Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Nú

m. 1

06

Oct

ubr

e 20

15È

poc

a II

I

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4

Primària . . . . . . . . . . . . . . .5

Secundària . . . . . . . . . . . .10

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .14

Formació Professional . . . . .16

La Teca de la Mediateca . . .20

12 Respostes per compartir .23

Portes obertes . . . . . . . . . .24

Extraescolars . . . . . . . . . . .27

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Us desitgem un bon curs 2015 - 2016

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínElisabeth IbáñezConchi Cadenas

Fotografia portada:

Mestres infantil

3

Ed

itorial

CONFIANÇA I CARÍCIES

La personalitat és el conjunt de qualitats (i defectes)que distingeix una persona de les altres. Les escoles, avui dia,solen tenir com una de les seves fites bàsiques el desenvolu-pament de la personalitat de l'alumnat. El nostre documentd'estil parla, per exemple, d'aconseguir persones reflexives,responsables, crítiques i autònomes. I aquestes actituds lesentenem com a tendències a comportar-se d'una manera con-sistent i persistent davant determinades situacions, objectes,fets i persones. Ens sentim molt satisfets quan ens adonemque un alumne ha anat guanyant autonomia i cada cop ne-cessita menys l'ajuda de l'adult o quan veiem que la seva ac-titud reflexiva l'ha ajudat a prendre unes decisions encertades.La seva personalitat està guanyant consistència.

En el marc del projecte de l'escola que treballa les dimensionsemocional, social i interior, en aquesta ocasió m'agradariadestacar especialment la importància de la confiança com unsentiment que recull aquestes tres dimensions de l'individu.

Per una banda, la confiança és un sentiment cap a altres per-sones que indica la creença que compliran el que han acordato que seran capaços de fer una determinada tasca. Peròtambé parlem de la confiança en un mateix. En ambdóscasos, és una hipòtesi que es fa sobre la conducta futura delsaltres o de tu mateix.

Les accions són les que donen vida a la confiança. La per-sona que suscita confiança tendeix a suscitar més confiançaen properes ocasions i el qui té confiança en si mateix tendeixa millorar el que fa. Amb tota la vida per davant, imagineu-vosquines conseqüències pot tenir ser un infant ple de confiança.És un actiu de l'individu, però és també un actiu potent i trans-formador de la societat.

Les motivacions per actuar de les persones solen ser de trestipus: les normes socials, les emocions i la racionalitat. Ac-tuem perquè ens han ensenyat a fer-ho així, perquè ens atrau,ho preferim o perquè ens ho hem rumiat bé. I les tres motiva-cions tenen el seu moment i la seva ocasió. No podem pen-sar que la racionalitat és la motivació superior ni creure queseràs més feliç si sempre utilitzes les emocions com a criteriper decidir-te.

La confiança en un mateix és un dels components de l'auto-estima i quan en tenim, decidim el que desitgem, el que co-breix les nostres necessitats més íntimes, en funció d'allò quecaptem en nosaltres mateixos i en el món que ens envolta iaixí ampliem també la nostra consciència. I així és com anemguanyant en responsabilitat, millors dots de comunicació i ge-nerem empatia.

Una societat s'ha de basar en uns lligams de confiança quepermetin la convivència i l'establiment de normes comunes.Com més confiança es pugui dipositar en cadascun dels nos-tres fills i filles, més possibilitats tenim d'haver fet el que calia,és a dir, d'haver creat en ells una major consciència, respon-sabilitat i empatia. I així és com podrem esperar que les nos-tres societats siguin més democràtiques, més participatives,més dialogants, més respectuoses amb tot i amb tots. En de-finitiva, qui genera més confiança té més poder per actuar. Sitots generem més confiança, tots augmentem les potenciali-tats col·lectives. I així podrem potser complir els desitjos deSalvador Espriu de tenir una societat on la gent sigui neta,noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

I per poder fomentar entre els nens i nenes la confiança, crecque són molt importants les carícies, en un sentit ampli delterme. Entenc per carícia qualsevol manifestació d'una per-sona, verbal o no, que impliqui adonar-se de l'existència del'altra. És una manera de reconèixer a l'altra. I les carícies ensconvenen, com el pa que mengem, per viure. Parlo tant de ca-rícies físiques com psíquiques i, sense elles, podem acabarmalament. Recordem aquella idea de David Hume, segons laqual el pitjor no és que et critiquin sinó que t'ignorin.

I també hem de saber que n'hi ha de dos tipus: carícies in-condicionals i carícies condicionals. Les primeres són les quees donen pel simple fet d'existir i les segones són les que esdonen per un acte o una actitud en concret. Tots dos tipus decarícies poden ser positives o negatives. I aquí hi ha la difi-cultat. Tan dolent pot ser agombolar un fill o filla tot el dia comignorar-lo permanentment. I, ja partint del fet que la gran ma-joria de pares i mares acaricien -en el sentit ampli del terme-als seus fills i filles, el problema ve a l'hora de determinar lesdosis i els moments adequats per a les carícies condicionalsi incondicionals.

Sabent que les carícies són a l'abast de qualsevol persona,són de franc i són inesgotables, als pares i mares ens tocadescobrir quines són les que afavoreixen més la confiançadels nostres fills i el concepte que tenen de si mateixos, enquins moments les hem de proporcionar i amb quina dosi. Se-gurament no hi ha regles universals aplicables sistemàtica-ment, però potser n'hi ha prou en reflexionar-hi una mica detant en tant.

