el joc com a eina educativa

EL JOC COM A EINA

EDUCATIVA (5174)

EXTRACTES DE LES

SESSIONS I ARXIU DE JOCS

Míriam Coll Torres

EXTRACTE DE

LES SESSIONS

ARXIU DE

JOCS

SESSIÓ: 13/10/04

Presentació de l’assignatura

Professora: Montserrat Sobrevias Servet

Activitats i feines durant el curs:

* Visita al museu de la jugueta, Sa Pobla.

* Fitxer personalitzat dels jocs

* Presentació d’un joc als nostres companys

* Construcció d’una jugueta

* Projecte de joc relacionat amb l’assignatura (explicar intencions i passes per millorar un

aspecte relacionat amb el joc)

La sessió d’avui:

Hem realitzat una sèrie de jocs per coneixer els companys. Ens hem escoltat i hem sabut els jocs que ens

agradaven quan erem menuts. A continuació, hem portat a terme diferents jocs.

S’ha esmentat la necessitat de tenir present, com a mestres, la importància del joc dins els centres

escolars així com la mala costum que hi ha de jugar i conèixer els noms dels jocs en castellà. Per altra

banda, hem portat a terme un ritual d’atenció per “fer silenci”.

A continuació, expòs tots els jocs que han estat esmentats:

-Pessigolles (exemple cançoneta: una rata, cua curta

-Jugar a encalçar-se

-Compra’m peix

-Mato - Joc de ses cadires

-Els quatre cantons - “1,2,3, patito inglés”

-L’aranya

-Baletes

-Mocadoret

-Piola (els companys fan de poltre; s’ha de saltar per sobre)

-Elàstic

-Piso (amb una pedra, saltar amb una cama al quadre on arriba la pedra)

-L’illa del tresor (donar pistes per trobar els objectes amagats)

-“El cuarto oscuro”

-Sa banya (amb una pilota de paper de plata, tombar als companys)

-En Joan Petit quan balla (límit joc/dança)

-Sa batuta (“polis i cacos”)

-Ses cadenes (jugar a encalçar-se agafats de la mà)

-Botar sa corda

-Paraules encadenades

-Bomba (?¿)

-L’amagatall o conions

-Mambelletes o jocs de mans

-Conillet damunt s’era

-Jugar a cuinetes/ser mestres

-Caminar

SESSIÓ: 20/10/04El joc ha estat sempre un element molt important a totes les civilitzacions. Això ho podem afirmar d’aquest mòdedegut a les diferents referències amb què comptam i que es refereixen a aquesta temàtica:

El libro de los juegos, una recopilació de jocs que va fer Alfons X; la seva publicació demostra la importància. Moltsdels jocs són de tauler i, molts d’ells, són coneguts des de fa més de mil anys. Exemples clars són els escacs(provinentde la Índia; les figures del joc fan referència a la seva fauna) o el backgammon (gran entreteniment de la noblesadelsegle XIII; es creu que prové del món musulmà).

Les diverses religions tenen certes similituts en les seves respectives idees i rituals; el mateix passa amb les diferentscivilitzacions, que han emprat el joc per a la mateixa finalitat i amb la mateixa importància.

Molts dels jocs als que els infants d’avui en dia juguen són, en realitat, reliquies dels rituals religiosos que es remuntenals inicis de la humanitat, com ara estirar la corda que, sembla ser, es tracta d’un dramatització de la lluita entre elsDéus per saber quin tenia més poder.

En temps egipcis ja es troben moltes referències al joc (dibuixos, llibres de la mort).

Molts de jocs, com ara els daus o els que ens serveixen per saber qui comença un joc, es referien antigament a la consulta dels Déus sobre diferents decisions.

Jocs de caire educatiu per la juventut o per augmentar/mantenir diferents habilitats:- Escacs: joc d’estratègia, reconstrucció del camp de batalla, per fer anar el pensament.- Dards, carreres, etc. : per treballar habilitats més mundanes (força, destressa...)

Les endevinalles també ens porten molt de temps enrera: en les cavernes, el més vells i els joves s’asseien al voltant de les fogueres; els primers posaven a prova als segons. A la Grècia Clàssica, no endevinar-les portava com a càstighaverde beure vi amargant.

En definitiva: els jocs són el mirall de cada cultura i civilització. Hi ha jocs que es juguen arreu del món, tot i que a cada Lloc compten amb les seves adaptacions.

És als segles XVIII i XIX quan es dóna importància a l’educació, amb l’aparició de la pedagogia. En aquests momentsEns trobam amb una gran diversitat de jocs que ensenyen història, botànica, geografia... Com a exemple significatiuensTrobam amb el joc de la oca així com altres jocs d’espiral.

Cal dir que els jocs es troben influenciats pel moment polític en que es viu. Per exemple, en l’època de Napoleó elsjocsEl reproduïen a ell mitjançant les figures dels taulells.

També resulta molt important la idea d’apostar com a joc (tot i que pot ser patològic). Aquest joc compta també ambmoltísims anys

CASAL BALAGUER: recopil.lació de jocs diversos del món.

SESSIÓ 27/10/04

Molts cops ha succeït que alguns pintors han reproduit en pintura diversos jocs.

Bruegel, pintor holandés, és un dels exemples. Estam parlant d’una pintura molt

especial i antiga; tot són minudències, gent que està jugant. Es tracta, en definitiva,

d’una prova que ens mostra que ja es jugava en l’antiguitat.

SESSIÓ 03/11/04

LA IMPORTÀNCIA DEL JOC

Ningú dubta de la necessitat i de la importància que té el joc. Els infants han de jugar per dur a terme

un desenvolupament adequat; empren el joc com a eina de relació amb els altres, amb l’entorn social i

amb sí mateixos.

Cal plantejar el joc com a una activitat natural que els proporciona plaer, satisfacció i diversió.

Evidentment, es tracta d’una activitat motivadora.

El joc també es un mitjà per experimentar coses noves, per provar noves habilitats, per exercitar

habilitats pròpies de tota mena (físiques, intel.lectuals, socials, emocionals...) Amb el joc, a més,

tenen la possibilitat de fer-se conscients de les seves pròpies limitacions, de les seves capacitats i

de les seves característiques.

La relació que s’estableix amb els altres ajuda a l’infant a entendre el món, a dominar-lo i a

organitzar-lo. Apren, a més, com és la societat que l’envolta i com funciona. Al mateix temps,

s’incorpora en aquesta com a ésser social. Es tracta d’un aprenentatge per tota la vida.

Aquestes característiques fan que els educadors aprofitin la riquesa del joc com a eina educativa

sense oblidar que el més important és que l’infant ho passi bé.

Un aspecte que resulta molt important del joc és que es tracta d’un instruments de transmissió de valorsi de normes socials i de diferents relacions socials amb les persones. En referència als valors, cal dirquesón estereotipats, però que aporten molta informació ja que apren el funcionament del món que l’envolta,diferencia el que és bo del que és dolent, enten les jerarquies que existeixen en la societat, molts copserrònies; per això, cal que des de l’escola, canviem els punts de vista i facem les correccions oportunes.

Quan un al.lot juga (a perruquers, pirates), de qualque manera, reconstrueix les estructures reals de lasocietat. Segons l’estructura del joc, poden establir diferents relacions entre les persones. Per aquestaraó hi ha jocs de competició, de guanyar i perdre, de col.laboració... La finalitat nostra, per tant, és quepuguin aprendre coses diverses.

Altres jocs donen importància a un sol personatge, fet que ajuda a que els al.lots puguin veure qui té més habilitats en una tasca o en una altra. Aprenen, per altra banda, diferents estructures que, després,podran relacionar a les diferents àrees acadàmiques o situacions (estructura del joc, característiquesdel grup/dels personatges, forma de jugar...)

Cal puntualitzar que no només s’han de realitzar jocs de competició per veure qui guanya. Hem de recordar la importància del joc pel joc. Tot i que l’estímul de guanyar és tot un fet que no s’ha de perdre de vista. Quan els infants juguen a jocs de guanyar i perdre, l’educador ha de desenvoluparuna gran tasca per fer-los veure la importància que tenen tant una cosa, com l’altra.

Resulta molt important que l’educador no perdi de vista el fet de la diversió, del plaer de jugar; queno es fixi exclusivament en la finalitat del joc i que intenti que aquest sigui voluntari. Si obligam de forma molt estricta a jugar, aquesta obligació no crearà ganes de jugar.

Tenint en compte el joc com a eina educativa, el mestre té dues possibilitats:

1) treballar aspectes concrets2) observar com funciona el grup i com és cada infant que el

forma.

Per tot això, caldrà programem el joc, que analitzem si consta de les condicionsnecessàries i, sobretot, tenir molt en compte que tothom hi ha de poder jugar i que ha de ser divertitper tothom.

Sessió 10/11/04

Qualsevol objecte lúdic, tant si parlam d’una cosa sofisticada com d’un pot de plàstic o de cartró, potser un jugueroi, i no n’hi ha cap que sigui més educatiu que l’altre. Tot depén de l’infant i dels seusgustos i preferències.

Alguns juguerois comercials són emprats en un altre sentit pels més jovenets, per exemple: una motofeta servir com a avió.

Resulta, per tant, molt important que ningú qüestioni si un jugueroi és hermós i, més encara, quan ésconstruït per l’infant. El millor cavall de jugueroi per muntar pot ser una granera; un pedaç es potconvertir en la pepa més simpàtica i, per això, no es tracta de juguerois de menor qualitat.

La fantasia creadora dels més menuts fa que usin el material més senzill i menys valorat per a la sevaconstrucció. D’aquest mode, desenvolupen la seva capacitat creadora, d’iniciativa, de fantasia i desocialització.

CONDICIONS AMB QUÈ HA DE COMPTAR UN BON JUGUEROI:

• Ha de possibilitar la participació (que impliqui fer alguna cosa)• Ha de possibilitar el descobriment, de nous colors, formes, sons, idees...• Ha de possibilitar l’estructuració (crear situacions, ambients, esquemes...)• Ha de possibilitar l’expressió• Ha de possibilitar l’interés• Ha de possibilitar la socialització

Per tant, si ens preguntam quin és el jugueroi ideal per als nostres fills i/o alumnes, cal que en el Jugueroi que adquirim hi trobem totes o la majoria de les condicions que s’acaben d’esmentar. Per altrabanda, els menys interessants seran aquells que només presenten una de les opcions anteriors i elsque ja ho donen tot fet.

Resulta interessant tenir en compte la següent experiència: a un grup d’infants se’ls van mostrar duesaules:una d’elles estava plena de juguerois comercials i, l’altra, plena de caixes, canyes, plàstics, cartrons... En primer terme, els al.lots quedaren enlluernats per les meravelles que es veien a la primera aula, així que tots van decidir anar a jugar amb els juguerois comercials. Però, a poc a poc, elsal.lots demostraren que estaven cansats de jugar al mateix i, progressivament, anaven canviant d’aula. A la segona es va poder observar que hi havia una major activitat, que els infants ho passaven millor i que van romandre més estona en aquesta que no en la primera.

Històricament, els juguerois són els mateixos d’abans, tot i que hagin canviat (baldufes, cuinestes, baletes, pilotes...). Tot i això, cal que estem a l’aguait del bombardeig televisiu dels anuncis en determinades èpoques de l’any (com ara, el Nadal), ja que els infants queden enlluernats pelsmuntatges que se’ls resenta i que, posteriorment, no són reals.

Finalment, cal que oferim els jocs informàtics en una mesura justa, tot anant en seny perquè no es Quedin “penjats”. És evident que no les podem evitar, però hi ha moltes coses positives en els jocsinformàtics de les que ens podem aprofitar per a l’educació de fills i alumnes.

SESSIÓ 17/11/04

En aquesta sessió tenim la sort de rebre a Joan Francesc, que ve de Càritas i que està encarregat del

Taller de juguetes, que serveix com a mitjà d’inserció al món social i laboral de les persones que es

troben en situacions desafavorides.

COM SORGEIX EL TALLER: Càritas té una relació molt estreta amb l’Obispat. La gent (els

ciutadans) portava juguetes a Càritas de forma espontània. Arribà un moment en què l’organització

començà a tenir problemes d’espai ja que no sabien què fer amb les juguetes. A partir d’aquí, es

pensa en la possibilitat d’arreglar les joguines. El taller ja està en funcionament: donen feina a les

persones amb necessitats pel que fa al procés d’insersió laboral.

OBJECTIU DEL TALLER: la finalitat primordial és donar feina i procurar un reconeixement

laboral a les persones que més ho necessiten. Al principi, es dedicaven a arreglar les joquines. Les

persones que ho feien es sentien útils; s’adonaven que “servien” per a qualque cosa. Però no els

acabava de fer la idea de regalar les joguines. Semblava que els sabia greu. Encara existia una

mancança a nivell personal: no es sentien valorats del tot. Per aquesta raó, es va decidir que les

joguines es podien vendre a un preu bastant econòmic, però suficient perque les persones que hi ha

al darrera de les joguines es sentissin prou valorades.

Per altra banda, les juguetes també es regalen a aquelles famílies amb fills que més ho necessiten.

COL.LABORACIÓ: moltes escoles participen en la donació de joguines. D’aquesta forma, els infants

aprenen a compartir i a reutilitzar les joguines al màxim. Aquesta participació té una relació molt

estreta amb l’educació ambiental, doncs els infants són conscients de la possibilitat de reduir fems.

Alhora, també es treballa l’educació del ciutadà i del consum:

Actualment, la publicitat ens invaeix, fet que propicia el consum pel consum, com una via

d’augmentar les nostres adquisicions materials, com a un indicador de prestigi i de millor

benestar. Així, el procés pel que passen els al.lots i al.lotes que col.laboren en el taller de Càritas és:

1. Comprar joguines

2. Gaudir-les

3. Crear un excés d’aquestes

4. En comptes de llançar-les al fems, portar-les a Càritas

A partir d’aquí, quan les joguines són rebudes al taller, el procés de restauració, comença per la

selecció de les joguines i dels materials que són reutilitzables: es cerca tot allò que tengui un mínim

valor i es rebutja allò que ja no en té. A continuació, ve la designació de les diferents tasques

específiques per a cada persona que treballa en el taller (rentar, comprovar el nombre i l’estat de

les peces, arreglar les parts defectuoses, cosir, engomar, etc.). El propòsit d’aquest procés és que les

joguines aparentin ser noves, que siguin joguines amb les quals es pugui jugar, que tenguin sentit

per als infants que les adquireixin i que tenguin un mínim de condicions.

LA TASCA DEL VOLUNTARIAT: hi ha voluntaris i voluntaries que també treballen al taller. Un

Exemple molt significatiu és el que ens mostra Joan Francesc d’una senyora que fa titelles pel conte

De na Caputxeta i dels Tres porquets amb material de rebuig.

Una altra tasca important de voluntariat és la que es realitza a les botigues de filosa i a

Altres tallers que comentaré en la següent diapositiva. La gent que està de cara al públic dels

Comerços que depenen de Càritas, ho fan de forma voluntària, sense rebre un sou a canvi. En alguns

Casos, cal dir que hi ha personal contractat.

Cal dir que una altra forma d’ajudar, és, evidentment, comprant les juguetes i els altres

productes que podem trobar a les diferents botigues que Càritas té.

BOTIGUES I TALLERS DE CÀRITAS:

Botigues de filosa, on es venen les joguines

Taller d’enquadernació. Els treballadors són voluntaris.

Taller d’emmarcació.

Bugaderia de filosa. Aquí podem portar la nostra roba per rentar i planxar. També podem

comprar roba de segona mà en molt bon estat.

Talles de fusta.

