El fenomen dels ‘youth hostel’ Xavi Tedó esclata a l’eix ... · núm. 506 15 de novembre de 2013 ISSN - 1695-4793 7 Les AMPA demanen l’institut de Vallcarca i més línies

núm

. 50

6

15 de novembre de 2013

ISSN - 1695-4793

7Les AMPA demanen l’institut de Vallcarca i més línies a Gràcia

12Sabor de Gràcia es dissol i Sicus es passa a la rumba cristiana

14Javi Sánchez: “Si seguim així, l’Europa jugarà el play-off”

Arxiu/Èric Lluent

Xavi TedóEl fenomen dels ‘youth hostel’ esclata a l’eix Còrsega-Jardinets

Un nou establiment es negocia a Còrsega 337 i als Jardinets s’ampliarà l’oferta en 110 llits

La regidora afronta la segona part del mandat defensant el nou Park Güell: “no s’omple però qui paga té qualitat”

“Vallcarca és el tema més difícil per a mi: ens aniria bé expropiar alguna peça més

per encabir-ho tot”

“Podríem revisar el pla de mobilitat i les pilones sense fer necessàriament la consulta

que vam apuntar”

Sílvia Manzanera

Fandos, l’hora de la veritat

pàg. 06

EntrEvista a la pàgina 05 i editorial

Àngel Garreta

2

15 de novembre de 2013l’independent

editorial cartes al director

el dependent

Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

A la direcció del KGB Segons vostès, el KGB sembla un jardí de roses. Què més voldríem els veïns que fos així. Diuen que mai no havien estat objecte d’as-setjament veïnal. No us recordeu dels tres mesos tancats per les drogues? De les manifestacions tancant tots els carrers del voltant al trànsit? De les queixes a l’ajun-tatament? (I tot això demanant els corresponents permisos). Que tot sigui dit, no val la pena perquè seria millor fer-ho d’una altra ma-nera. Potser podríem buscar una torreta per Sarrià o Bonanova i dei-xar-nos a nosaltres tranquils, que ja n’estem tips. La persona que ha escrit a l’Independent, per les nits deu estar a la lluna perqùe diu que el personal de seguretat atura una baralla al carrer i ajuda a la policia a recollir un borratxo. Això estava preparat? Quina casualitat, devia ser el primer dia que estava allà, perquè de beguts (no m’agrada la paraula borratxo) n’hi ha alguns di-es més. És clar que surten del local, i després ens toca als veïns aguan-tar les baralles, els crits, la merda

Tots els regidors de districte tenen un quadre d’actuació de mandat que els dóna un marge de dos anys per dominar el càr-rec i imprimir el seu segell. Però els següents dos anys són sem-pre els de l’hora de la veritat, els que serveixen per concretar aquelles iniciatives de dimensió que ja no depenen d’herències, bones i dolentes, del seu antecessor. Quan no canvia el color polític, el marge del regidor és més còmode. Però aquest no ha estat el cas de Gràcia per primera vegada des de la recuperació de la democràcia: l’únic govern de CiU enmig dels successius mandats socialistes, als anys 80, no va ser fruit d’una elecció i no

va durar ni dos anys, i el govern d’ERC entre 2003 i 2007, estava subjecte al pacte tripartit.A la regidora de Gràcia, Maite Fandos, li ha tocat governar en minoria i amb l’ombra de la pugna política afegida que arriba de Barcelona, i per això, i pel punt de vehemència que la caracteritza, i per la crisi que impedeix gastar amb alegria...), la regidora no ho té fàcil a l’hora de tirar endavant els projectes. En aquesta tercera entrevista del mandat que publiquem a l’Independent, Fandos ja pot fer

primers balanços a algunes iniciatives activades com el nou accés regulat al Park Güell o el desencallament del projecte de l’escola l’Univers, però encara hi ha moltes decisions a prendre que seran determinants a l’hora de posar nota al seu mandat: la revisió del pla Vallcarca, on fins i tot hi acaba de destinar un comissionat específic; la reforma del pla d’usos, on serà difícil fer content a tothom; o els retocs al pla de mobilitat, on ara no sembla asse-gurada la celebració de la consulta que la regidora va prometre a l’inici de curs. A l’últim ple extraordinari, que va rebutjar els pressupostos que s’aprovaran a Barcelona a través d’una moció de confiança que l’alcalde superarà sense problemes, no es van donar bones senyals de fum sobre la resolució d’aquests temes pendents, que necessàriament mereixen tenir el suport i el consens polític i veïnal més ampli. I Fandos i la resta de dirigents polítics han de saber que a vegades, en el pim-pam-pum polític només acaba ar-ribant soroll. I que al final són els veïns els qui posen nota. A tots.

Les remogudes aigües de la Festa Major, entre els candidats que ja han anunciat que es presentaran a l’elecció per rellevar Ricard Estruch i els que amaguen de fer-ho, no són excusa perquè la màquina s’aturi. I per això, el presi-dent, fins l’últim dia, segueix fent feina: divendres passat una delegació de la Fundació va anar al Districte a parlar del rebut de la llum del nou local del carrer Alzina... “Això ho pague jo!”, dirien a Alcoi.

L’hora de la veritat

Fandos ja pot fer balanç de Park Güell i educació,

però no de Vallcarca, pla d’usos o mobilitat

La regidora i la resta de dirigents han de saber

que la manca de consens només provoca soroll

opinió

ull de dona

Les nostres estimades biblio-teques públiques són el servei públic més ben valorat per la ciutadania. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, el nombre de visitants va ser de gairebé sis milions i mig de persones i es van realitzar més de quatre milions i mig de préstecs. El 51’9% de la pobla-ció barcelonina té carnet de la biblioteca i l’utilitzen persones de totes les edats. Malgrat tot, també estan patint amb les retallades. Imagino les persones responsables fent mans i mànegues perquè no ho notin massa les persones usuàries. Segons informacions de la FAVB, en tres anys s’han perdut el 25% dels recursos. Sembla que ja no es considera un servei municipal bàsic des del 2012. Les biblioteques són font de cultura i oci i tenen un paper clau en la cohesió social dels barris i la integració de la immigració. L’obertura de no-ves biblioteques no satura les demandes sinó que en crea de nova i el nombre de préstecs, visites i usos d’Internet s’ha disparat. No es pot admetre que minvi la seva dotació per part de la Diputació i l’Ajunta-ment. S’han de mantenir els clubs de lectura, els cursos de formació, les conferències, les activitats familiars i la dotació de llibres nous.

Biblioteques

Conxa Garcia

que deixen, les portes pintades, els retrovisors dels cotxes trencats, les reixes amb cops, robatoris, pixats, droga. Dormir una nit d’aquestes és difícil. I no sóc gens exagerat. Diu aquest element (com que no s’identifica dient el seu nom, doncs element), que la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra mantin-drien una vigilància especial a l’entorn del local i reforçarien la seva presència a l’hora de sortir a furmar. Ja està de bé de prendre el pèl, covards ho podem ser però rucs no. Aquest element s’ha pas-sat. I això de les queixes s’ha acabat perquè no dóna resultat. Si vostè es creu que dos, tres, quatre cotxes i dotacions de la policia o mossos al carrer (quan hi són), davant de la seva porta vigilen els voltants dels carrers, no només el seu lo-cal, jo segurament aquesta carta no l’hauria escrita. Per favor, quan tornin a fer un escrit, poseu el nom, que és el que se sol fer. Espero que tinguin a bé recollir la meva queixa i que podem trobar una solució es-perada de tants anys.

Josep Beltri


3

el bloc

És una de les meves llibreries preferides, una d’aquelles que surts sempre emprenyat perquè trobes alguna cosa més que a les altres i no te la pots comprar. És una de les meves llibreries preferides perquè té un aparador fan-tàstic, un d’aquells aparadors que t’hi pots estar una bona estona fent salivera. I si en aquella estona, per un cas, et trobes i et fas trobadís amb el senyor Lluís Permanyer i la seva senyora, que vénen del Teatre Lliure... I si en aquella estona et compres un dia de Sant Jordi el seu llibre sobre la Barcelona lletja que no trobes a ni una sola de les paradetes de la Rambla d’una ciutat massa xovinista per acceptar crítiques... I si en aquella es-tona entres i penses “avui faig plat únic” i m’emporto aquest llibre de cites que fa tant de temps que em remiro... No, amics, la Roquer no tanca. Segueix oberta. Va, calla, burro, que ja està tancada... No, la Roquer està oberta uns metres més amunt, havent fet totes les devolucions possibles i deixar els Jardinets per encabir-se a la primera i històrica Roquer, la que hi ha al carrer Gran 40. La petitíssi-ma primera Roquer, atrinxera-da, més que mai.

Albert Balanzà

La Roquer no tanca

què en penseu...

He vist alguna pel·lícula ara recentment i la veritat és que m’ha fet riure molt. Si va viure a Gràcia des de petit em sembla bé que es reconegui la seva tasca ja sigui amb una placa o un carrer.

El vaig conèixer a ell i a la seva família. Tenia un caràcter molt fort, però era una persona molt vinculada a Gràcia i penso que l’homenatge se li havia d’haver fet abans. El reconeixement està trigant massa.

Em sembla bé la proposta perquè m’agradava molt com a actor, et pixaves de riure amb les seves pel·lícules. Ara encara les veig quan les fan per televisió. Com a gracienc adoptiu considero que estaria bé que li fessin un reconeixement.

Va ser una de les cares visibles del règim franquista, com Manolo Escobar, i per tant no se li ha de fer cap reconeixement. Els homenat·ges han de ser per aquella gent que es va posicionar en contra de la dictadura i no pels que hi van col·laborar o van callar.

equip

Dani Lozanoinformàtic

ManeL BarreiraPaleta

núria PericayJubilada

MuhaMMaD nawazPaleta

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Man-zanera. redactor en cap: Xavi Tedó. redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric

Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Sebastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael Vallbona.

