LA TRADUCCIÓ

AL MÓN AUDIOVISUAL

(EL DOBLATGE)

2 El Doblatge

Índice de contenido

LA TRADUCCIÓ AL MÓN AUDIOVISUAL (EL DOBLATGE)......................................................11) El Doblatge..................................................................................................................................3

1.1.) Què es el doblatge?.............................................................................................................3

1.2.) El procés de doblatge. ........................................................................................................3

1.3.) Detractors............................................................................................................................3

1.4.) Preferència per països.........................................................................................................3

1.5.) Evolució del doblatge.........................................................................................................4

2) El Doblatge en Català..................................................................................................................42.1.) El procés de doblatge al català. ..........................................................................................4

2.2) El paper del traductor...........................................................................................................4

2.3.) Subordinacions del doblatge a la llengua original..............................................................5

2.4.) Subordinacions del doblatge al castellà..............................................................................7

3) Llei del Doblatge i Polèmica.......................................................................................................83.1.) Explicació general...............................................................................................................8

3.2.) Reflexió final .....................................................................................................................9

4) Tabla orientativa..........................................................................................................................95) Una opiniò sobre el doblatge.....................................................................................................106) Galeria d'imatges.......................................................................................................................117) Bibliografía................................................................................................................................12

La Traducció al Món Audiovisual 3

1) El Doblatge.1.1.) Què es el doblatge?

El doblatge es un procés de post producció, de gravació i substitució de veus en un soundtrack de productes cinematogràfics o televisius després de la seua producció i l’estrena original. (El terme generalment es per a referir a la substitució dels diàlegs dits pels actors en un idioma original per altres diàlegs idèntics en una altra llegua)

El doblatge també es descriu com el procés de reagravació de línies de diàleg parlades per un actor durant la producció original, i que deu ser substituït per millorar la qualitat d’audi o per reflectir els canvis de diàleg.) La musica també ha de ser doblegada dins d’una pel·lícula després que la seua edició se haja completat. Filmes, vídeos i de vegades videojocs, son doblegats en l’ idioma local per al mercat estranger. El doblatge es comú en pel·lícules estrenades al cinema, series televisives, dibuixos animats i anime.

1.2.) El procés de doblatge. Per aconseguir el doblatge d’una sèrie o pel·lícula, es requereix superar un procés.

1.El guió va a un traductor per a la seua corresponent traducció

2. El director afegeix les acotacions de so, musica i efectes especials que serveixen com acompanyament i complement de la veu dels actors.

3.Els actors assagen 3 o 4 cops abans de gravar el nou guió, escolten a través d’auriculars la veu original, per poder matisar l’entonació i les expressions, De vegades corregeixen la traducció amb el fi de seleccionar sinònims que es pronunciem de manera similar a la paraula del àudio original.

1.3.) Detractors.El doblatge te molts detractors, en especial, als països a on no es una practica habitual. Es sol dir

que des valoritza les pel·lícules i els programes de televisió.

Els comediants perden la gràcia quan es doblega quan se’ls dobla a un altre idioma ja que es perd l’efecte humorístic de la seua expressió corporal i veu.

En moltes ciutats Europees, el doblatge es considerat com un obstacle del multilingüisme. Als països on es prefereix la opció del subtitulat, els coneixements bàsics i la comprensió de l’anglès es molt més elevada segons les estadístiques que als països on normalment s’utilitza el doblatge.

Els defensors sostenen que el subtítols interfereixen amb la visió i obstrueixen la imatge. Algunes persones pensen que el fet de llegir ja es una distracció (s’ha d’estar molt concentrat llegint els subtítols com per, a més, mirar allò que està passat a la pantalla.

1.4.) Preferència per països.La preferència de cada país pel doblatge o subtitulat es actualment conseqüència directa de

decisions que es van prendre a finals del anys 20 i principi del 30. Amb la arribada del so al cinema, alguns països, principalment per raons polítiques lligades als nacionalismes propis de l’època, van escollir el doblatge com a forma de enfortiment d’identitat i un cert control de la informació. Entre

4 El Doblatge

els països que van escollir el doblatge com a forma principal de reproducció publica trobem EEUU, Alemania i Italia.

