Embed Size (px)
Citation preview
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 2
EL PALLARSJUSSÀ
Extensió1.293 km2
Població (2004)12.712 habitants
Densitat9,83 h/km2
Capital comarcalTremp
14 municipis
Montsecde l’Estall
Congostde Mont-rebei
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 3
DIVISIÓ MUNICIPAL
El Pallars Jussà tenia 35 municipis finsa la dècada dels seixanta. Els canvissocioeconòmics esdevinguts durantaquest període, lligats bàsicament aldespoblament que va patir, es traduïrenen una important reducció d’aquestnombre. S’agruparen municipis i ensorgiren de nous amb gran extensió,com és el cas de Tremp, el municipimés gran de Catalunya.
Actualment, la comarca té 14 municipis
- Abella de la Conca- Castell de Mur- Conca de Dalt- Gavet de la Conca- Isona i Conca Dellà- Llimiana- La Pobla de Segur- Salàs de Pallars- Sant Esteve de la Sarga- Sarroca de Bellera- Senterada- Talarn- La Torre de Capdella- Tremp
L’extensió total de la comarca és de 1.293 km2 i la capital és la ciutat de Tremp.
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 4
MEDI FÍSIC
El Pallars Jussà està situat entre els Pirineus Axials i laserralada del Montsec. Ocupa l’àrea formada per la concamitjana del riu Noguera Pallaresa i dels seus afluents, elFlamisell i el Conques. El riu Noguera Pallaresa entra a lacomarca pel congost de Collegats i surt pel congost deTerradets
Pel nord, alts cims pirinencs separen la comarca delPallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, en la zona prèvia al ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Pel sud, la serralada del Montsec, subdividida pel congostde Terradets en Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies, elsepara de la comarca de la Noguera.
Per l’est, la carena de les serres des del pic del Montsentfins a la serra de Peracalç, el separa del Pallars Sobirà.D’altra banda, la línia de serres de Boumort fins a la serrade Comiols marquen el límit amb l’Alt Urgell i la Noguerarespectivament.
Per l’oest, el separen de l’Alta Ribagorça les muntanyes iserres que es troben des del pic de Subenuix passant perLlevata, fins a la serra de Sant Gervàs i el riu NogueraRibagorçana, en el seu curs mitjà. Aquest riu migparteixl’àrea natural de la Terreta entre les dues comarques.
Atenent les seves característiques físiques, a la comarcaes poden distingir dues grans zones molt diferenciades:
INFORMACIÓ COMARCAL
Tuc de laCometa
S. de Boumort
S. dePeracalç
Serra de Sant Gervàs
S. de Carreu
Pui deLleràs
S. de
Castellet
Montsec d’Ares
Montsec de Rúbies
Pantà de SantAntoni
Pantà deTerradets
Pic deMontllobar
S. de la
Campaneta
S. de
Comiols
Pica de Cerví
S. dels Altars
Serra
spina
S. de Comillini
Pic de Subenuix
Montsent dePallars
S. deCarrànima
SerraMitjana
Estanys de laVall Fosca
S de Gurb
IICongost d’Erinyà
IICongost de Collegats
II
IICongostde Mont-rebei
Congostde Terradets
Conca Dellà
Concade Dalt
Conca deDeçà
Vall F
osca
Vall d
eMan
yane
t
La Te
rreta
S.d’EstallCamporan
Pic de Peguera
Serrat de la Sarga
Pantà deSallente
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 5
LA ZONA PIRINENCA O CONCA DEL FLAMISELL
Conca hidrogràfica que s’allarga cap alnord de la comarca i aglutina les vallspirinenques de la vall Fosca i la vall deManyanet.
Es divideix en tres zones: els Pirineus,axials formats per una zona de llacsd’origen glaciar envoltats de muntanyesgranítiques de gran altitud (pics dePeguera, 2.982 m, Montsent, 2.882 m,Subenuix, 2.958 m, etc.); la zona de lesNogueres, amb les seves argilescaracterístiques, que comprèn unadepressió longitudinal; finalment, lesserres interiors dels Prepirineus quel’obren a la Conca de Tremp pel congostd’Erinyà
LA ZONA PREPIRINENCA O CONCA DE TREMP
Conca geomòrfica situada ja al Prepirineu.Està enfondida entre les serraladesprepirinenques interiors (serres de SantGervàs, Peracalç i Boumort) i exterior(serra del Montsec).
