10

El carst: originalitat física i importància econòmica

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Entorn conceptual de la recerca en la geologia del carst ( Cervelló, JM i Freixes A., 1989. Revista ESPAIS Departament de Política Territorial i Obres públiques. Generalitat de Catalunya)

Citation preview

Page 1: El carst: originalitat física i importància econòmica
Page 2: El carst: originalitat física i importància econòmica

ESPAIS GENER - ! ,.,..,.2 1 25

xen moaelai tuals. A veg, l ~ n t ay@:;ani

Page 3: El carst: originalitat física i importància econòmica

ritzat ara com un aqüífer, L'estudi d'aquest aqüífer, de la seva ge- nesi, de la seva estructura, del seu funcionament i de la seva evolució, ens permeten de com- prendre la morfologia carstica i de situar tots els elements su- perficials i subterranis dins una configuració, dins una unitat fun- cional i dins el temps.

El caracter plural del carst com a medi físic, geolbgic, hidroldgic, biologic, antropolbgic i cultural, li confereix un interes pluridiscipli- nar que no pot fer oblidar el carst com a entitat unitaria, sovint amb límits perfectament definits gra- cies al grau de singularitat que presenta.

Per6 I'interks del carst no és només com a curiositat científi-ca, sinó que el seu modelat, I'es- tructura en buits que representa, actua com a trampa i magatzem de recursos que el fan objecte de la seva explotació i del seu inte- res econbmic, tant des del punt de vista de les reserves renova- bles (I'aigua) com pel que fa a les reserves no renovables (recursos minerals i hidrocarburs).

Tanmateix, cal considerar I'in- teres del carst des del punt de vista d'embassaments i de cap- tacions i salts superficials i sub- terranis, per a la producció d'e- nergia electrica i també de les ac- tivitats d'atracció turística a I'en- torn del seu relleu, hidrografia i cavitats subterranies.

El coneixement del medi carstic L'aproximació primera al carst, vist des de la seva originalitat, és que manté uns trets essencials en la toponimia del país carstic. La mateixa paraula "Karst", cor- rupció germanica de "Kras", esta relacionada amb el radical kar o kra pre-indoeuropeu que designa la roca nua. De la mateixa proce- dencia és la paraula celtica quer, que ha quedat fixada en la nostra toponimia: Queralt, Querforadat, Queralbs, Querós, etc., com tam- bé carreu (Serra de Carreu) o cai- rat (el pas del Cairat), o paraules com (sonoritzant la k) garriga o

Massís d'Arbas (Ariege, Franca), detall de les formes de dissolució superficial en les calcaries.

garrotxa, que designen tipus de més aviat pobres en aigües su- paisatges vegetals o extensions perficials: font Gran, font Ma- de roca nua i de mal passar, rela- jor, ... ; les seves rareses tempo- cionades directament amb el rals: font Falsa, les Mentiro- carst. ses, ... ; o el seu emplacament:

A aquestes característiques de paisatge excepcional, aspre i ro- cós, cal sumar les hidroldgiques, que tampoc no han passat desa- percebudes a les poblacions hu- manes empla~ades al país cars- tic o als seus límits, a I'entorn de les surgencies d'aigües. Així, s'han observat popularment uns funcionaments especials als quals sovint s'ha volgut donar ex- plicacions místiques: font del Mi- racle, font Santa, la Gloriosa ... Algunes altres vegades es limiten a descriure el tipus de broll: els Bullidors, les Bulloses, la Barbo- tera, les Barbotes ... ; I'excepcio- nalitat dels seus cabals en zones

font de les Coves, els caus, font de la Bauma, els Bassots, etc.

Des d'una perspectiva científi- ca, el carst, la seva hidrologia i el món subterrani, ha captat I'inte- res dels investigadors des de les acaballes del segle XIX i comen- cament del XX, sobretot a partir dels treballs dlE.A. Martel. Des de disciplines i punts de vista ben diferents, gebgrafs, geomorfb- legs, geblegs, espeleblegs i hi- drogeblegs han abordat I'estudi de les ciencies del carst.