Fotografia: Laia Coll, Jasna Hodzik i David Zorraquino. Maqueta-ció: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). imprimeix: Indugraf Offset, S.A.Dipòsit legal: B-32.478-00

Distribució controlada per PGD

...del pos-sible ho-menatge a Paco Martínez Soria?

Xavi Tedó

opinió

opinió Isabel Ribas, presidenta del Districte de Gràcia

Les inversions que Gràcia hauria d’haver tingut el 2014El Plenari del Consell Municipal de Gràcia va rebutjar la propos-ta de Pressupostos del govern de CIU pel 2014 amb l’oposició del PSC, PP i ICV-EUiA i l’abs-tenció d’UpB. Malauradament, el govern de Trias tirarà pel dret i aprovarà uns pressupos-tos que no compten amb els suports necessaris i, per tant, la legitimitat democràtica ne-cessària. I ho farà utilitzant una filigrana jurídica -la moció de confiança-, un recurs extrem. Com que no guanyarà la mo-ció, i com que previsiblement l’oposició no podrà presentar un candidat alternatiu que tingui garantida la majoria ab-soluta, de manera automàtica, l’alcalde i els comptes queda-ran ratificats a finals d’any. Estem davant uns pressupostos poc ambiciosos i que, disposant dels recursos, no donen respos-ta als actuals reptes de la ciutat i de la ciutadania. Les partides d’inversions demostren que hi ha barris de primera i de se-gona -Gràcia és el penúltim districte quant a inversions-, i queda clar que l’única agenda de reactivació i creixement que té el govern és la rehabilitació de carrers plens de botigues de luxe com el Passeig de Gràcia, la construcció d’una Marina de luxe al Port Vell o la priva-tització dels 15 aparcaments més rendibles de la ciutat. Les

Xavi Tedó

partides socials augmenten, pe-rò no ho fan proporcionalment a les necessitats socials de la ciuta-dania que, dia rere dia, pateix els efectes devastadors de la crisi. En-lloc d’això, es preveu un superàvit acumulat de 180 milions d’euros entre 2013 i 2014.Creiem que és imprescindible incrementar les inversions en aquells barris més desfavorits i

augmentar la despesa per acon-seguir mantenir els serveis de l’Es-tat del Benestar com habitatge, sanitat, serveis socials, educació i polítiques actives d’ocupació. La lluita contra les desigualtats, que creixen dia a dia, hauria de ser la prioritat. Però no ho és.En el cas de Gràcia, s’haurien d’haver incorporat inversions importants per als nostres barris

com la reforma de Pi Margall, la del Mercat de l’Abaceria, la po-sada en marxa de l’Escola Bres-sol d’Escorial, la construcció d’un Casal de Joves a la Sedeta o l’impuls decidit del Pla Ge-neral Metropolità de Vallcarca, sense oblidar la reforma de la Travessera de Dalt o l’àrea ver-da d’aparcament de La Salut.

També reclamem l’obertura del CAP Vila de Gràcia i desen-callar la construcció de l’IES Vallcarca. Inversions necessàri-es que, si bé són competència de la Generalitat, demostren que CiU no té com a prioritat la defensa dels serveis públics més bàsics.La primera responsabilitat d’un govern és aconseguir les ma-jories necessàries per aprovar anualment els pressupostos. El govern de Trias només n’ha aprovat un, el de 2012, amb el suport del PP. Ara aprovarà els de 2014 per la porta falsa. Un exemple més de que aquest govern no és capaç de liderar la ciutat ni de transformar la ciutat pensant en les persones.

S’haurien d’haver incorporat inversions per l’Abaceria o el Casal de

Joves a la Sedeta

El govern de Trias només ha aprovat els comptes de 2012 amb el suport

dels populars

4


opinió Miquel Zaurín, membre del col·lectiu d’afectats pel KGB

Sobre la veritat i la raó: més consideracions entorn el KGB

El passat dijous 31 d’octubre, L’Independent li publicava a la direcció de la sala KGB un article titulat “Consideracions sobre el KGB”, que no volem deixar pas-sar per diversos motius, que van des dels nostres interessos per-sonals, com a veïns que prete-nem poder viure a casa nostra, fins a d’altres més lligats a la ciu-tadania entesa en sentit ampli, com ara el respecte a la veritat i a la raó. De la lectura del text de la direcció del KGB es desprèn no només que aquesta empre-sa respectaria escrupolosament les normes de convivència, sinó que aniria fins i tot més enllà, actuant amb una bona voluntat que depassaria les seves obliga-cions. Per contra, el veïnat que l’envolta estaria obcecat per “fets puntuals i esporàdics que formen part del passat” (sic), i la seva actuació seria doncs injus-tificada i irraonable. Fa la impressió que la direcció del KGB esperi anivellar la ba-lança als mitjans de comuni-cació en termes quantitatius: a nosaltres també ens publi-quen. Perquè està clar que qui es prengui la molèstia de llegir atentament el seu article, aca-barà amb la impressió que li in-sulten la intel·ligència. I és que està establert que en qualsevol novel·la negra, per tronada que sigui, el criminal té un mòbil, una finalitat, el qual per cert, el delata davant de qualsevol de-tectiu, per poc que s’hi fixi en els fets. En canvi, en les consideracions de la direcció del KGB, el veïnat sembla una banda de descere-brats que, tot i no tenir cap mo-

Arxiu/Xavi Tedó

tiu real, estan disposats a perdre hores, energies, i esforços, per tal de perjudicar perquè sí els nobles fins empresarials de l’after hours en qüestió. Algú s’ho pot creure? En canvi, ningú no seria capaç d’imaginar algun interès empre-sarial del KGB que expliqui aques-ta manipulació dels fets?Per si fos poc, i malgrat la seva bre-vetat, el text vulnera la veritat en nombroses ocasions, a saber: que han superat les inspeccions, que aquestes li suposen algun cost, que compleixen amb els requisits formals per al desenvolupament de la seva activitat, que la seva in-tenció és minimitzar les molèsties al veïnat per la sortida de clients, que els incidents van tenir lloc al passat (com si no hi haguessin atestats policials recentíssims...), que els veïns tergiversen i des-

contextualitzen... per no parlar d’altres qüestions que silen-cien i obvien, com ara que els problemes van començar una mica abans que la llei antitabac (un quart de segle, aproximada-ment), o que ells fomenten el vandalisme proveïnt els clients de gots de plàstic perquè no marxin gaire lluny, o l’actuació dels seus serveis d’inseguretat...No només l’argument central de la direcció del KGB (que són víc-times d’una absurda persecució per part d’un veïnat que no té res millor a fer) és d’una fragili-tat ridícula, no només falten a la veritat de forma sistemàtica, sinó que la seva invitació final a comprovar els fets resulta si més no xocant. Com és possible que parlin amb aquesta lleuge-resa?Els veïns ho tenim molt clar: la impunitat de què han gaudit durant tres dècades els ha fet perdre de vista la necessitat de ser mínimament raonables. I d’aquesta impunitat, hi ha res-ponsables institucionals.

La impunitat que ha tingut la sala durant dècades li ha fet perdre de vista la

necessitat de ser raonables

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

opinió

Dóna la cara per l’independentL’Independent publica cada setmana les fotografies de totes les persones que han recolzat econòmicament aquest setmanari en el marc de la campanya “Dóna la cara per

l’Independent” i que diumenge 5 d’octubre, durant el Dia del Comerç al Carrer, van passar per l’stand de la publicació a la plaça de la Vila. Moltes gràcies a totes!

Cristina Masriera Guillem Espriu i Alex Masllorenç Pep

la setmana

El meu amic Margi insisteix: “Has d’aprofitar la columna de L’Inde-pendent per denunciar que l’Eurovinyeta a l’eix transversal és un invent per beneficiar Abertis”.El meu amic Santi m’apreta: “Aquesta setmana et toca escriure? Doncs hauries de parlar del tancament del Parc Güell. És lamen-table”.El meu amic Margi rectifica: “saps què? I si acabes parlant dels in-cendis d’aquesta setmana al Baix Empordà? És que això demostra que no es pot dir blat si no és al sac i ben lligat! Que n’aprengui el conseller, que es feia el xulo amb les seves poques hectàrees cremades tot just fa un parell de setmanes!”La meva amiga Carlota va a la seva: “Tristram, per què no expli-ques els avantatges dels nous busos verticals i horitzontals? A mi em van la mar de bé”.La meva amiga Laura, amiga de la Carlota també va la seva: “Tris-

tram, per què no expliques els problemes que provoca entre els usuaris el nou sistema de busos horitzontals i verticals? A mi em treuen línies i estic ben putejada”.El meu amic Margi hi torna: “No. Millor que parlis de l’Eurovinye-ta. El peatge per a camions és un invent de la Generalitat que obligarà a molts camioners a deixar l’eix transversal i tornar a l’AP-7, i això ajuda la concessio-nària Abertis”.El meu amic Santi ho té molt clar: “Cal denunciar que facin

pagar per anar a un espai públic com el park Güell. Aprofita-ho i deixa’ls verds”.El meu amic Alfonso no se’n sap avenir: “Com? La teva columna a l’Independent? Encara et deixen escriure? Encara no t’han fotut fora? Però com pot ser això. On és el col·legi de periodistes?”El meu amic Margi és un cagadubtes: “Tristram, deixa estar l’Eu-rovinyeta, penso que els incendis de l’Empordà ens han de servir per fer-nos reflexionar a tots plegats: per què sempre crema l’Empordà?”.El meu amic Pompeu també em sol donar consells: “Algun dia hauries de parlar de com es deteriora el llenguatge en xarxes socials. Q gent s’adoni que xo ho acabarem pagant tots. #hiha-quemillorar”.I el meu amic Woody m’aconsella: “Deixa-ho estar Tristram, és molt complicat poder explicar en una columna totes les propos-tes que t’arriben cada cop que et toca escriure a L’Independent.”

