Revista de l’Escola Pia de Granollers

Vida a l’escola · Escola-Empresa · La Teca · Portes obertes · Reporters en acció · Sabies que...

Nú

m. 7

7D

esem

bre

2010

Èp

oca

III

el Cr!t

2

Pàgina

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . .2Editorial . . . . . . . . . . . . . . .3Infantil . . . . . . . . . . . . . . . .4Primària . . . . . . . . . . . . . . .5Secundària . . . . . . . . . . . .10Què podem fer si... . . . . . .11Batxillerat . . . . . . . . . . . . .19Reporters en acció: EspecialSant Josep de Calassanç . . .22Escola-Empresa . . . . . . . . .26La Teca de la Mediateca . . .29Portes obertes . . . . . . . . . .32De cara endins . . . . . . . . . .34Extraescolars . . . . . . . . . . .37

Su

mar

i

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realitzaciód’aquesta edició de “El Crit”.

Realització:

Marina CampreciósPilar Estrada

Maquetació i disseny:

Jordi Sendra

Ajudants de realització:

Núria AsturgóTeresa SanmartínAnna ArgemíMarina FernándezRamon Bracons

Fotografia portada:

Esther Carnicer

US DESITGEM UNES BONES FESTES

3

Ed

itorial

LES AUTORITATS EDUCATIVES ADVERTEIXEN QUE LLEGIR AQUESTDOCUMENT POT PROVOCAR PROVOCACIÓ

Provocació en el sentit de mobilització, de motivar a l’acció,a l’acció de pensament, com a mínim. Us ho haig de confes-sar, m’agradaria que d’aquest editorial se’n parlés. El temas’ho val: L’escola del futur o, el que és mateix, l’escola quefem avui pensant en la de demà. Tots tenim alguna idea al respecte i és bo parlar-ne per anarconstruint i definint com volem avançar. En això segueixo elmestratge del Gat de Cheshire quan, a Alícia al país de lesmeravelles, postula: “Si no t’importa molt cap a on vas noimporta molt quin camí agafis”.Però com que només puc escriure de l’escola que jo imagino,la voldria compartir amb vosaltres tot esperant que s’enri-queixi amb els vostres comentaris i així, aquest editorial,prengui sentit. Pe fer-ho, m’aventuraré a escenificar, com adivertiment literari pot estar bé, una multientrevista on di-ferents agents pregunten i jo intento respondre amb visiópedagògica.Una arquitecte pregunta: Quina escola vols?Una escola sense aules aïllades que compartimenten lespersones i les idees. Amb espais on es pot treballar en grup.Amb bona llum, bona temperatura i bona acústica. Sensebarreres arquitectòniques. Amb una sala polivalent per pre-sentar les produccions dels alumnes i altres autors. Amb uncentre neuràlgic (mediateca) on es reuneixen els professorsper programar i els alumnes per investigar, tots junts i col·la-borant en un entorn on flueix la informació i la comunicació.Un alumne pregunta: Quina escola vols? Una escola on els alumnes i el seu aprenentatge són al cen-tre. On es dissenyen activitats que els són significatives iconnecten el que ja saben amb el que els pot ser interessantde saber, amb el que passa al carrer. On la cultura del diàlegi el respecte a l’altre són la base sobre la que edificar elsdeures i drets de tots i la normativa que ens permet con-viure. On els alumnes demanen sempre més quotes de par-ticipació i es deixen ajudar a l’hora d’aprendre a exercir-la.On els alumnes reben mirades edificants lluny d’etiquetes iprejudicis.Una mare pregunta: Quina escola vols?Una escola que explica amb claredat als pares i mares quinés el seu projecte educatiu mes enllà de paraules ben so-nants. On, la coordinació i el respecte mutu, permet alspares fer millor de pares i a l’escola fer millor d’escola.L’Alcalde pregunta: Quina ciutat per a quina escola vols?Una ciutat on els ciutadans de totes les edats, també els in-fants i adolescents, tenen espais de participació i podenprendre decisions per contribuir a transformar-la. Una ciutatque s’interpel·la honestament sobre la seva història, la com-parteix amb els alumnes i, alhora, els planteja reptes defutur. Que afavoreix la relació intergeneracional en espaisd’aprenentatge mutu. Que pensa en les seves escoles comun actiu de la ciutat que la promocionen i la donen a conèi-xer al món i que, per tant, les ajuda a generar projectes quereverteixen en millores socials.Una pedagoga pregunta: Quina escola vols? Una escola que porta a la pràctica les pedagogies construc-tivistes adaptades a les noves tecnologies i als nous hàbitssocials. Que diversifica les activitats sense excloure a ningú,

amb l’objectiu d’ampliar les oportunitats d’aprenentatge id’èxit. Que basa el seu projecte educatiu en la transversali-tat i en la seqüenciació dels aprenentatges, a la llum dels úl-tims avanços en neurociència, ciències de l’educació iintel·ligències múltiples. Que desplega projectes on l’alumnatpot desenvolupar les alfabetitzacions bàsiques: artística,científica-tecnològica, multilingüe i digital. Que afavoreixl’autoregulació de l’alumnat a partir de la coavaluació i l’au-toavaluació guiada.Un representant del Departament pregunta: Quina escolavols?Una escola prou autònoma per dissenyar un projecte educa-tiu que li permet organitzar els recursos necessaris per in-novar i donar resposta als compromisos adquirits amb lesfamílies i la societat. Que s’autoavalua amb avaluacions in-ternes i externes i troba en el Departament un aliat per a ferpropostes de millora tot defugint les fiscalitzacions i els ren-diments de comptes unidireccionals.Un Escolapi pregunta: Quina escola vols?Una escola on es posa en valor la intel·ligència espiritual (in-terior) de la persona. On des del respecte a les diferents con-fessions, s’opta, sense adoctrinament, per l’evangeli i elmestratge de Jesús com a font d’inspiració per a la vida. Ons’ajuda, des del silenci, la contemplació i l’acció, a trobar in-dividualment el valor de la transcendència. Una mestre pregunta: Quina escola vols?Una escola que potencia el rol del professor com a mediadoren el diàleg entre la informació i l’alumne, ajudant-lo a ge-nerar coneixement. Amb professors que vetllen pel creixe-ment de l’alumne i no només per la matèria. Que treballenen equip i promouen la interdisciplinarietat. Que practiquenl’acció-reflexió en els espais que la institució els ofereix. Queaprenen amb els alumnes i els companys i saben treballaren xarxa amb altres professionals. Que transformen l’escolades de dins. Que propicien espais d’aprenentatge cooperatiuon hi ha lloc per a tots els alumnes, siguin quines siguin lesseves capacitats més desenvolupades.Si disposés de més espai, m’agradaria respondre a una ex-alumna que participa a l’escola, un mestre jubilat exercintde tutor als novells, un monitor d’activitats extraescolars re-vestit d’autoritat educativa, un ciutadà de Granollers quetransmet els seus sabers a l’escola, una educadora social enplantilla que enforteix la mirada sistèmica de l’escola, unaresponsable de manteniment col·laboradora i un conserge-secretari educador. Tots ells són necessaris a l’escola delfutur.Em sembla que aquest format multientrevista, que m’he tretde la màniga, amaga una carta als Reis extensa, però enmolts aspectes ja acomplerta. No em sembla del tot foras-senyat, tenint en compte la data de publicació. Molta sort,també, amb les vostres altres cartes a ses Majestats d’O-rient!

