El franquisme (1950-1973)

El franquisme: El “desarrollismo”

(1950-1973)

1

Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès

ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:

Armand Figueres (Escola Sunion).

http://www.iescasasviejas.net/home.htm

http://bachiller.sabuco.com/historia/hespa%C3%B1a.htm

http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.

“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009

“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009

2

http://www.iescasasviejas.net/home.htm

http://bachiller.sabuco.com/historia/hespa%C3%B1a.htm

http://geohistoria.wikispaces.com/

Abans de començar recorda que.....

La divisió del món en dos blocs antagònics, capitanejats pels Estats Units i la Unió Soviètica, va acabar

provocant en els anys cinquanta una situació d’enfrontament latent i d’enorme tensió que es va anomenar

guerra freda.

L’anticomunisme que s’havia apoderat de l’Administració nord-americana es va encomanar als seus

aliats europeus i el 1949 van organitzar la seva defensa conjunta a través de la OTAN. En els anys

successius es van dedicar a estrenyer el setge al voltant de la URSS, promovent aliances amb altres

règims anticomunistes, com era el cas de la dictadura franquista.

Al final dels anys quaranta, mitjançant la repressió, Franco havia aconseguit neutralitzar les principals

forces d’oposició a l’interior del país. El seu principal problema era econòmic: continuava la recessió

derivada de la Guerra Civil, de la política econòmica autàrquica i de l’aïllament internacional del règim

3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l'Atl%C3%A0ntic_Nord

4

0.- INTRODUCCIÓ

“Desarrollisme”: període caracteritzat pel fort desenvolupament econòmic que tingué lloc a Espanya. Es distingeixen

quatre etapes:

a) La rehabilitació internacional (1950-1955)

b) La fi de l’autarquia (1950-1959)

c) Entre l’obertura i l’immobilisme (1959-1973)

d) El miracle econòmic (1959-1973)

5

Conjuntura internacional favorable:

inici de la guerra freda (=enfrontament entre capitalisme i socialisme)

Anys 50 consolidació del franquisme

EUA inicia estratègia d’aliances amb diferents

països (també amb règims no democràtics) Por que en un canvi de règim en aquests

països els portés cap al comunisme

Espanya passa de l'aïllament al

reconeixement internacional

Anticomunisme de Franco afavoreix el reconeixement internacional:

Nous suports obtinguts provoca:

1950 la ONU anul·la la condemna al règim franquista.

Admissions:

1952 Unesco

1955 Nacions Unides admeten a Espanya.

1958 Fons Monetari Internacional

1951 s’inicien converses amb EUA: establir tractat bilateral:

1953 acord amb EUA: ajut econòmic bases militars (Morón, Rota, Torrejón de Ardoz i Saragossa) contradicció

del principis franquistes: hipoteca la seva sobirania nacional; oposició del sector dur del règim

1959 visita d’Eisenhower a Espanya: consagració definitiva del franquisme a nivell internacional, i refermava les posicions

internes del règim en el moment que el Pla d’Estabilització provocava seriosos ajustaments

1.- LA REHABILITACIÓ INTERNACIONAL

http://www.youtube.com/watch?v=JY5xvh87OE4

6


7


A Europa occidental es mantenen les reticències

rebuig de la petició d’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (després del Tractat de Roma de 1957)

amb el temps les fronteres amb Europa cada vegada més permeables: flux creixent de treballadors espanyols i

arribada a Espanya del turisme

Calia que Espanya es liberalitzés i democratitzes

1953 Concordat amb la Santa Seu

Ja existia una Estreta col·laboració: Congrés Eucarístic (1952) a Barcelona

Legitimització moral del règim davant el comunisme internacional

Conservació la capacitat en la designació dels bisbes a canvi de concessions a

l’església:

monopoli religiós del catolicisme

Ordes religioses un estatut jurídic (=el clergat gaudia de jurisdicció pròpia)

dotació econòmica al clergat

Competència de l’església en les causes matrimonials

Fer activitat pàgina 251

http://es.wikipedia.org/wiki/Congreso_Eucar%C3%ADstico_Internacional

http://www.youtube.com/watch?v=nBEHPeG9U-g&playnext=1&list=PL17E6012EF2A6E7ED

8

2.- L’ESGOTAMENT DEL MODEL AUTÀRTIC (1950-1959)

Evidències al 1950 Fracàs de la política econòmica autàrquica:

no s’havia acabat amb la fam i les cartilles de racionament.

La burgesia començava a dubtar de la rendibilitat del sistema:

el baix nivell de consum = impossible revifar la producció industrial i era més rendible

evadir capitals cap a Europa

Dècada dels cinquanta s’aplicaran mesures liberalitzadores

Començament dels cinquanta Fase de lenta recuperació econòmica coincidint amb l’inici de la fi de l’aïllament,

l’obtenció de l’ajuda nord-americana i canvi lent en l’orientació de la política

econòmica

9


2.1 Primers reajustament i fi del racionament

Començament del anys 50

racionament

Augment dels preus

problemes derivats de l’estraperlo

1951 increment de les tarifes dels transports públics: vaga dels

tramvies a Barcelona el 1951 i 1957 = boicot dels usuaris.

vagues dels miners asturians al 1956 i 1957

Instantània ,feta d’amagat, de la vaga de tramvies al

1951 a Barcelona

1951 Franco canvia el govern Objectiu: millorar l’economia

Falangistes conserven algunes parcel·les de poder, com Ministeri de Treball

Aparició o consolidació de figures provinents d’organitzacions catòliques: Joaquin Ruiz-Giménez (educació;

tarannà més obert) i Alberto Martín-Artajo (Afers Exteriors).

