EL CATALANISME POLÍTIC (1833-1931)lleidaparticipa.cat/public/474/file/història/hª_espanya/temes... · La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa

EL CATALANISME POLÍTIC (1833-1931)

NacionalismesNacionalismes perifèricsperifèrics

En regions amb una llengua, tradició cultural i Història pròpia: Catalunya, Pais Basc, Galícia

El Segle XIX. Primer com a moviment cultural i després polític.Influència del romanticismoe alemany

On apareixen?

Quan neixen?

Per què sorgeixen?Com a reacció al liberalisme centralista i unificador del segle XIX.Després de la crisi del 98, els nacionalismes perifèrics proposen regenerar Espanya amb una nova concepció d’Estat

Per què sorgeixen?

El Sistema El Sistema PolíticPolític CanovistaCanovistaaconsegueixaconsegueix l’estabilitatl’estabilitat, , peròperò deixadeixa forafora aa

CarlistesCarlistesRepublicansRepublicansObrerismeObrerismeNacionalismeNacionalisme

Elements del Sistema polític de la Restauració (187 5 – 1902)

Monarquia Constitució 1876

Partits dinàstics

Conservador (Cánovas) Liberal (Sagasta)Torn pacíficPacte de El Pardo

Alfonso XIIRegent Mª Cristina

Frau electoralEncasillat, caciquisme, tupinada,...

Fora del sistema

CarlistesRepublicans NACIONALISMEObrerisme

INICIS DEL CATALANISMELA RENAIXENÇA (Catalanisme cultural)

Moviment intel·lectual, literari i apolític basat en la recuperació dels senyals d’identitat, cultura i llengua catalana

Jocs florals de BarcelonaRenaixença conservadora

Partidaris d’un català arcaitzant

Jacint Verdaguer és un dels escriptors més importants de la literatura catalana i precursor del naixement de la Llengua catalana moderna. Beu d’ambdues fonts

Renaixença popular i republicana Defensa

”el català que ara es parla”

1.- Es desvetlla una consciència nacional1.- Es desvetlla una consciència nacional

La Renaixença La Cultura popular

Romanticisme Teatre, cant coral, premsa

Oda a la Pàtria de Carles AribauOda a la Pàtria de Carles Aribau

(1833, identifica poble, llengua i 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme

pàtria)Jocs florals , 1859Jocs florals , 1859

Romanticisme (XIX)Romanticisme (XIX)

Arrels del passat nacional

Folklore, llengua

Llibertat nacional del poble

Nacionalisme culturalNacionalisme cultural

3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX)3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX)

Federalisme

Valentí AlmirallValentí AlmirallDiari Català

“Lo catalanisme” (1886)“Lo catalanisme” (1886)

La lluita contra el centralisme i la uniformització : carlisme i federalisme

Després de convocar el Ir Congréscatalanista

El catalanisme conservador

UNIÓ CATALANISTA (1891)

1885 El Memorial de Greuges1885 El Memorial de Greuges

1892 Les Bases de Manresa1892 Les Bases de Manresa

Centre Català (1882)

IIn Congrés catalanista (1882)

Lliga de Catalunyaescissió(Àngel Guimerà)

Missatge a la Regent , 1888 (reivindicacions autonòmiques)Missatge a la Regent , 1888 (reivindicacions autonòmiques)

catalanista crea el

PRIMERES FORMULACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISMEPRIMERES FORMULACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISME

Valentí Almirall, primer líder del catalanisme polític

“presentación del “Memorial de Agravios” a Alfonso XIIIValentí Almirall

3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX)3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX)

Federalisme El catalanisme conservador

Valentí AlmirallValentí Almirall Església catalanistaEsglésia catalanista

Josep Torres i BagesDiari Català“Lo catalanisme” (1886)“Lo catalanisme” (1886) “La Tradició Catalana” (1890)

(“Catalunya serà cristiana o no serà”)La Veu de Montserrat (revista catòlica)

La lluita contra el centralisme i la uniformització : carlisme i federalisme

Després de convocar el Ir Congréscatalanista

UNIÓ CATALANISTA (1891)

1885 El Memorial de Greuges1885 El Memorial de Greuges

1892 Les Bases de Manresa1892 Les Bases de Manresa

2

Centre Català (1882)

IIn Congrés catalanista (1882)

Lliga de Catalunyaescissió(Àngel Guimerà)

Missatge a la Regent , 1888 (reivindicacions autonòmiques)Missatge a la Regent , 1888 (reivindicacions autonòmiques)

La Veu de Montserrat (revista catòlica)catalanista crea el

ENRIC PRAT DE LA RIBA

UNIÓCATALANISTA

Prat de la Riba funda la Unió Catalanista (1891), d’ideologia conservadora i catòlica.

