EL MITE DE LA CAVERNA DEPLATÓ

MITE O AL·LEGORIA DE LA CAVERNAMITE AMB EL QUE PLATÓ DESCRIU LA NOSTRA SITUACIÓ RESPECTE DEL CONEIXEMENT: IGUAL QUE ELS PRESONERS DE LA CAVERNA QUE NOMÉS VINE LES OMBRES DELS OBJECTES, NOSALTRES VIVIM A LA IGNORÀNCIA QUAN LES NOSTRES PREOCUPACIONS ES REFEREIXEN AL MÓN QUE OFEREIX ALS SENTITS. NOMÉS LA FILOSOFIA POT ALLIBERAR-NOS I PERMETRE'NS SORTIR DE LA CAVERNA AL MÓN VERITABLE O MÓN DE LES IDEES.       En el llibre VII de "República" (514a-516d), Plató presenta el mite de la caverna. És, sens dubte, el mite més important i conegut d'aquest autor. Plató diu expressament que el mite vol ser una metàfora "de la nostra naturalesa respecte de la seva educació i de la seva falta d'educació", és a dir, serveix per il · lustrar qüestions relatives a la teoria del coneixement. Però té també clares implicacions en altres dominis de la filosofia com l'ontologia, l'antropologia i fins i tot la política i l'ètica; alguns intèrprets han vist també implicacions religioses.       La descripció del mite tal com ho narra Plató en "República" s'articula en diverses parts:1. Descripció de la situació dels presoners a la caverna.2. Descripció del procés d'alliberament d'un d'ells i del seu accés al món superior o veritable.3. Breu interpretació del mite.

I. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DELS PRESONERS       Ens demana Plató imaginar que nosaltres som com uns presoners que habiten una caverna subterrània. Aquests presoners des de nens estan encadenats i immòbils de tal manera que només poden mirar i veure el fons de l'estada. Darrere d'ells i en un pla més elevat hi ha un foc que la il·lumina, entre el foc i els presoners hi ha un camí més alt a la vora del qual es troba una paret o envà, com el paravent que els titellaires aixequen davant del públic per mostrar , per sobre d'ell, els ninots. Pel camí desfilen uns individus, alguns dels quals parlen, portant unes escultures que representen diferents objectes: uns figures d'animals, altres d'arbres i objectes artificials, etc. Atès que entre els individus que passegen pel camí i els presoners hi ha la paret, sobre el fons només es projecten les ombres dels objectes portats per aquests individus.       En aquesta situació els presoners creurien que les ombres que veuen i el ressò de les veus que senten són la realitat.

II. PROCÉS D'ALLIBERAMENT DEL CAPTIUA. PUJADA CAP AL MÓN EXTERIOR: ACCÉS CAP AL MÓN VERITABLE.1. Al món subterrani.       Suposem, diu Plató, que a un dels presoners, "d'acord amb la seva naturalesa" l’alliberéssim i l’obliguéssim a aixecar-se, tornar cap a la llum i mirar cap a l'altre costat de la caverna. El presoner seria incapaç de percebre les coses les ombres havia vist abans. Es trobaria confús i creuria que les ombres que abans percebia són més veritables o reals que les coses que ara veu. Si sel forcés a mirar cap a la llum aquesta li doldrien els ulls i tractaria de tornar la seva mirada cap als objectes abans percebuts.

2. En el món exterior.       Si per força se li arrossegués cap a l'exterior sentiria dolor i, acostumat a la foscor, no podria percebre res. Al món exterior li seria més fàcil mirar primer les ombres, després els reflexos dels homes i dels objectes en l'aigua, després els homes i els objectes mateixos. A continuació contemplaria de nit el que hi ha al cel i la llum dels astres i la lluna. Finalment percebria el sol, però no en imatges sinó en si i per si. Després d'això conclouria, pel que fa al sol, que és el que produeix les estacions i els anys, que governa tot en l'àmbit visible i que d'alguna manera és causa de les coses que ells havien vist.       En recordar la seva antiga casa, la saviesa allà existent i als seus companys de captiveri, es sentiria feliç i els compadiria. Al món subterrani dels presoners es donen honors i elogis uns als altres, i recompenses a aquell que percep amb més agudesa les ombres, a qui millor recorda l'ordre en la successió de la ombres i al qual és capaç d'endevinar les que van a passar. Aquesta vida li semblaria insuportable.

B. RETORN AL MÓN SUBTERRANI, EXIGÈNCIA MORAL D'AJUDA ALS SEUS COMPANYS.

1. Confusió vital per la foscor de la caverna.       Si baixés i ocupés de nou el seu seient tindria ofuscats els ulls per les tenebres, seria incapaç de discriminar les ombres, els altres ho farien millor que ell, es riurien d'ell i dirien que per haver pujat fins a dalt se li han espatllat els ulls i que no val la pena marxar cap amunt.