Almirall Carrero Blanco (presència política militar;es convertirà en l’home de confiança de Franco; futur successor)

10


La Vaga de tramvies fou el boicot que els ciutadans de Barcelona van fer a la Companyia de Tramvies al març de

1951. El motiu inicial fou l'augment del preu del bitllet i el greuge comparatiu que s'establia amb el preu del

mateix servei a Madrid, però la protesta expressava el profund malestar entre la població per les duríssimes

condicions de vida de la majoria de la població d'ençà de la fi de la guerra civil espanyola, alhora que representà

una de les primeres manifestacions massives contra el franquisme.

Durant dues setmanes, la població es negà massivament a utilitzar el transport públic, realitzà els seus

desplaçaments a peu i participà en nombroses manifestacions de protesta. L'inici de la vaga fou espontani, tot

i que més tard s'hi apuntaren i li donaren suport militants de CNT, FNC, FNEC i altres; fins i tot fou detingut el

dirigent del PSUC Gregori López Raimundo. El governador civil, Felipe Acedo Colunga, hi emprà la guàrdia civil en

durs enfrontaments que provocaren morts el 12 de març. Finalment, tant ell com l'alcalde de Barcelona, Josep

Maria Albert i Despujol, foren destituïts i la pujada de preus fou anul·lada

11


2.1 Primers reajustament i fi del racionament

Arribada dels ajuts dels EUA + inici de la liberalització econòmica

Crèdits dels EUA i FMI: augmentar les importacions

Millora de la producció agrària= fi de la cartilla de racionament

(1952)

Liberalització parcial dels preus i circulació de les mercaderies

Ampliació del mercat exterior: afavorint les exportacions

Reducció de la inflació frenant la despesa pública

Inici de la fi de l’autarquia

Creixement econòmic

Nivell de Renda per habitant de 1954

supera el de 1935

1956 es fa palès les limitacions dels canvis produïts:

Augment de la inflació arran dels increments salarials, que

repercutien immediatament en l’augment dels preus

pagament de les importacions, cada vegada més nombroses i

cares, feia disminuir les reserves de divises de l’Estat fins arribar, al

1957, a la insolvència, situació que planteja la necessitat d’un pla

d’estabilització

12


2.2 Esdeveniments que afecten a l’estabilitat del règim (1/3)

Crisi universitària (1956)

Joaquín Ruiz-Giménez (ministre d'educació)

Permet el retorn de professors

exiliats,

Nomena rectors oberturistes

Revistes de debat i lliure pensament

Rep la crítica de la

premsa falangista

Febrer 1956

Estudiants catòlics,

socialistes i comunistes

Congrés d’estudiants al marge del SEU (sindicat falangista universitari)

Derrota del SEU a les eleccions de la

facultat de Dret de la Complutense

(Madrid)

Escamots armats del SEU prenen la

Ciutat Universitària de Madrid: lluites al

carrer entre estudiants

finalitza amb dura

intervenció de la

policia

Dimissió de Ruiz-Giminez i tancament

de la Universitat (primera vegada

durant la dictadura)

Febrer 1957

Primera Assemblea Lliure

d’Estudiants de la Univ.BCN

Reprimida per la policia

(24 estudiants detinguts)

http://www.youtube.com/watch?v=YmIK7epard0&playnext=1&list=PL889B3B933D8F7593

13



La descolonització del Marroc

Protectorat tranquil

Relacions diplomàtiques

excel·lents amb el món àrab

Certa tolerància vers al

nacionalisme marroquí (zona

francesa)

Març 1956: França concedeix la independència al seu protectorat marroquí Desordres a la zona espanyola

Govern espanyol pren la

mateixa decisió que França Marroc reivindica l’Ifni, el

Sahara, Ceuta i Melilla

Cop fort per l’orgull de l’exèrcit: al

protectorat molts generals van forjar la

seva carrera

1957: greus enfrontaments

a l’Ifni

Franco remodela el govern:

prescindeix dels elements representatius

del falangisme.

Incorpora els primers ministres tecnòcrates

(Opus Dei)

Nou gabinet: Ley de Principios del Movimiento Nacional (1958)

http://www.youtube.com/watch?v=CmgLWzPxcbQ&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=88

14


Principios doctrinales

El principio I establece la unidad nacional y el deber de todos los españoles de servir a la Patria.

El principio II declara el acatamiento de la Nación española a la Ley de Dios formulada por la Iglesia, cuya

doctrina inseparable de la conciencia nacional, inspirará las leyes.

El principio III señala la aspiración de España a la instauración de la justicia y la paz entre las naciones.

El principio IV otorga al Ejército el deber de defender la unidad, la integridad y la independencia de la Patria.

El principio V funda la comunidad nacional en el hombre y en la familia. Subordina el interés particular al bien común,

y pone a todos los españoles bajo el amparo de la Ley.

Principios orgánicos

El principio VII instaura la Monarquía como forma política, con las notas de la tradición católica, social y

representativa.

El principio VIII ordena la participación política a través de la familia, del municipio y del sindicato.

La Ley de Principios del Movimiento Nacional o Ley de Principios Fundamentales del Movimiento (1958) és una de

les set Lleis Fonamentals del Regim de Franco. Ratificava els principis en els què estava basat el règim, els ideals de

Pàtria, família i religió, així com el màxim respecte de les Lleis Fonamentals i establia que aquests principis eren permanents

i inalterables. Fou promulgada directament per Franco i aprovada per aclamació per les Corts.

