Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Formació Professional · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció

Nú

m. 1

02

Feb

rer

2015

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2

Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3

Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .6

Primària . . . . . . . . . . . . . . .8

12 respostes per compartir .14

Secundària . . . . . . . . . . . .15

Formació Professional . . . . .20

Batxillerat . . . . . . . . . . . . .22

La Teca de la Mediateca . . .23

Portes Obertes . . . . . . . . . .25

L’entrevista . . . . . . . . . . . .26

Mou-te . . . . . . . . . . . . . . .27

Reporters en acció . . . . . . .29

Extraescolars . . . . . . . . . . .30

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Esther CarnicerPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Anna AgustíTeresa SanmartínDavid MasConchi Cadenas

Fotografia portada:

Mercè Leon

3

Ed

itorial

EDUCACIÓ PER LA PAU

Entenem l’educació per la pau com ungran repte social per transformar si-tuacions actuals carregades de vio-

lència i injustícia, com tots els murs queofeguen a tants i tants territoris. O com laviolència estructural que darrerament estempatint per part de les estructures socials ieconòmiques al nostre país.L’educació haurà de cercar la forma no vio-lenta de resoldre’ls i així doncs, posar ungranet de sorra en la cultura per a la pau.La promoció d’aquesta cultura de pau ésuna responsabilitat de tothom, des de la fa-mília, el grup d’amics, els centres educatius,les estructures socials, etc. I és aquí ontambé l’escoltisme pot treballar per pro-moure la pau al món, des de la responsabi-litat compartida i sense negar cap persona,grup o minoria.No oblidem que tenim un repte des del tre-ball diari, aprenem fent i amb la nostratasca, la de l’escola, la de les famílies, ladels infants i joves, perseguim un objectiucompartit.

I tenim la responsabilitat de construir unacultura de pau on, tal i com diu l’Organitza-ció de les Nacions Unides per a la Educacióla Ciència i la Cultura: “les guerres neixenen la ment dels homes, és en la ment delshomes on cal bastir els baluards de la pau”.Així doncs, aquest curs per tal de celebrar elDENIP (Dia Escolar de la Pau i la No Vio-lència), divendres 6 de febrer, farem una ac-tivitat conjunta i simbòlica amb tota lacomunitat educativa. Ens retrobarem totesles classes agermanades per tal de realit-zar un acte commemoratiu que acabarà alpati de l’escola formant el símbol de la Pau.Eduquem per la pau! Quan cooperem, re-flexionem sobre els nostres sentiments,quan participem en l’entorn, prenem cons-ciència dels murs i dels entrebancs so-cials... ja formem part d’aquesta cultura.

Equip d’Acció Tutorial i Pastoral

4

“De cara al curs vinent volem renovar la roba es-portiva per adaptar-nos a les exigències tècniquesd’aquestes peces i a l’estètica del moment”, anun-cia en Joan Vila, secretari general de les Institu-cions Educatives, qui recorda que “fa deu anysvam presentar la roba esportiva que avui vestei-xen tots els alumnes de l’Escola Pia de Catalu-nya. En el seu moment, va ser un dissenyinnovador però el pas del temps també es nota enaquesta roba”. Per primer cop tots els nois i noiesvestien el mateix equipament. Avui ja és un clàs-sic a les nostres escoles, un element d’identitat,com la bata escolàpia. Però era hora d’un canvi; un canvi per millorar,tant estèticament com qualitativament. “El canvi és total”, apunta Rafel Codina, disse-nyador de la nova roba esportiva. “Hem sintetit-zat l’oferta de productes que hi havia”, explica,“deixant-la en un xandall -que compta amb unadessuadora amb cremallera i un pantaló llarg- i unequipament per l’estiu -que consta d’una samar-reta de màniga curta i un pantaló curt-”.Un nou disseny que comença pel canvi de grafiai finalitza pel tipus de teixit emprat. “La nova gra-fia té molta més vida”, afirma Codina, “l’anteriorera més neutra, potser massa seriosa, i ara n’hemfet una de molt més esportiva”. L’anterior grafiaera del 2005 i, segons Rafel Codina, “tot canvia”.Millores tècniquesA part d’un nou disseny estètic també hi ha unamillora tècnica en els materials emprats. Pel quefa al xandall, el nou teixit de la roba és una barrejade polièster i cotó amb un percentatge del 80%de polièster i 20% de cotó. “El polièster no és na-tural, parlant vulgarment seria com un plàstic,amb totes les propietats que té el plàstic: més re-sistent, els colors són més perdurables, etc. Hemfet treballar el filament per fora, a la part externa,

i a la part interior hem posat el 20% de cotó, unproducte natural, de qualitat i que evita al·lèrgies”. Fent-ho d’aquesta manera es guanya en perdu-rabilitat de color, ja que quan treballes amb cotó,“per molt bona qualitat de tintura que facis, eltemps va desgastant el color i el va emblanquint ien certs productes això no es pot permetre.” Elque teníem fins ara a l’Escola Pia era un 50% i50% i quedava una mica més desgastat, però ara,fent-ho d’aquesta manera i treballant el cotó perdins, i el polièster per fora, el color, des del primerdia fins a l’últim -si és que no es fan servir pro-ductes químics per la seva neteja- no es mourà,sempre serà el mateix. Quant a l’equipament esportiu d’estiu, el canvitambé es troba en el tipus de material emprat:“tant la samarreta de màniga curta com el pantalócurt estan fets de polièster 100% i teixit tècnic,anomenat Drytech“.El Drytech, conegut també com ‘tela intel·ligent’,és un tipus de teixit que ofereix una ràpida eva-cuació de la suor, possibilitant que vagi cap en-fora de la roba. Manté el cos sempre fresc i secperquè transporta la suor cap a l’exterior i evitaque sigui absorbida pel teixit. Alhora, estimula larespiració de la pell, accelerant l’evaporació de lahumitat i ajuda a regular així la temperatura cor-poral, atorgant major benestar i seguretat fins enles condicions més càlides.La nova roba esportiva de l’Escola Pia, que s’im-plantarà a les escoles durant la primavera vinent,comportarà una millora en el preu, i conviurà ambl’antic disseny que fins ara porten els alumnes.

