2 d’abrildia del llibreinfantil i juvenil

El contador d’històriesTeresa Broseta

2008

ABRIL, MES DEL LLIBRE I DE LA LECTURA

3

El text i les il·lustracions del conte, així com les propostes didàctiques poden descarregar-se gratuïtament de la pàgina www.fundaciobromera.org

Text de la narració: Teresa BrosetaPropostes didàctiques: Anna BallesterIl·lustració de la coberta: Enric SolbesDibuixos: Cristina Durán - Miquel Àngel Giner Bou. (GRUAGRàFICS)Edita: Fundació Bromera per al Foment de la LecturaEs permet la reproducció si se n’esmenta la procedència.

ABRIL, MES DEL LLIBRE

GUIA DIDÀCTICA

(Per a docents, bibliotecaris, llibreters i altres mediadors culturals)

Cada any, quan la primavera acaba de començar, amb la força i l’ímpetu del cicle vital renovat, arriba el mes d’abril, el mes de les lletres per excel·lència.

El 2 d’abril se celebra, des de 1965, el Dia Internacional del Llibre Infantil. L’IBBY (Associació Internacional del Llibre Infantil i Juvenil) va proposar la data del 2 d’abril per commemorar l’aniversari del naixe-ment de l’escriptor danés Hans Christian Andersen.

A aquesta celebració s’han adherit més de cinquanta-huit països, i els objectius que es pretenen aconseguir són de tan importants que, des de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura volem col·laborar a difondre aquesta data i celebrar-la tal com es mereix.

Enguany, el 2 d’abril de 2008 és el segon dia de classe a la Comunitat Valenciana, després d’unes llargues vacances de Falles i d’una Pasqua marçal. Amb forces renovades, la celebració d’aquesta efemèride pot suposar un començament de l’últim trimestre del curs escolar ple de lectures, imaginació i fantasia.

A més a més, les activitats proposades es poden enllaçar també amb la celebració del 23 d’abril, Dia Internacional del Llibre. Per això, des d’ací, us encoratgem a implicar tots els sectors de la comunitat educativa en la celebració d’aquestes dues efemèrides literàries, perquè són un bon pretext per a revitalitzar la lectura a casa, a l’escola, a la biblioteca i en qualsevol altre lloc. Més encara, us suggerim que feu del mes d’abril un mes especial, ple de bons moments relacionats amb el plaer de llegir.

4 5

D’altra banda, aquestes celebracions seran també un suport per a les tasques dutes a terme dia a dia, al llarg del curs, per a reunir satis-factòriament els xiquets i les xiquetes i el món fantàstic dels llibres, amb l’objectiu final de crear l’hàbit de la lectura.

I amb aquesta finalitat, naturalment, la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura edita, per sisé any consecutiu, un quadern d’ac-tivitats per a programar durant el mes d’abril. I ho fem seguint la línia, encetada fa dos anys, de donar a conéixer els nostres autors i autores. Per això, enguany, hem demanat a Teresa Broseta que escriga un conte que faça referència, d’alguna manera, a Hans Christian Andersen, con-siderat per molts com l’impulsor de la narrativa infantil actual.

Teresa Broseta va nàixer a València l’any 1963. És llicenciada en ciències de l’educació i en filologia hispànica. Ha publicat nombrosos llibres de literatura per a infants i joves, entre els quals destaquen La botiga del Carme, guanyadora de l’XI Premi Carmesina 2001; Ope-ració tarrubi, finalista del I Premi Barcanova de Literatura Infantil 2002; L’estiu dels pirates; ¡Hermanos hasta en la sopa!; Berenars amb Cleopatra; L’Illa a la deriva; El soplo de la vida; El gall despistat; Un mag d’estar per casa; Zumo de lluvia; Digueu-me Anna!, i Una caja llena de dientes. L’any 2004 va guanyar el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Vicent Silvestre amb el llibre Les costures del món. A més, ara fa uns mesos, li concediren el Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal Ciutat de Carcaixent 2007 amb l’obra No puges a l’andana!. Com veieu, Teresa Broseta és una escriptora prolífica que, a més, per la qualitat dels seus textos destaca en el panorama valencià de la literatura infantil i juvenil.