Aproba les Bases de Manresa, programa on es reclama l’autogovern i una divisió de competències entre l’Estat Espanyol i Catalunya.Proclama l’oficialitat de la llengua catalana. No són separatistes

Candidatura dels Quatre presidents

Els quatre presidents van ser el grup de personalit ats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regional ista a les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.Eren:. -Bartomeu Robert, exalcalde i expresident de la S ocietat Econòmica Barcelonina d'Amics del País

.-Albert Rusinyol, expresident del Foment del Treba ll Industrial

.- Lluís Domènech i Montaner expresident de l’Ateneu de Barcelona

.- Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX)4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX)

L’hegemonia dels conservadors(1901-1923)

La Lliga Regionalista (1901)La Lliga Regionalista (1901)

Burgesia industrial

Enric Prat de la Riba, “El nacionalisme català”“El nacionalisme català”

Candidatura dels 4 presidents(1901)Candidatura dels 4 presidents(1901)

LA LLIGA REGIONALISTA (1901)Francesc Cambó com a dirigent i

Prat de la Riba com a ideòlegCatalanisme moderat i conservador

Després del desastre del 98, Regeneracionisme

OBJETIUS PRINCIPALS

Autonomia política per a

Francesc Cambó

Cambó en un mitin

La política pragmàtica de la Lliga combina la sensibilitat nacionalista i la decissió d’intervenció en el govern espanyol

Autonomia política per a Catalunya dins d’Espanya

Defensa dels interessos dels industrials catalans. Proteccionisme econòmic


L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) La Lliga Regionalista (1901)La Lliga Regionalista (1901)

Burgesia industrial

Enric Prat de la Riba, 1905 Victòria electoral de la Lliga

Regionalista

1906 Llei de Jurisdiccions

“El nacionalisme català”“El nacionalisme català”

Mancomunitat de Catalunya (1914 -1925)

Assalt militar a Cu-Cut! I La Veu de Catalunya

3

El catalanisme d’Esquerres

ERC (1931-1936)ERC (1931-1936)


1907 Solidaritat Catalana1908(èxit electoral,)


Francesc MaciàFrancesc Macià

Partit Republicà Català (1917)

Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys

Acció catalana (1922)

1922 Creació d’Estat Català

Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-)

Escissió de la LLiga

Jaume Bofill, Manuel Carrasco i Formiguera

L’any 1918, campanya per l’autonomia de Francesc ca mbóL’any 1918, campanya per l’autonomia de Francesc ca mbó

NACIONALISMO VASCO

Sabino Arana

Sabino Arana Goiri formuló los fundamentos ideológicos del Nacionalismo vasco

Independencia y creación de un Estado Vasco (Euskadi) en el que se incluyera seis territorios, 4 españoles (Vizcaya, Guipúzcoa, Álava, Navarra) y 3 franceses (Lapurdi, Benafarroa y Zuberoa)

Radicalismo antiespañol y “Euskaldunización” de la sociedad vascaExaltación de la etnia vasca. Mantenimiento de la pureza racialConservadurismo ideológicoIntegrismo religioso católico

Proyecto Ikurriña de Arana

En los últimos años de su vida, Arana moderó su discurso, abandonando los postulados independentistas

¿Qué factores inciden en el nacimiento del Nacionalismo VascoAbolición de los fueros por Cánovas, su recuperación es objetivo primordialLa fuerte inmigración que provocó la industrialización

Sabino AranaFundador del PNV, 1894

OTROS REGIONALISMOSFueron más tardíos y de menor importancia

REGIONALISMO GALLEGOO Rexurdimiento. Redescubrimiento literario de la lengua y cultura gallegaMovimiento político minoritario.Alfredo Brañas

REGIONALISMO ANDALUZSurge en torno a la figura de Blas InfanteEl sentimiento andalucista estaba ligado a la reivindicación de la figura del jornalero, la tierra como identidad del pueblo andaluz y la distribución equitativa de la misma

REGIONALISMO VALENCIANOFenómeno minoritario y tardío

M. M. G.

El escudo de Andalucía, Asamblea de Ronda 1918Hércules, entre dos columnas (fuerza eternamente joven del espíritu, domando la fuerza instintiva de los estímulos animales, representado por los dos leones) orlado por el tema “Andalucía por sí, para España y la Humanidad,Sobre el escudo, cerrándolo en arco de medio punto figuran las palabras “Dominator Hercules Fundator

La bandera de Andalucía , Asamblea de Ronda 1918El color verde por el estandarte de la dinastía omeya / Campiñas andaluzasEl blanco fue introducido por los almohades en el 1146 / Caseríos andaluces

´Blas Infante

Símbolos Andalucía, proyectados por Blas Infante y aprobadosen la Asamblea de Ronda de 1918

La letra del himno de Andalucía por Blas Infante y José Castillo, 1933

La bandera blanca y verdeVuelve tras siglos de guerra,

A decir paz y esperanza,Bajo el sol de nuestra tierra.

