EL POAL

MEDI , ECONOMIA, SOCIETAT I PAUTES PER L ’URBANISME

NORMES SUBSIDIÀRIES. AVANÇ DE PLANEJAMENT.

Ignas i A l domà Bu i xadé

Ma ig , 2001

EL POAL

NORMES SUBSIDIÀRIES

AVANÇ DE PLANEJAMENT

EL MUNICIPI EN EL CONTEXT TERRITORIAL DE PONENT . . . . 4

El Poa l en e ls s i s temes u rbans de Ponen t . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Vies de comun icac ió i cond ic ionaments geoes t ra tèg ics . . . . . . . . . . . . . . . 5

DEMOGRAFIA I PERSPECTIVES DEL CREIXEMENT RESIDENCIAL LOCAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

El c re ixement demogrà f i c . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Enve l l imen t i pe rspec t i ves de c re ixement m ig ra to r i . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Esta t i p rev is ió de la demanda d ’hab i ta tge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Les ca rac te r í s t i ques de la demanda d ’hab i ta tge i e l mode l ed i f i ca to r i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

PERSPECTIVES DE L ’ACTIVITAT ECONÒMICA I ELS SERVEIS MUNICIPALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Cond ic ions genera ls i pe rspec t i ves de desenvo lupament de les ac t i v i ta ts p roduc t i ves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Apro f i tament de ls recursos loca ls i ac t i v i ta ts ag rà r ies . . . . . . . . . . . . . . 23

El desenvo lupament de la i ndús t r ia i ac t i v i ta ts a f ins . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Serve is p r i va ts i ac t i v i ta ts comerc ia l s . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Els se rve is púb l i cs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Dinàmica i pe rspec t i ves genera ls de l ’ ac t i v i ta t econòmica . . . . . . . . . 29

2

EL TERME, PAISATGE AGRARI I ESPAIS NATURALS . . . . . . . . . . 31

Les cond ic ions in i c ia l s de p lana à r ida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Mic ro re l l eus i pe t i t s con t ras tos eco lòg ics i de ls sò ls . . . . . . . . . . . . . . . . 32

El pob le o nuc l i u rbà com a e lement cen t ra l d ’o rgan i t zac ió de l te r r i t o r i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33

Els regad ius de ls cana ls d ’Urge l l ; sèqu ies i desguassos . . . . . . . . . . . 34

Elements i espa is d ’ i n te rès na tu ra l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Contaminac ió ag rà r ia i regu lac ió de les g ranges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38

La xa rxa v ià r ia i de camins i l es seves func ions ac tua ls . . . . . . . . . . . . 39

CREIXEMENT URBÀ I PAUTES PER AL PLANEJAMENT . . . . . . . . 43

Est imac ió de la demanda i o fe r ta fu tu ra d ’hab i ta tge . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Ofer ta i necess i ta ts de sò l res idenc ia l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

La demanda de sò l pe r a la i ndús t r ia i d ’a l t res usos . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Elements remarcab les de l pa t r imon i h i s tò r i c i ed i f i ca to r i . . . . . . . . . . . 47

LÍNIES ESTRATÈGIQUES PER AL PLANEJAMENT MUNICIPAL50

1 . Po tenc ia r l es connex ions ex te r io rs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

2 . A favor i r l ’ ac t i v i ta t econòmica loca l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

3 . M i l l o ra de les cond ic ions de v ida de la pob lac ió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

4 . Re t robar unes re lac ions d ’equ i l i b r i amb e l te r r i t o r i . . . . . . . . . . . . . . . 51

3

EL MUNICIP I EN EL CONTEXT TERRITORIAL DE PONENT

El Poa l en e ls s is temes u rbans de Ponent .

E ls canv i s en l ’ a ccess i b i l i t a t r e l ac i ona t s amb e l s nous m i t j ans de t r anspo r t i l a m i l l o ra de l es comun i ca c i ons , e l s canv i s en l ’ o rgan i t zac i ó econòm ica de l a p roducc i ó i l e s pau tes de consum i nd i v i dua l , accen tuen en e l s da r re r s v i n t anys e l s f enòmens de t i pus me t ropo l i t à i f an que es d i f ongu in més en l l à de l es g rans c iu t a t s . Aques t s f enòmens a fec ten t ambé l es c i u t a t s pe t i t es i m i t j anes de l ’ àmb i t de Ponen t i s ’ escampen cap a l es à rees anomenades ru ra l s , pe r bé que sense p rend re l a f o rma , n i e l cúmu l d ’ imp l i cac i ons que de r i ven d ’ un con t i nu cons t ru ï t . F i ns i t o t , un pe t i t mun i c i p i r e l a t i vamen t a l l unya t de cen t res u rbans impo r t an t s i de conno tac i ons r u ra l s com e l Poa l , amb 638 hab i t an t s ( a 1 de gene r de l 2001 ) , es veu immers en l es d i nàm iques d ’ ” u rban i t zac i ó ” gene ra l s .