Objectius

1. Donar a conéixer la commemoració del 2 d’abril com a Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i del 23 d’abril com a Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor.

2. Suggerir idees i propostes d’activitats per a consolidar el mes d’abril com el mes de la lectura, tant als centres docents com en l’àmbit familiar, les biblioteques públiques, les llibreries i els centres culturals.

3. Familiaritzar els xiquets i les xiquetes de totes les edats amb el món dels llibres, a fi d’intentar crear l’hàbit de la lectura.

4. Ampliar-los els coneixements sobre les publicacions dels escrip-tors i les escriptores de literatura infantil i juvenil en valencià.

5. Familiaritzar-los en les noves tecnologies i fomentar la participació en blocs literaris.

6. Aprofundir el coneixement de Hans Christian Andersen i la seua obra.

Activitats

Suggeriment d’activitats per a fer en els centres educatius

–Realització de cartells amb l’eslògan «Per l’abril, lectures mil» i cartells informatius amb fotos, dibuixos, etc. de les efemèrides que s’han de celebrar: el 2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil, i el 23 d’abril, Dia Internacional del Llibre i dels Drets d’Autor. Això per a engrescar tota la comunitat educativa a participar activament en els esdeveniments.

–Confecció de murals gegants amb eslògans publicitaris que fomen-ten el valor i la necessitat de la lectura, i també el plaer de llegir.

–Lectures públiques de textos literaris: contes, poemes, escenes teatrals, fragments de novel·les, etc.

–Muntatge d’una exposició amb llibres, textos, fotos, il·lustracions, vídeos, articles de revistes, objectes, etc. sobre l’obra de H. C. Andersen.

–Elaboració del mural «Els 10 preferits», en què cada classe escriurà els 10 títols de llibres preferits en valencià i els noms dels autors o les autores i dels il·lustradors o les il·lustradores. S’afegirà la fotocòpia de les cobertes dels llibres.

6 7

–Muntatge de l’exposició amb els murals sobre «Els 10 preferits» de cada classe i elaboració d’un tríptic explicatiu de l’exposició i d’una guia per a visitar-la.

–Escriptura de contes i textos poètics per part l’alumnat i també del professorat i altres persones de la comunitat educativa, que tinguen el plaer d’escriure, i exposició dels treballs a la biblioteca del centre.

–Confecció d’una revista literària en què es publicaran els textos més votats en cada classe o nivell educatiu i, si hi ha possibilitat, col·laboració especial d’algun autor o autora del nostre poble o comarca.

–Elaboració de llibres gegants escrits i il·lustrats per alumnes de nivells superiors, els qual poden explicar-los i oferir-los a les classes dels més menuts.

–Muntatge d’una fira del llibre antic amb l’exposició d’exemplars procedents de biblioteques particulars, de familiars, de la biblioteca pública, de l’arxiu parroquial, d’alguna associació del poble, etc.

–Recerca d’informació en Internet sobre l’IBBY, l’OEPLI, el CCLIJ i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura. Esbrinar quins objectius pretenen aconseguir aquestes associacions, quines acti-vitats fan i quina estructura tenen.

–Programació i realització d’activitats de presentació de llibres i d’animació a la lectura, a les aules o a la biblioteca del centre.

–Marató de contes: Es poden habilitar dos espais amplis (la biblio teca, el gimnàs, la sala d’usos múltiples, etc.) on, durant l’horari escolar, es contaran contes ininterrompudament. Un espai pot estar dedicat als textos de H. C. Andersen, i en l’altre es contaran contes d’autores i autors valencians. Podem convidar a participar pares, mares, iaios, cosins, ties, veïnes i totes aquelles persones que tinguen gust de com-partir, amb els xiquets i les xiquetes, les seues històries preferides.

–Visita en grup a l’aula d’informàtica, o a la biblioteca del centre, per a buscar informació en Internet, conéixer les pàgines web relacionades amb el foment de la lectura i participar en blocs de literatura infantil i juvenil.

