Embed Size (px)
Citation preview
el xarrupel butlletí informatiu d’ECO i ADE
MARÇ 2010
Els estudiants posen nota als professors El model d’avaluació de la docència recull l’opinió dels alumnes, que es transmet de manera privada al professor
Els estudiants avaluen la docència trimestral a través del Campus Global.
Com cada trimestre, uns dies abans de començar els exàmens,
els alumnes de la UPF tenen la possibilitat d’avaluar els pro-fessors amb qui han compartit tantes hores. És el moment de felicitar-los, castigar-los o fins i tot mostrar-los l’absoluta indiferència.
Des del curs 2003-2004, la docència s’avalua a través del Campus Global, la intranet de la UPF. Cada estudiant té una pantalla amb les avaluacions que ha de fer, amb la identifi-cació de l’assignatura, el grup i el professor. L’alumne pot valorar les diferents preguntes en una escala de 0 a 10 i fer suggeriments o comentaris.
Els professors són els princi-pals destinataris de l’avaluació docent, ja que són els primers interessats a conèixer la satis-facció dels estudiants amb
La confidencialitat dels comentaris està garantida; cap docent sabrà qui sou
la seva docència i a poder identificar aquells elements d’insatisfacció o de major satis-facció. Els degans i els directors de centres i estudis també tenen accés als resultats de les notes posades pels alumnes.
“La UPF i la Facultat
d’Econòmiques han estat sem-pre considerades entre les de millor qualitat docent de tot l’Estat; tot i així, quan hi ha problemes de qualitat de la docència amb algun profes-sor, el degà i el cap d’àrea de l’assignatura contacten amb
ell per fer-li suggeriments i emprendre actuacions de millora”, remarca Oriol Amat, director del Centre per a la Qualitat i la Innovació Docent de la UPF. Professors associats poden perdre la seva plaça si no arriben a un mínim de qualitat.
El professor Amat admet que hi ha un marge de millora en la transparència d’informació. “Fer públics els informes dels professors a la comunitat estu-diantil és un repte a assolir. En
països com els Estats Units, aquesta pràctica és habitual. En el nostre cas, hi ha reticèn-cies dels que consideren que això pot vulnerar alguns drets dels professors.
Clàudia Miret, delegada de tercer curs de la llicenciatura en Economia i ADE, valo-ra la utilitat d’aquest sistema d’avaluació perquè certifica que l’opinió dels alumnes és necessària. ‘Trobo a faltar una pregunta de l’estil “el profes-sor s’assegura que la majoria dels alumnes el segueixen?,’ perquè va més lligada a la qua-litat de la docència.”
Sigui com sigui, els alumnes disposen d’una plataforma interessant per aprovar o sus-pendre els seus professors, i cal aprofitar-la amb una inten-ció: millorar any rere any. [Escolta la peça íntegra
a La Moneda, programa d’economia i empresa d’UPF Ràdio]
El darrer informe de la valoració de la docència correspon al curs 2008-2009 i el podeu consultar
aquí. Una primera conclusió és que el nivell de satisfacció de la docència en la llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses (7,33) supera el resultat global de la llicenciatura en Economia (7), valor que comparteix la diplomatura en Ciències Empresarials.
Una segona conclusió interessant és que els alumnes es tornen més crítics conforme avança l’any. Les valoracions del tercer trimestre són més baixes que les del primer. És un fenomen que succeeix en els tres estudis analitzats. De fet, una altra lectura que se’n podria fer és que els profes-sors de principi de curs són els de major qualitat.
a
“Facts and figures”
GENT POMPEU
Santiago Peribáñez, director general de Vinus & Brindis
Vins, risc i passió
Santiago Peribáñez ha sabut convertir una afició en negoci
Segurament, a molts de nosaltres ens agraden els bons vins de qualitat, però
és probable que no tinguem gai-re criteri a l’hora d’escollir-ne un. Amb la idea d’aconsellar el client i de tenir-hi un tracte pro-per, Santiago Peribáñez (Barce-lona, 1968) ha sabut donar forma a Vinus & Brindis, una innova-dora cadena de venda de vins al detall que té un gran èxit.