CULTURA

15


Oposició (1/2)


L’oposició interna guanya protagonisme vers la que està a l’exili

nova imatge que la Guerra Freda va

proporcionar a la dictadura.

paralització de l’oposició monàrquica després

de l’entrevista entre Franco i Joan de Borbó.

dispersió i envelliment de l’oposició a l’exili.

noves generacions no vinculades directament

a la Guerra Civil. Oposició obrera

Vagues:

tramvies a Barcelona (1951)

Seat i Siemens, Barcelona (1956)

Fàbriques al País Basc (1956)

Mineria asturiana (1957-1958)

Comissions obreres es comencen a organitzar en defensa dels seus drets; embrió de la futura CCOO

Agitació universitària Formació de sindicats al marge del SEU

16


Oposició (2/2)


PCE i PSOE Diferències entre les direccions a l’exili i els grups que actuen a Espanya.

PCE ascensió de Santiago Carrillo (està a París) i el sector més jove, que

promovia l’alternativa de reconciliació nacional (=ampli acord entre tots els

sectors contraris a la Dictadura)

Santiago Carrillo

País Basc 1959 fundació d’ETA: escissió del PNB; iniciarà la lluita armada per

assolir la independència i la unificació de les províncies basques

espanyoles i franceses.

Catalunya 1950 Consell de Forces Democràtiques de Catalunya: coordinació del grups polítics que s’oposaven al

règim i feia d’enllaç amb el Govern de la Generalitat a l’exili.

Cristians Catalans(CC): activistes catalanistes, entre d’ells Jordi Pujol.

Revifen les reivindicacions nacionalistes i catalanistes:

Afer Galinsoga (director de La Vanguardia: “todos los catalanes sois una mierda” 1959); trencada

simbòlica de diaris de “La Vanguardia”, reducció de subscriptors i tiratge,...

Fets del Palau de la Música (19 de maig de 1960): “cant de la senyera”; Pujol torturat i empresonat

Fets del Palau de la

Música

http://ca.wikipedia.org/wiki/Afer_Galinsoga

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fets_del_Palau_de_la_M%C3%BAsica

http://www.youtube.com/watch?v=nl1DdP6e2fo

17



Barcelona. (EFE).- El ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol ha rememorado la "primera victoria radical" del catalanismo

frente al franquismo en 1960, con los llamados Fets del Palau que él coprotagonizó.

El 19 de mayo de 1960 se celebraba en el Palau de la Música de Barcelona un homenaje al poeta catalán Joan Maragall, un

acto que podía interpretarse como de cierto desagravio por la indignación en Catalunya causada por el entonces director de La

Vanguardia Española, Luis de Galinsoga. Un domingo de 1959, Galinsoga había abandonado la iglesia de Sant Ildefons de

Barcelona exclamando que "todos los catalanes son una mierda" al darse cuenta de que esa mañana la misa se oficiaba en

catalán y no en castellano.

En el homenaje a Joan Maragall, al que iban a asistir numerosas autoridades franquistas, estaba prevista la interpretación de El

cant de la senyera, pero el régimen se echó atrás y lo prohibió. Sin embargo, un grupo de jóvenes catalanistas presentes en el

acto del Palau se levantaron para entonar por su cuenta El cant de la senyera y lanzar octavillas antifranquistas, antes de ser

detenidos por numerosos policías de incógnito en la sala.

"Un pueblo vive también, y muy especialmente, del respeto que siente hacia sí mismo, de su orgullo, de su honor. Que

nadie sonría con una sonrisa de conejo. Un país que no siente respeto por sí mismo está condenado", ha proclamado hoy

Jordi Pujol, uno de los inspiradores de aquella protesta, en un acto conmemorativo celebrado en el Palau con motivo del 50

aniversario de aquellos sucesos. Pujol, que acabó en la cárcel por estar detrás de aquella reivindicación, ha asegurado que ésta

fue "una primera victoria radical" y "espiritual" del catalanismo frente al régimen, porque con aquel acto los catalanes

hicieron oír su voz y su "autoestima".

La batalla por "salvar el honor del país", según Pujol, se "ganó" con aquella sonada protesta. Pujol ha remarcado que hoy

"Catalunya en muchos aspectos está francamente mejor" que en aquellos tiempos, si bien ha advertido de que "los valores

básicos del patriotismo, generosidad, ilusión, enamoramiento por el país, disponibilidad, espíritu de servicio y, si hace falta,

sacrificio, siguen siendo del todo necesarios".

La Vanguardia (19/5/2010)

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53930989938/pujol-rememora-los-fets-del-palau-la-primera-victoria-radical-del-

catalanismo-en-1960.html

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53930989938/pujol-rememora-los-fets-del-palau-la-primera-victoria-radical-del-catalanismo-en-1960.html



























18

3.- ELS ANYS DEL “MIRACLE” ECONÒMIC ESPANYOL (1959-1973)

“A mitjan 1959, Espanya estava pràcticament en suspensió de pagaments internacional, amb amenaces tant greus com la de tallar-li

en un termini breu el subministrament de petroli” (Tuñón de Lara, historiador)

Tecnòcrates de l’Opus Dei: convèncer a Carrero i Franco de

substituir la política intervencionista i autàrquica per una

de caire liberal. Franco accepta a contracor davant l’amenaça

de fallida de l’Estat i la insistència dels tecnòcrates; política

contaria a la ideologia de Franco

DESARROLISMO (anys 60)

Major desenvolupament econòmic

de la història d’Espanya

Obertura econòmica d’Espanya

També contradiccions

(socials i regionals) i

deficiències (urbanístiques,

de serveis i infraestructures,..)