Xavier Serra

Cap de projectes secundària-batxillerat

4

Infa

nti

lCONTE EN ANGLÈS A P3

Fa unes setmanes unes mares de l’escola ensvan venir a explicar un conte. El que no sa-bien els nens és que era en anglès. Quinas o r p r e s a !Vam sortir alrebedor deP3 i allà ense s p e r a v e nles titellesdels perso-natges de “Lac a p u t x e t a

Vermella”. Als Estels, Baldufes, Picarols i Glo-bus ens va agradar molt i de ben segur repeti-rem l’experiència.

LA FARGA DEL MONTSENY

Els nens i nenes de p4 hem anat a “LA FARGA” per des-cobrir el bosc a la tardor.Hem pogut passejar, recollir fulles “en forma de núvol ien forma de peix”, aglans, suro (per fer el pessebre).....Després hem tingut una bona estona per jugar, dinar,veure animals i “dis-frutar”Aquesta sortida ésfantàstica!!!!!!!!!!

5

Infan

tilCAN VILALTA

Fa uns quants dies que els nen i nens de P5 vam anar d’excursió a Moià, vamanar a Can Vilalta a fer panellets, era un dia de molt vent i per això el cel erad’un color blau viu, us hem de dir que vam passar força fred però va valer lapena perquè vam fer unes activitats molt xules. Aquí en teniu una mostra !!

P5

SORTIDA A ARBÚCIES

Els nens i nenes de 1r hem anat d’excursió a “El Pol” d’ Arbúcies. Allà hempogut observar totes les coses que hem treballat de la tardor i ens ha servitcom a cloenda del tema. Hem passejat pel bosc, hem dinat tots junts,hemjugat molt i hem gaudit d’un esplèndit dia de tardor.

1r Primària

Prim

ària

6

Pri

màr

ia

TALLER D’INVERTEBRATS

L’HORT

Els nens i nenes de segon, aquest últim mes, hem estat treballant l’hort. Per in-troduir el tema vam anar d’excursió a Gallecs on ens van ensenyar com es conrea.Tots ens vam convertir en grans pagesos. Vam plantar, sembrar, cavar... amb totamena d’eines com per exemple: el càvec, el rasclet, la pala...Per concloure el tema vam fer una composició artística i aquest és el resultat!!!

Nens i nenes de 2n Primària

A l’escola vam començar el dia i va venir un noi que es deia Edgar. Ens va venira explicar coses sobre els animals invertebrats. També ens va portar els insectesde veritat i vam poder veure: la taràntula, l’escorpí, l’insecte pal, el mil peus i lar-ves.Vam aprendre moltes coses com per exemple que el mil peus quan camina facom una ona amb les potes, que l’insecte pal és molt sensible i si el vols agafarli pots trencar fàcilment una part del seu cos, que la taràntula i l’escorpí són ve-rinosos...Va ser genial i ens ho vam passar molt bé!!

Nens i nenes 3r Primària

7

Prim

àriaELS ALUMNES DE 4t HEM ESCRIT UN CONTE

Paraules utilitzades. estimar, parc, velleta.

La velleta que va saber estimar

Hi havia una vegada una velleta que no sabia estimar la gent.Un dia va anar a passejar pel parc Firal amb el seu gos Jaki. De sobte va apa-rèixer un mag i li va dir:

- No saps estimar la gent? És la teva oportunitat, vine amb mi i estaràsfeliç!La velleta, va posar cara d’enfadada i se’n va anar. El mag la va seguir i la vaagafar del braç. Amb un toc de vareta van desaparèixer.El mag se la va emportar al zoo, sabia que allà hi havia molta gent perquè lavelleta pogués estimar. Quan van arribar el mag li va dir a la velleta:

- Per aprendre a estimar s’ha d’aprendre a saludar a la gent, també, per-què sembli que ets bona, posa la cara contenta. Vinga prova-ho.Al final la velleta li va fer cas, va saludar amb bona cara. Ho va aconseguir, vasaber estimar la gent. El mag la va tornar al parc amb el seu gos i la velleta contenta se’n va anar capa casa.I conte contat, aquest conte s’ha acabat.

Laia Jové4t Primària D

Primer, a la classe, vam llegir un conte. Entre tots vam estudiar quina part delconte era el plantejament, el nus i el desenllaç.Després vam explicar un altre conte que tothom conegués, vam dividir les partsque eren el plantejament, el nus i el desenllaç. Ho vam fer per entendre-ho unamica millor.Un cop fet això, entre tots ens vam inventar un conte decidint què passava acada una de les parts.Al cap d’una setmana vam escriure un conte individualment. Per fer-lo cadascúagafava uns tiquets on posava el nom d’un personatge, d’un lloc i d’un verb, iaquestes paraules havien de sortir en el conte inventat.

Mar Crous4t Primària D

8

Pri

màr

iaEXCURSIÓ A L’AQUÀRIUM DE BARCELONA

Tots els nens de 5è estaven molt con-tents, ja que era un dia molt especial,perquè anàvem a l’Aquàrium de Barce-lona! Era un dia de tardor que feia moltfred!

Els alumnes estàvem esperant al pati atots els que faltaven, però quan ja hivam ser tots, ens vam dirigir cap al’autocar que ens estava esperant.

El viatge va ser d’una mitja hora. En ar-ribar a l’Aquàrium vam esmorzar i enacabar d’esmorzar vàrem entrar.

Vam començar la visita guiada amb unanoia que es deia Alba. Fent la visita, vam veure i descobrirmoltes coses curioses com per exem-ple: una mandíbula de tauró gegantprehistòric, peixos tropicals de moltesgammes de colors, peixos mediterranisamb un color més apagat, un peix quenetejava la boca dels peixos del mar, uncuc de flor, taurons toro(que el mésgran és de tres metres vint) ,tambétaurons petits anomenats gats, pin-güins, rajades, meduses, peixos glo-

bus, anguiles, morenes, peixos roca,peix guitarra, peix pallasso, cavallets demar, anèmones i coralls, estrelles demar, pops,... i una varietat de peixos in-creïbles i diferents.

Quan vam acabar la visita vam anar alparc del Fòrum i allà vàrem dinar. Méstard, les mestres ens van portar sotaun porxo, i ens van deixar jugar:a fut-bol, matar, al mocador, al pilla pilla, arelleus, curses... Fins a l’hora de mar-xar.

Quan vam arribar a l’escola, encara noeren les cinc i per tant, vam pujar a laclasse i ens vàrem quedar parlant sobrela visita.A les cinc en punt vam anar cap a casa.Va ser un dia fantàstic i molt especialper a nosaltres!

David PasquetPau Danés

Helena MartínezFerran Muntal5è Primària A

9

Prim

àriaLA NIT

El sol,brillant i lluent,

s’amaga pel ponent.

Els mussols,es preparen per caçar,

la nit,s’apropa ja.

Els animals,

ja se’n van a dormir,

la nit,ja està aquí.

Ja es fa fosc,

tothom se’n va al llit,

que tingueu,

molt bona nit.