L’ESCOLA PIA RENOVA EL DISSENYDE LA ROBA ESPORTIVA ESCOLAR

5

6

Infa

nti

lEls reis de l’Orient han passat per l’escola i ens han deixat CARBÓ a més a més dejoguines.A les classes de P3 hem passat una bona estona obrint paquets de diferents mides icolors i fins i tot ens hem pintat la cara!Algú no s’ho ha pres massa bé!

P-3

ENS HEM PORTAT BÉ?

7

Infan

tilSORTIM DE L’ESCOLA

Tots els nens i nenes venim a l’escola per aprendremoltes coses, però de vegades també aprenem sortint,veient i vivint allò que a fora ens poden oferir. De tant en tant sortim a gaudir dels espectacles queens ofereix l’Associació Cultural. Quan fèiem P-3 hianàvem amb autobús, ara que ja som una “miqueta”més grans ja podem anar-hi a peu (així també aprenema anar pel carrer).L’últim espectacle que hem vist és “PIANISSIMO CIR-CUS”, una barreja de música i circ que ens ha fet pas-sar una bona estona i ens ha ajudat a estimar un xicmés la MÚSICA.

P-4

LA JOGUINA DE REIS

Després de descansar uns dies per Nadal hem tornat a l’escola amb les piles carregadesi amb molta il·lusió. Moltes emocions hem viscut aquests dies tan esperats. Els reis han passat per a totes lescases i ens han deixat aquella joguina que tant desitjàvem.A l’escola l’hem portat i l’hem compartit amb els companys.

Mestres de P-5

8

Pri

màr

iaELS BORRONS

Els nens i les nenes de primer hem après una nova paraula de medi natural. És la paraulaBORRONS. Semblen uns botonets que hi són a les branques dels arbres a l’hivern.A dins hi tenen les noves fulles preparades per créixer.Mireu que bé que ens ho hem passat observant els borrons!

1r Primària

APADRINAMENT LECTOR

A 2n hem començat a fer lectura amb els nostres padrins de 5è que ens ajuden a millorar elvocabulari, l’entonació i la comprensió de les lectures que tenim a la classe.Aprenem molt i ens ho passem molt bé.

2n Primària

9

Prim

àriaLA CAIXA DELS RECORDS

Aquests dies hem començat atreballar l’expressió oral a ter-cer de primària. Hem creat unacaixa dels records on hi posemalgunes d’aquelles coses quecreiem més importants pernosaltres i que els pares hananat guardant de quan érempetits. Sortim davant la classe iexpliquem tot allò que tenimdins la caixa; les ecografies dequan estava a la panxa de lamare, el braçalet de l’hospitalamb el meu nom, la primerafoto, el primer conte, el pijamade quan vaig néixer, les mevesprimeres sabates, el meu pri-mer xumet, el nino que semprenecessitava per dormir; tot allòque forma part dels meus pri-mers dies, de la meva primerainfància.

Aquestes són les sensacionsd’alguns companys i compa-nyes un cop han presentat laseva caixa dels records a laclasse:

“A l’hora de buscar els objec-tes, veia que eren objectesmolt valuosos i em pensavaque estarien bruts i trencats,però no va ser així. M’ha agra-dat ensenyar aquests objectesals companys perquè expli-quen, una mica, com sóc.”Marc Martín Martín

“A l’hora de fer l’expressió oral,estava molt nerviós, però m’hasuposat reviure un record moltgran de quan era petit. M’ha fetmolta il·lusió veure objectesque no recordava que tenia.”Ot Mas Mas

“M’he sentit molt nerviós quanhe hagut de fer l’expressió oraldavant la classe, però a l’horade preparar la caixa, m’he sen-tit molt emocionat per poder ex-plicar coses de quan era petit.”Aleix Mogas Ko

“M’he sentit molt emocionada icrec que és una molt bona ex-periència ensenyar els meusrecords de quan era petita alsmeus companys.” Clàudia Mo-lins Ruiz

3r C Primària

10

Pri

màr

iaSOM POETES

Aquest trimestre, els alum-nes de quart hem començata treballar la poesia. Primerde tot, la Pilar Jarque, la bi-bliotecària, ens va prepararun carro ple de llibres ambpoemes per triar i remenar.Després de tafanejar unamica, ens vam engrescar aescollir-ne un i llegir-lo enveu alta als nostres compa-nys. Ens vam adonar de lagran varietat de temes quepodia tenir un poema i ara,cada matí, un de nosaltresdiu “Bon dia!” amb una poe-sia, ben preparada i reci-tada, amb energia i alegria.

A part de llegir, ens hem ani-mat a escriure. Hem creatdues poesies entre tots: laprimera l’hem anat compo-sant un a un, només sabentla frase que havia posat elcompany anterior fins queens ha quedat una poesiaben curiosa i divertida i, lasegona, l’hem elaborat reta-llant paraules de titulars dediaris, composant versosper grups i un cop fets totsels versos n’ha sortit unpoema. Igualment ha estatcuriós ja que no sabíem dequè anaven els versos delsaltres companys.

Ara seguirem treballant ifent noves activitats fins asaber les característiquesde la poesia i els recursosque podem utilitzar per aixíser una mica més poetes iescriure els nostres propispoemes.

Nens i nenes de4t C Primària

11

Prim

àriaAPRENEM A FER CONTES A 5è

Durant el primer trimestre, a cinquè, hem treballat el conte a l’expressió escrita de llenguacatalana. Aquí en teniu una petita mostra. A veure si us agraden.