Finals dels 50 Suspensió de pagaments internacionals.

moviments vaguístics que desestabilitzen el món laboral.

manca de recursos energètics

Veritable Revolució

Industrial

Pla d’Estabilització

http://www.youtube.com/watch?v=TbwseOuOyBM&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=89

19


3.1 EL PLA D’ESTABILITZACIÓ DE 1959.

1958: Espanya s'incorpora al Fons Monetari Internacional i al Banc Mundial

Obtenció de crèdits i remeiar la difícil

situació financera

Liberalització de l’economia espanyola i altres mesures

(recollides en el Pla d’Estabilització i Liberalització,1959)

contrapartides

Objectius:

aturar la inflació: estabilitzar preus i salaris.

liberalitzar el sector exterior: deixar importar capitals

i donar més llibertat per a les importacions i exportacions

devaluar la pesseta

Tímida reforma fiscal

Va ser necessari... Primers efectes

Laureano López Rodó

Cap canvi en l’estructura política del règim.

Obertura econòmica = aproximació política al

model democràtic

Modificació de l’autarquia

Establiment de les bases per convertir l’economia espanyol en un

sistema capitalista clàssic

Durant els primers mesos els resultats van ser negatius:

productivitat de les empreses va caure

sous van baixar

Cost de la vida va augmentar

Increment de l’atur (1959 de 91.000 a 200.000

Efectes positius a partir de 1963.

20


3.2 CAUSES DE L’EXPANSIÓ ECONÒMICA

El desenvolupament fou producte de la convergència de diversos factors:

Liberalització de l’economia:

Espanya es beneficia de l’auge de l’economia europea:

arribada d’importants inversions de capital estranger.

exportació de productes agrícoles (cítrics i altres fruites) i de productes de consum (calçat,...)

Emigració interior i exterior

Població agrària del camp a les ciutats i zones costaneres, i a Europa.

Espectacular desenvolupament del turisme:

Segona meitat dels seixanta: entrada de divises que va equilibrar la balança comercial deficitària.

Oberturisme i creixement econòmic va coincidir amb l’aplicació de programes de planificació econòmica

Coordinar el creixement econòmic amb plans de desenvolupament (4, entre 1964 i

1973; el darrer no va posar-se en marxa per la crisi del 73; de resultats dubtosos)

Inversions de l’Estat en zones deprimides: pols de desenvolupament (Burgos, Huelva, Vigo, La Corunya,

Sevilla, Valladolid i Saragossa) = inversions en infraestructures per afavorir la instal·lació d’indústries

21


3.3 CANVIS FONAMENTALS EN L’ESTRUCTURA ECONÒMICA

Els canvis en la política econòmica van possibilitar una fase de desenvolupament, que va comportar canvis fonamentals en

l'estructura econòmica: modernització de l'agricultura, la industrialització i el turisme.

Modernització de l’agricultura

Mecanització

Ús d’adobs i fertilitzants

Augment del rendiments per hectàrea, però reducció de la superfície

conreada amb l’excepció dels cítrics (expectatives exportadores).

va fer innecessaris molts treballadors

Èxode rural del camp a la ciutat (2 milions de persones): treballaran a la

indústria i la construcció tant a Espanya com a Europa o Amèrica

Desenvolupament econòmic dels

seixanta

http://www.youtube.com/watch?v=vGBrKkr4AqE&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=90

22



La industrialització

El canvi més important en l’economia va ser els procés d’industrialització.

Fins als anys 50: Espanya no era un país industrial; només Catalunya i el País Basc, i altres indrets molt localitzats.

Ocupació 1960 1973

Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Agricultura i pesca 17,1 40,5 9,6 24,9

Indústria 39,8 23,5 41,4 26,6

Construcció 7,2 6,7 9,9 9,5

Serveis 35,9 29,2 39 39

PIB 1960 1973

Sectors Catalunya Espanya Catalunya Espanya

Agricultura i pesca 10 22,6 5,6 11,6

Indústria 44,7 31,5 42 31,9

Construcció 3,9 5,3 6,4 7,1

Serveis 41,4 40,6 46 49,4

Distribució sectorial de l’economia a Catalunya i a Espanya (en %) (1960-1973)

23




Procés d’industrialització (1960-1975): la producció industrial es va multiplicar per quatre (va créixer un 400%).

Creixement impulsat per:

Modernització de l’estructura industrial

Capital estranger: aporta el 20% de la inversió industrial

Implantació de multinacionals

Importacions de tecnologia: millora la productivitat

Diversificació de la producció industrial

24




Motors de la industrialització:

Indústria metal·lúrgica Fabricació de béns d’equip com el naval (drassanes de Biscaia, Cadis o la Corunya)

Indústria del automòbil: a l'entorn dels grans centres de consum (Barcelona, Madrid,

Valladolid, Saragossa,...)

Indústria química

Refineries d’hidrocarburs (a Tarragona, Biscaia, i Múrcia)

Fàbriques de productes farmacèutics, plàstics i fibres tèxtils (sobretot a Barcelona i Madrid)

Construcció Accelerada edificació a les ciutats (arribada de població) i a les costes (arribada del turisme)

Altres Tèxtil: moltes van tancar i reestructurar-se

Calçat: van augmentar les seves exportacions

25




Efectes de la liberalització Increment del comerç exterior (entre 1960-1975)

Importació de primeres matèries i energia; es van multiplicar per 10

Destinar part de la producció a l’exportació; es van multiplicar per 21

Balança de pagaments industrials:

1960:la relació entre importacions i exportacions era equilibrada.