Xavier AmbròsDirector gerent

4

Infa

nti

l Tot l'estiu quehe estat ambun nus a l'estó-mac. No sabeules vegadesque m'he ima-ginat la mevaclasse, elsmeus com-panys la meva

nova professora... I si no m'agrada? I si no faigamics? Els pares m'animaven i em diuen que a “laPia” ens ensenyaran a ser una mica més grans.Jo no ho veia gaire clar fins el primer dia d'escola.Al principi només sentia crits, veia els nens plorari moltes professores amunt i avall, amb nens a colli a la falda, els pares intranquils, els avis nerviososperò al cap d'uns dies tot va canviar.Els pares tenien raó. Ens han ensenyat a ser unamica més grans. Molts de nosaltres ja pengem lamotxilla, ens traiem la bata, anem al lavabo i totaixò ho fem sols. Sempre hi ha la professora per

donar-nos un cop de mà quan la motxilla estàmassa plena i la cremallera no vol tancar o quanencara s'escapa algun pipí. Cantem moltes cançons, ens expliquen molts con-tes, dibuixem, pintem... però el que més ensagrada és embrutar-nos. Ens encanta pintar ambpintura, i si és amb les mans millor, que encara ésmés divertit!Ara penso que aquells nervis que vaig passar al'estiu no van valer la pena. Si mai trobeu un nenneguitós per anar a l'escola expliqueu-li tot això.Estic segur que el nus se li desfarà en un moment.

P-3

LA NOSTRA NOVA ESCOLA

ANEM A P-4

Ja queda enrere l'estiu i aquells nens i nenes petitsde P-3 ja hem crescut una mica i ara som nens inenes de P-4 “PINGÜINS, ESQUIROLS, TORTU-GUES I DRACS”. Per decorar i alegrar els nostresespais, hem dibuixat i pintat les mascotes que lluei-xen al passadís. Si passeu pel primer pis podreuveure que bonic ens ha quedat i per aquells que nopuguin passar, aquesta foto és una petita mostra delmural.

P-4

5

Infan

tilELS OFICIS

Aquest curs a P5 tenim bons professionals: As-tronautes, Policies, Veterinaris i Pilots. Són els ofi-cis que els nens han escollit per poder aprendremoltes coses i els quals han donat nom a les nos-tres classes. Que bé ens ho estem passant i quantes cosesaprenem!!!

P-5

JA FEM EDUCACIÓ FÍSICA

Prim

ària

Aquest any, els nens i nenes de primer en comptesde fer psicomotricitat fem educació física. Ja sommolt grans i ens posem el xandall a l'escola, no elportem posat de casa. També portem una pinta i co-lònia per refrescar-nos quan hem acabat la classe;així tots sortim molt ben pentinats i fem molt bonaolor!!!

1r primària

6

Pri

màr

iaLA VIDA SANA

Els nens i les nenes de 2n de primària hemcomençat a treballar el tema de “La vidasana”. Entre tots hem portat fruites, verdu-res, hortalisses, llegums, fruits secs... perestudiar-los a classe. També farem activitats molt xules al voltantd'aquest tema:xerrades, excursió, cuina, piràmide dels ali-ments...

2n primària

APRENEM JUGANT AMB LES LLETRES

Els alumnes de tercer de Primària comencem autilitzar el diccionari per primera vegada. És unaeina molt útil que ens serveix per ampliar el nos-tre vocabulari i jugar amb les lletres i paraules.Ens agrada experimentar, jugar, aprendre i bus-car el significat de les paraules que ens envoltenquotidianament.

Per tal d'iniciar-nos amb aquesta eina tan ele-mental, i a la vegada, tan significativa, les mestreshan elaborat diferents activitats i jocs per tal de fa-miliaritzar-nos amb el diccionari.Entre tota la classe hem elaborat un abecedarique tenim a l'abast dins de l'aula i on tots els alum-nes hi tenen accés per tal d'observar l'ordre de leslletres.Una altra activitat que hem dut a terme ha estatl'observació de la llista dels alumnes que compo-nen l'aula. A través dels noms dels alumnes hempogut jugar amb els nostres noms per tal d'orde-nar-los alfabèticament. Seguidament, hem fet elmateix amb els cognoms. Hem pogut comprovarque, a través d'aquesta activitat, tots estem orde-nats alfabèticament i amb un sentit concret.Un cop realitzada aquesta tasca hem pogut mani-pular el diccionari i buscar diferents paraules queens trobem al nostre dia a dia.Ha estat una experiència molt enriquidora, emo-cionant i divertida.

Els alumnes de 3rD de primària

7

Prim

àriaESTUDIEM L’ORIENTACIÓ

Quan vam començar l'escola, a Medi, vam iniciar el tema de l'orien-tació. A classe hem fet diversos exercicis i hem estudiat vàries fitxeson ens expliquen coses del tema. Avui però, hem anat al pati de dalt per observar l'orientació de lesnostres ombres i per experimentar amb les brúixoles.Finalment hem acabat resseguint les nostres ombres i descobrint peron ha sortit el sol. També hem après a utilitzar la brúixola buscanttots els punts cardinals.

4t Primària

UN NOU CURS

Aquest curs els alumnes de 5è hem pujat unpis i hem canviat de Cicle: som els segonsmés grans de l'escola i ja som a Cicle Supe-rior.Les cadires i les taules estan enganxades i noens agrada massa. Normalment tenim mésdeures que a 4t però ja no tenim el registre dedeures mensual.A quart fèiem només Medi en canvi ara femMedi Natural i Social. També ens posarannota i controls d'informàtica. Utilitzem una capsa on hi guardem els colors,retoladors i tot el material que necessitem perfer plàstica.Aquest any anem al pati a les 11,30h, mitjahora més tard que el curs passat i els primersdies la panxa ens feia “rau rau”.

Al migdia no anem al pati de dalt a jugar i eltrobem a faltar. També fem servir una escaladiferent per sortir al carrer, la que dóna al car-rer de Condestable..Aquest any, cinquè, és més difícil i ens hemd'esforçar més. Però tot i així és molt divertit.En definitiva ens ha agradat pujar un pis mési anar a cinquè perquè això vol dir que sommés grans.

Els delegats de cinquè

8

Pri

màr

iaLES VACANCES D’ESTIU

“ Els de sisè hem passat unes bones vacances i aquí us les volem explicar. Sempre va bérecordar les coses interessants.”