–Lectura de diversos periòdics i recerca de notícies relacionades amb les efemèrides del mes d’abril i seguiment de les activitats programades, de les notícies d’autors, de les novetats bibliogràfi-ques, etc. Es complementarà aquesta activitat amb el muntatge d’un tauler informatiu perquè cada dia les classes col·loquen els retalls de premsa més destacats.

–Confecció d’un gran mapa, sobre paper continu, de la Comunitat Valenciana on es posaran, per comarques, els noms de les autores i els autors més coneguts i llegits de literatura infantil i juvenil en valencià.

–Preparació i realització d’una trobada amb un escriptor o il·lustrador, amb la intenció de conéixer el seu ofici, les seues fonts d’inspiració, les seues lectures preferides, les tècniques que utilitzen a l’hora d’escriure o de dibuixar, etc.

–Exposició fotogràfica de postures còmodes i llocs preferits per a la lectura. Les fotos poden ser individuals i de grups. Es poden fer a casa, al carrer, al llit, en un parc, a la biblioteca municipal o dalt d’un arbre.

–Confecció de tapets individuals (DIN A3), per a regalar a la família, amb una il·lustració d’un conte d’Andersen, fotocopiada i plastificada.

–Elaboració del «Quadern de lectures» de cada alumne. En cada pàgina d’aquest quadern, s’anotarà una ressenya breu del llibre llegit, un comentari personal i un dibuix o la reproducció d’una il·lustració del llibre. Aquest quadern pot tenir continuïtat durant uns quants anys.

Proposta d’activitats per a programar i fer en biblioteques, llibreries i centres culturals

–Programació de diversos actes públics al llarg d’abril: presentació de llibres, tertúlies literàries, trobades amb autors i autores, taules redones, marató de contes, lectures públiques, etc.

8 9

–Difusió de les activitats mitjançant la premsa local, la ràdio, cartells, programes de mà situats en tots els establiments del poble, etc.

–Ambientació d’un racó de la biblioteca amb una exposició de llibres i contes de Hans Christian Andersen i articles sobre la seua obra.

–Muntatge d’exposicions sobre escriptors i il·lustradors valencians amb mostres bibliogràfiques de les seues obres, amb il·lustracions originals o reproduïdes, amb notícies de premsa o articles de revistes referents al contingut dels llibres que escriuen o il·lustren, els generes literaris conreats, les temàtiques tractades, premis rebuts, etc.

–Preparació d’una guia didàctica per a la visita a les exposicions.–Convocatòria de visites concertades i guiades d’escolars a les biblioteques públiques o a les llibreries per a explicar l’organització del fons bibliogràfic, les tasques que fa la persona responsable de la biblioteca, la ubicació de la literatura infantil i juvenil, les novetats publicades, etc.

–Sessions de formació d’usuaris de les biblioteques públiques: infor-mació dels requisits per a obtenir el carnet de la biblioteca, horaris, normes de préstec, etc.

–Realització de sessions d’animació a la lectura i de narració de contes que faciliten la participació dels assistents.

–Projecció de pel·lícules basades en obres literàries o que tracten la importància de la lectura i organització d’una tertúlia posterior.

–Elaboració de guies de lectura de llibres recomanats especialment amb motiu del «Mes del llibre i la lectura», per a diferents edats i gustos lectors.

–Organització de sessions de lectura col·lectiva de contes, de recitals de poesia, de lectures dramatitzades de textos teatrals, etc.