1.5.) Evolució del doblatge.En els inicis del doblatge, degut a que el material amb el que es treballa per a les mescles era

fotogràfic i no digital com hui en dia, el mètode empleat era realitzar gravacions de diverses pàgines de text que havien de ser memoritzades prèviament. Per a la qual cosa les escenes havien de ser assajades abans de ser gravades per aconseguir una bona sincronització amb els moviments dels llavis dels actors originals, (com per a mimetitzar la interpretació del mateixos). D’aquesta manera, doblatges mítics com “Lo que el viento se llevó” portaven moltes hores de treball.

Amb el pas dels anys aquesta tècnica va anar sent desterrada per l’actual sistema de doblatge per ritmes, en el qual el diàleg quedà segmentat en xicotets fragments o takes que els actors graven llegint d’un faristol després d’haver memoritzat el ritme (especialment les pauses) del diàleg original. Aquesta nova tècnica agilitza molt el procés de doblatge encara que també hi ha qui opina que aquesta “mecanització” del procés ha restat qualitat artística al mateix.

2) El Doblatge en CatalàEl doblatge en català va néixer amb Televisió de Catalunya i amb el tret distintiu d’introduir un

procés de selecció d’una part dels professionals que participen en el doblatge.

Aquest treball fa un repàs de cadascuna de les tasques associades al procés de doblatge en català i se centra en la subordinació dels guions traduïts a la llengua original. En el cas del català, cal vèncer també la subordinació al doblatge en castellà, tant en l’àmbit lingüístic com en el cultural.

2.1.) El procés de doblatge al català. Parlar del doblatge ens obliga a fer referència a tota la cadena de professionals que estan

implicats en el procés per al doblatge i, com en qualsevol altra activitat en grup, com més estreta és la relació entre aquests professionals, millor és el resultat que n’ obtenim. En el cas del català cal fer esment del model de procés de doblatge pel qual va apostar Televisió de Catalunya.

La novetat va ser seleccionar directament una bona part de les persones que participaven en el doblatge i supervisar les traduccions que s’oferien al públic. Tota aquesta estructura de Televisió de Catalunya s’ha traslladat també al doblatge per a la gran pantalla. Per això, a vegades sorprèn veure que algú diferencia entre els doblatges destinats a TV3 i els realitzats per a la gran pantalla, quan tots dos estan fets de cap a cap pels mateixos professionals.

2.2) El paper del traductor.Per poder traduir, el traductor audiovisual necessita ineludiblement el guió i la imatge de l’obra

que ha de traduir. Si fa uns anys es treballava amb cintes de vídeo, actualment es reben les imatges en arxius de vídeo de suport digital. Abans l’estudi lliurava els guions impresos, però ara ja no cal treballar en paper i resulten molt més còmodes i eficients els arxius en Word o PDF.

Una altra novetat son les atribucions del traductor. En un principi els traductors només traduïen el text i no l’ajustaven (que es el procés de esmenar el text de la traducció per tal que coincideix al màxim possible amb el moviment dels llavis dels actors originals, tenint sempre en compte el ritme, la llargada i la gestualitat). Ara s’ha vist que encarregar aquestes dues feines a una mateixa

La Traducció al Món Audiovisual 5

persona és una manera de millorar el producte final i sembla que la professió en català es decanta per aquest camí, ja que mentre que el traductor ajustador és coneixedor de la llengua original i de la llengua de traducció, la formació dels ajustadors no assegura el coneixement de la llengua original ni de la llengua final, ni els coneixements específics de la traducció.

Un cop el traductor ha traduït el text original i l’ha ajustat, el reenvia a l’estudi de doblatge on es pauta i s’envia al lingüista.

La introducció de la figura del lingüista és realment la gran novetat que va establir el doblatge en català. El lingüista no només actua de corrector del text, sinó que unifica criteris generals del doblatge en català, vetlla perquè l’estil i el to de la traducció siguin el més adequats al producte que es dobla i, finalment, assessora i supervisa els actors durant tot el procés de doblatge.