Port Aventura

El dia 28 de juny vaig anar a Port Aventura. Haviende venir uns amics però el fill es va trobar malamenti només va venir la filla. Ens vam esperar que obrissin les primeres atrac-cions. La primera atracció va ser tranquil·leta, el“Grand Cañon River”, vas amb una barca que circulaper uns canals amb ràpids, ens vam refrescar unamica.Tot seguit vàrem anar cap al Far West on es troba-ven els “Tronquitos”, també ens vam mullar. Lesatraccions cada cop eren més fortes. A continuaciócap a “l’Stampida”, a la meva germana li va agradarmolt. Després vàrem dirigir-nos cap a Xina, i vampujar al “Diàbolo”.Ja teníem gana, vam anar al restaurant a fer un bondinar, necessitàvem recuperar forces. De seguidaens vam dirigir cap al “Dragon Kan” que em va agra-dar molt, sobretot els loopings que em van omplir denervis la panxa.Després de cinquanta minuts d’esperar, arrencavael “Shambala”. Quina emoció! Semblava que volava,em va encantar!Vàrem repetir moltes atraccions i quan ja estàvemuna mica cansats, cap al “Sésamo Aventura”. Lesatraccions eren per nens més petits, però tot i així,ens ho vam passar bé. Quan començava a pondre’sel sol, vam pujar a “l’Ankora”, i ens vam tornar a mu-llar, consistia en disparar amb unes pistoles d’aigua,els que tenies davant i darrera,. Quan es va fer fosc,vam pujar moltes vegades al “Diablo” fins que vamdecidir marxar.

Va ser un dia inoblidable, m’ho vaig passar genial !!!Martí Lleonart 6è C

VACANCES

Aquestes vacances m'ho he passat molt bé perquèhe fet moltes coses. Una d'elles és anar al casald'estiu de La Torreta. Allà vam fer diverses activitatscom: anar a la piscina, fer excursions...També he anat al Marroc a visitar a la meva famíliai assistir al casament del meu tiet. Els meus cosins ijo vam llogar un apartament al costat de la platja.Després vaig anar dues setmanes a Marrakech a vi-sitar els meus avis. La primera setmana vaig anar aun parc d'atraccions molt gran i vaig pujar a un toromecànic i també a un riu molt gran on calia pujar enuna moto d'aigua! Va molar molt. La setmana se-güent vaig anar a una cova molt gran. Tenia un nommolt estrany, ja ni el recordo... Vam estar dues horesdonant voltes fins que vam trobar la sortida.Després d'uns dies d'estiu tan divertits, ja només ensfaltava una setmana per tornar a Catalunya i ensvam quedar a casa nostra, a Rabat.El viatge fins a Melilla amb vaixell va ser molt avorrit.D'allà vam continuar cap a Màlaga, Madrid, Sara-gossa, Sevilla... fins arribar a casa.De nou a Granollers, a casa també!

ISMAEL JARRAH6è B

9

Prim

àriaUN ESTIU DIFERENT

Aquest estiu ha estat un estiu diferent, però nopodem dir que ha estat malament perquè m'ho hepassat genial. Al principi vaig estar molt ocupada icansada ja que cada dia feia natació durant quatrehores, excepte el cap de setmana.Un dia quan nedava em vaig fer un nyanyo molt

gran i vaig passar per l'hospital, però després no vaser res.A finals de juliol me'n vaig anar a Toledo i a Madrida visitar a uns cosins de la meva mare i a uns amics.Vaig estar cinc dies que van ser fenomenals, vamanar a la piscina, al riu, i a Toledo, em vaig tirar peruna tirolina creuant el pont de Sant Martí. Quan vamarxar la mare perquè començava a treballar emvaig quedar amb la meva cosina i la meva tieta. A finals d'agost va ser la Festa Major de Granollers“ Força Blanca! ” vaig participar en més jocs que mai,l'últim dia van haver focs artificials i al final van gua-nyar el blancs ( bé, bé, bé )Del dia 6 al 10 de setembre vaig anar a Puigcerdàamb el Club Natació Granollers a un alberg per en-trenar més i fer dinàmiques de grup. Un dia vam feruna caminada llarguíssima i vam arribar fins aFrança, va ser esgotador i per no oblidar-ho vam co-nèixer al sots-campió paralímpic d'Europa de nata-ció, que va venir amb nosaltres perquè l'entrena elmeu entrenador, en Joan.Aquestes vacances m'ho he passat genial !

Gabriela Nogales 6è D

VACANCES

Aquestes vacances d'estiu he anat a molts llocs. Pri-mer vaig anar una setmana a unes colònies de jazzamb la Marta S. Després a unes altres colònies d'an-glès i multiesportives amb la Mireia, l'Anna, l'Ariadnai la seva germana Paula. També vaig anar a un casalde ballet dues setmanes. A finals de Juliol vaig anara Naturlandia, un parc d'atraccions a Andorra. A l'A-gost vaig anar a Olp, un poble de la muntanya i hivaig passar tot el mes. Com que el poble és moltpetit i gairebé no passen cotxes, anàvem tot el diasols pel carrer. En tornar d'Olp, vam anar a la FestaMajor de Granollers i vam participar en moltes pro-ves. Al setembre vaig anar a Lanzarote. Vam dormiren un hotel molt xulo i m'ho vaig passar genial!!I per últim vaig anar una altra vegada a Olp a cele-brar la Festa Major d'allà. Vam fer un bingo, una gim-cana, una xocolatada, un taller de compostatge, unadiscoteca...

HAN ESTAT UNES VACANCES INOBLIDABLES!!!Aina Barrufet 6èA

10

Sec

un

dàr

iaEL 27 S I EL TEXT INFORMATIU

Aprofitant que a finals de setembre es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya, des de l'assigna-tura de català vam proposar als alumnes de 2n d'ESO que escrivissin una notícia sobre aquest tema, ja que unade les tipologies textuals que es treballa aquest curs és el text informatiu.A continuació podeu llegir un parell d'aquestes produccions.

