Le déjeuner sur l’herbe (El dinar campestre)Édouard Manet

2.Documentació general

Catalogació:Autor: Édouard Manet (1832-83)

Títol: Le déjeuner sur l’herbeCronologia: 1863

Localització: Museu d’Orsay. ParísEstil: impressionisme

Anàlisi material:Dimensions: 2,08 m x 2,64 m

Suport: tela Tècnica: oli

Édouard Manet (1832-1883)Nascut en una bona família, Manet abandonà la carrera naval aviat per dedicar-se a pintar. Va estudiar amb el pintor Couture i va començar a copiar quadres del Louvre: Tizià, Rembrandt, Veláquez, Goya, Delacroix... Va fer una original síntesi de l’art del passat, dels gravats japonesos, del realisme del seu temps. Buscava fer composicions lliures, malgrat l’organització perfecta que es veu als seus quadres.

Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria) i a copiar als grans mestres.

El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bevedor d’absenta”, que fou rebutjat, provocant moltes crítiques.

El bevedor d’absenta

1858

Lola de ValenciaEl guitarrista espanyol “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861

Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol, molt de moda a França, tingué èxit. El Saló acceptà per primer cop un quadre seu, “Guitarrista espanyol”

Música a les Tulleries, 1862

Manet mai es considerà un impressionista, no exposà amb el grup, sempre acudia als Salons oficials, malgrat que el rebutgessin. Ell observa i reprodueix allò que l’envolta, de manera refinada i elegant. El 1863 va acabar un dels seus quadres més escandalosos, rebutjat en el Saló el 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”. Fou rebutjat unànimement per crítics i públic. Només acceptat pels joves pintors del moment que proposaven l’observació directa de la vida contemporània i la seva innovació tècnica. Sense voler-ho, Manet es convertí en el personatge principal del grup dels impressionistes.

L’Olympia. 1863 presentada en el Saló de 1865 Maja nua Goya

Més escàndol provocà la seva Olympia.

El balcó 1869

Majas en el balcó 1810 -1812

Goya

Retrat de Emile Zola 1868

Triomf del déu Bacus 1628 –1629

Velázquez

El 1867, Manet muntà la seva pròpia exposició, cansar de ser rebutjat. El catàleg li va escriure el seu amic, l’escriptor Emile Zola, a qui també va pintar.

Com a crítica a la política de Napoleó III pintà, el 1867, “L’execució de Maximilià”, inspirat clarament en Goya.

El pífan, 1866

Nana, 1877

Jeanne de Marsy, Primavera, 1881

El bar del Folies Bergere 1882

Anàlisi formal: Reconeixement visual i descripció (general i detallada)

Elements plàstics:

Els verds predominen en moltes tonalitats.

Sensació de transparència al rierol

Zones planes de color en les figures

Noclarobscur

Ombres: taques de color juxtaposades

La llum es fon en els colors

Tècnica pictòrica revolucionaria

Pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme -

Zones planes de color Sense ombres

(influència del món japonès)

Pícnic a l’aire lliure = pastoralNatura morta que introdueix en la composició (restes del dinar)

Composició:

Tres figures espai central: Una dona nua i dos homes vestits

Estructurapiramidal figures humanes:Una gran itres petites

Trencament amb la perspectiva tradicional

Crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics

Diverses tonalitats de verd en el paisatge

Clariana de tonalitats blavoses

Violents contrastos cromàtics

La mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i protagonista de l’escena

D’aspecte distret, no mira a l’espectador

Retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en indica que ha pres la paraula

Noia rentant-se en el rierol

Pícnic a l’aire lliure = pastoral

Ferdinand Leenhoff (escultor holandès)

Dona nua (Victorine Meurent model preferida de Manet)

Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Manet)

Eugène Manet, germà Manet

Natura morta (restes del dinar)

InterpretacióEls personatges

Les idees noves propugnaven que la pintura havia de compaginar el els temes dels nous temps amb formes tradicionals de la història de l’art.

Segons la definició del poeta de l’època, Baudelaire, Manet fou el prototipus de pintor “modern”. El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al “Bois de Boulogne”. Era un fet conegut a París, però no es parlava del tema, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art.

La distribució de les figures en el quadre també és molt estranya, ja que més aviat sembla un “collage” enganxat artificialment sobre l’escenari del bosc. No és una escena observada pel pintor, sinó un muntatge inspirat en obres del passat, tal com es veurà a continuació.

Els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures mitològiques, aconseguint però desproveir-lo d’aquest significat històric o mitològic. També podrida interpretar-se al revés, és a dir, donar a un tema profà un relleu històric o mitològic.

El rebuig del públic causà sofriment a Manet, perquè ell sempre buscava el reconeixement oficial, al contrari que els seus amics impressionistes, que volien ser renovadors. Ell però, aconseguí plasmar l’ambient modern del seu temps amb formes d’expressió clàssiques (Baudelaire)

El concert campestre. Ticià / Giorcione. 1508

Obres en les quals s’inspirà:

Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda

Kitagawa Utamaro

1754-1806

L’onada 1823-1829 Hokusai

Hiroshige 1797-1858

Gust per l’art japonès

el 1854 es produeix l'obertura del mercat japonès: arriben a França les primeres estampes japoneses.

el 1867 Japó participa a l'Exposició Universal on s'hi podia veure una mostra de l'art de l'Extrem Orient.

Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació.

“La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de car i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa”

Emile Zola “Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863

El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel.

En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica.

“El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”

Picasso i el “Déjeuner sur l’herbe”