Nil López Rubio

6è Primària B

10

Sec

un

dàr

iaELS ESCOLTES

En aquest escrit us vull parlar dels es-coltes. Els escoltes principalment serveixenperquè tu et puguis familiaritzar amb lanatura i conèixer molta gent, però so-bretot perquè t’ho passis d’allò més bé.Jo porto des dels sis anys als escoltes,i us puc ben assegurar que són molt di-vertits.Cada dissabte ens reunim al centrecívic del lledoner, de quatre a sis de latarda, menys un que és lliure i un altreque és sortida. Als escoltes també fem campamentsper Setmana Santa i a l’estiu. Durant els campaments de SetmanaSanta anem quatre dies a un indret fix,i a l’estiu anem dotze dies de campa-ments: sis dies els passem fent ruta iels altres sis anem a un punt fix d’a-campada.Als escoltes hi ha diverses unitats:1. Castors (de sis a nou anys)2. Llops i Daines (de nou a onze anys)3. Ràngers/Noies Guia (de dotze a ca-torze)4. Pioners/Caravel·les (de quinze adisset anys)L’agrupament de Granollers porta 53anys d’activitat i crec, sincerament, quetothom que s’hi vulgui apuntar li agra-darà molt.

Berta Palou1r ESO C

11

Qu

è po

dem

fer si...CONFERÈNCIA A L’ESCOLA

No serveixo per res, no sóc pedagog, no sóc mes-tre, no tinc cap poder decisió sobre l’educaciódels vostres fills, perquè no sóc polític i per aca-bar-ho d’adobar no sóc pare. Així que no serveixoper res.Des de la poca experiencia que pugui tenir com apsicòleg i sobretot com a observador certes con-ductes familiars.Com a observador si que puc donar un seguit deconsells i el que crec que és important és que enshem de preguntar com hem de viure. Hi ha tres preguntes clàssiques: qui som? D’onvenim? I què volem? I crec que en falta una depregunta: com hem de viure?Si vosaltres decidiu com voleu viure és obvi queesteu construint per l’efecte de mirall com voleuque visquin els vostres fills. El que vegin els vos-tres fills és el que copiaran. El que jo he viscuten la relació parental és el que jo he après. Fixeu-vos si n’és d’important allò que passa a casa.Tampoc us donaré una solució, una fòrmula mà-gica de com hem de viure.Només us demano que fem un o dos minuts desilenci, per fer una petita meditació, per centrarl’atenció en nosaltres mateixos, amb els ulls tan-cats, petita meditació que ens serveixi deixar en-rere el que ha passat ja. Jo sóc ara, i aquí. El quevingui després ja vindrà i el passat, ja ha passat.Estic amb mi recollint uns instants.Sentir és deixar que impacti en mi. Heu fet un si-lenci molt maco. No l’heu sentit? Acompanyatsde tanta gent?. O no l’heu sentit? Us heu ador-mit? (riuen)El món tecnològic ens ha portat a una accelera-ció continuada. Allò que abans ho fèiem en dosdies, ara ho fem en una hora. No ens referim ales noves tecnologies només parlant d’internetsinó a tota la digitalització que ens porta la vidaactual. Aquest ritme ens porta a viure la vida quetranscorre de forma molt ràpida. Immediatesa enel sentit de: Ho vols, ho téns. La sensació de que no arribem és una sensaciómolt angoixant. No sé si me’n sortiré, no sé siacabaré, no sé, no sé….El no sé no és un dubteexistencial és un dubte de por. Això ens provocaun excercici continuat d’anticipar i per tant, deveure què passarà. Ens fa molt de mal l’anticipa-

ció. Ens porta un patiment continuat, perquè en-trem en el patir abans d’hora. Com ho resolem?Parem. Però no podem parar, perquè he condi-cionat tota la meva vida amb aquesta immedia-tesa. És que podem viure d’una altra manera.Situem el temps fora de nosaltres i no som cons-cients d’una realitat que és cabdal.Si que existeix un temps còsmic. La nostra vidaés espai i temps. El meu cos és el cos i jo marcoel meu temps, no el marca el rellotge. És obvique per convenció social hem de complir unasèrie de coses en un temps determinat, ja ho en-tenc, però això no vol dir que jo no pugui decidircom vull viure el temps que tinc per viure , per-què jo sóc temps. Què vull fer amb aquesttemps? Vivim en un moment de màxima saturació. Sa-turació de què? De tant estímol que rebo. Esticrebent quantitat informació continuament. Elsvostres fills estan rebent una quantitat d’infor-mació com mai abans havia passat en altres ge-neracions. Què faig amb aquesta informació? Tot això comporta un canvi de valors. Per exem-ple, ha canviat el sentit que tenia el mestratge.Tot aquest clima ens comporta incertesa. I comes manifesta? L’ésser humà canvia la seva exis-tència quan canvien les seves condicions de vida.I això és el que està passant ara.L’any 1993 em vaig quedar en boles. És a dir,sense res. I és molt dur però aquella experienciaem va servir molt i en part gràcies a això esticavui aquí parlant amb vosaltres.Canvi de condicions de vida. Les grans insitucionsno ens donen solucions per afrontar aquest canvide condicions de vida. I és per això que es parlade la desafecció dels ciutadans.Hem de continuar deixant que siguin els inter-mediaris els que resolguin la nostra existència?Els canvis avui venen per la resolució de la res-ponsabilitat pròpia. Començo el cnavi a partir delque jo decideixo canviar, no per veure què fan elsaltres.

Marta Queralt i PuigMare d’un alumne de 2n i membre de la Junta

de l’AMPA

12

LA MEVA GATETA DUNA

Us vull explicar com és la meva gatetaDuna.La Duna és una gata de pèl curt, té lespotes, la panxa i el morro de colorblanc, tot i que se la pot diferenciar per-què té una taca a la pota esquerra. Laresta del cos (el cap, les orelles i la cua)les té de color negre i d’un gris marro-nós. Pel que fa als ulls, els té d’un grocverdós intens. El que més li agradamenjar és el seu pinso i el pernil dolç;no li agrada gaire cosa més. Tampoc liagrada que quan li estàs fent caríciesl’atabalis massa.A la Duna li encanta jugar, sobretot ambuna pilota de paper de plata, li agradaque tu l’hi llancis i que ella l’hagi d’anara buscar i perseguir-la.Els seus llocs preferits són la meva ha-bitació, posar-se al sofà i al costat delportàtil del meu pare, tot i que tambées posa als peus del llit dels meuspares, al balcó i en una mena de casetaque té. Quan no hi som, es passa tot eldia dormint, exceptuant quan ha d’anara menjar o a fer les seves necessitats.

El seu aniversari és el vint-i-quatre defebrer, i dóna la casualitat que quan elseu sant és el dia del meu aniversari, elvint-i-quatre d’octubre.També li agrada molt ficar-se dins delsarmaris i pujar-se a llocs alts des d’ontingui unes bones vistes.A casa tenim una peixera, i pensàvemque l’hauríem de treure perquè la Duna,sinó, intentaria menjar-se els peixos,però ens equivocàvem. Curiosament, noels fa res i amb prou feines s’hi fixa.Bé, jo penso que tenir un animal decompanyia és meravellós, ja sigui ungat, un gos, un hàmster, o qualsevolaltre animal de companyia. Primer detot perquè et fa companyia, i en segonlloc perquè és molt agradable que aquellanimal que tens vulgui estar amb tu,que li facis moltes carícies i que l’esti-mis.A mi, personalment, m’encanta tenir laDuna.

Marina Díaz1r ESO C

Sec

un

dàr

ia

13

EL BALL ESPORTIU

Ara jo us explicaré el meu hobbie, el meuesport, l’activitat que passo més estonapracticant: és el Ball Esportiu.El Ball Esportiu, com molt bé diu el seunom, és un esport que consisteix a ballaramb parella (és a dir un noi i una noia) alritme d’una música determinada.

