El Doll Informatiu 3

El Doll Informatiu - Dijous 30 de desembre de 2010 1

Informatiu

el llD El setmanari de la plana de Guissona

2 €urosAny I Número: 3

Dijous, 30 de desembre de 2010

ENTREVISTA A... Pilar Subarroca, 1a tinent d’alcalde de Guissona: “A les municipals la gent vota a les persones”

ENTREVISTA A... Jörg Nüesch, exposa “De portes i fi-nestres” al Bar Centre

El Pessebre de St. Guim a “España directo” de TVE

Guissona protesta contra la sentència del Tribunal Suprem i a favor de la llengua catalana

Xavier Casoliva serà el candidat d’ERC per les muncipals a Guissona

El Calendari 2011 de Torrefeta i Florejacs

disponible a l’ajuntament

2 El Doll Informatiu - Dijous 30 de desembre de 2010

Direcció i publicitat: Miquel Manzano Tel. 616 592 664 [email protected]

Josep Àngel Colomés Tel. 649 636 990 [email protected]

Venda a: BonÀrea i llibreries de Guis-sona

Contacte, cartes al director i notes de premsa:

[email protected]

Publica el teu escrit (crònica, article d’opinió, reportatge...) quan vulguis i de manera gratuïta.

Agraïment: servei de premsa d’institucions i entitats.

El Doll Informatiu no és fa respon-sable ni subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles publicats.

Imprimeix: Apunts Gràfics SLDipòsit legal: L-1573-2010

Visita’ns al FACEBOOK:www.facebook.com/eldollinformatiuVisita el nostre BLOC:http://eldollinformatiu.blogspot.com

EditorialAquest 2010 ja s’acaba, com sempre amb l’any nou vindran projectes, il·lusions renovades i proposicions que ens fem i que sovint queden en l’oblit al cap de pocs dies d’haver començat la temuda ressaca nadalenca. I és que tot i la crisi i el canvi de govern al Parlament català, no ens escaparem de les pujades desproporcionades de serveis bàsics com són la llum, que pujarà un 9,8%, o el gas un 3,9%.

Al Doll Informatiu, mentrestant, ens hem proposat que aquest 2011 sigui l’any de la consolidació i per aconseguir això treballarem i ens esforçarem per oferir-vos cada setma-na continguts interessants. El nostre repte és fer d’aquesta revista la vostra revista i ser un element més de cohesió entre vosaltres. Per tant, amb el vostre permís, intentarem estar cada dijous acompanyant-vos en les vostres activitats quo-tidianes.

En aquest número podreu gaudir d’una entrevista en pro-funditat a la regidora d’esports, turisme i cementiri de Guis-sona, Pilar Subarroca. A més com ve sent habitual també tenim una entrevista a un artista, Jörg Nüesch. Tot això ama-nit amb tota la refrescant actualitat de la plana de Guissona i amb la sempre agraïda presència de les entitats i associa-cions que volen fer sentir la seva veu a través d’aquest humil mitjà de comunicació.

A tots us desitjem un Feliç i pròsper any 2011!!!


Entrevista a Pilar Subarroca, primera titent d’alcalde de Guissona

Pilar Subarroca: “L’esport és l’eina més important d’integració de Guissona, a part del col·legi”

GUISSONA

Redacció.- Porta la política molt endins perquè l’ha viscut a casa. El seu pare havia estat regidor sempre. En política s’hi va posar a rel d’una invitació de l’actual alcalde, el Sr. Josep Cosconera, segons ella “un gran polític, el millor que he conegut, a part del meu pare”. I el que va fer és prometre que entraria quan el seu pare deixés el lloc. I així va ser. Ara ja porta 8 anys servint als guissonencs. Abans havia viscut de l’empresa privada, ja que és tècnica administrativa i ha-via treballat sempre a la corporació alimentària de Guissona. Diu que l’interessa la política municipal i prou i que està a ERC perquè és “republicana i independentista al 100%”. Les seves idees diu que encara encaixen perfectament en aquest partit. Fa 30 anys que està dins l’ACLE, una entitat que considera “un exemple a seguir” per la unitat que acon-segueix.

Creu que afectarà de cara a les municipals que CiU hagi estat el partit més votat a Guissona?CiU sempre és el partit més votat a Guissona en les elec-cions a la Generalitat i s’ha demostrat que no té res a veure amb les municipals. A les municipals la gent vota a les per-sones, com a tots els pobles. Almenys penso que és el que s’hauria de fer a tots els pobles perquè coneixes la gent i, per tant, votes a qui ho hauria de fer millor.

En les últimes eleccions vau tenir majoria absoluta amb 7 regidorsSí, el que passa és que tot i ser majoria absoluta amb els socialistes vam fer pacte de govern perquè com deia abans, ens coneixem tots i ens aveníem molt a l’hora de fer un ma-teix projecte per Guissona.

Acció per Guissona estarà a l’alçada d’ERC a les prope-res eleccions?No ho sé. Això gairebé millor que contestin ells, no? De totes maneres les coses es demostren treballant amb la feina que ha fet cadascú. I això és tan fàcil com mirar la feina que han fet els uns i la feina que han fet els altres encara que sigui des de l’oposició. Des de l’oposició també es fa una manera de treballar, oi? Doncs dependrà de cadascú això. No em correspon.

Quines són les principals actuacions de la regidoria d’esports en aquests 4 anys?En aquests no 4 anys sinó 8 anys que porto, el que hem fet és donar suport a totes les entitats esportives del poble amb tot el que necessitin. Intentar fer projectes esportius des de l’Ajuntament com poden ser diferents activitats al poble

com el dia de l’esport on hi estan vinculades totes les entitats i sobretot que hi hagi bona harmonia entre totes. Penso que és el principal. Perquè funcioni l’esport a Guissona penso que s’han d’entendre. Perquè els nens fan més d’un esport i estan a més d’una entitat. Per tant, és molt important que les entitats s’entenguin entre elles. Cosa que fins ara va perfec-te, s’entenen totes.

Creus que l’esport pot unir les diferents cultures que hi ha a Guissona?No penso que pot unir sinó que penso que l’esport és l’eina més important d’integració que hi ha en aquest poble, a part del col·legi. El col·legi és una eina d’integració molt impor-tant però s’hi va perquè toca, es fa una feina brutal però el nen hi va perquè hi ha d’anar. A l’esport el nen ve perquè vol fer esport. Per tant, ja tens un avantatge, que el nen ve molt motivat a fer esport. Dins aquest avantatge, aquest nen, està en un equip, que té un nom: Guissona. Per tant, ell se sent d’aquest poble. A partir del moment que competeix se sent de Guissona. A sobre té els seus companys i, a més a més, la seva família que el ve a animar, coneix a les altres famílies. I tots criden Guissona. És a dir, hi ha un punt comú molt important en la integració de l’esport.


Hi ha un cas, que jo vaig anar a un partit de bàsquet. En ell hi venia el pare d’un nen ucraïnès que no feia massa que era a Guissona. Anàvem dos equips. Un amb cinc nens sols i jo amb un altre. I el pavelló de Bellpuig està partit. Li vaig dir, quedat tu amb l’equip aquest, que l’únic que has de fer, és vigilar per si es fa mal algú perquè són cinc nens, tots juguen, i l’únic que has de fer és si hi ha algun problema avisar-me. Al cap d’una estona hi vaig per veure què feien i el que feia aquest pare era cridar “Guissona” des de la ban-queta com un boig. Aquell senyor, en aquell moment, es va sentir de Guissona. Per tant, penso que l’esport és l’eina més important d’integració mitjançant els nens.

