2
Anilti d teslit n lebar. Tanfust d tamburdanit. Zik, idurar n wedfel n Ipiriniyen (Pirinews), ira ttawen ar tama n lebar, ttadant ifisen isseγden n Imburdan. Deg udrar iyudsen i teftist, ira izeddeγ ijj n umeksa d awedani. Ira ittiɛic ger n tcejjura d imessukan akid-es γir tiγatin d txeswin-ines, deg ijjt n taddart n ukeccud d tamezyant maca d tamufrit. Kul tifawt, issufuγ tatten ad arwsent, itγennaj. Itxezzar di tfuyt itriqriqin, id-ittefγen zi lebar azegza issulsen uka itegg ca n llgha ikna atas. Deg ijjt n teftist texwa, kul ma tkemmel tziri, , tettefe-d ijjt n teslit n lebar . Tettγima x ijjt n terut, tmecceacewwaf-ines azegrar uka tγennaj i tziri d itran. Ira tzeddeγ deg walliγ (radjaγ) n lebar, deg ijj n iγrem (leqser) n lmerjan d zemmura. Ira tettirar ak idenfilen d iselman. Ira tettegg timeqyasin s jjuher d tezγar. Taslit n lebar ira tekna aṭṭas, maca ur telli mli, tamughli-ines tesawa-ed axeyyeq d twedanit mizi tesissa. Ijj n llillet, taslit n lebar tugi ad tettadef di lebar. Trezzu ad teqqim tγennaj ar tifawt uma ur txemmim di tudart-ines tawedanit. Tfuyt teggur ad tessij. Isell-as umeksa i leγnuj-ines, ikker, ifer tmijja-nni ar mani iwwear ijj n jjerf, issij, ira taslit n lebar. Ilaγa-yas, inna-yas ad teqqim tettγennaj. Maca nettat umi t-ttera, traqa, tudef deg walliγ n lebar. Kul tifawt, ameksa itγennaj-as i teslit n lebar, maca ur iqqim ɛad ira tamexluqt-nni taebant i yera ijj n wass. Arami d ijjt n llilet, taslit n lebar, inna-yas ixef-ines ad tetteffeγ ad tessen min din. Teqqim tennuffer di teftist. Ak usijji n tfuyt, tera-t di ticcet, issufuγ-ed zi tmijja-ines ca n leγnuj sseεciqen. Tebda tγennaj ula d nettat. Bdan rezzun x wayawya, ger n idurar, ticejjura, tiftisin d lemwaj, msaggarent lxezrat-nsen, tayri tmmers ger-asen. Ur hdijjen awal: γir s uawan d leγnuj xsen ayawya aṭṭas. Tetter-as teslit n lebar i umeksa ad kid-es iraad izdeγ di walliγ n lebar, maca ameksa ur izmir ad ismedeg udrar-ines iεizzen; din i γar-es tella tudert. Ameksa ula d neta itter-as i teslit n lebar ad kid-es traar ticcan idurar. Mani illa lehna d leεwin, maca taslit n lebar, waxxa d tawedanit ur tezmir ad tesmedi tudert taberit. Sseεdan ci n ussan xeyyqen, ttrun, ur ssinen min γa ggen, maca ar umegarru teγleb tayri. Ameksa ixes ad iraar teftist ad irzu x teslit n lebar. Taslit n lebar ura d nettat txes ad traar udrar ad terzu x llif-ines. Msaggaren s tnayen id-sen di lwesn webrid, ggin din aqiun-nsen (tanwalt) uma ad iεicen ak wayawya. Tiweca-ines, dehcen umi ran zdat-nsen ijj n uγar d ameqran dag-es iγezran, igelmamen, ticejjura d imessukan, ija, lmal n ucar d lmal n waman, munen imudar n tnayen n imadalen, inni n wedrar d yinni d lebar.

El pastor i la sirena en amazic

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llegenda versionada per alumnes de Barcelona en amazic

Citation preview

Page 1: El pastor i la sirena en amazic

Anilti d teslit n lebḥar. Tanfust d tamburdanit.

Zik, idurar n wedfel n Ipiriniyen (Pirinews), ira ttawḍen ar tama n lebḥar,

ttḥadant ifṭisen isseγden n Imburdan.