La millor medicina: El Riure

Hi havia una vegada, al Bosc dels bojos, un gnom quevivia en un arbre sec. Tenia un company, l’espiadimo-nis, que era molt trapella. Un dia, van sortir a passejarquan, de sobte, una llança javelina va caure a deu cen-tímetres d’ells. Van mirar endavant, però només vanveure cames. Van mirar més amunt i van veure cuixes.Van mirar més amunt i… Bé, no cal que us expliqui quèvan veure. Finalment, van alçar la vista tant com vanpoder, i van veure uns homes armats fins a les dents;cascos, destrals, espases, ballestes, arcs, armadures,llances… L’espiadimonis va cridar com un desesperatque busca la seva mare. Tots els guerrers es van girar.Van baixar la vista, més, més. Un guerrer va dir:-Ostres, una formiga i un microbi volador!El gnom va respondre:-Ostres, un gegant més gran que el sol!Els guerrers van dir:-Ei, que som víkings, i nosaltres, els Thorgindur, teniml’honor de regnar el bosc!-Ehem… Bosc dels bojos, senyoret.Va dir enfadat l’espiadimonis.Un víking de color diferent va respondre:-Nosaltres som els capacitats per regnar aquest bosci us esclafarem com formigues!El gnom es volia aclarir, i va preguntar:-A veure, vosaltres sou víkings que intenteu dominarel bosc, dos clans diferents, el Thorgindur i els… comus dieu?El més veterà del clan va respondre:-Pujoldur, família que parla.El gnom va continuar:En primer lloc, sóc un gnom. I per què voleu lluitar? Isi sou amics? Serà més xulo!-Amb aquests mamarratxos? Sí home!Va respondre el líder dels Thorgindur.El líder dels Pujoldur va dir:-Sac de puces! Que esclati la guerra!-Un moment! Va, us explicaré acudits. Va dir el gnom.El gnom va agafar aire i va explicar:

“¿Que le dice un pato a un pato? Estamos empata-dos!”Tothom va esclatar a riure, i els pensaments de guerraes van esvair.-I,i...Ah,sí! Quina és la serp més cara? La cobra!Fins i tot es van barrejar entre els clans.I l’espiadimonis va xiuxiuejar a l’orella un altre acudit.El gnom va continuar:-”Van dos soldados y cae el del medio. ¿Cómo van acaerse si están soldados?”El gnom va mirar els víkings i era un goig. Estaven fentles paus ells sols! No podia anar millor i, el gnom, con-tent i satisfet, se’n va anar al bosc. I arma trencada,guerra acabada.

Gerard Córdoba5èB

UN NEN CRIAT AL BOSC

Fa molt de temps, hi havia un nen que es deia Arnau.La seva mare no es podia fer càrrec d’ell perquè hihavia guerra. Així que un dia, li va posar una manta i elva ficar entre les fulles al costat d’un arbre a un boscmolt llunyà. Un ocellet el va veure i es va apropar. Es va asseure ala seva panxa i es va quedar a jugar amb ell. El nen noparava de riure, fins que un llop es va acostar i l’ocellse’n va anar. El llop va començar a jugar amb ell. Quanes va fer fosc va agafar el nen amb la boca i se’l vaendur, li va fer una muntanya de fulles i se’l va posar ala panxa. A l’endemà el llop es va despertar i el nen havia des-aparegut! Va avisar a tothom per si l’havia vist algú.Van passar dies i dies i ningú el va trobar. Quan el llopestava descansant, trist, pensant en l’Arnau... Algúes va pujar a sobre, era l’Arnau! Ja era gran. Els dos molt contents van acabar junts per sempre.

Júlia Peral 5èA

12

Pri

màr

iaEn Jordi, un noi valent

Hi havia una vegada un noi que es deia Jordii anava a tercer de Secundària. Tenia unrepte difícil: pujar al cim d’una muntanya moltalta, la més alta dels Pirineus.Un matí en Jordi es va preparar la motxillaper anar a la muntanya a fer el seu repte. Enarribar, una persona ho volia impedir. L’homemalèfic portava una barba molt espessa.En veure’l en Jordi es va enfadar. L’home,que sabia el que volia fer, va dir:-La muntanya està plena de trampes, no po-dràs arribar al cim.Com que en Jordi era molt llest i valent, vaagafar el camí dels “Ratpenats”. L’home queno coneixia aquell camí, el va seguir però... liva fer molta por i va haver de tornar.Finalment en Jordi va arribar al cim, va plan-tar la bandera i, quan va baixar, tota lapremsa l’estava esperant per fer-li entrevis-tes.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquestconte s’ha acabat.

Gerard García 5è C

El pastís de l’astronauta

Un dia al matí un pastisser que havia acabat de ferun pastís boníssim amb ingredients que no es tro-ben a prop d’aquí, es va adonar que li faltava sucre.Quan va anar a agafar-lo, es va trobar un esquirolque li prenia el pastís i marxava.-Ei, tu, insensat! Torna’m el pastís! -va dir el pastis-ser enfadat.L’esquirol va fer com si no l’hagués sentit i se’n vaanar, però…-Paf!!!- va xocar contra un comandant astronautaque anava camí a la seva nau.El pastís va embrutar l’uniforme i tot l’equipatge del’astronauta.- Comandant, miri el seu uniforme! -va dir en Jack,el seu company.I el comandant va dir a l’esquirol:- Senyor, miri el que m’ha fet! El pastisser que corria darrera de l’esquirol li va dir: - Ho sento molt. Ha estat sense voler. - Nosaltres anàvem camí a la nostra nau i ja no hipodrem anar per culpa seva - deia el comandantben enfadat.- Eixuguis amb el meu davantal... Per cert, ara queme’n recordo, aquest pastís té uns ingredients moltespecials perquè si taca es renta molt fàcilment.Doni’m el seu uniforme, si us plau.El pastisser va anar cap a la seva pastisseria quees deia Pastís Divertit i va tornar amb l’uniforme net.- Moltes gràcies pastisser! - va agrair-li el coman-dant.- De res.Al final, el comandant va viatjar a Mart amb un uni-forme ben net i un pastís boníssim que li va regalarel pastisser.L’esquirol va quedar-se d’ajudant del pastisser fentaquells pastissos d’ingredients tan especials.

Berta Garcia 5è D

13

Prim

àriaEls alumnes de 6è vamvisitar el Museu d’Histò-ria de Catalunya. Va seruna excursió molt inte-ressant ja que vam fer unrecorregut on vàremveure des de la primeraeina prehistòrica fins alsúltims invents del segleXXI.Una de les primeres

sales que vam visitar era la dels molins rotatorisque es començaren a fer servir des del segle Vi vam poder provar el seu funcionament.La següent sala tractava de l’Edat Moderna on hihavia invents que els àrabs ens van portar delseu país, com ara la sínia. Aquesta consistia enun mecanisme que es movia amb engranatges apartir de la força humana o animal. La utilititatque tenia era que pujava l’aigua d’un pou a tra-vés dels catúfols i servia per regar els camps apartir d’uns caminets de rec que arribaven finsals conreus. En aquests caminets hi havia com-portes que s’obrien si calia regar-los.