–Preparació de regals de la biblioteca per als assistents a les activitats programades durant el mes d’abril: punts de llibre, diplomes d’usuari de la biblioteca, minicontes, guies de lectura, etc.

quadern del lector

el contador d’HistÒriesteresa broseta

11

El fred i la boira havien arribat molt prompte a Copenha-guen. El calendari deia que encara hi quedaven dies d’estiu, però el fred i la boira no s’havien preocupat mai ni poc ni massa del que deia el calendari. El mal oratge arribava sempre quan li venia de gust, i s’instal·lava a la ciutat com a casa seua. Feia fora l’estiu sense contemplacions, diguera el que diguera el calendari, i amb el fred i la boira arribava una tardor curta com un sospir i la promesa d’un hivern gelat i inacabable. Aquell any, com tots els anys, la seua arribada buidà en un tres i no res els carrers i les places de la ciutat. I els parcs, que havien estat plens de criatures sorolloses al llarg dels dies assolellats d’estiu, es quedaren també buits i silenciosos. A les cases, xiquets i xiquetes de totes les edats protestaven, i ploraven, i gemegaven, i es rebolcaven per terra perquè volien eixir a jugar al parc com cada dia. I a totes les cases se sentia, poc més o menys, la mateixa cançó:

12 13

–Al parc amb l’oratge que fa? Ni parlar-ne!–Al parc amb aquest fred? Tu estàs com una xirivia!–Al parc amb tanta humitat? Què vols, refredar-te?–Al parc amb aquesta boira? No digues barbaritats...I clar, si no els deixaven ni anar al parc, no podien ni

somiar tornar a la platja... I la platja, que havia estat de gom a gom tot l’estiu, plena de castells d’arena i de rialles, estava ara encara més buida que els parcs, on encara quedaven ocells que no havien emigrat cap al sud. Més silenciosa no, perquè les ones arribaven altes i potents, i trencaven contra les roques amb un brogit ensordidor.

Mentre les criatures protestaven, i ploraven, i gemegaven, i es rebolcaven per terra, els majors s’afanyaven a apilar llenya i carbó, a traure dels baguls la roba d’hivern i a encendre alegres focs a totes les llars. Tothom semblava afaenat, a Copenhaguen... Tots, llevat d’un home que caminava amunt i avall pels carrers amb les mans a les butxaques, un home que recorria una vegada i una altra els parcs de la ciu-tat mirant a dreta i esquerra, com buscant alguna cosa. Un home que semblava no sentir el fred, ni la humitat, ni la

boira. Un home que es deia Hans Christian Andersen i que, esgotat de pegar voltes, s’acostà a una dona que venia cas-tanyes torrades a l’entrada d’un parc.

–Bon dia, senyora –saludà amablement–. Sap vosté on s’han amagat tots els xiquets de la ciutat?

La dona, amb les galtes enceses de tant de torrar cas-tanyes, esclafí a riure com si li hagueren fet cosquerelles amb una ploma d’ànec.

–Quines coses té, senyor Andersen! Amagats, diu!És que, a Hans Christian Andersen, el coneixia tothom

a Copenhaguen. Perquè tothom, jove o vell, metge o casta-nyera, s’havia quedat més d’una vegada bocabadat escoltant les seues històries. Per dir-ho tot, també tothom havia pensat alguna vegada que aquell home estava una mica boig, sempre envoltat de xiquets, sempre contant contes. La castanyera, encara entre rialles, continuà:

–Que no veu el fred que fa, senyor Andersen? On han d’estar, les criatures? A casa seua, al caliu de la llar! Passaran mesos abans que tornen a omplir els parcs...

Hans Christian Andersen es gratà el cap, incrèdul. Mesos, deia? Allò no podia ser! Aquella dona s’equivocava, de segur que s’equivocava... Si no, què feia allà torrant castanyes?

–I, aleshores, qui li compra les castanyes? –La gent que passa, senyor, la gent que passa! Les

compren per calfar-se les mans, i les porten després a casa... Com farà vosté, veritat, senyor Andersen? Veritat que sí?

14

No tenia gens de ganes de comprar castanyes. De fet, no li havien agradat mai de la vida les castanyes, però la dona havia sigut tan amable... Li’n comprà una mesura, li agraí educadament la informació i s’allunyà a camallades impacients. S’enfilà cap a la mar, convençut que la castanyera li havia pres el pèl i que els trobaria allà, engrescats a fer castells d’arena i a jugar a pilota. I en veure’l arribar, com sempre, amollarien pilotes i rasclets i s’aplegarien en rogle al seu voltant, desitjosos de sentir un conte...

