EL PALLARS JUSSÀ · TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO INSTITUT ELS TRES TURONS Arenys de Mar Juny de 2016 Nom, cognom i curs _ Nom, cognom i curs _ ÍNDEX Presentació

EL PALLARS JUSSÀ des d’Arenys de Mar

TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO

INSTITUT ELS TRES TURONS

Arenys de Mar Juny de 2016

Nom, cognom i curs __________________________________________________

Nom, cognom i curs __________________________________________________

ÍNDEX

Presentació 1

Agenda i horaris 1

Normativa general 2

Material necessari 2

Dilluns 13 de juny

Situació 3

Castells de frontera 5

La cançó del raier 6

El oficio de almadeiro 9

Aigua al servei de la tecnologia 10

Dimarts 14 de juny

Castell de Mur 14

Engrandim les comarques 16

Salàs de Pallars 17

Dimeces 15 de juny

Isona i Conca Dellà 28

Cellers 29

Construcció d’un mòbil 32

Observació del cel a ull nu 32

Construcció d’un mòbil

Dijous 18 de juny

Tremp 36

Oficina de turisme 37

Activitats a l’aire lliure 37

Dilluns 20 de juny

Exposició oral 38

Avaluació 39

TREBALL DE SÍNTESI: EL PALLARS JUSSÀ

1

PRESENTACIÓ PER QUÈ VOLEM CONÈIXER EL PALLARS JUSSÀ? Hi ha quatre raons de pes per conèixer aquesta comarca: la importància de l’aigua, el pes de la geologia, els castells de frontera i el món dels dinosaures. Així ens podem fer una idea de les característiques d’una comarca d’interior. EL NOM DE PALLARS “Segons la llegenda, el nom d’aquesta comarca (hauríem de pronunciar Pallàs, amb la erra muda), ve de palla. Resulta que fa molt de temps hi hagué una sequera que afectà al llarg d’unes anyades bona part de Catalunya. El blat tot just aixecava un pam i no tingueren palla per alimentar els rucs. En aquestes valls, en canvi, es van salvar de la calamitat. La pluja va ser tan generosa que no sabien on encabir la palla. En comptes de cremar-la o de fer-la podrir per fer fem, la llençaren al riu amb la intenció de fer dentetes a la gent de pravall. Aquests van començar a dir que el riu baixava de les valls de la palla, d’aquí ve el nom de Pallars”. Pep Coll (1949). LA FEINA A partir d’ara és feina vostra buscar informació i fer aquest treball que us portarà a conèixer les característiques d’aquesta comarca. En aquest dossier trobaràs explicacions sobre temes diversos. Cal llegir-les i, si vénen acompanyades de preguntes, resoldre-les en els espais delimitats o en full annexos. AGENDA

Del dilluns 13 de juny al divendres 17 de juny

Treball de Síntesi a l’Institut en horari habitual (8.00h-14.30h)

Dilluns 20 de juny

Exposició oral en parelles i lliurament del material (vegeu l’apartat de l’Exposició oral).


2

NORMATIVA GENERAL Durant la setmana del Treball de Síntesi, les normes de comportament del centre continuen vigents. Els alumnes han de respectar l’horari establert i acomplir de manera responsable les activitats que l’equip de professors els ha programat. Els alumnes han de recordar que si infringeixen qualsevol norma rebran la sanció oportuna. MATERIAL NECESSARI

- Estoig (llapis, goma, maquineta, bolígraf) - Colors - Tisores - Cola - Fulls blancs - Algun full de color - Material per a la creació del mòbil (lliure elecció)


3

DILLUNS 13 DE JUNY

SITUACIÓ Quina comarca treballarem? http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalunya-des-de-laire/pallars-sobira-pallars-

jussa-noguera/video/1492649/#

Localitza i escriu el nom de les comarques que envolten el Pallars Jussà:

Escriu el nom de les comarques per on cal passar fins arribar al Pallars Jussà des d’Arenys de Mar: Escriu el nom dels municipis del Pallars Jussà:


4

En el mapa d’aquest full: a) Acoloreix: - amb vermell la carretera N-260 (principal via de comunicació de la comarca) - amb verd les carreteres comarcals - de color groc les carreteres locals - de color blau ells pantans i rius

b) Encercla els castells.