El seu paper és especialment important en sèries que, per la seua llargada i dates d’emissió, requereixen que hi hagi més d’un traductor. D’aquesta manera millora la qualitat del doblatge perquè el lingüista s’encarrega d’evitar que hi hagi incoherències en els tractaments de “tu” i de “vostè” entre els diversos personatges, entre els noms dels personatges, entre els llocs on es desenvolupa l’acció, entre els elements culturals a què es pugi fer referència a la sèrie, etc.

Més tard, el guió es fa arribar al director que fa el repartiment d’actors que intervindran en el doblatge. Sobre ell recau la responsabilitat de trobar no només bons actors per als papers que han de representar, sinó actors amb un bon nivell de català.

Les productores de pel·lícules per a la gran pantalla fan moltes proves de veu, el director fa una proposta de quatre o cinc actors per paper i són les productores les que trien els actors més pertinents. Cal dir, però, que com que els representants de les productores desconeixen el català, aquesta tria es basa en criteris artístics més que en la competència lingüística, cosa que fa que el paper del director cobri més importància.

TV3 recomana que, com a mínim, siguin dues persones les que intervinguin en el procés de traducció d’un text ; és a dir, que si un traductor és ajustador i lingüista, només podrà assumir dues d’aquestes feines, la tercera l’haurà de deixar per a un altre professional.

2.3.) Subordinacions del doblatge a la llengua original.Els guions originals presenten diversos tipus de formalitat. Ni tots els personatges tenen la

mateixa edat, ni viuen a les mateixes ciutats i als mateixos barris, ni són tots contemporanis. Vegem-ne uns quants exemples:

A El Senyor dels anells, Tolkien fa parlar cada grup de personatges d’una manera diferent. Mentre que els elfs són refinats, els hòbbits tenen una llengua més popular, i els nans són una mica més vulgars. Una bona traducció obliga a distingir lingüísticament aquests grups.

De la mateixa manera, a Shrek III, apareixen paraules que recorden l'anglès de Shakespeare. Així doncs, encara que sigui una producció infantil, cal buscar mots que tinguin un significat similar per als espectadors.

En una producció infantil com Rugrats (Quatre grapes, a la sèrie televisiva), 7 el llenguatge dels nens que hi apareixen era totalment estàndard, per tal que el públic infantil no tingués dificultats de comprensió. És evident que si s'hagués tractat de nens reals, haurien comès errors gramaticals i fonètics. Per tant, una bona traducció obliga a respectar l'estàndard de l'original.

En general, els personatges originals no parlen com la gent del carrer, ni com els models que representen. Un nen de set anys no parla com un nen de set anys, i molt menys en les pel·lícules

6 El Doblatge

de dibuixos, on solen tenir converses de persones grans amb vocabulari de persones grans, fins al punt que sovint un doblador de set anys no entén les frases que ha d'interpretar perquè no pertanyen a la seua franja d'edat.

En altres sèries, fins i tot els nens poden arribar a utilitzar registres cultes. En trobem un exemple a la sèrie infantil Jacob Two-Two (Jacob Dos-Dos), en què dos nens d'entre set i deu anys parlen sobre la seua escola i tot allò que hi passa. Un comenta que l'escola millora, i l'altre li dóna la raó, però assegura que s'hi donen situacions estranyes. Llavor el primer diu:

“I hope they stay strange then, because I'm really enjoying the cottony soft bathroom tissue. Those old phone book pages were too abrasive and that can lead to redness, swelling and walking funny. I think the medical term is baboon bottom”.

Una traducció literal seria:

“Espero que continuïn sent estranyes, perquè m'agrada molt el tacte suau i “acotonat” del paper de vàter. Les pàgines de la guia de telèfons que hi havia abans eren massa abrasives, i això podia comportar vermellor, inflor i que caminessis d'una manera rara. Em sembla que el terme mèdic és “cul de babuí”.