En arribar a la platja, però, comprovà que la dona de les castanyes li havia dit la veritat. A la platja hi havia només el vent del nord, que s’entretenia pentinant l’arena buida de castells i de pilotes, i un grapat de gavines sorolloses, que es barallaven a crits per les restes d’un peix. Decebut, caminà per la platja sense saber on anava, a bon pas i parlant entre dents:

–Tancats a casa, com a la presó! Que fa fred, diuen... I qui ha dit que no es pot jugar quan fa fred? I qui ha dit que no es tinguen ganes de contes, quan fa fred? Pobres, pobres criatures! No hi ha dret! Ben segur que els unflen a deures i no els conten ni un conte, ni que siga un conte curtet...

Deixà enrere la platja i arribà al port sense adonar-

16

se’n. Es creuà amb un grapat de pescadors, però no se n’adonà tampoc. I els pescadors, que havien fet intenció de saludar-lo i s’havien quedat a mitges, es feren l’ullet i comentaren:

–Ja parla sol!–No li funciona el cervell, pobre home...–Mare meua, com està!–Té el cap ple de pardalets...Si els haguera sentit, Hans Christian Andersen els hauria

tret immediatament del seu error. Ple de pardalets, no! Ell tenia el cap ple de contes, ple de bruixes i fades, de prín-ceps i encantaments, de princeses i donyets... I ara, sense xiquets que els escoltaren, tenia por que els contes se li amuntegaren al cervell i acabaren eixint-li pel nas o per les orelles, fora de control.

Capficat, es deixà caure damunt d’una de les enormes roques que protegien el port de la marea, sense adonar-se tampoc que estava humida i esvarosa. Es quedà immòbil contemplant la mar, somiant amb els misteris que amagava, amb les terres gelades que s’estenien a l’altre costat i que li agradaria tant recórrer, amb palaus de gel i jardins de sal. De sobte, un moviment estrany entre les ones li cridà l’atenció, allà al bell mig de la mar, i s’incorporà a mitges, encuriosit.

Ara no es veia més que el blau grisós de la mar i el blanc de la bromera, però ell havia vist un moviment estrany, i un llampec daurat que havia desaparegut en un tres i no res, engo-lit per les ones... Un llampec daurat que només podia ser el d’una cua de sirena! Quina altra cosa, si no? Lluità per posar-se

18 19

dempeus damunt les roques esvaroses, i no li importà

gens ni miqueta ferir-se els colzes amb les afilades pedres, ni esgarrar-se els pan-talons nous a l’al-çada dels genolls. Res del món no

li importava, si al port de Copenhaguen

hi havia una sirena...Si els pescadors del port hagueren sabut què pensava,

l’haurien tret immediatament del seu error. –Una sirena al port de Copenhaguen? Vosté té molta

imaginació, senyor Andersen! I, amb molta paciència, li haurien explicat que, pel que

ells sabien, mai de la vida no s’havia trobat una sirena al port de Copenhaguen. Ni al port de Copenhaguen ni a cap altre lloc, la veritat! Que això de les sirenes era cosa de contes, i que els contes només se’ls creuen els xiquets. I que, a tot estirar, al port de Copenhaguen es podia trobar de tant en tant una balena despistada, o una foca que no aconseguia trobar el camí de tornada a casa. I, al remat, li haurien dit que faria bé d’anar a fer-se mirar els ulls, que això de veure llampecs daurats sense més ni més no era cosa de broma...

Però els pescadors ja en tenien prou i massa amb la seua faena, i ningú no li llevà del cap la seguretat d’haver vist una sirena. Hans Christian Andersen aconseguí posar-se dret damunt les roques. Caminà per l’escullera, esvarant ací i caient allà, cap al punt on havia vist la seua sirena. Desitjava tant veure-la una vegada més, un segon més, que no li impor-tava el vent que bufava amb força i amenaçava de tombar-lo, ni les ones que trencaven contra les roques i l’esguitaven tot d’aigua, ni el fred que el feia tremolar de cap a peus.

