El modernisme

  • View
    358

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • El modernismeJulia Casan CubelPaula Aldea Garca1 Batxiller A

  • Introducci.Anem a parlar del moviment artstic anomenat El modernisme, de les seues caracterstiques, els seus objectius i la seua evoluci. Tamb diferenciarem entre el modernisme a Catalunya, a Mallorca i al Pas Valenci. Comentarem els autors que ms influncia van tindre, i parlarem sobre la poesia, la narrativa i el teatre modernista.

  • El modernisme: concepte i evoluci.El modernisme es pot definir com un moviment cultural que es va produir a Occident durant lltima dcada del segle XIX i la primera del XX, que se sol identificar amb els corrents artstics, especialment arquitectnics i decoratius.A Catalunya, el modernisme t un sentit que va ms enll del modernisme artstic i engloba unes actituds culturals i esttiques molt diverses. Sorgeix entorn de 1892 quan tot un conjunt de grups renovadors sarticulen al voltant dun mateix programa. Aquests autors (modernistes) criticaran el culte excessiu a ledat mitjana dels renaixentistes, el seu conservadorisme ideolgic i el seu localisme.

  • Per als modernistes, lart ser tant una passi com una rebelli.Per altra banda, els modernistes es van voler alinear en la actualitat europea ms pura i van traduir al catal els autors principals del moment al costat dels clssics.Jaume Brossa va publicar un article el 2 dagost de 1892 titulat Viure del passat que representa el punt de partida del modernisme en la nostra cultura i que defineix clarament els objectius: superar la literatura regional i el desfasament de la literatura catalana respecte de les altres literatures europees.Daquesta manera, la literatura catalana es consolidava i guanyava quant a amplitud i recursos.

  • s per aix que sha definit el modernisme com el procs de transformaci de la cultura catalana de cultura tradicionalista i regional en cultura moderna i nacional. Lobjectiu era assolir una cultura identificada amb la modernitat intellectual i esttica europea, que comprenguera tots els gneres i totes les arts, i totes les disciplines.Un exemple clar daquesta voluntat de modernitzaci cultural va ser la campanya de reforma lingstica que van emprendre des de LAven amb la intenci dadoptar una ortografia unificada per al catal i destablir uns criteris gramaticals que feren desaparixer lanarquia lingstica.

  • El 1893 el modernisme catal va comenar a diversificar-se en dos grups:

    Regeneracionistes: que van dirigir la seua activitat a la propagaci dun programa de regeneraci moral, social i poltica de Catalunya.

    Esteticistes: que limitaven les seues activitats al camp de la cultura i que es van decantar pel conreu de formes decadentistes i simbolistes.

    La fundaci de la revista Catalnia el 1898 va representar la represa del moviment unitari.Cap al 1906 apareix un nou grup de intellectuals joves que impulsen una imatge de lartista com una pea integrada dins lestructura social. Aquesta imatge es concretar en el moviment cultural que continuar al modernisme, el noucentisme.A partir de 1909 es va produir una liquidaci rpida del moviment, perqu molts escriptors modernistes van abandonar Catalunya, van deixar descriure o van restar marginats.Finalment, en 1911 (any que mor Joan Maragall), es pot dir que el modernisme ha deixat dexistir com a moviment actiu.

  • LA POESIA: Joan MaragallLa poesia modernista est centrada en la figura de Joan Maragall (1860-1911). Grcies al seu coneixement de llenges, va obrir les portes de la nostra literatura als corrents intellectuals europeus del moment; traduint autors com Goethe, Wagner i Nietzsche.

    La poesia de Maragall es basava en lexpressi senzilla dexperincies i sensacions reals, feta a travs de visions de la natura, i rebutjava duna manera molt conscient la retrica del romanticisme autcton.En prosa va tindre una producci molt abundant (periodstica, epistolari, discursos i prlegs). En els quals difonia una ideologia dinmica, cosmopolita i moderna, tenint una influncia en la cultura i poltica.

  • CRTICA:Fuster considera que el tractament literari del dolor era nociu i immoral en la seua poesia, qu triava els temes en els qu veia possibilitats de vida. Maragall que partia duna altra estimaci tica de la vida, considerava qu el poeta ha de ser, ms que un creador de poemes, un estimulador de la vidaamb la paraula.

    Joan Maragall en 1892 es va convertir en el capdavanter dels nous aires de modernitat que circulaven per Barcelona des de plataformes com LAven i Diario de Barcelona, difonent nous corrents esttics i ideolgics.

    La publicaci el 1900 de Visions i cants (mite en el qual trobava uns smbols per a expressar les seues nsies de renovaci i idees vitalistes). Va marcar el punt ms alt de collaboraci entre el modernistes i el catalanisme poltic.

    La figura del comte Arnau en les tres poemes dramtics sobre la seua figurava van ocupar una bona part de la seua vida com escriptor.

  • Setmana Trgica de Barcelona:

    En la crisi de la Setmana Trgica va insistint en la responsabilitat que pertocava a la burgesia catalana (Ah Barcelona, La ciutat del perd, Lesglsia cremada).