Eleccions a Catalunya: Junts pel Sí guanya

El passat diumenge, 27 de setembre, es van ce-lebrar les eleccions al Parlament de Catalunya.Els habitants de Catalunya van poder anar a votarals col·legis electorals de les 9h del matí a les 20hde la tarda. Dels 135 escons de la cambra, Junts pel Sí, ambRaül Romeva com a cap de llista, va aconseguirun total de 62 escons, sense arribar a la majoriaabsoluta. Per sota, amb 25 escons, trobem Ciu-tadans, sent la segona força més votada. A conti-nuació segueixen el PSC amb 16 escons, el PP iCatalunya sí que es pot amb 11 i la CUP amb 10. Unió Democràtica de Catalunya,per la sevabanda, no hi ha entrat per insuficiència de vots. Els partits independentistes Junts pel Sí i la CUP,si s'ajuntessin obtindrien majoria absoluta, ja quesuperarien els 68 escons necessaris que marcaaquesta majoria. Junts pel Sí està format per di-ferents partits polítics, tots ells partidaris de la in-dependència. Hi trobem partits com CDC o ERC.Veurem què passarà properament i la respostaque rebran per part del govern espanyol.

Cristina Lleonart

ELECCIONS AL PARLAMENT DE

CATALUNYA

El 27 de setembre de 2015 van tenir lloc les elec-cions per decidir qui governarà Catalunya la pro-pera legislatura. Els punts de votació es van obrir a les nou en puntdel matí i es van tancar a les vuit del vespre. Dels 135 escons, el partit que en va obtenir mésva ser “Junts pel sí”, amb 62 escons. Juntamentamb la Cup, que en va obtenir 10, podrien formarmajoria absoluta.En aquest sentit, Oriol Junqueras deia: “Ara po-drem portar a terme els nostres plans, i fer unaCatalunya nova i independent”. El partit que va quedar en segon lloc va ser “Ciu-tadats” (amb Ines Arrimadas i Albert Rivera) amb25 escons, seguit pel “PSC” amb 16 i el PP, amb11.Jo crec que els catalans tenen dret a decidir elfutur del seu país, en aquest cas ser indepen-dents.

Meritxell BorràsGranollers, 28 de setembre del 2015

2n ESO D

11

Secu

nd

àriaLAS PREPOSICIONES

Este curso, en 2 ESO, hemos empezado repasando las preposiciones, las clásicas, las de toda la vida. Hemospedido a los alumnos que creen textos donde las preposiciones aparezcan en orden alfabético. Os ofrece-mos una muestra de lo que hicieron ( algunos, ya veréis, olvidaron alguna...)

Lucrecia

Lucrecia se fue A Barcelona. Se puso ANTE laSagrada Familia, y contempló el edificio. BAJOsus pies se encontraba su perrito. Lucrecia,C0N su perrito, se fue a visitar la plaza Cata-lufa. Allí hizo una manifestación CONTRA elmaltrato DE los animales. Estuvo allí DESDElas nueve de la mañana y paró a las once. Sefue EN autobús y ENTRE las once, once ycuarto de la mañana se dirigió HACIA su casa,HASTA que se acordó que tenía que esperar asus padres PARA poder entrar en casa. Cuando llegaron sus padres no le dejaron elmóvil POR no hacer los deberes, SEGÚN ella silos había hecho. Aunque se quedó SIN móviligualmente. SOBRE las 12 de la noche, Lucre-cia cogió el móvil TRAS su castigo y DU-RANTE la noche estuvo conectada MEDIANTEel Facebook.

Daniel Reinos y Biel Bellavista

UN VIAJE A MADRID

*Unas amigas han quedado para charlar unpoco*

-¡Hola!- Hola, ¿qué tal?- Bien, hoy me voy A Madrid.-¡Qué suerte! Pero ANTE todo ten mucho cui-dado.- No te preocupes. ¡Está todo BAJO control!

- CABE decir, que te tengo mucha envidia.¿CON quién vas?- Voy junto mi familia. ¿Sabes que cuando lle-gue veré un partido Real Madrid CONTRABarça?-¡Un momento! Tengo que comer mi bocadilloDE jamón.-¿DESDE que estamos aquí no has comido?-¡Claro que no! EN casa he desayunado.- Pues yo, ENTRE tanta prisa, no me ha dadotiempo.- Una vez acabado el partido, ¿HACIA dóndeirás?- Caminaré HASTA el Palacio Real PARA ver lomaravilloso que es. - Tengo sed, ¿pasamos POR el bar?- Sí, SEGÚN mi padre, hay que hidratarsemucho.- Vamos, pero SIN prisa.*BAR*

- Deja mi maleta SOBRE la mesa, TRAS esasservilletas de ahí.- DURANTE mi viaje, te escribiré, no lo dudes.Lo único malo, es que MEDIANTE el avión, note podré enviar nada.

*Su amiga mira el reloj*

-¡Corre! ¡Que ya es la hora!-¡Ah! ¡Voy corriendo, Adiós!

Beiqing Zhu y Paula Boza2 ESO B

12

Sec

un

dàr

iaEl grup de nois i noies del GR de 2n d'ESO tor-nem a classe després de les vacances d'estiuamb canvis d'alumnes i professors. Concreta-ment vam començar el 14 de setembre. Encanvi, a 1r d'ESO vam començar a mitjans d'oc-tubre.Ja sabeu que el GR és un grup reduït d'alum-nes que fan les assignatures de matemàtiques,català i castellà i que i hi van aquells que valo-ren els professors.Enguany som 12 alumnes: 4 de l'A, 1 del B, 1del C i 6 del D, mentre que els professors sónla Marina Mena a castellà, l'Anna Argemí a ma-temàtiques i en Lluís Baella a català.El GR és una oportunitat per esforçar-te més itreure millors notes, ja que hi ha menys alum-nes i les classes són més dinàmiques. Cal,però, esforçar-se, ja que si no s'aprofita el

temps es torna a la classe. També s'hi pot tor-nar perquè ja no es necessita.Hi ha companys que es riuen dels que anem alGR, però no ens afecta perquè sabem la raóper la qual hi anem i ens és molt útil. Tot i queno ens afecti, tampoc ens agrada que ningú esrigui de nosaltres i voldríem que es deixés defer. D'altra banda, hi ha companys que voldrienvenir al grup i no poden perquè les places sónlimitades.Tots els integrants del grup esperem queaquest curs ens anirà molt bé i traurem bonesnotes.