L’inici d’aquesta aventura es remunta a l’any 1992, quan Santiago cursa l’últim any de la llicenciatura en Dret a Poitiers (França), amb una beca Eras-mus. Els caps de setmana es desplaça 150 km cap a la regió de la Loire, on té família que posseeix un celler. Allà desco-breix la seva passió pel vi, i tam-bé la importància de la venda al detall d’aquest producte.
El moment de muntar una empresa no arriba, i un cop retorna a Barcelona es decideix a dedicar-se a la consultoria de franquícies. “Vaig col·laborar amb Super Verd, Lola Botona, etc.; però amb el temps em vaig adonar que tirar endavant la teva empresa és molt més engrescador que donar consells. Sabia que el que volia era emprendre.”
A finals dels noranta, Peribáñez es llança a muntar una empresa, però no de vins: crea Wash’n Dry, la primera cadena de bugade-ries automàtiques (24/7) de tot Espanya. Em deien que no funcionaria, que “los trapos sucios se lavan en casa”. El cas és que avui dia hi ha més de quinze establiments repar-
tits per tot el territori espanyol. Però la passió pel vi el tornava a picar.
I, certament, aquest és un món molt més divertit que el de les rentadores. L’any 2003, en un local del Torrent de l’Olla, al barri de Gràcia de Barcelona, comença a caminar una botiga de vins propera al con-sumidor on deixar-se aconsellar. “Aquest és un món que si hi entres de la mà d’un professional és divertit i apassionant.
Tinc una teoria, i és que fins que un no s’independitza, el vi no entra a casa teva. És llavors quan convides els teus amics a casa, i has de preparar un bon sopar i oferir-los un bon vi”.
Peribáñez va posar-hi mol-tes ganes, però també va arriscar-se molt. Una sego-na hipoteca, ajuda familiar i un MBA part-time a l’IDEC per completar els coneixe-ments que li faltaven del món de l’empresa. Van ser els seus companys els que li van proposar fer un case stu-dy de la seva botiga. La idea funcionava: primer premi al millor projecte de l’MBA i la possibilitat d’arribar a captar finançament.
Amb l’entrada de capital de risc l’any 2004, l’empresa agafa embranzida i es con-verteix en el que és avui: una cadena de retail de vins amb vuit establiments de propietat i franquícies repartides per ciutats com Girona, Grano-llers, Palma i Vigo. Fins ara,
un 65% del vi consumit a Espanya es donava a la restauració i el 35% restant, a la llar. Però amb la recessió, el consumi-dor aposta més per l’oci domèstic i aques-tes proporcions estan canviant. El cert és que es tracta d’un mercat que avança, però al seu ritme.
I per quedar bé amb la parella? Santia-go ho deixa clar. “Un bon vi és important, però només és un complement: tot depèn d’un mateix”.
L’ENTREVISTA
Qui és qui a Can Soteras?*L’Star System dels bars de Ciutadella
Segur que els heu vist, però no tots sabeu qui són. Cada dia estan al peu del canó, són
simpàtics i no et negaran una cervesa. Fins i tot fan acte de presència a l’última farra de
curs. No els podem incloure a tots, així que EL XArrUP us presenta els clàssics de sempre.
És ràpid, molt ràpid; tant, que espanta. En Cristian Casademunt és jove, fort i no coneix el que és una cua quan està al capdavant del bar de Roger de Llúria. Només cal que t’apropis a ell i ja sap el que vols. Una cervesa? Abans que pro-nunciïs la primera síl·laba ja l’ha agafada, l’ha oberta i t’està cobrant. És igual que sigui l’hora d’esmorzar i que el bar estigui a vessar: darrere la barra, impassible, ell sap el que vols. Recorda: és el més ràpid.
*Puntualitzem que Can Soteras és un restaurant del passeig de Sant Joan on fan uns cargols a la llauna increïbles, però nosaltres ho utilitzem per designar els bars de la UPF gestionats pel Grup Soteras.