¡Andaluces levantaos!¡Pedid tierra y libertad!

¡Sean por Andalucía libre,España y la Humanidad!

Los andaluces queremosVolver a ser lo que fuimos

Hombres de luz, que a los hombres,Alma de hombres les dimos.

¡Andaluces levantaos!¡Pedid tierra y libertad!

¡Sean por Andalucía libre,España y la Humanidad

Símbolo genérico contiene sintéticamente los elementos definitorios del escudo:Bandera y Hércules (triángulo que como una brújula apunta hacia el norte, Andalucía en progreso y sin renunciar al pasado)

BLAS INFANTEMálaga,1885 – Sevilla,1936

La vida de Blas Infante está ligada a la lucha por la autonomía de Andalucía y su resurgimiento socioeconómico..Su libro, Ideal andaluz, es la obra clave del andalucismo Su obra refleja la toma de conciencia de los problemas andaluces, Su libro, Ideal andaluz, es la obra clave del andalucismo Su obra refleja la toma de conciencia de los problemas andaluces, especialmente la cuestión agraria.

En las Asambleas Andalucistas de Ronda (1918) proyecta la Bandera y el Escudo de Andalucía. En 1919 Redacta y firma el Manifiesto de Córdoba que defiende la nacionalidad andaluza, la igualdad de la mujer, la reforma agraria y la organización de España como estado confederal.



Burgesia industrial


Regionalista





3


ERC (1931-1936)ERC (1931-1936)















Burgesia industrial


Regionalista





3


ERC (1931-1936)ERC (1931-1936)














En el primer terç del XX, domini del catalanisme co nservador

4.1.- L’hegemonia dels conservadors (1901-1923)

Burgesia industrial

Articulen els seus interessosa través de

La Lliga Regionalista (1901)

Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch

pretenen

- Reformar la Restauració des de dins- Autonomia política i administrativa per a Catalunya- Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral

Amb el domini de

Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (èxit electoral, 1907)

Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” i es generalitza el terme “nacionalisme igual a catalanisme polític”

- Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral

Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923

1905 Victòria electoral de la Lliga RegionalistaAssalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya

1906 Llei de Jurisdiccions (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil)

provoca

provoca

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Projecte de Mancomunitats (Canalejas, 1912)Aprovada l’any 1913 pel govern conservador de Dato

Agrupació de les quatre diputacions de Catalunya

Enric Prat de la Riba en fou el primer president (1 914-1917)El seguí Josep Puig i Cadafalch (1917-1923)

Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera (1923-25)

Abolida el 1925 per Primo de RiveraLa MancomunitatLa Mancomunitat

Institucions L’obraL’obra

Enric Prat de la Riba

Institucions

-Presidència- Govern-Assemblea General

L’obraL’obra

Construcció d’infraestructures (Xarxa viària, telefonia..)

Assistència social (Casa de la maternitat...)

Obra cultural Normalització lingüística (català, Institut Estudis catalans)Biblioteca Nacional de Catalunya

Servei de Conservació i Catalogació de MonumentsInversió en investigació

ReformaEducativa

Escola d’Estiu per a mestres, Escola Industrial, in fermeres, Bells Oficis, Biblioteconomia etc.Modernització i dignificació de l’escola

La qüestió del català

Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid Concedeix una certa autonomia administrativa (1914)

Es crea la

Mancomunitat de Catalunya

Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba

Unió de les quatre diputacions provincialsPriomera experiència d’autogovern administratiu

Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923)

- Anul·la la Mancomunitat- Persecució del catalanisme- Fort esperit nacionalista espanyol

ESQUEMA DE L’EVOLUCIÓ DELS GRUPS POLÍTICS A CATALUN YA

PSOE

RepublicansFederals

-1868-Grup

V. Almirall

La Renaixença-1871-

Centre Català-1882-

Centre Escolar Catalanista-1886-Lliga de

Catalunya-1887-

-1895-Unió Catalanista

-1891-

-1895-Junta Regional d’Adhesions

Polavieja -1898-

Centre NacionalCatalà-1899-

UnióRegionalista

-1899-

Lliga Regionalista-1901-

Centre NacionalistaRepublicà

-1906-

El Poble Català-1906-

RepublicansLerrouxistes

-1903-

La Veu de Catalunya-1899-

PSOE

RepublicansFederals

-1868-


Grups SolidarisS O L I D A R I T A T C A T A L A N A ( 1906-1909)