    En Seqncies es reflecteix aquesta actitud, en la qual apareix lexaltaci vitalista, un individualisme agressiu, desig dinquietar i d'excitar al lector.

    En el qual apareix:

    - LOda nova a Barcelona. - Cant Espiritual.

  • Els poetes de MallorcaEn la mateixa poca que a Catalunya triomfa el modernisme, apareix a Mallorca un grup de poetes que, a causa duns trets estilstics i temtics comuns, poden ser estudiats dins duna potica collectiva, que sha anomenat Escola Mallorquina.Alumne de Josep-Llus Pons i Gallarza, Costa es va relacionar amb certs autors que el van introduir en lambient de la Renaixena. La seua poesia parteix del romanticisme europeu i s durant aquesta primera etapa quan va produir un dels poemes antolgics de la lrica catalana moderna: Lo Pi de Formentor, un poema romntic.Ms tard, una crisi personal el va portar a fer estudis eclesistics. Durant cinc anys va viure a Roma, on va conixer els grans poetes romntics italians. Aquests estmuls el van portar a redactar el llibre Horacianes, en qu evoluciona des dun romanticisme paisatgstic fins a formes i conceptes clssics.MIQUEL COSTA I LLOBERA

  • JOAN ALCOVERAl contrari que Costa, que ofega el dolor a dins seu i a penes el deixa entreveure, la poesia de Joan Alcover s essencialment una poesia del dolor. Ell mateix va escriure: Jo no tinc preferncia pel dolor com a font dinspiraci; s el dolor que ha tingut preferncia en mi. La seua vida, marcada per lacumulaci de desgrcies familiars, constitueix un factor clau per a comprendre la sinceritat i la temtica.El conjunt ms interessant de la seua producci potica sn les elegies, en qu el paisatge o levocaci dels fills morts constitueixen el punt de partida per a la projecci de la tristesa ntima i del record de qui noms sobreviu empentat per la fora del dolor.

  • La novella i la narraci modernistesAl final del segle XIX, la novella realista entra en crisi a Europa, la realitat es converteix en un enigma.

    - La narrativa troba una via de renovaci en les propostes potiques del simbolisme francs i sugereix una realitat interior, oculta i desconeguda.

    El ritme potic, les imatges i les metfores i els smbols sinstauren en la prosa.La novella modernista catalana amb temtica rural:

    Solitud de Vctor Catal, pseudnim de Caterina Albert. Lobra se centra en la drama interior de Mila, que conviu insatisfeta amb el marit , un home gandul i ablic. El mn rural, habitat per personatges primaris i brutals, provoca la crisi espiritual de la protagonista. s una dona capaz de construir-se ella mateixa.

  • Autors i obres:

    - Els sots ferstecs (1901) de Raimon Casellas: Lltzer senfronta amb la massa del poble, combinant continguts simblics i redimir la societat.

    - Josafat de Prudenci Bertrana (1906): sntesi de la novella decadentista. Narra la relaci entre el campaner i un prostituta. Finalment Josafat acaba rendit baix els jocs ertics de la prostituta qu acaba assassinant.

    - Marines i boscatges de Joaquim Ruyra (1903): La narraci planteja lexistncia dun enigma vital insondable. Escrivia una prosa molt objectiva.

    - La vida i la mort den Jordi Fraginals de Josep Pous i Pags. Tanca el perode de la narrativa modernista en 1912. I planteja lenfrontament del protagonista amb la tradici familiar, lluita per crear la seua vida, per li diagnostiquen cncer i decideix sucidar-se.

  • El modernisme al Pas Valenci: Eduard Lpez-Chvarri.Eduard Lpez Chvarri va ser una de les personalitats ms suggestives de la vida cultural valenciana. Tenia la carrera de Dret, i a ms tenia estudis de dibuix i de msica, on es va orientar culturalment. Va seguir, en general, les pautes del modernisme musical a Barcelona amb el refs de la tradici operstica italiana i el combat a favor de lpera alemanya. Com a escriptor, va tractar una varietat ben mplia de temes culturals en diferents revistes i diaris. Cuentos lrics va ser el primer llibre en catal que va publicar, i t una intenci sentimental i musical. Els llibres segents, De lhorta i la montanya i Proses de viatje, es retroba lansietat duna experincia esttica al marge de la civilitzaci.Aquestes proses, per la intensitat i la discontinutat de les impressions, tendeixen al fragment i al poema en prosa. Un motiu modernista insistit en aquestes proses s el refs dels canvis operats per la civilitzaci industrial i la reivindicaci de lideal de lart i la vida del sentiment. Loposici entre lart i la vida s tpic de lltima dcada del XIX.Aquests aspectes sn els que ens permeten parlar duna inclinaci modernista de la personalitat de Lpez-Chvarri.

  • El teatre modernistaEls modernistes van crear un art total capa de sintetitzar la poesia en la p