El Ball Esportiu es classifica en dos gransgrups:Els Estàndards: són els balls que mostrenelegància i sobrietat. Consten: Vals Anglès,Tango,Vals Vienès, Slow Foxtrot i Quikstep.El meu preferit és Slow Foxtrot, que percert, és el més difícil de ballar.Els Llatins: són els balls que expressenforça i expressivitat. Consten: Samba, Txa-txa-txa, Rumba Bolero, Pasdoble i Jive. Elmeu preferit és el Jive.

Les categories que entren en Ball Esportiusón:F: és la categoria més baixa que hi ha. Esballen Vals Anglès i Tango;i Samba i Txa-txa-txa.E: és la categoria després de la F. Es ballenVals Anglès, Tango Vienès i Quikstep;Samba, Txa-txa-txa, Rumba Bolero.D: És la categoria abans de la E, i es ballenVals Anglès,Tango, Quikstep i Slow Foxtrot;i Samba,Txa-txa-txa, Rumba Bolero i Pas-doble.C: És la categoria abans de la D, i es ballenels cinc balls en el cas d’Estàndards i Llatins. B: És la categoria abans de la C, i es ballenels cinc balls en el cas d’Estàndards i Llatins. A: És la categoria més alta de la B, i es ba-llen els cinc balls en el cas d’Estàndards iLlatins. Dins aquesta categoria hi ha la AN

(A Nacional) i la AI (A Internacional).Jo estic a la D d’Estàndards i a la C de Lla-tins.CATEGORIES PER EDATLes categories per edat són:Juvenil: fins a 11 anys.Junior 1: de 12 a 13 anys.Junior 2: de 14 a 15 anys.Youth: de 16 a 18 anys.Adult 1: de 19 a 25 anys.Adult 2: de 26 a 35 anys.Senior 1: de 36 a 45 anys.Senior 2: de 46 a 55 anys.Senior 3: + de 55 anys.Amb l’edat que tinc ara mateix estic a Ju-nior 1.espero que amb aquest petit resum de lameva passió, us hàgiu adonat que el ballesportiu no és ni més ni menys que un es-port, i que per arribar a ballar bé, es ne-cessiten moltes hores d’entrenament idedicació.Aquí us deixo unes webs amb vídeos decampions del món ballen. Que en gaudiu!http://www.youtube.com/watch?v=eCHH4sXIUNohttp://www.youtube.com/watch?v=iAhNy3U0PQA

Samanta Alonso

1r ESO C

Secu

nd

ària

14

Sec

un

dàr

iaLA MEVA AFICIÓ

Jo tinc moltes aficions, però he decidit expli-car-vos què faig, entre d’altres coses, durantel meu temps lliure. A mi m’agraden lespel·lícules, els jocs, les sèries i els videojocs,però encara em criden més l’atenció si sónde misteri, aventures i detectius; i l’any pas-sat vaig tenir la sort de trobar un llibre que hireunia tots aquests ingredients. Són els lli-bres de la col·lecció de Flanagan.Andreu Martín i Jaume Ribera són els autorsque han publicat aquestes obres. Són elscreadors de Flanagan.Andreu Martín té uns seixanta anys i ha pu-blicat desenes de llibres, sobretot de novel·lanegra. D’aquests, molts d’ells han estat pre-miats amb un munt de premis de literaturajuvenil.Jaume Ribera, com el seu company, ha pu-blicat moltes novel·les del gènere negre tot ique sempre hi afegeix un toc d’humor. Elsseus llibres, com també els de Andreu Mar-tín, han estat traduïts a moltes llengües.En realitat el nom de Flanagan tan sols és unpseudònim que utilitza en Joan Anguera peramagar la seva identitat com a detectiu.Al primer llibre de la col·lecció, en Joan eraun adolescent d’uns catorze anys que s’ofe-ria als seus companys de l’institut a fer in-vestigacions per tal de guanyar algunsdiners. Primer va començar fent petites fei-nes com descobrir l’autor de missatges anò-nims, però a mida que es feia gran escomençava a endinsar en problemes moltmés perillosos: corrupció, homicidis, trafic dedrogues... i tot això ho feia sense adonar-se’n del perill que corria.D’altra banda, en Flanagan, com un adoles-cent que és, també ha de complir els encàr-recs que li fan els seus pares, és a dir, ajudaral bar del negoci familiar, cosa que a ell no li

fa gaire gràcia.Flanagan, al llarg de la seva adolescència estroba amb moltes persones que passen a for-mar part de la seva vida. La Nines, una noia completament oposada aell. Viu una vida fàcil, en un barri de rics, idisposa de tot el que vol. Entre ella i en Fla-nagan hi ha alguna cosa més que amistat.El millor amic del Flanagan és en Charchene-guer, un noi alt i musculós que ha repetit cursunes quantes vegades i es caracteritza perser un noi conflictiu, per això ha necessitatl’ajuda d’en Flanagan en més d’una ocasió.Sobretot quan és segrestat, però això és unaaltra història.Però en Flanagan també té enemics, coml’Erreà. Ell és un amic de la Nines que no su-porta a en Flanagan, sempre ha intentat fer-li la vida impossible i va haver-hi un cop quegairebé el mata ofegant-lo en una piscina.En Flanagan viu a Barcelona, en un barriforça pobre i destrossat. El lloc on passa mésaventures és a una fàbrica anomenada Tèx-til, propera a casa seva que es troba en unamuntanya..Personalment crec que aquests llibres trac-ten temes força interessants i actuals tot ique alguns ja fa un temps que han estat es-crits. Així doncs, animo a totes aquelles per-sones que li agraden els relats de misteri,enigmes, relacions, detectius... a llegiraquests llibres ja que segur que us agrada-ran.Jo el primer que em vaig llegir va ser el de“Els vampirs no creuen en Flanagans” i en-cara ara és el que més m’agrada.

Maria Ramal2n ESO A

15

Secu

nd

àriaEL VIOLONCEL

En nombroses ocasions, desprésque expliqui a algú quin és l’instrumentque toco, em formulen una preguntacom: “ I què és això?”. Llavors jo, acos-tumada a la situació els responc: “Elvioloncel és com un violí però una micamés gran”. Com que segurament algunsde vosaltres tampoc ho sabíeu, us ex-plicaré: què és, com es toca, quinespeces es toquen, motius musicals perviatjar i moltes coses més.

Per començar, el violoncel és uninstrument de corda fregada. Això sig-nifica que perquè soni, s’ha de fregar unarc per sobre unes cordes. A diferènciadel violí, no es pot tocar dret: t’has d’as-seure i col·locar-te’l entremig de lescames. La mà esquerra és la que ser-veix per pitjar les cordes amb els dits id’aquesta manera, fer sonar les dife-rents notes. La mà dreta s’utilitza peraguantar l’arc i fer-lo passar per les cor-des.

Veritablement, no és gens avorrittocar-lo, ja que, a part de tocar com asolista, també pots actuar amb altresmúsics. Les combinacions o grups d’ins-trumentistes més típics són: un duet, untrio, un quartet, un quintet, un grup decambra i, finalment, una orquestra sim-fònica.