1975: les importacions eren més del doble que les exportacions.

Per salvar aquesta diferència: les fonts d’ingressos principal va ser el turisme

(compensava prop del 30% de les importacions), els capitals estrangers i les

remeses dels emigrants espanyols

26




110,5 91,8 108,2

181,1

450,7

581,7

0

100

200

300

400

500

600

700

1935 1940 1950 1960 1970 1975

Producció industrial per càpita (1935-1975)

1947 = 100

Les exportacions en l’economia espanyola (1940-1975)

27




exportacions

1.093

BALANÇA COMERCIAL

-1.105

BALANÇA DE PAGAMENTS

163

importacions

2.198

Remesa

emigrants

224

Turisme

744

Capitals

estrangers

300

Balança de pagaments, 1959-1969

(en milions de dòlars)

28




Efectes sobre Catalunya

2/2 de 1960 moltes fàbriques es van traslladar de l’àrea de Barcelona als

municipis propers del Baix Llobregat, del Vallès Oriental i del Vallès

Occidental. També a Tarragona i Girona es van crear noves fàbriques.

1975 els sectors més importants de la indústria catalana: metal.lúrgic,

tèxtil, químic i construcció. La diversificació industrial a Catalunya era un

fet.

29



El turisme

L’aspecte més innovador el desenvolupament dels anys seixanta: aparició d’un sector nou de l’activitat econòmica.

Boom turístic espanyol

Es va beneficiar de la bonança econòmica europea.

Sol i platja , i baixos preus: solució ideal a les vacances pel benestar europeu

Entrada massiva de turistes: Catalunya, Andalusia, Balears i Canàries

Impacte:

positius:

Ingressos: 1960 300 milions de $ pel turisme, a 3100 milions de $ al

1973.

feina a milers d’espanyols, però estacional.

construcció d’hotels, càmpings i altres serveis a la zona costanera

aportació de divises estrangeres que va salvar el dèficit de la

balança de pagaments.

va afectar a les modes i costums dels espanyols: nova manera de

viure més permissiva moralment, contrast amb el moralisme catòlic, des

de la moda la vestit fins a les relacions sexuals,...

negatius:

manca de control i planificació

deteriorament ecològic

Saturació de la limitada xarxa de transports espanyola

1951 1961 1966 1970 1973

1.263.197 7.000.000

17.000.000

24.000.000

34.558.943

Evolució del nombre de turistes a Espanya (1951-1973)

Turisme

http://www.youtube.com/watch?v=2MlBAHWT8dA&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=95

30


3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Desenvolupament econòmic dels 60 = conseqüències en l’àmbit social

Culmina el procés de transició demogràfica (retard respecte resta Europa):

reducció de la mortalitat.

manteniment de les taxes de natalitat elevades (es redueixen a finals

dels 60)

Èxode rural = Urbanització definitiva de la societat espanyola:

els camperols que es quedaven sense feina i vivien en pobles petits i

mitjans de zones rurals van marxar a treballar a la indústria

(concentrada en nuclis urbans): 6 milions (entre 1960-1970)

Expansió de la indústria: Catalunya, País Basc, Madrid i País

Valencià. Balears: llocs de treball degut al turisme

Gran creixement demogràfic (boom

dels seixanta). Dels 25 milions (1940) a

35 milions (1973)

Catalunya (anys 60) fou la principal

receptora: forta immigració + èxode

rural del Principat = redistribució de la

població catalana

El saldo migratori doble que el

creixement vegetatiu

Fort creixement de les ciutats = formació de les àrees metropolitanes, i de barris dormitoris.

Gent treballa en polígons industrials que creixen al voltant de ciutats amb centre històric

(Alcorcón, Leganés i Getafe a prop de Madrid; Cornellà, L’Hospitalet, Sta. Coloma de

Gramanet, a prop de Barcelona; també a Sevilla, Bilbao i València)

Concentració de la població dins de cada província en els nuclis urbans.

31


La població es va urbanitzar acceleradament.

Espanya es va convertir en un país de ciutats cada vegada més grans: al 1970 el

70% de la població vivia en ciutats, i 4 de cada 10 espanyols vivia en ciutads

de més de 100.000 habitants

3.4 LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Saldos migratoris per províncies (en %) (1961-1970)

El procés d’urbanització a Espanya (1940-1970)

32


3.4 CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

Els processos migratoris

Procés d’immigració: efectes importants a Catalunya

1960: 3.900.000 habitants

1970: 5.120.000 habitants

Creixement espectacular causat per l’arribada massiva de

persones de les zones empobrides de la resta d’Espanya

Sense planificació urbana: el immigrants vivien en

condicions precàries i barris sense serveis necessaris:

Barraquisme i manca de clavegueram i de transport,i

de serveis socials (escoles, centres mèdics,..) = al

final del franquisme elements de mobilització de les

associacions de veïns.

Qui va guanyar van

ser els especuladors

Creixement vegetatiu: diferència entre anual entre el nombre de nascuts i el de morts

33




Origen dels primers immigrants espanyols censats a Catalunya l’any 1975

34


A principis de la dècada dels 60, s'estima que

residien a Barcelona fins a cent mil barraquistes

ubicats a barris com el Somorrostro, el Camp de

la Bota, els turons del Carmel i a Montjuïc.