*Receptor des de 1973

Quan escrius columnes et sobren assessors

“Tristam, per què no expliques els problemes que provoca el nou sistema de busos?”

Tristam*

“Cal denunciar que facin pagar per anar a un espai públic com és el Park Güell”


5

política

La història de les pensions i la llui-ta pels guanys socials van centrar dimecres l’acte dels republicans a la Violeta on, entre els cabells blancs i el berenar, es va mostrar el posicionament d’ERC contra les modificacions del PP que faran perdre poder adquisitiu als pen-sionistes. “La independència és la nostra oportunitat per assegurar

Àlex Miquel

Acte d’Esquerra sobre les pensions a la Violeta aquest dimecres

Tothom a per les pensionsles pensions”, va assegurar Amo-rós. L’acte d’ERC, de fet, només va ser l’arrencada d’altres convo-catòries com la de divendres d’ICV a l’Ateneu Roig en el marc de la campanya Ni pensions ni menti-des o com el punt de documenta-ció que ha engegat la Barraqueta amb el lema Ni retallades socials ni retallades de les pensions.

ERC, ICV i la Barraqueta es mobilitzen en el front de la gent gran

La reforma de les pensions del PP protagonitza aquesta setmana els actes públics d’Es-querra, ICV i la Barraqueta a Gràcia: els primers amb una xerrada a la Violeta amb Oriol Amorós i els segons mobilit-zant-se el cap de setmana.

reportatge per Albert Balanzà

“El nou Park Güell no s’està omplint però ara almenys qui paga té qualitat” “Vallcarca és el tema més difícil: ens aniria bé expropiar alguna peça més per encabir-ho tot”

Albert Balanzà

Dimarts passat el ple ex-traordinari va rebutjar els pressupostos que aprovarà Barcelona en un debat més d’enfrontament polític que tècnic. Què arriba al ciutadà?El que va passar no té res a veu-re amb Gràcia. Ho vam intentar, però l’oposició s’ha pres Gràcia com una sucursal i ha fet un vot de ciutat. Aquesta no és la manera de fer política. I ja ho vaig dir al ple: necessitem un pressupost.

Però què li arriba al ciutadà?El ciutadà, si al gener tenim un pressupost, estarà content.

Què se n’ha fet d’aquella con-sulta sobre el pla de mobili-tat, la seva primera promesa?No hi ha una gran demanda, que ho semblava a inici de mandat.

No hi ha debat sobre pilones?Sí que n’hi ha. Nosaltres, en tot cas, vam dir que si calia, ho faríem. Ho estem revisant.

Podria ser, doncs, que hi ha-gués una decisió sense fer la consulta. Exacte, sí.

Pla d’usos. Què passarà?No volem que ens passin coses que ens estan passant ara: ha tan-cat un gimnàs a Lesseps i no ha pogut reobrir en un altre lloc. O no podem portar un tema de te-

atre a Gràcia. O la Caldera. El pla d’usos no són només els bars.

Per les restriccions del pla.Sí, però altres activitats no es van preveure. Tothom es queixa de les botigues de degustació, perquè el client s’ho menja al carrer. Al final tenim bars a l’aire lliure, que és pitjor. O els apartaments turístics a Camp d’en Grassot.

Vallcarca. Des del 8 de setem-bre hi ha un front veïnal i po-

La regidora del districte, Maite Fandos, abans de l’entrevista

Silvia Manzanera

Hem canviat el format de la Nit de l’Esport, volem reimpulsar la Milla del Camp d’en Grassot, hem fet l’activitat d’Esport al carrer... i això fa conèixer clubs que no són tan grans com l’Eu-ropa o el Catalunya.

Educació. Com està la defi-nició del procés de gestió de l’escola bressol d’Escorial?Aquí hem heretat autèntics mar-rons i qui ho negui, fa política. Hem passat dos anys solucionant això. A l’Univers no havien fet ni el pla especial. És un escàndol. I a Escorial Espriu va signar un conveni amb La Caixa a un preu altíssim, i això s’ha de renegociar.

També negociareu amb La Caixa pel solar de l’ermita de la Salut?Tenim pendent de fer-ho.

Quin balanç fas del nou accés regulat al Park Güell?Està funcionant relativament bé, no s’està omplint a totes les hores, però pots veure el drac, s’han do-nat ja molts carnets... Ara el que paga almenys té una qualitat.

El mandat s’acabarà endre-çant peces de serveis socials.Acabarem el mandat obrint el centre de serveis socials de Sant Lluís, amb l’EAIA i algun altre servei de ciutat afegit.

Com segueix el Districte el el relleu a Festa Major?És important que surti una perso-na amb qui ens puguem asseure i els noms que han sortit van en aquest sentit. És un procés intern.

T’agrada el dia del pregó?M’adaptaré al dia que em diguin.

Falta molt però ja t’has pen-sat si repetiràs de regidora?Tot això depèn de l’alcalde.

Maite Fandos (Gràcia, 1963), malgrat la llarga llista de res-ponsabilitats que configuren la seva agenda, se sap els temes locals i no necessita palanga-neros, cosa que a Gràcia no sempre ha passat. L’estil de la regidora no agrada tothom, és clar, perquè a vegades té un punt de vehemència que s’en-fila quan critica el PSC. Però respon a tot, i fins i tot demana que se li pregunti alguna cosa que ella creu que s’ha d’ex-plicar, com la seva política de serveis socials. Al despatx, que ha anat adequant al seu gust, des de fa poques setmanes, hi ha una foto emmarcada amb l’estelada de llum que l’ANC va encendre per Festa Major.

lític que demana calendari i proposta definitiva.Vallcarca és el tema més difícil per a mi. Heretem un conflicte amb un pla que no es va fer i que ara has de fer quan no hi ha tants diners. L’estem fent al ritme que podem. Però, a més, no hi ha una unió en-tre els veïns, i el pla Buits ha estat rebutjat i se n’ha anat a Sant Mar-tí. Necessito un acord entre veïns.

Hi caben els tres blocs d’ha-bitatge i el poliesportiu?

S’està mirant. Hi ha una demanda sobre el poliesportiu, però amb el pla que hi havia no hi cap. I altra gent vol més zona verda. És possi-ble que ubicant les peces d’una al-tra manera segueixi havent-hi ha-bitatge, poliesportiu i zona verda.

“Tot el que està previst i a veure si es poden avançar altres coses”. Això vas dir al ple sobre Vallcarca.Alguna peça per expropiar que ens aniria bé.

Què pot fer més el Districte pels clubs esportius?

Entrevista a la regidora del districte

el perfil

6


societat

Un nou establiment es negocia a Còrsega 337 i Casa Gràcia, als Jardinets, ampliarà 110 llits al març

Un any i mig després de la publicació d’una radiografia municipal que alertava de la minsa oferta hotelera de Gràcia en comparació amb la resta de la ciutat, la situació està can-viant com un mitjó: només en l’eix Còrsega-Jardinets, després que l’1 de maig obrís el macro-hostel Generator, ara pot con-cretar-se un nou macroprojecte de youth hostel de sis plantes a Còrsega amb Santa Tecla, i Ca-sa Gràcia, el hostel dels Jardi-nets, té un projecte per ampliar 110 llits als 240 que ja té.

Albert Balanzà

Ben aviat, en els propers mesos, l’oferta de llits en format youth hostel es pot disparar de manera exponencial a Gràcia si es concreta l’operació de compra que ara ma-teix hi ha en marxa per adequar en aquest sentit un bloc de pisos de sis plantes al número 337 del carrer Còrsega que ara està en ple-na reforma. La negociació, segons ha pogut saber l’Independent, està molt avançada i ara els treballs se centren en una rehabilitació es-tructural de l’edifici amb llicència per a obres majors, segons han apuntat fonts municipals.Com a resposta també a la forta entrada dels 400 llits que va es-trenar la cadena Generator a Còr-

Xavi Tedó

L’edifici del número 337 del carrer Còrse-ga acollira un altre hostel

L’eix Còrsega-Jardinets explota el fenomen dels ‘youth hostel’ disparant l’oferta de llits

Definitivament ha canviat aquella dinàmica d’allotjament a Gràcia que feia grimpar els motxilers fins a Vallcarca per-què s’allotgessin a l’alberg Mare de Déu de Montserrat al passeig de la Mare de Déu del Coll (sic). Però no es pot dir que allò hagi passat a la història. L’alberg de Gràcia, que pertany a la xarxa

de la Generalitat, encara resis-teix amb preus molt competi-tius de 18 euros per persona en habitació compartida i treu pit perquè continua sent un dels llocs per dormir de Gràcia que més a prop està del Park Güell. De fet, els seus espais interiors tenen detalls del modernisme que li donen més valor afegit.

L’alberg de Vallcarca resisteix amb preus molt competitius

sega amb Venus el passat febrer, als Jardinets, els impulsors de Casa Gràcia, després de solucio-nar alguns serrells amb les llicèn-cies, ja tenen un projecte d’ampli-ació dels serveis al número 116 bis del passeig de Gràcia, que servirà per passar de 240 a 350 llits. En la línia de l’oferta que es pot concre-tar ara a Còrsega 337, segons ex-plica el seu portaveu, Aaron O’ha-ra, el nou projecte de Casa Gràcia també compta amb les sis plantes del costat del número 116, dues de les quals comunitàries.