La Conca de Tremp està dividida en dueszones, la Conca de Dalt i la Conca de Baix,
separades per la serra de Carreu ila muntanya de Sant Corneli. LaConca de Baix per la seva banda,està migpartida pel riu NogueraPallaresa en la conca de Decàcentrada a Tremp, i la Conca deDellà centrada en la poblaciód’Isona.
CLIMA
En el Pallars Jussà es poden trobarfortes variacions climàtiques entreles parts més altes i les baixes,presenta una gradació d’augment detemperatures i disminució deprecipitacions. Així les altes vallsdel nord presenten clima alpí isubalpí. Les temperatures sónbaixes, amb estius frescos i humitsi hiverns rigorosos.
A la Conca de Tremp, es dóna unclima mediterrani de muntanyamitjana i baixa amb un estiu sec i unmàxim de precipitacions a la tardor ia la primavera. La barrera física queconstitueix la serra de Montsec atural’entrada a la Conca de Tremp devents humits.
A la zona de la Terreta es dóna un climamés continental, amb estius calorosos,hiverns freds i un màxim deprecipitacions a la tardor i la primavera.
La pluviositat se situa entre els 1.200mm3 a la capçalera de la Vall Foscafins a l’entorn dels 600 mm3 a les zonesmésmeridionals. Els mesos més secs sónel juliol i els mesos d’hivern.
Clima subalpí
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 6
El règim tèrmic de la Conca escaracteritza per oscil·lacions moltpronunciades a causa de les baixestemperatures hivernals produïdes perla inversió tèrmica que pateix enaquesta època i provoca boires moltabundants.
VEGETACIÓ
La vegetació es caracteritza per la sevadiversitat, donades les condicionsambientals tan diverses que es trobenen la comarca. La pràctica totalitat delsestatges de vegetació del territoricatalà són presents a la comarca.
En l’estatge de vegetaciósubmediterrània, a la Conca de Tremp ia la Terreta, es troben espècies comalzina-carrasca, roure de fulla petita,garrigues així com brolles i fenassars,boixedes, joncedes i pastures.
En estatges superiors hi ha pinedes depi roig amb faigs en les zones méshumides i boscos de planifolis (trèmol,auró, arç blanc, roure martinenc icarrioide, avellaner) a la vall Fosca i vallde Manyanet. Dominen les rouredesseques de roure de fulla petita en leszones més baixes de la vall i el rouremartinenc en les alçades superiors.
Finalment, en les zones del nord de lacomarca, amb vegetació d’altamuntanya, s’hi pot trobar pi negre i pratalpí.
FAUNA
Està determinada per la presènciad’espècies pirinenques que ocupen lesparts altes i de comunitatsmediterrànies situades al Prepirineu.
A l’àmbit pirinenc es troben amfibis irèptils com el tritó pirinenc, la granotaroja, la sargantana de les torberes.Peixos com la truita autòctona i lairisada. Aus com els voltors, l’àguiladaurada o el trencalòs. Ocells com lamerla de pit blanc, el pardal d’alablanca, el pela-roques, la perdiu blancai el gall fer. Petits mamífers com eltalpó, la musaranya, la llúdriga, la marta,l’ermini i grans mamífers com l’isard iel porc senglar.
En l’àmbit de la muntanya mitjana i laConca es troben rèptils com l’escurçó,llangardaix o sargantana. Els peixos
Clima mediterrani demuntanya mitjana i baixa
Bosc de planifolis (Sarroca de Bellera)
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 7
inclouen el barb als rius i alsembassaments la rabosa de riu, el barbi la bagra i espècies introduïdes comla carpa. Entre les aus n´hi ha moltesde migratòries a l’eix fluvial de laNoguera Pallaresa així com alsaiguamolls de Cellers. Aquests són
Voltor. Foto: Custodi Torres
també zona de pas d’espècies comgrues, cigonyes negres, etc. A laserralada del Montsec s’hi trobennombrosos rapinyaires com el voltor,l’aufrany, l’àguila daurada, l’aligacuabarrada o el trencalòs. Finalment hiha mamífers com la guineu, la fagina,
INFORMACIÓ COMARCAL
el teixó, l’eriçó vulgar, el porc senglar,el cèrvol o el cabirol.
