ConchaLópezNarváez

Il·lustracions deJuan Ramón

Alonso

EL GRAN AMORD’UNA GALLINA

© Grupo Anaya, S.A., Madrid, 2008Projecte realitzat per Diego ArboledaDirector editorial: Antonio Ventura

www.anayainfantilyjuvenil.com

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

2

Concha López Narváez recupera en Elgran amor d’una gallina un dels perso-natges més carismàtics que ha creat: Ca-rolina, una gallina inconformista i con-testatària, que no es resigna a seguir lesregles i les tradicions del galliner on li hatocat viure.

Si en Memòries d’una gallina, l’autorapresentava el naixement i els primers anysd’aquest personatge, i en Aventures deBec-fi, narrava la fugida del germà de Ca-rolina i les peripècies que aquest viu albosc, en aquesta tercera entrega LópezNarváez conta com l’amor arriba a lavida de la gallina i, juntament amb l’amor,com sempre, moltes felicitats i també mol-tes preocupacions, massa preocupacions.

L’autora recupera l’estil àgil i desenfa-dat dels títols anteriors, en què l’humor

n’és protagonista. La narració és narra-da, com en les altres aventures, en pri-mera persona. Carolina conta la seuahistòria i descriu directament la mesclad’inseguretat i d’alegria que li genera l’e-namorament. Tan loquaç com obstina-da, en les huitanta pàgines del llibre,aquesta gallina tan especial té espai sufi-cient per a contar fil per randa com vaconéixer el primer amor, com el va con-quistar, com quasi el va perdre, com esvan casar, i fins i tot, com van formar unafamília esplèndida.

1INTRODUCCIÓ

El gran amor d’una gallina Concha López NarváezIl·lustracions de Juan Ramón Alonso

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

3

Carolina és una gallina amb moltapersonalitat: mentre que totes les com-panyes dormen al galliner i es dediquena la producció monòtona i diària d’ous,ella prefereix patinar, somiar i, sobre-tot, volar. Aquesta habilitat per a volarli ha permés triar un lloc molt especialper a dormir: la copa d’un arbre.

Carolina té molt de caràcter i sempres’ha sentit una gallina destinada a viuresense lligams. A pesar que Marqués, elgall més templat del galliner, està pro-fundament enamorat d’ella, la protago-nista només està disposada a oferir-liuna bona amistat.

No obstant això, un dia arriba al ga-lliner Teobald, un gall, grosset i som-rient, pel qual Carolina se sent captiva-da. L’amor sorgeix entre ells, es vanconeixent i descobrint i parlen molt, ino troben cap problema... fins que arri-ba Nadal.

La grangera alimenta especialment béTeobald fins que arriba a estar realmentobés i això genera suspicàcies en Caroli-na, i les pitjors sospites es confirmenquan la grangera apareix amb un enor-me ganivet disposada a convertir Teo-bald en el sopar de Nadal.

Carolina, desesperada, intenta un es-tratagema per a despistar la grangera,mentre que Teobald s’amaga. Carolina

posa un ou enorme, però això deté lagrangera només un instant. Així que lagallina continua posant ous enormesamb un esforç sobrehumà. La grangera,bocabadada, deixa estar Teobald aquelldia i corre a presumir davant de lesamigues de la gallina que fa ous comuna escopeta. Això és prou per a adver-tir Teobald i aquest s’esforça a aprimar-se i no resultar un plat abellidor per aNadal.

Després de salvar Teobald, es casen.A la festa van seguir dies molt feliços,fins que són interromputs per una febreestranya: Carolina no se sent gens bé.Però la preocupació es converteix enalegria quan sap que no està malalta,sinó que prompte tindrà pollets.

Com seran els pollets? Com serà ellafent de mare? Aquestes preguntes intri-guen Carolina mentre que espera ambil·lusió que el pas de la vida li permetacontestar-les.