Encisat, estava convençut que aquella sirena havia de ser una de les set filles del rei del mar. I què feia allà, tan lluny de casa? De segur que havia fugit del seu castell de corall, desitjosa d’acostar-se a terra i tornar a trobar-se amb... Amb qui? Amb un príncep, amb un príncep al qual havia salvat un dia d’un naufragi! I com s’ho faria a terra, amb aquella cua? No, que la bruixa del mar li havia regalat una poció màgica, i la seua cua desapareixeria tan bon punt tocara terra... Però la bruixa del mar no fa regals a les sire-nes. No era un regal, no, que la bruixa del mar li havia fet pagar la poció màgica a un preu molt alt... Amb la seua veu, amb la seua veu dolça com la mel...

20

Quasi plorant de tristor per la sirena sense veu, per la sirena enamorada que ja no podria cantar mai més, no s’adonà que havia arribat al final de l’escullera. Només un pas més, només un pas més i estaria tan a prop...

Féu un pas més, caigué com una pedra a l’aigua i tingué un moment d’espant en recordar-se que no sabia nadar. Només un moment, perquè les ones se l’engoliren en un tancar i obrir d’ulls sense donar-li temps a res. L’aigua freda i salada li omplí les sabates, les butxaques i el barret. I, pitjor encara, li omplí també la boca, i el nas, i les ore-lles, i li arribà fins a l’últim racó del cervell. Per això no s’adonà que unes mans menudes i delicades l’agarraven per les aixelles i l’arrossegaven cap a terra. Per això no va veure els ulls verds, ni els cabells llargs i daurats, ni la cua brillant i flexible de la jove sirena que li havia salvat la vida...

Tornà en si poc després i es trobà xopat d’aigua de mar, quasi congelat pel vent del nord, tombat de qualsevol manera entre les roques. Recordava haver caigut a l’aigua, sí, i recordava també que una sirena li ballava pel cap. Una sirena al port de Copenhaguen...

Li costà una bona estona alçar-se. Les sabates plenes d’aigua li pesaven horriblement als peus, de seguida la sal li omplia la boca, i li feia mal el cos sencer. Mentre tornava lentament al port, coixejant i tremolant, sabia ja que no podria esperar a l’estiu per contar la història de la sireneta. L’escriuria, tan bon punt arribara a casa,

23

ACTIVITATS

1. Contesta les preguntes següents:–Tothom semblava afaenat, a Copenhaguen. Tots, llevat d’un home que caminava amunt i avall pels carrers mirant a dreta i esquerra, com buscant alguna cosa. Com li deien a aquest home?

...................................................................................................................................................................................................................................

–Els pescadors deien que Andersen tenia el cap ple de pardalets. Si ell els haguera sentit, els hauria tret immediatament del seu error. De què tenia realment ple el cap Andersen?

...................................................................................................................................................................................................................................

–Andersen es deixà caure damunt d’una roca i es quedà immòbil contemplant la mar. De sobte, entre les ones li cridà l’atenció alguna cosa. Què és el que va veure Andersen al mig del mar?

...................................................................................................................................................................................................................................

–Què significa la frase «en un tancar i obrir d’ulls»?

...................................................................................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................................................................................

–Quan Andersen caigué a l’aigua, unes mans menudes i delicades l’agarraren per les aixelles i l’arrossegaren cap a terra. De qui eren eixes mans?

...................................................................................................................................................................................................................................

i aplegaria així a totes les xiquetes i els xiquets de la ciutat, del país, del món sencer. Amb el refredat que l’es-perava, de segur que tindria temps d’escriure un conte magnífic!

25

2. Comparacions En la narració que has llegit es diu que arribava una tardor «curta

com un sospir». Pensa i escriu unes altres comparacions, també boniques i poètiques, que podries emprar per a expressar la mateixa idea de brevetat:

Una tardor curta com: ..................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

3. Jocs Els xiquets ploraven perquè volien eixir al parc. Escriu el nom de

cinc jocs o activitats divertides que es poden fer als parcs.

