El Cenma i el canvi climàtic - Institut d'Estudis …...201 Vers el canvi climàtic El Cenma i el canvi climàtic La nova creació del Cenma implica canvis en les línies de recerca

200 S e g o n s d e b a t s d e r e c e r c a

El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanyad’Andorra (Cenma) és un organisme de l’Institutd’Estudis Andorrans; com a tal està integrat dins

l’estructura del ministeri del Portaveu del Govern, deDesenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Uni-versitats. Neix amb la voluntat de fer recerca, sobretotaplicada, en aquells temes que envolten la muntanyatant hivernal com estival. El Centre és el resultat de launió dels antics Centre de Ciències Naturals de l’Insti-tut d’Estudis Andorrans (IEA); el Centre de Biodiversi-tat (CBD) i el Centre de Recerca en Ciències de la Terra(Crecit). Fruit d’aquesta unió s’ha format un equip mul-tidisciplinari de persones que permet abastar diversesàrees de les ciències naturals.

Deixant de banda la recerca, el Cenma té un altreobjectiu important: la divulgació. En aquest sentitorganitza de forma semestral un cicle d’activitats queinclou conferències, tallers, exposicions, sortides decamp, etc., també edita una revista semestral sobreles ciències de la neu i la muntanya, i alhora monogra-fies de caràcter més tècnic i científic. L’objectiu és arri-bar al màxim de persones possible de la nostra socie-tat i per això les activitats i productes que ofereix elCenma entorn de la divulgació de la ciència són d’allòmés variats, tant en contingut com en nivell de espe-cialització.

Marta Domènech i Ferrés

Enginyera de forests, capde la unitat de Biòtica del

Centre d’Estudis de la Neui de la Muntanya d’Andorra

El Cenma i el canvi climàtic

Marta Domènech i Ferrés

Figura 1. Algunes línies de recerca

del Cenma

Doctora en geologia idirectora del Cenma

Montserrat Masesi Coberó

Montserrat Mases i Coberó

2ns DEBATS DE RECERCA / VERS EL CANVI CLIMÀTIC, 200-211 (2008)Societat Andorrana de Ciències, AndorraDOI: 10.2436/15.0110.02.12 ISBN: 978-99920-1-680-0

Societat Andorrana de Ciències

201Vers el canvi climàtic

El Cenma i el canvi climàticLa nova creació del Cenma implica canvis en les líniesde recerca que s’adapten als nous reptes que ens pre-senta el nostre entorn. En els últims anys, el planetaestà experimentant canvis sobtats relacionats ambl’escalfament global però també amb el canvi de l’ac-tivitat econòmica i en l’ús del sòl. Totes aquestes trans-formacions tenen una estreta relació entre elles; mol-tes s’estan donant a petita escala i tenenconseqüències a escala global, però també passa al’inrevés. Sens dubte, el canvi més conegut, de mésressò i preocupant actualment és el canvi climàtic (enendavant, CC), i les zones de muntanya semblen undels espais més compromesos.Entre els canvis esperats en el clima s’inclou l’augmentde les temperatures mitjanes, canvis en el règim deles precipitacions, elevació del nivell del mar, i crei-xent freqüència i intensitat dels fenòmens climàticsextrems. Aquests són alguns dels efectes publicats enel darrer informe de l’IPCC (Intergovernmental Panelof Climate Change) sobre el CC. Des d’aquest punts’obre un ventall d’enormes incerteses per saber iconèixer com es traduiran aquests efectes sobre labiosfera i per consegüent a totes les activitats huma-nes. És fàcil entendre la dificultat d’aquesta predicciósi amb prou feina coneixem amb exactitud el que estàpassant actualment. Si ens hi fixem, fins i tot en el campcientífic s’està parlant sempre de probabilitats itendències i molt poques vegades de precisió en lesdades. No obstant això, alguns dels efectes que es podenesperar als Pirineus i per tant al nostre país són: la desa-parició d’espècies autòctones (migracions i extin-cions), la invasió d’espècies al·lòctones, la introduccióde noves malalties, plagues i extensió de les presents(per exemple, la processionària del pi, Thaumetopoeapytiocampa); en definitiva pel que fa a la biòtica, can-