I, després hi ha l’altra vessant. Tu vas el diumenge al costat del pavelló, que hi ha un camp de futbol-7, que el vam fer fa un temps i que està obert sempre, i veuràs que hi ha ju-gant, tota la gent nouvinguda a Guissona, partits de futbol uns contra els altres i constantment. L’esport està demostrat que és una de les eines més importants d’integració.

Com s’organitza una entitat tan important com l’ACLE?Complexament. L’ACLE té molta història, té més de 35 anys d’història. A més, hi ha una estructura totalment de vo-luntariat, la qual cosa és molt difícil avui en dia. A Guissona totes les entitats funcionen per voluntariat.

Hi ha 60 monitors amb 7 o 8 esports diferents i importants. Ens organitzem per seccions: la de futbol sala, la d’handbol, la de bàsquet, la de tenis taula... Cada esport fa una mica el seu funcionament. Tenim el pavelló i el centre és allà. Jo sóc la presidenta, el Pau Valero és el tècnic i el “Txolo” és l’ànima. I anem funcionant per seccions. Ens veiem cada dia tots i, per tant, quan hi ha un problema el solucionem.

Movem 250 nens més o menys. Tot plegat més l’experiència de molts anys genera una dinàmica que fa que tirem enda-vant.

Canviant una mica de tema, entrant més en turisme: com es pot aconseguir que en les festes de Guissona hi participin totes les seves comunitats?És difícil això, però no impossible evidentment. Jo crec que amb els anys. No és fàcil. No pots arribar i dir-li a un que vingui de fora: va, vine, integra’t, 100%, va, vine a les fes-

“Senyalitza-rem tots els

llocs més im-portants de Guissona”

tes majors... No. Es fa amb el dia a dia, mitjançant els nens bàsicament. Almenys el que estic veient jo. Els nens es fan grans. El meu fill té 15 anys i té uns amics que fa molts anys que són d’aquí però són de fora i, aquesta gent fan que els pares surtin a fer les coses... Ells fan les seves festes, no-saltres participem en les seves. Si ells veuen que tu partici-pes a les seves, ells participen a les teves. És més fàcil amb aquests que estan més organitzats. Les associacions tipus el Senegal, per exemple. Però en general és qüestió de temps, penso.

Com estan les excavacions i el museu?Bé, molt bé. El museu s’està fent, com sabeu. Tant en l’una cosa com l’altra estem fent coses molt importants. Si m’ho haguessin dit no m’ho hagués cregut que en aquesta legisla-tura poguéssim fer això.

El museu està molt avançat. S’està treballant tot. Falta no-més el disseny de dins, que ja està fet i falta posar-lo en pràctica.

Totes dues obres estan en marxa i seran molt importants pel poble.

En quin punt es troba Guissona en matèria de turisme? Està molt desenvolupat, o poc, o s’ha d’anar a més?Sempre s’ha d’anar a més en turisme. Això per començar, sempre. Tot i així Guissona ha fet un gran esforç turístic, penso. Tenim una persona molt bona. És com tot, quan tro-bes algú bo que fa la feina... Doncs a l’oficina de turisme hi ha una noia que és la Núria, molt molt vàlida, i que està tre-ballant molt. I fa que turísticament no pari. Sempre té idees, sempre té coses i sempre anem fent.

Ara, a part tenim el que és el parc arqueològic, que no és turisme però sí que ho és. No és l’oficina de turisme però forma part del patronat i, per tant, serà un reclam gros... Ara senyalitzarem tots els llocs més importants de Guissona: l’església, les entrades del poble... Doncs, ara es faran unes senyalitzacions perquè si tu vas per Guissona i no tens la sort de tenir algú que t’ho expliqui, no tens informació.

Doncs bé, estem fent aquest projecte i turísticament l’oficina de turisme de Guissona amb la web ja ho veieu que

“El problema més gran de finançament de

l’Ajuntament és cobrar de les altres institucions

públiques”

GUISSONA

“Les coses es demostren tre-ballant amb la feina que ha fet

cadascú”


GUISSONA

s’actualitza sempre. Penso que estem treballant molt i molt bé. Que es pot treballar més? Sí, evidentment.

El camí a seguir per potenciar encara més la faceta tu-rística a Guissona?És anar obrint nous projectes i anar mirant noves coses. Hi havia una mancança molt gran a Guissona que és que no hi havia cap hotel. Això és així. I ara hi ha un hotel en projecte. Per tant, penso que això en pocs anys ja estarà cobert i turís-ticament estarem bastant més endavant.

Com combat la crisi l’Ajuntament de Guissona?Amb imaginació i fent uns pressupostos que ara hem fet molt austers, molt. Molt reals i tocant molt de peus a te-rra. Intentant passar el dia a dia. El problema més gran de finançament de l’Ajuntament és cobrar de les altres institu-cions públiques. No és res més que això.

Els pressupostos estan tancats. Tu els vas seguint, però si ells no et paguen, tu no pots fer un pagament als altres. Però tot i així penso que l’Ajuntament de Guissona va fent. La crisi la va aguantant com tots. Però amb bones polítiques.

Tenim un regidor d’hisenda molt bo.

A les fotos veiem la Pilar en diverses facetes de la seva activitat com a regidora


GUISSONA

Xavier Casoliva, actual president del Consell Comarcal de la Segarra, serà el candidat d’ERC en substitució de Josep CosconeraRedacció.- ERC ja ha anunciat el candidat per alcalde per les pròximes municipals a Guissona. Serà un home jove, tèc-nic de sistemes informàtics, només 35 anys, però ja amb una dilatada experiència en política. Actualment ocupa el càrrec de president del Consell Comarcal de la Segarra i és segon tinent d’alcalde i regidor de festes, joventut i noves tecnolo-gies a l’Ajuntament de Guissona.

Casoliva, a més, compta amb l’experiència de dues le-gislatures al costat de l’alcalde de Guissona, Josep Coscone-ra i l’experiència d’haver treballat com assessor parlamen-tari al costat de Carmel Mòdol i de Jordi Ausàs, fins fa poc conseller de Governació.

De la seva labor com a president del Consell Comarcal de la Segarra podem destacar l’apropament de l’administració comarcal a la ciutadania, la potenciació del turisme i de les noves tecnologies.

CCS.- El dilluns dia 27 de Desembre de 2010, es va ce-lebrar l’entrega dels premis de la 8a EDICIÓ DEL CON-CURS PREMI JOVE EMPRENEDOR DE LA SEGARRA que organitza el Consell Comarcal de la Segarra amb la col·laboració de la Secretaria de Joventut i la Direcció Ge-neral d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball.

Un total de 8 joves concursants van presentar projectes empresarials creats a la comarca durant l’últim any. El jurat del concurs va avaluar diferents aspectes dels projectes com la creació de llocs de treball, la innovació en el sector dins la co-marca, el grau d’inversió feta en la posada en marxa del projec-te i l’ús de mesures d’estalvi i eficàcia d’aigua, entre d’altres.

Les guanyadores del concurs van ser la Sra. LOURDES FRANCO LÓPEZ per la creació del Centre Mèdic UMED a Cervera (1r premi), i la Sra. LAIA BOLDÚ COMA per la creació del Bar Restaurant La Marinada a Cervera (2n pre-mi). El President del Consell Comarcal de la Segarra, el Sr. Xavier Cassoliva, juntament amb el conseller comarcal de joventut, el Sr. Jordi Porta, van fer l’entrega del primer pre-mi, un xec per valor de 2000€ i l’entrega del segon premi, un xec per valor de 1000€ a les dues guanyadores del concurs.