El repertori que es pot tocar ambel violoncel és molt extens. No només hiformen part les peces clàssiques, barro-ques o romàtiques sinó que també espot tocar música més contemporània.Un exemple és que actualment hi ha or-

questres que toquen bandes sonores depel·lícules, que són peces que atrauenmolt al públic.

Tocar el violoncel, com qualsevolaltre instrument, és una gran excusaper poder viatjar, viure experiències in-oblidable i conèixer nous entorns degent. Els motius d’un viatge musical sóndiversos, però els més freqüents són:

Els cursos o intercanvis: són trobadesde músics on es fan classes individuals ocol·lectives per treballar peces i que ser-veixen per poder millorar la tècnica il’expressió musical, i sobretot per co-nèixer altres persones que toquen elmateix instrument que tu.Les trobades orquestrals: es solen ferper a músics més joves i duren entreuna i dues setmanes. Són setmanes detreball intens, on es fan molts assajosamb l’orquestra i individualment.Els concerts: els fan els instrumentistesprofessionals, amb més experiència.Normalment fan una roda de concertsper diferents països on hi toquen pecesdeterminades.

En síntesi, el violoncel és un ins-trument de corda fregada, amb el quees poden tocar peces molt diverses i so-bretot viatjar a molts llocs per viure-hidiferents experiències.

Mariona Camats2n ESO A

16

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

El passat dijous 18 de novembre vamanar al centre cultural de “La Caixa” a es-coltar una xerrada sobre la violència degènere emmarcada en les activitats pro-gramada del 25 de novembre, dia Inter-nacional contra la Violència de Gènere.Aquesta la va donar la Cristina del Valle,una experta en el tema que està dinsd’una ONG anomenada “Plataforma paraMujeres Artistas” i de la qual n’és la pre-sidenta d’Espanya.A tothom li van sorprendre les xifres demorts causades per violència de gènere iel fet que tot comença en petites cosescom ara que la teva parella et digui comvestir-te, amb quins amics sortir, quèfer... Ens va ensenyar que tot això hopodem eradicar nosaltres mateixes desde joves.Tots aquests comportaments són conduc-tes que aprenem des de petits en l’am-bient familiar i que agafem com a model,com una cosa normal. Quan una personaté aquesta conducta com a referent, ésmolt difícil que quan creixi no es comportiaixí en les seves futures relacions i, ésimportant que no ho tractem com unamalaltia, perquè no ho és, és una formade fer que, junts, hem de fer que vagidesapareixent.Va parlar també sobre els tipus de mal-tractaments: psicològic, físic i les micro-violències. Les micro-violències són lesque es freqüenten entre els 13-14 i 18-19anys. Consisteixen en les petites cosesque el noi diu a la noia i que, poc a poc,la fa canviar i ser una persona sotmesa idominada.

Al final ens va passar un documental ti-tulat “Mujeres sin libertad” amb un resumsobre els anys que porta a la ONG, ambtots els viatges que han fet pel món aju-dant a dones víctimes de la violència degènere que necessitaven la seva ajuda.Ens va posar l’exemple de dues dones,una palestina i l’altra israelita, que havienperdut els seus fills en mans del bàndolcontrari i que, tot i així, treballaven jun-tes per la pau. Amb això va trencar eltòpic de la dona que es queda a casa plo-rant demostrant que elles també podenlluitar i estar unides com hauríem de fertots, sortir endavant. Una de les frasesque també ens va impactar més, va ser:“Quant aconsegueixes que un nen dibuixiuna guitarra, un piano, una bateria... enlloc d’una pistola, estàs canviant el món;estàs fent que aquell nen creixi pensantd’una altra manera, d’una manera quel’ajudi a ser millor persona.”

A nosaltres ens va agradar molt, ho vamtrobar molt interessant i va millorar i, peralguns canviar, la manera de miraraquest aspecte i de tractar-lo diferent.Ella de petita estava en una casa on espatien maltractaments i, això va fer quela seva explicació fos molt més intensa isincera. Realment va ser una molt bonaexperiència per a tots.

Anna VilaMíriam Rodríguez

Andrea Escartín3r ESO D

Sec

un

dàr

ia

17

JORDI CORTÈS

El 18 de novembre va venir a la nostraescola l’escriptor i professor de ciènciessocials, en Jordi Cortès. Ens va parlarsobre el llibre que hem estat llegint ianalitzant a la classe de català durantel primer trimestre del curs: L’enigmade Stromboli.Ens va presentar un power point expli-cant-nos en què s’havia inspirat i per-què va escollir Stromboli com a lloc onpassa l’acció i la raó per la qual va in-tercalar dues històries en la mateixanovel·la. També ens va mostrar les pautes quehavia fet servir per redactar la novel·lai ens va dir quines eren les diferentsmaneres d’escriure un llibre.El significat del perquè va desenvoluparla història en aquest lloc, és pel fet que,des de petit va tenir una certa curiosi-tat per aquesta illa tan misteriosa i in-trigant. Un aspecte interessant que reflecteix elllibre són les erupcions del famós volcà,que mai ha deixat d’estar actiu.Finalment, en acabar l’hora va haver-higent que va preguntar-li dubtes que te-nien i que ell podria resoldre.

Considerem que ha estat un llibre en-tretingut, diferent dels que hem estat

llegint fins ara imisteriós. D’altrabanda vàrem tro-bar molt útil i inte-ressant la sevaxerrada, ja queens va ajudar aentendre millor elllibre i a fer el tre-ball correctament.

Gemma VilanovaDarlyn Quintero

Maria Cardoso

4t ESO D

Secu

nd

ària

LA SEGURETAT QUE VOLS PER AL TEU VEHICLEI PER ALS QUE HI VAN DINS.

Oferta Exclusiva per a familiesEscola Pia Granollers al Taller MIDAS de:

Avda. Francesc Macià, 156(davant del Pavelló Olímpic)Granollers

93 879 56 45www.midas.es

A Midas, sabem que de la nostra feina depèn la seguretat dels nostres clients. Per aquest motiu, comptem amb el millor equip tècnic i humà, per garantir que el teu vehicle es trobi sempre en les millors condicions a l’hora d’afrontar un viatge. D’aquesta manera, t’oferim diferents serveis dissenyats per adaptar-se a les teves necessitats: : Conforme al llibre de manteniment del teu cotxe, manté la garantia d’origen amb el preu i la qualitat de Midas.

I, si presentes el cupó adjunt, gaudiràs d’aquests descomptes exclusius:

PRESENTA AQUEST CUPÓ PER BENEFICIAR-TE DE LES NOSTRES OFERTES EXCLUSIVES

A més, t’ajudem a tenir cura del que més t’importa. Adquireix un sistema de retenció infantil homologat amb possibilitat d’Isofix i et tornem l’import íntegreen descomptes Midas.