vis en la composició, abundància i distribució de lesespècies i en la producció dels ecosistemes. Tambéexisteixen altres canvis que no tenen a veure amb labiòtica i que són d’especial interès per al país, com elpossible desplaçament en altitud de la cota isozero ol’augment de la freqüència i la severitat dels riscosnaturals, entre d’altres.És d’interès general avaluar i estudiar els canvis, jasiguin progressius o sobtats, per poder fer-hi front imitigar-los en la mesura del possible. Algunes de lespropostes que fa el quart informe de l’IPCC davantdel CC són: millora del coneixement del medi, moni-torització i seguiment del clima, monitorització i segui-ment d’estacions biològiques i de bioindicadors, millo-ra del coneixement de la resposta de la biodiversitatals canvis climàtics, millora del coneixement delsimpactes a escala regional sobre el medi i de lesopcions de reduir i mitigar-los, etc. Seguint les recomanacions de l’IPCC, el Cenma, desd’inicis del 2008, s’ha endinsat en la recerca sobre elCC i ha iniciat diferents treballs; us en presentem elssegüents exemples:

• Implantació d’una infraestructura de seguimentdel clima. Instal·lació de cinc estacions automàtiquesnivometeorològiques que permetran fer un segui-ment del clima i alhora iniciar estudis de patronsclimàtics a escala sinòptica i a mesoescala; també derecerca de patrons sinòptics que generen risc (allaus,avingudes torrencials, incendis forestals…). Aques-tes estacions tanmateix ens ajudaran a monitoritzarestacions de control biològic. En aquest sentit s’ins-tal·laran estacions de control biològic d’alta mun-tanya per fer un seguiment de la flora i de les varia-bles ambientals. Aquest estudi respon a la necessitatde conèixer l’evolució de l’ecologia del conjuntd’espècies que viuen en ambients més sensibles alscanvis ambientals, com són les comunitats quionòfi-

Medicions en una de les esta-cions nivometeorològiques


les o les comunitats de pi negre (Pinus uncinata)situades a la timberline (interfície entre el bosc i lespastures supraforestals). • Estudi dels riscos naturals del país, com és el casdels incendis forestals. Davant l’abandonament delsboscos els últims anys, que comporta la consegüentdensificació i continuïtat de la massa forestal i la pos-sibilitat d’augmentar els períodes de sequera acu-mulada, fa que el risc d’incendi sigui major. Peraquesta raó estem iniciant el que serà el mapa derisc diari d’incendis forestals d’Andorra. • Avaluació i increment dels recursos hídrics en zonesde muntanya a partir de dipòsits provocats a partirdel transport de la neu pel vent. L’aigua és un beescàs i cal estudiar noves possibilitats per optimit-zar-ne l’aprofitament. • Estudi de les forests de protecció nival d’Andorra:cartografia, estructura i estabilitat de la forest. Elsboscos de protecció són molt importants per al país,ja que ens protegeixen del fenomen de les allaus i amés estabilitzen el mantell edàfic. • Cartografia de les zones d’erosió activa d’Andorra.A partir de la cartografia es detectaran les zones mésproblemàtiques que podran ser objecte de segui-ment i estudi i alhora servir de base per la seva gestió.• Monitorització i seguiment de la lepidofauna d’An-dorra. Aquesta línia de recerca implica l’estudi i elseguiment d’estacions on es fan inventaris de ropalò-cers (papallones diürnes). • Elaboració de catàlegs de flora i fauna i avaluacióde les categories d’amenaça de les espècies segonscriteris de la IUCN (Unió Internacional de Conserva-ció de la Natura). L’estat de conservació de les espè-cies és molt important a l’hora de conèixer l’estat deconservació dels hàbitats i viceversa, però tambéens serveix de punt de partida per avaluar canvisfuturs.


És evident que l’estudi del CC és la base del seu conei-xement, però també és important poder comparar elsmètodes i resultats dels treballs en altres zonesgeogràfiques i formar part de grups d’estudi mésamplis. És en aquest sentit que en l’actualitat dos mem-bres del Cenma formen part del Grup d’Experts enCanvi Climàtic a Catalunya (Geccc).A part de tots aquest treballs seguim amb la tasca dedivulgació per conscienciar la societat del paper quejuguen els nostres ecosistemes en la conservació delplaneta, conèixer les diferents parts que formen l’en-trellat de la natura per entendre aspectes sobre el medique ens envolta. En aquesta xerrada ens centrarem a explicar nomésun dels nostres projectes que desenvolupem relacio-nats amb el CC (projecte BMSAnd), ja que és el que famés anys que està en funcionament; explicar-los totsseria massa extens. Aquest es troba inclòs en la líniade recerca de biodiversitat i CC. Permeteu que abansfem un breu sobre la relació entre biodiversitat i CC.