Entrega de premis de la 8a edició premi jove em-prenedor

COMARCA


GUISSONA

Ahir, dimecres 22 de desembre de 2011, els Magistrats i Magistrades de l’Estat espanyol varen tornar a perpetrar un atac contra de la identitat del poble català. Si fa sis mesos el Tribunal Constitucional escapçava de soca-rel l’enèssim es-forç d’encaix del nostre país dins les estructures del Regne d’Espanya, ara el Tribunal Suprem vol acabar amb el model d’educació català d’immersió lingüística.

Sota la màscara d’un fictici respecte a les llibertats i cercant un conflicte inexistent, els Magistrats del Tribunal espanyol han pretès trencar amb un model educatiu que ga-ranteix la igualtat, la convivència i l’acollida dels nostres infants i que és clau de volta per la supervivència de la única llengua pròpia de Catalunya.

La sentència pot acabar amb els èxits assolits els darrers

Manifest contra l’atac del Tribunal Suprem espanyol al model lingüístic català

Ajuntament de Guissona.- Prop d’un centenar de perso-nes de totes les edats es van reunir ahir, 23 de desembre, a les 20.00 h., davant l’Ajuntament de Guissona per llegir el manifest de rebuig de la sentència del Tribunal Suprem i a favor de la llengua catalana.

El manifest, que adjuntem, exigeix als polítics valentia per defensar la integració de tots i totes els estudiants en el mateix camí de l’excel·lència educativa i que s’esmercin de forma valenta i desacomplexada en la lluita per l’assoliment ple de les llibertats i els drets de Catalunya.

anys en matèria d’educació, acabant amb la integració de tots els infants catalans i obrint una fractura per la via de la segregació escolar. Emprant les llengües com a armes llen-cívoles, el Tribunal Suprem aprofundeix irresponsablement en una ferida que es va obrir fa mesos i que pot portar a conseqüències imprevisibles.

Per tot això, demanem als nostres responsables polítics que no es facin còmplices per acció ni per omissió d’aquest nou atac a la identitat del poble català, que s’escarrassin en defensar la integració de tots i totes els estudiants en el ma-teix camí de l’excel·lència educativa i que s’esmercin de for-ma valenta i desacomplexada en la lluita per l’assoliment ple de les llibertats i els drets de Catalunya.

Guissona, 23 de desembre de 2010

Un centenar de persones es reuneixen a Guissona per protestar contra la sentència del Tribunal Su-prem i a favor de la llengua catalana


GUISSONA

Redacció.- Demà serà l’últim dia per entregar les fotogra-fies del concurs fotogràfic “Festa Major a Guissona 2010”, convocat des de l’Oficina de Turisme de Guissona. Cal en-tregar-les a l’oficina de turisme i teniu temps fins a les 2 del migdia.

Les fotografies es presentaran en paper fotogràfic (mí-nim 200 gr/m2), en color i amb les dimensions de 20x30 cm o la mida proporcional en digital, sobre una cartulina negre amb marge de 3 cm. El treball premiat serà portada del pro-grama de Festa Major 2011 i es premiarà amb 200 €. El/la guanyador/a apareixerà publicat al web municipal (www.guissona.cat) la primera setmana de febrer de 2011.

Demà és l’últim dia per entregar les fotografies del concurs fotogràfic “Festa Major a Guissona 2010”BASES1.- El certamen és obert a qualsevol persona que hi vulgui participar.

2.- La inscripció serà totalment gratuïta.

3.- Es podran presentar un màxim de tres fotografies per autor, originals i no premiades en cap altre concurs.

4.- Els treballs s’han d’adreçar a: Oficina de Turisme de Guissona, Espai La Fassina, Plaça Vell-Pla, 7, baixos, 25210 Guissona.

5.- El tema d’aquesta convocatòria serà: “FESTA MAJOR 2010 A GUISSONA”

6.-Les fotografies es presentaran en paper fotogràfic (mí-nim 200 gr./m2), en color i amb les dimensions de 20x30 cm o la mida proporcional en digital, sobre 1 cartolina negra amb marge de 3 cm.

7.- Al darrera de la fotografia hi constarà el títol, i s’adjuntarà en un sobre tancat el nom, adreça, telèfon, ciutat, edat, i professió de l’autor i en l’exterior del sobre només es posarà el títol i el lloc on s’ha pres la imatge. Les fotografies que no reuneixin aquestes condicions seran excloses del concurs.

8.- El termini de recepció es tancarà el 31 de desembre de 2.010. S’admetran els enviaments en els que consti el segell de correus amb data 31 de desembre.

9.-El treball premiat serà la portada del programa de Festa Major 2011 i rebrà 200 €.

10.-El treball guanyador restarà en poder de l’Ajuntament de Guissona per a exposar, editar o publicar en forma divulgativa, citant l’autor i la seva procedència, sense que l’autor o autors puguin reclamar ni dret ni quantia econò-mica al respecte. La resta de treballs els podran passar a re-collir per l’Espai Fassina a partir del 11 de febrer de 2.011.

11.- El jurat determinarà els guanyadors i es reservarà el dret de considerar desert el premi. La seva decisió és inapel•lable.

12.- El guanyador apareixerà publicat al web de la vila (www.guissona.cat) la primera setmana de febrer de 2.011.

Diumenge al matí els comerços de Guissona estaran obertsRedacció.- Des de l’associació de comerciants de Guissona i comarca s’anima a enllestir els últims regals. Durant tot el mati de diumenge les botigues de Guissona estaran obertes per tothom qui ho necessiti.

Taller de Reis al local dels Margeners aquest diumengeRedacció.- Aquest diumenge, al local dels Marge-ners (plaça bisbe Benlloch), de les 11 a les 2 del mig-dia, el pla educatiu de l’entorn organitza un taller de Reis. Comuniquen aquest taller amb aquest missatge:

“Vine a preparar-te per la cavalcada: fanalets, mans, maquillatge... i gaudeix del matí de diumen-ge!”


CONJUNTURES AGRÀRIES

Redacció.- A les portes dels Nadals i amb una crisi econòmi-ca que continua, els mercats ramaders també acusen aquesta crisi amb modificacions respecte a l’habitual estacionalitat dels preus.

Així les carns més “intensives” tenen un millor comporta-ment que les carns habitualment més demandes. L’augment addicional de la demanda aquest any, contribueix a mantenir i augmentar els preus. És el cas del porcí i del pollastre. En el cas del primer aquest augment de la demanda es focalitza en les peces més nobles del porc i ha permès l’augment del preu del viu (l’activa exportació també ha contribuït). Tot i això el preu d’Espanya es situa en la banda més baixa dels preus europeus i referma la situació del mercat interior.

També el pollastre està tenint una demanda molt activa i després de l’absorció dels pollastres passats de pes, el preu del pollastre de carn groga ha millorat. En canvi, el de carn blanca ha mantingut el preu davant una situació de mercat amb més pesadesa.

Manteniment del preu del boví de carn que denota una demanda menys activa que altres anys. I, finalment l’oví que espera les dues setmanes finals d’any per veure si el consum augmenta.

Conjuntura ramadera Conjuntura agrícolaEl preu dels cereals ha tornat a pujar aquesta setmana. Davant de l’absència d’indicadors de baixada previsible de preus, els compradors han sortit al mercat per fer, com a mínim, un cert aprovisionament pels començaments d’any, i les llotges han marcat augments de preus. És de destacar la desaparició de l’oferta d’ordi del mercat interior a preus as-sequibles. En la fruita continua la tendència estacional habi-tual d’aquesta època (demanda alentida) tot i que aquest any l’escassetat de fruita a Europa està tenint impactes positius en d’autòctona

Del 13 al 18 de desembre (última referència)

GUISSONA

Redacció.- Regidoria de festes i Pub Gatzara organitzen la festa de la nit de cap d’any i de la nit de Reis. Aquest divendres, per tant, gran festa al pavelló que, segons els organitzadors, no ens “deixarà indife-rents”.