El taller de joguines està obert i en funcionament durant tot l’any. Les persones que hi treballen

Compten amb el suport d’un treballador social i d’un monitor del taller, els quals elaboren un pla

Adequat de feina per a cada persona. Per altra banda, cal dir que existeix un equip que tutoritza i

Supervisa el procés de cada persona; aquest equip està format per un treballador social, un psicòleg,

Tres educadors socials i sis monitors.

ALTRES VIES PER LA SUBVENCIÓ DE LES BEQUES DE LES PERSONES QUE TREBALLEN

AL TALLER: a les fires que es fan als diferents pobles de Mallorca, s’aprofita per portar-hi qualque

Mostrador. De la mateixa forma, es realitzen, anualment, dues campanyes:

No la llancis, destinada a la recol.lecció de llaunes

Reis de vidre, on es demana als ciutadans que no llancin les ampolles de cava al fems

SESSIÓ 01/12/04: COM COMENÇAR UN JOC

• Amb una moneda (a cara o creu). Un infant la tira i la deixa caure a la mà. Abans de saber, li pregunta

al company què vol (cara o creu). A qui acompanya la sort, és el que tria o el que comença el joc.

•Amb mistos o pals: es presenten tants pals com infants, però n’hi ha un que és més curt que la resta. Es

col.loquen tots junts, fent veure que tots són iguals. Cada infant n’agafa un. El que té el més curt,

comença.

•Amb una moneda, han d’endevinar a quina mà està. Prèviament, es col.loca l’objecte a la mà escollida

sense que la resta ho vegi.

•Tirant daus. El que treu el nombre més alt, és el que comença. En cas d’empat, aquells que hagin tret un

valor igual, tornen a tirar els daus per a desempatar. Si són molts al.lots, pot ser útil emprar-ne més d’un.

•Amb fustes o mistos: un dels infants es col.loca fins a 3 pals entre les dues mans (amagant-les darrera).

L’altre infant ha d’endevinar quants en té a cada mà.

•Quan són més de dos infants, és pot fer igual que en el punt anterior, però aquest cop, tots els mostren

alhora. Començarà el que encerti o més s’acosti al nombre de pals que hi ha en total.

•Poden jugar a posar mans a un pal, un darrera l’altra. La mà de dalt de tot (que és la darrera que cap al

pal) és la que indica qui comença el joc.

•Posar les mans unes a sobre de les altres (feim munts de mans). Al crit d’algú, tots

les lleven i observam com les ha deixat cada infant (palmell amunt, avall, de costat,

puny tancat...). El que les té de forma diferent, comença. En cas d’empat, procedim

de la mateixa forma que amb els daus.

•Jugar a pedra, paper, tissora

Sessió 19/01/05: Dansar

La dansa és un component lúdic que fa que estigui relacionat amb el joc. Elmés important quan feim una dansa amb infants és que aquests disfrutin defer-la.

Amb la dansa aconseguim moviments i ritmes. De fet, els infants treuen els ritmes propis que porten a dins. Per això, podem dir que dansar és també unbon motiu per unificar aquesta varietat de ritmes que aniran sorgint dins l’aula(tants com infants...)

Els aspectes que intervenen en la dansa i que cal esmentar són el cos, l’espai, el ritme i el compàs. Com a qualsevol altre musical que feim a l’escola,cal tenir en compte:

-El començament i l’acabament de la dansa. Cal preparació, conèixer la situació, la posició corporal... Es tracta dels moments clau.

-Posar-se d’acord sobre com anirà la dansa, quin serà el seu desenvolupament; saber si estarem en fila, en parelles, en rotllo...

-Cal, evidentment, que comptem amb una intenció, sinó, la dansa no tendrà cap mena de significació pels infants.

-Les postures corporals: hem de saber quina és la postura corporal òptima adequada i correcta per la dansa en qüestió.

-Resulta interessant donar un final escrit a les danses per tal de poder recordar com evolucionen, per recordar les passes.

CANÇONS DE TRIAR

RITUALS D’ATENCIÓ

JOCS PER BOTAR

JOCS DE ROTLLANA

JOCS DE MOTRICITAT

JOCS AMB PAPER

JOCS AMB ENIGMA

PER BALLAR

ESCENIFICACIONS

MEMÒRIA, ATENCIÓ I CONCENTRACIÓ

ALTRESJOCS DE FALDA

FINALITZAR PROGRAMA

CANÇONSDE TRIAR

Les cançons de triar ens serveixen per a l’organització dels jocs. Són lúdiques, repetitives,

ritualitzades i transmeten la sonoritat, la musicalitat i el ritme propi de la nostra llengua.

Un, dos, tres, quatre,

De segar en ve el batre,

Segarem i batrem,

Quina feina que tindrem.

Hem segat, hem batut,

Quina feina que hem tingut.

Barrabís, barrabàs,

Bis, bas, pis, pas.

RNA PLAQA T’UNCYAM

Rna plata d’enciam ben amanida, ben amanida

Rna plata d’enciam ben amanida, ben amanida,

Amb oli i sal sucarem un tros de pa per qui toqui

Per qui toqui amagar

Una agulla rovellada, que em travessa l’espinada;

Una agulla de llautó, que em travessa el mocador;

Cana cana canador, quantes canes en voleu

Tres, sis, nou per entrar en es carrer nou,

Un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan,

Veste’n tu que ets sa més gran

Metleta torradeta de pa torrat. Qui ha fet sa

bufeta té es cul ben empastissat

Dalt del cotxe hi ha una nina

Que repica els cascavells

Trenta, quaranta, la metlla amarganta

Pinyol madur, veste’n tu.

Si tu t’en vas, nero, nero, nero

Si tu t’en vas, nero, nero, nas!

Quatre pedres hi ha al carrerJo les sé comptar molt bé,De color de xocolata,Un, dos, tres, quatre

Uni, dori, teri, coteri,Xacalaberi, biribirom,Compta bé que dotze són

En es mercat,Hi ha brossat,

Tothom que hi va,N’ha de menjar.

Bruixa, manduixa,Veste’n a passejar

A sa plaça hi ha un troncQue tothom el fa rodar

Tronc, tronc,A tu et toca anar a amagar

D’una pala fan un fornI d’un forn una fornera

Pin pon “fuera”

Un, dos, tres, quatreDe segar ve el batre

Quantes pedres hi ha en aquest carrer?Jo les sé comptar molt bé,

N’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres, n’hi ha quatre,N’hi ha cinc, n’hi ha sis, n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou

Per entrar en es Carrer Nou,Un pintor i una pintora

Que pintaven Sant JoanQue surti sa més gran

RITUALS D’ATENCIÓ

Es tracta de cantar la següent cançó mentre

Escenificam amb les mans el que diu la lletra de la cançó.

És un recurs molt útil quan volem que els

Infants facin silenci.

Jo tenc una maneta, la faig rodar, l’obr, la tanc

I la torn a amagar.

Jo tenc una altra maneta, la faig rodar, l’obr, la tanc

I la torn a amagar.

Jo tenc dues manetes, les faig rodar, les obr, les tanc

I les torn a amagar.

Cantam la següent melodia mentre anam assenyalant la part del cos:

El meu dit camina (amb el dit, ens assenyalam el cap)

el meu dit camina

la la la (en aquest moment, feim palmades)

la la la

La cançó pot continuar tant com ens calgui, canviant les parts del cos (peu, ma,

braç...

MANS BEN PLEGADESBOCA TANCADAI LES ORELLES MOLT BEN BADADES!

PER BOTAR

Es tracta d’un joc de botar corda, molt adequat per als infants que s’inicien, perquè combina les

accions de balancejar i rodar.

Dos participants balancegen la corda mentre canten la primera part de la cançó:

Si la barqueta es tomba

Nina no tenguis por:

Alça la corda enlaire

I canta una cançó.

En iniciar-se la segona part, tot recitant els dies de la setmana, es comença a rodar la corda fins

al final, que es torna a cantar:

Són els dies de la setmana

L’infant que bota ha de seguir els diferents moviments de la corda sense trepitjar-la. Si perd, li

toca rodar

Material: una corda per cada 6 alumnes

Alumnes: tot el grup classe

Edat més apropiada: a partir dels 6-7 anys

Lloc: al gimnàs o al pati

Durada: la que es vulgui

Finalitat: treballar la memorització de

cantarelles curtes, la coordinació

de moviments gruixats, la

concentració.

Variacions: -

Es bota mentre es canta la cançó:

Molt m‟agraden ses panades

Perquè tenen pebre bó, pebre bó

Ses nines de Manacor

Duen sa falda girada

Un i un, a les xancles,

Dos i dos, de peu coix, de peu coix

Tres i tres, de mà en terra, mà en terra, mà en terra

Quatre i quatre, adiós, adiós, adiós i adiós!

S’introdueixen canvis en els moments de la cançó:

1) Un i un, a les xancles: un bot amb els peus separats

2) Dos i dos, de peu coix, de peu coix : dos bots amb un sol peu

3) Tres i tres, de mà en terra, mà en terra, mà en terra : tocam tres vegades amb la mà

en terra

4) Quatre i quatre, adiós, adiós, adiós i adiós!: surt de la corda ràpidament

Material: una corda per cada 6 infants


Edat més apropiada: a partir dels 8 anys






concentració

Variacions: -

Es bota mentre es canta la següent cançoneta:

Gorrionet, quina hora és?

La una, una

Les dues, dues

Les tres, tres

Un, dos, tres

En el moment que es canta una, dos, tres! Es roda la corda en l’aire per damunt el cap de qui bota;

aquest s’acotarà una mica.

Versions de la cançó:

1) Quan es compta al final de la cançó, es roda més aviat (juli ràpid)

2) Quan es compta al final de la cançó, es roda a ritme normal i després es comença el juli, el més

aviat possible, fins que perd el jugador.

Material: una corda per cada sis al.lots








concentració

Variacions: -

A LA BARREJADA

Es tracta d’un joc de corda on entren molts de jugadors alhora i tots han de sortir en

el moment just en què acaba la cançó dient: “ha perdut!”.

Si els jugadors són molt petits es pot simplificar el joc entrant a la corda de dos en

dos. El qui perd passa a rodar.

La cantarella és:

A la barrejada qui no entra para, a la barrejada qui no surt, ha perdut!

Material: per als més menuts, una corda

cada sis; per als que són més

grans, farem grups més

nombrosos cada cop per anar

augmentant la dificultat (fins que

treballem amb una corda per a tot

el grup)





Finalitat: treballar la rapidesa i l’agilitat;

treballar la memorització de



concentració

Variacions: -

JOCS DE ROTLLANA

Els infants es situen en cercle. Cada un d’ells saluda de forma diferent

a la resta de companys; aquests ho han de repetir. Tothom ha de saludar.

A continuació, els al.lots han de dir “bon dia” amb l’entonació que vulguen; la

idea és la mateixa en aquest cas: els companys han de repetir el que diuen els altres, amb la

mateixa entonació.

Com a tercera passa, introduim el nom dels al.lots. Aquest cop, afegint

gestos corporals i gestuals. Els altres al.lots han de contestar: “Bon dia

(Pep), amb la mateixa entonació i imitant els gestos.

Material: -


Edat més apropiada: qualsevol edat

Lloc: a l’aula, al pati o al gimnàs

Durada: 10-15 min

Finalitat: treballar els hàbits de salutació, coneixer els companys, expressió gestual

i corporal; perdre la vergonya.

Variacions:-

Els al.lots i les al.lotes s’asseuen en cercle i es canta una cançó per saber qui comença el joc. El que

comença el joc, queda de peus, i va rodant per fora del cercle format. I diu:

Compra’m peix,

I els companys: ja l’hem comprat

Rentau-lo,ja l’hem rentat

Enfarinau-lo, ja l’hem enfarinat

Fregiu-lo, ja l’hem fregit

Menjau-lo, ja l’hem menjat

Bebeu aigua, hi ha una mosca

Bebeu vi, hi ha un mosquit

Bebeu vi bo, ai que és de bo!

Després, tots els al.lots que estan al cercle canten: renta que renta, que s’aigua és calenta. Renta que

renta, que s’aigua fa pudor. I el que fa el joc: tots en es llit fins demà de matí (tots els al.lots fan

veure que dormen, amb el cap entre els genolls). Tot d’una, diu: qui s’ha pixat en es llit?!

Els al.lots es desperten i han de mirar si els ha tocat el mocador a darrera seu. El que s’ha pixat ha de

còrrer darrera el que feia el joc abans que s’assegui al seu lloc.

Material: un mocador


Edat més apropiada: 3-5 anys


Durada: el temps que es vulgui allargar

Finalitat: treballar el ritme, l’entonació i la motricitat gruixada

Variacions: introduir un mocador més

Abans de començar el joc es tria qui ho duu amb una cançoneta de triar. Els infants fan un rotllo

agafats de les mans. L’infant que ho duu, es posa enmig del rotllo amb els ulls tapats. Els infants,

comencen a fer voltes cantant la cançó: “tots els ocells que canten”. Quan acaba la cançó el rotllo

s’atura i l’infant que ho duu toca el primer infant que pot i canta: “ocellet, com cantes?” ; el nen o

la nena a qui ha tocat diu: “piu, piu,piu”. El Que duu els ulls tapats diu el nom del que ha fet

d’ocell.

Si ho endevina, l’infant que ha tocat passa enmig; si no, tots canten:

“ai ocellet, que bades...” i ho torna a dur el mateix.

Tots els ocells que canten sense por

S’amaguen quan arriba el caçador.

Ai caçador que bades, no era ell,

Escolta bé com canta cada ocell.




Lloc: al gimnàs o a l’aula


Finalitat:coneixement i consciència del propi

cos i de l’altre; potenciar l’ús de la

resta de sentits (oïda i tacte). Treballar

la intuició.

Variacions: -

Els al.lots es seuen de genolls en cercle. Cadascú diu el seu nom fent una carantonya amb les mans

a la cara. El que comença el joc, diu el nom d’algun dels companys; aquest, ha de fer la carantonya

al mateix temps, el company que té a la dreta, farà la carantonya amb la mà esquerra i, el company

que té a l’esquerra, farà la carantonya amb la mà dreta.

En l’exemple, un company ha dit “Maria”; aquesta fa la carantonya (indicada per les fletxes) i, alhora,

Ho han fet en Pep (company de la seva dreta) i n’Aina (la companya de la seva esquerra)

Es pot anar eliminant als que no ho fan o que s’equivoquen de mà. Es tracta d’un joc que es pot

portar a terme en el mateix moment i situació que el joc Conèixer els noms.

Material: -





Finalitat: conèixer els companys

Variacions: dir dos noms alhora

Es tracta que els al.lots, en cercle, es passin un pal al ritme de la cançó i tenint en

compte els moments en què l’han de canviar de mà i passar al company de la dreta

o de l’esquerra.

Convé que primer els deixem practicar individualment i que el/la mestre/a modeli

l’activitat. Els hem de deixar clar amb quina mà començam i amb quina acabam.

Quan dominin aquesta primera passa, ho poden fer en parelles i, finalment, en gran

Grup.

La cançó es:

Aquest és meu, aquest és teu.

1 2 3 4 5 6

Aquest per mi, aquest per tu.

7 8 9 10 11 12

Tu i jo, jo i tu

13 14 15 16 17 18

1,4, 7, 13, 16: pal de la mà dreta a la mà esquerra

2, 5, 8, 14, 17: pal de la mà esquerra a la mà dreta

3,9, 15: pal a la mà esquerra; mà al pit

6, 12, 18: pal a la mà esquerra cap endavant

Aquesta seqüència és correcta quan practiquen tot sols. Però cal tenir present que,

quan ho practiquin en parella i en gran grup, els passos 6, 12 i 18 impliquen donar el

pal al company i rebre, amb l’altra mà, el pal del mateix company (en parelles) o de

l’altre company (en gran grup). Per tant, hauran de canviar també la progressió: primer

començam i acabam amb la mà esquerra i, després, amb la dreta.

Material: un pal per cada infant (pot ser un llapis, un bolígraf...)