8 Què tal unes patates con-fitades amb reduït de polvo-ró? Que no, que a la Pompeu el que hi ha són macarrons i paella els dijous.
Menjar al bar de la Facultat és sovint millor que escalfar-se el tupper. L’ambient és més agradable que el de les “catacumbes” de Roger de Llúria, i normalment hi ha lloc per a tothom. Hi ha diversos plats per escollir, fins i tot pizza acabada de fer; a més a més, el peix que hi serveixen és força digne, sobretot per a aquells que la seva dieta es basa en menjar xinès els dies parells i en shawarma els imparells. Tampoc no és terri-tori vedat als vegetarians. I quan arriba la primavera, el solet que banya la terrassa de Jaume I és diví, fantàstic per fer-hi la sobretaula.Tanmateix, certs productes
no són res de l’altre món: hi ha poca varietat en les verdu-res, alguns vegetals poc fres-cos... I què poder dir dels San Jacobos: hi ha més continent que contingut. En general, hi manca varietat. Això sí, les natilles són Danone.
A més de 6 euros els dos plats, beguda i postre, la rela-ció qualitat/preu és justa, ten-int en compte que cada any no s’obliden pas d’actualitzar (a l’alça) els preus. Compte, que el servei és de qualitat.
Menjar a la Facultat està bé, però si sou d’aquells que us hi quedeu dia sí dia tam-bé, recomanem que sortiu del campus i feu una visita al carrer Marina: la dieta impor-
La críticagastronòmica
En Xavi Canela va pro-metre que quan el seu grup de fans a Facebo-ok arribés a mil (1.000) seguidors, ell es faria comte. Dit i fet. Un gent-leman aficionat a l’òpera i a la sarsuela. I és que en Xavi és la clau anglesa de Jaume I: està darre-re la barra, als fogons, al menjador i al pati. Per als qui el coneixem, sempre ens aconsegueix la millor taula de la terrassa: amb bones paraules fa fora els que juguen a cartes en hores de dinar. Un crack.
Rosendo Pueo és l’amo del sarau. Porta des del pri-mer dia de la universitat darrere la barra de Jau-me I i és probablement més conegut que el mateix rector. De fet, el bar té el sobrenom de “Can Rosen-do”. I és que quan el men-jador està ple de gom a gom, l’única cosa que sona
darrere la barra és la seva veu, que arriba per lluny que estigui la caixa regis-tradora. En Rosendo és simpàtic i afable, però no n’abuseu: mai no l’heu vist sortir del bar tot indignat darrere un estudiant? Qui agafa uns coberts per al tupper és perseguit impla-cablement. ;-)
EL XARRUP no tenia molt clar si escriure sobre l’Ana, perquè tampoc no es va deixar fer cap foto. Definitivament, la dona amb més caràcter de tot Soteras. Diguem que és una persona reso-lutiva. Que hi ha gent sense pressa prenent un cafè a les taules de Roger de Llúria a l’hora de dinar… Cap problema: ve l’Ana i “ventila” el per-sonal. I per a aquells que mengeu de tupper, no us creieu que tindreu taula: no té compassió.
a.k.a. Flash Gordon L’ídol de les masses No country for tuppers
The boss
Apunta’t a
REPORTATGE
UPF Business Shuttle, una porta per als emprenedors
La versió espanyola de Silicon Valley
Llançar un negoci, impul-sar-lo. Aquesta és la filo-sofia de l’UPF Business
Shuttle, que dóna suport a ini-ciatives emprenedores basades
El passat 4 de març es va presentar al campus de la
Comunicació de la UPF una iniciativa per al foment de l’activitat emprenedora local. Porta el nom de Tetuan Valley en honor al barri madrileny i pretén importar la mentalitat original de la zona californiana. I com es fa?
Una de les vies és a través de la formació per a nous emprene-dors amb una Escola de Star-tups. Alex Barrera, impulsor de Tetuan Valley, defineix l’startup com una empresa de nova creació, amb una base tecnològica forta, i que té per sobre de tot un caràcter innovador. “L’objectiu final de l’startup és vendre el negoci a un tercer”.