5

CASTELLS DE FRONTERA 1. Després de veure el reportatge sobre els castells de frontera, contesta les preguntes següents:

a) Què eren els castells de frontera? De qui s’havien de protegir?

b) En quin segle es varen construir la majoria?

c) Escriu el nom d’alguns d’aquests castells: 2. Construeix un castell de frontera amb el full que et lliuraran. Un cop construït, dibuixa’n la façana en aquest espai. 3. L’escala del castell és de 1:140. Calcula:

a) L’alçada del portal d’entrada:

b) L’alçada del mur:

c) L’alçada de la torre de l’homenatge:


6

LA CANÇÓ DEL RAIER Va ser escrita per Mn. Cinto Verdaguer durant la seva excursió a les contrades pirinenques, l’any 1883. Va ser publicada l’any 1888 en el seu llibre Pàtria. Aquest llibre estava format per un conjunt de poemes històrics, geogràfics i folklòrics, tots d’arrel patriòtica. “La cançó dels raiers” és un cant als vells raiers pirinencs i al riu Noguera Pallaresa, al voltant del qual ha girat bona part de la vida pallaresa, des de les terres altes del Pallars Sobirà fins a les planes de la Conca. Visiona el vídeo de la Baixada dels raiers de La Pobla i/o d’Els raiers del pont de Claverol. A continuació, sabent en què consisteix la seva feina, llegeix “La cançó dels raiers”.

Só fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.

Lo bon temps del fadrinatge Un matí la gent d’Esterri lo passí fent de cuer m’alça el coure tot cridant mes com tinc seny i coratge que m’enduia cap a Gerri prompte em feren davanter. lo feixuc Mall de Roland. D’eix cavall de la riera Jo, veient que al meu darrera prenc la brida barroera, la vall tota s’esparvera, i als torrents i a la ribera part damunt de la ribera vaig dient: pas al raier! lo llencí del rai estant. Des del marge el rai cordejo De les bigues que he enraiades si li costa de passar, se’n farien galions, pels congostos barranquejo galions per les armades com serpent pel pedregar. de deu regnes i nacions; Quan per una ensopegada, pins i faigs duc cada dia, s’esdevé una embarrassada, d’avetars no en deixaria, dono al rai una girada fins i tot enraiaria que el fustam torna a aviar. les muntanyes a crostons. De cinc trams los rais avio Tot baixant rais a la plana, de la Pobla a Balaguer, cinquanta anys hi he baixat, los empenc i los arrio que és un rai la vida humana, com sa rua el traginer, ne té deu cada tramat; Tot sovint lo rai s’apunta; i davalla fugitiva i quin treball si es desconjunta, rodolant de riba en riba trabucant a aquell que el munta fins que al mar sens vora arriba com cavall al cavaller! de la fonda eternitat.

JACINT VERDAGUER (1815-1902)


7

ACTIVITATS Defineix aquestes paraules que apareixen al poema: Fadrinatge:

Prompte:

Brida:

Congost:

Embarrassada:

Avio:

Traginer:

Trabucant:

S’esparveren:

Galions:

Escolta La cançó del raier. Llegeix-ne la lletra i, a continuació, resol les activitats:

1. Respon:

a) El raier de la cançó, és davanter o cuer? b) Quin és el “cavall de la riera”? c) De quants trams diu que són els rais de la pobla de Balaguer? d) Quin ús diu el raier que es podria fer de les bigues que ha enraiat?

TREBALL DE SÍNTESI. EL PALLARS JUSSÀ

8

2. Busca en el text i escriu en el lloc que els correspon els noms que fan referència a les temàtiques següents:

poblacions vocabulari específic del raier

arbres i boscos l’aigua

3. En la darrera estrofa de la cançó, mossèn Cinto Verdaguer realitza una comparació poètica del món del rai:

a) Amb què compara el rai?

b) Relaciona els elements amb els quals realitza la comparació:

Rai Mort Mar Anys Bigues Vida

4. Quina és la idea principal de la tornada de la cançó?

Só fill del Noguera, dins un rai nasquí; ma esposa és raiera, raier vull morir.