Barri dormitori

35




A Espanya la industria i la construcció no podia absorbir tota la immigració

Migració a països europeus:

França :426.000

Alemanya: 450.000

Suïssa: 360.000

També a països llatinoamericans

Negatius: separació de famílies i en els països d’acollida

feien les pitjors feines.

Positius: disminució de l’atur i entrada a Espanya de divises

(va afavorir la balança de pagaments).

Efectes

Principals destinacions dels emigrants espanyols

a l’estranger, 1970

36



El nivell de vida i la classe mitjana

Tots aquests canvis = transformació social

Nucli ampli d’obrers qualificats.

Nova classe mitjana (inexistent abans de la Guerra Civil)

Renda per habitant es va doblar (entre 1960 i 1970) = societat de

consum:

1960 19,2 cotxes cada 1000 habitants, 1970 109 cotxes, 1975

195 cotxes

Augment del nivell d’instrucció:

curs 1966-1968: 1.000.000 d’estudiants de secundària.

curs 1970-1971: 1.500.000 estudiants de secundària

Caiguda de l’analfabetisme: del 32% (1930) al 9% (1970)

L’accés a la societat de consum va emmascarar la gran desigualtat entre la

distribució de la riquesa entre els espanyols

PERÒ

Indicis de modernització

http://www.youtube.com/watch?v=Ylg-_sh3VWk&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=98

37

4- ENTRE L’OBERTURISME I L’IMMOBILISME (1959-1973)

Anys 60 Renovació dels dirigents franquistes: entrada dels

tecnòcrates i reformistes = mesures liberalitzadores que

afavoriran el creixement econòmic.

Pla d’Estabilització(1959): marca l’evolució

socioeconòmica de la dictadura PERO no va provocar cap

canvi significatiu en l’estructura política del règim

Creixement = element legitimador del

règim (= augment del nivell de vida de

bona part de la població)

I alhora enfortiment de l’oposició.

4.1 LES NOVES ELITS

Franco reparteix el poder entre:

Tecnòcrates de l’Opus Dei:

Liberalització econòmica per modernitzar Espanya

Manteniment dels principis autoritaris i ultracatòlics del règim

Objectiu a mitjà termini: monarquia autoritària (en Joan Carles de Borbó) per la perpetuació del franquisme.

Figures: Laureà Lopez Rodó.

Reformistes:

No es preocupen per la successió.

Reformes: règim evolucionés políticament

Figures: Manuel Fraga Iribarne (ministre d’Informació) i José Solís Ruiz (ministre-secretari general del Movimiento i responsable

del sindicat vertical)

Nou estil de govern: viatjar per Espanya i l’estranger i obrint-se a la premsa

38


4.2 EL REFORMISME FRANQUISTA (1/3)

Reformes institucionals (= homologació amb els Estats del benestar occidental) sense democratització del sistema

Llei de Convenis Col·lectius (1958):

Negociació directe dels salaris i les condicions de treball entre empresaris i obrers.

Àmbit laboral

1962 supressió del Codi Penal els càstigs per actuacions obreres per a finalitats no polítiques,

PERÒ no legalitza les vagues

Àmbit social Llei de Bases de la Seguretat Social(1963):

integració en una Seguretat Social única l’antic sistema d’assegurances diversificades

(malaltia, invalidesa, vellesa,..)

dotació de pressupostos: multiplicar els hospitals públics

Àmbit polític Antecedent: 1963 campanya internacional de protesta per la condemna per un tribunal militar i

l’execució de José Grimau (polític comunista)

La justícia militar substituïda per nous organismes civils com el TOP

Tribunal d’Ordre Públic (1963):

integrat per jutges civils, que s’encarrega dels delictes polítics i activitats subversives. Els

actes de terrorisme continuen reservats a l’exèrcit

TOP i execució Grimau

http://es.wikipedia.org/wiki/Tribunal_de_Orden_P%C3%BAblico

http://www.youtube.com/watch?v=_PSJ_fqIGtA&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=93

39



Llei de Premsa (1966):

impulsada per Manuel Fraga.

s’eliminava la censura prèvia PERÒ no s’instaurava la llibertat d’expressió

efecte pràctic: petita obertura en la informació de diaris i revistes, sense que afectessin els aspectes

fonamentals del règim. Oposició interna (Doc.11, pàg. 291)

Altres

Llei de Llibertat Religiosa (1967)

lliure exercici del culte a les pràctiques religioses no catòliques; permet inscriure’s la diferents

associacions religioses dins un registre legal

Ley Orgánica del Estado (1966): una de les set lleis fonamentals del règim. Constitució franquista

manera d’organitzar el poder legislatiu del règim.

Franco segueix gaudint del dret d’iniciativa legislativa i dret a vet, i designava bona part dels

procuradors a les Corts franquistes.

Novetat: tercio familiar = 1/3 dels procuradors eren escollits (108) i havien de representar a les

províncies; s'assajava una peculiar “democràcia “ (democràcia orgànica):

el candidat era proposat per les autoritats

participació restringida al cap de la família

40



Artículo 6.- El Jefe del Estado es el representante supremo de la Nación; personifica la soberanía

nacional; ejerce el poder supremo político y administrativo; ostenta la Jefatura Nacional del Movimiento y

cuida de la más exacta observancia de los Principios del mismo y demás Leyes fundamentales del Reino,

así como de la continuidad del Estado y del Movimiento Nacional; garantiza y asegura el regular

funcionamiento de los Altos Órganos del Estado y la debida coordinación entre los mismos; sanciona y

promulga las leyes y provee a su ejecución; ejerce el mando supremo de los Ejércitos de Tierra, Mar y

Aire; vela por la conservación del orden público en el interior y de la seguridad del Estado en el exterior;

en su nombre se administra justicia; ejerce la prerrogativa de gracia; confiere, con arreglo a las leyes,

empleos, cargos públicos y honores; acredita y recibe a los representantes diplomáticos y realiza cuantos

actos le corresponden con arreglo a las Leyes fundamentales del Reino

Ley Orgánica del Estado (1967)

Et sembla que la Ley Orgánica retallava el paper del totpoderós Franco?