Finalment, vam visitar la sala de l’Edat Contem-porània on hi havia una aula amb pupitres i unapissarra, un bar, un seat 600...Pensem que aquesta excursió ajuda molt a va-lorar el que tenim, és a dir, com ha evolucionatla societat. Durant la visita ens va semblar comsi estiguéssim viatjant en el temps, des de laPrehistòria fins avui en dia.Ens ho vam passar molt bé!

Paula del BasMartí HernándezLaura González

Gemma PujalClàudia Vilar

6è B Primària

EXCURSIÓ AL MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA

LA “XUXE” MÉS GRAN DEL MÓN

El creador d’aquesta “xuxe” tan gran es diu: Cesc Picasso.Ha creat la “xuxe” més gran del món i ho ha celebrat amb tota la seva família i amics perquè sortiràen el llibre dels rècords mundials 2015.En Cesc és un artista creador de “xuxes”. L’invent s’ha fet a París, al seu taller. L’objectiu d’en Cesc era fer publicitat de la seva botiga i de lesseves obres.La “xuxe” té la forma d’un arbre de Nadal de deu metres d’alçada. L’han col·locat davant la Torre Eif-fel.En Cesc vol que la gent de París vagi agafant trossets de l’arbre i així tindran una vida ben dolça!

Conte inventat per Judith Piñero 6è D Igor Ventura 6è A

14

La vida m’ha ensenyat ….. a ser bona persona,compartir, estimar i viure el dia a dia intentant sermés feliç.

El meu millor record és …. quan va néixer la mevagermana Berta perquè sabia que em faria la vidamés feliç. També tots els moments que vaig con-viure amb el meu gosset Ross i quan vaig viure l’ex-periència per primera vegada de jugar a voleibol.

El moment més difícil que he viscut fins ara haestat …. patir una malaltia molt greu, però gràciesals avenços de la medicina vaig poder superar-la.Ara estic molt bé i amb moltes ganes de viure lavida i aprendre moltes coses.

No m’agraden gens …. les injustícies i que, araque ja som més grans, hi hagi nens que es creuenmillors que els altres. Tots som iguals.

Em sento molt feliç quan …. estic amb la mevafamília, viatjant i fent diverses coses junts i quan emsento estimada pels meus amics.

No podria passar sense …. estar amb la meva fa-mília i la meva millor amiga Claudia perquè sé quesón els que més m’estimen i mai em farien res queem fes patir.

El que més por em fa són …. les catàstrofes me-teorològiques que sembla que aquí no puguin pas-sar mai però que, per culpa dels humans, cadavegada ho tenim més a prop.

El que més em diverteix és …. quan la meva ger-mana m’explica acudits que no tenen gràcia. Tambéquan la meva amiga Claudia imita a persones fa-moses i quan jugo al voleibol.

El nom de l’escola on he passat més anys es diu…. Escola Pia Granollers.

Recordo especialment a …. dues de les mevesmestres: la Pilar Sitjes, perquè em va ajudar moltquan estava malalta i l’ Imma Sallés, que és la mevamestra actual perquè és molt divertida i explica fe-nomenal.

El món seria millor si …. els humans no contami-nessin tant l’atmosfera i no hi hagués tanta pobresa.

El meu somni és …. estudiar i treure bones notesper trobar una bona feina, arribar a ser metge cirur-giana, poder viatjar molt i ser molt important en elmón del voleibol.

LAIA ARCOS MARTÍNEZ Estudiant de 6è

de Primària A

12 RESPOSTES PER COMPARTIR12

Res

po

stes

per

co

mp

arti

rEn aquest exemplar del Crit que ara teniu a les mans estrenem una nova secció de la revista. Una sec-ció que com expressa el títol neix amb la intenció de compartir les respostes de diferents persones queformen la nostra comunitat educativa com, per exemple, els alumnes, els professors, el personal no do-cent, els monitors, els pares i mares dels alumnes, etc. Som tanta gent i tan diversa que estem segursque es convertirà en una porta oberta cap a la refexió, cap al coneixement, cap al descobriment, cap alsrecords, cap al reconeixement. En definitiva, ens agradaria que a cada exemplar aparegués una mica l’à-nima de la nostra escola.

15

Secu

nd

àriaD’ON SÓC? QUINA ÉS LA MEVA IDENTITAT?

A 1r d’ESO, aprofitant que a llengua catalana hemestudiat el procés de la romanització i les llengüesromàniques, hem preguntat als alumnes d’on són,d’on se senten...A continuació trobareu un parell de respostes aaquestes qüestions:

D’ON SÓC

Jo no sé ben bé d’on sóc ni em sento de cap llocen concret. Simplement sé que sóc del món, nopodria ser d’un altre lloc. En el meu DNI figura quevaig néixer a Riells i Viabrea, cosa que no és ve-ritat, però segurament és el lloc d’on es podria dirque sóc, ja que hi he viscut 9 anys de la mevavida. Ara, si la pregunta d’on ets significa on hasnascut, aleshores jo seria de Barcelona, però perres del món em sento barcelonina, ja que hi vaigbastant poc. I si fos on estàs empadronat, ales-hores seria de Granollers, però tampoc em sentode Granollers. Deu ser perquè de petita només hianava de visita i ara que visc aquí encara no hetrobat un lloc per poder dir:”Jo sóc de Granollers’’.Ara mateix ni tinc casa pròpia ni en tindré fins queno sigui gran, és a dir, que fins aquell moment nocrec que arribi a ser de cap lloc en concret.Però un és d’on vol, d’on crec que ha de ser i d’onvoldria ser.

Carla Cabeza1r ESO C

Jo no sé d’on sóc

D’on sóc? Aquesta és una pregunta difícil de res-pondre. Jo no tinc clar d’on em sento i, per tant,no puc contestar-la amb tota seguretat.