És evident que cap nen català no parla així, però tampoc cap nen anglès. En el doblatge, cal fer concessions. A més de reproduir el nivell de llegua de l'original, cal respectar també les expectatives de l'audiència. Per això, es va aplicar un cert reduccionisme a l'ajust i el text doblat va ser:

“Doncs espero que ho continuïn sent (d'estranyes), perquè m'encanta la suavitat del paper higiènic de doblecapa. Les fulles de la guia de telèfons eren massa aspres. Et quedava el cul vermell, se t'encetava i caminaves com un ànec. Em sembla que el terme mèdic és “cul de mona”.”

D'altra banda, hi ha pel·lícules que d'entrada podríem considerar destinades a un públic infantil que en el fons ens adonem que no ho son tant. Em refereixo a llargmetratges, com els de la fàbrica Disney, en què la productora no només mira de satisfer els infants, sinó que també procura captar l'atenció dels pares que, al capdavall, són qui portaran els fills al cinema. Per fer-ho inclouen certs modismes, expressions i jocs de paraules que només poden entendre els adults.

Sense deixar de parlar de dibuixos animats, la sèrie de televisió Hoobs va crear un llenguatge propi similar a les expressions que s'havien inventar al còmic dels Schtroumpfs (Barrufets en català). Fa uns quants anys, el traductor dels Schtroumpfs va decidir catalanitzar-ne el nom i va crear el verb corresponent. És a dir, si en francès els Schtroumpfs “schtroumpfen”, en català els barrufets “barrufen”. Uns anys després, la traducció de Hoobs es va quedar a mig camí. El nom d'aquest grup de personatges es va mantenir en anglès i el verb en va prendre l'arrel, per bé que es va conjugar en català com un verb regular. En definitiva, els hoobs “hubiegen”.

Aquest exemple, que té una conseqüència lingüística, és fruit d'una imposició econòmica. El marxandatge associat a les produccions cinematogràfiques del món anglosaxó condiciona les traduccions subsegüents a les diverses llengües. És tan important que l'emissió dels dibuixos animats arribi a tot el món, com la venda de tota mena de productes i ninotets per als infants.

No és tracta d'un únic exemple. El personatge de Mumble Happy Feet de Happy Feet, els personatges de Robots, etc., han mantingut a les versions doblades els noms en anglès, tot i que tenien un significat molt concret en els guions originals, un significat que de vegades fins i tot es

La Traducció al Món Audiovisual 7

feia servir per fer-ne jocs de paraules dins de la pel·lícula.

En un moment de la pel·lícula Robots, al personatge principal, Rodney Copperbottom que apareix a la Ilustració 4 (Copperbottom es podria traduir per “Cul d'aram”) li presenten la Tia Fanny, una dona amb un cul immens. Sorprés per la visió, quan aquesta li pregunta com es diu, en Rodney respon:

“I'm Rodney Bigbottom. No, I'm n...I'm Rodney Copperbottom. Copperbottom”. (Sóc Rodney Culgrós. No, sóc...sóc en Rodney Culdaram, Culdaram).

És a dir que si en català estem obligats a mantenir el nom de Rodney Copperbottom i no podem fer servir Culdaram, és evident que la broma es perd.

En el passat adaptàvem els noms dels personatges de l'imaginari infantil d'altres llengües a la nostra i, així, Cindirella es convertia en Ventafocs, Sleeping Beauty en Bella Dorment, Little Red Riding Hood en Caputxa Vermella, etc. Ara, però, la situació és ben diferent i acceptem els noms dels personatges de l'imaginari de la llengua original, sobretot anglès, com a nostres.

D'altra banda, el fet que cada dia es dobli a més llengües fa que les productores nord-americanes portin un control més estricte de la traducció per al doblatge. Aquest intervencionisme s'ha convertit en un escull més per al per al traductor. Pot arribar a passar que, en un cas extrem, a un traductor, li suggereixin de canviar la traducció perquè la paraula en la llengua d'arribada sigui malsonant en la llengua original, com és el cas que explicarem a continuació. En una producció infantil van suggerir canviar la paraula “secs” referida a uns arbres per la seua semblança amb el mot “sex” anglès. En una altra van preguntar el significat de “foc” al traductor perquè els recordava massa a la paraula anglesa “fuck” (follar), o a la pel·lícula Meet the Robinsons van obligar a mantenir la s del cognom dels protagonistes al títol, quan ni en català ni en castellà els cognoms no es pluralitzen.