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 8
INFORMACIÓ COMARCAL
R. de Filià
R. Riqüerna B. d’estanyGento
R. Fl
amise
ll
R. B
òssia
R. deCadolla
R. deSerradell R. Noguera
Pallaresa
R. de Carreu
R. del Llinar
R. deConques
R. d’Abella
B. deBarcedana
B. del Bosc
B. de Palau
B. de Miralles
B. del Solà
B. d’Esplugafreda
R. N
ogue
ra R
ibag
orça
na
B. de Tercui
B. del Pont
B. Gros
B. de l’Espona
B. de Seròs
Estanys dela vall Fosca
P. de SantAntoni
P. deTerradets
P. de Sallente
R. de Gavet
INFORMACIÓ COMARCAL
R. d
e Puj
alt
HIDROGRAFIA
RIUS
La major part del Pallars Jussà és drenat per la Noguera Pallaresa,que solca la comarca de nord a sud per la seva part central,exceptuant la zona de la Terreta, drenada per la NogueraRibagorçana i part de la conca del riu Rialb, afluent del Segre.
Els afluents del Noguera Pallaresa són:per la dreta, el riu Flamisell, reforçat pel seu afluent, el riu deBellera o Bòssia, que aboca les seves aigües a la NogueraPallaresa, a la Pobla de Segur.Per l’esquerra, el riu de Carreu, el riu d’Abella, el riu de Gavet o deConques i el barranc de Barcedana.
LLACS I ESTANYS
La zona lacustre d’estany Gento, a la capçalera de la vall Fosca,alimenta el riu Flamisell. Engloba més de 80 llacs, els mésimportants dels quals formen una xarxa hidrològica connectada iutilitzada per a l’aprofitament hidroelèctric, a partir de les obresrealitzades a principis del segle XX d’elevació i buidatge. Tots elsllacs aporten la seva aigua al més baix, estany Gento, queconstitueix el col·lector final. Els estanys més grans vinculats aaquesta xarxa són Mar, Colomina, Tort i Fosser.
Els estanys de Basturs, situats a la Conca de Dellà, no gaire llunyd’Isona,són d’origen càrstic, uns dels pocs d’aquesta tipologia quees troben a Catalunya.
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 9
PANTANS
El pantà de Sant Antoni va ser un delsprimers embassaments construïts al’Estat Espanyol per a l’explotacióhidroelèctrica (1912-1916). Es trobaentre la Pobla de Segur i Tremp. Té2.040 ha de superfície i una capacitatútil de 184 hm3. La resclosa de retenciód’aigua fou la més gran d’Europa i quartadel món.
El pantà de Cellers o de Terradets estàsituat al límit sud de la comarca, enl’estret de Terradets. Té una superfíciede 1.245 ha i una capacitat útil de 23hm3.
L’embassament de Sallente, a lacapçalera de la vall Fosca, abasteix lacentral hidroelèctrica – reversibled’estany Gento-Sallente. D’altra banda,el pantà d’Escales, situat a l’AltaRibagorça, pertany parcialment a lacomarca.
CANALS
El canal de Gavet, que surt del llac deSant Antoni, és el més important de la
comarca amb un cabal de 48 m2/seg.Alimenta la central hidroelèctrica deGavet i permet regar part de les terresdels municipis de Gavet i Llimiana finsals peus del Montsec
Pantà de Sant Antoni
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 10
POBLACIÓ
El Pallars Jussà és una de lescomarques catalanes més extenses iuna de les menys poblades (13.261habitants l’any 2004).