L’Escola de Startup és un programa de training que pretén que els participants
visquin les mateixes sensacions que un emprenedor. “Els equips, formats per dues o tres persones, arriben amb una idea etèria i nosaltres ens encarreguem de guiar-los perquè la idea es converteixi en quelcom tangible”, explica Barrera.
Un total de deu equips es van inscriure
en la primera edició de l’escola, organitzada a Madrid la passada tardor. La segona edició es farà a partir de l’abril del 2010 tant a la capital com a Barcelona i té una durada de sis setmanes.
El gran reclam és que el curs és gratuït, però els organitzadors avisen que “s’ha de currar molt i cal un esperit molt innovador”. Obrir la ment, vaja.
Ja ho sabeu! Si teniu ganes d’imitar els vostres ídols de Silicon Valley, inscriviu-vos-hi abans del 26 de març. Qui sap si en menys d’un any haureu creat un nou negoci a l’estil de Facebook o de Twitter.
Tetuan Valley, una escola per a emprenedors
Alex Barrera, en una de les xerrades de Tetuan Valley
Els organitzadors avisen que aquí es ve a treballar de valent
A més a més...
Barcelona Music & Audio Technologies (BMAT) és la primera iniciativa empresarial (spin-off) que opera sota llicència del Grup en Investigació en Tecnologia Musical (GTM) de la UPF. Les dife-rents solucions que ofereix BMAT es dirigeixen a cada un dels sectors de la indústria de la música i de l’entreteniment digital: des d’estudis de producció musical o companyies de distribu-ció de continguts digitals fins a societats d’autor o fabricants de reproductors d’mp3 de nova generació.
Quantitative Genomic Medicine Laboratories (qGenomics) és una empresa creada al juny del 2008 que pretén convertir-se en l’empresa de referència en el desenvolupament i l’aplicació de productes i serveis derivats de la investigació genòmica al sec-tor sanitari. Per això, tenen com a missió catalitzar el traspàs de coneixement de les noves tecnologies d’investigació genètica a productes d’utilitat a la pràctica clínica diària.
Reactable Systems neix el febrer del 2009 amb l’objectiu de rede-finir la interacció persona-ordinador convencional i de competir al més alt nivell internacional, desenvolupant tecnologies i productes d’interacció destinats a l’oci, el foment de la creativitat i la trans-missió de cultura i de coneixement a partir de la creació musical.
en la tecnologia i el coneixe-ment desenvolupat en la mateixa universitat. El públic objectiu d’aquest organisme són les per-sones contractades per grups de
recerca de la Pompeu. UPF Business Shuttle, en coordinació amb la càtedra d’Emprenedoria de la Uni-versitat, també assessora
l’emprenedor i li ofereix serveis de suport en una tasca similar a una consultoria.
Spin-off i els seus integrants“L’objectiu de crear empre-
ses que surtin de la tecnologia de la universitat no només és aconseguir la transferència de la tecnologia al mercat, sinó garantir una sortida professio-nal als membres del grup de recerca”, remarca Mònica de Forn, directora d’UPF Busi-ness Shuttle.
Establir nexes amb els antics alumnes és una pràctica inte-ressant per rebre consells a l’hora d’emprendre. El networ-king és clau, segons de Forn, i per això s’ha de generar una estreta col·laboració entre la plataforma d’Alumni i l’UPF Business Shuttle. “El perfil tipus d’emprenedor té entre 35 i 40 anys; s’aconsella un període d’aprenentatge al mer-cat laboral abans d’emprendre un negoci, tot i que qui ho té a la sang, és bo que s’hi llanci”.
Casos d’èxit a la Universitat Pompeu Fabra
a la monedaUPF Ràdio
no t’enganyem
el xarrup és el butlletí de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i està obert a tots els estudiants. Si teniu qualsevol comentari o suggeriment no dubteu a fer-nos arribar un correu a: [email protected]: Ferran C. Calàvia i Lluís CapdevilaDisseny i maquetació: Ferran C. Calàvia