Per la nit de reis ens prometen molta “música i molta marxeta”.

L’hora d’inici és a les 12 de la nit tots dos dies.

Redacció.- El pròxim dimecres, de 7 a 9 del vespre, tindrà lloc la gran cavalcada de reis per les places i ca-rrers de la vila

La Regidoria de Cultura i l’Agrupament Escolta Bella Iesso són els encarregats de què aquest acte sigui lluït i viscut per multitud d’infants que esperne aquest dia amb il·lusió.

Dimecres serà un dia especial, un bon dia per anar a veure els reis.

Guissona prepara festa gros-sa per la nit de cap d’any i la nit de Reis al pavelló

La gran cavalcada de Reis s’acosta


GUISSONA

Josep Cosconera, amb l’aprovació de tots els grups, tindrà un carrer en honor seu a partir del nou any

La innocentada de l’Ajuntament del dimarts 28 al web del consisto-ri municipal i al Facebook:

Serà l’Avinguda 11 de setembre que passarà a dir-se Avinguda Josep Cosconera i CarabassaAjuntament de Guissona.- El passat dimarts 28 de des-embre, el consistori, reunit en Ple extraordinari, va aprovar que l’Avinguda 11 de setembre passés a dir-se, a partir del proper 1 de gener de 2011, Avinguda de Josep Cosconera i Carabassa, en agraïment a la tasca feta per l’alcalde durant tots aquests anys, i amb els vots de tots els partits a favor.

L’acte d’inauguració de la placa, davant la renovada Bi-blioteca Municipal, esdevindrà el proper 2 de gener, a les 12.00 h. Hi esteu tots convidats!

Els Patges Reials van passar per la llar d’infants

Ajuntament de Guissona/Redacció.- els patges reials van passar per la Llar d’Infants Municipal Patufet a recollir les cartes dels més petits de la vila.


ASSOCIACIÓ DE DONES NÈVIA

Teixint solidaritatEl número premiat en el sorteig del cobrellit fou el núme-

ro 4078.Si desprès de 15 dies encara no ha sortit, es tornarà a sortejar.

Nèvia a través d’aquesta activitat i de la venta d’entrepans i begudes durant el festival de l’Escola de dansa Montse Es-teve de Guissona, va recollir un import de diners que s’han donat íntegrament a la Marató de TV3.

Cobrellit sortejat per l’Associació de Dones Nèvia

El nostre cobrellit és el fruit de més de mig any de feina i il·lusió al llarg del qual s’han recollit i unit més de 272 re-talls des de tots els àmbits de la nostra vila: persones anòni-mes, associacions, entitats, comerços.. A tots ells, que amb creativitat i esforç ens han ajudat a teixir solidaritat: moltís-simes gràcies!

El cobrellit va néixer amb la voluntat de recollir diners per ajudar a la causa de la marató d’enguany. I un cop acaba-da la nostra i vostra gran obra, ens complau mirar-la perquè en ella s’hi dibuixa la voluntat dels guissonins i guissonines d’ajudar i també gran part del teixit associatiu de Guissona. El mateix que va fer possible que la fira d’entitats fos una realitat i un èxit.

Nèvia forma part d’aquesta xarxa d’entitats i associa-cions que treballa dia a dia en l’organització i col·laboració d’activitats de caire ben divers, i que no oblida mai vetllar per les reivindicacions i drets de les dones en qualsevol àm-bit social i vital.

PESSEBRE DE ST. GUIM DE LA PLANA

El Pessebre de St. Guim a “España directo” de TVERedacció.- El Pessebre de Sant Guim va aparèixer al pro-grama “España Directo” de Televisió Espanyola del dia 26 de desembre. Durant el petit reportatge es fa una explicació dels preparatius del pessebre i es comenta qui participa en el pessebre, des d’infants molt petits fins a persones de 70 o 80 anys. Durant el recorregut pel pessebre que fan el Jaume, re-presentant de La Marianda, i el periodista, surt el tema polè-mic dels 1000 euros que demana l’ajuntament a l’Associació La Marinada que organitza el pessebre. Segons en Jaume: “És una falta de respecte que ens demanin 1000 euros per fer el pessebre que és una de les activitats més importants que té el poble, i que a més uneix tot el poble”.

L’any passat no es va pagar la fiança i l’ajuntament els va expedientar, podrien haver de pagar una multa d’entre 3000 i 30000 euros per envair el carrer. Josep Llobet, alcalde de Sant Guim de la Plana opina que: “Nosaltres no demanen la lluna, simplement demanem una fiança que han d’abonar a l’ajuntament i això és per preservar els espais públics, els carrers, locals públics i locals socials on es porti a terme activitats pròpies pel que són. No hi ha cap voluntat per part de La Marinada de posar-se d’acord”.

Finalment el reportatge acaba amb la lamentació d’aquesta situació per part del periodista que ha narrat els fets que succeeixen a Sant Guim.

Podeu veure el video a: rtve.es, a l’apartat TVE a la carta.


AGENDAGUISSONA

Representacions XXVIII edició del Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana:

2,8,9,15 i 16 de gener de 2011

Cada dia sessió única a les 18:30 hReserves online: www.pesebre.org

Dijous, 30Recollida de cartes del Patge Karim. Hi haurà inflables!Hora: de 17:30 a 20:30Lloc: Sala Escolar (pavelló petit)Organitza: Regidoria de Cultura i Agrupament Escolta Bella Iesso.

Dijous, 30Taller de pregàriaHora: de 21:30 a 23:30Lloc: Sala superior de la rectoriaOrganitza: Parròquia de Guissona

Guissona

EXPOSICIONS

Fins el 5 de gener exposició de pintura al cafè de Ta-rroja de Mercè Valls

Fins el 12 de gener “Reciclart o morir” de Gemma Peralta a cal Trullàs (bar Modern) de Guissona

Fins el 23 de gener “De portes i finestres” de Jörg Nüesch al bar Centre de Guissona

Es traspasa Bar La Pedra Raó: 692 75 83 97

La vinyeta del Joan Codina

Redacció.- Les transaccions immobiliàries es mantenen sota mínims al municipi de Guissona segons estadístiques del Ministeri de l’habitatge. Durant el primer i el segon tri-mestre d’aquest any 2010 es van vendre un total de 10 pisos, 5 en cada període. L’increment de l’IVA del 7 al 8 % pot ser un dels detonants que ha fet que al tercer trimestre la venda de pisos hagi caigut un 60 %, entre juny i setembre només s’han venut 2 pisos. Aquesta xifra és la més baixa dels úl-tims 6 anys.

En els tres primers trimestres de l’any 2009 es van fer 40 transaccions immobiliàries a Guissona, durant aquest 2010 s’han fet només 12 vendes d’habitatges. Per tant, aquest 2010 representa una baixada espectacular respecte als anys de l’eufòria de la construcció.

Transaccions immobiliàries a Guissona

2007 2008 2009 2010Trimestres Trimestres Trimestres Trimestres1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 4t 1r 2n 3r 17 14 18 29 13 23 6 9 13 8 19 9 5 5 2

Total: 78 Total: 51 Total: 49 Total: 12*

* Del 2010 falta el 4t trimestre

Font: Ministeri d’Habitatge

La venda de pisos a Guissona es manté a la baixa


FIRA D’ARTESANIA

Fira d’artesania a Guissona

Redacció .- Entre els dies 21 i 24 de desembre es va celebrar la Fira d’artesania a la Plaça Major. La fira va ser organitza-da per la regidoria de comerç de l’Ajuntament de Guissona.

A les paradetes situades sota la porxada es va poder veure tot tipus d’articles fets artesanalment, des de ceràmica per la llar, caixes de música, polseres de cuir o fins i tot portabebès.