Em podria sentir granollerina, però no ho sóc deltot. No visc sempre aquí, és a dir, no faig vida

aquí. A Granollers és on tinc l’escola i on vinccada dia, però no hi visc. També és aquí on tinc lafamília, els amics i les amigues. Sincerament, noem sento granollerina.

També em podria sentir de Centelles, perquè éson visc, però no és on vaig a escola ni on passola major part del dia d’entre setmana. Els caps desetmana i les nits sóc allà, però durant el dia no.També hi tinc família, però no conec a gaire gent.O sigui, tampoc em sento de Centelles.

D’altra banda, em podria considerar espanyola,però en el meu cas no me’n considero. Personal-ment, penso que Catalunya ha de ser indepen-dent. Defenso la meva opinió i la tinc claríssima,però com que tothom té dret a expressar la sevaopinió respecto l’opinió de tothom.

El que sí em considero clarament és una noiamés de Catalunya. Jo ho trobo normal perquè henascut a Catalunya, visc a Catalunya i semprepensaré que és la meva terra. Aquesta respostaés la que més clara tinc i de la que més seguraestic.

No sé si és normal sentir-me només de Catalu-nya, és a dir, ni de Granollers, ni de Centelles. Laveritat és que em sento d’un lloc o d’un altre se-gons el moment: si estic a la Festa Major de Gra-nollers, com que participo en alguna activitat (aixòsí, sempre dels blancs), em sento de Granollers.

En canvi, si estic a Centelles, en el cau de bruixeso per carnestoltes, em sento de Centelles ja queestic gaudint el moment, vivint-lo i sent d’allà.

Així que, finalment, em sento de Catalunya.

Laia Sala1r ESO D

16

Sec

un

dàr

iaVISITA A ROCA UMBERT DIA 28 DE GENER

Desconnexió és el títol del llibre juvenil de NealShusterman.Em crida l’atenció amb la seva portada d’unanoia mirant enlaire amb cara de preocupació. Unllibre de ciència ficció, em sembla interessant.La noia que me l’ensenya em resulta familiar, deben segur ens ha atès alguna altra vegada. Lameva classe de 2n d’eso B som a la bibliotecaRoca Umbert per apropar-nos una mica més a lalectura. Com cada any entrem en una sala onens hi esperen una colla de llibres nous. Emquedo meravellada de la creativitat de tants au-tors.La sopa de l’avi és el títol de la faula de MarioSatz.Un llibre que ja he llegit. Un llibre d’amor i com-passió. Una nena que torna a tenir ganes deviure per l’estimació del seu avi. Em va agradarmolt. Us convido a llegir-lo.

Alba Roma2n ESO B

Avui ens hem endinsat en un món de fantasia,hem descobert noves aventures, nous perso-natges, noves històries... Hem visitat per se-gona vegada la biblioteca Roca Umbert. Allàuna noia ens ha explicat uns quants llibres, haestat molt interessant. Ens ha comentat llibresen català i també uns quants en castellà.

De tots ells n’hi havia d’humor, de divertits, detristos, de pena, d’emocionants, d’intriga... Alguns d’aquests han estat: La doble vida de

Cassiel Radnight, Fario, No està escrit a les es-

trelles, Zona prohibida, Coraline, El corredor del

laberinto, Tú y yo aquí ahora, El noi que va tro-

bar la felicitat...

Finalment ens ha deixat mirar per nosaltres ma-teixos els llibres, remenar i trobar altres històrieson perdre’ns per uns moments. Ha estat unamolt bona estona de desconnexió i descobri-ment de noves històries.

Clara Duxans2n ESO B

17

Secu

nd

àriaFAULA DE LA GIRAFA I L’ESQUIROL

La lectura de la unitat 5 de llengua catalana ésun recull de faules d’autors com Isop, Fedre i LaFontaine. Inspirant-se en aquests textos, elsalumnes de 2n d’ESO han redactat les sevespròpies faules. La Faula de la girafa i l’esquiroln’és un exemple:Hi havia un vegada un esquirol que es passavael dia rient-se d’una girafa perquè tenia el collmolt llarg, tant com el tronc d’una palmera. La gi-rafa estava farta de què l’esquirol es mofés d’e-lla i que sempre presumís de les seves qualitats:“Jo sóc el millor animal de la selva! Sóc àgil,atractiu, ràpid, puc escalar tot el que se’m posipel davant...”.Un dia, l’esquirol es va acomiadar de la girafaperquè se n’anava a viure al millor zoo de Bar-celona, era un zoo de cinc estrelles!

Mentre l’esquirol marxava saltant d’arbre enarbre i de branca en branca, va saltar d’un arbrea un pi molt alt, amb tanta mala sort que es vaquedar enganxat per la cua a una branca. L’es-quirol, espantat, va començar a cridar molt fortperquè algú el despengés i el salvés d’un enormefalcó que cada cop s’acostava més ràpidamentcap a ell. De sobte, la girafa va arribar corrents i el va bai-xar d’aquell gran arbre abans que fos atacat pelfalcó. Quan el va baixar, se’l mirà atentament i lidigué: “T’he vist gràcies al meu llarg coll”. A con-tinuació, l’esquirol li va donar mil gràcies i li vademanar perdó per les seves burles. Aquesta faula ens explica que no ens hem deficar amb els altres pel seu aspecte físic sinó queels hem de valorar per com són interiorment.

Arnau Ruiz2n ESO C

Aquest mes de febrer s’incorporarà a la nostra escola un alumne nou que es diu Ivan. L’Ivan anirà a laclasse de 3r C d’ESO i, en algunes hores, vindrà a la classe de l’USEE. Esperem i desitgem tots queli vagi molt bé i aprofiti al màxim la seva estada a l’escola. Des de l’USEE l’ajudarem a tot el que facifalta per tal que s’adapti el més ràpid possible. L’Ivan va venir a conèixer l’escola i ens va dir que veniaamb moltes ganes de conèixer gent i treballar fort per tal de millorar el seu aprenentatge. Esperemque li vagi molt bé!!

Equip USEE

INCORPORACIÓ ALUMNE NOU A L’ESCOLA I A L’USEE

18

Sec

un

dàr

iaQUÈ EN PENSEN LES FRUITERES SOBRE

EL MALBARATAMENT ALIMENTARI?