Biodiversitat i canvi climàticPrimer de tot, i per enquadrar el tema, és importantdefinir la importància de la biodiversitat1, els impactesdel CC sobre la biodiversitat i alhora els impactes dela pèrdua de biodiversitat sobre el CC.La biodiversitat per si mateixa té un valor intrínsec almarge dels interessos humans. Alhora representa unreguitzell de béns i serveis essencials per a la super-vivència humana (aliments, aigua i aire net, energia,pol·linització…).Sense tenir en compte el CC, actualment, i de fet ja fauns anys, que la humanitat està exercint pressió sobrela biodiversitat.Els impactes del CC sobre la biodiversitat són molts ivariats. Esdevenen incomptables els aspectes de labiodiversitat que queden alterats en canviar les condi-


cions del medi circumdant, com pot ser la temperatu-ra, la distribució dels dies de pluja, la insolació, l’alte-ració del règim i intensitat dels incendis, de les pla-gues, de les allaus i un llarg etcètera. Hi ha sistemes i espècies més vulnerables que la resta,són aquells i aquelles que s’espera que s’adaptinmenys al canvi. Aquestes espècies, comunitats i hàbi-tats més sensibles són els que hauran de ser prioritarisen l’ordre d’estudi i seguiment. Per exemple: espèciesamb un rang ambiental determinat i molt limitat dedistribució (moltes pertanyen a reserves naturals d’altvalor biològic i alta sensibilitat i vulnerabilitat), o béespècies que no es poden desplaçar (perquè no tenenles característiques suficients biològiques per fer-ho obé perquè tenen barreres que ho impedeixen) o béespècies molt sensibles al canvis ambientals (espèciesbioindicadores) etcètera. Més endavant farem al·lusióa algunes d’aquestes espècies i en el cas particulard’Andorra.Fent la volta a la truita, és evident que els canvis pro-duïts en els ecosistemes per extensió poden produirdesajustaments que alterin el clima mundial i regional.Aquests canvis biòtics generalment poden tenir unorigen doble: alteracions humanes i CC. Esmentemalguns exemples de canvis en els ecosistemes que pro-dueixin canvis en el clima planetari, per exemple: alte-ració de l’albedo, deforestació (implica, entre altres,disminució de l’evapotranspiració2), etcètera. Així, elfuncionament de totes les parts de la terra (biosfera,criosfera, geosfera, atmosfera…) estan interrelaciona-des i formen un entrellat de causes-efectes complexque dificulta la previsió i que emfatitza la necessitat decontrol i d’estudi de la biodiversitat i el CC.Tal com s’ha dit anteriorment, la modelització delscamins de resposta de les espècies a les variablesclimàtiques és clau per estudiar la relació entre biodi-versitat i CC. Aquest és un dels objectius del projecte


BMSAnd que seguidament us expliquem.

El BMSAnd: programa de seguiment de papallonesdiürnes d’AndorraEls inicis de la metodologia BMS daten dels anys setan-ta, a Anglaterra. Els estudiosos i naturalistes de l’èpo-ca es van adonar que les papallones diürnes d’Europaeren cada cop més escasses. Va ser aleshores quan esvan plantejar idear un mètode que els permetés tra-duir aquesta sensació en fets contrastables. Van ela-borar el Butterfly Monitoring Scheme (BMS), el segui-ment de papallones que permet valorar objectivamentles poblacions de papallones de forma senzilla peròamb rigor científic. A partir de llavors diversos països iregions l’han posat en pràctica (Catalunya, Holanda,Bèlgica, Finlàndia…).És evident la importància que té l’estudi dels éssersvius per si mateix, però l’estudi de les papallones enspermet anar més enllà. Per què? Doncs perquè lespapallones diürnes són excel·lents bioindicadors3 i aixòles fa encara més interessants (per exemple, són ani-mals poiquiloterms4 i són molt fràgils a canvis de tem-peratura). A més les papallones tenen una sèrie decaracterístiques que les fan molt properes al públic engeneral (populars, relativament fàcils d’identificar…),fet que es tradueix a facilitar-ne l’estudi per personesno especialitzades en l’entomologia. Els objectius del BMSAnd són els següents:

• Proporcionar informació de les fluctuacions queexperimenten les poblacions de papallones diürnesi detectar les tendències que podrien afectar l’esta-tus d’una determinada espècie.• Estudiar la relació de les papallones amb les varia-bles ambientals i amb el CC.• Monitorar els canvis en una localitat concreta ideterminar l’impacte dels factors locals sobre lespoblacions de papallones.

Itinerari d’Enclar.


• Confirmar la presència de determinades espèciesde papallones diürnes al país.• Aportar noves dades sobre la biodiversitat d’An-dorra.