41



Ley de Sucesión (1969)

Espanya era un regne sense rei.

Franco volia que la monarquia esdevingués la continuació del seu règim, no la substitució.

Dels candidats (Joan de Borbó, Joan Carles de Borbó , Alfons de Borbó (pretendent més afí al règim;

cosí de Joan Carles) i Calres Hug de Borbó (pretendent de la causa carlina; a finals del 1968 expulsat

d’Espanya per Franco), fou escollit successor Joan Carles de Borbó:

Resolució ratificada per les Corts: Franco cap d’Estat i Joan Carles successor (esdevindrà rei quan

Franco morís o renunciés al càrrec)

Altres

No es tractava de restaurar la monarquia derrocada al 1931.

Instauració d’una monarquia nova, nascuda directament de la guerra civil

Joan Carles de Borbó

jura la successió Joan Carles successor

http://www.youtube.com/watch?v=Od01GvIdS_s

http://www.youtube.com/watch?v=wvE5tl1dRjw&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=96

42



El 1969, el Prínce D. Juan Carlos fou designat successor de Franco. Segons establia la Ley de

Sucesión a la Jefatura de Estado, complia els requisits de ser espanyol, major de 30 anys i haver

jurat les lleis Fundamentales del Movimiento Nacional.

43



Llei Sindical (1971):

autonomia a l’organització sindical

drets més amplis d’elecció i participació als treballadors

PERÒ sota control del Sindicat Vertical.

Llei General d'Educació (1970) :

Educació General Bàsica (EGB): obligatorietat de l'educació fins als 14 anys

Formació Professional: formació de mà d’obra qualificada

Altres

44


4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (1/9)

La reunió de Munic Reunió de Munic

Juny de 1962 80 espanyols residents (com Gil-

Robles)a Espanya + 30 de l’exili 4rt Congrés del Moviment Europeu a Munic

participen

Condicions per l’entrada d’Espanya a la CEE

Entre d’altres temes

Inicis de 1962 Govern espanyol havia iniciat oficialment les negociacions per l’ingrés a la Comunitat Econòmica Europea (CEE)

Primera vegada, des de la fi de la Guerra Civil,

oposició interna i externa es reuneix

públicament: republicans, monàrquics,

democristians, i republicans (PCE=contraris al

procés d’unió europea)

Recull les condicions d’Espanya per l’ingrés:

restitució d’institucions democràtiques

renúncia a tota classe de violència

resolució

Desqualifica la reunió = Contuberni de Munic.

Campanya contra els participants (=traïdors; assistents

d’Espanya s’exilien) i contra Europa

Europa tanca les portes a la Espanya de Franco

Reacció del règim

http://www.youtube.com/watch?v=xAcloXJ66_o&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=92

45



Paper de l’església Tensions amb l’església

Anys 50 En ambients catòlics sorgeixen crítiques a la doctrina nacionalcatòlica dominant.

Poc influents

es concentren en Hermandad Obrera de Acción Católica o Joventut Obrera Católica

Actuen en barris obrers: prenen consciència de les desigualtats socials

Anys 60 Concili Vaticà Segon (1962-1965; Joan XXIII i Pau VI) Església s’havia d’acostar al poble

Objectiu: servei als pobres

Aparició del sacerdots obrers

Nomenament del cardenal Tarancón com a primat de l’Església a Espanya; inici de les crítiques de la jerarquia a la Dict.

Renovació de l’Església important a Catalunya i País Basc

Molts sectors catòlics manifesten el seu rebuig a la

jeraquia catòlica espanyola (defensava els òrgans

polítics de la Dictadura i hi participava

http://www.youtube.com/watch?v=rbsICoLHs1E&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=94

46



Paper de l’església

Església Catalana

Declaracions Aureli M. Ecarré (abat de Montserrat) a diari Le Monde

Critica la dictadura franquista= no actuava

amb principis cristians L’abat s’ha d’exiliar.

Acaba de situar la comunitat de Montserrat com a referent de

les oposicions antifranquistes

Maig 1966: manifestació de capellans a Barcelona Policia havia torturat a un estudiant detingut per la

Caputxinada

Joves capellans vestits amb sotanes perseguits per la policia

¡Volem Bisbes Catalans!

Aureli M. Escarré

Feb.1966: protesta pel nomenament de Marcelo González Martín (León) com

arquebisbe de Barcelona

Manifestació capellans 11/5/1966. Barcelona

47



Paper de l’església

Espanya, i aquest és el gran problema, encara està dividida en dos partits. No tenim darrere nostre vint-i-cinc anys de pau, sinó vint-i-

cinc anys de victòria. Els vencedors, entre ells l’Església, que es va veure obligada a lluitar al costat d’aquests, no han fet res per

acabar amb aquesta divisió en vencedors i vençuts, i això representa uns dels fracassos més lamentables d’un règim que es diu

cristià, però en el qual l’Estat no obeeix els principis de base del cristianisme [...].

La primera subversió que existeix a Espanya és la del seu govern [...] .