RepublicansLerrouxistes

-1903-Centre Nacionalista

Republicà-1906-

Unió Catalanista-1891-

Unió Federal NacionalistaRepublicana -1910-

Bloc Republicà Autonomista-1915-

Pacte de SantGervasi -1914-

Partit Republicà Català-1917- Federació Democràtica

Nacionalista -1919-

Estat Català-1922-

Conferència Nacional Catalana-1922-

Acció Catalana-1922-

Unió Socialistade Catalunya

-1923-

Partits de centre Partits de dreta

Acció Catalana + Acció Republicana-1922- -1930-

Partit Catalanista Republicà-1931-


Un ió Democràticade Catalunya

-1931-

Lliga Catalana-1933-Rovira i Virgili

a ERC -1932-

Bofilla Lliga Catalana -1933-

Acció Popular Catalana(CEDA) -1934-

Estat Català -1936-

4.2.- El catalanisme d’Esquerres4.2.- El catalanisme d’Esquerres

Tendències d’esquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític)

Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demogògic

Unió Federal Nacionalista Republicana (1910)

El pacte de Sant Gervasi(1914) és un intent fracasat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra

realitzen

Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme frac asen




Hem d’esperar els nacionalistes de Francesc Macià

1922Creació d’Estat Català Independentista


Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Es convertirà

1931

Annexos

Què va facilitar el desvetllament d’una identitat col·lectiva catalana?

Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política inacional dels pobles i la valoració de la llenguaautòctona com una de les expressions més genuïnesd’un poble el que facilità el desvetllament d’unaidentitat col·lectiva catalana i l’adopció del català

Fou l’esperit d’exaltació de la llibertat política inacional dels pobles i la valoració de la llenguaautòctona com una de les expressions més genuïnesd’un poble el que facilità el desvetllament d’unaidentitat col·lectiva catalana i l’adopció del catalàidentitat col·lectiva catalana i l’adopció del catalàcom a llengua literària, en comptes del castellà.identitat col·lectiva catalana i l’adopció del catalàcom a llengua literària, en comptes del castellà.

10

Quines són les bases ideològiques del Romanticisme?

Les bases ideològiques del Romanticisme que incidirenprofundament en els representants de la Renaixençaforen: l’exaltació de la llibertat política i nacional delspobles, que com a individus col·lectius estan dotats depeculiaritats i diferències; la valoració del patrimonipopular i folklòric i, sobretot, de la llengua, com a elementsdiferencials d’una nació, i la recerca en el passat de les

Les bases ideològiques del Romanticisme que incidirenprofundament en els representants de la Renaixençaforen: l’exaltació de la llibertat política i nacional delspobles, que com a individus col·lectius estan dotats depeculiaritats i diferències; la valoració del patrimonipopular i folklòric i, sobretot, de la llengua, com a elementsdiferencials d’una nació, i la recerca en el passat de lesdiferencials d’una nació, i la recerca en el passat de lesarrels nacionals, que s’idealitzen.diferencials d’una nació, i la recerca en el passat de lesarrels nacionals, que s’idealitzen.

Modernisme i nacionalisme

La generació literària del Modernisme de final de seglehavia deixat enrere el regionalisme renaixentista dialogantamb la cultura espanyola, per aspirar a tenir una culturacatalana, és a dir, una cultura nacional, amb Barcelona percapital, i per això s’havia difós un afany de contactes ambEuropa, lligat a una ruptura de la dependència culturalrespecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altra

La generació literària del Modernisme de final de seglehavia deixat enrere el regionalisme renaixentista dialogantamb la cultura espanyola, per aspirar a tenir una culturacatalana, és a dir, una cultura nacional, amb Barcelona percapital, i per això s’havia difós un afany de contactes ambEuropa, lligat a una ruptura de la dependència culturalrespecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altrarespecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altrasolució, per a Catalunya, que la d’europeïtzar-se, “tallantmés o menys lentament la corda que la lligava a la Morta”.L’autonomia cultural no es podia aconseguir sense lapolítica. Modernisme i nacionalisme anaven plegats.

Balcells, A., Història del nacionalisme català. Editat per la Generalitat deCatalunya. Barcelona, 1997.

respecte d’Espanya. Joan Maragall no veia una altrasolució, per a Catalunya, que la d’europeïtzar-se, “tallantmés o menys lentament la corda que la lligava a la Morta”.L’autonomia cultural no es podia aconseguir sense lapolítica. Modernisme i nacionalisme anaven plegats.

Balcells, A., Història del nacionalisme català. Editat per la Generalitat deCatalunya. Barcelona, 1997.

