EL MODERNISME

ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX

• Important procés d’industrialització.• Gran desenvolupament de Barcelona• Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera

que s’organitza en sindicats.• Naixement d’un ampli moviment cultural (el Modernisme).• Voluntat de construir un país autònom.

DESIG DE MODERNITAT I REACCIÓ ROMÀNTICA

• Moviment que pretén expressar el desig de modernitat.

• El seu objectiu: transformar la societat a través de l’art i l’acció política.

• Aquests propòsits ja són presents durant la Renaixença, però els modernistes canvien el lema de pàtria, fe i amor pel de joventut , progrés i innovació.

• El modernistes rebutgen el Realisme (objectivitat, realitat immediata, la ciència...)

• Els ideals modernistes s’adiuen al moviment romàntic: _ Món ideal._ Sensibilitat._ Llibertat_ Imaginació._ Espontaneïtat_ Atracció pel misteri i l’espiritualitat.

MODERNISME• Moviment cultural,

artístic i literari.

• Europa: Judgenstyl, Art Nouveau, Modernismo...

• Inserir l’art a la totalitat de la vida social: arquitectura, pintura, literatura, escultura, moblisme, orfebreria, cartellisme...

CARTELLISME

ARQUITECTURA

ESCULTURA

FORJA

CRONOLOGIA I DIFUSIÓ DEL MOVIMENT

• El Modernisme s’inicia públicament el 1892, any de la celebració de la primera festa modernista i finalitza el 1911, any de la mort de Joan Maragall.

• Els principals mitjans de difusió del moviment:_ Les festes modernistes de Sitges._ Diferents publicacions: Avenç, Pèl i Ploma..._ Les tertúlies en locals públics ( Els Quatre Gats)

CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS

• a) Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme):

Literatura compromesa Confrontació amb la burgesia

Renovació de la societat Individualisme

Radical i anarquitzant Conservador

Jaume Brossa, A. Cortada, Joan Maragall

Ignasi Iglésias, Pere Coromina. Miquel dels Sants Oliver

• b) Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l’Art)

Art = Refugi, religió, valor absolut

Postura apolítica

Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.

CENTRES DE COHESIÓ DEL MODERNISME

• 1a etapa (1892-1900)

L’Avenç

Fundador: Jaume Massó i Torrents

Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra: Campanya lingüística (reforma ortogràfica).

Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892).

Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche...

1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada).

Les Festes modernistes de Sitges

Impulsor: Santiago Rusiñol.

1a. Festa (1892): Exposició de pintura.

2a. Festa (1893): Discurs de Rusiñol.

Concert d’Enric Morera.

Representació de La intrusa de Maeterlinck.

Inauguració del Cau Ferrat.

3a Festa (1894): Partidaris de l’Art per l’Art.

Processó amb els Grecos.

Presentació de La damisel·la santa de Raimon Casellas i

Les estrofes decadentistes de Joan Maragall.

4a. i 5a. Festes: Sense tanta repercussió social ni literària.

Els Quatre Gats

Famosa cerveseria situada al carrer Montsió.

Lloc de reunió dels artistes modernistes.

Catalònia

1898-1900

Vitalistes moderats i decadentistes.

Col·laboració amb la burgesia catalanista.

• Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911)

Pèrdua d’agressivitat.

Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa

Joventut (1900-1906)

Nacionalista i individualista.

Temàtica ruralista.

Víctor Català.

1911: La mort d’Isidre Nonell i Joan Maragall marca la data de dissolució del Modernisme.

L’ARTISTA MODERNISTA

L’artista modernista, individu rebel• Individu insatisfet que rebutja la cultura anterior (vella i caduca)• Actitud bel·ligerant envers la pròpia classe social, la burgesia, i els negocis

familiars.• Adopció d’una vida bohèmia.• Dues actituds diferents o tendències:

_ REGENERACIONISTA: l’art i la cultura són els mitjans per crear una societat nova._ ESTETICISTA: aïllament respecte de la societat i refugi en l’Art.

Escenaris rurals

i personatges

simbòlics

Els novel·listes busquen noves formes per superar el realisme.

El Modernisme assigna a l'artista una nova missió: l'escriptor ha de plarmar la realitat exterior i la vida interior que s'hi amaga a través de la transmissió de tota la seva intensitat dramàtica.

El 1901 apareix la primera novel·la modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas, amb un estil narratiu nou i una visió diferent de la realitat.

La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit.

La novel·la modernista