Més informació a www.bebeseguro.es

LA SEGURET

T QUE VOLS P AAT QUE VOLS PER AL TEU VEHICLE T

PER AL TEU VEH

HICLE

t’oferim diferents servei i humà, per garantir que A Midas, sabem que de

I PER ALS Q LA SEGURET

Midasde qualitat : Conforme al llibre de mante

-se a s dissenyats per adaptar e el teu vehicle es trobi sempre en les millors condicions a l’hora d’afrontar un viatge. D’aquesta mane la nostra feina depèn la seguretat dels nostres clients. Per aquest motiu, comptem amb el millor equip tè

AN DIN QUE HI V VAN DINS.T QUE VOLS P AAT QUE VOLS PER AL TEU VEHICLE T

eniment del teu cotxe, manté la garantia d’origen amb el preu i la

les teves necessitats: e en les millors condicions a l’hora d’afrontar un viatge. D’aquesta mane retat dels nostres clients. Per aquest motiu, comptem amb el millor equip tè

S. PER AL TEU VEH

garantia d’origen amb el preu i la

hora d’afrontar un viatge. D’aquesta mane aquest motiu, comptem amb el millor equip tè

HICLE

la

ra, questa manecnic millor equip tè

I, si presentes el cupó ad

gaudiràs d’aquests descom djunt,

Midas.de qualitat

mptes exclusius:

Més informac

en descomptes Midas.et tornem l’import íntegresistema de retenció infantil homologat amb possibilitat d’Isofix iA més, t’ajudem a tenir cura del que més t’importa. Adquireix un

.bebeseguro.eswww ció a

es Midas. mport íntegre

etenció infantil homologat amb possibilitat d’Isofix i em a tenir cura del que més t’importa. Adquireix un

b possibilitat d’Isofix i

importa. Adquireix un

A AQUEST CUPÓ PER B PRESENT

MIDAS de:Escola Pia Granollers al Oferta Exclusiva per a fa

BENEFICIAR-TE DE LES NOSTRES OFERTES E

Granollers(davant del Pavelló vda. Francesc Ma A

aller T Taller amilies

EXCLUSIVES

.midwww93 879 5 ó Olímpic)

cià, 156

Més informac

das.es 56 45

.bebeseguro.eswww ció a

19

Batxillerat

El 19 d’octu-bre els alum-nes de 2n deB a t x i l l e r a tCientífic vamanar a fer unaexcursió alMontseny, per

tal de poder fer un estudi de l’ecosis-tema, tal i com prèviament havíem es-tudiat a classe. La sortida consistia endues parts, la primera era arribar alTuró de l’Home caminat, i l’altra eraque a mesura que anàvem pujant,anar analitzant el sòl i la diversitat deplantes que hi havia en aquell momentde canvi d’estació.

Vam anar albosc, al quals’arriba a tra-vés de SantCeloni. L’auto-car ens vadeixar a unaparada deservei que hiha a l’entradadel bosc,aproximada-

ment a uns 1300 metres d’alçada res-pecte al nivell del mar, a partir d’allà,vam pujar caminant. Quan vam baixarde l’autocar vam poder notar el canvibrusc de temperatura i humitat res-pecte Granollers i el canvi radical devegetació que hi havia. A partir d’a-

quell moment vampoder observar quequan més anàvempujant, més diver-sitat d’espècies ve-getals trobàvem,les quals es trobenen relació amb lavegetació del cen-tre d’Europa. A mésa més, quan anàvem pujant fèiem pe-tites aturades per tal de poder analit-zar aquests canvis de vegetació.

Aquestasortida vae s t a rmolt bé,ja que vatrencar elr i t m en o r m a lde classes i també ens va permetreposar a la pràctica tot allò que ante-riorment havíem estudiat a classe.

Ixena AnderssonJosep Arabia

Albert Canudas2n Batxillerat A

EXCURSIÓ AL MONTSENY

20

Bat

xill

erat

Com molt bé se sap, s’intenta que elsjoves tinguin la iniciativa de llegir lli-bres. Aquesta iniciativa s’intenta incen-tivar des que som petits a l’escola. Eldimecres 26 d’octubre, alumnes de 1r ide 2n de Batxillerat, vam fer un es-morzar literari. Aquesta trobada vatenir lloc a la mediateca, on els alum-nes que hi vam participar, vam portarllibres que havíem llegit i que ens ha-vien agradat, per recomanar-los alsnostres companys i també per ajudar elprofessors a conèixer amb més profun-ditat quins són els millors llibres per lle-gir a l’ESO.

No és una activitat destinada només albatxillerat humanístic, sinó que tambéa tots els altres batxillerats. Algunsprofessor hi van assistir, i finalmentvam acabar tenint una posada en comúsobre què en pensàvem sobre les sa-gues i els best-sellers. Esmorzars comaquest, tindran lloc un dimecres al mesi us animem a assistir-hi, ja que tots elsalumnes que hi vam anar, realmentvam gaudir parlant sobre bones lectu-res.

Ixena AnderssonJosep Arabia

Albert Canudas2n Batxillerat A

ESMORZAR LITERARI

21

Obra de Teatre: “ Poesía española”

El dia 15 de novembre de 2010, tot elcurs de 2n de Batxillerat de l’Escola Piade Granollers vam anar al Teatre dePonent a veure una obra de teatre.L’obra de teatre tractava sobre el llibrede lectura obligatòria de l’assignaturade “lengua castellana”. El llibre té pertítol “Poesía española”, i recull el millordels deu últims segles de poesia. Vades de les “jarchas mozárabes” a la lí-rica contemporània. Passant pel “Can-tar de mio Cid”, el “Libro de buenamor”, las “Coplas de Manrique” o la“Fábula de Polifemo y Galatea” entred’altres. Autors tan coneguts comQuevedo, Bécquer, Rubén Darío o An-

tonio Machado tot i que tots els altresautors són iguals de bons i coneguts.Els temes i les característiques delspoemes són molt importants i interes-sants en un poema parla de l’amor, enun altre s’utilitzen tòpics com el “bea-tus ille” o també de la mort.És un llibre elaborat per FranciscoAntón, José Ramón López i AgustínSánchez Aguilar i facilita la compren-sió amb una rigorosa anotació al peude pàgina.

Albert Canudas VenturaJosep Arabia VenturaIxena Andersson Vila

2n A Batxillerat

Batxillerat

22

SANT JOSEP DE CALASSANÇR

epo

rter

s en

acc

ió

23

Rep

orters en

acció

24

Rep

ort

ers

en a

cció

25

Rep

orters en

acció

26

Esc

ola

- E

mp

resa

NOVES EMPRESES ADHERIDES AL PROGRAMA INCORPORA

BASOLI(Granollers)

TANCAL(Les Franqueses)

EMISER VALLÈS(Granollers)

EVOCIAND(Les Franqueses)

CONSELL COMARCAL V.O.(Granollers)

INST.ELEC.FAGOM(Granollers)

Els conveni d’adhesió al Programa Incorpora continua augmentat, en el primersemestre de l’any s’han sumat 6 empreses del Vallès Oriental.En aquest període han estat contractades 25 persones de diferents perfils. A pesar de l’actual situació de crisi ens sentim prou satisfets de la tasca realit-zada,que sempre intentem que sigui amb professionalitat, rigor i de qualitat.

Esperem que els empresaris de la nostra comarca continuïn confiant en el nos-tre treball.