El poble ha d’escollir el seu govern i poder canviar-lo si ho desitja; això és la llibertat [...] . El govern no té dret a abusar del seu

poder; ha de ser un administrador en nom de Déu i un servidor del poble [...].

Jo m’he interessat intensament, i encara m’hi interesso, pels presos polítics, l’existència dels quals constitueix un dels aspectes més

penosos del règim. Llur presència a les presons està en relació directa amb aquesta pau que l’Estat no ha aconseguit establir [...] .

Catalunya és un dels exemples típics als quals es pot aplicar l’encíclica, en el que pertoca a les minories ètniques. L’Estat ha d’afavorir

aquestes minories i llur vida cultural, però el règim obstaculitza el desenvolupament de la cultura catalana [...] .

Catalunya és una nació entre les nacionalitats espanyoles. Tenim dret, com qualsevol altre minoria, a la nostra cultura, a la nostra

història, als nostres costums, que tenen la seva personalitat pròpia en el si d’Espanya. Nosaltres som espanyols, no pas castellans.

Les declaración de l’Abat Aureli Maria Escarré

48



Protesta universitària

Barcelona: Caputxinada Fundació del Sindicat Democràtic

d’Estudiants de la UB

Sindicat fundat el 1966. Constitució de forma

clandestina al convent dels caputxins de Sarrià, amb

suport d'intel·lectuals i professors com Salvador

Espriu, Antoni Tapies, Benet i Jornet, Goytisolo,...

Total 450 (estudiants, professor i intel.lectuals)

La policia els va assetjar

durant tres dies (9-11 maig

1966)

Moviment de solidaritat política i ciutadana: germen de la Taula Rodona Democràtica

(antecedent de l’Assemblea de Catalunya)

Incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics (manifestació de

capellans 11/5/1966)

conseqüències

Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudians de

la UB

A fora del convent dels Caputxins

de Sarrià. Polícies sota les ordres

de l'inspector Peña inspeccionant el

'Mercedes' de l'artista i pintor Antoni

Tàpies.

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/upc_feb2004/caputxinada2.jpg

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/upc_feb2004/cotxetapies.jpg

49


4.3 L’ENFORTIMENT DE L’OPOSICIÓ (6/ 9)

Moviment obrer

Mesures econòmiques del Pla d’Estabilització modifica l’estructura social espanyola

Entre d’altres

Es reflecteix en el moviment obrer

Els sindicats més importants de 1936 (CNT i UGT) passen a segon terme.

Nou moviment obrer :

comunistes i catòlics

pren força a Astúries, País Basc, Barcelona, Madrid

1964 creació formal de Comissions Obreres (Església de Sant Medir, Barcelona)

Aprofitant les noves vies participatives del Sindicat Vertical, bons

resultats a les eleccions sindicals a les eleccions de 1966.

El TOP l’il.legalitza el 1967: persecució sistemàtica del s militans, i 1972 detenció dels

principals dirigents (Marcelino Camacho)

tàctica

Zones on es van registrar més vagues (1963-75)

FONT: “Història. 2n Btx”. Ed. Santillana

PCE i PSUC, clandestins, van aglutinar i organitzar i participar en accions de protesta i reivindicatives des de dins i des de l’exterior amb els seus

líders Santiago Carrillo i Dolores Ibárruri “La pasionaria”

50



La qüestió basca

Política franquista Posar fi als nacionalismes que reivindicaven del dret a l’autogovern: basc i català

Tot i la acció franquista

No van desaparèixer i els impulsors van eixamplar el ressò

1959 naixement d’ETA (escissió del PNV)

Lluita armada amb atemptats des de 1968 (2n: Melitón Manzanas, cap de la policia de Guipúscoa)

Resposta del règim als atemptats

Declara estat d’excepció (=supressió de les llibertats que teòricament oferia la Dictadura)

Forta repressió:

Procés de Burgos: consell de guerra a 16 membre d’ETA per l’atemptat a Melitón Procés de Burgos

Reacció a Espanya i fora (com la del Vaticà) a les penes de mort a 6: commuten les penes de mort

per cadena perpetua

http://www.youtube.com/watch?v=r3UmjetbYAE&feature=BF&list=PL450F2DA3E844FAE2&index=97

51

La reivindicació de la cultura catalana és un element important de la lluita antifranquista

1970 Llei d’Educació: campanya per reclamar la

presència del català a l’ensenyament.

Autoritats franquistes fan cas omís = demanda

pren caràcter més polític

Nova Cançó (1960): feien causa comuna en

la defensa de la llibertat creativa i de la seva

expressió en llengua catalana. Raimon, Serrat

o Lluís Llach. Modernitzen la cançó catalana

(diferenciada del cant coral, cançons de

muntanya o d’arrel francesa)

Catalunya


Creació Edicions 62,

desenvolupament d’iniciatives de

renovació pedagògica

(Associació de Mestres Rosa

Sensat), eines culturals (Cavall

Fort o discogràfica Edigsa),

Omnium Cultural (promoure

acitivitats culturals catalanes)


52



Catalunya

Taula Rodona (1966) Primera plataforma multipartidista antifranquista; presents tots els partits polítics clandestins

Assemblea de Catalunya (1971) Moviment polític + sindical + civicocultural

consecució de les llibertats públiques

amnistia per als presos polítics

reinstauració de l’Estatut d’Autonomia (1932)

coordinar l’oposició amb la resta de pobles d’Espanya

objectius

Carnet acreditatiu de membre de l’Assemblea de Catalunya

clandestina

Documents

El franquisme (1950-1973)