5. Escriu la frase de la cançó que t’ha cridat més l’atenció i explica-la. 6. Després d’haver treballat aquesta cançó, escriu dues idees que et sembla que Mn. Cinto volia transmetre.


9

EL OFICIO DE ALMADEIRO Realiza los siguientes ejercicios basándote en La cançó del raier: 1. Traduce al castellano el nombre de algunas de las herramientas, de sus prendas de ropa y de algunas de las acciones que realizaban (verbos).

2. Escribe 10 palabras poniendo el vocablo en catalán y su correspondiente en castellano.

3. Escribe una redacción en forma de reportaje periodístico, sobre el principio y el final del oficio de ALMADEIRO (Raier). Puedes hablar de cómo vivían, en qué consistía su trabajo, por qué lo hacían, en qué otras zonas de España se realizaba este oficio y por qué finalmente desapareció este oficio. Tienes que poner un título a tu reportaje. La redacción debe tener una extensión de 200 a 250 palabras.


10

AIGUA AL SERVEI DE LA TECNOLOGIA A continuació us presentem una sèrie d’articles, esquemes i mapes on es comenta la producció d’energia elèctrica de la comarca del Pallars Jussà i també com funciona una central hidroelèctrica i com es fa el transport i la distribució del corrent elèctric produït. L'electrificació del país

El 1907 l'empresa “Energia Elèctrica de

Catalunya” va projectar la construcció de la que

seria una de les primeres grans centrals

hidroelèctriques del país. En els dos anys que van

durar els treballs, entre el 1912 i el 1914, es van

mobilitzar més de 4.000 treballadors.

Primer, es va haver de construir una carretera

entre la Pobleta de Bellveí i Cabdella, ja que els

camins que hi havia eren intransitables; després

es van instal·lar funiculars i petits trens que

complementaven la tracció animal, molt present encara en aquelles obres. Es van haver de

connectar més de 30 llacs, situats a més de 2.000 metres, amb el d'Estany Gento, que feia de

recollidor de les aigües. Això va representar una reserva d'aigua superior als 50 milions de

metres cúbics. Tot estava a punt per començar a produir energia elèctrica i portar-la allà on

més la demanaven, cosa que va passar el 27 de gener de 1914.

Actualment una desena de persones s'encarreguen de fer anar la central, però quan es va

estrenar en aquestes instal·lacions n'hi treballaven un centenar. Llavors totes les feines eren

manuals i s'havien de fer des de la mateixa central. Avui, gairebé totes les operacions es fan

de manera telecomandada des dels centres de control de la Pobla de Segur i de Barcelona. Al

voltant de la central va créixer una colònia, de la qual només s'han conservat alguns edificis,

com les cases de treballadors o l'anomenat "Hotel Energia", una residència per als directius i

tècnics de la companyia.

Com funciona una central hidroelèctrica?


11

Dins d'una central hidroelèctrica podem distingir les següents parts:

1. La presa s'encarrega d'emmagatzemar l'aigua, i elevar-ne el nivell per a la seva

utilització hidroelèctrica.

2. El canal de derivació canalitza l'aigua de l'embassament fins a les turbines.

3. La cambra de pressió regula la pressió de l'aigua.

4. La canonada de pressió condueix l'aigua fins a la cambra de turbines, aquestes estan

construïdes per diferents materials depenent de la pressió que hagin de suportar.

5. La cambra de turbines és el lloc on es troben les turbines que s'encarreguen de

transformar l'energia mecànica de l'aigua en energia elèctrica mitjançant alternadors

que es troben enllaçats a l'eix de la turbina.

6. El canal de desguàs té la funció de tornar l'aigua a la llera del riu.

El transport i la distribució del corrent elèctric

Per fer servir l’electricitat cal portar el corrent elèctric des de les centrals productores fins

als llocs on es consumeix; és la i distribuir-la pels cables conductors.

Per transportar grans quantitats d’energia elèctrica hem de tenir en compte que :

1.- Com més intensitat transporten. La secció dels cables elèctrics ha de ser més gran.

2.- Com més intensitat hi ha, gran part de l’energia elèctrica es perd en transformar-se

en calor, perquè com que circula més intensitat hi ha més xocs entre els electrons i el

material del cable conductor.

