El tercer dels grans grups de dialectes del català oriental, és el balear. 

Aquest  dialecte  es  parla  a  les  Illes  Balears.  Els  subdialectes  que  la  formen  són  el mallorquí, el menorquí i l’eivissenc.  

 

Vocalisme tònic 

Pronunciació  de  la  vocal  neutra,  tònica, en “e” oberta. 

Taulata (tauleta)

En  els  grups  de  verb+pronom  feble, l’accent  recau  generalment  sobre  el pronom 

Kompran’na (comprar‐ne) 

 

Vocalisme àton 

Eliminació  de  la  “a”  en  les  paraules esdrúixoles acabades en “ia” 

Glori (glòria)

Reducció dels grups “gua” i “qua” a “go” i “o”, en qualsevol posició 

 

 

Consonantisme 

S’hi esdevé la iodització tradicional

No hi ha  ieisme (excepte en habitants de la Palma de Mallorca) 

Es distingeix la “b” de la “v” 

La  consonant  vibrant  simple  només  es pronuncia en pocs mots 

En  el  mallorquí  i  menorquí  es  donen molts casos d’assimilació consonàntica 

Cam moix (cap moix)

 

 

 

 

En el català balear hi podem distingir: 

 

El mallorquí, que és la varietat que es parla a Mallorca. 

 

Gran obertura de “e” i “o” obertes.

la  reintroducció en  certes  condicions, de [e] tancada en lloc de [e] 

penar (pená)

distinció fonemàtica b/v  Ball, vall

 

desaparició de ‐s‐ [z]  Camia (camisa), guiar (guisar) 

 

 

El menorquí, modalitat del català parlat a Menorca.  

 

pas sistemàtic de “o” àtona a “u” Trunà (tronar)

Estabilitat de  la “‐a” dels esdrúixols en “‐ia” 

Epèntesi de la “d” en els grups “n’r” Genre (gendre)

Articulació de la “r” final molt reforçada Corr (cor)

grau zero de iodització  Paa (paella), cea (cella)

 

 

Com a últim subgrup del català balear trobem el Eivissenc, parlat a  les  illes d’Eivissa  i Formentera.  

 

Tancament de la “o” àtona en “u”

Reducció de  la  “a”  i    la  “e”  àtones  al  so “e” 

 

Per últim, ens  trobem amb  l’Alguerès. És una  varietat del  català, parlada  a  l'Alguer, ciutat de Sardenya. 

 

Neutralitza les "o" i "u" àtones en “u”  Portal (pultal), Los (lus) La “r” final emmudeix  Anà (anar) fugí (fugir) Rotacisme (influència sarda).   Mutació de “d” i “l” intervocàliques a “r”  Ascòra (escola) El∙lisió de “e” i “a” àtones inicials després de la preposició “de” 

De ná (d’anar), de scòra (d’escola)