Les cançons tampoc no s'escapen d'aquest intervencionisme. Com que generen drets, de vegades es tradueixen al país d'origen. Aquest va ser el cas de la pel·lícula Madagascar i de la cançó “Happy Birthday”. Tot i que en català la versió més coneguda és “Moltes felicitats” o també “Per molts anys, per molts anys”, la versió aprovada que van enviar directament dels Estats Units deia “Aniversari feliç”, traducció directa de la versió més coneguda en castellà. Va costar Déu i ajut poder-ho canviar.

2.4.) Subordinacions del doblatge al castellà.Aquesta es una subordinació que deuen viure totes les llengües que comparteixen territori amb

una altra llengua dominant. En veurem alguns exemples que reflecteixen una situació que no és tan diferent a la subordinació que pateix el català davant de les produccions anglosaxones . Analitzem com és el doblatge en castellà:

1. És un llenguatge pla, tothom parla igual i s’ha creat un castellà propi del doblatge, que conté expressions que no es fan servir en cap més altre context, com són alguns insults del tipus “majadero” o “hijo de perra”.

2. S’ha creat una entonació que no es repeteix en cap altre context. Els mateixos actors de doblatge, quan fan teatre parlen diferent. També frases del tipus “Tengo que ausentarme tres horas”, en boca d’un treballador de la construcció.

Aquests exemples ens demostren que el nostre referent no pot ser el castellà, sinó la llengua

8 El Doblatge

original.

Això que sembla evident, a vegades no ho és tant quan encara hi ha força gent que tendeix a comparar les versions catalanes amb les castellanes i a considerar la castellana com a quasi-original. Encara trobem un públic fidel als doblatges en castellà, que ha assimilat i considera normals aquestes transgressions lingüístiques i que, fins i tot, creu que aquest tipus de llenguatge és menys artificiós que el que pot sentir en els doblatges catalans. És perillós, però, que el doblatge en català escolti aquestes veus i les incorpori.

Aquesta subordinació lingüística a la llengua majoritària s'acaba traslladant en queixes d'entre les quals podríem enumerar la manera refinada com parlaven els elfs en català a El Senyor dels Anells respecte de la versió castellana (algunes veus deien que “en castellà, als elfs, se'ls entenia més bé”), encara que la versió catalana era més fidel a l'original anglés; queixes perquè els doblatges inclouen expressions que no se senten quotidaniament als carrers de Barcelona, encara que són perfectament vigents a altres parts del territori (la utilització de “xic” en comptes d'”una mica”); queixes perquè no és practica un reduccionisme lingüístic en produccions infantils encara que l'original inclogui un llenguatge estàndard (traduir “a guy who gives evil a bad name” per “un malo muy malo”, en comptes d'”un home que era un descrèdit per als dolents”), i queixes per considerar més preferible i entenedora la paraula més semblant al castellà quan pots triar entre dos sinònims , que tal vegada no ho siguin tant: parlar/enraonar, pensar/rumiar, mirar/badar, perseguir/empaitar, tapar/acotxar, guardar/desar, etc.

També hi ha una subordinació cultural respecte del castellà. Els doblatges actuals inclouen la moda de buscar star talents com a dobladors (tabla 1) Darrerament hem vist com famosos doblaven personatges de ficció, sobretot en pel·lícules d'animació. I no només humoristes com Cruz y Ralla a Shrek com podem observar a la Ilustració 2 o Carlos Latre a Gardfield, que tot i no ser actors de doblatge sí que tenen una vinculació amb el món del teatre, sinó també famosos en què aquesta vinculació és inexistent, com Fernando Alonso a Cars o Ferran Adrià a Ratatuille.