Durada: el temps que es vulgui i que els al.lots necessitin

Finalitat: treballar la coordinació manual junt amb la lingüística

Variacions:-

El nom del joc, és la cançó que els infants hande seguir asseguts en cercle. Qui comença el joc, hade fer un moviment amb les mans (per exemple:tocar-se el cap). El que el segueix ha de fer el mateix iestar molt atent perquè també haurà d’imitar el segon,el tercer, etc., moviment del que fa el joc.

D’aquesta forma actuaran tots els al.lots del cercle:imitant, únicament, els moviments del seucompany immediatament anterior.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anysLloc: a l’aula, al pati o al gimnàsDurada: 5-10 minFinalitat: treballar la motricitat i el ritmeVariacions: es pot realitzar el mateix jocperòamb una cantarella diferent, com ara:Cutxitxí, cutxitxà! Cutxitxí bum bum!

Tenim preparades unes cartolines on hi ha escrits els noms de diferents classes socials (tantes classessocials com nombre de participants). El primer que hem de fer és triar el rei; per això, cantarem la següent cançó de triar:

A un rei hem de triarper a poder jugarsi no vols ser es porqueretmolt hauràs d’espavilar

Un cop ja tenim rei, els infants s’asseuen en rotlo i adjudicam una classe social a cada infant. Enaquest moment pot començar el joc: el rei s’alça i diu:“El senyor rei, passant llista a les tropes troba a faltar a...” (i diu el nom d’alguna classe social de la llista). A qui li correspon la classe social esmentada s’aixeca i diu: “No,....... no falta; falta...” (i diu el nom d’una altra classe social). En el moment en que es diu aquesta frase, el rei pot tornar a seure. Al mateix temps, s’aixeca la tercera persona esmentada, que repeteix la frase i esmenta a un altre. El segon pot tornar a seure i el quart s’aixeca. Totsels infants actuen del mateix mòde.

En el moment en què un infant s’equivoca (seu quan no toca), aquest passa a ser el porqueret, és a dir,el darrer de la llista. Es fa còrrer una classe social a tots els altres infants i continua el joc.

Material: cartolines on hi escrivim les classes socialsAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 6 anys.Lloc: al gimnàs o a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: fomentar l’atenció, aprendre el nom de les diferents classes socials,

coordinació de moviments.Variacions: en comptes de canviar la classe social de tots els infants cada cop

que algu s’equivoca, pot ser interessant que el que s’equivoca faci deporqueret en la següent “ronda” i que la seva classe social deixi d’existir per una estona. Això, propiciarà que la resta del grup hagi de pensar en què hi ha una persona meys a la que no es pot nomenar. El següent que torna a equivocar-se, passa a ser el porqueret i l’anterior recupera laseva classe social inicial.

Es tracta d’un joc de rotllo amb una cançoneta. El que fa de llob es situa al centre del

rotllo. Els al.lots canten:

Passejant pel bosc

ara que ja és ben fosc

quan el llob vindrà ja no ens trobarà.

Tot d’una, pregunten: Llob, què fas?! I el llob contestarà segons el que estigui fent:

dormir, alçar-me, rentar-me, pentinar-me.... Quan preguntin i el llob contesti que va

de caça, els al.lots corren i el que sigui encalçat fa de llob.

Resulta molt interessant que al principi del joc cada infant del rotlo es presenti i diga

quin animal és. Els primers cops, es poden dissenyar diferents cartellets perquè els

al.lots duguin penjats, amb el nom i el dibuix de l’animal escollit.

Pel paper del llob, és necessari que els hàbits d’higiene corporal s’hagin treballat

anteriorment a l’aula.

Material: -


Edat més apropiada: 4-6 anys

Lloc: pati


Finalitat: conèixer els hàbits d’higiene corporal i el nom dels animals del bosc

Variacions: triar el llob a l’atzar per evitar que els al.lots es deixin encalçar.

Els infants fan una rotllana asseguts al terra. Un d’ells es situa al centre, amb els ulls tapatsamb un mocador; es tracta del pollet. Els infants de la rotllana fan de mare i, per això, piulen (“pio-pio”). Quan el pollet reconeix la veu d’una de les mares, haurà d’asseure’s a sobre i dir: “pio-pio”. La mare contesta: “pio-pio”. El pollet ha de dir: “Ets en/na...” (i direl nom del company). Si el pollet endevina qui fa de mare, aquest company passa a fer depollet.

Material: un mocadorAlumnes: tot el grup classe. Cal que ja es coneguinEdat més apropiada: a partir dels 4 anysLloc: al gimnàs o a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: treballar l’audició, el sentit d’orientació i el procés d’identificació (pollet-mare)Variacions: -

Els infants fan un rotllo i, per triar qui durà a terme diferents papers a interpretar del joc,

canten:

On és el rei?

On s‟ha amagat?

1, 2, 3

Ja l‟hem trobat! És el rei!!

Al que han assenyalat quan han dit “3”, és el que fa de rei. El del seu costat dret, és la reina

i, el de la seva esquerra, el príncep. La resta de companys del rotlo, són els súbdits, els

quals s’assignen un número cadascun.

El joc comença quan el rei pica les seves mans dos cops sobre les cames (que les té

creuades), dos cops més de mans, diu dos cops qui és i dos cops el següent que paga

per continuar el joc. Per exemple: Rei, rei, 9,9. El súbdit número 9, haurà de fer el mateix

que el rei: picar les seves mans dos cops sobre les cames, dos cops més de mans, dirà

dos cops qui és i dos cops el següent que paga (9,9, reina, reina). Així, successivament.

Si s’equivoca un súbdit, queda el darrer (pel que fa a la numeració correlativa de tots

els súbdits i a la seva posició respecte als reis i al príncep); si el que s’equivoca és un

membre de la reialesa, tots els membres de la família, han de passar al company que tenen

al costat.

s2

s1

reireina

príncep

s12

s11

s10

s9

s8 s6s7

s3

s4

s5

S1,s2,..., indica el número dels

súbdits.

Si el rei s’equivoca, ha de passar

la seva corona a la reina (que

passa a ser el rei); la reina, passa

la seva corona al príncep (que

passa a ser la reina); el príncep

passa la seva corona al súbdit1,

que passa a ser el príncep; el

súbdit2, serà ara, el súbdit 1, i

així successivament.

Si s’equivoca el súbdit6, aquest

passarà a ser el súbdit 12, i a la resta

li quedarà una passa menys per formar

part de la família reial (el súbdit 1 serà

el rei, el súbdit2 serà el súbdit 1, etc) Material: tres corones

Alumnes:tot el grup classe




Finalitat: divertir-se

Variacions: a la diapositiva següent

VARIACIÓ REI REINA PRÍNCEP:

Es pot fer el mateix joc emprant la llengua anglesa i, en comptes

de perdre únicament el lloc en la jerarquia quan els al.lots

s’equivoquen, s’els poden donar dues oportunitats. A la segona

que el mateix infant s’equivoqui, queda eliminat i, així el joc té

un final marcat.

D’aquesta forma, varien els següents punts:

Durada: fins que només quedi un participant, que és el que

guanya.

Finalitat: practicar el vocabulari en la llengua anglesa (king,

queen, princess, numbers)

Els infants fan un cercle i aniran girant agafats de la mà mentres canten la següent cançó:

Olles, olles de vi blanctotes sollades de fangde fang i de maduixagira la caruixaqui la girarà?la senyora/ el senyor.... (nom)d’esquena quedarà!

L’infant que esmenten en la cançó s’ha de girar (mirar cap a l’exterior del cercle) i seguiràel joc en aquesta posició fins que tot el grup quedi girat.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 6-7 anysLloc: a l’aula, al pati o al gimnàsDurada: la que calgui perquè tots quedin giratsFinalitat: conèixer els noms dels companysVariacions: -

La terra, l’aigua i l’aireEls al.lots fan una rotllana. Un dels infants queda al centre amb una pilota, amb la que va

senyalant al ritme de la cançó als companys (com si es tractés d’una cançó de triar).

La cançó és la següent:

La terra, l’aigua i l’aire

a qui li tocarà?

Qui la rebi

un nom dirà.

Quan acaba la cançó, el que està al centre ha de triar entre terra, aigua o mar, mentre

assenyala al company que li ha tocat. Aquest, haurà de dir el nom d’un animal que visqui

a l’hàbitat escollit pel del centre de la rotllana.

Material: una pilota



Lloc: al gimnàs, a l’aula o al pati


Finalitat: treballar l’agilitat mental, el temps de reacció i reforçar

els continguts treballats a l’àrea de Coneixement del Medi

Variacions: -

Els ifants es col.loquen en rotllana. N’escollim un perquè es situi al

centre de la rotllana i s’acosti a algú imitant a un moixet amb la seva

onomatopeia i posició corresponents. Quan és ben a prop d’algú, ha de

fer veure que està abandonat. La persona l’ha d’acariciar dient:

Pobre moixet, pobre moixet....

Intentant no riure. Si el que acaricia al moixet no aguanta les ganes,

passa a fer de moixet. Si això no succeeix, el moixet haurà de cercar a

algú altre per fer-lo riure.

Material: -



Lloc: a l’aula, al gimnàs o al pati


Finalitat: conèixer els animals i les seves onomatopeies, com s’escriu el

seu nom (veure variacions). Aprendre a controlar les emocions.

Establir contacte físic i emocional amb els companys.

Variacions: es pot fer amb diversos animals mitjançant l’ús de targetes

on hi hagi el dibuix i el nom dels animals.

Es tracta d’un joc de rotllada, asseguts. Es tria a sort un jugador, a qui es taparan

els ulls amb un mocador.

Aquest jugador farà tres voltes enmig del rotllo i després es dirigirà a seure damunt

d’un company del grup dient:

Sec i sec bé!

La resta de jugadors demanarà:

I damunt qui seus?

El jugador palpant la roba, la cara... Haurà d’endevinar el personantge damunt de qui seu.

I aquest, Passarà a ser el següent jugador central.






Finalitat: identificar als companys emprant el sentit del tacte.

Variacions: -

Els infants fan un cercle asseguts. Aquest cercle constitueix un regne organitzat, amb una

jerarquia estricta. L’objectiu de cada membre d’aquesta, és anar pujant en la jerarquia fins a

ocupar el càrrec més alt.

Qui mana al regne és el Rei, al que els segueix la Reina i el Príncep. Finalment, trobam als

súbdits, que només cal cridar-los pel nombre que els correspon. T’aquesta forma, el que està

situat al costat del Príncep, és el súbdit núm. 1; a continuació el 2 i així successivament.

El joc consisteix en seguir el ritme amb les mans. Qui perd el ritme, perd la seva posició al regne,

i ocupa la darrera posició dels súbdits.

El ritme consisteix a picar amb les mans sobre els genolls, i després picar de mans dos cops.

Comença el Rei; alhora que pica sobre els genolls diu el seu càrrec i, quan pica de mans, diu el

càrrec de la persona que ha de continuar (el/la que ell vulgui). Així continua el joc fins que algú

s’equivoca i passa a ocupar el càrrec del darrer súbdit.

Per triar l’infant que farà de Rei cantarem la següent cançó de triar:

On és el Rei,On s’ha amagatUn, dos, tres,Za l’’hem trobat.

Material: -


Edat més apropiada: a par tir dels 7 anys



Finalitat: aprendre a por tar el ritme; posar-se en el lloc dels altres. Conèixer les jerarquies existents anys

enrera.

Variacions: es pot jugar canviant els càrrecs però sense haver de canviar la posició en el cercle; també es

pot emprar a les classes de llengua estrangera, per a l’adquisició de nou vocabulari, emprant com

a topic les fruites, els animals, els mesos de l’any....

Els infants seuen en rotllo, de genolls i amb les mans al davant (amb l’esquena corva), com si d’un

elefant a quatre potes es tractés.

Practiquen la següent frase, alhora que ho fan també amb el ritme i amb els moviments de mà, que

a continuació s’expliquen:

Sóc un elefant molt cansat

D E D E

Les lletres indiquen el braç i la mà que es mou amb els cops de veu:

sóc: mà dreta

un elefant: mà esquerra

molt: mà dreta

cansat: mà esquerra

Aixequen el braç que toca, imitant el moviment d’ondulació de la trompa d’un elefant, i toca de nou

al terra quan acaba la frase o la paraula. Cal treballar força les passes i fer-ho de forma coordinada,

tots els infants alhora.

Resultarà interessant fer el joc de diferents formes:

• Picant al terra tots al mateix temps.

• Fer tota la seqüència de forma individual, un darrera l’altre.

• Fer-ho un darrera l’altre, com en el cas anterior, però aquest cop, el que continua els moviments,

pica amb la mà dreta quan el company del costat acaba la frase, quan pica amb la mà esquerra al terra;

de forma simultànea.

• Que siguin 2 o més infants (separats) els que comencin la seqüència al mateix temps, perquè

després, la segueixen els companys dels seus respectius costats.

Material: -

Alumnes:tot el grup classe




Finalitat:coordinació de moviments; treballar el ritme i la coordinació. Treballar grupalment

Variacions:-

Per començar, els infants es col.loquen en rotllana i, mitjançant una cançó de triar, un dels infants es

col.loca al centre de la rotllana amb els ulls tapats i amb un xiulet penjat amb una corda de la cintura.

El jugador central haurà d’estar molt atent per tal d’endevinar des d’on s’acosten els companys (en línea

recta) abans que facin sonar el xiulet.

Aquest joc és molt reposat i requereix silenci total per part dels infants que formen la rotllana, altrament

perd interès.

Per triar qui serà l’infant que s’acosti al xiulador, si els infants no són capaços d’organitzar-se pel seu

compte, resultarà interessant establir torns un cop que el jugador central ja tengui els ulls tapats.

Material: un xiulet i un mocador



Lloc: a l’aula o al gimnàs


Finalitat: valorar la importància del silenci; potenciar la capacitat d’escolta.

Variacions: per als més experimentats, pot resultar interessant emprar qualque

so de fons no massa molest per tal d’augmentar la dificultat del joc

AMB PAPER

El grup classe es divideix en petits grups. El/la mestre/a dóna una imatge a cada grup, que correspon a una part d’un quadre. Els al.lots de cada grup han de descriure a la resta de Companys la seva imatge. EN EL NOSTRE CAS, LES IMATGES DE CADA GRUP EREN REPRESENTACIONSDE DIFERENTS JOCS. CADA GRUP EXPLICA ALS ALTRES EN QUÈ CONSISTEIX EL JOC.

Material: una imatge gran representant diferents jocs i una reproducció méspetita de cada joc de la imatge

Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada:: a partir dels 7 anysLloc:: a l’aula o al gimnàsDurada:20-30 minFinalitat: interpretar la informació i explicar als companys en què consisteixen

els jocsVariacions:-

SAMA LANDÚ

SAMA NIBÀ

El mestra o la mestra mostra una imatge d’un animal; es tracta d’un nyu. A continuació, mostrarà, de

forma progressiva, els fragments de la següent poesia:

Jo tenc un nyu

Que menja pà

Sama landú

Sama nibà!

Un dia algú

Me‟l vol comprar

Sama landú

Sama nibà!

Serà tant dur de soportar

Se me l‟endú

Se me n‟hi va!

Cada cop que en mostra un, els al.lots practiquen la lletra i el ritme, amb el factor sorpresa que suposen

els dos darrers versos de les dues primeres estrofes.

Un cop descobreixen el joc de paraules en les dues llengües, es pot passar a treballar lletra, cançó, ritme

i moviments alhora, així com indiqui el/la professor/a (xocar de mans amb un company, fer tronar les

mans sobre les cuixes...)

Material: una imatge d’un nyu i tres làmines, cada una amb una de les estrofes de la poesia escrita.