El corrent elèctric obtingut en l’alternador de les centrals, d’alta intensitat i tensió mitjana,

es modifica per mitjà dels transformadors elevadors (s’eleva la tensió i es disminueix la

intensitat), per facilitar-ne el transport en línies d’alta tensió, les quals permeten utilitzar

cables més prims i reduir-ne les pèrdues.

Abans d’arribar a casa nostra, altres transformadors, els reductors, la convertiran en baixa

tensió (220V), que és la que fem servir per a usos domèstics.

A continuació tens un esquema de la distribució de corrent elèctric i un mapa de la xarxa

d’alta tensió a Catalunya.


12

Xarxa d’alta tensió a Catalunya

PREGUNTES A partir de la informació dels diferents articles respon les preguntes següents: 1. Quines són les principals zones de producció d’energia hidroelèctrica? 2. Quines són les zones de major consum energètic? 3. Comenta si coincideixen les zones de producció d’energia hidroelèctrica amb les de major consum energètic.


13

4. Digues quines transformacions d’energia es donen en una central hidroelèctrica: energia inicial, transformació i energia final. 5. Quins són els impactes sobre el medi que suposa la construcció d’una central hidroelèctrica? 6. Les dades següents corresponen a l’origen de la producció d’electricitat a Catalunya: hidràulica 13’3% cicles combinats 8’7% tèrmica convencional 4’8% nuclear 55’8% cogeneració 14’5% altres renovables 1’2% altres 1’7%

a) Ordena els percentatges anteriors de menor a major. b) Fes-ne un diagrama de barres. c) Fes un diagrama de sectors (circular) i calcula l’angle del sector corresponent a la producció d’electricitat d’origen nuclear.


14

DIMARTS 14 DE JUNY

CASTELL DE MUR Documentat ja l’any 969, va pertànyer als comptes de Pallars i, posteriorment, als de Mur. És un castell no gaire gran, construït sobre una roca i amb unes altres muralles que el feien pràcticament inexpugnable. Del castell sobresurt la torre mestra, amb la sala de l’homenatge a la part superior. El castell, amb forma d’esperó o de nau, estava preparat per resistir als embats de les ràtzies musulmanes. CONTESTA: 1. Quines eren les funcions dels castells com el de Mur? 2. Era fàcil atacar-lo? Justifica la resposta. 3. Com es conquerien aquests castells? 4. Què s’hi feia, a la sala de l’homenatge? Explica aquesta cerimònia. Escriu els noms de les diferents parts del castell:

1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.- 7.- 8.- 9.- 10.- 11.- 12.- 13.- 14.- 15.- 16.- 17.- 18.-


15

ELS ALTRES CASTELLS Situa en el mapa les torres i castells de la comarca del Pallars Jussà: 1- Torre d’Amargós 2- Torre de Montllobar 3- Torre i castell d’Alsamora 4- Torre i castell de Mur 5- Torre d’Estorm 6- Castell de Guàrdia 7- Torre de Sant Martí de les Tombetes 8- Castell de Llimiana 9- Torre i castell de Sant Gervàs 10- Castell de Toló 11- Castell de Llordà 12- Torre de Moror

En quina part de la comarca es troben les torres i els castells? Explica el perquè de la seva ubicació.


16

Artista! Dibuixa el Castell de Mur! ENGRANDIM LES COMARQUES En grups realitzareu dos murals per penjar a l’entrada de l’Institut. Un estarà format per totes les comarques que es travessen per arribar al Pallars, amb el nom de la comarca i de la capital corresponent. El segon serà del Pallars Jussà, i inclourà els rius i pantans, les poblacions més importants i alguns castells destacats.


17

SALÀS DE PALLARS


18


19


20


21


22


23


24


25


26


27


28

DIMECRES 15 DE JUNY

ISONA I CONCA DELLÀ Aquest municipi va néixer l’any 1970 per l’annexió de diversos pobles, dels quals Isona n’és el cap. Es troba a una alçada sobre el nivell del mar de 659m. El riu més important és el Conques, afluent de la Noguera Pallaresa. Gran part del seu territori, especialment el muntanyós, està ocupat per boscos d’alzines, roures i pins, amb alguna petita fageda. A la resta s’hi troben conreus i pasturatges. L’economia és bàsicament agrícola i ramadera. El seu clima temperat, de tipus mediterrani, contrasta amb el de les terres altes que l’envolten. Isona. Els seus orígens es remunten a la cultura ibera i romana. Tingué la categoria de municipi durant l’època romana, quan era la ciutat d’Aeso. Hi resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. En el seu centre històric el 1990 s’hi va obrir el Museu de la Conca Dellà.