2. Burla i persecució.       Si intentés deslligar-los i conduir-los cap a la llum es burlarien d'ell, el perseguirien i el matarien. Implícitament es refereix a Sòcrates.

III. INTERPRETACIÓA. Comparació de les realitats.       Hem comparar la regió visible amb la casa-presó i la llum del foc que hi ha en ella amb el poder del sol.B. Comparació dels processos.       L'ascens i contemplació de les coses de dalt és semblant al camí de l'ànima cap a l'àmbit intel·ligible.C. Valor de la Idea del Bé.       Objecte últim i més difícil del món cognoscible: la Idea del Bé.      Idea del Bé: causa de totes les coses rectes i belles, en el món visible ha engendrat la llum i al sol, i en l'àmbit intel·ligible és la productora de la veritat i de la intel·ligència, és la realitat que cal veure per poder obrar amb saviesa tant en el privat com en el públic.             El següent quadre pot  il·lustrar les variades i importants conseqüències d'aquest mite en la filosofia platònica:

SÍMBOLS DEL MITE DE LA CAVERNA I LA SEVA INTERPRETACIÓ 

DIMENSIÓ ANTROPOLÒGICA

SÍMBOLS DEL MITE INTERPRETACIÓ A LA VIDA REAL

PRESONERS L’HOME EN LA MESURA EN QUE VIU INSERIT EN EL MÓN

SENSIBLE I LLURS VALORS

CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX COM AOMBRES

IDENTIFICACIÓ DE LA REALITAT HUMANA AMB EL COS

ALLIBERAMENT DEL PROSONER

ALLIBERAMENT DE L’HOME I DESCOBRIMENT DEL VERITABLE MÓN

(MÓN DE LES IDEES)

EL CAUTIU PERD LES CADENES, RECONEIX ELS

OBJESTES A LA CAVERNA. PUJA AL MÓN EXTERIOR I RECONEIX ELS OBJECTES

DEL MÓN EXTERIOR

EL FILÒSOF ALLIBERA MORAL I INTEL·LECTUALMENT LA SEVA ÀNIMA DE LES LIMITACIONS I LLIGADURES DEL COS I DEL MÓN SENSIBLE I ASCENDEIX AL MÒN DE LES IDEES;

PRÁCTICA DE LA DIALÉCTICA O FILOSOFÍA

RECONEIXEMENT DE SÍ MATEIX EN EL MÓN

EXTERIOR

EXERCITADA LA FILOSOFÍA, IDENTIFICACIÓ DE LA REALITAT HUMANA AMB L’ÀNIMA

FORMES POLÍTIQUES

FORMA POLÍTICA IDEAL (descripció a “La

República”)

República: govern dels filòsofs; és l’Estat ideal, gairebé inassolible

VALORACIÓ DE LES FORMES POLÍTIQUES DES D’UN PUNT DE VISTA MÉS REALISTA 

(descripció a “Les Lleis”)

monarquia o aristocràcia

timocràcia oligarquia democràcia tirania

Govern del millor o dels

millors

domini de la classe militar

domini d’una minoria

ambiciosa

governodel poble

govern d’un individu

preocupat pel su propi

interés

la forma més perfecta de

govern

degeneració de la

aristocràcia

pitjor que la timocràcia, govern dels

rics

tots legislen yi governen

alhora

el govern més injust,

baix i degenerat

IMPLICACIONS DE LA TEORIA DE LES IDEES

EN ONTOLOGÍA

EN ANTROPOLOGÍA

EN TEORÍA DEL CONOCIMIENTO

EN ÉTICA EN POLÍTICAEN

ESTÉTICA

DUALISME ONTOLÒGIC

DUALISME ANTROPOLÒGIC

REIVINDICACIÓ DEL CONEIXEMNET

ABSOLUT I CRÍTICA RADICAL AL

RELATIVISME

INTEL·ECTUALISME MORAL

REIVINDICACIÓ DE LA FIGURA

DEL “REI-FILÓSOF” I

AUTORITARISME IL·LUSTRAT

ERÒTICA O DIALÉCTI-

CA DE

L’AMOR

MÓN DE LES IDEES

ÀMIMA

CONEIXEMENT ESTRICTE; ASPIRACIÓ

A LA VERITAT ABSOLUTA

É MORAL; ASPIRACIÓ AL BÉ ABSOLUT

JUSTÍCIA POLÍTICA

BELLESA ABSOLUTA;

ASPIRACIÓ A LA BELLESA ABSOLUTA

MÓN SENSIBLE

COS MERA OPINIÓ MAL MORAL INJUSTÍCIABELLESA

IMPERFECTA I RELATIVA