HI HAVIA UNA VEGADA, EN UNA SELVA MOLT LLUNYANA UN RATOLÍ MOLT PETIT I EIXERIT. CADA MATÍ SORTIA DEL SEU CAU A BUSCAR MENJAR.

UN DIA, MENTRE CAMINAVA TOT DISTRET, UN LLEÓ GRAN I FORT EL VA VEURE I EL VA ATRAPAR AMB LES SEVES URPES.

QUAN EL LLEÓ ESTAVA A PUNT DE MENJAR-SE'L, EL RATOLÍ LI VA SUPLICAR:

SI US PLAU SENYOR LLEÓ, NO EM MENGEU. NO VEIEU QUE SÓC MASSA PETIT I NO QUEDARÍEU TIP?

EL LLEÓ, SORPRÈS, SE'L MIRAVA.

EL LLEÓ EL VA DEIXAR ANAR I, TOT ORGULLÓS, VA DIR:

AU! VES! FUIG D'AQUÍ ABANS NO M'HI REPENSI.

AL CAP D'UNS DIES, EL LLEÓ PASSEJAVA DESPISTAT I, SENSE ADONAR-SE'N, VA TREPITJAR UNA XARXA QUE HAVIA POSAT UNS CAÇADORS.

EL RATOLÍ, QUE PASSEJAVA PROP D'ALLÀ, VA SENTIR UN FORT RUGIT.

EL RATOLÍ VA CÓRRER I VA TROBAR EL LLEÓ I, EN VEURE'L TAN TRIST, LI VA DIR:

NO ET PREOCUPIS, SENYOR LLEÓ, JO T'AJUDARÉ A SORTIR!

TU? ETS MASSA MENUT, VAL MÉS QUE TE'N VAGIS ABANS NO TORNIN ELS CAÇADORS.

JA VEURÀS QUÈ FARÉ...

ROSEGA QUE ROSEGA EL RATOLÍ VA ANAR TRENCANT LA XARXA. HI VA PASSAR MOLTA ESTONA PERQUÈ VOLIA SALVAR EL LLEÓ.

EL RATOLÍ VA FER UN FORAT TAN I TAN GRAN QUE EL LLEÓ VA PODER SORTIR D'UN SALT.

EL LLEÓ, MOLT CONTENT, VA DONAR LES GRÀCIES AL RATOLÍ PER HAVER-LO SALVAT I, DES DE LLAVORS, VAN SER AMICS PER SEMPRE MÉS.