2ARGUMENT

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

4

Concha López Narváez va nàixer a Se-villa. És llicenciada en Filosofia i Lletresi durant alguns anys es va dedicar al’ensenyament. Actualment, és una au-tora molt reconeguda dins de la litera-tura infantil i juvenil. Ha guanyat unsquants premis importants, entre elsquals hi ha el Lazarillo el 1984 per lanovel·la La tierra del Sol y la Luna, i hasigut finalista del Premi Nacional de Li-teratura Infantil i Juvenil el 1985, 1986,1987 i 1990.

Juan Ramón Alonso va nàixer a Madridel 1951. És va llicenciar en Belles Arts aMadrid. Ha treballat com a professor dedibuix i, des del 1980, es dedica a lail·lustració. Ha col·laborat per a edito-rials nacionals i estrangeres. Destaca laseua aportació dissenyant portades per acol·leccions de literatura per a adultsd’autors reconeguts.

Carolina és una gallina optimista i ca-buda, que no es deixa portar per lesnormes dels altres i vol dirigir la seuavida. Sap que és una gallina especial, nosols pel caràcter, sinó també per l’habi-

litat que té per a volar. Aquestes carac-terístiques li permeten viure una vida almarge de la monotonia del galliner,però també la condemnen un poc a lasoledat. No havia previst que l’amorirrompera en sa vida, això per a la ga-llina és una revolució interior, a la quales lliura encantada. Prompte s’adonaràque els enamoraments porten tant ale-gries com preocupacions, i, lluny de des-animar-se, sabrà gaudir dels bons mo-ments i evitar i intentar oblidar elsdolents.

Teobald no és un gall especialment atrac-tiu, sinó més bé gros. Però té bon sentitde l’humor, capacitat per a riure’s de simateix i una passió sincera per Carolinaque la seduiran des del primer moment.No és, no obstant això, un gall especial-ment espavilat i no s’adonarà que la seuavida està en perill, perquè l’estan ence-bant per a convertir-lo en el sopar deNadal.

En els llibres anteriors protagonitzatsper Carolina, Marqués era un gall su-perb i vanitós, però ha canviat. Conti-nua mostrant certa arrogància, encaraque sent un profund amor per Carolina.Un sentiment que no és correspost, laqual cosa el sumeix en una contínuamelancolia, però, quan veu Carolinaenamorada, no s’oposa a la relació, per-què s’adona que Teobald fa molt feliç ala gallina, i acceptarà amb resignació laderrota.

4PERSONATGES

3AUTORAI IL·LUSTRADOR

La mare de Carolina representa les tradi-cions del galliner i, per tant, Carolina en-tra en constant conflicte amb ella. Noobstant això, al final del llibre, aquestsdos personatges s’acostaran i deixarand’enfrontar-se. Carolina es troba a puntde ser mare i l’assalten preocupacions so-bre com educarà els pollets i si aquestssabran apreciar l’educació que els do-narà o la rebutjaran. Per a Carolina samare serà un referent de com no volcomportar-se, però valorarà la dificultatd’educar un fill.

q L’amor. Naturalment, l’amor és el valor que pre-sideix la narració. La gallina pateix unenamorament sorprenent (per a ella) imolt divertit (per a nosaltres). No encer-ta a explicar-se per què se sent atreta peraquell gall grosset i apardalat que és Teo-bald, però sap que no pot resistir-s’hi ique aquest enamorament li portarà la fe-licitat. D’aquesta manera, l’amor que elllibre ens presenta és un amor optimista,sense prejudicis i inevitable.

q La lleialtat. Per a Carolina, l’amor i l’amistat com-porten també la lleialtat. Cal cuidar lapersona estimada, estar al seu costat enels moments difícils encara que això im-plique fer sacrificis. De la mateixa forma,

l’amistat ha d’estar per damunt dels zelso dels interessos propis, i així ho demos-tra l’actitud de Marqués que continuasent lleial amb Carolina encara que la fe-licitat d’aquesta no la compartisca ambell sinó amb Teobald.