Panoràmica de la vila

La Conca Dellà. És una àmplia depressió que conforma una vall de gran interès natural, cultural i geològic, a causa de la seva posició privilegiada per les latituds en què es troba. Fa 65 milions d’anys era molt diferent d’avui. Els Pirineus encara no havien emergit i la Conca Dellà era una plana oberta al mar, amb un clima tropical, càlid i humit. La seva vegetació era exuberant i en aquest context van viure els dinosaures. Està considerada una de les àrees amb més riquesa paleontològica d’Europa. El Museu va néixer, juntament amb el Parc Cretaci d’Isona, amb l’objectiu de difondre i donar a conèixer els dinosaures que van viure al Pallars durant el període cretaci. S’hi exposen treballs dels jaciments paleontològics del Pallars Jussà, entre les quals el de la Posa –als afores de la població-, on es van descobrir més de 2.000 petjades de dinosaures del final del període Cretaci. També s’hi poden veure restes iberes i romanes. La casa ha conservat l’antiga estructura del celler a fi de recordar que des de l¡antiguitat la conca Dellà havia estat zona de conreu vitícola.


29

Busca a internet la pàgina web del Museu de la Conca Dellà i dibuixa les petjades que hi apareixen.

CELLERS El Montsec, el Congost de Terradets, la Cova dels Muricecs i la Roca Regina. Fa dos-cents milions d’anys, la Serra del Montsec era una conca marina. El pas del temps i les forces de la natura empenyeren, plegaren i aixecaren els sediments i li configuraren el seu aspecte actual.

Durant l’era secundària aquest conglomerat es va aixecar del fons marí i per això és habitual trobar-hi fòssils de cargols i petxines. El Montsec és la darrera carena muntanyosa del Prepirineu, que s’estén al llarg de 40 km i fa de límit entre les comarques del Pallars Jussà i La Noguera. Tres rius importants han excavat el seu pas a través del conglomerat de sediments que formen aquesta serralada. La seva estructura geològica ha permès la formació d’unes 200 cavitats entre coves i avencs.

1. El Congost de Mont-Rebei fa límit entre Catalunya i Aragó. Escriu en el mapa CATALUNYA i ARAGÓ. Pinta de color blau el riu Noguera Ribagorçana i escriu el seu nom. Pinta de color blau el pantà de Canelles. Pinta de color marró la Serra del Montsec.


30

La Cova dels Muricecs està situada als Terradets, damunt i al costat de la boca sud de la Foradada. S’hi puja per unes escaletes i un caminet que flanqueja al nord. És coneguda des de molt antic, citada i explotada per Jeannel i Racovitza l’any 1910. La boca és gran i dóna entrada, per una galeria, a una sala. Cal destacar-ne les formacions d’estalactites i estalagmites. Restes de fragments de ceràmica trobats en aquesta cova donen testimoni que l’home hi va viure durant el període del neolític. Des de temps llunyans fins als nostres dies les coves han estat refugi i hàbitat de moltes cultures, i són un dels llocs on els arqueòlegs, antropòlegs i paleontòlegs desenvolupen la seva tasca. Alhora, la flora i la fauna d’aquests espais subterranis han desenvolupat una sèrie de sentits i estratègies de supervivència per tal d’adaptar-se a les característiques del medi. La paraula espeleologia prové de dos mots grecs que, junts, signifiquen “estudi de les cavitats”. Així doncs, l’espeleologia és una activitat que es realitza en un medi natural la finalitat de la qual és explorar i conèixer les cavitats, tant del medi terrestre com de l’aquàtic. La pràctica de l’espeleologia té dues vessants: l’esportiva i la científica. L’espeleologia és considerada com a activitat d’alt risc. És per això que resulta imprescindible l’aprenentatge, sempre guiat per instructors, d’una sèrie de tècniques per tal de poder-la practicar amb total seguretat. Dur material adequat, així com tenir una actitud respectuosa amb el medi natural, és també fonamental per a la seva pràctica.