El punt de vista més geografic o geomorfologic s'ha limitat a la descripció de les formes i a la in- vestigació dels factors que inter-

ESPAIS GENER - FEBRER 126

Page 4: El carst: originalitat física i importància econòmica

bolina del port de la Bonaigua (Val d'Aran), forma d'absorcio superficial.

venen en els processos de carsti- ficació (quantitat d'aigua, tempe- ratura, producció de CO,). La descripció, de vegades detallista, que han fet gedgrafs i geomorfd- legs del carst, I'ha dotat de gran quantitat de definicions de ter- mes paisatgístics (gorges, doli- nes, uvales, poljes, ponors, la- piaz, avencs, coves, etc.) i ha motivat diversos intents de siste- matitzar-los, perd sense superar concepcions rígidament fixistes, oblidant sovint que el control de les formes superficials és efec- tuat per I'aquifer, la seva unitat funcional i la jerarquia que im- posa. Aquesta aproximació geo- grafica ha conduyt a una classifi- cació climatica (carst mediterrani, tropical, de regions fredes, d'alta muntanya, etc.) sense considerar- hi alguns altres parametres. N'és

un exemple considerar I'exhube- rancia del carst en regions tropi- cals com a prdpia del clima, sen- se tenir en compte si es troba en una zona tectonicament activa, es a dir, amb un potencial de carstifi- cació constantment renovat.

El punt de vista espeleologic es troba for~osament limitat per la parcialitat de les observacions que es poden fer dins les cavitats accessibles a I'home. L'antropo- centrisme en que incorre un plan- tejament del carst des de I'únic punt de vista de I'exploració sub terrania porta a models simplis- tes, com el del riu subterrani i la negació de I'existencia de reser- ves en el carst, de Martel, o en la sobrevaloració dels factors geo- ldgics (estructura, litologia), obli- dant que el potencial de carstifi- cació no depen de la geologia i

que I'aigua no es belluga perque hi ha fissures o porositats, sinó perque hi ha un gradient hidraulic. En termes termodinamics diríem que la geologia és només un pa- rametre d'estat. Val a dir, perd, que sense aquest coneixement espeleologic no seria possible una representació realista del fe- nomen del carst, coneixement que invalida certes modelitza- cions matematiques tedriques.

El punt de vista hidrogeologic, pel seu caracter global, supera aquestes limitacions conceptuals, perqu6 parteix del paper essen- cial de la circulació hídrica i asse- nyala els mecanismes responsa- bles de la carstificació: els pro- cessos químics de dissolució de la roca i el motor que li dóna I'e- nergia necessaria (que en el carst classic és la gravetat). Perd, per a

ESPAIS GENER - FEBRER 127

Page 5: El carst: originalitat física i importància econòmica

flg. 1.- Model de caixa negra: ei carst es i'operador que fa passar la funció entrada, f(e) (precipitacions), a la funció sortlda, f(s) (cabal a les fonts).

Fig. 2.- Respostes característiques d'aqiífers carstics.

A: Amb zona saturada ben desenvolupada.

B: Amb zona saturada quasi inexistent.

(1) Hidrograma; (2) Correiograma (transformada de Fourier dei correiograma); (3) Relació entre cabal i temperatura (1); (4) Relació entre cabal i mineralització (M); (5) Relació

entre cabal i fauna (N: quantitat d'individus filtrats).

poder superar els obstacles epis- temolbgics anteriors, la hidrogeo- logia ha de partir de I'originalitat del carst com un aqüífer organit- zat i elaborar lleis i esquemes pro- pis, més enlla de la hidrogeologia classica que desconeix, fins i tot espeleolbgicament, el carst i que intenta d'aplicar la llei de Darcy en un medi tan heterogeni i orga- nitzat com és I'aquífer carstic.