27

Esco

la - Em

presa

Hola, Som els alumnes integrants de la pri-mera promoció Escola Pia Granollersdel Cicle Formatiu de Grau Mitjà enTècnic en Gestió Administrativa. Potser no ens hem vist gaire perquèaquest any estudiem a la tarda, peraixò en agradaria explicar-vos el quefem en aquest cicle.Les nostres assignatures estan rela-cionades amb el món de l’empresa itenen un caire molt pràctic, tot i quetambé tenim les nostres hores deteoria.Treballem molt amb els ordinadors isovint fem treballs relacionats amb elmón empresarial: comptabilitat, co-municació empresarial, compra-venda, recursos humans,FOL(formació i orientació laboral),gestió tresoreria, informàtica i fins itot anglès.El proper trimestre es presenta méspràctic perquè iniciarem les pràcti-ques de simulació d’empresa. Ja entenim ganes! . Cadascú de nosaltrescrearà la seva pròpia empresa a par-tir dels requisits legals necessaris:crearem el nostre organigrama onquedarà representada gràficament

l’estructura de la nostra companyia ielaborarem el nostre catàleg de pro-ductes amb la respectiva tarifa depreus. Posteriorment realitzarem in-tercanvis comercials entre les dife-rents empreses que hem creat,utilitzant la documentació respectivacom per exemple: comandes, factu-res, albarans, notes de transport aixícom els mitjans de pagament queestem estudiant: lletra de canvi, xec,pagaré...En quant els resultats acadèmics enshem sorprès molt, ja que estan sentmolt positius, en general. Estem se-gurs que aquests resultats són de-guts a què ens agrada la feina queportem a terme, ja que li veiem unaaplicació molt pràctica en el món la-boral.

Eric ReyesEric Cubero

Albert AzurínRabe Jamil

Victòria FernándezAlumnes del CFGM Tècnic en Gestió

Administrativa

COMENCEM UN CICLE

28

Esc

ola

- E

mp

resa Ja hi tornem a ser aquí, com cada any des de fa més de dotze anys i els nos-

tres alumnes es volen presentar com a part d’aquesta escola.Enguany, som un grup de mecànics, un grup d’elèctrics i dos d’administratius.Hem començat amb moltes ganes i molta il·lusió, i sobretot ganes d’apren-dre i fer-ho bé.Tot just acabem de començar i ens estem situant, procedim de diferents ins-tituts i poblacions dels voltants de Granollers. Així, que encara ens estem co-neixent!!!En aquest moment de crisi econòmica està resultant imprescindible la for-mació i és per això que entre els nostres objectius d’aquest any no nomésestà el d’aprovar el PQPI i fer pràctiques en empresa, on poder portar a lapràctica el que hem aprés, sinó també aprofitar l’opció de passar la provad’accés als CFGM i fer el Mòdul C per obtenir el títol de GESO.

Alumnes PQPI

PQPI (Programes de Qualificació Professional Inicial) 2010-2011

29

La T

eca de la M

ediateca

CAFÈ LITERARI: PORTES OBERTES ALS PARES I MARES DE L’ESCOLA

La biblioteca en horari extraescolar ila mediateca durant tot el dia tenenles portes obertes perquè els pares imares dels alumnes de l’escola vin-gueu a utilitzar els nostres espais i re-cursos (llibres, accés a internet,pel·lícules i documentals...).

El cafè literari és una proposta per-què els pares i mares que vulgueuvingueu a la mediateca a parlar de lli-bres i literatura tot prenent un cafè. Elprimer d’aquests cafès va tenir lloc eldivendres 17 de desembre, de les

15.30 a les 16.30. Els responsables de la mediateca, amés de convidar a cafè, van mostrarals pares i mares participants a la tro-bada una selecció de llibres classifi-cats per edats, mentre que els paresque van voler van explicar i mostraralguns dels llibres que més els hi hanagradat.

El cafè literari es continuarà fent alllarg del curs i TOTS HI SOU CONVI-DATS. US ESPEREM AL PROPER!

CERCAR A INTERNET

Un dels objectius que marca el currí-culum que segueixen els nostresalumnes és que, al final de la seva es-colarització, siguin competents en larecerca d’informació.Des de la biblioteca i la mediateca del’escola proposem activitats que aju-den a l’assoliment d’aquesta compe-tència. Una d’aquestes activitats és lapresentació digital titulada precisa-ment Cercar a internet que hempassat als nostres alumnes d’ESO.Aquesta mateixa presentació tambévam mostrar-la als pares i mares quevan venir a la reunió sobre l’1x1 quel’escola va organitzar el dilluns 22 denovembre.

La presentació digital Cercar a inter-net està penjada al bloc La teca de lamediateca, on també es pot consultartot allò relacionat amb la biblioteca ila mediateca de la nostra escola. Usconvidem a visitar el bloc i gaudir delsseus continguts a l’adreça:http://mediateca.epiagranollers.cat/

30

La

Tec

a d

e la

Med

iate

caACTIVITATS A LA BIBLIOTECA DE PRIMÀRIA

Durant el mes de novembre hem iniciat l’Explorador de llibres a primària (i tambéa secundària). Ja sabeu que es tracta d’una activitat voluntària per engrescar elsalumnes a llegir. Des de la biblioteca i la mediateca de l’escola es proposen 4 lli-bres per curs. Els alumnes tenen fins al maig per llegir-los. Un cop s’han llegit totquatre llibres s’han de puntuar del millor al pitjor i s’acaba elaborant un rànquing.Al juny es convoca tots els participants i se’ls lliura un diploma. L’objectiu és queels nostres alumnes gaudeixin llegint i coneguin llibres que els faran disfrutar.També durant el mes de novembre i desembre, els alumnes de diferents cursosde primària han vingut a la biblioteca a conèixer l’espai i el seu fons. Es tracta d’a-propar la biblioteca a les aules perquè aprofitin els llibres, revistes, vídeos, etc.que hi ha a la biblioteca.

����������������� ���

������������������������������������������������������������� ���������������������!���������������������������������"�����#

������������ ������������

������������������ �����������

����������������� ���� ������������� ����������������������������������������������������������

������������������������ ����������������� ���

�!������� �����������������������"�� ��

��������� ����������������

�������������������"����#���������������� ����!�����$��������� ���������

���""���������!��#�� ������%����� ��������������������

&�!���!���������������������������"���� �

��������� ����������$%�

&� '��(����"����� ������'����� ��������� ����������)��������������%������'��������������� ���� ���

*����� ������������� '�"�������� (����*�����������+�����+������� ���������)�����#�� ����,�+���+�

�� ����-.������* �������-��/����

+�!���!�����"���� ��'�� ���������� �����������������

���� ���������������� �#����(�,�+���+�0���1�����2�����������#�����,����-�������� �(����*�����

���'���������!���� "������ ���������������

!*�����.�/0�1-����2����3����������� ���3��&�

,�������4���������������-��/������ ���������$���.���"������� ����#��� ���,�+���+��

�����.���*������4�����������5�����������5�������5.����������� ��� ���� ���������

-�%6�-*!�1!��*!�����"����"���� ������������ �����

*����������6������-����� �����������������������7�����������������������!�"� ����

0��.��4��������������!���� ��5���8����� ���/��� ���������(��9����

�����������(����.���*��#�7� ����"�(� �������� ��:;<=

RECOMANACIONS

31

La T

eca de la M

ediateca

Al voltant de la festivitat de Tots Sants,i aprofitant que són dates en què visi-tem els difunts, des de la mediateca del’escola vam organitzar una activitatperquè els alumnes de 1r i 2n d’ESO co-neguessin llibres del gènere de misteri iterror.Cada classe va venir a la mediateca,vam fer seure els alumnes a la sala delsllibres de literatura i, amb els llums apa-gats (per crear una mica d’ambient), elshi vam explicar en què consisteixaquest gènere literari del misteri i te-rror. A continuació vam llegir-los algu-nes històries de por que prèviament

havíem seleccionat, i acabàvem miranti fullejant tots els llibres de terror i mis-teri que els havíem preparat. Un copvan haver passat totes les classes,aquells que van voler van poder tornara la mediateca a buscar algun dels lli-bres que els hi havien cridat l’atenció.També amb l’objectiu d’apropar la lec-tura als nostres alumnes i que disfrutintllegint, just abans de Nadal vam anar aLa Gralla a conèixer llibres adequats ales edats de 1r cicle d’ESO. Les novetatseditorials més rabioses com els bons lli-bres de sempre van passar per les mansdels nois i noies de 1r i 2n d’ESO perquèun dels regals de Nadal sigui un llibre.

