Any VII. — Núm. 322 Barcelona, 3 de març de 1928 Preu: 10 cèntims

•

SUPLEMENT IL • LUSTRAT D'«EN PATUFET'>

EL GEGANT

En Melespagaràs havia vist en Telacarregaràs i amatent En Telacarregaràs se n'adonà a temps i es posà a có-

es disposà a fer-li un cap nou, tota vegada que no podia rrer més que en Piera quan vol centrar a gol.cobrar-li trenta cinc cèntims que li devia des de feia cincanys..

p ^^ t

Per un moment logrà el perseguit despistar el perse- Amb oportunitat novelesca, es topà amb el seu padríguidor, perd comprenia en Telacarregaràs que al final i explicat resumidament el cas, es prestà a passar-lo defaria honor al seu cognom. contrabàndol.

Quan Melespagaràs passà pel costat d'aquell gegantàs; I passat el perill, padrí i fillol se n'anaren tranquila-no pensà ni poc ni molt que estés en presència del seu ment de braçet.perseguit,

66 VIROLET

I-iistória d'un cirabotes ii•lustreText d'en JOAQUIM FECIT

Dibuixos d'en MIRET

wS

En Betum, com entre els com-panys era anomenat el simpàtic PepetVilatorta, era el «llimpia> més eixeritque mai ens hagi tocat les sabates.Un xicotet de tretze anys, alegre isorneguer com un picarol, us feia ve-nir ganes de ucirar-vos» encara que noen tinguéssiu necessitat.

gran recepció i piscolabis a càrrec decada invitat, al quiosc més pròxim,allòva ésser una disbauxa, la gasseosaera a l'ordre del dia fent els honors dexampany i hi hagué entusiasta quederrotxà fins a tres rals de <gasto».

Però en Betuna, no era tan frívol

A la porta de la Universitat teniala seva casa central, i a l'estiu o a lesvacances de Nadal, quan els estu-diants deixaven desertes les aules,obria una sucursal, segons ell deia, al'entrada d'un cafè del Paral•lel. Vala dir, però, que enyorava els «seus»estudiants dels dies de classe.

com podi a semblar a primer cop d'ull,i no deixava de fer les seves observa-cions i es donava compte que, si béde moment tota aquella jovenalla ve-nien a ésser una mena de camarades,el dia de demà ells, amb els seus estu-dis, serien uns senyors que use la cam-parien» i ell continuaria fent lluentes

fos millor que els altres, que ell el fa-bricaria i que anirien a mitges. EnJoan era molt bondadós i va prendrebé la proposició. Efectivament, va feralguns anàlisis dels Ilustres més cor-rents, i un cop coneguts els compo-nents es dedica a perfeccionar-los.

"Ni‚-‚Ii

Perd, naturalment, un dia feia unacosa i un altre un xic més, i els diespassaven, fins que en Betum creguéque el seu client li deia de broma quese'n preocupava. Per això una tardaen Joan va fer anar en Betum a casaseva i 11 va ensenyar la marxa i l'estatdels experiments.

pres seriosament l'assumpte. Com queel pobre xicot no tenia costum d'estarper les cases de senyors s'expansionàcridant de maneja primitiva, amb çoque cridà l'atenció de Ramoneta, la

(Seguirà.)

iLJ

VTROLEI 67^p w ti1

n s

.,

Fent cinema . ^^.

______10

El senyor Rarnon i son fill, grans aficionats a l'art mut El Sr. Ramon amb la seva experiència d'home curtite§'disposaven a impressionar un nou film. en aquests quefers, ensenyava la manera com son noi teia

de fer-ho... «Pujaràs de- quatre grapes... sense fer soroll»...I sense donar-se compte del que se li apropava.

l ()

i pataplam, què és això!.. Socors! Que m'ofego!

va ésser una escena completament filmàtica..

...que no es va perdre, puix el noi era tan aixerit comson pare...

68 VIROLET

L'enginyós

• (- U

nIP I I

Diligent se'n va en Venturaa cobrar una factura

Em sap greu, no et puc pagarpuix no tinc ni per menjar.