31

Realitza les activitats següents: 1. Sabries dir en quina Serra està ubicada la cova dels Muricecs?

2. Com creus que va formar-se la cova i quina pot ser la causa de la seva elevació en relació al nivell actual de la base del pantà?

3. Què són els Muricecs?

4. La cova és el seu hàbitat en època d’hivernació o de reproducció? 5. Què és l’espeleologia? Quin material cal per realitzar-la amb seguretat?


32

Dibuixa i pinta un muricec:

CONSTRUCCIÓ D’UN MÒBIL Construeix un mòbil amb figures de dinosaures i/o muricecs. Mentrestant, pots escoltar La cançó del raier musicada per Jaume Arnella, amb la finalitat d’aprendre’n una estrofa i recitar-la el dia de l’exposició oral. I si us hi animeu, podeu cantar-la amb acompanyament musical.

OBSERVACIÓ DEL CEL A ULL NU La volta celest i el moviment dels astres Si observem el cel durant una nit sense núvols tindrem la sensació que ens trobem dins una gran cúpula on hi ha molts estels: aquesta il�lusió òptica s’anomena volta celest. Cada nit, la volta celest aparentment es mou. Aquest moviment aparent el provoca el fet que la Terra dóna voltes sobre el seu eix. I aquest moviment (que s’anomena rotació) el podrem apreciar si mirem el cel una bona estona durant una nit. Per això, durant aquesta mateixa nit també veurem com uns determinats estels surten per una zona concreta de l’horitzó. Si tornem a observar el cel al cap


33

d’uns dies, ens adonarem que aquests determinats estels surten per la mateixa zona de l’horitzó uns quants minuts abans. Aquest avançament es va acumulant fins que, al cap d’un any, els estels ja citats tornen a sortir a la mateixa hora i per la mateixa zona que just un any enrere. Això es deu al fet que la Terra, a més de donar voltes sobre el seu eix, també es mou al voltant del Sol. I aquest moviment (que anomenem translació) provoca una variació en la posició de l’òrbita de la Terra, que és la causa del moviment aparent dels estels. A més del moviment aparent dels estels, podrem comprovar que una sèrie d’objectes (el Sol, la Lluna i els planetes) es mouen d’una manera aparentment erràtica en relació al fons estel�lar. Com que coneixem les seves òrbites, aquests moviments no són imprevisibles, tot i que ho aparentin. També cal parlar d’altres cossos –els cometes i els asteroides- que tenen un moviment propi si prenem com a referència el firmament. En alguns casos es coneix el seu moviment, però altres vegades la seva aparició no es pot preveure. Ara bé, fins i tot el moviment d’aquests objectes mai vistos amb anterioritat es pot calcular un cop s’observen durant algunes nits. Què són les constel�lacions? Els noms de les estrelles Una constel�lació és l’agrupació d’un conjunt d’estels feta de manera artificial, la qual cosa en facilita la seva identificació dins la volta celest. La forma d’algunes constel�lacions es remunta als orígens de la civilització, fet pel qual els planisferis que hi ha actualment contenen una selectiva acumulació cultural de mil�lennis d’observació astronòmica. En principi, les constel�lacions s’assemblen a alguna figura, animal, ésser mitològic, divinitat o bé d’altre tipus, tot i que en més d’una ocasió la similitud és escassa. Per posar uns exemples, al cel hi tenim un brau, una cabra, un escorpí, una balena, un cavall alat, a més d’Hèrcules, Andròmeda o fins i tot un microscopi o la popa d’un vaixell. A ull nu es poden guaitar diverses constel�lacions, com la dels Bessons o bé la d’Orió. La major part dels noms dels estels que fem servir actualment prové de les cultures gregues i àrabs. Així, Sirius, que és l’estel més brillant del firmament, en grec vol dir “refulgent”; Betelgeuse en àrab significa “l’aixella dreta del gegant”, ja que aquesta estrella es troba en el punt imaginari de l’aixella del gegant Orió; per la seva part, Folmahaut, que és l’estel més brillant del Peix Austral, en àrab vol dir “la boca del peix”. L’estrella polar i el carro L’estrella polar és el nostre punt fix de referència estel�lar, ja que es troba molt a prop del pol celest, que és el punt aparent des del qual els astres descriuen cercles concèntrics. També l’estrella polar realitza un cercle al voltant del pol celest, però d’un diàmetre tan petit que a ull nu no el podem veure. Per orientar-nos dins la volta celest en primer lloc caldrà saber on és l’estrella polar, però abans caldrà saber on és el Carro. I què és el Carro? És un grup d’estels que formen part de la constel�lació de l’Óssa Major. Des de la latitud de Catalunya, el Carro sempre es pot veure per damunt de l’horitzó; per això és una molt bona referència, ja que durant tot l’any el trobarem en el cel (vegeu la figura 1). De la mateixa manera que el Carro, hi ha algunes constel�lacions més que, des de la