Durant les últimes classes de socials hem vist unreportatge sobre el menjar que desaprofitem i lacadena alimentària. Actualment, el malbarata-ment alimentari és un problema a nivell mundial,llencem molt menjar que podria ser aprofitat perfamílies sense recursos i que d’alguna maneraperjudica el medi ambient. Tampoc ens adonemdel procés que hi ha darrera abans de menjar-nosuna fruita. Hem entrevistat a dues dependentes de fruite-ries de Granollers, i els hem fet diverses pregun-tes sobre la forma en què tracten el menjar quesobra, què en pensen del malbaratament d’ali-ments en el primer món i com es podria solucio-nar aquest problema.En algunes fruiteries no hem trobat a ningú queens volgués respondre a les nostres preguntes,ja que se sentien incòmodes en donar una res-posta sobre el malbaratament i creien que perju-dicaria d’alguna manera al negoci.

Ens han sorprès les estratègies que duen a termeles fruiteries perquè els consumidors comprin elsproductes que porten més dies a la botiga. Comara les rotacions: els productes del dia es trobenamunt, i els que no s’han venut del dia anterior abaix, per tal que els consumidors es fixin en ells iels comprin. També ens ha cridat l’atenció, que les pròpiesfruiteries es fixin més en l’estètica del producteque no pas en la qualitat. Per exemple, ens handit que combinen els colors de les fruites perquèaixí estiguin estèticament correctes.Creiem que nosaltres, els consumidors del pri-mer món, busquem el producte perfecte ja quesempre tenim l’opció de triar l’aliment. Hem deconscienciar la població que no hem de comprarper la vista sinó per la qualitat del producte.¿Hauríem de fer alguna cosa al respecte?

Marina Pérez Marta Portillo

Marina SánchezQiwei Zhu

Dani Quintana

Martí DuxansCédric CórdobaNicole de LeónDavid DomínguezAriadna Sánchez

3r ESO B

19

Secu

nd

àriaIl y a un mois et demi approximativement,

un étudiant a rejoint notre classe, mais il ne s’agis-sait pas d’un élève comme les autres, c’est un gar-çon Canadien de 20 ans qui s’appelle Cody. Il estvenu dans le cadre d’ un programme universitaireet il travaille en tant qu’assistant de conversation.

Dans notre groupe, il vient toujours en coursle jeudi et nous profitons de sa visite pour mettre àl’épreuve notre Français. La première semaine, ilnous a expliqué des choses du Canada; il nous a ditqu’il a vécu à Montréal, qu’il aime le cinéma, le bas-quet, apprendre des langues et jouer aux échecs, etencore il nous a dit qu’il est en allé au Taiwan! Ladeuxième semaine, il nous a raconté comment étaitson séjour en Espagne.

Il nous a dit que l’Espagne était un lieu calme, avecun bon climat et une très bonne gastronomie. Latroisième semaine nous avons commencé à fairedes cours de conversation et des jeux de vocabu-laire, et depuis, nous n’avons pas cessé.

Nous sommes très heureux qu’un natifcomme Cody nous aide à améliorer notre français,en plus il est très agréable et sait comment mélan-ger les jeux avec la langue. Il est également trèsheureux de travailler avec nous parce que nousnous entendons très bien avec lui et nous montronsla volonté d’apprendre!

Xavier Torino4t ESO D

ASSISTANT DE CONVERSATION EN COURS DE FRANÇAIS

Donde aprenden a volar las gaviotas

El pasado día quince recibimos en la iglesia de laescuela a Ana Alcolea, autora del libro que losalumnos de cuarto hemos leído durante las vaca-ciones de navidad, Donde aprenden a volar las ga-viotas. El texto fue escrito en el año 2007 y cuentaya su décima edición. Narra la aventura que vive Arturo, un joven ado-lescente de Zaragoza que, debido a sus malas ca-lificaciones en inglés y obligado por sus padres,viaja a Noruega a casa de un amigo para lidiar susproblemas con la lengua británica. Un verano quese presentaba lento y sosegado acaba siendo unaodisea para descubrir el contenido de una miste-riosa caja de madera, lapidada debajo de variascapas de tierra en el jardín de una casa.La presentación fue corta pero intensa debido aque Ana tenía otras conferencias con chicos denuestra edad. Durante la hora que compartió connosotros nos explicó ampliamente la relación quetenía ella con el libro. Personalmente me sorpren-dió ya que Ana elabora una obra ajena a ella aun-que, sin embargo, ésta está repleta deimpresiones o señas de identidad suyas. La másevidente, Arturo, el protagonista, ya que gracias al

papel de ese personaje Ana se introduce en ellibro. Ana comparte a través de las palabras de Ar-turo las impresiones que ella tuvo por primera vezal ver el país nórdico, huyendo de subjetividades yateniéndose simplemente a la propia experiencia.La exposición se centró en enumerar los elemen-tos que compartían realidad y ficción, aunque tam-bién se tomó unos minutos para analizar la partehistórica de la novela. Noruega fue un país que su-frió la ocupación del régimen nazi por varios moti-vos, la proximidad con Inglaterra (país con el queestaba en guerra) y la cantidad de agua con la quese podía generar agua pesada para la elaboraciónde la bomba atómica. Finalmente, la escritora del libro respondió deta-lladamente una corta ronda de preguntas de lospresentes y seguidamente se despidió agrade-cida. Ana tuvo mucha paciencia para contarnos lamayoría de los detalles que a los lectores se nospasan por alto.

La esperamos de nuevo para explicarnos másanécdotas de ésta u otras novelas.

Marc Vilarrubla 4t ESO B

VISITA DE LA AUTORA ANA ALCOLEA

20

Fo

rmac

ió P

rofe

ssio

nal

21

Fo

rmació

Pro

fession

al

22

Bat

xill

erat

JORNADA D’ORIENTACIÓ

El passat divendres dia23 de gener va tenir llocla Jornada d’Orientació

que organitza la nostra escolaper als alumnes de batxillerat.Durant tot el matí, els alumnesde 1r i 2n de batxillerat vanpoder assistir a diferents xer-rades, conferències i taules ro-dones en les quals se’lsexplicà i informà sobre dife-rents graus universitaris i ci-cles formatius. A més, tambévan poder fer un recorregutper la fira on les diverses uni-versitats els van atendre deforma més personalitzada.