Silvia Manzanera

Un jove subsaharià va rebre el passat 31 d’octubre una forta pa-llissa a l’alçada de plaça Rovira cap a les vuit del vespre, segons diversos testimonis consultats per l’Independent, de mans d’un petit grup també de subsahari-ans que recullen la ferralla que troben pels carrers de la Vila. Alguns treballadors de la boti-

ga Frescuore, situada al carrer Torrent de les Flors, van veure com els agressors clavaven forts cops al jove amb barres de ferro i altres objectes, i després sorti-en corrent carrer avall. Aquests mateixos testimonis expliquen que després d’una trucada dels veïns va aparèixer un vehicle dels Mossos d’Esquadra i que els agents van atendre i interrogar a l’agredit. Tot i que ni Guàrdia

Urbana ni Mossos tenen regis-tre de l’incident ni cap denúncia, tal i com han assegurat a aquest setmanari, un altre testimoni –aquest del bar Vall de plaça Rovi-ra- confirma la presència policial en el lloc dels fets. Malgrat que per ara es desconeixen les causes que van provocar la baralla, els veïns dedueixen que podria ser una disputa interna entre mem-bres d’aquest col·lectiu.

Els fets, segons els testimonis, van tenir lloc el vespre del 31 d’octubre

Una baralla entre recollidors de ferro causa un ferit a la plaça Rovira

Xavi Tedó

Un grup de joves ha convocat una assemblea popular aquest divendres a dos quarts de vuit a la plaça Anna Frank per de-cidir amb la resta de veïns la possibilitat de portar la Festa Major a la Travessia de Sant Antoni. “La trobada, a la pràc-tica, servirà per votar sí o no a guarnir el carrer”, explica Nàdia Bestregui, del grup pro-motor. La Festa Major va dei-xar de celebrar-se al carrer del CAT fa gairebé tres dècades. L’any 2008 es va intentar, però al final els qui abanderaven la iniciativa van desistir. Aquest cop, però, sembla que l’any vi-nent la travessia s’engalanarà: “A la majoria dels veïns els hi sembla bé, n’hi ha que et diuen que no hi participaran o que marxaran de vacances, però no hem trobat rebuig”, assegura la Nàdia. La idea es va comen-çar a gestar en un sopar impro-visat al carrer aquesta Festa Major, en el qual també hi van participar alguns comerciants del carrer, com el responsable de la taverna valenciana, La Terreta, Miquel Gómez, que és un dels precursos de la fes-ta també. La jove gracienca no amaga que “ens agradaria que la gent gran també hi partici-pés” i afirma que “volem parlar amb l’Escola Bressol Jaén per-què s’hi sumi”.

La Travessia de Sant Antoni vol Festa Major

L. Sampere

L’Europa, l’Univers i el grup de teatre On-Out del Centre, premis Spavila Gràcia. Dimecres, en una conxorxa humorística mai vista a Gràcia, es van lliurar els primers premis Spavila Gràcia. El premi Spavila, a la iniciativa que ha de millorar, va recaure en l’Europa, en pugna amb l’Independent, “perquè no puja a Segona B”. El premi La Gran Castanya, a la iniciativa no reeixida, va ser per a l’Univers, i el moniato dolç, a la bona feina, al grup de teatre On-out.


7

societat

L’Ajuntament destina 125.000 euros per la redacció del projecte de l’escola l’Univers

Les famílies de les escoles del districte demanen un increment de l’oferta pública a primària i a secundària –que troben insu-ficient-, basant-se en l’informe elaborat per la Coordinadora d’AMPA de Gràcia. L’estudi, que vol ser la primera pedra d’un mapa escolar general, con-clou la necessitat de construir l’IES Vallcarca i consolidar com a mínim, l’oferta de dues línies de l’escola L’Univers per tal de pal·liar la sobre ocupació dels centres públics al nucli històric.

Silvia Manzanera

“La gent vol escola pública. I l’ad-ministració ha de garantir-ne una de qualitat”. Xavier Olivella, por-taveu de la Coordinadora d’AMPA de Gràcia, ha explicat a l’Indepen-dent que el districte ha experimen-tat un augment de la demanda de l’escola pública i que l’oferta actu-al es mostra insuficient. Després d’analitzar les dades d’ocupació del centres del Consorci d’Educa-ció d’octubre de 2013 i de les xifres de naixements de l’Ajuntament, la Coordinadora conclou que és im-prescindible garantir dues línies

Xavi Tedó

El solar de l’Univers reconvertit en pipican, aquesta setmana

a l’Univers per “pal·liar la sobre-ocupació dels centres públics de Gràcia sud i l’obertura de grups addicionals (quatre en els últims sis anys)”. Les AMPA també de-manen la construcció de l’IES Va-llcarca, projectat des de fa anys. “No és una despesa impossible, ja tenim el solar”, afegeix Olivella, “l’oferta pública a secundària ne-cessita un institut de referència a Gràcia nord que tingui tres grups d’ESO i dos de batxillerat i que pugui absorvir l’oferta actual del Bosch i Gimpera”. Segons el mapa

Les AMPA demanen el nou institut de Vallcarca i més línies al nucli històric

enc, en mòduls prefabricants des de 2009 a la plaça del Poble Roma-ní. La comissió de govern també ha aprovat una partida de 50.000 euros per a la redacció del projecte de l’escola bressol, que forma part del conjunt d’equipaments.

A. B.

Els veïns del Coll no hauran de baixar enguany ni a Gràcia ni a Barcelona per escoltar el Cant de la Sibil·la, un dels drames litúrgics més famosos de les festes de Na-dal i que tradicionalment s’havia fet la Nit de Nadal sobretot a San-ta Maria del Mar. Enguany l’Asso-ciació de Veïns Coll-Vallcarca ha arribat a un acord amb la parrò-quia de la Mare de Déu del Coll, al carrer Santuari, perquè el 14 de desembre a tres quarts de nou del vespre hi hagi un concert de mú-sica antiga que anirà acompanyat del Cant de la Sibil·la. “També aprofitarem per fer una mica de pedagogia sobre els instruments que utilitzaran els músics”, ha explicat el president de l’entitat, Salvador Barrau, que aquests dies

ultima els detalls per afegir el Coll a la llista de municipis i barris que han recuperat aquesta tradició. El 2008 Santa Maria de Gràcia ja va recuperar el cant i un any des-

prés també ho va fer la Catedral de Barcelona. El Coll, en tot cas, avançarà l’acte uns dies. “Serà un concert de Nadal abans de Na-dal”, afegeix Barrau.

La parròquia del Coll s’afegeix a la tradició amb Santa Maria de Gràcia

Els veïns del Coll recuperaran per Nadal el Cant de la Sibil·la

El cant de la Sibil·la es recuperarà per Nadal al Coll

Cedida

escolar que han elaborat, el dèficit immediat de 25 places a secundà-ria de la zona sud es resoldria amb una línia més al Príncep Girona.

L’Univers: Aparcament adju-dicat i projecte encarregat

L’Ajuntament de Barcelona ha do-tat de 125.000 euros l’encàrrec de la redacció del projecte de l’escola l’Univers, el segon pas després de l’adjudicació de l’obra de l’apar-cament per tal de complir amb la construcció del nou centre graci-

breus

Gràcia registra 113 casos de violència masclista l’any 2013De l’1 d’octubre de 2012 al 30 de setembre de 2013 es van registrar al Districte de Gràcia, dins de l’àm-bit de la violència familiar, un total de 167 casos, dels quals 113 van ser fets de violència de gènere i 54 de violència domèstica. Des de l’ofici-na d’atenció a la víctima de Gràcia s’estava fent seguiment de 149 ca-sos de violència intrafamiliar a da-ta d’1 d’octubre (aproximadament un centenar són de gènere). Dels 149 casos, 92 d’ells tenien ordre de protecció vigent.

Les places de la Vila, protagonistes de la propera ruta del TallerEl Taller d’Història de Gràcia proposa el proper 30 de novem-bre un nou itinerari. Aquesta vegada les places i placetes que s’amagen a la Vila seran les pro-tagonistes d’una ruta que servirà per explicar el canvi al territori d passar de rural a urbà, de barri fora muralla a municipi indepen-dent i la història que va envoltar aquest esdeveniment.

8

15 de novembre de 2013l’independent societat

crònica blava

Descarregat. A la tercera, la vençuda! Així és com Gràcia va descarregar diumenge el primer 3de9 folre de la seva història. Després d’un peu i un intent desmuntats, els blaus convençuts de les seves possi-bilitats i després d’asserenar els ànims amb el dos de vuit folrat, van intentar-ho de nou i aquest cop sí que el van aconseguir. No va ser fàcil. Tot i que el castell va mostrar molt bones maneres durant l’ascens i fins l’aleta, una forta fuetejada va recórrer l’estructura de dalt a baix a la sortida de dosos, exigint un tre-ball extra, però sempre conven-çuts del seu potencial, el van descarregar. Havent completat el segon 4de8 amb l’agulla en primera ronda i el quart pilar de sis de la temporada, els graciencs signaven a Granollers, ara sí plaça talismà, la millor actuació del seu historial.

per Aleix Vila Fuerte

Montserrat Torres

Els blaus volen fer el 3 de 9 a la Diada de Gràcia

Redacció

Els Castellers de la Vila de Gràcia, que aquest diumenge a Grano-llers van certificar el seu moment dolç completant el repte iniciat a Vilafranca ara fa vint dies i des-carregant el 3 de 9 amb folre per primera vegada, han decidit no aturar-se aquí i marcar-se de ma-nera immediata altres construcci-ons que fins ara són inèdites per als de la camisa blava. Tenint en compte el bon resultat que també enguany han donat els pilars a final d’actuació, amb un grapat de construccions de sis que fins fa pocs mesos no eren fà-cils per als graciencs, la colla ha triat la Diada d’aquest diumenge

a la plaça de la Vila per provar un primer intent públic de pilar de 7. Aquesta serà una de les principals atraccions d’una diada local que també estarà plena d’emocions, perquè serà la primera vegada que els blaus tornen a la plaça de la Vila després de la complicada actuació de Festa Major, en què un casteller va patir una lesió me-dular gravíssima.No obstant això, l’actuació d’aquest diumenge, a la qual s’hi sumaran els Castellers del Poble Sec i els Xics de Granollers, també estarà centrada a celebrar en pla-ça pròpia el 3 de 9 amb folre, que els Castellers de la Vila de Gràcia, en qualsevol cas, volen consolidar fins a final de temporada.

