El El modernismemodernisme

Julia Casaní Cubel

Paula Aldea García

1º Batxiller A

IntroduccióIntroducció..

Anem a parlar del moviment artístic anomenat “El modernisme”, de les seues característiques, els seus objectius i la seua evolució. També diferenciarem entre el modernisme a Catalunya, a Mallorca i al País Valencià. Comentarem els autors que més influència van tindre, i parlarem sobre la poesia, la narrativa i el teatre modernista.

El modernisme: concepte i El modernisme: concepte i evolució.evolució.

El modernisme es pot definir com un moviment cultural que es va produir a Occident durant l’última dècada del segle XIX i la primera del XX, que se sol identificar amb els corrents artístics, especialment arquitectònics i decoratius.

A Catalunya, el modernisme té un sentit que va més enllà del modernisme artístic i engloba unes actituds culturals i estètiques molt diverses. Sorgeix entorn de 1892 quan tot un conjunt de grups renovadors s’articulen al voltant d’un mateix programa. Aquests autors (modernistes) criticaran el culte excessiu a l’edat mitjana dels renaixentistes, el seu conservadorisme ideològic i el seu localisme.

Per als modernistes, l’art serà tant una passió com una rebel·lió.Per altra banda, els modernistes es van voler alinear en la actualitat europea més pura i van traduir al català els autors principals del moment al costat dels clàssics.Jaume Brossa va publicar un article el 2 d’agost de 1892 titulat “Viure del passat” que representa el punt de partida del modernisme en la nostra cultura i que defineix clarament els objectius: superar la literatura regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees.D’aquesta manera, la literatura catalana es consolidava i guanyava quant a amplitud i recursos.

És per això que s’ha definit el modernisme com “el procés de transformació de la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional”. L’objectiu era assolir una cultura identificada amb la modernitat intel·lectual i estètica europea, que comprenguera tots els gèneres i totes les arts, i totes les disciplines.

Un exemple clar d’aquesta voluntat de modernització cultural va ser la campanya de reforma lingüística que van emprendre des de L’Avenç amb la intenció d’adoptar una ortografia unificada per al català i d’establir uns criteris gramaticals que feren desaparèixer l’anarquia lingüística.

El 1893 el modernisme català va començar a diversificar-se en dos grups:

• Regeneracionistes: que van dirigir la seua activitat a la propagació d’un programa de regeneració moral, social i política de Catalunya.

• Esteticistes: que limitaven les seues activitats al camp de la cultura i que es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes.

La fundació de la revista Catalònia el 1898 va representar la represa del moviment unitari.Cap al 1906 apareix un nou grup de intel·lectuals joves que impulsen una imatge de l’artista com una peça integrada dins l’estructura social. Aquesta imatge es concretarà en el moviment cultural que continuarà al modernisme, el noucentisme.A partir de 1909 es va produir una liquidació ràpida del moviment, perquè molts escriptors modernistes van abandonar Catalunya, van deixar d’escriure o van restar marginats.Finalment, en 1911 (any que mor Joan Maragall), es pot dir que el modernisme ha deixat d’existir com a moviment actiu.

LA POESIA: Joan MaragallLA POESIA: Joan Maragall

La poesia modernista està centrada en la figura de Joan Maragall (1860-1911). Gràcies al seu coneixement de llengües, va obrir les portes de la nostra literatura als corrents intel·lectuals europeus del moment; traduint autors com Goethe, Wagner i Nietzsche.

La poesia de Maragall es basava en l’expressió senzilla d’experiències i sensacions reals, feta a través de visions de la natura, i rebutjava d’una manera molt conscient la retòrica del romanticisme autòcton.

En prosa va tindre una producció molt abundant (periodística, epistolari, discursos i pròlegs). En els quals difonia una ideologia dinàmica, cosmopolita i moderna, tenint una influència en la cultura i política.

CRÍTICA:

Fuster considera que el tractament literari del dolor era nociu i immoral en la seua poesia, què triava els temes en els què veia possibilitats de vida.

Maragall que partia d’una altra estimació ètica de la vida, considerava què el poeta ha de ser, més que un creador de poemes, un estimulador de la vidaamb la paraula.

• Joan Maragall en 1892 es va convertir en el capdavanter dels nous aires de modernitat que circulaven per Barcelona des de plataformes com L’Avenç i Diario de Barcelona, difonent nous corrents estètics i ideològics.

• La publicació el 1900 de Visions i cants (mite en el qual trobava uns símbols per a expressar les seues ànsies de renovació i idees vitalistes). Va marcar el punt més alt de col·laboració entre el modernistes i el catalanisme polític.

•La figura del comte Arnau en les tres poemes dramàtics sobre la seua figurava van ocupar una bona part de la seua vida com escriptor.

Setmana Tràgica de Barcelona:Setmana Tràgica de Barcelona:

• En la crisi de la Setmana Tràgica va insistint en la responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana (“Ah Barcelona…”, “La ciutat del perdó”, “L’esglèsia cremada”).

•En Seqüències es reflecteix aquesta actitud, en la qual apareix l’exaltació vitalista, un individualisme agressiu, desig d’inquietar i d'excitar al lector.

En el qual apareix:

- L’Oda nova a Barcelona. - Cant Espiritual.

Els poetes de MallorcaEls poetes de MallorcaEn la mateixa època que a Catalunya triomfa el modernisme, apareix a Mallorca un grup de poetes que, a causa d’uns trets estilístics i temàtics comuns, poden ser estudiats dins d’una poètica col·lectiva, que s’ha anomenat Escola Mallorquina.