23

La T

eca de la M

ediateca

L’ANA ALCOLEA ENS VISITA

Els alumnes de 4t d’ESO van tenir la sortde conèixer i escoltar personalmentl’Ana Alcolea, l’autora del llibre Donde

aprenden a volar las gaviotas. Tot i que estracta d’una lectura que ja fa alguns cursosque es llegeix a 4t d’ESO, mai no havíemcomptat amb la visita de l’autora a l’escola. I laveritat és que va resultar una xerrada molt en-grescadora. L’Ana ens va demostrar que, amés de ser una bona escriptora, també té unagran capacitat de comunicació i empatia. Totsels alumnes de 4t d’ESO (més de 100) queomplien l’església de l’edifici de primària vanseguir amb atenció, interès i silenci les expli-cacions de l’escriptora.

Esperem que no sigui la darrera vegada queens visita. Almenys des de la mediateca, quesom els encarregats de coordinar aquestes vi-sites, així ho procurarem.

DIJOUS, POESIA A L’ESCOLA

Si us agrada la poesia, cada dijouspodeu degustar-ne us tastet al bloc dela mediateca. Amb el títol Dijous, poe-

sia a l’escola cada setmana trobareu una pro-posta poètica (pot ser des d’un rodolí fins auna cançó, passant pel format que vulgueu)que us introduirà en el món de la poesia.Concretament la setmana del 12 de genervam ressenyar alguns dels jocs de paraulesde la Núria Miramelsmots (pseudònim deNúria Pujolàs), que vam trobar molt sugge-rents i refrescants, com per exemple:

InfinitQuan el professor de matemàtiques deiatendeix a l’infinites referia a l’amor.

La cançó deia...Crec que la cançó deia...“Si tu me dices ven,lo escribo todo”

Una història xicletLa nostra fou una història xiclet:a la llarga perdia el gust.

Us han agradat? Doncs aquestes i més a Di-

jous, poesia a l’escola.

24

La

Tec

a d

e la

Med

iate

ca Des de la mediateca continuempresentant-vos llibres que tractenuna temàtica molt actual com ésel procés de la independència deCatalunya.

En Joan Portell(per al text) i laMontse Gi-nesta (per a lesil·lustracions)són els autorsde Papa, perquè som inde-pendents? Estracta d’un lli-bre situat l’any2026 on, elsnens i nenesque sempre

han viscut en un país independent, volensaber si és veritat que abans pertanyíem a unpaís més gran.Qui fa aquesta pregunta un dia com qualse-vol altre de l’any 2026 és la Mariona. I qui lirespon és el pare, el qual, amb humor i en-giny, desengrana la història del procés histò-ric de Catalunya cap a la independència.A més del relat, a moltes pàgines del llibreapareix un petit apartat titulat Sabies que..?on es dóna informació sobre banderes, pa-ïsos, celebracions...El que no es respon, però, és la darrera pre-gunta de la Mariona al seu progenitor: “Papa,i ser independents, és bo o és dolent?”. I vos-altres què contestaríeu, si fóssiu el pare de laMariona?

RECOMANACIONS DE LLIBRES

EL TREBALL DE RECERCA I LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

Els alumnes de 1r de Batxillerat van passarper la mediateca el divendres 9 de gener perassistir a una xerrada sobre competència in-formacional. I què és això de la competènciainformacional? Doncs la capacitat de trobarinformació, manipular-la, presentar-la... Lasessió del dia 9 es va centrar, sobretot, en lafase de recerca: es van ensenyar tot de re-cursos i enllaços on es pot trobar informació,més enllà de google (i és que no només degoogle viu l’home).Aquesta sessió està penjada al bloc de la me-diateca, a la pestanya del mateix nom (re-cerca informacional), i porta per títol Eines de

recerca, de manera que es pot consultarsempre que es vulgui. Només cal tenir con-nexió a Internet.Al final de la presentació també es va fer es-ment a l’apartat de la bibliografia, que és undels aspectes rellevants del treball de recercai que cal anar elaborant a mesura que avançael treball. A la mateixa pestanya del blog hi haaquesta sessió que porta per nom Biblioref.Esperem que tot plegat hagi resultat positiu isigui una ajuda per als alumnes de 1r Batxi-llerat a l’hora de realitzar el seu treball de re-cerca o qualsevol altre treball que hagin defer.

25

CAMINADA A MONTSERRAT 2015

Els dies 20 i 21 de març de 2015 tindràlloc la XXIa edició de la caminada aMontserrat.

Tots els caminants esperem que ens faci bo ipuguem gaudir al màxim de l’experiència, tantsi sortim de Granollers, Castellar o Monistrol.A l’edifici de secundària, concretament alclaustre de la planta baixa, trobareu una ex-posició dels millors treballs que van presen-tar els alumnes de 4t d’ESO al concurs perser el cartell oficial de la caminada.I al blog de la caminada trobareu qualsevolaltra informació relacionada amb l’esdeveni-ment.

Des d’ara i fins a la data de la caminadanomés us recomanem que entreneu per arri-bar-hi preparats i que vingueu amb moltesganes de passar-vos-ho bé.

Po

rtes Ob

ertes

26

L’E

ntr

evis

taEl dijous dia 29 de gener ens ha visi-

tat l’Andreu Martín, l’escriptor de la saga deWendy Aguilar i de la coneguda saga del de-tectiu “Flanagan”. Nosaltres, els alumnes de1r de l’ESO hem llegit com a lectura obliga-tòria del segon trimestre, La nit que Wendyva aprendre a volar.

Hem fet parelles amb les quals hemrealitzat un cartell amb relació a la història,per donar la benvinguda a l’autor.

La nostra opinió respecte al llibre éspositiva, ens agradat, divertit i intrigat degutal seu suspens en alguns fragments.

Nosaltres, hem tingut la sort de fer-liunes quantes preguntes i ell ens ha respòsencantat. Aquí teniu tres exemples:

- Quan vas començar a escriure? Vaig co-mençar a jugar amb l’escriptura entre els 6i 10 anys. Però no va ser fins als 30 anysque vaig publicar el meu primer llibre.