Els Castellers s’atreveixen ara a casa amb el pilar de 7

jecte documental donarà totes les claus per entendre aquest cas únic de democràcia participativa real. El projecte acaba d’engegar un crowdfunding que estarà durant 40 dies a la plataforma de Ver-kami (http://vkm.is/figaro) amb l’objectiu d’arribar als 7.000 eu-ros necessaris per afrontar la part de postproducció del film i acabar amb el documental. Des de fa dos anys l’equip format per Alexan-dra Garcia-Vilà, Marta Gonzàlez

i Marta Saleta filma el seguiment de com funciona aquest poble atípic. Aquest grup d’habitants governa des de fa deu anys sense partits polítics i implicant la resta del poble. El documental comen-ça quan guanyen les eleccions per tercer cop i engeguen el procés de pressupostos participatius, que

El repte de governar entre veïnsLa productora del documental de Sant Medir, ara amb el Figaró

Amb el documental de Sant Medir a la recta final, la gra-cienca Marta Saleta i les seves companyes de productora treballen alhora en la postpro-ducció del projecte El Figaró, el poble del Vallès Oriental governat per una assemblea de veïns. El micromecenatge torna a ser la fórmula per obtenir els recursos necessaris per poder acabar-lo. I quan així sigui, es projectarà a Gràcia.

El Twitter treu fum: Ariadna (@elfildeariadna) “Molt ric el de-bat a la presentació del @pro-jectefigaro! Tothom vol saber la fórmula per extrapolar #demo-cràciaparticipativa a grans ciu-tats”. La Forcades també n’ha parlat. I l’alcalde del Figaró, Lluc Peláez, i altres membres de l’assemblea de la CAF (Can-didatura Activa del Figaró) van molt buscats perquè expliquin com s’ho fan. Ara, un nou pro-

reportatge per Silvia Manzanera

les realitzadores segueixen fins a les votacions. El documental observa com, entre assemblees i moments de vida del poble, el Figaró va cercant algunes solucions a la crisi i despertant l’interès d’altres municipis pel seu replantejament de la de-mocràcia. Les votacions dels pressupostos són unes votaci-ons vinculants, que defineixen la política municipal. Al llarg dels deu anys d’implicació ciu-tadana El Figaró ha apostat per aconseguir més serveis públics, com un nou centre cívic i una escola bressol. “El documental és un retrat d’un camí, la pos-sibilitat d’observar com treballa l’assemblea per tal de veure la riquesa i també les dificultats de treballar en equip”, explica la Marta Saleta. Per aquesta realitzadora gracienca, autora també del treball sobre Vallcar-ca Encaixonats, “l’interessant del Figaró és que han canviat la direcció del sistema. Quan va sorgir el 15-M, ells portaven 8 d’anys d’experiència”.

Cedida

Imatge d’una de les assemblees que celebra la CAF al Figaró

“L’interessant del Figaró és que han canviat la direcció del sistema”,

diu la Marta Saleta


9

10


documents

L’auca del dret a decidirEls cursos de còmic i de dibuix que ha fet el gracienc Josep Maria Aurin (1947) en diferents escoles li han servit com a base per les desenes d’auques que ha realitzat aquests darrers anys. La primera la va fer en motiu del 60è aniversari del seu pare, la segona per al propietari del Bar Pirineus, Herminio Marzo, per encàrrec del seus fills, i després n’han vingut moltes més.

Abans de fer aquesta última del dret a decidir, n’ha fet de gracienques i d’altres de caràcter més general.


11

agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80

Poesia: Javier Gallego, Abolición de la pena de muerte.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Dimarts 19 de novembreDocumental: El dret a GAUDÍr. Raons per una reconquesta veïnal del Park Güell + fòrum. Organitza EUiA de Gràcia.Ciudad Real (Ateneu Roig, 25), a les 20 h

Dimecres 20 de novembreTaula rodona: Canvis a la Mediterrània: cap a on caminen els pobles àrabs? I les relacions entre els països de la zona i envers Europa?Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Mi Makhszen y yo, projecció del docu-mental realitzat per Nadir Boumouch, Marroc-2011.Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15), a les 20 h

Jam session.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Robert Forster + Peter Loveday.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 21 de novembreVisions del jazz. Paraula de músic. A càr-rec de Ricard Gili, director de l’orquestra La Locomotora Negra.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 19 h

Aula de Salut: Medicina natural per l’equilibri emocional: flors de Bach.Biblio. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

‘Rap àrab’, projecció del documental rea-litzat per Bachir Bensaddek.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

‘Masclisme quotidià’. Passi del documen-tal I tu com ho veus? + xerrada i debat amb Anna Regué. Organitzat per l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia.La Violeta (Maspons, 6-8), a les 21 h

Concert: Joan Pau Cumellas & Miguel Ta-lavera.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Txetxu Altube amb César Pop.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Robert Forster + Peter Love-day.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 22 de novembreConcert: Coral Baluern, amb motiu de Santa Cecília, dia de la Música, concert iti-nerant per les places de Gràcia.Inici al Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 19 h

Conferència: L’art urbà i altres expressi-ons culturals com a eina de reivindica-ció en la revolució egípcia.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19.30 h

Concert: Joan Viñals.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Los Suplentes.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Veus de la Mediterrània: Carles Dénia, cantaor, guitarrista i compositor.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 22 h

Teatre: Homenatge a Salvador Espriu. A càrrec del grup de teatre El Centre.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

Teatre: Iván i els gossos, de Pau Carrió.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 23 h

recomanem

Doble concert de Robert Forster + Peter Loveday, a l’Heliogàbal. El dandi de la música pop més elegant, com algú l’ha qualificat, Robert Forster (The Go-Betwe-ens), s’ha aliat amb el també músic australià Peter Loveday per oferir dos con-certs únics al bar de Ramón y Cajal. Aquest prolífic cantautor australià és ben conegut a la ciutat comtal. A Gràcia també s’ha deixat veure, amb actuacions me-morables al bar Elèctric. Per la seva part, Robert Forster va actuar l’any passat al cicle Primera Persona, del CCCB.Dijous 21 de novembre a l’Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80, a les 22 h

EXPOSICIONS

Fins el 16 de novembreExposició Blau + Blau, de Carme Porta. La música, la dansa i en aquesta ocasió l’ai-gua i el mar són les fonts d’inspiració de l’artista Carme Porta.Galeria Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Del 16 al 25 de novembreExposició Homenatge a Calders, Espriu i Verdi. Mostra impulsada per l’Associa-ció Artesans de Gràcia ‘Celebrant cente-naris... amb un objecte de desig. Dissab-te s’inaugurarà a la Fontana amb un re-frigeri, actuació poètica i música en viu. I del 27 de novembre al 13 de desembre s’instal·larà a l’Orfeó Gracienc.Espai La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 17 de novembreExposició Miscelània fotogràfica d’Ame-rica Sanchez. Retrospectiva del fotògraf argentí i barcelonès America Sanchez, també dissenyador gràfic. La mostra està composada per una gran varietat d’obres, assajos i treballs diversos del reconegut autor.Galeria Tagomago (Santa Teresa, 6)

Fins al 27 de novembreOmbres blanques. Convivint amb l’albi-nisme. Exposició del fotògraf Liron Shi-moni que mostra els albins negres de Tanzania, població amb el major índex del món (una de cada 2.500 persones en-front d’una de cada 20.000 a Occident). Condemnats a viure amagats i allunyats de les seves famílies, en perpetu temor per les seves vides, sumen als problemes propis de la ceguesa i el càncer de pell, durant els últims anys, la comercialització dels seus membres per pocions de màgia negra, al preu d’uns 3.000 dòlars per peu o mà, per exemple.Galeria H2O (Verdi, 152)

Fins al 29 de novembreExposició Incision/s. Mostra de la pinto-ra Feli Manero, artista innovadora que ha experimentat amb diferents mate-rials i tècniques que van des de l’oli a la cal·ligrafia i la pintura xineses. En aquesta exposició les incisions són les protagonis-tes, amb les que l’artista busca entrecre-uar i superposar colors i plans.Mezanina (Ramón y Cajal, 2)

Fins el 30 de novembreColl Fantasy 2013: Exposició Un perso-natge de còmic que ha esdevingut uni-versal: El jove Lovecraft. La mostra recull originals dels tres volums del còmic dél jove Lovecraft, dels autors Bartolo Torres (dibuixant) i Josep Oliver (guionista), pu-blicat per léditorial Diábolo. Lóbra ha estat publicada en set idiomes a diferents països, a més de tenir una important pre-sència a internet. Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

Fins al 7 de generExposició 50 anys i tan joves. La Galera 1963-2013. Mostra que recorre la histò-ria de l’editorial fundada per Andreu Dò-

ria (1920-1995) amb la voluntat de nor-malitzar l’aprenentatge del català i de formar el jove des de la qualitat literària.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