En aquests casos, la prpoductora creu que aquests famosos es poden convertir en un valor afegit , un valor afegit que, en principi, no se sol aplicar en les versions catalanes. Cal dir, però, que també hi ha veus discordants que qüestionen aquesta pràctica en el doblatge.

3) Llei del Doblatge i Polèmica.3.1.) Explicació general.

Setanta anys ha costat superar la llei que imposava el castellà com la única llengua permesa dins la projecció cinematogràfica. Imitant la Llei de Defensa de l’Idioma de Mussolini, Franco va promulgar una adaptant-la al territori espanyol. Altres països, como França i Alemanya també l’emularan. Només sis països d’Europa no veien pel·lícules en versió original subtitulada.

Així, el darrer gener, el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, va anunciar l’aprovació de la Llei del Cinema, la qual estableix la obligatorietat de distribució del mateix nombre de còpies doblades en català com en castellà a partir de 2011, és a dir, totes les pel·lícules que siguen estrenades hauran d’estar doblades o subtitulades en català, corrent tots les depeses a càrrec de les distribuïdores. Amb una multa que varia dels 7.000 als 75.000 € per incompliment.

Una mesura normalitzadora com aquesta, en un principi positiva per potenciar el català, ha generat disparitats tant en públic com en exhibidores. El passat febrer, el dia en què s’atorgaven els

La Traducció al Món Audiovisual 9

premis Gaudí, el Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya y la Federació de Distribuïdores cinematogràfiques varen fer una vaga, i al·legaren no estar en contra del català, sinó per la pèrdua econòmica que va suposar per a ells.

Les dades registrades en 2007 diuen que, a les sales de Catalunya es varen estrenar 466 pel·lícules. De totes les projeccions que hi hagué, només un 3% varen ser en català. La resta es reparteix en un 89% en castellà o doblat al castellà, i del 7% subtitulat només el 0,5% ho va ser en català. Com a referent, Vicky Cristina Barcelona: es va estrenar amb cinc còpies en castellà, 47 en català y 22 en versió original (VO) subtitulada. La mitja de la recaptació de cada sala en castellà va ser 5 vegades major. També cal esmentar l’alta proporció de gent que va preferir la versió original.

Tot açò sembla ser contradictori. Ja que davant un 97% d’oferta en castellà i 3% en català s’hauria de donar una oportunitat al català i un dels drets dels catalans és poder elegir en quina llengua veure una pel·lícula, a més a més, hem de tenir en compte el bilingüisme de Catalunya.

Però en tenim un punt més en contra si contem que la crisi. Aquesta ha fet disminuir el nombre de públic en un 27% els últims quatre anys, i subtitular un filme costa entre 2.000 i 3.000 euros, i doblarla, vora 30.000 euros. És ací on els distribuïdors fan la seua protesta i s’afanyen a cridar <<intervencionista>> al Govern, diuen que la seua no és una alternativa viable i pretén utilitzar la llengua com símbol polític.

Res més lluny de la realitat. El Govern també vol crear una xarxa pública de cinemes on es projecten pel·lícules en versió original i en català. L’objectiu del Govern és donar suport a la producció, distribució i comercialització, així com als aspectes relacionats amb la formació i preservació de les arts cinematogràfiques. Ací observem un nou aspecte: la versió original, amb tots els seus seguidors.

3.2.) Reflexió final Molts diuen que doblar una pel·lícula és perdre una part de l'obra artística en sí mateixa i que la

mesura realment eficient seria potenciar el cinema fet a Catalunya, sense cap tipus de doblatge i importar les pel·lícules en la seua llengua original, amb subtítols, si cal, però mantenir-la en la seua llengua. Això donaria peu a un increment del nivell de la població d’altres llengües, com es pot observar en altres països europeus amb l’anglès.

Finalment arribem a un punt on ens adonem que el peix es menja la cua. Quina és la millor mesura? És discriminatòria? En quin aspecte? És viable? La millor opció serà aquella que agrada a tothom, és a dir, que es produïsca cinema de totes menes atenent a la demanda. Què vol el públic? Està al seu abast? El Govern hauria d’estudiar els gustos i desitjos i donar en mesura que es vulguen, tal manera que ningú no seria rebutjat ni discriminat i totes les llengües recolzades.