Valentí Almirall

“Lo catalanisme”“Lo catalanisme”

“Lo sistema federatiu se basa en la varietat. Proclama l’autonomia de les diverses entitats que constitueixen la nació i les deixa en llibertat quasi complerta per organitzar-se...Per això, los que vivim en Catalunya, sabent que aquí tenim per a ser federals motius especialissims que no tenen les demés províncies, som catalanistes. Los catalans, per causes històriques i raons de caràcter, tenim molt esperit regionalista o provincialista; i com que raons de caràcter, tenim molt esperit regionalista o provincialista; i com que aquest esperit és la base més sòlida per a la federació, l’alentem i el fomentem amb el nom de catalanisme.

Lo catalanisme, doncs, no és altra cosa que el federalisme positiu i pràctic aplicat a Catalunya...A Espanya hi ha dues tendències ben marcades i distintes: la tendència central o castellana, que ens porta al’absorció, al predomini, a la imposició; la tendència de les regions del llevant, araneso-catalana, ens porta a l’expansió, a la llibertat, a l’autonomia.”

Article de Valentí Almirall al Diari Català, 22 de maig de 1881

1885 El Memorial de Greuges1885 El Memorial de GreugesLliurat a Alfons XII Elaborat pel Centre Ca talà“Memoria en defensa de los intereses materiales y m orales de Cataluña”

" Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parec ido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de Austria-Hungría y Alemani a, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los días d e nuestra grandeza."Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catala nes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo no s causa."Señor . se nos arrebató nuestro sistema administra tivo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, pr imero porel sistema castellano, y hoy por una copia imperfec ta y viciosa del sistema francés."No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones

Text del document Resposta d’Alfons XII

4

"No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares : desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas vec es, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, n i éstos entienden a los jueces." Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiemp o que viene amenazándose, y hoy se intenta con empeño destruir, o cuando menos adulter ar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas gen eraciones suceden a otras generaciones.A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuest ros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcan zado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra.

Idees principals

Bases per a la Constitució Regional Catalana

Base segona . En la part dogmàtica de la Constitució Regional C atalana es mantindrà el temperament expansiu de la nostra legi slació antiga (...).

Base tercera . La llengua catalana serà l’única que, amb caràcte r oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta re gió amb el Poder central.

Base quarta . Sols els catalans, ja ho siguin de naixença, ja p er virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya càrre cs públics (...).

Idees principals

Base sisena . Catalunya serà l’única sobirana de son govern int erior. Per lo tant, dictarà lliurement ses lleis orgàniques; cuid arà de sa legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l’ establiment i percepció d’impostos; de l’encunyació de moneda (...).

Base setena. El Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots els anys en època determinada i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots els caps de c asa agrupats en classes fundades en el treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant la corresponent organització gremial en el que possible sigui.

Més informacióMés informació

Bases de ManresaNom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea. En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista , amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu . El poder central s'havia d'organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d'estat i en una assemblea de representants regionals. El poder executiu havia d'ésser format per cinc ministeris o secretaries, i el poder judicial suprem havia d'ésser un tribunal suprem regional, que podria exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder exigir la responsabilitat als funcionaris del poder executiu. Les Bases dedicades al poder regional eren força genèriques, però, en tot cas, la legislació antiga havia d'ésser mantinguda , desenvolupada i reformada: la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial a Catalunya i en les relacions entre aquesta i el poder central; a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics ; la divisió territorial era basada en la comarca natura l i el municipi. Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu go vern interior . L'organització política de Catalunya havia de consistir en unes corts, que s'havien de reunir cada any, en llocs diferents, i havien d'ésser formades per sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç . Les corts havien de nomenar cinc o set alts funcionaris que havien d'exercir el poder executiu de l'administració regional. Hom havia de restablir l'antiga audiència de Catalunya , on s'havien de pronunciar en darrera instància tota mena de plets i causes.

Enric Prat de la Riba

“La nacionalitat catalana”“La nacionalitat catalana”

“A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintèt ica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...)Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és l a reivindicació d’un Estat català, en unió federativa amb els Estat s de les altres nacionalitats d’Espanya. (...)nacionalitats d’Espanya. (...)Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la pe rsonalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortit s per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’aut onomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la cons titució de potències mundials, es resolen en una fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola.

Prat de la Riba, E.,La nacionalitat catalana (1906)

La nació catalana és un poble sotmès contra la seva voluntat. Vençut en 1714 per la força dels exèrcits espanyol i francès, deixà d’existir com a Estat. Fa més de cinquanta anys que reclama al domi nador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governs d’Espanya, tant si escolten com si no, continuen mantenint Catalunya esclava.Per deslliurar Catalunya, les raons no serveixen de res; s’ha de crear un exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; é s la història d’Espanya


exèrcit. (...) És l’enemic mateix que ens obliga; é s la història d’Espanya que ens diu que la llibertat de llurs pobles oprimi ts s’aconsegueix únicament per la violència; és la sordesa, la negat iva contínua, el mal voler, l’esperit dominador, en fi, dels espanyols q ue els priva de concebre el món d’altra manera que com un conjunt de pobles dominadors i pobles dominats.El concepte de Llibertat i de Justícia per atots el s pobles de la terra, que és en la ment i en la voluntat dels catalans, no exist eix entre els espanyols. (...)