34

nostra latitud, mai no es ponen per sota l’horitzó: a aquestes constel�lacions les anomenem circumpolars. Les constel�lacions circumpolars més importants que podem veure des de Catalunya són Cassiopea, Cefeu, el Drac i l’Óssa Menor, que teniu representades en la imatge següent:

Constel�lacions circumpolars visibles des de la latitud de Catalunya Centrem-nos, però, en el Carro: si tracem una línia imaginària que parteixi de la base d’aquest grup d’estels, arribarem fins un punt del cel on hi ha una estrella que brilla molt més que les del voltant. Haurem localitzat l’estel polar (vegeu la figura 2).

Figura 1 Figura 2


35

A la figura 1 podem apreciar que el Carro és un grup d’estels que, des de la nostra latitud, es pot veure durant tot l’any. Aquest grups d’estels, així com les constel�lacions que també es poden veure pel damunt de l’horitzó durant tot l’any, les anomenem circumpolars. A la figura 2 podem apreciar com podem localitzar alguns estels i diverses constel�lacions prenent com a referència l’estrella polar. CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS:

1. Què és la volta celest? Per què la volta celest es mou al llarg d’una nit? En el text s’explica que els mateixos estels semblen sortir per la mateixa zona de l’horitzó cada dia una mica més aviat. Per quin motiu passa això?

2. En el text s’explica que alguns dels astres que veiem a la volta celest es mouen de manera aparentment erràtica. Digues quins són aquests objectes.

3. Què és una constel�lació? D’on provenen la major part dels noms de les estrelles? Posa’n un parell d’exemples.

4. Què és l’estrella polar? Explica, també, què és una constel�lació circumpolar.


36

DIJOUS 16 DE JUNY

TREMP La ciutat de Tremp, capital del Pallars Jussà, s’estén damunt d’un petit turó a 468 m d’altitud al marge dret del riu Noguera Pallaresa, al centre de la Conca de Tremp. El seu territori té una extensió de 303 km2 i una trentena de petits nuclis, fet que el converteix en el municipi més extens de Catalunya. Amb una economia basada tradicionalment en l’agricultura i la indústria hidroelèctrica, en l’actualitat el sector serveis té un pes específic molt important no tan sols a la ciutat sinó a tota la comarca del Pallars Jussà. La temperatura mitjana anual és entorn dels 10ºC - 11ºC. A l’ hivern és de 3ºC als sectors baixos de la Conca de Tremp, mentre que a les terres més altes, la temperatura mitjana és inferior a 21ºC. L’època més plujosa és la tardor i la més seca, l’hivern. La vegetació que destaca és el bosc de roure valencià; a les terres més elevades domina el roure martinenc i a mesura que les terres adquireixen una major altitud, apareix el bosc de pi roig i el bosc de pi negre. I en alguns indrets, també podem descobrir el domini de la fageda i de l’avetosa. La seva patrona és la verge de Valldeflors i celebren la seva festivitat el dia 8 de setembre (dia de les Mares de Déu Trobades). Contesta les preguntes següents:

- Tremp és la capital de ... - Està ubicada arran del riu ...

- Quin és el sector econòmic més important de Tremp en l’actualitat?

- Fa fred a Tremp? Quina és la temperatura mitjana a l’hivern?

- Quan plou més?

- Quina és la vegetació de la zona?

- Cerca quina vegetació del Pallars Jussà podem trobar també a Arenys de Mar.


