En una selva molt i molt llunyana vivia un ratolí

dins del seu cau. De tant en tant, quan li semblava

que no hi havia perill, sortia a buscar menjar i a

córrer una mica pels voltants.

Un dia va trobar-se amb un enorme lleó que volia

menjar-se’l:- Si us plau, lleó, deixa’m anar, potser algun dia em

necessitaràs.-Com vols que et necessiti a tu, tan remenut que ets?

Però el lleó, en veure el ratolí tan decidit, el va

deixar anar.

Un dia, sota un arbre, el ratolí va trobar el lleó

atrapat dins d’una xarxa de les que paraven els

caçadors. Entre bramuls i urpades, el lleó l’havia acabada d’embullar del

tot i no en podia sortir per més que ho intentava.

Aleshores, el ratolí va cridar:

- Tranquil, que jo sóc aquí per ajudar-vos.

- Val més que te’n vagis. Ets tan petit que no hi

podràs fer res. Salva’t ara que pots, abans que no

sigui massa tard.

- Ni parlar-ne, vós m’heu perdonat la vida i jo no us deixaré sol – va contestar-

li el ratolí.I sense perdre temps i

amb molta paciència, es va posar a rosegar la xarxa amb les seves

dentetes.

No va parar fins que va haver segat la corda i el forat va ser prou gran perquè el lleó pogués

sortir-ne.I abans que arribessin els caçadors, el lleó i el ratolí es van allunyar d’aquell lloc com dos bons amics.