La hidrogeologia del carst De les diverses possibilitats de recerca del carst, la perspectiva hidrogeolbgica és una de les

aproximacions més interessants i que més elements ha aportat aquests darrers anys per a la comprensió d'aquest medi.

L'interes i I'atenció sobre I'ac- ció fonamental de la circulació de I'aigua en la constitució dels carsts ha facilitat el desenvolupit ment de la hidrogeologia carstica en tant que disciplina. Alguns autors i treballs, actualment amb un valor histbric, són remarca- bles: Cvijic (1918), Davis (1930), Grund (1932), Lehmann (1932), Swinnerton (1932), Roades i Si- nacori (1941)' i Bretz (1942).

Una primera consideració es necessaria i fa referGncia al mo- del hidraulic escollit. General- ment, s'ha tractat el medi carstic com a analeg al porós, suposant una homogene'itat estadística si les dimensions de I'aquífer són prou grans. Les lleis emprades habitualment són les dels medis porosos, com la fenomenolbgica de Darcy. L'observació del medi carstic indica, perd, la inexactitud d'aquesta representació i la ina- dequació d'aquestes lleis.

La carstificació amb la creació de buits per dissolució fa que la

sigui relativament im~or tan t i aue s'hi assoleixin vaiors entre 100 i 1.000 darcys.

Dues concepcions s'originen segons com es consideri la dis- tribució d'aquesta permeabilitat. La primera estableix que hi ha una estructura regular de buits carstics i, la segona, que existeix una estructura jerarquitzada dels buits que introdueix el concepte d'organització.

Aquestes dues concepcions de la permeabilitat han configurat dues línies o tendencies en la investigació hidrogeolbgica actual del carst: I'aproximació estruc- tural i la funcional.

L'aproxirnacio estructural con- sidera que hi ha una estructura regular dels buits carstics i té un valor essencialment aplicat. Par- teix de I'assimilació del medi carstic al medi fissurat. Així el carst és considerat a una certa escala com un medi homogeni en el qual són aplicables les lleis fenomenolbgiques de la hidraulica (llei de Darcy), i és possible la modelització mitjanqant metodes numerics. S'hi introdueix el con- cepte d'equivalencia i el de medi continu equivalent. La utilització de les equacions classiques es fa possible mitjanqant parametres representatius de I'heterogene'itat del medi i el concepte de medi equivalent; d'aquesta manera, podem fer la simulació de I'aquí- fer. Els models establerts són de tipus malla, segons els quals I'aquifer es pot compartimentar en malles més elementals. Per a cada malla s'introdueixen: perme-

ESPAIS GENER - FEBRER 128

Page 6: El carst: originalitat física i importància econòmica

abilitat, cabal, condicions de po- tencials i condicions dels límits.

L'ínterés d'aquesta aproxima- ció s'ha constatat en la mode- lització de la font de la Vaucluse (Franca) i en el projecte de re- gularització de la font d'Areuse (Sui'ssa). Malgrat tot, hi ha una clara contradicció entre els mo- dels ficticis de I'aproximació es- tructural i les observacions de camp. D'aquí, doncs, les limita- cions d'aquesta aproximació poc respectuosa amb la realitat del medi i, en definitiva, amb la natu- ralesa del carst.

L'aproximació funcional con- sidera que hi ha una distribució irregular de buits, una estructura organitzada i jerarquitzada. Es parteix de la base de I'escola- ment subterrani per coneixer I'or- ganització del sistema aqüífer.