Òscar Martínez (de Mèxic, viu a Guissona). Ofereix portabebès.

Irene Verdés (de Viver de Segarra), ofereix ceràmica per a la llar.

Gemmà Peralta (natural de Terrassa, viu a Ivorra), ofereix polseres de cuir, cinturons, arrecades, collarets.

Olga Pont (de Passant, a la Conca de Barberà), ofereix caixes de músi-ca i teixit de ganxet i mitja.


CULTURA

Alfazeta Edicions ha pu-blicat “Incerta vida”, antologia del poeta Jordi PàmiasRedacció.- Una antologia és una selecció del bo i millor d’un artista. En el cas de Jordi Pàmias, poeta de Guissona conegut i reconegut, també. El també poeta lleidatà Txema Martínez ha estat l’encarregat de fer aquesta selecció de 75 poemes que abracen tota la vida poètica del guissonenc.

Poemes dels primers llibres com Ofrena de l’hora grisa o La meva casa, comparteixen espai amb els últims, com Terra cansada, Narcís i l’altre o La veu de l’àngel.

Pàmias, un poeta que revisa la seva obra i que, per tant, busca l’excel·lència, ha obtingut premis prestigiosos com el Carles Riba o el Vicent Andrés i Estellés. Ara se sent fe-liç amb aquesta selecció de Txema Martínez, que ha tingut plena llibertat. Però les aparicions Pàmias continuen. Si el gener passat va publicar “El do de la paraula”, la quarta en-trega de la seva poesia completa, en l’actualitat prepara un llibre en què unirà 30 poemes dedicats a Turquia.

GUISSONA

Premi Recerca Jove a Sara Argerich Bergadà

Claustre de professors INS Guissona.- Una vegada més s’ha reconegut la qualitat del treball de recerca de la Sara Argerich Berga-dà que porta per títol “Prototip d’un senzill braç robòtic per alimentar un usuari”. En aquest cas el guar-dó correspon als premis Recerca jove (antics premis CIRIT). De fet, aquest treball ja ha estat premiat en altres certàmens.

El claustre de professors de l’Ins Guissona, on va cursar els estudis d’ESO i Batxillerat, vol ressaltar la importància d’aquest premi i del treball que l’alumne va realitzar. Així mateix aprofita la situació per felicitar l’alumna i desitjar-li sort en els seus futurs estudis.

TORREFETA I FLOREJACS

El Calendari 2011 disponible a l’ajuntament El calendari, amb prop d’una cinquantena de fotografies, in-clou la salutació de l’alcalde amb la felicitació per les festes nadalenques i l’any nou.

Havent-se fet el repartiment pels pobles del munici-pi, si encara no el teniu en podeu recollir un exemplar a l’Ajuntament.

TONICARS


MUSEU

Durant aquest 2010, el Patronat d’arqueologia està acom-plint un procés evolutiu molt important, que l’ha portat a dur a terme un seguit d’intervencions de diversa índole, que han consolidat activitats com el curs d’arqueologia i han ini-ciat un conjunt de canvis en el Museu i el Parc Arqueolò-gic, gràcies al Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.

Curs d’arqueologiaEnguany s’ha organitzat el quart curs d’arqueologia ciu-

tat romana de Iesso a Guissona. Fet que ha permès consoli-dar el curs dins la docència arqueològica. En aquesta edició el curs ha comptat amb 30 participants, que durant quinze dies van aprofundir els seus coneixements sobre la recerca arqueològica de Iesso. Els alumnes varen treballar repartits per quatre espais del Parc arqueològic: les termes, on s’hi varen excavar els estrats més antics; el cardo minor, que era la via d’accés a les termes monumentals; la muralla, que va posar al descobert un extens tram de la muralla que trans-corre per la zona nord, i una casa que es troba ubicada fora de la muralla de la ciutat de Iesso. A més durant les tardes es realitzaren, a l’edifici Fassina, conferències obertes a to-thom; i fins a tres sortides culturals i arqueològiques.

FEDER Parc arqueològicPer altra banda, el patronat d’arqueologia va entrar a for-

mar part de les 50 entitats que han rebut ajudes per a nous equipaments i millores gràcies al FEDER. Les obres que s’estan realitzant, tant al Museu com al Parc arqueològic continuen a bon ritme, i evolucionen amb la previsió de res-tar finalitzades a principis de la primavera de 2011.

Al Parc arqueològic s’estan realitzant quatre actuacions que convertiran el Parc arqueològic de la ciutat de Iesso en un espai més apte pels visitants durant tot l’any.

La primera actuació ha estat l’arranjament de la recollida d’aigües, drenatges, recorreguts i accés del Parc arqueolò-gic.

La segona actuació és la cobertura de les restes arqueolò-giques de les termes. Aquesta coberta serà un pla horitzontal abstracte que es recolzarà sobre uns micropilars.

La tercera actuació és la consolidació de les estructures arqueològiques de la Casa Senyorial, amb el recreixement lleu dels murs perimetrals. L’objectiu és evitar la degradació de les restes utilitzant un sistema constructiu tradicional i un material reversible en el temps com és el tapial.

I la quarta actuació, serà la generació de volums de la torre nord, a partir de tubs amb línies molt senzilles indicant el volum que originàriament tenia la torre de defensa.

I finalment l’adequació del nou museu, a la planta baixa de l’edifici Fassina. Que presentarà un nou discurs museo-gràfic, que ajudarà al visitant a interpretar i entendre el con-text i la història de la ciutat romana de Iesso, gràcies a la utilització de diversos recursos museogràfics com són: els textos sintètics, les imatges, els objectes arqueològics més rellevants, trobats a les intervencions arqueològiques, les es-cenografies: com la recreació de la fossa on s’hi va trobar un esquelet, i la imitació de l’interior d’una casa romana, l’audiovisual i les audioguies.

El Patronat durant l’any 2010


CULTURA

Redacció.- En Jörg Nüesch és un exaviador. Una de les se-ves passions és viatjar i descobrir món. Es va decantar per viure a Catalunya pel color tan intens que té el Mediterrani.Jörg Nüesch exposa uns collages molt interessants al bar Centre de Guissona, en aquests reflecteix la seva particular visió de l’art.

Per què aquesta exposició de portes i finestres al bar Centre?Per culpa dels contenidors, em donen el material i després li vaig oferir al Jaume d’aquí del bar. Aquesta exposició des-prés la portaré a Barcelona i vull portar-la a altres països, o també puc fer exposició d’una altra cosa, en comptes de portes i finestres pot ser de llits i una altra cosa.

I aquests quadres estan en venda?Sí, tot està en venda.

Et pots guanyar la vida venent quadres?Sí i no. Tinc un recolzament molt important de la meva dona que es guanya molt bé la vida, jo sóc un acomodat.

Vostè viu en una casa de pagès d’un petit poble que es diu la Fuliola?Sí, visc a la Fuliola en una casa de l’any 1747 i que té 1800 metres quadrats. El problema és que no tinc més parets, lla-vors ara estic treballant en quadres de sostre perquè no tinc més parets ja.

Com defineixes aquest art que exposes al bar Centre?Això és un collage, llavors el collage surt del que tu vulguis. Jo em diverteixo moltíssim fent-lo. Jo no utilitzo rellotge. Quan ho faig, m’han de venir a buscar perquè em puc passar tota la nit pintant o fent bogeries meves.

Un artista no té horaris? L’artista no té horaris ni té diners. L’artista és molt pobre, però és ric d’esperit.

La creativitat neix d’aquest desordre?Les coses apareixen soles. Jo per exemple vaig a comprar llenya per la llar de foc i veig un tronc i aquest és un cos o és una cara, les coses es van creant soles.