Nil, Alejandro, Clàudia, Dídac, Aina, Carles,Carlos, Violeta, Oriol, Nazaret, Ernest i David

GR de 2n d'ESO

ELS DEL GR DE 2n D’ESO ESTEM LLESTOS. I TU?

SORTIDA ALS MARISTES DE LLINARS

El dimarts 6 d'octubre, els alumnes de3r d'ESO vam fer una sortida tutorial als Ma-ristes de Llinars. Ens van separar en grups ivam gaudir de moltes activitats diferents, comper exemple: rocòdrom, bosc vertical, cars depedals, tir amb arc, lluites de gladiadors i unjoc de pistes. Ens van acompanyar uns moni-tors que ens van fer riure i passar un dia moltdivertit. Aquesta sortida ens ha servit per co-nèixer-nos millor entre els nous companys declasse i començar un nou curs amb alegria iil·lusió.

Clara Duxans - Àngels GuerrasEugènia Guimet - Núria Pou - Alba Roma

3r ESO C

13

Secu

nd

àriaEl dimarts 6 d'octubre el alumnes de 4t d'ESOvam anar d'excursió a Porta 22. Prèviament a tu-toria ens van explicar que aquest curs parlaríemsobre l’orientació de cara al batxillerat i a la uni-versitat. Per començar a familiaritzant-nos ambaquest tema i conèixer millor els nostres interes-sos, vam realitzar un test per aconseguir aquestspropòsits. Abans de fer el test, un orientador pro-fessional, ens va fer una xerrada per explicar-nosen què consistia l'activitat i de quina manera enspodria influir en el nostre futur. També ens va dirque tot i que hi havia gent que ja ho tenia moltclar, era molt normal que encara no tinguéssimdecidit què fer després de l'ESO. Cadascú es vaasseure a un ordinador i va realitzar el test, que

consistia en respondre una sèrie de preguntesaleatòries que anaven orientades a un sector oun altre depenent de les teves respostes. En aca-bar el test, el programa et feia un gràfic que mar-cava en quins àmbits estaves interessat, algunsd'ells eren: noves tecnologies, recerca científica,formatiu, artístic... i a partir d'aquí ens recoma-nava algunes professions que ens podien inte-ressar. Creiem que en finalitzar la sortida teníemuna idea més clara de què estudiar el dia dedemà.

Mireia ParadellMarina Pérez

4t ESO B

SORTIDA A PORTA 22

14

Bat

xill

erat

NOVA ETAPA A L’ESCOLA PIA

Hola, som dos alumnes, una noia i unnoi, que hem vingut aquest any a l'escola a 1rd’ESO. Els dos anem a la USEE, que és unaclasse on fem els estudis escolars més a poca poc i en un grup més reduït cosa que fa quepuguem aprendre millor. El primer dia de cole,estàvem molt nerviosos perquè no sabíemcomo seria l' ESO i si els professors ens agra-darien.

De moment, l'escola ens agrada molt ihem fet molts amics cosa que ens posa moltcontents. A poc a poc pensem que aprendremmolt ja que tenim molta il·lusió per fer lescoses que ens manen. En tenim ganes!!

Firdaous i Ígor1r ESO B

OUR FIRST EXPERIENCE IN BATXILLERAT

Sec

un

dàr

ia

Last June, when we were finishing our lastyear of ESO, we knew that we should enjoythe summer as we had never done before be-cause the next September, we would start anew stage in our lives.

After the best summer in our lives, we are inBatxillerat. We thought that it would be easierthan it is, because each course that we havestarted people have told us that it was reallydifficult but it wasn't at all. So, we thought thatthis stage would be harder but not as hard aspeople say. Now that we have already startedit, we have to tell you that it's really difficultand that we have to study more than before.

We have realized that there are some diffe-rences between ESO and Batxillerat. First ofall, in Batxillerat we're doing subjects that inESO we didn't use to do like philosophy. Se-condly, lessons are harder because we haveto learn a lot of things for the Selectivity examor to be what we want in a future. Moreover,another change that we have noticed is theway that teachers teach us since Batxillerat isnot compulsory, so if you go to the classes,

it means that you want to study and get goodmarks. Also, the class atmosphere helps youto work better as students are looking forwardto learning.In conclusion, we recommend people whochoose this option, to study hard from the firstday and to be persistent in all the lessons, be-cause it's the key to success. Logically, every-body has their techniques and their studyinghabits, but we have to concentrate a lot duringthis year because from now on, all the marksare important for the future. If you don't do allof this, you will get bad marks, because whenpeople say that Batxillerat isn't like ESO, it'strue. So to people who are still in ESO: Enjoythis stage because later you will miss it!!!

Marta BelletMíriam Casillas

Cesc SarrateÒscar OllerXavi Torino

With the collaboration of students of 1r Batxillerat B

15

Batxillerat

ONE MORE STEP

Hi! I've been one student from Escola Piasince the very beginning and I would like toexplain my experiences and give you someadvice about the fact of starting Batxillerat inthis school.At first, I have to say that it's not as hard aseveryone says it is but, on the other hand, youhave to make an extra effort to get goodmarks. In the 4th year of ESO, teachers preparedand gave us some information on how youcould continue studying if that's what youwanted even if your plan was to leave school.In ESO, you had exams, projects, readersand all these type of affairs as in Batxilleratbut the difference is that in this new era allthese things are multiplied by two or eventhree so you have to make a plus effort tomake it work. Furthermore, it is not only theenthusiasm you have to put on your life to bemore concentrated, it is the way you studyand the methods you use too. In Batxilleratyou shouldn't leave all the projects and examsfor the last minute as you may have done inESO; these things are over in Batxillerat.What you have to change are these habits ofstudying because the subject contents will bemore dense and heavier than the ESO ones.You have to revise what you do every day andask, if that's necessary, what you don't un-derstand to the teacher or just ask to yourmates.