Bon Nadal i bona lectura a tots i a totes!

LLIBRES DE MISTERI I TERROR

32

Po

rtes

Ob

erte

sLLIBRE LES OMBRES DEL TEMPS

El dia 23 denovembre de2010, l’Insti-tut Geològicde Catalunya(IGC) i l’Aso-ciación Espa-ñola para laEn señanzade las Cien-cias de laTierra (AE-PECT) varenconvocar un

acte on entre altres coses es va pre-sentar el llibre Les ombres del temps deles autores Teresa Coma i Maria Parera,professores de l’escola.El llibre és una novel·la dins d’unanovel·la i tracta de dues amigues queescriuen un guió d’una pel·lícula quevolen presentar a un premi. El guióexplica la història de dues professores,la Tere i la Maria que van a veure unaexposició de fotografies. En aquesta ex-posició hi ha tres fotografies que pre-senten unes ombres estranyes i la Terei la Maria decideixen anar a visitar elsllocs on estan fetes per descobrir dequè es tracta. El que més intriga és quecada fotografia es va fer en un indret ones poden trobar jaciments fossilífers

d’edats diferents. I a partir d’aquí esconstrueix una trama novel·lística ambcerts elements d’intriga. El viatge que inicien recorrent diferentsindrets de Catalunya les porta a tenirllargues converses entre elles i amb di-ferents personatges que van apareixental llarg de la novel·la. El temps i l’espaientès des de diferents disciplines (cièn-cia, literatura, filosofia, història, etc.)són els temes sobre els que es va inci-dint al llarg del llibre al mateix tempsque s’aprofundeix en l’estudi dels fòs-sils i la literatura En definitiva, és un llibre interdiscipli-nari on hi trobareu geologia, literatura,filosofia, història i moltes coses més.

El llibre es complementa amb una guiadidàctica que es pot trobar en la web del’editorial Eumo on es donen pautes pertreballar els diferents temes que vanapareixent al llarg del llibre amb elsalumnes de 4t d’ESO o batxillerat.

33

Po

rtes Ob

ertesDEBAT POLÍTIC PER ALS ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT

El passat divendres dia 5 de novembre,els alumnes de batxillerat vam assistira un debat entre els diferents partitspolítics més reconeguts de la nostraciutat. Hi van estar presents Jordi Ter-rades (PSC), Josep Mur (ERC), PiusCanal (CIU), Josep Casasnovas (ICV) iÀngels Olano (PPC). El debat es va cen-trar en temes com: el futur professio-nal dels joves i la relacióCatalunya-Espanya.

Aquesta activitat va ser organit-zada per sis alumnes de 2n de batxille-rat social en l’assignatura d’història, elsquals prèviament van estructurar eldebat. Durant la primera part els polí-tics varen respondre un seguit de pre-guntes plantejades pels organitzadors.En una segona part un representant decada classe va poder formular duespreguntes que posaven de manifest les

preocupacions que amb antelació ha-vien preparat els diferents grups. Fi-nalment es va deixar participar a totsaquells assistents que desitgessin for-mular alguna qüestió a algun dels polí-tics presents.

Cal remarcar que va ser una ac-tivitat molt innovadora, ja que maiabans havíem pogut gaudir de cap actesimilar poder apropar-nos i parlar enprimera persona amb els polítics de lanostra ciutat. Finalment, desitjaríemagrair-los la seva participació i l’interèsque varen mostrar en tot moment.

Verònica LuqueGeorgina Gonzàlez

Eduardo Sàenz Eduard Vendrell2n A Batxillerat

34

Setmana de la ciència 2010 - “Física iQuímica de la llum i el color”El passat dimecres 17 de novembre,vam poder gaudir a la nostra escolad’una conferència, en motiu de la set-mana de la ciència, donada pels do-cents de l’Escola Pia de NostraSenyora: Josep Mª Valls i Marta Se-gura, uns mags de la ciència.

A la conferència es van realitzardiversos experiments relacionats ambla llum i el color. Alguns d’ells ja s’ha-vien fet l’any anterior, però aquest anyes tractava d’ampliar-los, dedicant-los-hi tota una hora i mitja.

Els experiments van ser bastantvariats, amb els quals vam poder veurefenòmens com la fosforescència i fluo-rescència o la xarxa de difracció. Vam

començar veient quins eren els colorsprimaris de la llum (blau, vermell iverd) i quines combinacions es podienfer amb ells, fins arribar al blanc, queera la suma de tots tres (a diferència,curiosament, que amb els “colors ma-terials”).Amb això vam poder procedir a realit-zar diversos efectes de la llum, com latricromia per substracció; la divisiód’una llum composta, mitjançant laxarxa de difracció, obtenint els colorsprimaris (si es tractava d’un làser, queés una llum pura, sortien punts tots delmateix color); o coses tan sorprenentscom “fer visible quelcom que és invisi-ble a l’ull”, com per exemple el feix dellum d’un làser en l’aire (amb un aero-sol).

SETMANA DE LA CIÈNCIA 2010“Física i Química de la l lum i el color”

De

cara

en

din

s

35

De cara en

din

sPosteriorment, vam fer ús de llum queno podem apre-ciar (com la ul-traviolada) pera provocar elfenomen def luorescènciaen algunes dis-solucions, estriscom el flashd’una càmera per a gravar uns objec-tes en una placa fosforescent i barre-ges de substàncies que emetien llum(fenomen anomenat quimioluminis-cència, que si l’utilitzen els animalssigui per veure-hi o per espantar de-predadors, passa a anomenar-se bio-luminiscència). Per anar tancant, vam abandonar laproducció de llum per a passar a feraltres experiments igualment especta-culars com la transformació d’aigua envi, canviar el color d’un líquid bufant-hi amb una canyeta (amb l’ajuda de

dos alumnes voluntaris de l’escola), ofer aparèixer la nostra bandera en unacartolina groga tal i com explica la lle-genda (però en comptes de sang ambaigua).I, per acabar i acomiadar-nos, vàremveure com feien aparèixer les parau-les “Moltes Gràcies” en dues cartolinesgrogues (que tenien sals de ferro, queamb l’aigua es tornava vermella). Engeneral, va ser una conferència moltinteressant ja que l’any passat no vamtenir l’oportunitat de gaudir de totsaquests efectes amb la llum i el colori, en ser tan vistosos, el públic vagaudir moltíssim, des dels més gransfins els més petits.

Ixena AnderssonJudith GómezAlbert Gómez

Berta Pi2n Batxillerat A

36

37

III DIADA ESPORTIVA I CULTURAL DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

El passat 27 de novembre tots els participants de les activitats extraescolarsvàrem celebrar amb esport i gimcanes Sant Josep de Calassanç. La presentaciódels equips amb una desfilada i els parlaments de les autoritats varen tancar ungran dia festiu.

Extraeso

lars

38

Ext

raes

cola

rs

39

Extraeso

lars