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

4. Il·lustracions «La castanyera tenia les galtes enceses de torrar castanyes»

és una frase en sentit figurat. Fes dos dibuixos, en un full a banda, per a mostrar la diferència entre el significat de la frase en sentit real i en sentit figurat.

5. Investiga A Hans Christian Andersen tots el coneixien a Copenhaguen

perquè alguna vegada havien escoltat les seues històries. Investiga si al teu poble o a la teua comarca hi ha alguna persona

major a la qual li agrade contar contes. Fes-li un reportatge: entrevista’l i grava’l en vídeo o fes-li fotos.

Després presenta el reportatge a la teua classe. Escriu algunes de les preguntes que hauries de plantejar-li:

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

6. Contes especials Dels contes que t’han contat al llarg de la teua vida, quins són els

que més t’han agradat? Escriu el nom de cinc contes que recordes d’una manera especial:

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

.............................................................................................................................................................

.......................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

..........................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................

...........................................................................................................................................................

26 27

8. Imagina Mentre contemplava la mar, Andersen va veure un llampec daurat

entre les ones. Això el va fer pensar en una cua de sirena i va començar a imaginar una història fantàstica. Dibuixa una sirena i fes-ne la descripció dels trets característics.

Descripció:

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

7. Contes famosos Hans Christian Andersen tenia el cap ple de contes. De segur que

coneixes alguns dels més famosos que va escriure, com els citats a continuació. Podries relacionar cada element o personatge amb el conte corresponent? Si no els recordes, pots consultar algun llibre seu a la biblioteca o demanar-li al teu mestre o mestre que t’ajude.

1. Dotze matalassos a. L’aneguet lleig 2. Un castell de corall b. La princesa i el pésol 3. Dos estafadors c. El soldadet de plom 4. Una ballarina d. La Sireneta 5. Una gallina e. El Rossinyol 6. La mort f. El vestit nou de l’emperador

28 29

9. Dibuixa Imagina que alguns dels personatges que Andersen tenia al cap

(bruixes, ballarines, sirenes, prínceps, princeses, aneguets, donyets, etc.) se n’hagueren eixit per les orelles i hagueren cobrat vida. Què li dirien al seu autor?

Dibuixa dos dels teus personatges preferits i escriu al costat el telegrama o missatge que creus que li escriuria cadascú a l’autor, expressant-li les queixes, les alegries, els desitjos, els temors o les felicitacions que consideres oportunes.

10. Inventa una història Ara tu pots inventar una història fantàstica en què es barregen

alguns d’eixos personatges. Imagina com comença la història, en quin lloc es poden trobar, quina època de l’any és, què fan, quina relació hi ha entre ells, quina aventura viuen, quin problema o conflicte sorgeix, com es resol i quin final li vols donar. Escriu-la al teu quadern o en fulls solts.

11. Teresa Broseta Teresa Broseta, l’autora d’El narrador d’històries és una escrip-

tora valenciana que ha escrit molts llibres interessants de litera-tura infantil i juvenil. Busca informació sobre aquesta escriptora a la biblioteca del centre o en Internet i completa aquestes dades:

Lloc de naixement: ..........................................................................................

Llibres publicats:

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

Premis que ha rebut:

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

31

Altres dades interessants:

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

12. Altres escriptores valencianes Busca informació de tres escriptores valencianes de literatura

infantil i juvenil. Escriu el nom dels seus darrers llibres publicats o dels que han tingut més èxit.

Autora Títols publicats

1. .......................................................................................................

..............................................................................................................

2. .......................................................................................................

..............................................................................................................

3. .......................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

..............................................................................................................

13. Recomanacions Imagina que per a la revista escolar del teu centre et demanen

un text en què has de comentar un llibre. Quin recomanaries? Lògicament hauràs d’elegir un que t’haja agradat i explicar-ne els motius.

Comença el text i no t’oblides de citar de manera clara l’autor i l’editorial perquè la teua recomanació siga útil per a qui vulga aconseguir el llibre i llegir-lo.

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................

......................................................................................................................................................................................................................................