- Quin és el llibre que més t’ha agradat ?El llibre que més m’ha agradat és el Caba-ret Pompeya.

- En què et vas inspirar per fer els teus lli-bres? Em vaig inspirar en persones que co-neixia, però amb una part fictícia. També, entotes les històries de Nazis, Jueus, Maçonsi Iluminatis, és a dir, en conspiracions inter-nacionals.

Aina BranchatÓscar Estevez

Jordi Sarrate Adrián del Valle

1r ESO C i D

VISITA DE L’ANDREU MARTÍN

27

Mo

u-te

TROBADA DE MONITORS

El passat 20 de desembre va tenir lloca l’Escola Pia de Granollers la tro-bada anual dels monitors dels grups

Mou-te en Xarxa. Enguany el tema tractavadels objectius propis del Mou-te: la comuni-tat, el voluntariat i la fe. La trobada va co-mençar amb una xerrada per reflexionarsobre aquests objectius en la que hi van in-tervenir els coordinadors del Mou-te enXarxa. També, un pare i una mare de nois inoies que van al Mou-te van aportar el seupunt de vista com a pares.

La trobada va continuar amb un treball pergrups per tal de debatre aspectes específicsdel funcionament.Hi van participar els monitors dels grupsMou-te de les escoles de Calella, Mataró,Sarrià, Luz Casanova, Vilanova i Granollers.El mateix cap de setmana, els monitors deCalella van tenir una reunió llarga de dosdies per tal de preparar l’Aplec del propermes d’abril.

SORTIDA A CLAVEROL

Els grups Mou-te de secundària, que estroben cada divendres a la tarda, vandecidir fer una sortida especial. Es

tractava d’anar a Claverol (Pallars Jussà) apassar-hi tres dies. Entre tots vam pensar uneix d’animació, unes activitats i ens vam or-ganitzar. A més, vam voler convidar els nois inoies del Mou-te de 4t d’ESO de Tàrrega.Vam escollir un tema que ens va motivar molt:Divergent. És una novel·la que parla d’unasocietat organitzada en faccions, però en laque les persones lliures - els divergents - sónperseguits. Així que durant els tres dies a Cla-verol vam recrear a través de jocs, dinàmi-ques i reflexions aquest eix d’animació.

Pensem que va ser una bona experiència;que vam conèixer un lloc nou, amb un pai-satge fantàstic; que vam fer-nos encara mésamics i que vam cohesionar-nos més com amembres del grup Mou-te.

28

Des de principis de curs fins ara, els nois inoies del Mou-te hem fet un munt d’activi-tats extres a banda de les que fem regu-

larment cada divendres.Al setembre, els monitors van començar a prepa-rar el nou curs a Corró d’Amunt, on van enllestir-ho tot per poder iniciar el Mou-te a l’octubre. Justcomençar, es va fer una primera formació de mo-nitors a Calella on tots ells poden conèixer millorquina és la seva tasca dins del Mou-te. A bandad’això, a l’octubre també es va realitzar una pri-mera excursió conjunta a Montmeló que va servirper poder conèixer a tots els companys d’altrescursos.

Amb aquesta excursió, els de 6è van aprofitar perfer una acampada a Martorelles. Durant el no-vembre, s’han anat fent excursions per cursos ocicles i també la famosa “dormida” a l’escola, queés una de les activitats que més esperem cadaany. Al desembre, a la nostra escola, va tenir llocla trobada de monitors, que serveix per conèixercom funcionen els altres Mou-tes i també conèixerals seus monitors.Hem començat aquest segon trimestre amb unesconvivències dels nois i noies de secundària aClaverol i una excursió conjunta de primària a LaTrona. Esperem seguir gaudint de moltes activi-tats més fins a final de curs!

ACTIVITATS REALITZADES PEL MOU-TE

Tal com hem esmen-tat anteriorment, elpassat dissabte 24

de gener, els nois i noiesde 3r a 6è del Mou-tevam fer una excursió con-junta. Vam agafar el trena l’estació de Canovellesfins arribar al Figaró oncomençava la nostra ruta.Vam anar pujant pel Sotdel Bac, i després d’es-morzar i fer algun joc queens va permetre relacio-nar-nos amb els compa-nys d’altres cursos, vamdecidir acabar de pujarfins La Trona i dinar allà.Finalment, vam baixardes d’allà fins arribar al’estació d’Aiguafreda.

Vam caminar gairebé 8 qui-lòmetres, però ens ho vampassar d’allò més bé!!

EXCURSIÓ A LA TRONA

Mo

u-t

e

29

Rep

orters en

accióDENIP 2015

30

GRANOLLERS CIUTAT DEL BÀSQUET CATALÀ 2015

Per primera vegada la ciutat de Grano-llers ha estat escollida com Ciutat delBàsquet Català. Durant tot l’any 2015

es realitzaran activitats de caire social, lúdic,cultural i, evidentment, esportives relaciona-des amb el món del bàsquet. El programa haestat dissenyat pel Club Bàsquet Granollers,l’AEE Escola Pia Granollers i el Servei d’Es-ports de l’Ajuntament de la nostra ciutat.Aquesta distinció reconeix els més de 80 anysd’història del Bàsquet a Granollers.Després de la presentació oficial el passat 28de gener a la sala de plens de l’Ajuntament,un dels primers actes serà una exposició delsinicis del bàsquet de la ciutat a la planta baixa

de l’Ajuntament que s’obrirà el dia 26 de fe-brer i que comptarà amb fotografies de l’ArxiuMunicipal de Granollers des dels comença-ments del bàsquet els anys trenta fins alsanys setanta.

Ext

raes

cola

rs

31

El passat 25 de gener, en el pavelló Municipal de l’Ametlla del Vallès es va celebrar la pri-mera trobada de minivolei que organitza la Federació Catalana i l’Eduvòlei. Hi van participarl’Escola de Volei i les Benjamines. Va ser el bateig en competició de les més petites i una granoportunitat de conèixer nois i noies que, com nosaltres, el voleibol és el seu esport preferit.

TROBADA DE MINIVOLEI FCVB A L’AMETLLA Extraesco

lars