Durada: 15-20 minuts

Finalitat: descobrir les afinitats que trobam en diferents llengües. Treballar la coordinació i la movilitat fina

Variacions: podem demanar als al.lots que inventin una dança per a la cançó, en parelles o en petit grup.

Bici rodaroda bicia la modad’en Maurici

Cleta rodaroda cletaa la modade la Teta

Bici rodaroda cletaroda rodabicicleta

El /la mestre/a mostra la lletra d’aquesta composició per fragments.

D’aquest mode els infants poden anar practicant, de forma progressiva

el ritme i la lletra d’aquesta.

Un cop el al.lots ja coneixen la lletra i el ritme, seuen en cercle i

col.loquen la seva mà esquerra (amb el palmell obert i mirant al sostre)

sobre la mà (en la mateixa posició) dreta del company. Es tracta que

els infants es passin un objecte al ritme de la composició. Quan

s’acaba la cançó, han d’endevinar qui té l’objecte i què és l’objecte,

mitjançant la descripció que en farà l’infant que el té.

Material: làmines on trobam escrita la composició per fragments





Finalitat: treballar la lingüística, el joc rítmic, la descripció i les endevinetes

Variacions: -

Els infants es distribueixen per tot l’espai, amb els ulls tapats.Abans, però, hauran visualitzat una làmina, on cada un hitroba un animal dibuixat i el nom d’aquest escrit a sota (hi hala meitat de làmines que infants). Mitjançant l’onomatopeiadels animals, els al.lots han de trobar la seva parella (els dosgats s’han d’ajuntar, igual que les dues vaques, els dos cans...)

Material: làmines amb el dibuix de l’animal i un mocador per cada infantAlumnes: tot el grup classe; es recomanable fer-ho en petits grups

(14-16 infants)Edat més apropiada: a partir dels 3 anysLloc: a l’aula o al gimnàsDurada: fins que es trobin totes les parellesFinalitat: aproximar als menuts a la lectoescriptura, treballar la

socialització, establir relacions entre els animals i el soroll que fan.

Variacions: -

Els al.lots poden fer, d’una forma molt senzilla, una joguina que els divertirà molt. NomésCal que cada infant tengui una fulla de paper de fumar i que li facin quatre plecs com esmostra a la imatge:

Un cop tenim la fulla doblegada d’aquesta forma (ha de semblar la tapa d’una capsa desabates) ja la podem fer rodar: hem de posar un dit d’una mà a la part central de la fulla, entrela fulla i el nostre cos i,Per l’altra costat, aguantar-la amb un dit de l’altra mà. En el momentque l’infant es posa en moviment (caminar Ràpid o còrrer) ja pot llevar el dit de la segona mà;el paper rodarà com un molinet en contacte amb el dit de la primera mà.

A partir de l’elaboració del molinet, es poden organitzar curses entre els al.lots, per veure quiarriba primer a un punt determinat fent rodar el molinet.

Material: una fulla de paper de fumar per cada infantAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 6-7 anysLloc: al gimnàs o al pati.Durada: fins que algú guanyi la cursaFinalitat: coordinació de moviments fins i gruixats, treballar diferents habilitatsVariacions: com que el nombre d’alumnes pot ser molt elevat per fer curses, resulta

interessant fer diferents curses on els tres primers en arribar es classifiquinper la següent fase.

Tots els infants han d’agafar un paperet de dins una bossa que sosté l’educador.

Als papers hi ha escrits els noms de diferents membres de la família: avi, àvia,

pare, mare, fill o filla. Per tant, cada al.lot es convertirà en un membre determinat

de la família. No han de mostrar el seu paper, perquè al crit de l’educador s’han

d’organitzar: a cada cadira que hi ha als cantons de l’aula o del gimnàs s’han

de seure, un a sobre de l’altra, els membres de les famílies en el següent ordre:

avi, àvia, pare, mare i fill o filla, que és el/la que queda a sobre de tots els altres.

Evidentment, es tracta d’un joc en què els al.lots han d’anar molt vius perquè no

hi ha una victòria individual; sinó grupal. Tot els al.lots han de participar i parlar

per saber a quina família li falta un o altra membre de la família.

Material: quatre cadires i 20 papers on hi hagi escrit el nom dels membres

quatre famílies

Alumnes: 20 infants

Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anys.


Durada: fins que hi hagi una família completa i col.locada

en l’ordre indicat

Finalitat: treballar conjuntament, amb els companys; agilitat.

Potenciar el diàleg per a la solució de situacions

problemàtiques.

Variacions: -

Construim un helicòpter de paper a partir del model que es presenta. Farem plecs per les línies que estan puntejades i tallarem amb estissores allà on trobem línies contínues.

Aquests plecs han de quedar un dins l’altre, de forma que només quedi a la vista la partcentral del paper

Un cop retallat, farem un plec cap a cada costat;un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Seran les hèlices de l’helicòpter

Material: el model de paper presentat; estissoresAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 5-6 anysLloc: a l’aulaDurada (de la construcció): 5 minutsFinalitat: treballar la motricitat fina i la capacitat d’abstracció. Fer volar

l’helicòpter deixant-lo caure de forma vertical.Variacions: -

MOTRICITAT

Es formen dos grups que es miren un a l’altre, amb les cames estirades i en moviment.Els que comencen el joc ha de travessar el riu (espai entre les cames dels companys).No poden caure. Quan arriben al final, s’asseuen amb els companys per fer de riu, i lasegüent parella d’infants ha de creuar el riu.

El qui perd: panyora. Ha de fer alguna cosa per recuperar-la.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada:a partir de 8 anysLloc: aula, pati, gimnàsDurada:la que es vulguiFinalitat: creuar el riu. Treballar la coordinació motriu i l’equilibriVariacions:-

Cada infant estira el seu braç esquerra cap endavant i amb el braç

dret agafa el del company (el braç esquerra estirat). Com que tots

fan el mateix, queda un quadrat. Aquest és el moment en què canten

la cançó:

a la cadireta

a la cadira

un panet de quatre

un butifarró

Es tracta d’un joc que es pot practicar a l’escola, però que també és

molt conegut entre les famílies: el pare i la mare fan la cadireta per

portar al seu fill/a.

Material: -





Finalitat: escenificar una situació familiar (el pare, la mare i el fill)

Variacions:-

Deu infants del grup classe es posen en fila, ajupits i amb les mans als genolls. La resta decompanys han de botar per sobre amb les cames obertes. Quan acaben de botar per sobre De tots els companys, es coloquen davant de tot en la mateixa posició (ajupits i mans alsgenolls) perquè també els saltin per sobre. Cançó per acompanyar el joc:

A la una, bot de la mula.A les dues, un plat de metles grues.A les tres, bota sense dir res.A les quatre, qui la toca la para.A les cinc, les campanes fan ding dingA les sis, un tros de pastís.A les set, les caperutxes de madò Bet.A les vuit,si hauries fermat s’ase no t’hauria fuitA les nou, una olla de brou.A les deu, acabam i adeu!

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 7-8 anysLloc: al pati o al gimnàsDurada: la que es vulguiFinalitat: coordinació de l’aparell locomotorVariacions:-

CINC

Un dels jugadors llança una pedra a l’aire i, abans que caigui a terra, n’ha d’agafar

una altra i passar-se la primera que ha llançat a l’altra mà. D’aquesta forma es

procedeix fins a aconseguir el mateix amb les cinc pedres.

Material: 5 pedretes

Alumnes: tot el grup classe, en parelles




Finalitat: coordinació de l’aparell locomotor

Variacions: (diapositiva següent)

JOC RÍTIMIC AMB LES PEDRETES:

Els infants fan un rotlo. Cadascú té una pedreta, que l’haurà de passar al

company del costat al ritme de la cançó:

Pedra, pedreta ben redoneta

tirolilo la, tiroliloleta.

Resulta interessant practicar els moviments rítmics abans, sense les pedretes,

per assegurar l’acció rítmica. També serà divertit anar canviant el ritme de la cançó,

fet que implicarà l’augment de la velocitat en els moviments treballats.

VARIACIÓ (II) DE LES CINC PEDRETES:

Els jugadors marquen un rotlo en terra. Hi col.loquen les cinc pedretes. El primer jugador pren una

de les pedretes i la tira a l’aire dient: mà una; n’agafa una altra i, amb la mateixa mà, ha d’empomar

la que havia tirat a l’aire, abans que caigui. S’en guarda una a l’altra mà. En torna a tirar una de les

dues a l’aire i, abans que caigui, n’agafa una altra de les d’enterra i empoma la que cau. Segueix així

fins que ha agafat ses cinc pedretes, una a una. Quan ja té les cinc, les torna a tirar dins el rotlo i, ell

mateix, torna a començar dient: mà dos. Ara tirarà una pedreta a l’aire, n’aplegarà dues i empomarà

la que vola. Tornarà a fer igual amb ses dues que queden. I torna a començar, aquesta vegada dient:

mà tres. En tira una a l’aire i n’aplega tres. Després agafarà la que queda. Torna a començar dient:

mà quatre. Ara en tira una a l’aire i aplega les quatre que han quedat en terra. quan ja ha fet tot

això, li toca fer mà cinc: col.loca una mà, el palmell mirant en terra, i damunt (entre es dits) hi situa

les cinc pedretes. Amb un moviment brusc les tira totes a l’aire i les ha d’empomar totes juntes, abans

que toquin en terra.

Si una de les jugades no li surt bé, el jugador perd el torn i juga el següent. Si torna a jugar el primer,

haurà de començar de bon principi. Guanya el primer jugador que consegueix completar el procés

del joc.

UN GRUP DE 8-10 ALUMNES S’ESTIREN CAP PER AVALL AL TERRA, UN AL COSTAT

DE L’ALTRE, BEN JUNTETS. ELS ALTRES COMPANYS, HAN DE RODAR PER SOBRE

BEN ESTIRATS I AMB ELS BRAÇOS AFERRATS AL PIT, COM SI VOLGUESSIM

AMAGAR L’ESTORA UN COP ARRIBA L’ESTIU.

Material: -

Alumnes:TOT EL GRUP CLASSE

Edat més apropiada: A PARTIR DELS 4-5 ANYS

Lloc: A L’AULA, AL PATI O AL GIMNÀS

Durada:FINS QUE TOTS ELS AL.LOTS HAGIN RODAT PER SOBRE ELS COMPANYS

Finalitat: PRENDRE CONSCIÈNCIA DEL PROPI COS I TREBALLAR LA COORDINACIÓ

DE MOVIMENTS

Variacions:-

Uls infants formen equips de 3 persones, on n’hi una que està de peu i amb una corda fermada a la

cintura. Al darrera d’aquesta, hi haurà el segon company, que s’ha d’agafar de la corda i

quedar-se ajupit. Ul tercer membre de l’equip, romandrà assegut a sobre d’aquest darrer; es

tracta del cavaller.

El joc consisteix en què cada dos cavallers agafin una corda pels seus cabs. És una lluita de

cavallers: han d’estirar d’aquesta per mirar de fer caure a l’altre. Ul primer que cau al

terra, perd.

Material: dos cordes per cada sis infants.


Edat més apropiada:: a par tir dels 8 anys

Lloc:: al pati o al gimnàs

Durada:20-30 min

Finalitat: treballar la força, la resistència i la coordinació.

Variacions:-

Joc de força entre dos grups que es van formant a mesura que avança el joc. Inicialment, dos

infants, que seran caps de grup, hauran triat un nom cadascú: de fruites, colors... A continuació formaran un pont agafats de les mans i la resta d’infants anirà

passant per davall aquest pont mentre es va cantant la cançó. En cantar la darrera síl.laba de “quedarà”, els dos caps de grup baixaran els braços i agafaran a qui

passi per davall en aquell moment.

Retirant-se un poc del grup i en veu baixa, li donen a triar un dels seus dos noms. Aquest infant se situarà darrera el cap del grup que té el nom que ha triat.

Així van passant tots els infants fins que s’han repar tit darrera un grup o l’altre. Seguidament, es marca un ratlla en terra ben davall el pont, entre els dos equips que

es disposen a estirar amb força. L’equip que trepitjarà la ratlla o caurà en terra serà el perdedor.

La cançó és:

A la vora, a la vora de la mar les barques veuras passar; la primera passarà, la darrera quedarà.





Durada: fins que guanya un dels equips

Finalitat: treballar la consciència

intrasil.làbica, els moviments gruixats, i

treballar la força, així com potenciar la

memorització..

Variacions: -

Elegim dos dels alumnes més alts; es col.loquen un davant l’altre, ajuntant les mans en l’aire, formant un arc. Un

d’ells serà l’orange i, l’altre, el lemon. Els altres companys no saben qui és cadascun. La resta del grup en posa en

fila i entren i surten de l’arc, formant un 8 al voltant dels dos companys. Ho fan al ritme de la següent cançó, que

sona en el radio-cassette:

Oranges and LemonsSay the bells of St. ClementsI owe you five farthingsSay the bells of St. MartinsWhen will you pay me?Say the bells of old BaileyWhen I grow richSay the bells at ShoreditchWhen will that be?Say the bells of StepneyI’m sure I don’t knowSay the great bell at BowHere-comes-the-candle-to-light-you-to-bedHere-comes-the-chopper-to-chop-off-your-headChip-chop-chip-chop-the-last-man’s....HEAD!

Quan es canten les tres darrers estrofes el ritme de la cançó i la carrera dels al.lots van augmentant

la velocitat. Al final, l’arc baixa i encercla a un dels jugadors. Els jugadors que formen l’arc li

demanen a cau d’orella que triï entre oranges i lemons. Segons el que escolleixi, es col.locarà al

darrera d’un o altre company. Cal que la resposta del que ha estat caçat no sigui escoltada per la

resta de companys.

El joc continua del mateix mode fins que tots els companys són caçats. Al final, les dues fileres

han de fer força per veure quina s’en porta a l’altra cap al seu costat. Qui ho aconsegueixi, guanya.

Material: radio-cassette i cinta o cd de la cançó transcrita en la diapositiva anterior.


Edat més apropiada: a partir de 4 anys, tot i que consider que a aquesta edat caldria un

altre tipus de cançó més senzilla, degut a la complicació que suposa que aquesta

sigui en llengua anglesa.

Lloc: al pati o al gimnàs

Durada: depèn del nombre de participants.

Finalitat: seguir el ritme de la música, aprendre una cançó en anglès, coordinació dels

moviments gruixats. Divertir-se.

Variacions: encerclar a més d’un jugador cada cop.

Dos infants comencen el joc. Han d’encalçar als altres. Cada copque un company és encalçat, s’ha de colocar al darrera del que l’ha tocat, agafant-lo per la cintura. A poc a poc, s’aniran formantdues files (són les serps). Quan ja no quedi ningú per encalçar, lesdues serps es col.loquen una davant l’altra. Han de còrrer molt permirar de tocar la cua de l’altra amb el cap (el cap de la serp A ha detocar la cua de la serp B, i a la inversa)

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 7 anysLloc: al gimnàs o al patiDurada: fins que s’acabi el jocFinalitat: treballar la complicitat o el treball col.laboratiu i les habilitats motoresVariacions: -

DESENVOLUPAMENT DEL JOC:

- Marcar al terra un quadrat de 3 x 3, el qual representarà la casa de la serp- Triar a sort qui farà de serp- L’escollit es col.loca dins el quadrat i tots els altres infants es mouen al voltant seu i el “punyen” perquè la serp els agafi

- La serp no pot sortir de casa seva- Quan la serp toca a un company, aquest passa a la casa i s’agafa de la mà de la serp perquèaquesta sigui més gran

- Quan la serp està formada per més d’una persona, poden sortir de la casa sempre que n’hi hagi un que romangui a dintre de la casa. Recordem la necessitat que es manteguin agafats de la mà.