INFANtILS

Dissabte 16 de novembre10 anys de Bateau Lune. Festa d’aniver-sari amb tallers de garlandes-barquetes a càrrec de Piñata Punyeta per guarnir la plaça, concert amb La Tresca i la Verdes-ca i xocolatada de La Nena + coca de pi-nyons convidats per Turris.Plaça de la Virreina, 7, a partir de les 16.30 h

Teatre infantil: El soldadet de plom, de Festuc Teatre. Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 12 h

Espectacle: Bruna, la Bruixeta.Teatreneu (Terol, 26), al es 18 h

Dilluns 18 de novembreEduquem per a la igualtat. Contes & Co per a nens i nenes + Taller sobre cores-ponsabilitat. Amb motiu del Dia per a l’Eliminació de la Violència vers les Do-nes. Activitat en col·laboració amb el PI-AD-Gràcia.Biblioteca M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 67-69), a les 18 h

Dimecres 20 de novembrePrimeres passes: Moixaines i jocs dan-sats. Proposta que treballa la música, el moviment i tots els sentits per poder viu-re un moment entranyable amb l’infant. A càrrec de Montserrat Iranzo. De 6 me-sos a 3 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 11 h

Sac de rondalles: Los cuentos del àrbol y otros bichitos. La narradora de Costa Rica ens apropa a l’univers dels contes d’autors llatinoamericans. A càrrec de Mercedes Castro. A partir de 4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla. 104), a les 18 h

ACtES

Divendres 15 de novembreConcert: Monsieur Cactus + Oriol Barri.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Acustic & Co.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Dissabte 16 de novembreFesta taller infantil Top Guay amb motiu del 125è aniversari del Mercat de la Lli-bertat.Mercat de la Llibertat (Pl. Llibertat, 27), a les 12 h

Concert: Wednesday Lips.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Jazz: Cierto Riesgo Quartet.Jazzpetit (Encarnacio, 143), a les 22 h

Diumenge 17 de novembreJam session de jazz manouche.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h

12


cultura

Sicus Carbonell justifica aquest canvi de registre perquè “no vull fer ballar la gent sinó ajudar-la”

Sicus Carbonell ha decidit deixar Sabor de Gràcia, el grup de rumba que va formar fa 19 anys després de tres anys amb els Ai, Ai, Ai, en una aturada que durarà un mínim de dos anys i, a la pràctica, el grup es dissol. El cantant i compositor inicia una nova aventura musical lligada a l’Evangeli. Carbonell asse-nyala que “vull començar una nova etapa, portem molts anys autoeditant-nos els discos, tocant per no cobrar fins al cap de sis mesos, patint la crisi”.

Xavi Tedó

Tanmateix, el pregoner de la Festa Major del 2009 deixa clar que si el grup estigués a dalt també ho hau-ria deixat: “Hem donat molt per la rumba i el país i no se’ns ha re-conegut prou la nostra tasca, però amb èxit també hagués plegat”. Té molt clar quin nou paper molt de-senvolupar en el present: “Fins ara cantava perquè la gent ballés i ara ho vull fer per ajudar a la gent”. Ho farà juntament amb altres sis músics catalans de diferents cul-tures, que han creat el grup Voces Amigas, que vol “evangelitzar la gent a través de la lloança i amb la rumba com a base”. Carbonell augura un futur sense Sabor de Gràcia: “No tanco cap porta, però amb Voces Amigas acabem de fir-

Cedida

Una de les últimes actuacions públiques de Sabor de Gràcia al Concert per la Llibertat

Sabor de Gràcia es dissol i el seu líder reformula la rumba amb valors cristians

breus

L’escriptor David Safier parlarà de ‘Mu!’ a la Jaume Fuster El proper 26 de novembre a les set de la tarda l’escriptor alemany David Safier, autor de Maldito karma, conversarà amb Juan Car-los Ortega, a la biblioteca Jaume Fuster. La seva nova novel·la és ¡Muuu!/Mu! (Seix Barral, 2013/Empúries,2013), on explica les peripècies d’un grup d’animals a la recerca de la felicitat.

mar un contracte amb Sony Music i al febrer sortirà el primer disc, si aquest nou projecte té èxit, dubto que Sabor segueixi, no puc compa-ginar les dues coses”. Carnbonell justifica el canvi de registre perquè “estem en un món on ningú pot as-segurar res, ni tan sols els polítics ens poden dir quan sortirem de la crisi o si es farà el referèndum, amb Crist hi ha una vida millor perquè et dóna pau i seguretat i t’adones que l’alcohol i les drogues no són bones”. Allunyar-se de les addicions no ha estat el motiu per començar aquest projecte: “Fa molts anys que no bec ni consu-meixo drogues, però en vaig pren-

El Centre homenatjarà Salvador Espriu el 22 de novembreEl proper dia 22 de novembre di-vendres a les deu de la nit, El Cen-tre homenatjarà Salvador Espriu, en una jornada on el grup de tea-tre -sota la direcció de Maria Te-resa Martinez- recordarà la figura de l’insigne escriptor. El preu de l’entrada és de 5 euros.

S.M.

Després que el passat mes de juny es fes pública la sentència del Tribunal Suprem, que resolgué a favor de la propietat -Nuñez i Na-varro- el litigi mantingut sobre el contracte d’arrendament del local del carrer Alegre de Dalt, la Sala Beckett i l’empresa propietària acaben de signar un nou contrac-te d’arrendament que permetrà

mantenir l’activitat de la Sala Beckett com a espai d’exhibició teatral a Gràcia, fins el 31 de juliol de 2014. Núñez y Navarro manté durant un any les condicions d’ar-rendament que establia l’anterior contracte. L’acord assolit, “grà-cies a la bona predisposició i la negociació entre ambdues parts”, com explica la direcció del teatre amb un comunicat, fa possible que la Fundació Sala Beckett/

Obrador Internacional de Dra-matúrgia pugui treballar aquesta temporada mantenint la sala de Gràcia com a espai d’exhibició dels seus espectacles, i utilitzar la futura seu de Poblenou (encara en procés d’habilitació) com a es-pai provisional per a oficines, cur-sos i altres activitats de formació. El proper espectacle, previst pel 21 de novembre, és Consell fami-liar, de Cristina Clemente.

El teatre exhibirà els seus espectacles a Alegre de Dalt fins al juliol

Nuñez i Navarro manté l’acord amb la Beckett, que no marxa fins l’estiu

Cedida

Un centenar de cares a l’Espai [b]. La galeria de Torrent de l’Olla ha inaugurat aquest dijous la mostra De Cara, una exposició col·lectiva amb obres noves i altres del fons de la galeria on es proposa una nova lectura en relació al concepte de la represen-tació d’éssers vius, animats, que miren de cara reflectint el seu món interior. Es poden mirar més de 100 cares i més de 200 ulls miraran a l’espectador. Fins al 7 de desembre.

Els pobles àrabs, protagonistes de la 20a setmana culturalDel 20 al 24 de novembre se cele-brarà aquest cicle sobre la Medi-terrània com a espai intercultural i com a lloc de convivència i res-pecte a la diversitat, que tindrà lloc al Centre cívic El Coll-La Bru-guera, a l’Espai Jove La Fontana i al Centre cívic La Sedeta. A través de diverses activitats, s’oferirà una panoràmica de les manifes-tacions culturals, els costums i la vida quotidiana d’uns pobles que ens són propers.

dre en el seu moment, no té res a veure amb això ara, ho he tingut tot però em sentia buit”. Una bui-dor que va començar a omplir fa set anys quan va començar anar a l’església evangèlica i que va rati-ficar fa dos anys i mig batejant-se amb “ús de la raó”. Agafa distàn-cia amb el camí que va agafar un altre artista gitano il·lustre com en Peret: “Ell deia que si el volien es-coltar anessin a l’església, jo toca-ré a tot arreu, no deixo la música, però canvio de temàtica perquè hi ha un Déu que t’estima i viu per tu, aquest és el missatge positiu que vull transmetre, també seguiré produint discos com fins ara”.

El 21-N, l’últim ‘bolo’El comiat dels Sabor serà el 21 de novembre en un concert de petit format. “Vam començar humils en una Festa Major i acabarem humils, actuarem en un acte solidari del Col-legi de Metges, podíem haver esperat a fer 20 anys l’any vinent i fer un gran concert, però volem marxar com vam començar” assenyala en Si-cus, líder i fundador del grup.


13

cultura

Cedida

relat curt

Entro a la cuina. Contemplo el marbre, on hi ha el robot-cuiner techno 3000, el talla-dor que ho esmicola tot, fins i tot el ferro, la liquadora que fa sucs sense polpa... Fan goig tots aquests objectes que he col·locat estratègicament per poder-los admirar. Després

entro a la meva habitació, on hi puc apreciar el coixí que fa meravelles amb el meu coll, els penjadors que s’adapten a la forma de la roba, la cartera que no permet que nosaltres, que som tan despistats, per-dem les targetes de crèdit.Vaig passejant per tota la casa.

M’encanta observar tots els objectes que he comprat al ca-nal de televenda. Em fascina la capacitat que tenen per crear productes tan necessaris per a la nostra vida moderna.M’assec al sofà i agafo el co-mandament a distància uni-versal. Amb ell puc controlar qualsevol aparell electrònic del menjador sense moure’m. Fins i tot, si l’apunto bé, puc activar el robot-cuiner.Engego la televisió. Veig que no ho han canviat. Des de fa unes quantes setmanes el ci-cle d’anuncis es repeteix, no tenen cap producte nou. Sé que em falta alguna cosa, pe-rò encara no sé el què. Sento buidor dins meu. Esperaré, des del sofà, un nou anunci.