q La independència. Carolina és una gallina molt independent,no obstant això s’enamora i decideix com-partir la vida amb una altra persona. Peraixò haurà d’aprendre a combinar la inde-pendència amb la convivència. Intel·li-gentment, aquest llibre no proposa unasolució maniquea, sinó que només plante-ja el problema, i deixa que el lector infan-til perceba que això pot comportar unconflicte, però no un drama.

q La família. Dins de la seua senzillesa, aquest conteparla de la família des de diverses perspec-tives. La família a qui hem arribat i que nohem triat (en aquest cas la mare de Caro-lina), la família que triem (Teobald) i finsi tot la família que nosaltres creem i queeducarem (els futurs fills de Carolina).

q L’humor. El gran amor d’una gallina és sobretot unrelat divertit, ple de situacions còmiques ipersonatges simpàtics. L’humor emprat perl’autora mescla tot tipus d’ingredients: iro-nia, sense sentit, costumisme i comèdiad’intriga. La visió pròpia del món de laprotagonista és absolutament optimista, il’humor és part essencial del seu caràcter.

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

5

5VALORS

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

6

ABANSD E L A L E C T U R A

A C T I V I T A T S

Tot seguit us oferim unes activitats d’animació lectora.Algunes són prèvies a la lectura del llibre i tenen la intenció de suscitar l’interés de l’alumant, i d’altres són per a fer-les després d’acabarel llibre i serviran per a recrearaspectes diversos del contingutd’aquest i fomentar la creativitat dels lectors.

DE QUI S’ENAMORARÀ AQUESTA GALLINA?El professorat proposarà a l’alumnatque centre l’atenció en el títol del llibre ien la gallina que apareix en la il·lustra-ció de la coberta. Tot indica que aquellagallina s’enamorarà completament d’al-gú. Demanarem que cada u s’imagine dequi s’enamorarà i que en faça un dibuixen què represente com pensa que serà laparella de la protagonista.

UN AMOR A LA VIDA?El títol del llibre destaca que no ensconta un amor qualsevol, sinó un «gran»amor. Proposarem a l’alumnat que escri-ga una redacció breu exposant la seuaopinió sobre si hi ha un sol gran amor enla vida i com podem reconéixer-lo quanapareix.

LA GRANJA

El relat de López Narváez se situa en unagranja. El professor dividirà la classe engrups de quatre membres i demanaràque, en una cartolina gran, dibuixen ele-ments que consideren que es puguen tro-bar en una granja. Al costat de cadadibuix, hauran d’escriure el nom d’aquellelement i quina utilitat té.

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

7

DE NOU, CAROLINA

En cas que l’alumnat haja llegit algunade les altres aventures relacionades ambel personatge protagonista, Memòriesd’una gallina i Aventures de Bec-fi, elprofessor proposarà a l’alumnat que façamemòria i descriga dos personatges d’a-quelles històries. Inclourà també quinescoses imaginà que ocorreran a aquestspersonatges en el nou llibre.

SALVAR TEOBALD

Carolina, desesperada per salvar el gallTeobald, posa uns ous extraordinaris.Aquesta va ser l’única solució que vafuncionar en aquell moment. El profes-sorat proposarà a l’alumnat que imaginei descriga en una redacció breu una altraforma en què la gallina haguera pogutsalvar al seu estimat, per tal d’impedirque la grangera el cuinara.

SOMNIS ESTRANYS

Carolina està inquieta perquè serà mare ité un somni estrany en què els pollets,després de nàixer, no la respecten i rebut-gen l’educació que ella vol donar-los. Elprofessorat proposarà a l’alumnat queconten algun somni que hagen tingut per-què estaven inquiets per alguna cosa, i

que expliquen si va ocórrer el que haviensomiat o no.

UNA GALLINA PER A MARQUÉS

El pobre gall Marqués s’ha quedat senseparella, ja que Carolina no li correspon ientre les altres gallines del galliner non’hi ha cap que el seduïsca de veritat. Elprofessorat proposarà a l’alumnat quedibuixe una gallina per a Marqués, i que,després de dibuixar-la, se n’invente elnom.