Macià, F., article a l’Estat Català , num. 1, 15-XI-1922Macià, F., article a l’Estat Català , num. 1, 15-XI-1922

Doc. 2 (Oda a la Pàtria)Doc. 2 (Oda a la Pàtria)

Primer poema en identificar Pàtria i llengua (segon s els ideals romàntics)Afirmant l’existència d’una identitat col·lectiva d iferenciada

Doc. 3 (Rubió i Ors)Doc. 3 (Rubió i Ors)

Reivindicació d’una llengua catalana literària i am b prestigi social

Situats en l’època de la Renaixença

Doc. 7 (Fontana)Doc. 7 (Fontana)

Critica l’arcaïsme i l’elitisme del moviment de la Renaixença

Allunyada de la cultura popular

El teatre, el cant coral i la premsa acosten la cul tura elitista (Renaixença) i la cultura popular

Es tractava d’assimilar la tradició popular, amb l a creació d’una cultura autòctona en català com a base per a fer renéixer u na consciència nacional

Doc. 13 (Modernisme)Doc. 13 (Modernisme)

El Modernisme generà un nacionalisme cultural

Es considerava cultura catalana, autòctona i diferenciada de la resta de la península.

Justificació de Catalunya com a nació

Concepció utilitzada pel federalisme i el catalanisme de finals del segle XIX i començaments del segle XX.

Doc. 16 (“Lo catalanisme”)Doc. 16 (“Lo catalanisme”)

Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme

Associant federalisme i catalanisme

No separatista sinó més aviat regionalista , defensor del particularisme de Catalunya (elements diferenciadors de la resta d’Espanya) com a base del catalanisme , resta d’Espanya) com a base del catalanisme ,

Catalanista i federalista de la dècada dels 80Fundador del Centre Català (1882) i del Diari Catal à (1879-1881)Publicà l’obra: “Lo catalanisme” (1886)

“El Memorial de Greuges”“El Memorial de Greuges”

Primera actuació conjunta de la burgesia catalana e n el marc d’una política catalanista

Defensa del sistema administratiu català , contra la uniformització espanyola

Defensa del Dret Civil català

Demanda de proteccionisme

Manifest impulsat per Valentí Almirall a través del Centre Català, lliurat a Alfons XII l’any 1885.

Defensa de la llengua catalana

“Les Bases de Manresa”“Les Bases de Manresa”

Bases de ManresaNom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana ,presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell derepresentants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat dela Riba, els quals ho foren també de l'assemblea.

la legislació antiga havia d'ésser mantinguda

la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial

a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics

la divisió territorial era basada en la comarca natural

Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior(Legislació, impostos, moneda)

sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en la capacitat i en la propietat, la indú stria i el comerç

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista ,amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven,en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu .

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista ,amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven,en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu .

Resumeix les idees principals d’aquests textos i ex plica les seves diferènciesResumeix les idees principals d’aquests textos i ex plica les seves diferències

“La nació catalana és unpoblesotmès contra la seva voluntat.Vençut en 1714 per la força delsexèrcits espanyol i francès, deixàd’existir com a Estat. Fa més decinquanta anys que reclama aldominador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governsd’Espanya, tant si escolten com sino, continuen mantenint Catalunyaesclava. Per deslliurar Catalunya, lesraons no serveixen de res; s’ha decrear un exèrcit. (...) És l’enemicmateix que ens obliga; és la històriad’Espanya que ens diu que la

“La nació catalana és unpoblesotmès contra la seva voluntat.Vençut en 1714 per la força delsexèrcits espanyol i francès, deixàd’existir com a Estat. Fa més decinquanta anys que reclama aldominador la llibertat de constituir-se en Estat. Però els governsd’Espanya, tant si escolten com sino, continuen mantenint Catalunyaesclava. Per deslliurar Catalunya, lesraons no serveixen de res; s’ha decrear un exèrcit. (...) És l’enemicmateix que ens obliga; és la històriad’Espanya que ens diu que la

El catalanisme regionalista no se satisfà amb un se nzill canvi de govern ni d’institucions, sinó que aspira a molt mé s. El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’E stat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les instit ucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a què el deure les crid a en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organit zació suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen [...]. Els greuges que hem reb ut constantment i que ens estan amenaçant encara són la legitimació m és completa del nostre catalanisme. Són aqueixos de tal naturalesa que ens autoritzarien fins i tot a proclamar la separació. P erò no volem anar més enllà mentre no se’ns posi en situació de no te nir altra sortida. El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions de la Península. El catalanisme re gionalista no aspira a més que a rompre les lligadures de la uniformitat , substituint -les