That's essential because if you get stuck onsome point of the contents, then you can'tcontinue because you will get lost and youwon't be able to progress. On the other hand, time distribution is also im-portant to make this step right. But you can'tunderstand this concept wrong, don't get con-fused. Time distribution is not only about ha-ving less free time for your personal interestsor having to modify your timetable just be-cause you are in Batxillerat, in fact, motiva-tion is also important for your studies. You cando the same things and enjoy your free timeas you did in ESO, the only thing is that studysessions have to be more intensive and youhave to concentrate 100% to obtain more be-nefits for you.

Finally, you shouldn't get stressed on thinkingwhat you want to study if you don't have anyidea yet, just try to enjoy the time you are atschool so you can discover what kind of areayou like the most and then, next year, decideyour future more accurately.

Gemma Bartrés1r Batxillerat C

16

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

17

Fo

rmació

Pro

fession

al

18

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

19

Fo

rmació

Pro

fession

alEl passat divendres 9 d'octubre, els 70 alum-nes del CFGS DAM-ViOD de Granollers i Bal-mes van anar a la presentació de projectes(videojocs) de final del Màster de la UPC.

Abans de la presentació ha tingut lloc unaconferència en anglès a càrrec d'en MartinHeureux reconegut professional del món delsvideojocs pel que fa al disseny i que ha parti-cipat en videojocs com "Ryse: Son ofRome" o pel·lícules com "Men in Black II","Star Wars EP1" o "The Hulk".

En aquesta conferència, entre d'altres, hanvist de primera mà com es van realitzar elsmoviments dels personatges "romans" del jocmitjançant el sistema Motion capture.

Els alumnes de segon han pogut agafar ideesde les presentacions realitzades que podranaplicar als seus projectes de síntesi del Cicle.

Tutors de 1r i 2n DAM – Viod.

SORTIDA DELS ALUMNES DEL CFGS DAM - VIOD

20

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caOBRIM PORTES!

Ja hi tornem a ser. Comencem un nou cursamb tot el que això comporta: nervis, angoixa,por, feina, estrès... però també il·lusió, ganesd'aprendre, nous amistats i retrobament delsantics companys, reptes, projectes!!!Des de la biblioteca i la mediateca de l'escolaus volem donar la benvinguda a aquest noucurs, tot i que quan llegireu aquestes ratllesja portarem unes quantes setmanes declasse i l'inici del curs a alguns us pot sem-blar ja llunyà. I, sobretot, us volem acompan-yar en el vostre dia a dia i ajudar-vos a tirar elcurs endavant. Per una banda podeu comptaramb el nostre equip humà: els mediatecarisestem al vostre servei perquè ens demaneutot allò que necessiteu. I d'altra banda dispo-seu de les instal·lacions de la biblioteca i lamediateca perquè en feu ús: bloc de La Teca

de la Mediateca, ordinadors, connexió a in-ternet, taules, revistes, llibres, etc. Estanoberts moltes hores al dia perquè hi vingueua treballar, fer deures, estudiar, etc.Així que ja ho sabeu: veniu a la mediatecaperquè segur que en sortireu beneficiats!!!

LLIBRES DE REUTILITZACIÓ A TOTS ELS CURSOS

Enguany l'escola ha continuat comprant lli-bres de reutilització per tal que el màximnombre d'alumnes s'aprofiti d'aquest pro-grama i la factura dels llibres escolar a laqual les famílies heu de fer front es redueixiconsiderablement.Ja sabeu que els llibres de reutilització sóntant de text com lectures i que n'hi ha tant aprimària com a secundària. A nivell d'ESO,per exemple, són de reutilització els llibresde text de català, castellà i anglès a 1r

d'ESO; els de castellà, anglès i religió a 2nd'ESO; els de castellà, anglès i català a 3rd'ESO i, finalment, els de castellà, matemà-tiques i català a 4t d'ESO. Els avantatges del programa són molts imolt evidents i la contrapartida que dema-nem és molt senzilla: cuidar el llibre i, si cal,folrar-lo. D'aquesta manera tots en sortimbeneficiats.

21

La T

eca de la M

ediateca

MASCOTES A P3

Ja sabeu que a P3 tenen una mascota?Doncs cada curs arriba a les aules de la màde la Pilar, la bibliotecària. Aquesta mascota,a més de venir a escola amb bata com qual-sevol altre alumne, també porta un conte sotael braç. Com que la mascota visita totes les casesdels alumnes, quan està a cadascuna d'a-questes cases, les famílies aprofiten per llegirel conte. Hi ha una mascota i un llibre diferent per acada aula: es diuen Pep, Sami, Lina i Pipo. El dia en què la Pilar porta la mascota a l'aula,també aprofita per explicar uns quants contes.

Es tracta d'una iniciativa que agrada molt alsnens i nenes. I si ho voleu comprovar no usperdeu les seves cares a les fotos que hempenjat al bloc de la teca de la mediateca!

ELS ALUMNES ENS VISITEN

Al llarg del curs convidem els alumnes d'ESOi Batxillerat a trepitjar la mediateca amb elsseus tutors o professors per tal d'aprendre orecordar tot allò que l'equip de mediatecaris il'equipament de la mediateca posem al seuservei.