Objectes

M’encanta observar tots els objectes que he comprat al canal de televenda

El director Stéphane Aubier obre als Verdi el Meu Primer Festi-val. Aquest dissabte 16 de novembre s’inaugura la sisena edició de El Meu Primer Festival amb una sessió de luxe amb la pre-estrena d’un dels films europeus d’animació més aclamats del moment, Er-nest i Célestine. Un dels seus tres directors, Stéphane Aubier -re-conegut sobretot per la codirecció de la mítica sèrie Panique au vi-llage-, ve al festival per fer de jurat i presentar el film. La pel·lícula està basada en una col·lecció de llibres il·lustrats amb aquarel·la de la dibuixant belga Gabrielle Vincent. Tota la programació del festi-val es pot consultar a www.elmeuprimerfestival.com

per Marta Pujol

per una epidèmia desconeguda. La manca d’informació i el temor d’un possible contagi posarà a pro-va la seva fortalesa i canviarà per sempre les seves vides. Així arren-ca el film Frontera, estrenat fa una setmana i protagonitzat –entre d’altres- per l’actriu gracienca Gi-sela Arnao. Frontera és la primera pel·lícula espanyola de ficció sor-gida de la cooperació entre presos i professionals del sector audiovi-sual, i rodada íntegrament a l’in-terior de la presó Quatre Camins.

Trencant mites

Una experiència reveladora. Al-menys per la Gisela: “He matat molts mites i pors”, explica l’ac-triu. “He pogut conèixer una rea-litat amagada i que desconeixem, o el que coneixem no es correspon amb la realitat perquè no se’n par-la. O ens arriba esbiaixada”. La conclusió d’aquesta actriu és que t’acabes adonant que les persones que estan en una presó no són tan diferents de les que estan fora. “Perquè he nascut en una família

Realitat i ficció darrera dels barrotsL’actriu gracienca Gisela Arnao protagonitza un film rodat a la presó

“Tinc una amiga que desenvo-lupa un projecte de teatre a la presó i s’han plantejat fer una pel·lícula. T’interessa?” La pregunta li fa el guionista Car-les Vidal al director Manuel Pérez. I la resposta és ‘Fron-tera’, el primer film de ficció sorgit de la cooperació entre presos i actors. La gracienca Gisela Arnao, una de les pro-tagonistes de la cinta, explica a l’Independent com s’han des-muntat, després de setmanes de passar per controls, portes i barrots, tots els mites sobre les presons i els seus inquilins.

Un grup de teatre assaja una versió de 12 homes sense pietat quan els interromp una alarma. Estan dins d’una presó i el se-nyal indica l’aïllament dels mò-duls. El grup de teatre, format per sis persones preses i vuit de l’exterior, romandrà aïllat

reportatge per Silvia Manzanera

o un entorn diferent, però qui no ens diu que podíem haver acabat allà dins qualsevol de no-saltres”. El llargmetratge, impulsat per la productora Cornelius Films i Transformas, una entitat que compta amb una experiència de més de vuit anys en la formació i creació artística en presons, forma part del projecte integral TeatreDentro que treballa en l’aplicació de metodologies que permeten impulsar d’una banda l’excel·lència artística i de l’altra els processos vivencials i les me-tàfores del canvi necessàries en espais de reclusió. A Frontera l’espectador se situa als marges del drama social, fet que per-met acostar-se a una realitat tan complexa com la pèrdua de lli-bertat i la reclusió en un to pro-per al documental però sense renunciar a les dinàmiques prò-pies de la ficció clàssica. “Crec que el film reflecteix l’energia que hi ha en una presó i la claus-trofòbia que sents arriba a l’es-pectador”, conclou Gisela.

Cedida: ‘Frontera’

Un moment del rodatge a Quatre Camins amb l’actriu Gisela Arnao amb la col·laboracióde aula de escritores

cartellera

CINEmES

BOSquE MuLTICInEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Blue Jasmine (digital). Dv i ds, 16.00, 18.00,

20.00, 22.00 i 00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• ¿Quién mató a Bambi? Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.20. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.0..

• Séptimo (digital). Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.20. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Vivir es fácil con los ojos cerrados. Dv i ds, 22.00 i 00.20. La resta, 22.00.

• Thor, el mundo oscuro. 16.15 i 19.00.• El mayordomo. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i

00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• El juego de Ender. Dv i ds, 16.15, 19.00, 22.00 i

00.20. La resta, 16.15, 19.00 i 22.00.• Somos Los Miller. Dv, 16.10, 19.10, 22.05 i

00.30. Ds, 20.00, 22.10 i 00.30. Dg, 20.00 i 22.10. La resta, 16.10, 19.10 i 22.05.

• Turbo. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• Malavita. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.00 i 00.30. La

resta, 16.10, 19.10 i 22.00.• Gravity (3D). Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i

00.30. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. CInEMES GIROnA. Girona, 175• ¿Dónde te escondes hermano? Dv, 21.00.• Superbrother. Ds i dg, 16.00.• Avions. Ds i dg, 16.00.• Los tres mosqueteros (1948). Dg, 18.00.• La cigüeña metálica. Dc, 19.30.• Abandonado? Dc, 21.30.• El somni dels herois. Dj, 20.00.• En busca de la estrella de Navidad. Ds, 16.00.

• Tots volem el millor per a ella. Dv, 17.00, 19.00 i 22.00. Ds, 18.00 i 22.00. Dg, 19.00 i 21.00. Dc, 17.00 i 19.00. Dj, 17.00 i 22.00.

• Marhaba. Dc, 21.00.• Blackfish. Dv, 17.30. Ds, 22.00. Dg, 22.30. • Alpha. Dv, 19.30. Ds, 20.00. Dg, 20.30. Dc i dj,

17.30.• Sister. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds, 17.40,

20.00 i 22.00. Dg, 17.40, 19.30 i 21.30. Dc i dj, 17.30, 19.30 i 21.30.

• Doraemon i Nobita Holmes en el misterio del museo del futur. Ds, 18.00.

• El meu primer festival: combinat de curts de 2 a 4 anys. Ds, 11.30.

• El meu primer festival: competició internaci-onal + de 7 anys. Dg, 12.00.

• El meu primer festival: competició internaci-noal + de 5 anys. Dg, 17.00.

• Nosferatu, el vampir de Murnau. Ds, 20.00.

VERdI Hd. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Blue Jasmin. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30.• Sala 2: Todas las mujeres. 16.30.• Sala 3: La vida de Adèle. 16.30, 18.30, 20.00 i

21.45.• Sala 4: El último concierto. 16.00, 18.10, 20.20

i 22.30.

VERdI PARk. Torrijos, 49. • Sala A: Pacte de silencio. 17.50, 20.10 i 22.30.• Sala B: Malavita. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sala C: Don Jon. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sala D: Stockholm. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

Gloria. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Verdi kids: Un peix fora del mar. 11.30 i 16.00.Zarafa. 11.30. MPF: Animació japonesa. 12.00.MPF: Ernest i Célestina. 12.00.

tEAtRES

TEATREnEu. Terol, 26Sala cafè teatre. • Álvaro Carmona YoSoy. Dv i ds, 22.00, dg,

18.30.• Esperanto-te. Ds, 20.30.• Magia S.A. junior. Dg, 17.15.• Maleïts gossos. Dg, 20.30.• Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30.• The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00.Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.

14


esports

Els Lluïsos, en caiguda lliure després de perdre de nouEl retorn de l’equip de la plaça del Nord a Copa Catalunya està resultant decebedor. Els Lluïsos, que aspiraven a lluitar de nou per pujar a EBA després de baixar l’any passat, només han guanyat tres dels nou partits disputats fins ara. Aquest cap de setmana van tornar a perdre i un altre cop de manera contundent contra el S.E.S.E, A per vint punts de dife-rència i ocupen l’avantpenúltima posició.

El nou davanter s’ha convertit en el killer de l’Europa amb un promig d’un gol cada dos partits

Javi Sánchez, el nou punta de l’Europa feia aquest diumenge al camp del Santfeliuenc el gol de la victòria a quatre minuts del final que dóna a l’equip el coliderat de la lliga amb la Montañesa. L’exjugador del Rubí ja porta set gols en tretze jornades sent el quart màxim golejador de la categoria. Javi Sánchez s’ha con-verit en el killer que necessitaven els graciencs.

Xavi Tedó

El teu darrer gol atorga a l’Europa el coliderat. Va ser un partit molt dur, el Sant-feliuenc és un equip nouvingut que surt molt bé a la contra i que sempre compta amb el suport del seu públic. Vam plantejar el par-tit, però, de manera molt seriosa aconseguint una victòria difícil. Estic content pels tres punts i també pel gol. Més enllà del coli-derat, el més important és fer fo-rat amb el cinquè classificat.

Queda enrere la mala ratxa de resultats amb tres derro-tes consecutives?Va ser més una crisi de resultats que de joc o d’identitat. Penso sin-cerament que les tres derrotes ens van anar bé perquè tocar de peus a terra i tenir clar que cal jugar al 100% per guanyar tots els partits. La mala ratxa també ens ha unit com a grup davant les crítiques que vam rebre, ens ha enfortit.

Àngel Garreta

Javi Sánchez celebrant el darrer gol aconseguit al Nou Sardenya

Veus factible repetir el play-off d’ascens a 2B?Ho donarem tot per aconseguir-ho. Jo he vingut també a l’Euro-pa per competir per la promoció d’ascens. Els últims anys s’estan fent bé les coses i crec que hi se-rem si continuem en aquesta lí-nia, però queda molta lliga. Per ser al play-off necessitem entre 60 i 70 punts.