A part d’aquests collage fas altres creacions?He fet moltes coses, tinc un premi del Periódico de Catalun-ya per un collage de fa 10 o 15 anys. La meva casa és tota una creació.

Els artistes teniu oportunitat de fer exposicions amb fa-cilitat? Se’ls recolza suficientment?Sí, jo crec que sí. És a dir, la gent es pensa que és difícil però no és difícil. És anar a oferir el que tu fas i ja està. El proper mes aniré a la Pedrera de Barcelona i tinc una exposició. Jo porto els quadres i els ofereixo, ells no t’han de conèixer a tu, tu t’has de presentar.

D’on bé el teu sobrenom? Jörg és el meu nom en alemany. Nüesch és el meu cognom. Jo tinc la nacionalitat suïssa també, l’espanyola, la brasilera i l’argentina. A mi m’agrada molt viatjar.

Els teus objectius són continuar fent exposicions?Sí, jo contínuament vaig fent exposicions, no m’aturo mai. Ja n’estic preparant una altra. Jo he exposat a Venè-cia, Brussel·les, Londres. Llavors vull continuar eixamplant l’espai europeu.

Exposició “De portes i finestres” al bar Centre

Jörg Nüesch: “L’artista és molt pobre, però és ric d’esperit”


CULTURA

Influeix la crisi a la creativitat? Oi tant! La proba està en què jo treballo amb coses reci-clades i de contenidors. Ara amb el meu treball molta gent participa. Per fer el quadre de la girafa m’han regalat, encara que també el puc comprar, el material. Tothom col·labora per sortir a l’obra.

“La finestra del vici”Jörg Nüesch es declara un gran fumador. Aquest quadre és un record de la prohibició de fumar a partir del 2 de gener. El quadre està format per 1628 burilles. L’autor diu que és un homenatge a tota la gent que fuma.


REPORTATGE

Oficina de turisme de Guissona recomana...Tapioles

Presentem una caminada a un indret que, tot i estar molt a prop del nucli antic de Guissona, és una zona ben descone-guda. Començarem la caminada davant la porta del recinte del Parc Arqueològic Iesso, al carrer del Tint. Just en front d’aquesta porta hi ha el carrer Tapioles, que haurem de se-guir fins que s’acabi, a l’alçada de l’empresa Voith Paper. Just al costat d’una de les cantonades de les instal·lacions d’aparcament de camions de l’Àrea de Guissona trobareu la pista, ara sense asfaltar, que ens conduirà a la nostra destinació.

El cartell de color verd ens indica que hem arribat a la primera parada d’avui: l’ermita de Sant Macari de Tapioles. La zona on avui trobem l’ermita de Sant Macari sembla ha-ver tingut històricament dues fases d’ocupació: una primera corresponent a un nucli habitat d’època prehistòrica (Edat de Bronze - Edat del Ferro) i una segona corresponent al nucli habitat en època medieval.

En el fons del Museu de Guissona es guarden alguns fragments de ceràmica feta a mà, i altres materials arqueo-lògics, que s’haurien recollit en aquesta zona. La presència d’aquest material arqueològic ens permet assenyalar que en aquest turó podria haver estat ocupat en època protohistòri-ca. Aquesta hipòtesi no resulta estranya ja que la situació d’aquest petit promontori al peu del qual s’estén una impor-tant plana de conreu a escassa distància de la font del Pi, el converteix en un indret molt adequat com a hàbitat.

L’indret de Tapioles va néixer al segle XI com una qua-dra, és a dir, un nucli petit amb una clara dependència d’un nucli més important, que en aquest cas és la ciutat i després vila de Guissona, amb la qual estaran molt vinculats. Les quadres sorgeixen als extrems del terme d’un castell i són petits nuclis on el senyor del castell instal•lava un cavaller amb l’objectiu que hi definís una petita fortificació, sovint, una torre, on es portava repobladors per ocupar la nova terra.

En el cas de Tapioles es creu que va restar com una enti-tat menor, vinculada al terme de Guissona, almenys fins al domini del lloc per part de la família dels Fluvià.

L’indret on es troba la capella de Sant Macari és un lloc singular per la formació topogràfica del petit turó, aïllat del nucli urbà de Guissona i en especial pel seu origen llunyà on s’ubicava la població de Tapioles. Sant Macari, que també es relaciona amb l’antiga església de Sant Pere de Tapio-les, és un petit edifici de planta rectangular, de 7,30 metres d’amplada per 11,95 de llargària, orientat de sud a nord amb la porta d’entrada a la façana del costat del migdia. L’interior és una construcció molt senzilla, en què l’espai del presbiteri no té una tipologia pròpia i la nau allargada està coberta amb volta ogival. Les úniques finestres de la capella són ala petita rosassa de 85cm de diàmetre situada sobre la porta d’entrada, i l’obertura formada sobre la paret el presbiteri, consistent en una finestra d’esqueixada simple i 85 cm d’alçària.

El campanar que havia estat construït sobre la faça-na principal, i que tenia dues finestres de campanes, havia deixat de ser un element recordant després de molts anys,i havia deixat la construcció de la capella amb una imatge més pròpia d’un edifici agrícola que el que li correspon d’ús reli-giós; avui, s’ha pogut recuperar aquesta espadanya.

L’entorn, que fins fa poc havia estat molt abandonat, co-mença a canviar amb les obres d’accés que s’estan fent da-vant la porta d’accés de Sant Macari. Aquestes obres perme-tran dignificar l’entrada a un edifici important que ha estat estructuralment reparat l’any 2008. En un futur esdevindrà un parc enjardinat amb zona d’esbarjo.

Però deixem Sant Macari, prenem el camí de terra que hi ha sota mateix i seguim caminant direcció a les abandonades instal•lacions de la Font del Pi. Passarem per la porta i, fent

Capella de St. Macari


Castell de TapiolesREPORTATGE

un esforç visual, encara podrem distingir el pi i les pedres on estava aquesta font, fins fa pocs anys molt concorreguda per la gent dels voltants que omplien garrafes de l’aigua que brollava per dur-la cap a casa. També era una zona d’esbarjo ben freqüentada.

Avui només és un record, però. Resseguirem el perímetre d’aquesta empresa fins arribar a l’estany objecte de la nostra caminada.

Si porteu pa sec, aquests animalons que veieu s’aproparan a saludar-vos: oques i ànecs donen vida a aquest indret, par-ticular, però on s’hi pot venir a berenar.

Sigueu curosos amb l’entorn i ningú us dirà res si voleu fer un tomb per aquest recinte, part del qual era una antiga lleteria, i on avui hi viuen uns pocs veïns, alguns dels quals estan intentant recuperar la vinya que antigament hi havia per aquesta zona. Si arribeu a les vinyes vol dir que ja esteu sortint d’aquest espai pel cantó contrari al que heu entrat.

Aquesta pista us condueix a una de les zones industrials de Guissona; però també hi trobareu el camí que puja cap a la vila, fins a l’Av. Verge del Claustre i aquí, pujant pel carrer Camí de la Morana, podreu arribar a la Plaça Major. I en un tres i no res estem al punt de partida.

Aquesta sortida és ideal per fer amb infant ja què les pis-tes son poc transitades i pràcticament no hi ha desnivell.

Castell de Tapioles Aquest castell va ésser un dels nombrosos que es varen bastir en el segle XI dins l’antic terme de Guissona.

Surt esmentat per primer cop l’any 1040, en la sego-na consagració de la catedral de Santa Maria de la seu, on consta que l’església i la canònica d’Urgell posseïen el “castrum Tapeolis”.

L’any 1057, hi ha una convinença entre el bisbe Gui-llem d’Urgell i el noble Bernat Company, sobre les obli-gacions feudals d’aquest darrer en aquesta quadra.