L'aproximació funcional amb els elements aportats per la sis- tematica es basa en el fet de considerar la globalitat dels esco- laments. L'estructura de drenatge constitueix, aleshores, una unitat de treball que s'escull per com- prendre I'estructura de I'aqüífer cirstic. Aquesta unitat es deno- mina sistema carstic i Mangin (1975) I'ha definida com "l'implu- vium i I'aqüífer a nivell del qual la circulació de I'aigua constitueix una unitat de drenatge". Aquesta definició interessa indistintament als sistemes monadics i binaris; en els sistemes monidics hi ha una identificació absoluta entre el concepte de sistema i el d'aquífer mentre que en els binaris aques- ta identificació no hi és: una part de la conca impermeable és dre- nada per I'aqüífer cirstic.

L'aqtilisi sistemica del carst, basant-se en la recerca del seu funcionament, permet la utilitza- ció de models de caixa negra (fig.l), en els quals la funció d'en- trada és constituida per les preci- pitacions (en realitat, per la infil- tració eficac), i la de sortida pels cabals a les surgencies del carst. Es a partir d'un plantejament plu- ridisciplinar que es fa 11an81isi de les respostes a escala de les fonts ctirstiques. Així s'estudien les respostes hidrodinamiques,

Precipitacb o aportació d'un altre slstema

I

i

I - - - - - Fonts del sistema carstlc

Fig. 3.- Model conceptual del sistema ccirstic (Magln, 1975).

Fig. 4.- Model realista del carst (Mangin, 1975).

(a) Surg6ncia; (b) Eix de drenatge; (c) Sistemes annexos; (d) Avenc obert sobre un sistema annex; (e) Perdua d'un riu superficial; (9 Aqüífer epiccirstic; (g) Terrenys no

carstics.

Fig. 5.- Model de flux mixt. Bloc dlagrama idealitzat a partir d'estudis amb monitoratge de sistemes ccirstics al P.N. Mammoth Cave (EUA). (Ewers and Quinlan, 1985).

' (línies de flux)

Page 7: El carst: originalitat física i importància econòmica

L'Unhala de Llat, Prdua important del sistema csirstlc que drena I'estany de Llat (Val d'Aran). S'observa el contacte dels materials calcaris amb I'lmpermeable I les restes de

morfologia meanddforme anteriors al desenvolupament de I'Unhala.

hidrogeotermlques, hidrogeoqui- miques (isotbpiques) i hldrobiol6 giques. El marc fisic on es realitza aquest treball pluridisciplinar és el carst experimental: és a dir, el sistema carstic degudament equi- pat -monitoritzat- per al segui- ment continuat dels diferents pa- rametres físico-químics. La fig. 2 sintetitza dues situacions de res- posta ben diferents: I'una, prdpia d'un sistema aqüífer amb zona inundada ben desenvolupada (A), i I'altra, de zona inundada gairebé inexistent o menyspreable (B).

Cova de Santa Elena. Segment mes profund del carst d1Ara¡ionera (vall de Bujaruelo, Pldneu central).

0 Roques '@les I metambrfiques precambrianes Tdrislc I JMssk I Cambrlri, Ordoviclri I Devonlri I Cretaci tBa M l w l ~ l p l r i I Terciari 1 Quatemad O Pennsylvhnla i Permia

Fig. 6.- Emplaqament geoldgic de Wlnd Cave, a les calcsiries paleozoiques del MlsslsslplB, Dakota, N A . (Bakalowlcz et al., 1987).

ESPNS GENER - FEBRER 130

Els treballs de Mangin i de I'e- quip pluridisciplinar del Laboratori Subterrani de Moulls (CNRS, Franca) representen una aproxi- mació sistemica i funcional al carst, que ha aportat un esquema de la constitució del sistema, en el qual es poden distingir les parts següents: I'impluvium no carstic, la zona d'inflitració i la zo- na saturada (figs. 3 i 4).

-L'impluvium no carstic corres- pon als escolaments superficials en terrenys impermeables.¡ que es drenen per I'aqüífer.