- El darrer en ésser agafat, serà el que farà de serp

Material: cinta per fer el quadre al terraAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 6 anysLloc: al gimnàs o al patiDurada: la que es vulguiFinalitat: fomentar el treball en equip, l’atenció, lá coordinació i diferents aspectes motrius,

com ara la velocitat, els reflexos...Variacions: es poden fer dos serps en dos cases diferents.

Un grup d’al.lots es col.loquen un darrera l’altra, però no de forma lineal, sinò desorganitzada,

imitant les curves d’una carretera, per exemple. Un cop situats per tot l’espai, cal que

construeixin un túnel. Per això, obrin les cames i les deixen en forma de “V”, girada.

Un company es tapa els ulls amb un mocador i es col.loca de genolls al principi del túnel.

Els ifants per sota dels quals passa, l’han de dirigir en els seus moviments (indicar-li si s’ha

de moure a la dreta o esquerra, endavant o endarrera...) Quan el que passa pel túnel, arriba

al final d’aquest, un altre infant es tapa els ulls per procedir de la mateixa forma. Resulta

interessant anar canviant la forma del túnel perquè, així, els infants canviin les instruccions

que ofereixen i els moviments que cal realitzar.






Finalitat: treballar la complicitat i el treball col.laboratiu, afavorir

la confiança en els companys i en un mateix. Treballar la consciència

dreta-esquerra i la coordinació de moviments, així com les habilitats

motores

Variacions: -

Es fan quatre equips de quatre infants cada un. Es col.loquen en filera, seguint aquest ordre: pare os, mare os, oset 1

i oset 2.

Les quatre famílies s’han de situar formant una creu, tots amb les cames obertes. Al crit del mestre, el membre de

cada família anomenat ha de donar la volta al rotlo imaginari que envolta la creu i passar per sota la resta

dels membres de la seva família per aconseguir agafar el mocador que hi ha al centre. El joc acaba en el moment que una

família hagi aconseguit agafar el mocador cinc cops.


Alumnes: 16 al.lots i al.lotes. També es poden fer famílies de 5 i 6 membres (amb 3 i

4 fills) en el cas que el grup classe compti amb 20 o 24 infants.



Durada: fins que una família agafi el mocador cinc cops

Finalitat: coordinació de moviments i treballar la capacitat de reacció.

Variacions: -

ES MOCADOR

ES FAN DOS GRUPS AMB EL MATEIX NOMBRE D’ALUMNES A CADA UN.

RESULTA INTERESSANT FER-LOS A L’ATZAR PERQUÈ NO HI HAGI CAP

MENA DE MARGINACIÓ.

ES COL.LOCA UN GRUP MIRANT A L’ALTRE, TOTS ELS AL.LOTS MIRANT-SE

A LA CARA. HI HA D’HAVER UNS 6 METRES APROXIMADAMENT ENTRE

ELLS. EN EL PUNT MIG DELS DOS GRUPS ES COL.LOCA EL MESTRE O UN

ALUMNE, AMB EL BRAÇ AIXECAT I AMB UN MOCADOR A LA MÀ.

CADA GRUP S’HA D’ORGANITZAR PERQUÈ CADA INFANT TENGUI UN

NOMBRE (HI HA D’HAVER TANTS DE NOMBRES COM AL.LOTS, DE FORMA

CORRELATIVA; PER EXEMPLE, SI SÓN 10 INFANTS PER GRUP, CADA AL.LOT

TENDRÀ UN NOMBRE DE L’1 AL 10).

LA PERSONA QUE ESTÀ AL MIG DIU UN NOMBRE, DE FORMA QUE TOTS ELS

INFANTS EL SENTIN. L’INFANT DE CADA GRUP QUE TÉ EL NOMBRE

ESMENTAT, HA DE CÒRRER AL CENTRE PER AGAFAR EL MOCADOR I FUGIR

CORRENTS CAP AL SEU EQUIP PER EVITAR QUE L’ALTRA L’ENCALCI.

MATERIAL: UN MOCADOR

ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSE

EDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 7-8 ANYS

LLOC: AL GIMNÀS

DURADA: FINS QUE UN GRUP ACONSEGUEIXI ARRIBAR AL LLOC DEL SEU

EQUIP UN NOMBRE DETERMINAT DE COPS (3, 5...)

FINALITAT: CAPACITAT DE REACCIÓ, AGILITAT, VELOCITAT, COORDINACIÓ

DE MOVIMENTS GRUIXATS.

VARIACIONS: CADA COP QUE UN INFANT NO ACONSEGUEIX AGAFAR EL

MOCADOR O ENCALÇAR AL COMPANY DE L’EQUIP CONTRARI, QUEDA

ELIMINAT DEL JOC. EL SEU NOMBRE, PERÒ, SEGUEIX VIGENT. AIXÍ,

HI HAURÀ UN COMPANY DEL SEU EQUIP QUE TENDRÀ DOS NOMBRES:

EL QUE SE LI HAVIA ASSIGNAT AL COMENÇAMENT DEL JOC I EL DEL

COMPANY QUE HA QUEDAT ELIMINAT. PERD L’EQUIP QUE ES QUEDA

SENSE CAP JUGADOR.

Els infants es col.loquen fent dos rotlos concèntrics. A la part de dins, estan els tipis queestan amb les cames obertes. A la senyal del que està al centre del rotlo els indis han d’actuar de la següent forma:

how entrar i sortir al rotlo de davant per sota les cames dels tipis.how how donar una volta al rotlo que formen els tipishow how how entrar al rotlo dels tipis, per sota les cames d’aquests, i

romandre a dintre.

Per entrar i sortir del rotlo ho han de fer sempre per sota del mateix tipi. Resulta interessant alternar diferents cops la primera i la segona ordre. La tercera és sempre la última ja que és el moment en què es decideix el joc: el darrer que entra és el que passa a donar les ordres.

Cal que indis i tipis canviin de paper perquè així tots poden ser participants actius del joc.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anys.Lloc: al gimnàs o a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: agilitat mental i física, afavorir el domini del cos, l’equilibri i la coordinació de

movimentsVariacions: el que dóna les intruccions és el docent. El darrer que entra al cercle ha de

pagar penyora.

Els infants es situen lliurement a l’espai. El company que paga, compta fins a 10 i crida: “banya!.

La resta han de romandre ben quiets ja que el que paga, ara té la sort de poder llançar contra ells

una pilota tova o de paper. Els que fan d’estatua poden evitar ser eliminats de dos formes:

esquivar la pilota sense moure els peus del terra o, agafar la pilota al vol, sense que

caigui al terra.Si el que paga falla en el seu llançament, queda eliminat i agafa la

pilota el que es troba més pròxim a aquesta.

Material: una pilota



Lloc: al gimnàs o a qualque altre espai gran i delimitat

Durada: fins que només quedi un jugador

Finalitat: treballar l’agilitat motriu, el temps de reacció i els moviments fins i gruixats.

Variacions: -

Per poder dur a terme el joc hem de distribuir els jugadors en:-Parelles, un davant l’altre, agafats de les mans, formant amb elles un recinte tancat que representa les

PARETS.-Un jugador enmig de cada parella, que representa el LLOGATER-Un jugador a fora, que no té casa i ha d’intentar ocupar-ne una.

S’inicia el joc quan es donen les consignes següents: parets! Llogaters! Tots!... A la veu de “parets”, les parelles canvien de lloc i cerquen un altre llogater que resta immòbil. A la veu de “llogaters” seran

aquests els que surten de les seves parets per cercar-ne unes altres. La la veu de “tots” es canvien delloc les parets i els llogaters. Durant tot el transcurs del joc quedarà sempre un llogater sense casa que

continua el joc a la nova ordre.

Material: -





Finalitat: potenciar l’agilitat mental i física així com la capacitat de reacció.

Variacions: -

Abans de començar a jugar s’ha d’haver preparat la sala amb anterioritat, col.locant

els diferents obstacles per tot l’espai de joc.

Es formen dos grups, que es col.loquen en fila (un darrera l’altra), agafats per les espatlles

i en un extrem de l’espai de joc. El cap de cada grup porta els ulls tapats.

Cada grup haurà d’arribar a la meta intentant evitar els obstacles. Per això, els infants de

cada grup haurà de donar les indicacions oportunes al seu cap respectiu. Però per això,

no és podrà parlar: el darrer de la fila ha de donar les indicacions al de davant seu

donant-li tocs a l’espatlla amb les mans (si han de girar a la dreta, colpeja a l’espatlla

dreta; si volen dirigir-se a l’esquerra, un cop a l’espatlla esquerra; si han de caminar recte,

cap endavant, un cop al centre de les espatlles). El penúltim haurà de fer el mateix amb el

de davant seu, i així successivament fins que les instruccions arribin al cap del grup.

Si un dels grups es topa amb un dels obstacles, haurà de tornar a començar.

Material: un mocador i tot tipus d’objectes que poguem fer servir d’obstacles (cadires,

taules, bancs, joguines...)



Lloc: a l’aula si resulta prou espaiosa; al pati o al gimnàs.

Durada: fins que un dels grups arribi a la meta.

Finalitat: potenciar la confiança en un mateix i en els companys, treballar en equip,

adquisició de la lateralitat, potenciar l’orientació espaial. Reconèixer la importància del

silenci

Variacions: tots els infants poden dur els ulls tapats menys el que va darrer.

Cal escollir mitjançant una cançó de triar qui farà de bruixa; un cop escollida, se li dóna

l’escombra màgica. La resta d’infants es distribueixen per tot l’espai.

Ul joc comença quan la bruixa agafa l’escombra, amb la qual ha de tocar als par ticipants.

Quan un infant és tocat han d’actuar com l’animal que els diu la bruixa. Ul joc acabarà quan

la bruixa hagi transformat a tots els infants en animals.

Material: una escombra




Durada: fins que la bruixa transformi a tots els infants.

Finalitat: conèixer les onomatopeies i les formes d’actuar dels animals; potenciar la motricitat

fina, la gruixada i l’agilitat. Qreballar la discriminació auditiva.

Entre 10 i 15 infants es col.loquen estirats al terra (panxa amunt o cap avall) molt junts, sense que quedi cap espai entre ells. Aquests, fan d’estora. La resta d’al.lots i al.lotes han de rodolar per sobre l’estora fins arribar al final d’aquesta i formar-ne part.

Així com es van afegint infants al final, els que fan d’estoraal principi es van alçant per rodar per sobre d’aquesta també.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 4-5 anysLloc: al pati o al gimnàsDurada: fins que tots hagin fet d’estora i hagin rodolat per

sobre d’aquestaFinalitat: prendre consciència del propi cos i dels altres i

treballar la motricitat gruixada.Variacions: -

Dues terceres parts dels jugadors fan un cercle agafant-se les mans;Són el dic. L’altra tercera part fa d’ona, situats dins el cercle.

L’ona ha d’intentar ròmprer el dic (el cercle) o sortir per enmig de lesCames i/o braços del dic, el qual resistirà tancant-se, acotant-se...Si es romp, haurà de procurar tornar-se a tancar el més aviat possible.

Ja que els jugadors estan dividits en grups, cada un per torn, farà d’ona.Guanya l’equip que faci sortir més jugadors o més aviat.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anysLloc: al gimnàs o al patiDurada: fins que guanyi un equipFinalitat: treballar la força i la velocitat. Potenciar la coordinació i el

treball en equip.Variacions: -

Es col.loquen 10 infants, o un nombre parell a par tir de 6, per parelles, les quals es

donen les mans deixant un buit entre elles dues. Les parelles seran les cases; dins de

cada casa hi ha d’haver un esquirol (alumne/a) i a fora de les cases un altre esquirol

i un ca. Quan l’educador toca el xiulet, el ca ha de començar a encalçar l’esquirol, el

qual ha de mirar de no ser enxampat. Si es veu en perill, pot entrar dins una casa,

fent sor tir, alhora, a l’esquirol que l’ocupava abans. Aquest és ara l’esquirol

encalçat pel ca.

Quan sonen dos cops de xiulet, tots els esquirols s’han de canviar de casa. Ul que es

queda sense casa ha de procurar, de nou, no ésser encalçat pel ca.

Si el ca caça un esquirol, aquests dos es canvien els papers.

Material: un xiulet

Alumnes: tot el grup classe. Convé que sigui imparell; si no és

així, es construeix una casa entre tres.




Vinalitat: treballar la capacitat de reacció i d’atenció. La

velocitat i la motricitat gruixada. Afavorir el sentiment

de grup a par tir d’una acollida positiva a tots els

par ticipants.

Els infants es col.loquen en parelles. Un es troba assegut, i l’altreajupit, amb el cap sobre els genolls de l’altra. Mentre es canta lacantarella que presentam a continuació, es peguen suaus copets al’espatlla del company. Quan acaba la cançó, el que seu ha de triaruna de les posicions dels dits esmentades:

Pim pam, de la guerra, guerra gran.Què t’estimes més?Punxoreta, estisoreta,ull de bou o teuladeta?

Cal que abans de començar el joc s’arribi a un concens sobre composam els dits per representar cada objecte. Un exemple és:Punxoreta: dit índex sobre l’espatlla del companyEstisoreta: treim el dit índex i el mitjà, fent una “V”Ull de bou: creat per l’espai buit quan “arrufam” tots els ditsTeuladeta: mà plana

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 5-6 anysLloc: a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: potenciar el sentit del tacte i el coneixement

del propi cos i de l’altre. Treballar la capacitatd’abstracció.

Variacions: -

Es tracta d’anar seguint les indicacions de la cantarella amb els dits de les mans. Primer amb la mà dreta i,

després, amb la mà esquerra:

Es dit índex (mà dreta)

Es dit índex (mà dreta)

On deu ser? (mà dreta)

Som aquí! ( surt la mà esquerra)

Content de saludar-te, (mà esquerra)

content de saludar-te (mà esquerra)

Ja m‟en vaig, (s’amaguen darrera l’espatlla)

ja m‟en vaig

Es procedeix de la mateixa forma amb tots els dits de la mà (índex, polze, mig, anul.lar, petit) fins que arribam

a la mà sencera, realitzant els mateixos moviments que en el cas anterior:

Tota la mà

Tota la mà

On deu ser?

Som aquí!

Content de saludar-te,

content de saludar-te

Ja m‟en vaig,

ja m‟en vaig

Material: -


Edat més apropiada: a partir dels 3 anyets

Lloc: a l’aula

Durada: 3-4 minuts

Finalitat: conèixer els dits de la mà i el seu nom, diferenciar

la mà dreta de l’esquerra, coordinació de moviments.

Variacions: -

MEMÒRIA,ATENCIÓ I

CONCENTRACIÓ

ULS YVANQS VAN RNA ROQLLANA. RN T’ULLS COMUNÇA TYUNQ UL NOM T’RN PAYS Y VA RN

GEST, PER EXEMPLE: FRANÇA+ BESADA AL COMPANY DEL COSTAT. EL COMPANY QUE

TÉ A LA SEVA ESQUERRA HA DE DIR I FER EL QUE HA FET EL PRIMER I, A CONTINUACIÓ,

AVUWYR RN ALQRU PAYS ACOMPANYAQ T’RN WUSQ TYVURUNQ. UL QURCUR AL.LOQ XARRÀ

DE DIR I FER EL QUE HAN DIT EL PRIMER I EL SEGON I AFEGIR UN TERCER PAIS I

WUSQ. US PROCUTUYX T’AQRUSQA VORMA SRCCUSSYVAMUNQ.

UL ZOC S’ACABA QRAN S’ARRYBA TU NOR AL QRU XAVYA COMUNÇAQ UL ZOC.

MATERIAL: -

ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSE, TOT I QUE PODEM FER DIFERENTS ROTLOS PERQUÈ

EL JOC NO RESULTI TANT COMPLICAT.

EDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 8 ANYS

LLOC: A L’ARLA O AL WYMNÀS

DURADA: VYNS QRU S’ARRYBA AL QRU XA COMUNÇAQ. SY VOLUM, UN ARRYBAR A AQRUSQ

PUNT, UN ALTRE INFANT TORNA A COMENÇAR EL JOC AMB UN ALTRE TÒPIC.