Algunes d'aquestes visites tenen lloc durantles primeres setmanes de curs. És el cas, perexemple, dels alumnes de 1r d'ESO: tot i quemolts ja estudiaven a l'altre edifici, tots co-mencen una nova etapa i és bo que coneguinels nous espais i els seus recursos. A 2nd'ESO la visita també té lloc al voltant de lesmateixes dates. Com que aquests ja són més“experts”, a més de fer un petit recorregut perles sales de la mediateca i conèixer el blog,també expliquem la nova edició del concursde l'Explorador de llibres. I 2n de Batxillerattambé aprofita l'inici de curs per venir a la me-diateca i enllestir el Treball de Recerca tot re-frescant-los la manera com cal citar les fontsd’informació.Els altres cursos seran més endavant que ensvindran a veure i a tots ells esperem que la vi-sita serveixi perquè es facin usuaris de la me-diateca i l'emprin al màxim.

22

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caRECOMANACIONS DE LLIBRES

Mirant el cel

La Mònica Isart per altext i la Roser Calafellper a les il•lustracionsens proposen una ma-nera entenedora itambé pràctica de co-nèixer i seguir els fenò-mens meteorològics.Entenedora perquè tantel text com les il•lustra-

cions són clars i precisos: en Berenguer, el

protagonista, que és molt curiós i viu en unacasa enmig d’un poble de muntanya, va des-cobrint els secrets de la meteorologia mes ames a partir del calendari que li regala el seuavi per Nadal. I també pràctica perquè a mésdels coneixements que ens aporta el text, alfinal del llibre s’hi troba un calendari per om-plir de dades meteorològiques: cada dia, si fano fa a la mateixa hora, i només amb l’ajudad’un termòmetre, se’ns engresca a apuntar latemperatura que fa. També s’hi pot posar siha fet sol, plogut, nevat, ventat...

A continuació us presentem 3 llibres que poden ser del vostre interès. Es tracta de propos-tes de coneixement, un de l'àmbit de la meteorologia i els seus principals fenòmens, l'altresobre els ocells i un tercer sobre els bolets.

Ocellets, ocells i ocellots

Fa anys vaig tenir lasort de conèixer per-sonalment la LolaCasas per un tema re-lacionat amb l’anima-ció lectora i, de retruc,vaig descobrir la sevavessant poètica. Desd’aleshores he estatun entusiasta segui-

dor de la seva persona i obra. És per aquestaraó que estic encantat de presentar el llibreque a principis d’any va publicar amb l’ÒscarJulve (il·lustrador) titulat Ocellets, ocells i oce-

llots. Es tracta d’una guia poètica i il•lustradaper descobrir els ocells, aquells animals quesovint ens passen desapercebuts però que noes perden de vista des de l’aire. Són 50 di-buixos i 50 poemes que ens endinsen en elmón de les aus i que també ens ensenyen aestimar-les.

La meva primera guia de bolets

La tardor és l’estació dels bolets. Si és unaactivitat que ens agrada i voleu practicar-laamb els vostres fills i filles us proposem Lameva primera guia de bolets. Es tracta d’unllibret de poc més de 50 pàgines d’uns 15cm d’ample per 20 d’alt (és a dir, còmoded’emprar i transportar) que presenta 14 fit-

xes dels bolets més comuns, el decàleg delboletaire, consells per anar al bosc, mites illegendes dels bolets, algunes receptes i al-tres curiositats. Al final també hi trobareu 4fulls en blanc titulats notes de camp perquèhi apunteu tot allò que es cridi l’atenció du-rant les vostres excursions boletaires.

23

12 Resp

ostes

La vida m’ha ensenyat … que t'has d'esfor-çar molt i treballar diàriament per aconseguirels resultats que vols.

El meu millor record és … el viatge de finalde curs de 4t d'ESO. Va ser el millor de tots!Vam fer un tros del GR92.

El moment més difícil que he viscut fins

ara ha estat … decidir què vull fer al futur iquin batxillerat triar per tal d'arribar-hi.

No m’agrada gens … llevar-me d'hora! Tot ique per anar a l'institut he de matinar cadadia...

Em sento molt feliç quan … traiem moltbona nota en un treball que hem fet enequip, perquè es veu que la feina feta entretots dóna millors resultats.

No podria passar sense … fer escapadesa la natura per desconnectar de la ciutat detant en tant.

El que més por em fa és … que les cosespuguin anar malament en el pitjor moment ino poder-me'n sortir.

El que més em diverteix és … passar lesestones amb els amics tocant la guitarra icantant cançons.

El nom de l’escola on he passat més

anys es diu … Escola Pia de Granollers.Vaig començar a P3 i ara que faig 2n de bat-xillerat hi segueixo anant.

Recordo especialment un professor/a

que es deia … Imma per … la manera quetenia de captivar a tots els alumnes durantles classes i com ens feia riure.

El món seria millor si … tothom fes sempreel que toca fer i ningú digués mentides.

El meu somni és … ser sempre molt feliç ipoder superar els moments difícils amb unsomriure.

Moltes gràcies

Maria Bosch alumna 2n Batxillerat

12 RESPOSTES PER COMPARTIR

24

Po

rtes

Ob

erte

sXXIIa CAMINADA A MONTSERRAT

Si us agrada caminar ja podeu reservar a l'a-genda els dies 15 i 16 d'abril de 2016 perquèteniu una cita obligada: la XXIIa edició de lacaminada a Montserrat organitzada per l'es-cola i el grup Mou-te.De manera periòdica us anirem informant deles novetats de la caminada. Una d'aquestesnovetats serà la pàgina web, que estem ac-tualitzant i que esperem que estigui operativaquan llegiu aquestes ratlles. Es tracta d'una

pàgina amb un disseny molt visual i on troba-reu tota la informació de manera més fàcil i in-tuïtiva que fins ara. Entre altres aspectesestem recollint totes les imatges de les edi-cions anteriors en un mateix espai que ano-menem galeria, també hi haurà un apartatd'informació, un altre d'inscripcions... i unpaper destacat també el tindrà la comunica-ció (Facebook, Twitter, Instagram i el correuelectrònic). Esperem que en aquesta edició no tinguemproblemes de pluja i que tots puguem arribara Montserrat satisfets dels quilòmetres recor-reguts i de l'experiència viscuda i puguemdonar-ne gràcies a la Mare de Déu quan en-trem a visitar-la!!!