-La zona d'inflitracio amb dos tipus de circulació: I'una rapida, a través de discontinu'itats majors, de vegades veritables drens verti- cals, i I'altra, del tipus percolació, (de caracter difasic) a través de discontinuYtats menors. A més a més, en aquesta zona hi ha un subsistema amb funció de magat- zem i de reserves no menysprea bles: I'aqüífer epicarstic (fig. 4).

-La zona saturada, amb dos ti- pus d'estructures. Conductes molt transmissius i poc capaci- tius: els drens (fig. 4); i zones la- terals fent de magatzems, molt capacitives i, poc transmissives: els sistemes annexos.

Els sistemes annexos consti- tueixen les reserves de la zona inundada o saturada del carst i poden ser formats per cavitats de grans dimensions i gran capacitat d'emmagatzemament.

El concepte d'organització ha estat recollit, tanmateix, pels au- tors de I'escola anglosaxona que, amb els seus estudis empírics, han aportat un model de I'estruc-

Page 8: El carst: originalitat física i importància econòmica

tura del carst basada en dos ti- pus de permeabilitat: I'una, ex- pressada per I'escolament en conductes (Flux en conductes), conseqüencia de la carstificació, i I'altra, per I'escolament en dis- continultats menors (fissures, ...) no carstificades o poc carstifica- des (Flux difús). Tot un conjunt d'autors a partir de la recerca de I'evolució temporal de parametres físico-químics (Atkinson, 1977; Schuster and White, 1971) han definit una diversitat d'aqüífers segons el seu grau d'evolució: des dels de flux difús, passant pels de flux mixt, fins als de flux en conductes. Més moderna- ment, i, a partir de recerques ex- perimentals i del monitoratge de sistemes, Ewers i Quinlan (1985) han establert un model de siste ma de flux mixt que expressa to- tes dues permeabilitats (fig. 5).

L'aproximació funcional ha aportat interessants models con- ceptuals. Un modelatge quantita- tiu del sistema carstic és complex i cal introduir-hi nous elements per a plantejar-10. En aquest sen- tit, la teoria sobre la geometria fractal de la naturalesa de Man- delbrot ens obre un camp ple de possibilitats. Així, basant-se en la propietat d'homot6cia interna ca- racterística de la geometria de les xarxes carstiques, és possible I'aplicació de les fractals. Curl (1985), basant-se en aquestes propietats geometriques, va realit- zar una primera aplicació a I'estu- di de les xarxes endocarstiques.

El punt de vista sist6mic, ba- sant-se en les idees d'anilisi de sistemes dinamics (Nicolis and Nicolis, 1987), ha introdui't una concepció del carst com a estruc- tura organitzada, la qual esta reforcada per les idees de la ter- modinamica dels processos irre- versibles (Prigogine, 1974). Ana- litzat així, el carst apareix com a resultat de I'operació dels proces- sos de carstificació que transfor- men I'aqüífer carbonatat, origina riament fissurat i homogeni, en I'aqüífer carstic heterogeni i orga- nitzat. Aquest procés de transfor- mació i evolució suposa una disminució de I'entropia del siste- ma, que s'expressa en I'augment

d'ordre/organitzaciÓ de la seva estructura.

Els conceptes termodinBmics fan possible de considerar el carst des del punt de vista de I'energia responsable de la seva g6nesi i funcionament. Els exem- ples i consideracions que fins ara s'han realitzat es refereixen als carsts o sistemes carstics gravi- fics, és a dir, aquells en que el motor és la gravetat. En el mo- ment actual, perd, es poden con- siderar uns altres processos i unes altres energies. N'és una termoconvecció com a motor i mecanisme responsable dels carsts hidrotermals, com suc- ceeix en els exemples hongare- sos; també hi ha carsts hidroter- mals carbegasosos, en qué I'a- portació de CO,, d'origen profund, ha resultat determinant en el de- senvolupament de I'estructura carstica: aquest és el cas dels carsts de Black Hills als EUA, amb Jewel i Wind Cave de 118 i 70 km respectivament (figs. 6 i 7). En relació o no amb els carsts hidrotermals, existeixen els carsts suliúrics, formats a partir de I'aportació de SH, lliurat pels jaciments d'hidrocarburs; i, final- ment, cal assenyalar els carsts de potencial químic anomenats també, per alguns autors, de transgressió, representats pels carsts litorals desenvolupats a la zona d'aiguabarreig de les aigües continentals i marines, on hi ha condicions favorables a la carstifi- cació (dissolució) a causa de la infrasaturació en calcita (fig. 8).