FINALITAT: TREBALLAR LA CAPACITAT DE MEMORITZACIÓ I CONCENTRACIÓ, LA

CREATIVITAT I EL LLENGUATGE GESTUAL.

Abans de començar aquest joc de coordinació i atenció hauríem d’aprendre una sèrie de gestos amb les seves corresponents expressions verbals:

o El “pou” es representa amb el puny en vertical una mica obert.o La mà damut el cap, representa el “terrat”.o “pou de casa”: es fica el dit a dins el nostre pouo “pou del veí”: es fica un dit a dins el pou del company de la dretao “terrat de casa”: posar la mà damunt el nostre terrato “terrat del veí”: es posa la mà damunt el terrat del company de la dreta.

Comença el joc i el cap que dirigeix va donant les ordres:

pou de casa! Terrat del veí!, etc

Per complicar el joc es poden alternar les ordres més ràpidament/ que el cap del joc faci un gest no corresponent a l’ordre verbal que dóna per tal d’embullar els participants

Perd aquell que s’equivoca per no obeir les ordres verbals.

Material: -



Lloc: a l’aula

Durada: fins que quedi un jugador

Finalitat: potenciar la coordinació de

moviments, l’atenció i la concentració.

Variacions: -

Convé que els infants estiguin asseguts en rotllo. Un infant qualsevol

comença dient:

“M’en vaig a l’Àfrica i dins la maleta m’enduc...”

(un objecte o peça de roba).

L’infant següent repeteix el que ha dit el company i completa la frase

amb un altre objecte o peça de roba que ell afegeix. I així,

successivament, cada jugador va memoritzant un objecte

més. Qui s’equivoqui, pagarà penyora.

Material: -



Lloc: a l’aula


Finalitat: potenciar la capacitat de memorització, treballar la

capacitat de concentració. Agilitat mental i inventiva dels

al.lots.

Variacions: proposar la condició d’escollir objectes

amb els quals es pugui escenificar qualque acció per tal

de repetir-la una i altre cop junt amb la frase inicial i els objectes

PER INICIAR AQUEST JOC D’ATENCIÓ ELS PARTICIPANTS S’ASSEUEN EN ROTLLO I

S’ENUMEREN. EL CONDUCTOR COMENÇA EL JOC DIRIGINT-SE A UN JUGADOR DIENT

LES PARAULES: “SA VACA SENSE CAP TACA NÚMERO 1 (el número del conductor) SALUDA

(gest de saludar) SA VACA SENSE CAP TACA NÚMERO... (el número del jugador a qui es dirigeix)”

A CONTINUACIÓ, AQUEST, REPETIRÀ EL RITUAL LINGÜÍSTIC I GESTUAL PER DIRIGIR-

SE A UN ALTRE PARTICIPANT. AL JUGADOR QUE ES DEIXI ALGUNA PARAULA DEL RITUAL

LINGÜÍSTIC, QUE NO FACI EL GEST DE SALUDAR EN EL MOMENT QUE HO DIU O QUE

S’EQUIVOQUI EN EL NOMBRE DE TAQUES DEL JUGADOR QUE ESTÀ SALUDANT, SE

LI PINTARÀ UNA TACA AL FRONT AMB GUIX I JA NO SERÀ VACA SENSE TACA, SINÓ AMB

UNA O MÉS TAQUES.

Material: pintures per les taques de la cara





Finalitat: potenciar les capacitats d’atenció i concentració

així com treballar el joc lingüístic que se’ls

presenta.

Variacions: -

Els al.lots es col.loquen en rotllana i es tria qui comença el joc. El queComença diu al company/a de la seva dreta:

sóc na maria (nom de la persona) i em pica el cap (o qualque altraPart del cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica.

Al que es dirigia ha de dir: ets na maria i te pica el cap (mentre es grataEl cap); jo sóc en joan (el nom de la persona) i em pica l’orella (o Qualque altra part del cos) mentre es grata allà on ha dit que li pica.

La resta d’infants procedeixen del mateix mode, procurant no equivocar-se.Si algú s’equivoca o no recorda el que ha de dir, ha d’anar a la bossa que Tendrà l’educador per agafar un paperet on hi haurà una prova escritaQue haurà de realitzar per poder seguir jugant.

Material: una bossa on hi hagi diferents papersamb diverses proves escrites

Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anysLloc: a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: fomentar les relacions entre els infants,

potenciar la capacitat de concentració i dememorítzació; conèixer els noms dels companys i les parts del cos. Treballar l’actitud d’escolta,la imaginació i la creativitat.

Variacions: es pot realitzar amb infants més petits,però fent agrupacions menors per tal de fer el joc menys complexe. Es pot realitzaren llengua anglesa.

ENIGMA

Un dels infants farà de detectiu. Per a això haurà de sortir de l’aula o allunyar-se del lloc on estàsituat tot el grup classe. Quan és fora, la resta del grup ha d’escollir un altre infant, que serà el que el detectiu cercarà mitjançant les pistes que el grup Li ofereixi.

Un cop el detectiu torna, els al.lots li han de dir, d’un en un: Detectiu, detectiu. He perdut el meu fill, però no sé si és boix o boixa. Us puc dir que... (i els infants donen una pista). D’aquestaforma actuaran tots els al.lots i al.lotes fins que el detectiu trobi l’infant perdut.

Es tracta d’un joc molt útil per treballar la descripció. Per això, cal que quan el detectiu surti fora, es faci una tasca d’observació i descripció en profunditat. El modelatge del/de la mestre/a serà moltútil els primers cops.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: al segon/ tercer cicle de PrimàriaLloc: a l’aula o al gimnàsDurada: la que es vulgui. També està en funció del temps que el detectiu trigui en endevinarFinalitat: treballar la descripcióVariacions: -

Els al.lots seuen en rotlo i trien al que començarà el joc. Per això canten:

quatre pedres HI HA al carrer,jo les sé contar molt béde color de xocolataun, dos tres, quatre!

Al que ha de començar el joc s’el tapa amb una manta (és el fantasma).Aquest és el moment en què els infants del rotlo s’han de canviar de lloc i, un d’ells, ha de sortir del lloc on es realitza el joc. Un cop estan tots llestos, el fantasma ha de mirar d’endevinar qui és que falta.

Material: una mantaAlumnes: tot el grup classe, en gran grup o en grups reduits (8-10 infants)Edat més apropiada: a partir dels 7-8 anysLloc: a l’aula, al pati o al gimnàsDurada: la que es vulguiFinalitat: treballar la capacitat d’atenció i de memoritzacióVariacions:-

Els al.lots tenen els ulls tapats amb un mocador. El mestre, sense fer remor, fa que un d’ellssàpiga que és l’assassí. El joc comença: els joves es mouen per l’espai, i quan es topen ambun company s’han de saludar. La forma per fer-ho, és donar-se dos cops sobre la mà, l’una l’altre. Però l’assassí, en dóna quatre... Quan algú es creua amb l’assassí ha de cridar benfort “Ai!!”, perquè els companys que té a prop sàpiguen que l’assassí és ben a prop i així es puguin allunyar. Cada cop que algú es troba amb l’assassí, queda eliminat i es pottreure el mocador. El joc acaba quan es troben l’assassí i el darrer jugador.

Material: un mocador per cada alumneAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anysLloc: a l’aula o al gimnàs, vigilant molt els possibles obstaclesDurada: fins que s’acabi el jocFinalitat: potenciar la capacitat d’escoltar i la posició espaial dels infantsVariacions: -

La persona que porta el joc s’asseu en una cadira o en terra. Un dels

participants s’agenolla amb el cap a la falda del qui seu, mentre aquest va

cantant:

Tup-turu-reu

Quants d’estels hi ha en el cel?

Set o vuit o nou o deu?

Quants n’hi ha?

Mentre canta, va picant amb la mà plana l’esquena del jugador seguint la

pulsació de la cançó. Quan acaba deixa un nombre de dits enlaire que

l’infant ha d’endevinar. Quan ho endevina, S’alça un altre jugador i ocupa

el seu lloc i ell passa a conduir el joc.

Material: una cadira



Lloc: a l’aula

Durada: la que es vulgui/fins que tots ho hagin fet

Finalitat: potenciar el sentit del tacte

Variacions: deixar el nombre de dits escollits a sobre de

L’espatlla del company perquè ho endevini.

Dibuixar el nombre amb un dit a l’espatlla del company.

Els al.lots es junten per parelles. Un d’ells es tapa els ulls amb un mocador. Quan està

llest, el seu company es queda quiet, en la posició que hagi escollit. Quan aquest també

està llest, el dels ulls tapats ha d’esbrinar la posició en què està el seu company

mitjançant el tacte. La finalitat és que es col.loqui en la mateixa posició.






Finalitat:coneixement i consciència del propi cos i de l’altre.

Variacions: -

El jugador que para s’ha de posar de genolls amb el cap a la falda d’un altre que està assegut. Aquest és qui porta el joc i ha de vetllar perquè el qui para no hi vegi gens ni mica. La resta de jugadors es posen al voltant

del qui està agenollat mentres canten:

Escarabat bum bumPosa-hi oli, posa-hi oli. Escarabat bum bumPosa-hi oli es el llumsi en el llum no n’hi ha

A l’escalfeta, a l’escalfetasi en el llum no n’hi haa l’escalfeta n’hi haurà

En acabar la cançometa, el conductor del joc assenyala un dels jugadors,el qual ha d’apropar-se al qui para ipegar-li un cop a l’esquena intentant que no s’adoni de qui l’ha pegat. Llavors, el conductor o bé l’infant que

l’ha tocat, en tractar-se d’infants menuts, diu:

Qui t’ha tocat?

El qui para s’aixeca i va a buscar un dels jugadors. Agafa aquell que li sembla que l’ha tocat i, si l’endevina,aquest passa a parar

Material: -





Finalitat: identificar els companys

Variacions: -

En aquest joc d’amagar, un jugador, prèviament seleccionat, amagarà una corretja (o objecte

similar que serveixi per pegar) mentre la resta del grup espera a “mare” sense mirar.

Una vegada amagada la corretja, el jugador farà un senyal al grup que l’haurà de cercar.

L’infant que la trobi pot pegar corretjades a tothom, fins que arribin a “mare”

Material: una corretja o objecte similar





Finalitat: treballar la velocitat i l’agilitat.

Objeccions:potser es tracti d’un joc al que es

jugava temps enrera, però que

actualment, no sembla gens adequat.

Resultaria interessant haver de trobar

qualque altra objecte que no tengués com

a finalitat pegar als altres.

ESCENIFICAR

Com que es tracta d’un joc que té molt a veure amb el mimo, resulta interessant que el/la mestre/a

també hi participi els primers cops. Aquest/a buscarà la mirada dels al.lots per trobar-ne un amb qui

canviar la seva posició en el centre; per això, caminen un cap a l’altra i donen mitja volta, mirant-se

sempre als ulls per canviar la posició (no hem de donar mai l’esquena a l’altra). Aquesta passa es

repeteix per part dels altres infants.

La següent passa és realitzar el mateix moviment i canvi de llocs, però aquest cop diguent cadascú el

seu nom. A la tercera, fan el mateix moviment, diuen el nom de cadascú i fan una reverència, sempre

mirant-se als ulls.

Finalment, es canvia el lloc amb la persona que cadascú escull esmentant en veu alta el seu nom. El

procediment és el mateix: el mateix moviment i mantenint la mirada.

Aquest joc és molt significatiu: al principi tots els al.lots, sense saber què succeirà, s’adonen que es

poden comunicar de forma molt senzilla: només amb un gest i mantenint sempre el contacte visual

(s’ha de perdre la vergonya) per poder coneixer-se millor.

El joc és molt útil a principi de curs i també a mitjan curs, amb l’arribada de nouvinguts que, molts

cops, no parlen el català. D’aquesta forma, també poden accedir a la comunicació amb els companys.

Material: -



aproximadament



Finalitat: treballar la comunicació gestual i verbal;

conèixer

els companys

Variacions: es pot demanar als alumnes que

introdueixin altres

informacions (jocs que els agraden,

aficions, el color preferit...)

Es tracta d’un joc rítmic i d’escenificació. Per començar el joc es tria un jugador/a que serà Don Pepet.

La resta del grup es situa en dues files, una davant l’altra, deixant un passadís enmig, per on anirà passant Don

Pepet mentre la resta del grup canta la cançó i l’acompanya amb mambelletes. S’escenifica de la manera

següent

QUAN LA CANÇÓ DIU: ELS INFANTS FAN:

Veuràs n’Esperanceta que es pentina en el balcóDon Pepet s’atura davant un infant, que serà

n’Esperanceta i immediatament inicia el gest

de pentinar-se.

Sa pinteta li va caure N’Esperanceta deixa caure la pinteta

Don Pepet li va collir Don Pepet li agafa

Tengui, tengui Esperanceta La hi dóna (a n’Esperanceta)

Que s’acabi d’aclarir Es continua pentinant

Sa mare quan la va veure N’Esperanceta es gira a un nen/a del costat

que farà de mare

Li pegà quatre galtades La mare fa el gest de pegar-li galtades

Mocadors de tres pessetes Don Pepet i n’Esperanceta s’agafen les mans amb

Els braços en creu i van passant pel passadís al

ritme de la cançó

La cançó completa és:

Don Pepet si vas a França Sa mare quan la va veure

passaràs per Mataró amb so cap tan estufat

i veuràs n’Esperanceta li pegà una galtadeta

que es pentina en el balcó a davant s’enamorat

Sa pinteta li va caure Mocadors de tres pessetes

Don Pepet la hi va collir; mocadors de mil colors

tengui, tengui Esperanceta sabatetes ripuntades

que s’acabi d’aclarir i tacons de balladors






Finalitat: realitzar un joc de role-play,

escenificar diferents situacions i

treballar la motricitat fina i

gruixada.

Variacions: -

Abans de començar el joc, es tria a sort qui serà el que farà de Rei. La resta dels infats seran els fills del

Senyor Rei. Els fills seleccionen un ofici i decideixen els gestos a fer, perquè el Senyor Rei ho endevini.

Es col.loquen a la mateixa distància d’una línea intermèdia, el Rei a un costat, i els fills a l’altre.

FILLS REI

Si canten els fills avançaran cap a la línea i tornaran enrera durant la seva intervenció. Si canta el

Rei, aquest farà el mateix. És un diàleg cantat, amb moviment i gestos:

Fills: bon dia, nostre pare, bon dia, nostre Rei (endavant)

Pagau-nos la soldada que n‟és dret a llei (enrera)

Rei: bon dia, fills bon dia (endavant)

Digau-me d‟on veniu? (enrera)

Fills: venim de Barcelona (endavant)

Bon pare, aquí ens teniu (enrera)

Rei: quin és el vostre ofici (endavant)

M‟hauríeu d‟explicar (enrera)

Fills: el nostre ofici pare (endavant)

Mirau-lo com es fa (aturats davant el Rei)

Mímica de l’ofici seleccionat en l’inci del joc, mentre es canta:

Lireta-lirondaire

Lireta-lirandí.

Aquell que té un ofici

De fam no es pot morir

Quan el Rei endevina l’ofici i el diu en veu alta, encalça els fills que corren escampats.

Qui agafi primer, serà el nou Rei

Material: -





Finalitat: posar-se en el lloc dels altres,

potenciar la memòria, potenciar l’agilitat i

la rapidesa. Conèixer antics i nous oficis.

Variacions: -

BALLAR I ALTRES MUSICALS

A cada so dels pals xinesos (en el nostre cas; es pot utilitzar qualsevol instrument) hem de

fer una passa. Quan el so s’atura, els alumnes també ho fan.

