoscou, i parla quatre idiomes:castellà, anglès, rus i àrab. Vanéixer fa 39 anys a la ciutat

d’Hebron, a Palestina. Es mos-tra escèptic davant la resoluciódel conflicte palestí-israelià.“Israel és l’únic país del món queno ha complert ni una solaresolució de l’ONU i cap delsseus líders sembla disposat acomplir-les i retirar l’excèrcitdels territoris ocupats”, diuHesham. La passivitat de la com-unitat internacional davant Israels’explica, segons Abu-Sharar,perquè hi ha un complex aOccident davant l’holocaust quevan patir els jueus, i matisa:“També milions de persones nojueves van ser assassinades, 20milions de russos van morir peralliberar-nos dels nazis. Els païsosoccidentals no pressionen perquèes compleixin les resolucions del’ONU perquè tenen en Israel unabase militar a la zona, és un inter-canvi d’interessos”, afegeix.

Racisme i integracióLa por, la desconfiança davantallò desconegut, la remotapossibilitat de perdre algunprivilegi, la ignorància o lamaldat són la base sobre la quals’encobreixen determinades

actituds, sense comptar amb elsque veuen un motiu legítim desupremacia d’uns sobre altres lesraons de raça, sexe, religió, o elsimple fet d’haver nascut en undeterminat lloc.Quant a la relació entre elsimmigrants i els habitants delpaís, Hesham pensa que les duesparts es necessiten, que had’haver un respecte mutu entreells. “Normalment fan la feinaque no volen fer els autòctons ise’ls paga per això, és un inter-canvi”. I afegeix: “L’estrangerha de comportar-se bé, fins i totmillor de com es comporta enel seu país, com a respecte alpaís que l’acull. Cal desterrar elstòpics, no hi ha poble bo odolent, arreu hi ha de tot”.Davant les declaracions de MartaFerrussola, la dona del presidentPujol, referents als inmigrants,somriu i mou el cap. Seràpossible que no entengui elsofriment d’una mare perquè elseu fill no pot jugar al parc perestar ple de castellans? Aquestsestrangers no tenen remei ■

Jorge Gómez

“Hi ha moltsestrangersa Barcelonaque s’hanintegrat millorque moltsespanyolsque viuena la part altade la ciutat,senseinteressar-sepels problemesdels altres”.

ORIO

L GIR

ON

ÈS

Documents

EL CAMPUS - UAB Barcelona · El vidre també es recollia en els contenidors d’iglú, els de color verd. No es va canviar el sistema, però es va ampliar el nombre de punts de recollida