A partir del segle XVIII fins a mitjansdel segle XIX, la població va augmentarde manera considerable assolint el seumàxim històric al 1860 amb 28.345habitants. Des d’aquesta data, lapoblació ha experimentat una davalladaprogressiva. Els moments històrics ones va produir un retrocés demogràficmés significatiu va ser a finals del XIX,principis del XX com a conseqüènciade la crisi de l’agricultura tradicional il’arribada de la fil·loxera a la Conca deTremp l’any 1900. La comarca vaperdre un terç de la seva població.L’altra gran crisi es va produir durant ladècada dels 60 amb la mecanitzaciódel camp i la industrialització de lesciutats, amb la pèrdua d’un altre terç.Això va provocar dues onadesmigratòries, la primera a Amèrica i lasegona a Barcelona.
La davallada més forta s’ha produït enels municipis muntanyencs, però tambéha afectat els de la Conca de Tremp.Només tres municipis superen el milerd’habitants: el cap comarcal, Tremp,que amb 5.947 habitants el 2004concentra gairebé el 44,8 % de lapoblació de la comarca; Isona (1.211habitants) i la Pobla de Segur (2.959 h)n’apleguen el 31,4 %.
1900 1920 1940 1960 1981 1991 2002
19.980 19.971 19.629 19.905 14.219 12.860 12.563
La població ocupada per sectors l’any2001 era:
SECTOR PRIMARI
El Pallars Jussà disposa d’un sectoragropecuari amb una gran diversitat deproducció.
A la Conca de Tremp, es produeixametlla i cereals (especialment ordi ivarietats de blat d’alt rendiment) a leszones de secà i farratge i horta a leszones de regadiu. A les valls delFlamisell, dominen els farratges.Darrerament, s’ha introduït de nou a lacomarca el cultiu de la vinya, que tantaimportància econòmica hi havia tingutjuntament amb l’olivera.
El tipus predominant de bestiar és elporcí, amb més de la meitat d’unitatsramaderes, seguit de l’oví, el boví il’aviram. Actualment, mentre el sectorramader manté una certa solidesa, elsector agrari pateix una situacióendèmica de crisi.
Ramat de bestiar boví. Vall Fosca
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 11
Les perspectives de futur apunten aaconseguir complementar l’activitatagropecuària amb el turisme rural.
SECTOR SECUNDARI
Es tracta d’un sector força diversificat,amb la presència de dos dels
subsectors principals: alimentació ihidroelèctric.
Dins del subsector alimentari, Copirineués l’establiment industrial més importantde la comarca. Aquesta cooperativalletera creada als anys 60, va arribar alfinal dels vuitanta a ser un delsprincipals productors de Catalunya dederivats làctics com formatge imantega. Actualment, després d’unperíode de crisi important, hadiversificat la producció i afronta el futuramb optimisme.
El subsector hidroelèctric té una fortaimplantació a la comarca com aconseqüència de la construcció de tresgrans centrals hidroelèctriques:Cabdella al 1914, Talarn al 1916 iTerradets al 1935. L’any 1985 es posàen funcionament la central hidroelèctricareversible d’estany Gento-Sallente.
Actualment a la comarca hi ha vuitcentrals i tres minicentrals enfuncionament amb una producció de566.800 kw.
Camp d’ametllers (Conca de Dalt) A més de la indústria pròpiament dita,la construcció també té una situaciórellevant, superant el 10 % del’ocupació comarcal. Actualment elsector basa les seves activitats enl’obra pública i l’habitatge.
Presa de Talarn
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 12
SECTOR TERCIARI
Aquest sector és el més important dela comarca, amb gairebé la meitat dela població dedicada a activitatsterciàries. D’aquestes, les mésimportants tradicionalment han estat lescomercials. Els dos centres principalsde la comarca, la Pobla de Segur isobretot Tremp, han exercit, gràcies alseu emplaçament estratègic, decentres de distribució de totes les vallsde muntanya i concentren la major partdels comerços majoristes de l’àrea.
Les tres poblacions més grans, Tremp,la Pobla de Segur i Isona, són tambéles úniques que celebren el tradicionalmercat setmanal.
Una altra de les branques de l’activitatterciària que aplega un nombre moltelevat de llocs de treball és la delsserveis públics: hospital, AcadèmiaGeneral Bàsica de Suboficials deTalarn, centres d’assistència primària,centres educatius, serveis socials, etc.