La metodologia del BMS consisteix a realitzar itinera-ris al camp i fer comptatges d’exemplars adults deropalòcers (vegeu www.bmsand.ad). L’itinerari estàdividit en diferents seccions en funció dels hàbitats.Aquest itinerari es recorre un cop per setmana duranttrenta setmanes a l’any, que van des de l’1 de marçfins al 30 de setembre. Aquest projecte té un valor afe-git; la participació social. La metodologia està dissen-yada perquè qualsevol persona pugui realitzar-la ambuna mica de pràctica i esforç. Així les persones querealitzen els inventaris són col·laboradors, que a priorino són especialistes en la matèria i que a força detemps esdevenen imprescindibles per a l’estudi. Actualment existeixen set itineraris BMS en funciona-ment a Andorra. Per triar-ne la ubicació s’han priorit-zat aquelles zones les quals tenien un valor biològicespecial, com els parc naturals o els vedats de caça;també situar-ne algun en els Prime Buttefly Arees, és adir les zones definides per Andorra que tenen un certinterès per les papallones (Stefanescu i Dantart a VanSwaay et al., 2003) i sempre tenint en compte repre-sentar les diferents influències climàtiques i grans hàbi-tats del país. En altres ocasions simplement els itinera-ris es disposen a prop a les zones on viuen elscol·laboradors per facilitar-los la presa de dades.

Itinerari de Sorteny.


Cada itinerari es troba dividit en seccions. Cada seccióté un hàbitat diferent a la secció contigua.

Taula 1.Llista dels itineraris que estanen funcionament a Andorra i

les seves característiques.

Figura 2. Itineraris actuals, itineraris

que es proposen per al futur,espais protegits i zones d’in-

terès de ropalòcers (PrimeButterfly Areas: PBA).


Cada any s’obtenen les llistes i les localitzacions detotes les espècies trobades i els valors de diversitat iabundància en cada secció. Totes aquestes dades escreuen amb les variables ambientals (climàtiques, can-vis en l’ús del sòl, impactes antròpics…) del llarg de latemporada i se n’extreuen els resultats. D’aquest projecte esperem obtenir dades que ens aju-din a preveure algunes de les respostes biològiques alcanvi climàtic, als canvis en l’ús del sòl i també avaluarla influència que tenen determinades activitats huma-nes que causen impactes en el medi. Per poder con-cloure resultats determinants calen anys de seguiment,i a Andorra la implantació de la xarxa de seguimentencara és recent. De moment es poden observar rela-cions directes entre la fenologia de les papallones ambel clima anual. Properament publicarem alguns resul-tats.La xarxa catalana de seguiment de papallones diürnes(CBMS) ja té més de dotze anys de seguiment. Elsresultats són súmmament interessants. S’han trobatrelacions directes entre l’augment de les temperatu-res i l’inici del vol d’alguns ropalòcers (entre altresaspectes fenològics que s’avancen amb l’augment detemperatures). Alguns d’aquests resultats es trobenpublicats en articles de revistes d’impacte, com ara:

- Stefanescu, C.; Peñuelas, J. et al. (2003). “Theeffects of climatic change on the phenology of but-terflies in the northwest Mediterranean Basin.” Glo-bal Change Biology, 9, 1494-1506 pp.- Parmesan et al. (1999). “Poleward shifts in geo-graphical ranges of butterfly species associated withregional warming”. Nature, 399, 579-583 pp.

Esperem que la perseverança d’aquest estudi perme-ti obtenir resultats interessants per contribuir a millo-rar el coneixement sobre el CC i la resposta dels éssersvius. De moment, i com a conclusió final, apuntem uns


quants aspectes que cal tenir en compte pel que fa ales papallones i al CC i que ja coneixem actualmentamb les dades de què disposem. Apuntem que:

- Alguns dels hàbitats de papallones a Andorra sónfràgils i en seria recomanable el seguiment i estudi.En són un exemple els prats de dall i prats humitsvora els rius, hàbitats que s’estan perdent. Duesespècies de papallones exclusives d’aquests hàbi-tats són: Boloria eunomia i Lycaena hippothoe. Altreshàbitats sensibles són aquells en els quals es trobenespècies de plantes que són l’única planta nutríciad’alguna papallona poc abundant, com és el cas dela papallona Aricia morronensis, que s’alimentad’una planta anomenada Erodium foetidum ssp.Glandulosum, que es troba únicament a les crestesde roca calcària assolellades (prop del poble d’Ordi-no). - Les espècies la distribució de les quals es troba res-tringida al cims muntanyosos es veuran amenaçades(per exemple Erebia gorge, Erebia gorgone, Pontiacallidice, Plebejus glandon, Polyommatus eros,Euphydryas aurinia debilis...). L’augment de tempe-ratures podria propiciar una migració en altitud d’al-gunes d’aquestes espècies sense que trobin mésespai en alçada. - Es pot esperar una entrada de noves espècies queactualment té una distribució més meridional. Igual-ment un augment de l’abundància de les existents,com podria ser el cas de la papallona Zerynthia rumi-na. L’entrada d’espècies noves suposa un procés d’a-daptació de la biòtica actual i de vegades pot supo-sar un desplaçament de les espècies existents.- La rapidesa del canvi climàtic i la genètica de lespoblacions seran determinants en l’evolució de lespoblacions de papallones.- Calen més estudis i dur a terme seguiments de mitjai/o llarga durada per tal de fer prediccions més acu-

Bibliografia

Dantart, J., 2004. Diversitat depapallones diürnes d’Andor-ra. Hàbitats, 8: 20-33.

Dantart, J i Jubany, J., 2005. ElButterfly Monitoring Schemed’Andorra. Centre de Biodi-versitat, ed. Document interndel Centre de Biodiversitat del’Institut d’Estudis Andorrans.

Dennis, R.L.H., 1993. Butterfliesand climate change. 302 pp.Manchester University Press,Manchester.

Karsholt, O. I Razowski., J., 1996.The lepidoptera of Europe. Adistributional Checklist. Apo-llo Books. Stenstrup.

Kremen, C., 1992. Assessing theindicator properties of spe-cies assemblages for naturalareas monitoring. Ecol. Appl.,2(2): 203-217.

Kudrna, O., 1986. Butterflies ofEurope, 8. Aspects of the con-servation of butterflies inEurope. 323 pp. Aula Verlag,Wiesbaden.

New, T. R., 1991. Butterfly con-servation. 224 pp. Oxford Uni-versity Press, Melbourne.

Oostermeijer, J. G. B. i VanSwaay., C. A. M., 1998. Therelationship between but-terflies and environmentalindicator values: a tool forconservation in a changinglandscape. Biol. Conserv., 86:271-280.

Pollard, E., 1988. Temperature,rainfall and butterfly numbers.J. Appl. Ecol., 25: 819-828.

Pollard, E. i Yates, T.J., 1993.Monitoring butterflies for eco-logy and conservation. 256 pp.Chapman & Hall, London.


Stefanescu, C., 2000. El ButterflyMonitoring Scheme a Cata-lunya: los primeros cincoaños. Treballs de la SocietatCatalana de Lepidopterolo-gia, 15: 5-48.

Van Swaay, C.A.M. i Warren,M.S., ed. (2003). Prime But-terfly Areas in Europe: Prioritysites for conservation. Natio-nal Reference Centre for Agri-culture, Nature and Fisheries,Ministry of Agriculture, Natu-re and Management and Fis-heries, The Netherlands.

rades. Aquests estudis han de permetre fer-se unaidea del que els pot passar a altres grups taxonò-mics de similars característiques.

AgraïmentsVolem agrair a totes les persones que d’una manera ouna altra ens faciliten informació i ens donen suportper contribuir a l’estudi del medi. De manera moltespecial donem les gràcies als col·laboradors icol·laboradores del projecte BMSAnd (Josep Palau,Carles Mújica, Ann Matschke, Meritxell Saldes, EricSylvestre, Jordi Nicolau i Jordi Dalmau). No ens cansa-rem de dir que sense ells aquest projecte seria total-ment impossible de dur a terme i que la seva feina ésmolt valuosa. També un agraïment al Catalan ButterflyMonitoring Scheme i a la Societat Catalana de Lepi-dopterologia, en especial a Jordi Jubany i a Jordi Dan-tart.

Notes1- Entenem biodiversitat com lareferida a les espècies, als hàbi-tats i als gens.2- Aproximadament el 50% de laprecipitació que cau a la concaamazònica s’origina per la sevapròpia evapotranspiració.3- Són bioindicadors tots aquellséssers vius molt sensibles als can-vis ambientals i per tant podenindicar quina és la qualitat delsecosistemes i també la del pla-neta Terra.4- Significa que la seva tempera-tura corporal depèn de l’ambienti no tenen capacitat d’autorregu-lar-la com podem fer els mamí-fers o les aus.

Documents

El Cenma i el canvi climàtic - Institut d'Estudis …...201 Vers el canvi climàtic El Cenma i el canvi climàtic La nova creació del Cenma implica canvis en les línies de recerca