/7,

Mira, si vols els diners Troba una idea genialm'has de vendre aquests papers. per poder fé un dineral.

Amb els papers fa uns barretsdeixa els nois satisfets.

I li duu un grapat de durostreient a tots dos d'apuros.

i

P¡ _____ 4'•L' .4\."iijI

IIIL.:tiLl.

70

V1R0L-$T

';- Sort a darrera horav

I- __

*'

En Simplici Maifarrèsha perdut tots sos dinésper revessos de fortunaJa només li queda unaquantitát tan reduïdaque no en té per a la vida.

En un indret molt salvatged'un bosc proper a la platjaen Simplici ha preparatde la vida el seu comiat.Una corda dalt d'un piasa vida darà fi.

Debades feina ha cercatperò enlloc no n'ha trobatpuix que en saber el seu nomde seguit pensa tothom,que en Simplici Maifarrèsun betzol i un gandul és.

fr/

2

si la corda li fallala Star li darà metralla..Si amb això prou no en tingués,sols caldria que es tirésa les ones de la mar.per poder-se allà ofegar.

Cansat ja de viure aixíavui decideix morii amb els pocs diners que técompra una Star a un armerdesprés de regatejarpuix no gaire vol gastar.

Ja en Simplici s'ha penjatmès, com porta coll planxatla corda no l'estreny pas.Aixecant llavors el braçla pistola ha disparati pam! la corda ha trencat.

Cau a plom dintre 1'oneigi li agaf a un gran mareig.Per-sort sabia nedari a la platja es pot salvar.Però surt mullat i brutavorrit i decebut.

Veu llavors córrer vers ellun senyó amb un aparellque li diu: — <iMeravellóslSou un gran artista vós lAquest assaig que ara feuha d'essé aplaudit arreu.^>

«Sí senyor! Sóc productorsuperproductor, millorii us llogo immediatamentper fer cinema!» Amatenten Simplici ho ha acceptat.i ara és <.estel» afamat.

VIROLET

71

UN DINAR 'RECORD"

El senyor Rafeques acostumavamenjar al Bar La Pruna, situat en undels carrers més cèntrics de la Barce-lona antiga, al costat mateix del BarLa Perla, entre el qual i La Prusia hihavia establerta la competència mésfuriosa.

Quan La Pruna anunciava arròsamb sípia, La Perla feia arròs ambllagosta. i quan La Perla donava "po-llastre, La Pruna donava capó o galldindi. Però això és d'una altra histò-ria, com diu un autor cèlebre moltesvegades.

La història present no té res queveure amb la oompetència. Es refereixsimplement a una desagradable aven-tura que li ocorregué al senyor Rafe-ques un dia sopant a La Pruna.• Quan entrà al bar, totes les taulesestaven ocupades i es veié obligat aasseure's a una que jahi havia un ho-me menj ant. Però quin home!

D'aspecte miserable i flac, desmen-tien laseva misèria i la seva flaquedat• uns colors ujadíssims, no se sap si demassa menjar, de massa beure, o demassa vergonya. I menjava calmosa-ment, tan ealmosament com menjariaun home que l'haguessin de matar des-prés de l'àpat.

Quan vingué el mosso per servir elsenyor Rafeques, l'altre comensal jahavia acabat el que menjava i el mos-so li preguntà amb aire sorrut:

—Què més voldrà?L'i iterpel•lat sospirà, consultà el

rellotge, estudià la carta de plats i di-gué amb veu apagada:

— Cap i pota...El senyor Rafeques féu una ganyo-

ta. Ell que era tan epicuri, que nomésvolia biftecs, llagostes í aviram, nocomprenia que hi hagués aficionats alcap i pota. El seu companyde taula liho conegué en la cara i li digué comexcusant-se.

—He menjat de totes les altres co-ses que tenen. Solament em quedaaquest recurs.

— Com vol dir, recurs? I qué emconta d'liaver menjat de totes les al-tres coses!

— Realment és un cas extraordi-nari el que em passa. No tinc més re-mei que explicar-li'1 perquè compren-gui la meva situació.