El catalanisme regionalista no se satisfà amb un se nzill canvi de govern ni d’institucions, sinó que aspira a molt mé s. El sentiment catalanista ens diu que l’organització actual de l’E stat espanyol, siguin les que siguin la forma del seu govern i les instit ucions que el regeixin, no permetrà mai a les regions en general i a Catalunya en particular recobrar el lloc a què el deure les crid a en el concert dels pobles avançats i aspira a destruir aquella organit zació suplint-la per una altra que es basi en fonaments no sols distints sinó oposats als que avui la sostenen [...]. Els greuges que hem reb ut constantment i que ens estan amenaçant encara són la legitimació m és completa del nostre catalanisme. Són aqueixos de tal naturalesa que ens autoritzarien fins i tot a proclamar la separació. P erò no volem anar més enllà mentre no se’ns posi en situació de no te nir altra sortida. El nostre ideal és que Catalunya visqui agermanada amb totes les restants regions de la Península. El catalanisme re gionalista no aspira a més que a rompre les lligadures de la uniformitat , substituint -les d’Espanya que ens diu que la

llibertat de llurs pobles oprimitss’aconsegueix únicament per laviolència; és la sordesa, la negativacontínua, el mal voler, l’esperitdominador, en fi, dels espanyols queels priva de concebre el món d’altramanera que com un conjunt depobles dominadors i poblesdominats. El concepte de Llibertat ide Justícia per atots els pobles de laterra, que és en la ment i en lavoluntat dels catalans, no existeixentre els espanyols. (...)”

Macià, F., article a l’Estat Català , num. 1, 15-XI-1922

d’Espanya que ens diu que lallibertat de llurs pobles oprimitss’aconsegueix únicament per laviolència; és la sordesa, la negativacontínua, el mal voler, l’esperitdominador, en fi, dels espanyols queels priva de concebre el món d’altramanera que com un conjunt depobles dominadors i poblesdominats. El concepte de Llibertat ide Justícia per atots els pobles de laterra, que és en la ment i en lavoluntat dels catalans, no existeixentre els espanyols. (...)”

Macià, F., article a l’Estat Català , num. 1, 15-XI-1922

a més que a rompre les lligadures de la uniformitat , substituint -les pels llaços de la unió.

Valentí Almirall, Lo catalanisme , 1886

a més que a rompre les lligadures de la uniformitat , substituint -les pels llaços de la unió.

Valentí Almirall, Lo catalanisme , 1886

“A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintèt ica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...)Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català , en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalita ts d’Espanya. (...)Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en un a fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola.


“A cada nació un Estat: aquesta és la fórmula sintèt ica del nacionalisme polític, aquest és el fet jurídic que ha de correspondre al fet social de la nacionalitat. (...)Conseqüència de tota la doctrina aquí exposada és la reivindicació d’un Estat català , en unió federativa amb els Estats de les altres nacionalita ts d’Espanya. (...)Aquests dos fets primaris, fonamentals: el de la personalitat nacional de Catalunya, i el de la unitat d’Espanya, enfortits per dues lleis correlatives: la de la llibertat, que implica l’autonomia i l’espontaneïtat socials, la de la universalitat que porta a la constitució de potències mundials, es resolen en un a fórmula d’harmonia que és la Federació Espanyola.


Els Fets de Prats de Molló

(1926)(1926)

1.Dictadura i exili

Al 1923, el General Primo de Rivera fa el cop d’ Estat (militar)

Això provoca una forta repressió política i social. El català i les seves institucions seran prohibides.

El nou règim militar i nacionalista espanyol

(provoca)

Exili de la cúpula d’ Estat Català (1922, fundat per Macià)

Exiliats a França, al cap de poc temps, establirà les oficines d’ Estat Català a Paris. En poc temps es començarà a gestionar el cop contra la Dictadura i a favor de la independència.

2. Gestió de la Revolta armadaExèrcit Militants d’ Estat Català

Dissidents de l’ exèrcit espanyol

Voluntaris

Antifeixistes Italians

Bandera Negra

EMPRÈSTIT PAU CLARIS Emissió de

(Macià està molt influenciat per la lluita de l’ IRA que lluitava per la independència.) Macià emula a De Valera.

FinançamentEMPRÈSTIT PAU CLARIS Emissió de

8750000 pessetes.

Casals Catalans d’ Amèrica (van comprar 3.5 milions de pts. de bons)

Recolzat per

L’ emprèstit es va enfocar com un préstec a Catalunya per que aconseguís la seva llibertatEls diners serien retornats un cop constituït el nou govern català.