L’any 1191, n’era senyor Bernat que també ho era de Mallabecs i Radulf. Posteriorment ho serien els Fluvià, que tindrien el domini fins l’any 1380, on Berenguer Sacosta i la seva muller Blanca de Fluvià el vengueren a la universitat de Guissona.

Extret del web www.castellsmedievals.com, el Sr. Jesús Roig ens parla de diferents Castells medievals catalans i a Guissona, entre d’altres castells de la Sega-rra, anomena els castells de Radulf, Vilamur, Tapioles, Rubiol, Bisbal, Guissona, Fluvià i de Guarda-si-venes, gairebé tots ells desapareguts.


PARRÒQUIA

L’any que acabem o millor en les festes que celebrem per Nadal ens ha congratulat la felicitació que el nostre Batlle, en nom de la Corporació Municipal, ha tramés a persones i a entitats locals. La reproduïm per a què hom pugui constatar millor el que ara diem. L’han escollida del concurs organit-zat amb els alumnes de pimer i segon de Primària. La sort ha caigut a la nena Laura Martí Ensenyat. Tant la postal com la idea de felicitar les Festes de Nadal per part del Consistori ens ha semblat doblement encertada.

En primer lloc felicitem a la Laura pels missatge que ens transmet. Ha col·locat el pessebre dins la Casa de la Vila com a símbol de què si en ella hi ha la presència del Déu fet Home això s’ha de transmetre a les altres llars de la població. I, alhora, els qui dirigeixen la societat civil, com ho hem de fer des de la religiosa, ho hem de fer des de la humilitat i el servei. Aquesta felicitació i postal és una catequesi gràfica.

En segon lloc l’Ajuntament se l’ha feta seva. Una altra catequesi. Avui que en molts llocs i establiments públics es pretén eliminar tot signe religiós, la nostra Corporació, representada pel digne Batlle, ens mostra una actitud molt digna, respectuosa i, alhora, testimonial.

Gràcies Laura i gràcies Casa de la Vila per aquest gest humil i, a la vegada, testimonial. Des de la Casa de la Vila a la darrera llar del poble hi té cabuda la Cova de Betlem. Una Cova d’humilitat, senzillesa i pobresa.

Coincidint amb les Festes de Nadal iniciem un nou any. Un any 2011 que ens depara moments de joia i també de neguit, moments de felicitat i també alguna dissort, moments de sa-lut i també alguna malaltia i dolor. Hi haurà noves vides i, per tant noves il·lusions; hi haurà qui plorarà la mort de sers estimats i alhora se sentirà acompanyat/da per la comunitat; qui emprendrà noves responsabilitats i treball i qui es tro-barà en l’atur i en moments difícils per al sosteniment de la família.

La crisi continuarà. Qui la viurà amb cruesa i qui la veurà en els altres. No podrem restar tancats al propi tenir i en el “petit niu” que ens hem anat construint com a fruit d’una societat que ens ha imposat un “benestar” fictici. Ens caldrà ser solidaris i austers. Estiguem segurs que a la llarga aques-ta crisi econòmica ens farà un bé. Ens encarrilarà a assentar nous fonaments en la societat humana i establir unes condi-cions d’igualtat en els sers humans.

No oblidem la nostra dimensió religiosa i espiritual. Cal que la “nova evangelització arribi a totes les llars i que els pares cristians siguin els primers testimonis d’una fe que madura i es compromet. Aprenem tots plegats a ser conse-qüents en la fe i que res i ningú ens sigui més important que la celebració de la mateixa. Ens cal ser exigents amb no-saltres mateixos i amb els qui tenim una missió d’educació integral. En la fe no es poden acceptar ni condescendències ni rebaixes.

Fem que el 2011 sigui any de solidaritat i de compromís en la fe.

Benvingut 2011!


PARRÒQUIA

Defuncions15 de desembre Cecilia Serra Altés, 79 anys17 de desembre Pilar Freixes Llobet, 89 anys22 de desembre Maria Masons Franquesa, 87 anys

Baptismes20 de novembre: Viktoriya Dyakiv, filla de Vasyl i Oksana5 de desembre: Jaume Reig Solé, fill de Josep i Mª Àngels

El proper dijous és la Festa de la Epifania, manifestació de Déu a tots els pobles. Les Misses es celebraran el mateix ho-rari dels dies festius. Excepte la missa de la vetlla, és a dir el dia 5, serà a les 7 de la tarda per donar temps a la Cavalcada dels Reis.

Durant aquestes festes de Nadal, fins el dia 10 de gener no-més es celebrarà una Missa i serà a les 7 de la tarda. Diu-menges i Festes resta l’horari establert.

Havíem anunciat la possibilitat de connectar les campanes la nit de Cap d’Any. Després de fer les pertinents gestions sem-bla que ho resoldran. Els veïns hauran de tenir un xic més paciència al moment de voler agafar el son. A partir d’ara les campanes quedaran connectades fins a les 12 de la nit

Moviment parroquial del mes de desembre

Col·lecta de NadalCampanades de fi d’any

Festivitat de l’Epifania. Missa de la vetlla

Missa dels dies feiners

En les diverses col·lectes d’aquesta solemnitat s’han recollit 1451’50.

S’han rebut 750€ en donatius. Tots van destinats a Càritas Parroquial. Gràcies en nom de tots els qui en rebran ajut.

Les frases del bisbe de Solsona que va néixer al bisbat d’Urgell: Mons. Xavier Novell i Gomà

1 “Sempre, encara que a vegades misteriosament, evange-litzen més els cristians que viuen en comunió que els que viuen franctiradors”

2 “Aquell que no dedica un temps generós a l’Estimat, a poc a poc perd l’amor que l’havia impulsat a arriscar-se”

3 “Vull intentar que tots els capellans se sentin valorats, que el presbiteri estigui unit i content”

4 “Claveu en el vostre cor la fidelitat a Crist a través de la seva Església”

5 “Sé que és visiblement molt més fructífer acostar la gent a Crist en l’Església que no pas sense l’Església”

6 “L’oració ha canviat la meva vida”

7 “La pregària em sosté. Si no reso, tot comença a anar malament”

8 “Primer, viure santament”

9 “Els que volem anunciar a Crist hem de donar testimoni, ser gent exemplar, que desperti interrogants”


El Sant Pare Benet XVI ens va dir a la Sagrada Família de Barcelona el dia 7 de novembre, en la seva històrica Vi-sita:

“En contemplar admirat aquest re-cinte sant de bellesa sorprenent, amb tanta història de fe, demano a Déu que en aquesta terra catalana es multipli-quin i consolidin nous testimonis de santedat, que prestin al món el gran servei que l’Església pot fer i ha de fer a la humanitat: ser icona de la bellesa divina, flama ardent de caritat, via per-què el món cregui en Aquell que Déu ha enviat (cf. Jn 6,29)”.

Estimats germans i amics de la Diò-cesi d’Urgell, a tots us desitjo unes Santes festes de Nadal i Epifania!

La Sagrada Família de Jesús, Ma-

BISBAT

Santes festes de Nadal!ria i Josep beneeixin abundosament les nostres famílies i la nostra Diòcesi, i ens obtinguin a tots els homes i dones del món la pau i l’amor que provenen de Déu!

Nadal ens torna a portar enyorança de més fe i de més amor,

I ens guia per l’autèntic camí de la santedat Perquè els cristians, sense per-dre mai l’exemple de Betlem i Natza-ret.

Esdevinguem testimonis creïbles de Jesús amb la nostra manera de ser i d’actuar.

Us tindré ben presents a tots en la meva oració.

Preguem també els uns pels altres en aquests dies sants.