4) Tabla orientativaBuscando a Nemo Monstruos S.A. Cars

Anabel Alonso Santiago SeguraAntonio LobatoManel Fuentes Jose Mota

Santi Rodríguez

Tabla 1: Famosos que han participat en doblatges.

10 El Doblatge

5) Una opiniò sobre el doblatgeA continuació he inclós la opinió d'un blogger sobre el doblatge:

Se ha vuelto a abrir el tema de si doblar o no las películas al español, con las palabras hace unos días de Ángel Gabilondo, ministro de eduación:

No me parece mal que con toda tranquilidad establezcamos un debate sobre qué hemos de hacer con el doblaje. Espero que el Ministro de Cultura no considere muy atrevidas mis palabras, que nunca suelen serlo, pero si me parece que es atinado mirar en esa dirección, porque está claro que incide de manera determinante en el conocimiento de idiomas.

No sé si será tan determinante en el conocimiento o aprendizaje de idiomas como dice el Ministro, pero lo que sí está claro es que ayudaría a acostumbrar al oído a los idiomas. Que no se nos hiciera tan raro escuchar una conversación en inglés, por ejemplo.

Personalmente llevo viendo películas en V.O. Bastante tiempo y sobre todo series norteamericanas, y no voy a decir que he aprendido inglés viéndolas, pero sí, teniendo una base mínima del idioma, acabas enriqueciendo tanto vocabulario como pronunciación. Acabarás diferenciando el inglés británico, el que seguramente entenderás mejor que el americano, donde las palabras van más enlazadas y cuesta más saber dónde empieza y dónde acaba una frase.

Y oye, qué decir que es un gustazo ver una película o serie en su lengua original. Por mucho que se diga que el doblaje español tiene un nivel muy alto, prefiero escuchar la voz original de Clint Eastwood o Arnold Schwarzenegger que la de Constantino Romero, por muy buena que sea y muy acostumbrados que estemos a ella.

La imposición del doblaje es franquista, pero el doblaje en sí, evidentemente no. Franco vislumbró que el cine era una herramienta de imposición lingüística. Y como quiera que el cine era inglés, y el inglés representaba al enemigo único: los Estados Unidos, acabó imponiendo el doblaje como “solución”. Claro que, más allá del idioma, el recurso también era un modo de censura, que permitía alterar los diálogos originales a la propia grandeza del régimen. Pero eso ya es otro tema.

El debate está en la red desde hace tiempo, y podemos encontrar artículos en contra del doblaje y a favor. Una cosa hay que dejar clara, “ni pa ti, ni pa mi”. Me explico. Con todos los adelantos teconológicos que tenemos actualmente no debería ser un problema dar la posibilidad de ver la televisión en V.O., que más o menos se puede hacer ya con la TDT, no en todos los casos ni canales, pero bueno, algo es algo. El tema, quizá, sea mas conflictivo en las salas de cine.

En las grandes ciudades seguro que hay salas que disponen de las películas en V.O., pero en las que no lo son, sí que estás condicionado a verla doblada. No hay otra opció.

Por tanto, no hace falta hacer una revolución sobre el tema, pero quizá sí habrá que echarle un vistazo, para, por lo menos, cambiar aspectos que contentarán a ambas posturas.

¿Y tú?

¿Qué opinas?

La Traducció al Món Audiovisual 11

6) Galeria d'imatges.

Ilustración 1: Procés de doblatge

Ilustración 2: José Mota doblant

Ilustración 3: Actriu doblant

Ilustración 4: Rodney Copperbottom

12 El Doblatge

7) BibliografíaDoblatge a Catalunya (Programa de la TV3)

Reportatge sobre la llei i polèmiques del doblatge català.

Segón reportatge sobre la llei i les polèmiques del doblatge a la llengua catalana.

Base de dades del doblatge (Actors, pel·lícules, etc.)

Informació bàsica sobre el doblatge, aspectes generals.

El Blog de Bartman.