Entrenament Els voluntaris italians antifeixistes i els desertors de l’ exèrcit espanyol van fer d’instructors als voluntaris

Relacions exteriors

En busca de suport logístic i més finançament, Macià i Bullejos (PCE) viatjen a la URSS. Allà desperten la simpatia de Trotsky, però Stalin nega ajuda si no hi ha revolta comunista. Les relacions fracassen.relacions fracassen.

Distribució logística i humana

Les armes comprades s'havien anat guardant a França a alguns dipòsits tocant a la frontera, un d'ells al mas de Can Bach, del municipi de Costoja, i un altre al mas de l'Orri, prop de Sant Llorenç de Cerdans.

Els joves reclutats s'agrupaven en "Escamots" (18 homes cadascun) i "Terços" (compostos per 3 Seccions). Funcionaven com a organització secreta ben disciplinada

3. Mobilització i traicióMotius del fracàs Sospites dels gendarmes a

causa dels entrenaments

Bandera Negra (joves radicals)

COMPLOT DEL GARRAF Intent de magnicidi contra Alfons contra Alfons XIII.

Es precipita la mobilització a causa de ser descober ts a causa de l’ intent d’atemptat. Alguns joves de BN eren voluntaris i vinculats a Estat Català

LA TRAICIÓ Riccioti Garibaldi, nét de G. Garibaldi, resulta se r un agent secret de Mussolini, infiltrat a organitzacions clandestines d’ anitifeixistes italians. Quan Macià els va reclutar ell es va cola r amb els antifeixistes

A causa de l’ intent d’ assassinat i les sospites dels Gendarmes, El 30 d'octubre del 1926 Macià va donar ordre de mobilització i començaren a sortir les primeres expedicions. La primera va sortir de P arís. Durant els tres dies següents i per diferents itineraris, van sortir jov es mobilitzats cap a les zones frontereres.

No Mobilització Macià arribà a un aliança amb el sindicat de la CNT i les forces obreres per a convocar una vaga general. Aquests a última hora se’n van desentendre. No hi va haver mobilització

frontereres.

Així, Garibaldi havia avisat a la Gendarmeria i tam bé al seu govern. Tot i així, la Ville Dénise de Prats de Molló amb l’ estat major d’ Estat Catal à i el centre principal de proveïment logístic encara no havia es tat irrompuda pels gendarmes. Ràpidament l’ estat major després de les retencions va intentar avortar les operacions a temps (4 de novembre de 19 26), però poc temps després la policia ja havia descobert l’ amagatall dels rebels. Francesc Macià va ser detingut amb l’ estat major juntament amb el s voluntaris guardes. Cal dir també que mai en cap de les forces detingudes h i va haver sang, doncs en cap moment els detinguts intentaren resistir.

4. Detenció i judiciAl 16 de Novembre tots els detinguts, ja són a Pari s. Com és lògic tota la cúpula d’ EC s’hi troba.

JUDICI Macià es declara únic culpable dels fets. És condemnat a 6 mesos de presó i 100 francs de multa

Garibaldi és condemnat rep la mateixa pena que Macià, però aquest per tenir un gran arsenal a Macià, però aquest per tenir un gran arsenal a casa.La resta dels inculpats són condemants a un mes de presó i 50 francs de multa

5. Ressò internacionalDurant els judicis la premsa va batejar tot els fet s com “El procés dels conjurats catalans”. De seguida la premsa veu que no es tracta d’un judici ordinari i comença a estudiar tot el rerefons del c onflicte a Catalunya. Aviat sectors intel·lectuals francesos admiren aquests co mbatents idealistes.

Diaris com Le Mónde, el New York Times o la mateixa Vanguardia parlaren del conflicte tot i estar en plena dictadu ra.parlaren del conflicte tot i estar en plena dictadu ra.

Un cop acabat el procés judicial, Macià va viatjar per tot Sud-Amèrica, on donà gràcies pel suport rebut amb l’ emprèstit. Així encara guanyà més suport i prestigi dels Casals Catalans d’ Amèri ca.

Al 1931 fundà Esquerra Republicana de Catalunya, on va aconseguir l’adhesiótots els grups independentistes, i també l es JEREC, grup juvenil autònom dins el partit. A l’ estiu del mateix any, ERC guanya les eleccions i Macià és proclamat president de la Generalitat de Catalunya, ja en plena república.

Fet per Martí Orriols

Documents

EL CATALANISME POLÍTIC (1833-1931)lleidaparticipa.cat/public/474/file/història/hª_espanya/temes... · La Renaixença La Cultura popular Romanticisme Teatre, cant coral, premsa