37

OFICINA DE TURISME Amb la teva parella de treball, redacta un tríptic en anglès en què presenteu la comarca del Pallars Jussà. Mitjançant petites explicacions i fotos, mapes, referències al paisatge i a les activitats ludicoesportives, pobles, castells, gastronomia i d’altres atractius invitareu els viatgers a visitar-la. L’haureu de lliurar en l’exposició oral.

CONSTRUCCIÓ D’UN RAI Amb unes canyes de rial tallades i cordill prim, construeix un rai. Atenció: ha de surar! Dibuixa’l i pinta’l en aquest full. Porta’l també el dia de l’exposició oral.


38

EXPOSICIÓ ORAL En parelles heu de preparar una exposició oral d’una durada aproximada de cinc minuts repartits entre els membres del grup. Els alumnes triareu un dels punts següents:

1. Dietari del que heu realitzat en el crèdit de síntesi. Resumireu cada un dels dies.

2. Explicació d’una activitat que hàgiu portat a terme aquests dies.

L’estructurareu en tres parts: - Introducció: explicareu de què parlareu i per què heu triat aquesta activitat. - Contingut: resumireu la vostra participació en l’activitat escollida. - Conclusions: explicareu, equitativament, allò que heu après de la vostra experiència. Cal pensar bé què dirà cada component evitant repetir el que ha dit l’altre. Per tal d’organitzar bé les idees escriureu un guió/esquema del punt que hàgiu triat. En el moment de l’exposició haureu de lliurar:

- Un dossier per cada parella de treball, passat a net i amb totes les activitats proposades complementades. Hi constarà el nom i el curs dels dos membres del grup. - El castell de frontera ben muntat. - El mòbil. - El dibuix de la vegetació comuna al Maresme i el Pallars. - El tríptic en anglès. - El rai

També haureu de recitar l’estrofa del poema memoritzada.

COM HO FAREU ?

• Utilitzareu correctament aquell vocabulari que hàgiu après en l’activitat. • Evitareu utilitzar paraules poc definides: cosa, allà, allò ... • Mantindreu una pronunciació correcta. • El to de veu i l’entonació serà adequada. Els altres us han de sentir i entendre.

• Parlareu a poc a poc. Cal que el professorat us pugui seguir. • Evitareu encallar-vos. • Motivareu els que us escolten explicant la vostra activitat amb agilitat, com si expliquéssiu una anècdota.

• Mostrareu seguretat tenint control del vostre cos: evitareu moure-us endavant i endarrere, posar els peus a la paret... Quan les mans us molestin, podeu buscar un estri per tal que us doni suport. Si és bolígraf, evitareu fer sorolls.


39

AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI

Per a l’avaluació del treball de síntesi es tindran en compte els aspectes següents:

Què es puntua? Qui puntua? Puntuació màxima

A

Hàbits i actituds durant la realització del crèdit

Puntualitat, assistència, participació en les activitats, col�laboració amb els companys, respecte a les normes, capacitat d’organització, respecte a les instal�lacions i al descans a l’alberg

Professors acompanyants/ del centre

4

B Presentació del dossier

Netedat, dossier complet, correcció en l’expressió, ortografia

Tribunal 3

Exposició organitzada de les idees: tema, estructura (introducció, contingut i conclusió)

1 C1

Exposició oral i qüestions

Correcció lèxica, fluïdesa, entonació verbal i llenguatge gestual.

Tribunal

1

C2

Material addicional

Maqueta, tríptic.... Tribunal 1

Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global

Nom i cognoms Curs Nota A Nota B Nota C Nota global

Observacions

Membres del Tribunal avaluador: - -

Arenys de Mar, 20 de juny de 2016

Documents

EL PALLARS JUSSÀ · TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO INSTITUT ELS TRES TURONS Arenys de Mar Juny de 2016 Nom, cognom i curs _____ Nom, cognom i curs _____ ÍNDEX Presentació

EL PALLARS JUSSÀ · TREBALL DE SÍNTESI DE SEGON D’ESO INSTITUT ELS TRES TURONS Arenys de Mar Juny de 2016 Nom, cognom i curs _ Nom, cognom i curs _ ÍNDEX Presentació