Es pot introduir la variant d’anunciar una acció que s’ha de portar a terme quan el so

s’aturi. Per exemple: saltar, cridar, juntar-se de 2 en 2...

També, que a cada so, la passa sigui de puntetes, a grans passes, endavant, endarrera, de

costat...

Amb aquest joc, estam introduint conceptes relacionats amb l’àrea de música. Es pot

treballar amb el/la professor/a de qualsevol àrea i és un gran incentiu per al procés de

socialització.

Material: pals xinesos

Alumnes: tot el grup-classe

Edat més apropiada: qualsevol edat

Lloc: al pati o al gimnàs. També a l’aula, adaptant l’espai

Durada:5-10 min

Finalitat: treballar diferents conceptes (relacionats amb la música i la motricitat)

Variacions: es pot variar l’instrument emprat així com les instruccions que es donen als

infants; aquestes, a més, es poden adaptar a les necessitats del grup.

Els infants fan un rotlo. Un d’ells, ballarà per dintre d’aquest, passant per davant de tots els companys i en el sentit

de les agulles del relotge al ritme de la cançó:

Avui he „nat de pesca

he vist a na Xesca

na Xesca m‟ha ensenyat a ballar xipi-xipi

En aquest moment, l’infant s’atura i es col.loca de cara al company que té al costat i segueixen la cançó al mateix

temps que fan mambelletes:

balla xipi-xipi

balla xipi-xipi

balla xipi-xipi

balla molt bé.

A continuació, aquest dos s’agafen del braç i ballen plegats per dintre del rotlo, passant de nou per davant de tots

els companys i en el mateix sentit que abans. Quan arriba el moment d’aturar-se, es separen i fan mambelletes amb

dos companys, que també acabaran agafats del braç i ballaran per dintre del rotlo. Així, fins que tot el grup classe

acaba ballant per parelles i dibuixant un cercle amb el seu moviment, una parella darrera l’altra.

Material: -




Durada: fins que tothom acabi ballant per parelles

Finalitat: treballar la coordinació de moviments fins i gruixats

Variacions:-

aBrAçAdEs MuSiCaLs

Els al.lots es mouen lliurement, ballant, per l’espai mentre sona la música. Quan aquesta deixa de sonar, els al.lots s’han d’abraçar amb un company. En el moment que torna a sonar la música, lesparelles ballen juntes fins que torna a aturar-se el so. En aquest moment, s’abracen de tres en tres.A continuació, tornaran a ballar, però aquest cop de tres en tres. El procés del joc continuarà delmateix mode fins que acaba tot el grup classe ballant plegats i fent-se una gran abraçada

Material: equip de música i cd o cassetteAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: partir dels 6 anysLloc: a l’aula o al gimnàsDurada: fins que acabi ballant tot el grup classeFinalitat: treballar les numeracions, el ritme i les relacions socialsVariacions: en el moment que s’atura la música, donar una instrucció, per exemple, abraçar-nos

amb el company/a que tenim a la dreta, el que ens passa per davant, etc. amb lafinalitat que no hi hagi cap alumne exclós en el joc.El so que es presenta als al.lots els porta molt a cridar, a riure... Això, no elspermet escoltar la música. Cal que intentin no dir res; per això, els podem demanarque quan s’aturi la música, quedin com a estàtues: quiets i calladets.

Els al.lots fan un rotlo. El mestre els ensenya la cançó, de forma progressiva per tal

d’afavorir la memorització d’aquesta. Cal que sàpiguen que quan diguin “txiki” hauran

de botar cap endavant i, quan diguin “txaka” botaran endarrera. La cançó és:

Benvinguts al tren de na /d’en (nom d’un company)

Benvinguts al tren de na /d’en (nom d’un company)

I jugarem i cantarem

I jugarem i cantarem

I fa txiki, i fa txaka, i fa txiki, txiki, txiki, txiki, txaka

I fa txaka, i fa txiki, i fa txaka, txaka, txaka, txaka, txiki

Resultarà interessant fer moviments de cintura i braços mentre la rotlana va rodant,

durant les quatre primeres frases de la cançó. Després, els moviments del txiki-txaka

es poden anar alternant: els al.lots per separat, agafats per la cintura, agafats per

l’espatlla del de davant, agafats per l’espatlla del que està davant del de davant, agafats

pels tormells...

Material: -





Finalitat: creativitat i motricitat

Variacions: -

Cal que abans de passar a la dansa es dugui a terme una anàlisi de la peça musical. De la Polka Annen

de Strauss, extreim que l’estructura és AABBA. El mestre representa la música amb símbols i, a cada

símbol, se li associa un moviment:

TEMA A (2 cops): TEMA B(2 cops):

Per acabar, es torna a realitzar el tema A, afegint una reverència al final.

La dança queda traduïda d’aquest mòde:

Passa cap a la dreta Acotar-se lleument

Reverència Moviment de cintura

Volta agafats de la mà

Passa cap a l’esquerra

El resultat és que durant el tema A les parelles fan tres passes cap endavant, una reverència i tres passes

més cap endavant amb una reverència final. Hi ha un petit enllaç en el que fan dues voltes agafats pel

braç. Desprès faran el mateix però en direcció contrària, cap a l’esquerra.

Al tema B els membres de les parelles es col.loquen un davant de l’altre, mirant-se, i seguint la música

s’acotaran lleument tres cops; al quart temps fan un moviment de cintura. Això es repeteix tres vegades

i a la quarta es fa el mateix, però amb les parelles agafades de mans.

Material: Polka Annen de Strauss (fins al minut 1,30) i un radio-cassete o

lector de cd




Durada: es pot realitzar tants cops com es vulgui, fins a arribar a la

fita desitjada pel que fa a coordinació, seguiment del ritme,

coordinació de moviments, etc

Finalitat: millorar les habilitats motrius, utilitzant les passes i els girs de

de les dances. Millorar les capacitats d’estructuració del temps,

el compàs, el ritme. Ajustar el moviment al temps. Millorar les

habilitats socials, les relacions de col.laboració i cooperació dins

el grup. Potenciar les capacitats cognitives. Millorar les capacitats

expressives.

Variacions: -

Col.locats en rotllo, agenollats a terra i agafats uns amb els altres, amb

els braços passats per darrera el coll, es van fent els moviments: davant, darrera,

a la dreta, a l’esquerra, amunt i avall en el moment que indica la cançó.

Quan es cantusseja “la,la,la...” es fa un lleuger balanceig a la dreta i a l’esquerra

de cada vegada més ràpid per provocar la caiguda dels jugadors.

El que canten és:

Davant, darrera, la dreta, l’esquerra, amunt, avall,

A la dreta, l’esquerra, davant, darrera,

A la dreta, l’esquerra, amunt,avall...

Material: -




Durada: fins que quedi un infant

Finalitat:coneixement i consciència del propi cos

i de l’altre, treballar la coordinació de moviments

d’acord amb les instruccions i amb el

moviment dels companys; treballar les

destresses motrius.

Variacions: -

Per parelles, encarats, els infants s’agafen les mans tot encreuant les esquerres per damunt de

les dretes i a l’alçada del pit. Es reparteixen lliurement per l’espai.

En la primera frase musical, anem puntejant i balancejant el cos suaument ara a un costat, ara

a l’altre, i acabem amb els peus junts. Cada parella comença el punteig cap al mateix costat.

En la segona i tercera frases musicals, voltem caminant en sentit horari, sense deixar-nos anar

de les mans, i acabem amb els peus junts. Comencem amb el peu dret.

És important tenir en compte la particularitat del compàs compost a l’hora d’omplir-lo amb

moviment.

Marieta posa el peu ací,

Marieta posa el peu açà,

Marieta posa el peu allí,

Marieta posa el peu allà.

Material: radio cassete i música



Lloc: al gimnàs


Finalitat:coneixement i consciència del propi

cos i de l’altre, coordinació de

moviments. Torsió en el balanceig.

Encreuament en l’agafada de mans de les

parelles i encreuament de cames que

implica començar a voltar en la segona

part de la dansa.

Variacions: -

Una versió molt senzilla d’aquesta dansa per infants petits es pot ballar en rotllana. Així com

la cançó va anunciant les parts del cos, cadascú s’assenyala aquella part del cos: es mou el peu

i després es toca. Es mou es cul i després es toca. Es mostra la panxa forteta i després es toca i,

finalment, es mostra el nas rodonet i es toca amb les dues mans.

Resulta important trobar un gest per a la introducció i pel final, com ara moure el tronc del cos

de dreta a esquerra amb les mans a la cintura, com si fossin les ances d’una àmfora.

Peu polidó de na Margalideta, peu polidó de na Margalidó.

Tocau-li el peu a na Margalideta, tocau-li el peu a na Margalidó.

Cul rodonet de na Margalideta, cul rodonet de na Margalidó.

Tocau-li el cul a na Margalideta, tocau-li el cul a na Margalidó.

Panxa forteta de na Margalideta, panxa forteta de na Margalidó.

Tocau-li la panxa a na Margalideta, tocau-li el cul a na Margalidó.

Nasset rodó de na Margalideta, nasset rodó de na Margalidó.

Tocau-li el nas a na Margalideta, tocau-li el nas a na Margalidó.

Material: radio cassette i música





Finalitat:coneixement i consciència del

propi cos i de l’altre, coordinació

de moviments.

Variacions: -

Si el grup és molt nombrós i l’espai no massa ample, convé que ens situem en grups

(2-3 en funció del nombre d’infants; grups de 10-15 persones).

Ens agafam de les mans i, al ritme de la música, anam primer caminant cap a la dreta

(dirigeix el moviment el cap de la “cadena”) i, a continuació, el pas que feim és més

Ràpid, ja que el compàs de la música també accelera.

Rn cop torna a començar el mateix tema, comença els moviments l’altre cap de la cadena,

Ara cap a l’esquerra; primer caminant i, després, amb més velocitat, com hem fet amb

Anterioritat.

Te nou, anam cap a la dreta, i a l’esquerra...

Quan es fa amb grups, la visió de la dansa és magnífica, perquè tot i semblar un desordre

Amb molta gent anant cap aquí i cap allà, si ho analitzam bé, tots estan molt ben coordinats



Edat més apropiada: a par tir dels 6-7 anys

Lloc: convé que sigui un espai ample (pati o gimnàs)

Durada: la que marca la música de la dansa

Finalitat: treballar la coordinació de moviments, el treball en grup i la distinció

entre dreta i esquerra. Seguir el ritme donat per una melodia. Conèixer

noves danses i melodies d’arreu el món.

Variacions: podem fer la mateixa dansa en rotllana. Haurem de triar primer

qui és que dirigeix els moviments.

En gran rotllana i al ritme de la música anam imitant els moviments d’un

company. A l’ordre d’aquest, és un altre el company que treu el seu ritme

de dins perquè també sigui realitzat per la resta del grup, alhora que van

rodant en la direcció de les agulles del relotge.

Material: radiocassete i música



Lloc: convé un lloc ample (pati o gimnàs)

Durada: la que ens marca la melodia, tot i que podem repetir-ho els cops

que ens vengui de gust. Conèixer noves danses i melodies d’arreu

el món

Finalitat: treballar la motricitat gruixada, “despertar el ritme” que portam a

dintre, deixar la vergonya a casa. Potencia la capacitat d’atenció.

Dansa que es realitza en parelles. Les passes a seguir de forma successiva i al ritme de la músicaSón:

1. En parelles i agafats de la mà feim “tacó-punta” dos cops amb el peu dret i ens desplaçam capa la dreta amb tres petits “saltirons” ; a continuació, feim tacó-punta dos cops més amb elpeu esquerra i ens dirigim cap a l’esquerra. Feim tacó-punta 4 cops (2 amb la dreta i 2 ambl’esquerra) *

2. Al ritme de la melodia, un davant l’altre, picam 3 cops les mans dretes, 3 cops les mansesquerres, 3 cops totes dues en l’aire i 3 cops les dues mans a les nostres cuixes.Per aquest moviment resulta útil anar pronunciant la següent cantarella:

la mà dreta (una picada de mans a cada paraula)la mà esquerra (una picada de mans a cada paraula)totes dues (picada de mans a cada síl.laba de “totes” + una per “dues”totes dues a les cuixes (picada de mans a “totes”, “dues” i “a les cuixes”)

3. Feim dues voltes agafats dels braços, braç amb braç, com si fessim rodar dues àmforesben enganxades de les anses.

* Sempre hi ha un alumne/a que és el que porta l’altra. Aquest és el que porta aquesta primera passa amb el peu dret; la seva parella ho fa amb l’esquerra. Es tractaria de fer que fossin “un mirall”

Material: radio cassette i músicaAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 7 anysLloc: al pati o al gimnàsDurada: ens la marca la melodiaFinalitat: treballar la coordinació de moviments, seguir el ritme i treballar en

parelles. Conèixer noves melodies i danses d’arreu del mónVariacions: en la passa núm 1, podem optar perquè les dues parelles emprin

sempre els mateixos peus o els oposats. També podem demanar-losque els alternin (dos cops amb el mateix peu i dos cops amb els oposats). De la mateixa forma podem procedir en la picada de mans.

Es fan dos cercles concèntrics amb diferents nombre d’infants. L’interior és el més

reduit. Al començament de la melodia, els de dintre giren cap a l’esquerra mentre els

del cercle exterior ho fan cap a la dreta; però per girar, cal passar la cama corresponent

cap al costat on giram per darrera de l’altra fent, alhora, una flexió de genolls. Sembla,

així, que ens anam acotant i alçant de forma successiva.

En el moment en què la melodia es desenvolupa, hi notam un canvi. Així, els nostres

Moviments també canvien. Ens dirigim cap al mateix costat que ho feiem abans, però

Ara anam alternant la posició dels braços. Mentre els de dintre fan una cadena amb les

Mans agafades en l’aire, els de fora, s’acoten amb el cap mirant endavant i amb les

Mans agafades. Tant a un lloc com a l’altre, els infants queden amb un braç cap

Endavant i l’altre cap endarrera.

Al següent canvi en la melodia, els del cercle exterior piquen de mans seguint el ritme

I els de l’interior segueixen dibuixant el cercle mentre caminen pausadament.

Tornam a percebre un canvi melòdic. Els de dintre es situen davant d’un company del

Cercle exterior i es bescanvien els llocs per tornar a començar des del principi.




Lloc: al pati o al gimnàs

Durada: ve marcada per la música

Finalitat: coordinar els moviments amb els companys, treballar la

capacitat de concentració i atenció, treballar la motricitat

gruixada. Seguir el ritme de la melodia. Conèixer noves

melodies i danses d’arreu del món.

Variacions: -

Ens col.locam en dos rotllanes concèntriques, d’igual nombre d’infants. AquestsEs situen cara a cara. Comença la música i feim un joc de picar mans seguintles instruccions de la lletra següent (no està incorporada en la melodia):

Cuixes, mans, la dreta picam a les nostres cuixes, amb les nostres mans, amb la mà dreta del company

Cuixes, mans, l’esquerra picam a les nostres cuixes, amb les nostres mans, amb la mà esquerra del company

Cuixes, mans, la dreta, l’esquerra les nostres cuixes, amb la dreta i amb l’esquerra del company

Cuixes, mans, les dues les nostres cuixes, amb les nostres mans i amb les dues mans del company

A continuació, ens agafam de les mans i feim 7 passes cap a la dreta del que esTroba al cercle exterior, deixant Arrossegar la cama esquerra d’un i la dreta de L’altre, i 7 passes cap a l’esquerra, deixant arrossegar la cama dreta d’un i L’esquerra de l’altre.

Finalment, giram sobre nosaltres mateixos dos cops agafats dels braços. A la Segona voltada, els del cercle exterior canvien de parella, dirigint-se a la més Propera de la seva dreta.