Explotació dels recursos Des del punt de vista de I'explo- tació de recursos, el carst presen- ta un gran inter6s tant pel que fa als que són renovables com als no renovables.

L'estructura organitzada que constitueix el carst des de la conca d'alimentació fins a la zona d'emergencia presenta una di- versitat de morfologies i buits que pressuposen un magatzem potencial molt important.

En el pla hidroldgic -recursos renovables- el carBcter d'aqüífer

del carst fa possible la seva ex- plotació hidrogeoldgica. Els recur- sos-magatzem avaluats -sobretot basats en el concepte de volum dinamic- donen valors en .alguns sistemes entorn de 100 hm3 que n'expressen la importancia. Aquesta capacitat de magatzem del carst no és exclusiva de la zona inundada; la zona no sa- turada, essencialment a partir de la capacitat dels aqüífers superfi- cials o epicarst (figs. 3 i 4), és també important. El paper d'a- quests aqüífers superficials en la regulació (uns quants hm3) dels sistemes carstics és significativa, ja que retarda I'arribada de les aigües a les parts profundes.

El gran problema de I'explora- ció i I'explotació que és també el problema de la investigaciÓ/mo- delització- és con6ixer, a nivell de la zona inundada, I'emplacament dels subsistemes que fan la fun- ció de magatzem. D'aquí s'han derivat les nombroses dificultats d'exploració i explotació de I'aqüi- fer carstic que tants problemes ha originat a la hidrogeologia ope- rativa. La perspectiva que ofereix la teoria de les fractals de Man- delbrot de cara a la modelització del carst és, inqüestionablement, una porta oberta per a con6ixer amb precisió la ubicació dels sistemes annexos.

A nivell dels recursos no re- novables, és prou conegut el paper que I'estructura del carst - morfologia superficial i subterra- nia- realitza com a trampa de gran diversitat de mineralitzacions i també dels hidrocarburs.

Els treballs de Quinlan (1972) sistematitzen les diferents con- dicions de genesi de les mineralit- zacions en el medi carstic i es- tableixen una tipologia de jaci- ments. Són remarcables els jaci- ments en el medi carstic de plom, zenc i ferro a les mines de Lau- rium, de lignits i carbons a Pol& nia i de bauxites al sud de Franca i també a Catalunya.

La important estructura de buits fa que el carst constitueixi també un important magatzem d'hidrocarburs. Nombroses dis- continui'itats estratigrafiques -no

ESPAS GENER - FEBRER I 3 1

Page 9: El carst: originalitat física i importància econòmica

Visió &ria dei Forat dlAigualluts (A# Éssera), on se sumeixen les aigües superficials de les geleres de Barrancs i Aneto.

Surgencia dels Güellsde Jueu. Les aigües infiltrades a I'Alt Essera (vessant meditenani), provinents de la part

septentrional del massís de la Maiadeta, emergeixen 3,5 km més al NE, a la

cawalera de I'Artiga de Lin (Val d'Aran), i constitueixen les fonts més altes i '

cabaloses de la Garona.

Fig. 7.- Xarxa endocarstica de Wind Cave, amb 70 km de conductes

coneguis. (Bakalowicz et al., 1987).