Deg udrar iyudsen i teftist, ira izeddeγ ijj n umeksa d aweḥdani. Ira ittiɛic ger n

tcejjura d imessukan akid-es γir tiγaḍtin d txeswin-ines, deg ijjt n taddart n

ukeccud d tamezyant maca d tamufriḥt. Kul tifawt, issufuγ tatten ad arwsent,

itγennaj. Itxezzar di tfuyt itriqriqin, id-ittefγen zi lebḥar azegza issulsen uka itegg

ca n llgha ikna atṭas.

Deg ijjt n teftist texwa, kul ma tkemmel tziri, , tetteffγe-d ijjt n teslit n lebḥar .

Tettγima x ijjt n teẓrut, tmecceḍ acewwaf-ines azegrar uka tγennaj i tziri d itran.

Ira tzeddeγ deg walliγ (radjaγ) n lebḥar, deg ijj n iγrem (leqser) n lmerjan d zemmura. Ira tettirar ak idenfilen d iselman. Ira tettegg timeqyasin s jjuher d

tezγar. Taslit n lebḥar ira tekna aṭṭas, maca ur telli mliḥ, tamughli-ines

tesṣawaḍ-ed axeyyeq d tweḥdanit mizi tesḥissa.

Ijj n llillet, taslit n lebḥar tugi ad tettadef di lebḥar. Trezzu ad teqqim tγennaj ar

tifawt ḥuma ur txemmim di tudart-ines taweḥdanit. Tfuyt teggur ad tessij. Isell-as

umeksa i leγnuj-ines, ikker, iḍfer tmijja-nni ar mani iwweḍ ar ijj n jjerf, issij, iẓra

taslit n lebḥar. Ilaγa-yas, inna-yas ad teqqim tettγennaj. Maca nettat umi t-tteẓra,

traqa, tudef deg walliγ n lebḥar.

Kul tifawt, ameksa itγennaj-as i teslit n lebḥar, maca ur iqqim ɛad iẓra

tamexluqt-nni taṣebḥant i yeẓra ijj n wass. Arami d ijjt n llilet, taslit n lebḥar,

inna-yas ixef-ines ad tetteffeγ ad tessen min din. Teqqim tennuffer di teftist. Ak

usijji n tfuyt, teẓra-t di ticceḍt, issufuγ-ed zi tmijja-ines ca n leγnuj sseεciqen. Tebda tγennaj ula d nettat.

Bdan rezzun x wayawya, ger n idurar, ticejjura, tiftisin d lemwaj, msaggarent

lxezrat-nsen, tayri tmmers ger-asen. Ur hdijjen awal: γir s uẓawan d leγnuj xsen

ayawya aṭṭas.

Tetter-as teslit n lebḥar i umeksa ad kid-es iraḥ ad izdeγ di walliγ n lebḥar,

maca ameksa ur izmir ad ismeḥ deg udrar-ines iεizzen; din i γar-es tella tudert.

Ameksa ula d neta itter-as i teslit n lebḥar ad kid-es traḥ ar ticcaḍ n idurar. Mani

illa lehna d leεwin, maca taslit n lebḥar, waxxa d taweḥdanit ur tezmir ad

tesmeḥ di tudert tabeḥrit. Sseεdan ci n ussan xeyyqen, ttrun, ur ssinen min γa ggen, maca ar umegarru

teγleb tayri. Ameksa ixes ad iraḥ ar teftist ad irzu x teslit n lebḥar. Taslit n lebḥar

ura d nettat txes ad traḥ ar udrar ad terzu x llif-ines. Msaggaren s tnayen id-sen

di lwes’ṭ n webrid, ggin din aqiḍun-nsen (tanwalt) ḥuma ad iεicen ak wayawya.

Tiweca-ines, dehcen umi ẓran zdat-nsen ijj n uẓγar d ameqran dag-es iγezran,

igelmamen, ticejjura d imessukan, ijḍaḍ, lmal n ucar d lmal n waman, munen

imudar n tnayen n imadalen, inni n wedrar d yinni d lebḥar.

Page 2: El pastor i la sirena en amazic

S manaya, ruxa, nzemmer ad naff aẓγar ameqran n Imburdan ger Ipiriniyen

(Pirinews) d lebḥar agrakal, mani εad rux, taslit n lebḥar d umeksa, tγennajen leγnuj n tayri ur itmettan. Inelmaden n wis sin n ESO deg usineg n Josep Serrat i Bonastre.