L’any passat vas fer 22 gols amb el Rubí. Esperes repetir aquests registres?Porto els mateixos gols que la temporada passada a aquestes alçades, però és difícil igualar aquests registres. Si puc fer 22

Javi Sánchez: “Si seguim en aquesta línia, serem al play-off de Segona B”

A la recerca del lideratEl conjunt gracienc ho té tot de cara per situar-se com a líder en solitari o eixamplar la distància amb el cinquè perquè rep la visita del cuer, la Gramanet, que només ha guanyat dos partits en 13 jor-nades. La colíder Montañesa viatja a Masnou en un des-plaçament complicat perquè els maresmencs estan en lí-nia ascendent. L’Europa tam-bé es vol aprofitar del duel entre el Terrassa, cinquè, i el Cornellà, setè, que necessita guanyar per no despenjar-se.

breus

El CN Catalunya empata i perd els primers punts

Després de començar la lliga amb tres victòries consecutives, el conjunt gracienc va empatar a onze gols a la piscina del Real Ca-noe Isostar posant fi a la seva tri-omfal ratxa, tot i que va fallar un penal a l’últim segon que li hau-ria donat el triomf. Un empat, amb tot, meritori perquè l’equip madrileny és el cinquè classificat de la Divisió d’Honor. Els homes de Tato Garcia se situen ara en tercera posició empatats a deu punts amb el Mataró Quadis, que té millor goal average, i a només a dos de l’Atlètic Barceloneta, clar favorit per endur-se el títol de campió.

Cedida

gols o més encara, millor que mi-llor.

Curiosament el Rubí va quart i Ernest és el pitxitxi de la lliga. És un equip molt ofensiu i amb el canvi d’entrenador encara més. L’Ernest és molt potent i aprofi-ta la seva envergadura, si porta 11 gols és que alguna cosa haurà fet bé.

L’Europa sempre acusava la falta de gol, però amb la teva arribada sembla que heu re-cuperat efectivitat. No faig els gols sol, el futbol és un esport col·lectiu i totohom hi con-

tribueix, més enllà que ugadors com Cano, Cebri o Camacho tam-bé estan marcant. Enguany, però, som més eficaços.

Com ets sents a l’Europa?Em sento integrat, m’han aco-llit molt bé la resta de jugadors i estic molt a gust. L’Europa sem-pre m’ha agradat, és un club que m’atrau per la seva història, és el Barça de Tercera, dels clubs ama-teurs. Anys enrere ja havia tin-gut opcions de venir, però quan l’entrenador Pedro Dólera em va trucar per dir-me que em volia no m’ho vaig pensar dues vegades i això que tenia ofertes per jugar a 2B.


15

activitat econòmica

èpoques fortes. Sigui com sigui, en Miquel, que fa cinc anys i mig que regenta La Terreta, no s’ho va rumiar gaire quan li van propo-sar que es fes càrrec del bar: “Ja ens coneixíem i vaig dir que sí de seguida perquè ho puc compati-bilitzar”. Ell i la Roser, cambrera de la Terreta, són ara al bar del CAT i el Bruno i l’Eli es queden a la taverna de la Travessia de Sant Antoni. El seu objectiu és clar. “Vull que el bar s’obri al barri, que no hi vagi només la gent del CAT o que ve als concerts, que si-gui un punt de trobada de la gent de Gràcia”. Per aconseguir-ho ha llençat una oferta, si més no, no-vedosa: regalar el cafè i els seus derivats a la clientela. “D’aquesta

Xavi Tedó

En Miquel Gómez regenta ara també el bar del CAT

Una curta i productiva travessia de barra en barra

manera incentivem que la gent vingui a berenar fidelitzant cli-ents de totes les edats”. Una es-tratègia per captar clients que ja ha fet servir a La Terreta i amb un gran èxit d’acollida: “El dilluns

era el dia més fluix de la setmana i vaig tenir la idea d’oferir tots els nostres plats a només dos euros i ara hi ha dies que cal fer cua amb gent que ens truca fins i tot per reservar taula, cosa que no fem”.

Per sopar ja no se serveixen no-més entrepans com feien els an-tics responsables. En segueixen oferint, però s’han reconvertit en entrecats i embolicats: “Aquests últims, que estan tenint molta sortida, són com xauarmes amb diferents ingredients”. També els ha batejat amb noms especi-als com ha fet a La Terreta i els comensals poden cruspir-se un “tradicionàrius”, un “gracienc” un “Anna Frank” o un “som i se-

El propietari de La Terreta porta ara també el bar del CAT

El propietari de La Terreta Miquel Gómez s’ha fet amb la concessió del bar del CAT. Els antics responsables han marxat abans que se’ls acabés el contracte i al restaurador de la taverna valenciana ja se’l pot veure rera el taulell del centre neuràlgic de la música tradicional. “Estic content, però molt cansat” reconeix.

La Terreta obre tots els dies de la setmana i el bar del CAT obre a partir de les cinc de la tarda i al vespre si hi ha activitats o concerts i ara és una de les

reportatge per Xavi Tedó

rem”. Alhora ofereix torrades, tapes i plats calents com ara mandonguilles o salmó ma-rinat. Uns plats que es poden acompanyar amb la degustació de vins i cerveses d’arreu del món: “Volia defugir d’oferir només cerveses tradicionals catalanes com fan molts esta-liments en l’actualitat i aquí en tenim d’irlandeses, escoceses i alemanyes i fins i tot també per a celíacs”.

El bar del CAT ofereix el cafè, el tallat o una tassa de te de manera gratuïta

als seus clients

16


la torratxa

Rafael Vallbona

Una base per altura

Hi ha països petits i països amb vocació de petitesa. Un indret menut lluita tothora per projectar-se al món, ser acollidor i, convertit en una cruïlla de camins, projectar la seva personalitat, cultura i dinamisme intern enllà del món: la millor forma de ser global és ser fortament local. Un lloc amb volun-tat de petitesa tanca les seves essències al pot, les protegeix de la llum del sol i de les influències estran-geres i, quan obre la tapa per flairar-les, s’extasia en la estúpida convicció de que allò és el millor del món pel simple fet de ser d’allà: l’elogi del propi per damunt de tot és símpto-ma del pensament únic, de la uniformització.La base és una magnitud fonamental. Sense ella no hi ha possibilitat de créixer, ni molt ni poc. Però l’altura eleva la categoria de la nostra manera de ser, li dona dimensió i la posa al món. Sense altura la base és únicament ancestre, petite-sa, una visió escarransida de l’existència.L’activitat cultural d’una comunitat petita com Gràcia necessita de les dues mag-nituds per construir-se en la complexitat dels temps. Una bona base s’ha de projectar amunt buscant el dinamis-me global i el cosmopo-litisme. Si perdem noms i institucions de primera, tots serem inexorablement més petits i mesells; també la base cultural.

plaça Raspall

Tradicions paganesLa irrupció del Halloween a la societat europea ha arraconat la celebració del dia de Tots Sants, especialment entre el jovent. Però com celebra el po-ble gitano el dia de Tots Sants? Fan alguna celebració especial? Recorden els morts amb algun ritus propi? Els anys també passen per aquesta comunitat, que han deixat enrere les tradi-cions que es portaven a terme abans. Alhora l’evangelització progressiva dels seus membres, a més, im pe deix que es pugui

celebrar cap tradició pagana. La festa de Tots Sants al poble gitano del barri de Gràcia ja no se cele-bra com es feia antigament. És una celebració que ha passat de moda. Actualment a la Vila l’úni-ca cosa que es fa és anar a posar flors al cementiri com a recorda-tori dels familiars que un dia ens van deixar. Però les tradicions que es portaven a terme fa cin-quanta anys romanen ja a l’oblit. Abans s’encenien moltes espel-mes, una per cada familiar que se’n havia anat durant tota la nit

i es resava fins i tot pels parents que feia molts anys que havien marxat. Allò durava tota la nit. M’enrecordo que quan era molt petit em feia molta por aquella nit. Veure aquelles espelmes em causava una esgarrifança terrible! I quan es resava no podia dormir! Ara, però, aquesta tradició ja no la fa gairebé ningú. Ara es va al cementiri el dia 1. Molta gent hi va un dia abans. Els gitanos que poden es mengen quatre pane-llets si els hi agraden i s’ha acabat. Ara amb l’arribada de l’evangeli al

barri. Tot això ja no val. A Déu les tradicions no li agraden. I abans al gitano de Gràcia vivia molt les tradicions. Ara és molt diferent perquè creiem amb la paraula de Déu als evangelis. És per aquest motiu que no podem practicar cap tradició pagana. Però els nostres costums com a gitanos els seguim practicant. El respecte als més grans, la con-vivència al barri són valors que formen part de la nostra manera de ser, de la nostra identitat col-lectiva. I molts altres valors que ja en parlarem algun altre dia en aquest mateix espai. El dia de Tots Sants ja no és com abans. Als més joves no els hi agrada molt aquest dia. Els meus fills, per exemple, es mostren bastant indiferents amb aquesta cele-bració. I com ells, molts altres joves, no hi posen cap interès. Particularment a mi tampoc m’agraden ni les castanyes ni els moniatos, però això ja és una altra història i són figues d’un altre paner.

Abans s’encenien moltes espelmes, una per cada familiar que se n’havia

anat, i es resava

Als més joves no els hi agrada molt aquest dia i

no hi posen massa interès en celebrar-ho

Manolo González ‘Patata’

Documents

El fenomen dels ‘youth hostel’ Xavi Tedó esclata a l’eix ... · núm. 506 15 de novembre de 2013 ISSN - 1695-4793 7 Les AMPA demanen l’institut de Vallcarca i més línies