Que l’amor de Déu penetri els nos-tres cors

I ens transformi.

Ben units en l’alegria i la comunió del Nadal,

+Joan Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

Nadal 2010

Mons. Joan Enric Vives.- Un cartell ben fet, que crida l’atenció: un grup divers de persones sostenen una lletra ca-dascun de la paraula “nosaltres”, però hi manca la “s”. I juga així per a dir que: “Nosaltres sense tu no som nosaltres”, que és el lema de la Campanya de Nadal de Càritas de Cata-lunya, que tindrà continuïtat al llarg de l’any, i que afegeix: “Som veïns, som germans. Si tu no hi ets, ens falta alguna cosa”. Les persones sense la “s” són “no_altres”. Cal la “s” perquè digui “nosaltres”... Amb motiu de la crisi i del Nadal que convida a fer família i a fer comunitat, des de Càritas ens esperonen a pensar, a pregar, a compartir... Nosaltres, sense els empobrits, sense els immigrants, sense els qui pensen diferent, sense els qui han fracassat, sense els qui han passat per proves... no som el nosaltres que Déu ha volgut en crear-nos com a germans, ja que tots som fills del mateix Pare del cel. Aquí neix tota dignitat humana. No podem prescindir de l’altre, del germà... per més que ens costi per comoditat, o enfrontaments, o perquè creiem que no són el nostre proble-ma, o perquè ens cansa fer-nos càrrec de l’altre...

En aquest Nadal, festa de l’Encarnació de Déu enmig nostre, i festa del valor únic i sagrat de tota vida, de tota per-sona humana, aquesta Campanya de Càritas Catalunya ens provoca profèticament. Perquè “una societat amb valors és una societat amb futur” -segons el lema que Càritas proposa des de fa ja tres anys-, i un d’aquests valors essencials és la germanor que ens porta a compartir els béns i els cors, com

“Nosaltres sense tu no som nosaltres”en una família que en temps de dificultats s’uneix i s’ajuda. I la nostra família no té fronteres, ni exclou ningú. Com re-comana St. Pau, “no ens cansem de fer el bé, perquè si no defallim, quan arribi el temps recollirem. Ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients” (Ga 6,9-10).

Càritas invita a “desplegar l’esperit de servei i el sentit de comunitat com a lloc privilegiat de trobada, interioritza-ció i comunicació amb els altres”. I ens crida a “construir una societat fraterna i integradora, on puguem acollir i va-lorar els altres, i on les persones excloses puguin recuperar la dignitat de ser persona”. El Sant Pare Benet XVI ens diu: “La societat cada cop més globalitzada ens fa més pròxims, però no més germans (...) El que està en joc és la neces-sitat d’aconseguir una autèntica fraternitat (...) a fi de fer canviar els processos econòmics i socials actuals en metes plenament humanes” (Caritas in veritate, 19-20). Fem-ne cas! Deixem-nos amorosir els nostres cors aquests dies, i tot l’any que aviat iniciarem, per la gràcia divina que ens durà a prendre compromisos solidaris envers els germans. “Vés on et digui el cor” proposa la gran novel·lista italiana Susanna Tamaro, i val la pena que les raons del cor dictin la mesura de la nostra generositat.

No ho oblidem: “El cor té unes raons que la raó no entén” (Blaise Pascal).


OPINIÓ

Aish Sunna.- De les representacions teatrals catalanes més populars en destaquen els pastorets, inspirats en les antigues celebracions que els fidels cristians interpretaven sobre l’anunciació als pastors pel naixement del nen Jesús. Però els pastorets no són, només, la pura representació d’un fet més o menys històric, als pastorets s’hi inclouen històries alliçonadores sobre el bé i el mal, sobre les temptacions i la honestedat, sobre els àngels i els dimonis.

En la majoria de poblacions són representats per actors locals que garanteixen el seu èxit ja que familiars i amics surten satisfets de la representació d’aquesta peça, cent ve-gades vista, comentant les actuacions de “tal” o “tal altre” actor. Hi dediquen molts esforços i utilitzen el seu temps lliure per unes poques funcions però la relació social que s’estableix entre els actors és molt més important que la ma-teixa història que s’hi explica.

Enguany, a Guissona, ja no en tornem a tenir. Després de dos anys de representació dels Pastorets de Folch i Torres per part dels Margeners els hem tornat a perdre. No eren els pastorets propis de la nostra població (que algun dia ens agradaria veure recuperats) però contribuïen a la conserva-ció d’una activitat tradicional. Llàstima que se n’hagin can-sat tan aviat.

L’altra activitat teatral d’aquestes festes que tanquen l’any són els Pessebres Vivents, molt estesos darrerament per tot Catalunya i que tenen un públic fidel que acostumen a visitar, any rere any, les diferents poblacions que els re-presenten.

A la nostra comarca en tenim un de prou assenyalat. El Pessebre Vivent de Sant Guim de la Plana. Aquest Pessebre Vivent va néixer fa 27 anys de la mà d’un grup de joves que formaren l’associació “La Marinada”. Durant aquests anys s’ha pogut representar gràcies a l’esforç de moltes persones voluntàries, amb el suport de l’Ajuntament i el treball de La Marinada.

Encara que aquest any continua la seva representació, segons he pogut llegir a la seva pàgina web (www.pessebre.org), el Pessebre perilla. Es veu que l’Ajuntament ha obert un expedient sancionador per ocupació de via pública per persones vestides de pessebristes. Si no visquéssim a La Se-garra pensaria que es tracta d’una pel·lícula dels Germans Marx, però aquesta no fa riure, fa plorar.

El simple comentari d’aquest fet ens hauria de fer re-flexionar. La pregunta és senzilla: Quin motiu pot tenir un Ajuntament per impedir la realització d’un espectacle cultu-ral, reconegut i modèlic? No s’entén. Es pot entendre que,

De pessebres i pastorets

dins d’un poble petit, hi puguin haver desavinences, antics rancors, interessos particulars, etc. El que no es pot entendre és que unes persones del municipi puguin utilitzar el poder que els ha donat el poble (en unes eleccions) per anar en contra dels interessos d’una associació del mateix poble que realitza una activitat cultural sense provocar cap desperfecte ni perjudici.

S’ha de viure, per veure.

Crec que hauríem d’agrair l’esforç de totes les persones i associacions que fan possible els PESSEBRES I PASTO-RETS. No dubteu que el vostre camí és l’encertat i que el bé triomfarà per sobre del mal.

“Quin motiu pot tenir un Ajuntament per impedir la realització d’un espectacle cul-tural, reconegut i modèlic? No s’entén.”

Imatge del Pessebre Vivent de St. Guim de la Plana 2010


GUISSONA

Ajuntament de Guissona.- El dimarts 21 de desembre va cloure a Guissona el taller de memòria: MEMÒRIA ACTIVA’T. Aquest taller, que es va iniciar el passat 17 de novembre, amb una xerrada informativa, s’ha portat a terme els dimarts al matí, al Casal de la Gent Gran de Guissona, amb l’objectiu de tractar l’estimulació de la memòria mit-jançant els aliments i les seves propietats.

Cloenda del taller “memòria activa’t” a Guissona

Aquests tallers s’organitzen des del Consell Consultiu de la Gent Gran amb el suport de l’ajuntament del Guissona i la Secretaria d’Acció Social i Ciutadania del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. L’acte de cloenda el va presidir el president del Consell Comarcal de la Segarra, l’Il·lm. Sr. Xavier Casoliva i Pla.

El proper Doll Informatiu sortirà el dimecres 5 de gener. Per tant, podeu fer les vostres apor-tacions en forma d’articles abans del dilluns a les 2 del migdia.

Moltes gràcies i feliç 2011!

Documents

El Doll Informatiu 3