Yucatan Xel Ha Mar Ca&

amb cakita

i ig. 8.- Model de carst de potencial químic a la zona de baneja d'aigües continentals i marines a Yucatan. (Back et al., 1984).

conformitats- constitu'ides per su- perfícies carstificades, correspo- nents a la part superficial del carst amb depressions, rasclers, etc., poden tenir un paper o una funció de magatzem. Cal conside- rar també, a la part superficial del carst, el rol de I'epicarst. I, dbviament, les estructures prd- pies de la zona inundada del carst -sistemes annexos- que constitueixen un magatzem de gran importancia. Els exemples més coneguts d'hidrocarburs en trampa carstica els tenim a I'URSS, a Rospo Mare (Italia), a Aquitania (Fran~a), al litoral catala (plataforma continental) i, a mar obert, a la Punta Indiana (Congo).

lm licacions en I'obra pu E lica i el medi ambient Hi ha nombrosos aspectes d'inte- res en relació amb I'explotació de I'aqüifer carstic: vulnerabilitat i qualitat de les aigües, sobre- explotació, captació i regularitza- ció de fons i establiment de cri- teris per a 1'emplar;ament de les captacions verticals. Per& sobre- tot, la implicació del medi carstic pot ser molt important en túnels i embassaments en país calcari. Així, nombrosos exemples d'em- bassaments (Therond, 1 9 7 3 ) presenten problemes de fuites re- lacionats amb sistemes carstics en funcionament, o bé, amb la re- activació de paleocarsts. L'em- bassament de Canelles de Riba gorcana amb 8 m3/s de fuites, el de Montejaque al Gaduares amb 4 m3/s, el de Sainte Croix, a Fran- Ca, amb 1 m3/s i el de Karaoun, al Líban, amb 0,3 mm3/s, consti- tueixen alguns exemples d'aques- ta problematica.

En algunes arees el carst és un factor de risc geoldgic que origina enfonsaments i colapses en superfície: per fluctuació del nivell piezometric, per sobreex- plotació, o bé pel tipus de mate- rials carstificats, particularment quan aquests són gruixos. Aquests tipus de situacions es coneixen be a les arees de Ba- nyoles i Sanaüja, a Catalunya, i també a Yucatan i a Florida, a la costa est de I'America del Nord.

ESPAIS GENER - FEBRER 132

Page 10: El carst: originalitat física i importància econòmica

Els paisos que s'han anat conscienciejant del patrimoni natural i cultural i del recurs eco- nbmico-turístic que representen les seves arees carstiques, han desenvolupat mesures de protec- ció del medi carstic. Extenses zo- nes carstiques han estat declara- des parcs naturals, i algunes co- ves han estat catalogades com a monuments naturals, fent evident que el concepte d'habilitació turís- tica va lligat necessariament al de la protecció del medi.

El Departament de Protecció, Comissió per a la Protecció, I'Ex- plotació i el Turisme de la UIS (Unió Internacional d'Espeologia) ha assessorat i ha intervingut en multitud de casos com a organis- me no governamental proper a la UNESCO. Darrerament ha fet la proposta, conjuntament amb el govern iugoslau, d'inscriure a la llista del Patrimoni Natural i Cul- tural de la UNESCO Skocjanske Jame i la regió patronímica del carst, el classic kras dinaric.

Perspectives actuals És evident que el carst es un me- di d'estructura molt complex que necessita, a nivell d'exploració, explotació i gestió, incorporar nous elements distints dels me- dis hidrologies granulars classics.

La monitorització i el control de carsts experimentals, I'analisi de sistemes i les possibilitats que ofereixen les fractals en la pers- pectiva de la modelització, són els elements claus per a I'avanq actual en el coneixement i gestió en el medi cbstic. Perd, per a fer possible aquest avanq, s'han de posar a I'abast els mitjans neces- saris com s'ha fet en alguns pa- i'sos, com Franqa o els EUA.