Des d ’ un pun t de v i s t a t e r r i t o r i a l , e l Poa l es mou en l ’ àmb i t d ’ i n f l uènc ia de Mo l l e russa , l a c i u t a t p ròx ima més g r an , amb 9 .400 hab i t an t s e l 1996 . És amb aques ta pob lac i ó que es nuen re l ac i ons de t i pus me t ropo l i t à cada cop més i n t enses , amb desp laç amen ts i con tac tes quo t i d i ans pe r mo t i us de t r eba l l , educac ió , compre s d ’ a l imen tac i ó i a l t r es béns de consum, accés a se r ve i s p r i va t s i se r ve i s púb l i c s , momen ts d ’ oc i . A d i f e rènc i a d ’ a l l ò que s ’ esdevé en e l s mun i c i p i s immed ia t s de Mo l l e russa , com Fonda re l l a , Go lmés o , f i n s i t o t , M i ra l camp i e l Pa lau d ’Ang leso la , l e s r e l ac i ons de l Poa l amb Mo l l e russa no han dona t o r i gen a f l u xos r es i denc ia l s o d ’ ac t i v i t a t i n ve r sos , i e l mun i c i p i veu com l es noves pa re l l es se ’ n van a v i u re a f o ra i no s ’ i n s ta l · l en noves ac t i v i t a t s .

Ca l t en i r en comp te , en qua l sevo l cas , que e l desenvo lupamen t u rbà de Mo l l e russa és un f e t r e l a t i vamen t r e cen t , l l i ga t a l c re i xemen t econòm ic impu l sa t pe r l a t r ans fo rmac ió en r egad iu de l s cana l s d ’U rge l l . Du ran t l a p r ime ra me i t a t de l seg le XX e l Poa l f o rmava pa r t enca ra d ’ aques t t e r r i t o r i de n i ngú so tmès a l a i n f l uènc ia de Tà r rega (amb 11855 hab i t an t s e l 1996 i a kms de l Poa l ) , Ba lague r ( 13103 hab . e l 1996 i kms de l Poa l ) i L l e i da ( 112035 hab . e l 1996 i kms de l Poa l ) . Pe r una qües t i ó de p rox im i t a t , t r ad i c i ó h i s t ò r i ca ( pa r t i t j ud i c i a l ) i de po tènc i a de l me rca t se tmana l , e l s hab i t an t s de l Poa l acud ien amb f r eqüènc ia a Ba lague r , i pe r aques t mo t i u l a pob lac i ó f ou adsc r i t a a l a comarca de l a Nogue ra l ’ any 1933 .

4

Les re l ac i ons f unc i ona l s an te r i o r s j a f o ren es tud iades en e l de ta l l en e l seu d i a ( “E l P l a d ’U rge l l com a un i t a t t e r r i t o r i a l . Una i den t i t a t comarca l ” , V i r g i l i i Pagès , 1987 ) . D ’a l esho res ençà poques coses han canv ia t com no s i gu i un ce r t r e f o r çamen t de l s l l i gams amb Mo l l e russa , f r u i t de l a ma te i xa i nc l us i ó de l mun i c i p i en l a nova comarca de l P l a d ’U rge l l c r eada desp rés de l a L l e i d ’O rgan i t zac i ó Comarca l de 4 d ’ ab r i l de 1987 .

A t r avés de l s desp laçamen ts quo t i d i ans pe r mo t i us de t r eba l l es f a poss i b l e , pe r a l t r a pa r t , de segu i r l ’ e vo l uc i ó de l s an te r i o r s l l i gams f unc i ona l s i de veu re l a i n t e r r e l ac i ó cada cop més g ran en t r e e l s hab i t an t s de l t e r r i t o r i . Segons e l s des p laçamen ts en reg i s t r a t s l ’ any 1996 :

• E l Poa l p resen ta un g rau d ’ obe r t u ra de l me rca t l abo ra l r e l a t i vamen t impo r t an t ; un 43% de l s r es i den t s van a t r eba l l a r f o ra de l mun i c i p i , men t re l a pob lac i ó r ep un nombre de t r eba l l ado rs ex te r i o r s compa ra t i vamen t mo l t més f eb l e , equ i va l en t a un 21% de l s seus l l o cs de t r eba l l ( 1996 ) . Aques tes p ropo rc i ons r esu l t en supe r i o r s a l es d ’ a l t r es mun i c i p i s r u ra l s a ï l l a t s ; pe rò es t r oben pe r dava l l de l es p ropo rc i ons hab i t ua l s en e l s mun i c i p i s p ròx ims a Mo l l e russa o a d ’ a l t r es c i u t a t s m i t j anes o pe t i t es .

• Les x i f r es donen a en tend re , t ambé , un g ran p redom in i de l s e f ec tes d ’ expu l s i ó sob re e l s d ’ a t r acc i ó de mà d ’ ob ra , ca rac te r í s t i ca comuna de l es à rees més ru ra l s . La mà d ’ ob ra r es i den t a l Poa l que va a t r eba l l a r f o ra ha ana t en augmen t en e l s da r re r s anys , men t re d i sm inue i x e l nombre d ’ aque l l s que v i uen i t r eba l l en en e l ma te i x pob le , i aques ta c i r cums tànc ia cond i c i ona l ’ e sdeven ido r de l a pob lac i ó .