DISTINCIONS PAU

El passat més de juliol, va tenir lloc el lliurament de distincions de les Proves d'Accés a la Uni-versitat, i enguany el nostre alumne Marc Córdoba ha estat un dels alumnes distingits en ob-tenir una nota de 9.El volem doncs felicitar i desitjar-li molta sort.

25

Po

rtes Ob

ertesGRANOLLERS I ELS REFUGIATS SIRIANS

Granollers aprova un acord pels refugiats

sirians.

El dia 2 de setembre el ple de l'Ajuntamentde Granollers, presidit pel senyor Josep Ma-yoral, va aprovar una declaració institucionalper contribuir activament i solidàriament a lesiniciatives que sorgeixin de les entitats i or-ganitzacions per ajudar als refugiats de Síria.L'acord consisteix en què la ciutat recolzarà iparticiparà en les propostes que proposin lesentitats i organitzacions per cooperar ambaquesta causa. Tots els grups municipals hivan estar d'acord.En aquest sentit, han reclamat, especialmental Govern espanyol i a la Generalitat, queadoptin una "posició oberta en defensa delsdrets de les persones que pateixen els efec-tes d'una situació cruel i injusta".Una activitat que s'està duent a terme a la

ciutat és “Refugiats: Un minut de vergonya,un minut de dignitat”; és una acció que, con-vocada pel Consell Municipal de Cooperaciói Solidaritat i la Fundació Cultura per la Pauamb el suport de Can Jonch, es fa els dime-cres a les 8 del vespre a la plaça de la Por-xada. Tots hi esteu convocats.A més a més, les persones interessades acol·laborar en la definició de programes i defutures accions per donar suport als refugiats,poden deixar les seves dades a Can Jonch.Centre de Cultura per la Pau.Penseu que tot això és una situació molt greui que tots hi podem posar el nostre granet desorra per acollir aquesta gent que fuig del seupaís, en guerra, i no tenen res de res.

Miquel Bosch, 2A ESO

Carta a un refugiat imaginari

Hola,em dic Francina, i sóc una noia catalana de13 anys. Pot ser que aquesta carta no t'ajudia aconseguir menjar, ni diners, però pot seret donaré un xic d'esperança i així et podrédir que Europa, amb una mica de sort et do-narà una vida millor. Sabem què està pas-sant, no us ignorem, simplement és que aixòs'ha d'anar fent a poc a poc, perquè volemque surti bé.Aquests últims anys, he anat sentint, a les no-tícies, a les persones, i a altres mitjans de co-municació que el vostre país i alguns delvoltant estan en guerra.

Fa tres o quatre anys vaig anar a Marroc, aun lloc molt proper a Algèria. No sé, ni de bontros, què es sent vivint en guerra, però jo enaquell moment vaig sentir por, quan en reali-tat no en tenia cap motiu, perquè no em vapassar res. Si només el fet de tenir una gue-rra molt a prop fa por, no m'imagino què deusentir algú que està en territori de guerra. Bé,el cas és que Europa sembla que està fent elque pot, però es veu que és una mica com-plicat de fer-ho tot a la vegada. Espero que alfinal, vosaltres pugueu ser ciutadans euro-peus com qualsevol altre, espero que sigueuben acollits.

26

Po

rtes

Ob

erte

s

Em sap molt de greu que això pugui estarpassant. Em sap molt greu que nens pe-tits, avis, pares i mares hagin mort, o fins itot famílies senceres. Em sap molt greuque nosaltres, els que vivim bé a Europa,Amèrica, Àsia o Oceania no haguem inter-vingut, perquè potser si ho haguéssim atu-rat tots junts potser la cosa no estaria tanmalament. Sento una barreja de sentiments que emfan pensar que cadascú només pensa enell mateix i en ningú més. Que no ens pre-ocupen les coses dels altres mentre no ensafectin a nosaltres. Molta gent del teu país ha vingut a Europaper fugir de la tragèdia. Alguns han mort enl'intent. No sé com estaràs tu. Potser ja estàs a Eu-ropa o potser estàs travessant la fronteraentre Turquia i Grècia. Potser segueixes enel teu país esperant una oportunitat perfugir.

No sé ni si ets dona, home, nen... Noméssé que et vull donar molts ànims. No et pucassegurar que tot vagi bé, però estic quasisegura que sí, que gran part dels refugiatspodreu venir a Europa, i tindreu un futurper vosaltres, els vostres fills i la família. Com t'he dit al principi, aquesta carta no etdonarà res material, però potser et potdonar esperança, i el fet de pensar quepersones que ni us coneixen, però sabenla vostra història i com de terrorífica és lasituació per vosaltres us recolzen.

Et desitjo el millor!

Francina Jiménez, 2B ESO

GRANOLLERS I ELS REFUGIATS SIRIANS

27

Extraesco

larsCONRAD MARTÍNEZ DE 5è FITXA PEL JOVENTUD DE BADALONA

Després de passar les seves primeres 4temporades com a jugador de bàsquet al'Escola Pia, l'alumne de l'Escola ConradMartínez de 5è ha assolit un dels seus gransobjectius, fitxar pel club d'ACB Joventut deBadalona. El seu treball al costat dels seus companysd'equip, el seu talent i l'excel·lent tasca delsseus entrenadors: David Cabanillas i Sergide la Pena a l'Escola de bàsquet, i Gerard

Marquès les dues darreres temporades depre-mini, han fet que un gran club com és“La Penya” s'adonés de les seves qualitatsque de ben petit ja es feien notar. Aquestesdestacaven, fins i tot, jugant en categoriessuperiors a les que corresponien per la sevaedat.Aquesta és una mostra més de la bona feinaque està fent tot l'equip de la secció de bàs-quet i que sense el suport de les famílies atot el projecte esportiu de l'Escola seria im-possible realitzar.

Felicitats Conrad i molta sort en aquestanova aventura !

Sergi de la Pena Coordinador de bàsquet