Pel que fa a la ocupació lligada al’activitat turística, aquesta encara es
troba en una fase incipient, encomparació amb les comarques veïnesde muntanya.
Telefèric estany Gento – Sallente (Vall Fosca)
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 13
LA XARXA VIÀRIA COMARCAL
El Pallars Jussà constitueix unnode important decomunicacions viàries en el marcdel Pirineu.
La xarxa bàsica de carreteres alPallars Jussà està formada perles següents carreteres:
- La carretera C-13 és l’eix viarimés important de la comarca. Latravessa, de nord a sud, seguintel curs de la Noguera Pallaresa,des del congost de Terradets finsa la Pobla de Segur.
- La N-260. És l’eix pirinenc. Enel sector que afecta la comarca,connecta Sort amb la Pobla deSegur i el Pont de Suert.
- Eix subpirinenc. El sector quetranscorre per la comarca estàformat per les carreteres C-1311,de Tremp a Pont de Montanyana,part del traçat de la C-1412 deTremp a Isona i l’L-511 d’Isona aColl de Nargó.
- La carretera C-1412 és l’eix viari quearticula la Conca de Tremp d’est aoest: des de Tremp, passant perIsona, travessa el port de Comiols iconnecta amb Artesa de Segre.Forma part de l’eix subpirinenc.
A part de la xarxa principal es trobenles carreteres locals. La més extensaés la de la vall Fosca (L-503 deSenterada a Capdella)
Força important també és la xarxa decamins rurals que asseguren l’accésa tots els nuclis de població delmunicipi, donat l’accidentat relleu dela comarca.
Pel que fa a la xarxa de ferrocarrils,per la comarca discorre la línia deLleida a la Pobla de Segur. Constitueixun important eix de comunicacions toti que pateix un funcionament deficitari.
L-503
La Torre deCapdella
Sarroca deBellera
Salàs dePallars
Talarn
Tremp Abella dela Conca
Isona
Llimiana
Gavet dela Conca
Sant Estevede la Sarga
Guàrdia deNoguera
N-260
N-26
0
N-260
L-511C-1412L-912
C-13
C-13
C-1311
La Pobla de Segur
INFORMACIÓ COMARCAL
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 14
segurament els lacetans, que vivien enpetits poblats fortificats a la vora del riu.
La cultura romana, per la seva banda,va tenir una forta implantació a lacomarca. Els pobles pallaresosestaven integrats en la provínciaTarraconensis i formaven part delMunicipium Aesonensis amb capitalitata Aeso, l’actual Isona. Aquesta ciutat
HISTÒRIA
Prehistòria
El territori del Pallars Jussà ja era habitatdes del final del Paleolític. El testimonide l’hàbitat humà més antic del PallarsJussà correspon al taller de sílex al’aire lliure localitzat al jaciment delsNerets. Tanmateix, són l’Eneolític i l’edatdel Bronze els períodes de màximaplenitud d’hàbitat al Pallars durant laprehistòria. La població es concentravaen dues zones. Els habitants de laprimera es dedicaven a la caça, pescai activitats agrícoles i vivien en coves.Es localitzaven a la vall de Serradell(cova de Toralla, cova de les Llenesd’Erinyà, forat Negre de Serradell). Lasegona zona era habitada per ramadersque conformaven la cultura megalítica.Es localitzaven a la zona central de lacomarca, entre Peramea i Senteradaaproximadament.
Edat Antiga
En l’època ibèrica, el territori estiguéhabitat per algun dels pobles pirinencs,
es va convertir en la punta de llança dela romanització a la zona prepirinenca.
Edat Mitjana
En l’Edat Mitjana el Pallars Jussà formàpart del comtat pirinenc de Pallars.Aquest fou dividit en Pallars Sobirà iPallars Jussà l’any 1011. Ramon IV(1011-1047) esdevingué el primercomte del Pallars Jussà independent.
La situació del Pallars com a terra defrontera entre la Catalunya Vella i Novaprovocà la proliferació de castells ifortificacions en tota la part sud delterritori.