A Catalunya, encara esta per fer un treball intensiu d'investiga- ció basica i aplicada a les dife- rents arees carstiques. Els anys 80 el Servei Geolbgic de Catalu- nya ha obert, en aquest sentit, un camí a partir de I'estudi experi- mental fet a I'area de surgencies de Rellinars, recerca que ha tin- gut continuytat a diverses arees conglomeratiques com Montser- rat, la Serra de Lleras (Pallars) o

I'Espluga de Francolí, i, recent- ment, en carsts pirinencs de gran funcionalitat i interes, com ara els de la Vall d'Aran (Güells de Jueu, en especial) i els de I'alt Llobre- gat i la Cerdanya (Fonts del Llo- bregat, la Dou de Bastareny, Tú- nel del Cadi, Fou de Bor, etc.

L'extensió i importancia del carst a Catalunya i les singulari- tats litologiques que presenta (carsts en conglomerats, gresos, guixos i sals), reclamen una deci- dida acció de gestió i de protec- ció. Aquesta acció presenta inci- dencies d'ordre tecnic, economic i, obviament, polític, que van des de I'explotació racional dels recur- sos (en especial dels aqüífers) i la protecció de la qualitat de les seves aigües, fins a problemes mes globals lligats a la política ambiental i territorial que, evitant tot all6 de nefast que ha repre- sentat I'impacte produyt sobre el Garraf (paradigma de la destruc- ció del medi carstic, malgrat el seu caracter de parc natural, per una altra banda molt poc homo- logable), s'interessin per la pre- servació de les arees carstiques de Catalunya i les ordenin com a ambits d'ús i de descoberta.

A. F. JM. C. C

and conduit flow in limestone terain &? the Mendip Hills, Soqpg[/g (g.42 BrLain). J. Hidrol. 35. *&wd F&+ &%\OASI

BAKALOWICZ, M.J., MANGIN, A., (1980g L'aquifere karstique. Sa definition, ses" caracter!stiques et son identificatio$ Mem. h. ser. Soc. geol. France. núm. l&

BAKALOWICZ, M., FORD, D.C., MILL J.E., PALMER, A.N. and PALMER, (1987).- Thermal genesis of dissolut caves in the Blach Kills, South Dako Geological Society of America Bulleti 99.

CU~L, n.L. ,198 and geometrics Geology. vol. 18, núm. 1. ?%%@

&&F%. %..

EWERS and QUINIAN (1985) - GroZln water flow in Limestone terroines: st& tegy nationale and proc liable, efficient monitoring ter quality in karst areas. posium and exposition of ration ground water monr bus, Ohio.

FREIXES, A. (lYtl6).- t l carst conglo ratic experimental de Rellinars: un en cament sistemic i hidrogeoldgic en recerca del medi carstic. Public. Sym sium lnternational on karst in cla Rocks. Barcelona.

MANDELBROT, B. \r=oa,.- rsc rracc

geometry of nature. W.H. Freeman a Company, New York.

MANGIN, A. (1975).- Conrrrourron 1'8tude hidrodinamique des aquifen karstiques. These Doct., in Ann. Spel6 20,3, 29,4,30,1.

NICOLIS, C. and NICOLIS, G. (1987 Irreversible Phenomena and Dvnamic Systems Analysis in ~eosciences. Nz Asi Series.

PRIGOGINE, 1. (1974); Introduccibn a TermodinBrnica de 10s procesos irreve sibles. Selecciones científicas. Madrid

QUINIAN, J.F. (1972).- karstfelated r neral deposits and possible criteria for the recognition of paleokarsts: A review of preservable characteristics of Holo- cene and older karst terraines. 24 th IGC Section 6. Stratigraphy.

SCHUSTER, E.T. and WHITE, W (1971).- Seasonal fluctuations in chemistry of Limestone springs: a p sible rneans for characterizing carbo te aquifers. J. Hydrol., 16.

THEROND, R. (1973).- Recherche I'estancheit6 des Iacs de Barrage

ESPAIS GENER - FEBRER 1 33