Alumne de Josep-Lluís Pons i Gallarza, Costa es va relacionar amb certs autors que el van introduir en l’ambient de la Renaixença. La seua poesia parteix del romanticisme europeu i és durant aquesta primera etapa quan va produir un dels poemes antològics de la lírica catalana moderna: Lo Pi de Formentor, un poema romàntic.Més tard, una crisi personal el va portar a fer estudis eclesiàstics. Durant cinc anys va viure a Roma, on va conèixer els grans poetes romàntics italians. Aquests estímuls el van portar a redactar el llibre Horacianes, en què evoluciona des d’un romanticisme paisatgístic fins a formes i conceptes clàssics.

MIQUEL COSTA I LLOBERAMIQUEL COSTA I LLOBERA

JOAN ALCOVERJOAN ALCOVERAl contrari que Costa, que ofega el dolor a dins seu i a penes el deixa entreveure, la poesia de Joan Alcover és essencialment una poesia del dolor. Ell mateix va escriure: “Jo no tinc preferència pel dolor com a font d’inspiració; és el dolor que ha tingut preferència en mi.” La seua vida, marcada per l’acumulació de desgràcies familiars, constitueix un factor clau per a comprendre la sinceritat i la temàtica.El conjunt més interessant de la seua producció poètica són les elegies, en què el paisatge o l’evocació dels fills morts constitueixen el punt de partida per a la projecció de la tristesa íntima i del record de qui només sobreviu empentat per la força del dolor.

La novel·la i la narració modernistesLa novel·la i la narració modernistesAl final del segle XIX, la novel·la realista entra en crisi a Europa, la realitat es converteix en un enigma.

- La narrativa troba una via de renovació en les propostes poètiques del simbolisme francés i sugereix una realitat interior, oculta i desconeguda.

El ritme poètic, les imatges i les metàfores i els símbols s’instauren en la prosa.

La novel·la modernista catalana amb temática rural:

• Solitud de Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert. L’obra se centra en la drama interior de Mila, que conviu insatisfeta amb el marit , un home gandul i abúlic. El món rural, habitat per personatges primaris i brutals, provoca la crisi espiritual de la protagonista. És una dona capaz de construir-se ella mateixa.

Autors i obres:Autors i obres:- Els sots feréstecs (1901) de Raimon Casellas: Llàtzer s’enfronta amb la massa del poble, combinant continguts simbòlics i redimir la societat.

- Josafat de Prudenci Bertrana (1906): síntesi de la novel·la decadentista. Narra la relació entre el campaner i un prostituta. Finalment Josafat acaba rendit baix els jocs eròtics de la prostituta què acaba assassinant.

- Marines i boscatges de Joaquim Ruyra (1903): La narració planteja l’existència d’un enigma vital insondable. Escrivia una prosa molt objectiva.

- La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès. Tanca el període de la narrativa modernista en 1912. I planteja l’enfrontament del protagonista amb la tradició familiar, lluita per crear la seua vida, però li diagnostiquen càncer i decideix suïcidar-se.

El modernisme al País Valencià: El modernisme al País Valencià: Eduard López-Chàvarri.Eduard López-Chàvarri.

Eduard López Chàvarri va ser una de les personalitats més suggestives de la vida cultural valenciana. Tenia la carrera de Dret, i a més tenia estudis de dibuix i de música, on es va orientar culturalment. Va seguir, en general, les pautes del modernisme musical a Barcelona amb el refús de la tradició operística italiana i el combat a favor de l’òpera alemanya. Com a escriptor, va tractar una varietat ben àmplia de temes culturals en diferents revistes i diaris. Cuentos lírics va ser el primer llibre en català que va publicar, i té una intenció sentimental i musical. Els llibres següents, De l’horta i la montanya i Proses de viatje, es retroba l’ansietat d’una experiència estètica al marge de la civilització.Aquestes proses, per la intensitat i la discontinuïtat de les impressions, tendeixen al fragment i al poema en prosa. Un motiu modernista insistit en aquestes proses és el refús dels canvis operats per la civilització industrial i la reivindicació de l’ideal de l’art i la vida del sentiment. L’oposició entre l’art i la vida és típic de l’última dècada del XIX.Aquests aspectes són els que ens permeten parlar d’una inclinació modernista de la personalitat de López-Chàvarri.

El teatre modernistaEl teatre modernistaEls modernistes van crear un art total capaç de sintetitzar la poesia en la pintura, drama i música.

Per renovar la dramatúrgia catalana, va alternar referents eclèctics, Ibsen, Maeterlinck i Wagner. Va fundar el Teatre Íntim.

- Misteri de dolor (1904)

- Casa de nines, Hedda Gabler; esposa els

conflictes de la dona en la societat.

- La mare eterna (1902), El cor del poble. Prioritat paternitat afectiva avant física.

- Ells vells (1903). Injustícies socials.

Adrià Gual va desenvolupar els oficis d‘escenògraf, director d'escena, pedagog, teòric i autor dramàtic.

Ibsen va ser definidor d’un teatre realista amb càrrega simbòlica, i ressonància social i política.

BibliografiaBibliografia•Llibre 1º batxiller, Valencià: Llengua i literatura. Ed: OXFORD educació. Diversos autors.

•Imatges de “Google imatges” (el modernisme català).