Material: música i radio cassetteAlumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: a partir dels 8 anysLloc: al pati o al gimnàsDurada: ens la marca la melodiaFinalitat: coordinar els moviments amb la nostra parella, treballar

la motricitat fina i gruixada, integrar a tots els companys (tots ballen amb tots). Conèixer noves melodies i danses d’arreu del món

Variacions: alternar el canvi de parelles. Un cop es mou el del cercle exterior i,al següent moment de canvi ho fa el del cercle interior.

Es tracta de portar a terme una dança mentre jugam al llob, que surtirà a caçar.Els infants es col.loquen per parelles en una rotllana. Cada membre de la parella S’agafa de les mans en l’aire i per darrera. Un dels membres de la parella està unaPassa enrera. En aquesta posició inicial marquen les passes d’aquesta forma: dreta,Esquerra, dreta, tacó esquerra; a continuació, ho fan enrerra: esquerra, dreta,Esquerra, tacó dret. A continuació fan les passes de formiga amb els peus ben junts:3 cap a la dreta i 3 cap a l’esquerra (recorda les passes que fa la pagesa eivissenca quan es Troba dansant amb el pagès. La passa següent: el que està una passa enreraFa donar una volta sencera a la seva parella sobre el seu eix. A continuació, fanDues passes llargues arrossegant els peus cap a la dreta i dues més cap a l’esquerra.

És aquest el moment clau: es fa un canvi de parelles: EL QUE ESTÀ MÉS ENDAVANT S’HAD’ESPAVILAR PER TROBAR-NE UNA ALTRA ABANS QUE EL LLOB EL CACI. EL QUE RESULTA CAÇAT, ÉSEL QUE FA DE LLOB.

MATERIAL: -ALUMNES: TOT EL GRUP CLASSEEDAT MÉS APROPIADA: A PARTIR DELS 8 ANYSLLOC: A L’AULA (SI HI TENIM ESPAI SUFICIENT), AL PATI O AL GIMNÀS.DURADA: VE MARCADA PER LA MÚSICA, PERÒ PODEM REPERTIR-HO FINS QUE ENS VINGUI DE

GUST.FINALITAT: COORDINAR ELS MOVIMENTS AMB LA PARELLA, TREBALLAR LA MOTRICITAT FINA I

GRUIXADA. CONÈIXER LA DANSA I LES MELODIES TRADICIONALS D’ARREU EL MÓN.VARIACIONS: -

La dansa es desenvolupa en petit grup, concretament, de tres en tres. Es col.loquen un al

Costat de l’altra. El d’en mig agafa la mà dreta del company de la dreta amb la seva mà dreta i,

Al company de la seva esquerra l’agafa de la mà esquerra amb la seva mà esquerra. Els dels

Extrems, s’agafen la mà que els resta lliure per darrera del company central, fent un triangle

Per sobre el seu cap. La dansa es desenvolupa de la següent forma, recordant que “D” significa

Peu dret i “E” peu esquerra:

1. Ens desplaçam cap endavant: D-E-D-E la darrera passa amb el peu esquerra la feim de

puntetes; al final, els peus queden ben junts.

Ens desplaçam cap endarrera: E-D-E-D la darrera passa amb el peu dret la feim de

puntetes; al final, els peus queden ben junts.

2. Feim el “caragol”; sense amollar-mos les mans, el de l’extrem de la dreta passa entre el

company central i el de l’altre extrem; el central, s’enrotlla entre els dos extrems i el de

l’extrem esquerra, s’encargola sobre sí mateix amb l’ajuda del braç enlairat del company

central.

3. Repetim la passa 1

4. Feim el “pont”

5. Repetim la passa 1

6. Feim moviments en zig-zag sense amollar-mos les mans. Es tracta d’ocupar les posicions

dels companys de forma momentània.

Material: radiocassette i música



Lloc: qualque espai que resulti ser ample

Durada: ve marcada per la melodia

Finalitat: treballar la coordinació de moviments, controlar la variable de

l’espai (saber on sóc jo com a membre d’aquest grup), treballar

la motricitat gruixada i fina i el treball en equip. Conèixer una

dansa i una melodia noves.

Variacions: -

Els jocs de falda estan pensats per ser iniciats per l’adult. Comporten un contacte molt directe i

individualitzat entre l’adult i l’infant. Generalment, van acompanyats d’una cantarella o cançó.

A continuació s’exposen alguns d’aquests jocs:

I. UNA COQUETA DE PA AMB OLIETA: l’adult seu a l’infant a sobre d’ell i li va fent

pessigolles al palmell de la mà; quan diu “un toquet!” li pega un toquet al palmell i li posa

la mà a la boca per acabar la cantarella.

Una coqueta

de pa amb olieta

Un toquet!

Menja-te‟l!

II. MAMBALLETETES: l’infant s’asseu a la falda encarat amb l’adult. Aquest, li agafa les mans

i les van picant mentre es canta la cançó que ve a continuació. També es pot fer en el

moment de canviar els bolquers:

Mamballetetes Ding-dirinding

toca manetes les faves a quatre

toca-les tu les guixes a cinc

que les tens petitetes

III. AIXÒ ÉS TON PARE: cada vers correspon a un dit de la mà (també pot ser del peu), començant

pel polze i acabant pel petit.

Això és ton pare,

això es ta mare,

aquest demana pa,

aquest diu que no n‟hi ha,

i això és la porcelleta que fa:

nyic, nyic, nyic!!

IV. GALANETA MÀ: l’infant i l’adult interactuen fent pisos amb els punys o les mans successivament

un darrera l’altre. Quan han posat els quatre punys o mans, es lleva el/la de sota i col.loca a

dalt de tot i es continua el joc fins que la cantarella acaba o fins que l’interès decau:

Galaneta mà,

per a papar el pa,

per a beure vi,

per aquí, per aquí.

Per a papar el peix,

per aquí mateix,

per a beure aigüeta,

un poquet dolceta.

Per a papar arròs,

que fa el ventre gros.

V. QUAN VAGIS A LA CARNISSERIA: agafam la mà de l’infant fent-li estirar el braç i fem veure que

que li anam tallant a trossets començant per la mà i acabant a dalt de tot del braç. Quan arribam

a la darrera frase de la cançoneta se li fan pessigolles a les aixelles.

Quan vagis a la carnisseria

no compris carn d‟aquí,

ni d‟aquí,

ni d‟aquí,

ni d‟aquí.

Sinó d‟aquí,

que n‟hi ha un bon bocí!!!

VI. SERRA MAMERRA/ SERRA, SERRA, SERRADOR: l’infantó seu a la falda de l’adult i seguint el

ritme de la cançó feim un balanceig, amunt i avall, i quan pronuanciam l’onomatopeia (en el

cas de la primera cançoneta), el tombam cap enrera, fent com si caigués.

1) Serra mamerra 2) serra, serra, serrador

una olla de terra serrarem aquest tió

una olla d‟aran per amunt i per avall

patapum, patapam!!! des de dalt d‟aquest cavall

VII. TIMBO, TAMBO: l’adult fa recolçar el cap de l’infant a la seva falda mentre, juntament amb els

altres infants, li van donant copets fluixos a l’esquena seguint el ritme de la cançó. Quan es

diu “una llonganissa” l’adult li passa la mà seguint la columna vertebral i, per acabar, quan

diu “un botifarró” li fa pessigolles als costats.

Timbo, tambo

retambor

Pere Antoni

Carrió

Una llonganissa

i un botifarró!!!

VIII. ARRI-ARRI TATANET: amb l’infant a la falda de l’adult, imitam els moviments d’un cavall.

Al final de la cantarella, deim el nom de l’infantó i amb el cap feim el gest de negació

Arri- arri tatanet.

Anirem a Sant Benet,

comprarem un panellet,

per dinar, per sopar.

Per en/na... No n‟hi haurà!!

IX. PON PON TITETA: agafam l’infantó a coll, com si hagués de dormir i li anam donant copets a

l’espatlla o al culet al ritme de la següent cançoneta:

Pon pon titeta.

Titeta pon pon.

Ja dorm sa fieta

i es fiet també dorm

X. MÀ MORTA: l’adult col.loca al menut a la falda. Li agafa una maneta i la fa moure lleugerament,

amunt i avall. Per picar a la porta (com diu la cantarella) li picam al palmell amb el nostre

dit índex:

Mà morta,

mà morta.

Pica sa porta!!

XI. ON ESTÀ EN/NA...?: l’infant seu a la falda de l’adult. Podem optar per tapar-li els ullets amb les

mans o amb un mocador. Si resulta incòmode pel petit, l’adult es pot tapar els seus ulls o la

cara. Es realitza la qüestió dramatitzant, com si no trobessim l’infantó, i quan deim “taaaat”

ens destapam la cara o destapam la cara del ninet, expressant amb la cara i amb el to de veu

que ja l’hem trobat.

I en/na....?

On està?

...

Taaaaat!!

XII. ESCARABAT BUM BUM: l’infant seu a sobre l’adult, que li agafa la maneta i li col.loca

l’índex per fer-lo rodar suaument al palmell. També es pot fer amb l’índex de l’altra mà

del petit.

Escarabat bum-bum,

posa oli, posa oli.

Escarabat bum-bum,

posa oli en es llum.

Material: una cadira o un balancí còmodes; coixins, taula de canvi de bolquers...

Alumnes: la persona adulta i l’infant.

Edat més apropiada: a partir de 0 anys i durant l’etapa d’educació infantil i començament de la primària.

Lloc: a l’aula, al pati, al gimnàs, a casa...

Durada: una estoneta amb cada infant.

Finalitat: es treballa l’afectivitat, la relació adult-infant, la motricitat i la memorització de les cançonetes

quan els infants són més grandets. Sentir plaer i satisfacció, així com sentir-se valorat i estimat.

Fomentar el coneixement d’alguns jocs i cantarelles tradicionals.

Variacions:-

Rateta moixeta

De què has dinadet

De pa i de peixet

Ha vengut sa rateta

I tot s’ho ha menjadet

Rotllet, rotllet, rotllet

Paga dineret!

Una rata coa curta,

Que se munta, que se munta, que se munta...

Una coqueta de sal i oli

D’oli i de vi

Per on ens l’hem de menjar?

Per aquí, per aquí, per aquí...

Una coqueta, de pa amb olieta,

Ben rodoneta,

Nyam, nyam,

Per sa boqueta

FER PESSIGOLLES

MANETES

Balla manetes

Balla-les bé,

Balla-les tu

Que les tens petitetes

Al cel hi ha confits

I una bassa de mel

I els angelets del cel

Hi van a mullar el dit

Gràcies a Déu mon pare ja ve

Gràcies a Déu ma mare també. Visca!

DITETS

Això és son pare

Això és sa mare

Aquest demana pa

Aquest diu que no n’hi ha

I això és sa porcelleta

Que demà han de matar

I fa nyi, nyi, nyi...

Aquest és el pare,

Aquesta és la mare

Aquest fa les sopes

Aquest se les menja totes

I aquest diu: piu, piu, piu

Que no n’hi ha pel caganiu?

Aquest és un, aquest és s’altre

Tant és aquest com aquest altre,

Aquest corre, aquest l’encalça,

Aquest s’ho mira, aquest se gira

Aquest s’hi asseu i aquest fa deu

Dit per a dit,

Cama cama de rupit

Cama cama d’arengada

Què en voleu de sa somada

Set sous i mig,

Descarregau assuquí enmig

GRONXAR

Serra, serra serrador

Serrarem aquest tió,

Per amunt i per avall

Per sa costa des cavall.

Hi ha una nina de paper,

Pega sota i ja la té

Serra, serra, serrrador,

Serrarem aquest tió,

I farem quatre doblers,

Un per pa, un per peix,

Un per vi,

S’altre per botifarró

Rensi, rensi, Al.leluia!

Qui no mata porc

No menja xulla

Tarrol.la Marrol.la

Que t’hem de matar

Que et menges ses figues

Sense madurar.

Si fossin madures

No en faries cas

I ara que són verdes

Mal te caigui es nas

FER BOTAR L’INFANT

Timbo, tambo, retambó

Camamil.la i xuetó

Pere Antoni Carrió

Una sobrassada i un botifarró

Al pas, al pas, al pas, al pas.

Al trot, al trot, al trot, al trot.

Galop, galop, galop, galop!El barco de Barcelona balla així, així i així...

Dins un pla,

Corre un ca,

Coa estesa

Pota fesa i peu pla

Tres cavallers surten de França

Van caminant i mai no se’n cansen

Un va al pas, l’altre al trot, l’altre al galop

Arri somereta,

A Sóller hem d’anar,

A cercar taronges,

Ara que n’hi ha.

Arri somereta

Anirem a sa caseta

I veurem a n’Antoni

que fa coques amb cireretes

Arri, arri tatanet

Anirem a Sant Benet,

Comprarem un formatget,

Per dinar, per sopar,

Per a na Joana no n’hi ha

ALTRES

A principi de curs, ens asseim al costat d’un/a company/a que no coneixem. La única cosa que hem

de fer és escoltar-lo/a durant 2-3 minuts. En el nostre cas, haviem de saber el nom, què estudia, per

què ha triat l’assignatura i a què li agradava jugar quan era petit/a.

Després, exposam el que ens ha dit el/la nostre/a company/a a la resta del grup classe

Material: -


Edat més apropiada: a qualsevol edat

Lloc: dins l’aula, al gimnàs o al pati

Durada: en funció del nombre d’alumnes. 10-20 min.

Finalitat: escoltar als altres i conèixer els companys.

Variacions: el tipus d’informació que han de compar tir els infants.

En grupets petits d’uns quatre infants, col.loquen les mans amb el puny tancat, una

damunt l’altra i fan una torre de punys, fent coincidir de manera vertical els foradets

que formen les mans en tenir el puny tancat. Qui fa de conductor del joc, comença un

diàleg amb tot el grupet, tot fent una cantarella:

-Oli, oli, per on vas?

- pes pla

-Per on passes?

-Per ses basses

-Per on vola?

-Per s‟escola

-Es qui primer riurà,

Un bufet se‟n durà!

Es desmunta la torre de punys i cadascú fa rodar els seus braços un per damunt l’altre

amb els colzes doblegats, emetent un so nasal amb la boca closa. El primer que no pot

aguantar les rialles, rep una bufetada.

Material: -

Alumnes: entre 5 i 7 infants


Lloc: a l’aula


Finalitat: coneixement i consciència del propi cos.

Variacions: -

El grup classe es divideix en tres grups, que es situen en forma de U.Cada grup formauna muntanya.Un dels alumnes es situa al centre de la U; podem suposar que aquest s’haperdut allà dalt, i mira de demanar ajuda; per això, crida i les muntanyes retornaran elseu so. És l’eco, que va de la muntanya 1 a la 2 i, d’aquí a la 3. El so torna a qui s’haperdut i segueix demanant ajuda

perdut

Muntanya 1

Muntanya 2

Muntanya 3

Les muntanyes, evidentment, han de repetir les paraules del que s’ha perdut ambla mateixa entonació i dramatització; si no, no seria eco.

Material: -Alumnes: tot el grup classeEdat més apropiada: dels 6 als 10Lloc: a l’aulaDurada: la que es vulguiFinalitat: treballar les diferents entonacions. DramatitzacióVariacions: -

CAP PELAT

ES TRACTA D’UNA CANÇÓ QUE ABANS ES CANTAVA BALLANT AL VOLTANTDE L’INFANT QUE S’HAVIA TALLAT ELS CABELLS EL DIA ANTERIOR O ELMATEIX DIA:

cap pelat titirasense cap cabell,arrós amb tomàtigai pebre vermell

Material: -


Edat més apropiada:: a par tir dels 5 anys

Lloc:: a l’aula, al pati o al gimnàs

Durada: 2 min

Finalitat: fer protagonista a un company. Treballar la motricitat gruixada. Diver tir-se

Variacions: -

Documents

el joc com a eina educativa