UNA GALLINA FETA DE GALLINES

L’alumnat pot retallar les gallines dibui-xades en l’activitat anterior i elaborar uncollage d’una gallina gegant feta d’aques-tes gallines. Hi afegirà tot tipus de galli-na que puga trobar en periòdics i revis-tes. El docent delimiatrà la silueta de lagallina gegant i l’alumnat enganxarà lesgallines retallades a l’interior.

DESPRÉSD E L A L E C T U R A

El llibre que llegiràs està protagonitzat per animals que tenen personalitatpròpia. És habitual pensar que una rabosa és astuta o que un elefant tébona memòria. Amb quin animal relaciones cada una d’aquestes caracte-rístiques?

En la il·lustració de coberta veiem una gallina patinant. Ara, dibuixa lamateixa gallina practicant un altre esport.

ABANSD E L A L E C T U R A1 EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

8

Presumit:

Egoista:

Treballador:

Maleducat:

Sensat:

Trampós:

Culte:

Gandul:

D E L A L E C T U R A2EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

9

ABANS

La paraula gallina es refereix a una au de granja, però a més a més, fa referènciaa unes altres coses. Uneix amb fletxes cada expressió «gallinesca» amb l’explica-ció corresponent.

La gallina és la femella del gall, però… saps quina és la femella de cada un d’aquests animals?

Un gallina

Un gallet

Un galló

La gallina cega

El galliner

Un gall

Els seients de la part superior d’un teatre

Una moneda de poc valor, diners

Una nota aguda mal cantada

Un joc amb els ulls tapats per un mocador

El grill d’una fruita

Una persona covard

Tigre:

Bou:

Ànec:

Gat:

Moltó:

Cavall:

Ós:

DESPRÉSD E L A L E C T U R A1

Llig aquestes frases i marca cada una amb V si és vertadera, o amb F si és falsa.

El gos amic de Carolina s’anomena Amic Gos.

Duc és el gall més guapo del galliner.

A Carolina, li agrada dormir en la part alta d’una teulada.

Teobald sap cantar molt bé qualsevol estil de música.

El cosí de Carolina es diu Bec-fi.

La grangera alimentava Teobaldamb els grans millors, trossos de bellota, castanyes partides,panses i nous.

EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

10

DESPRÉSD E L A L E C T U R A2EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

11

Descriu a quin moment del llibre correspon cada il·lustració.

DESPRÉSD E L A L E C T U R A3 EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

12

Carolina és una gallina especial perquè sap volar, una cosa que normal-ment les gallines no poden fer. Quina habilitat haurien de tenir aquestsanimals per a ser especials i diferenciar-se dels seus congèneres?

Un talp:

Una balena:

Un mosquit:

Un elefant:

Un centcames:

Una tortuga:

DESPRÉSD E L A L E C T U R A4EL GRAN AMOR D’UNA GALLINA

13

Com penses que serà finalment la vida de Carolina com a mare? Quin nomposarà als fills? Conta en unes quantes línies un dia normal en la vida deCarolina quan ja tinga els pollets al voltant d’ella. No oblides inventar unnom per a cada un.

SOLUCIONS

Abans de la lectura

FITXA 2

Un gallina / Una persona covardUn gallet / Una moneda de poc valor, dinersUn galló / El grill d’una fruitaLa gallina cega / Un joc amb els ulls tapats per un mocadorEl galliner / Els seients de la part superior d’un teatreUn gall / Una nota aguda mal cantada

Tigressa / Vaca / Ànega / Gata / Ovella / Egua / Óssa

Després de la lectura

FITXA 1

V / F / F / V / F / V

FITXA 2

· Carolina, que pensa que la grangera trama algunacosa contra Teobald, vigila des de l’arbre. · Carolina posa un ou enorme per a salvar la vida deTeobald. · La gallina que era quasi metgessa explica a Carolinaque no està malalta, sinó que vol ser mare.