Jo he entrat aquí a l'Hora del ver-mut, aquest migdia. Havíem quedat

amb la meva dona de trobar-nos aquía la una. He pres el vermut i ella novenia. Al cap de mitja hora he vistque el mosso em començava a mirarde cua d'ull iper nofer-me sospitós hedemanat escudella, peranar guanyanttemps.

Després, com que els quarts passa-ven, he menjat carn d'olla i encara lanieva dona no venia. He menjat esto-fat i peix 1 després pollastre, truita,vedella amb pèsols, bunyols, bacallàamb salsa, biftec, verdura, etc., etc.Només li diré el que li he dit ja abans'que sols em quedava ara el recurs delcap i pota per anar guanyant temps iaquest recurs s'està acabant. (nè farédesprés?

— Home, pagar i anar-se'n. Aixícom així m'estranya molt que hagitingut la paciència d'esperar la sevadona des del migdia fins a les vuit delvespre.

— Oh, ja veura, nol'hauria pas es-perada més enllà d'una hora si no ha-gués estat que em refio d'ella per pa-gar el que he menjat, perquè justa-ment avui no duc ni cinc cèntims.

— Sí que és un cas ben llastimós.I si ella no ve?

—Oli, de venir, prou que vindràElla no falta mai encara que siguitard. M'ha dit ben clar que l'esperésal Bar La Perla i aquí l'espero.

— La Perla! Pobre de vostè! Aquíés La Pruna. S'ha equivocat, i ara laseva dona el deu estar cercant.

—Horror! I jo ara què faig, ambtot això per pagar, sense un clau a labutxaca i amb els crits que em farà ladona per distret!

— Miri, això darrer no leo puc re-meiar, jo, però això que ha de pagarja ho arreglaré jo, perquè m'ha fetllàstima.

—Home l quantli ho agraeixo! Peròdeixi'm la seva adreça i 1i tornaré elsdiners demà mateix!

El Sr. Rafequespagà el çomptedelseu company detaula que pujava unsdot ze duros, L'afavorit se n'anà des-prés de vives mostres d'agraiment.

A l'endemà, el Sr. Rafeqnes volguétastar la cuina del Bar La Perla. En-trà i totes les taules eren plenes. A unad'un recó hi havia el seu company deldia abans que estava dient a un al-tre senyor.- La Perla! Què em diu ara' Però

si amb la dona havíem quedat de tro-bar-nos a La Pruna! Com ho pago joaixò!

— Pagui-bo anib els dotze durosque deu dur assobre per tornar-me'ls,U cridà el Sr. Rafeques. —Així comaixí, també, els dono per perduts!

L'home sec i vermellós encara corre

RUCA7)A

El ric senyor Pere Lluccavalcava uin ruc porucvora un rec amb pas feixuci passà que al cap de pocrelliscà el ruc amb un roci caigué al rec ric i ruc.

P. I,. P

- Saps quants són.eis elements na-turals?

— Si senyora, són dos: el vi i l'ai-gua.

— I ara!— Dones el meu pare diu que a la

taverna es troba en el seu element i lamare al safareig.

De «The Passing Show»

Oran concurs d'ombres xinzsc[Ues

.i l

705 — Joaquim Roqué 702 — Anna Matas 703 — J. Boadella 704 — L. Bausili

Redacció . administració: Cardaaai Lasañas. iimpremta; Cerrar da vtuataaer. 4, iutariu

72 VIROLET

Noves aventures d'en Baliga 1 en BalagaAcampen a Barcelonai hi reten més d'una estona.

im

M

om que el lloguer mai no paga I amb ell també és desahuciat No troben enlloc cap pisreuen del pis en B alaga. Baliga,-el seu associat. i es troben en compromís.

voy

1;n situació tan tremenda 91 costat tenen un pou - Per teni electricitats'instal •len sota una tenda. i un fogó el dinar els cou. eix sistema han a^?optat.

— Tanmateix és antipàticel telèfon automàtic.

Ja s'apropa un inspectô: De pressa tots dos s'escapen.— Encar no s'acaba això? Ni amb telèfon els atrapen!