El comtat existirà fins l’any 1192, quanla comtessa Dolça I el cedirà al reiAlfons I el Cast, que l’incorporarà a lacorona d’Aragó. Tanmateix, alguneszones de l’actual Pallars Jussà (Salàs,Aramunt, Pessonada, Sant Engràcia,etc.) seguien depenent del comte dePallars fins al segle XV quan, amb laderrota d’Hug Roger III el 1487, elcomtat de Pallars va passar a formarpart de la corona d’Aragó.
Làpida epigràfica romana(Museu Conca Dellà)
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 15
Monestir de Sant Pere de les Maleses. S. IX.
(La Pobla de Segur)
Edat Moderna
La guerra dels Segadors de 1640-52repercutí fortament a la comarca. Escreà el terç del Pallars per combatreles tropes castellanes i molts pobleses fortificaren.
La guerra contra Felip V , entre 1705 iel 1712, tingué també una especialvirulència, sobretot per la creixent
rivalitat entre Tremp, al costat de CarlesIII o l’Arxiduc, i Talarn, fidel a Felip V.
Tremp caigué en mans dels felipistesl’any 1712 i com a càstig de la fidelitatde Tremp a l’Arxiduc, la novaadministració nascuda del règim deNova Planta va suprimir tota mena devida oficial i va crear el corregiment deTalarn, que comprenia l’antigasotsvegueria del Pallars.
Segles XIX I XX
En la guerra contra Napoleó, el PallarsJussà hi va tenir un paper destacat. Elmateix any 1808 es creà la Junta deTalarn, amb terços de voluntarisanomenats terços de Talarn. Enaquesta guerra començà a tenirprotagonisme el baró d’Eroles (1784-1825), que posteriorment va destacarcom un dels màxims representants del’absolutisme, sobretot com a membrede la Regència d’Urgell durant el trienniliberal.
Durant la primera guerra carlina (1833-1839) es visqueren enfrontamentsimportants entre els dos bàndols. En
aquesta època, entre 1816 i 1840, esproduí una forta polèmica entre lespoblacions de Talarn i Tremp per sercapital administrativa de la comarca.
L’any 1821, en aplicar-se les reformesde l’Administració segons la Constitucióde Cadis, la capitalitat passà a Tremp ifinalment, l’any 1840, després de moltslitigis i enfrontaments amb Talarn,Tremp esdevindrà definitivament capdel partit judicial.
Escut casa baró d’Eroles (Talarn)
El 1880 és una data important per lacomarca ja que es va gestar el projectedel ferrocarril de la Noguera Pallaresa,que havia de comunicar Lleida ambSaint Girons i la salvaria de l’aïllament
INFORMACIÓ COMARCAL
Comarca Pallars JussàRecursos educatius de les Terres de Lleida 16
crònic que patia a causa de les malescomunicacions.
Trinxeres de la Guerra Civil espanyola
(Vall de Carreu)
Aquest projecte restà inacabat i tardàmolt a portar-se a terme: el tren noarribà a Tremp fins l’any 1950 i a la
Pobla de Segur, estació final deltrajecte, l’any 1959.
A principis del segle XX es produí unagran transformació econòmica i socialde la comarca, marcada per lesconstruccions hidroelèctriques a càrrecde l’empresa anomenada laCanadenca.
La Guerra Civil espanyola (1936-1939)va ser especialment cruenta en aquestazona ja que el Pallars es va convertiren primera línia de front durant 9 mesos(abril - desembre del 38). Les accionsdels dos bàndols combatents es vanfer sentir a la comarca de maneratràgica, tant per part dels comitèsrevolucionaris durant els primersmoments de la Guerra com amb larepressió franquista soferta a partir del’arribada de les tropes nacionals.
A partir dels anys 60 la comarca ha patitun progressiu despoblament a causade la manca de perspectiveseconòmiques, que tingué el seumoment més important l’any 1973 amb
el tancament de la fàbrica de cimentde Xerallo, que provocà la marxa demés de 1.000 persones.
Fàbrica de ciment de Xerallo. Anys 50
Actualment, s’ha aconseguit aturar ladavallada demogràfica. Hi ha hagut unaimportant millora de les infraestructuresviàries i dels equipaments bàsics.D’aquesta manera, la comarca afrontael futur amb optimisme.
INFORMACIÓ COMARCAL