• E l l l o c de des t i nac i ó p r i nc i pa l de l s desp laçamen ts l abo ra l s de l Poa l és Mo l l e russa , segu i t de mo l t a p rop pe r L l e i da . Les a l t r es des t i nac i ons t enen un pes mo l t més redu ï t i co r responen a l s mun i c i p i s p ròx ims ; L i nyo la , Be l l v í s , e l Pa lau d ’Ang leso la .

• En sen t i t i n ve r s , e l s que van a t r eba l l a r a l Poa l p rovenen ma jo r i t à r i amen t de Mo l l e russa i , en segon t e rme , de l s mun i c i p i s ve ïns .

Vies de comun icac ió i cond ic ionaments geoes t ra tèg ics .

A banda de l a d i nàm ica soc i a l i e conòm ica de l p rop i mun i c i p i , en un f u t u r se rà l a d i nàm ica de l con jun t de mun i c i p i s que con f i gu ren e l s i s t ema u rbà de Mo l l e russa e l qu i de te rm ina rà l ’ e vo l uc i ó de l Poa l , a i xò sense de i xa r de banda , t ampoc , l ’ e vo l uc i ó que segue i x i t o t a l a r eg i ó d ’ i n f l uènc ia de L l e i da . En aques t con tex t , r esu l t a imposs i b l e p red i r qu i nes poden se r l e s evo luc i ons f u t u res ; pe rò de te rm i nades s i t uac i ons pe rme ten avança r

5

a lgunes h i pò tes i s , i en e l cas de l Poa l e l seu pos i c i onamen t t e r r i t o r i a l c rea de te rm ina t s avan ta tges i t ambé l im i t ac i ons .

Un p r ime r f e t de te rm inan t és l ’ a l l unyamen t de l Poa l en r e l ac i ó a l p r i nc i pa l e i x de comun i cac i ons i desenvo lupamen t de l a r eg i ó de L l e i da , l a N - I I . Ma lg ra t e l des p laç amen t de l a N - I I c ap a l no rd amb l a nova au tov i a , e l Poa l con t i nua t r oban t - se a l l unya t i no po t ap ro f i t a r d i r ec tamen t l e s s i ne rg i es c reades pe r aques ta i n f r as t r uc tu ra , que és una de l es més t r ans i t ades de l pa í s . També , va l a d i r que e l Poa l es t r oba més a p rop de l a N - I I que mo l t es d ’ a l t r es pob lac i ons i que l a d i s t ànc i a a l ’ emb rancamen t de l ’ au tov i a un cop f e t es l es m i l l o res de l a ca r re te ra a l Pa lau d ’Ang leso la i un cop es f ac i l a va r i an t d ’ aques ta ma te i xa pob lac i ó se rà d ’ uns 10 m inu t s escassos que rep resen ten mo l t poc .

E l Poa l , pe r a l t r a pa r t , es t r oba apa r t a t de qua l sevo l e i x i n t e r comarca l o comarca l d ’ un ce r t r e l l eu i només es t r oba comun i ca t pe r ca r re te res l oca l s . La t r ans fo rmac ió en un t r a j ec te con t i nu as fa l t a t de l camí Té rmens– Be l l v í s - e l Poa l– e l Pa lau– Mo l l e russa po r t à un ce r t t r àns i t de pas pe l Poa l ; pe rò l es comun i cac i ons des de Ba lague r i l a Nogue ra amb Mo l l e russa han con t i nua t passan t bàs i camen t pe r Be l l ca i r e i L i nyo la . Només l a t r ans fo rmac ió de l camí e l s A r cs– Va l l f ogona de Ba lague r– Ba lague r en una ca r re te ra as fa l t ada i de t r aça t m i l l o ra t ( t a l com es desp ren ia de l P l a de Ca r re te res e l abo ra t pe r l a Gene ra l i t a t de Ca ta l unya l ’ any 1985 ) pod r i a suposa r l ’ augmen t de l t r àns i t de pas pe r l a pob lac i ó i con t r i bu i r a l seu desenc lavamen t .

6

Mapa 1 . E l Poa l en e l s s i s t emes u rbans i l a xa r xa v i à r i a bàs i ca de p ropos ta de l P l a Te r r i t o r i a l Gene ra l de Ca ta l unya , 1995 .

Fon t : Gene ra l i t a t de Ca ta l unya , P la Te r r i t o r i a l Gene ra l de Ca ta l unya , 1995 .

7

DEMOGRAFIA I PERSPECTIVES DEL CREIXEMENT RESIDENCIAL LOCAL

El c re ixement demogrà f i c

Les dad es de l s c ens os i pad rons de pob lac i ó de l Poa l p resen ten dos g rans c i c l es demog rà f i c s en e l s da r re r s cen t c i nquan ta anys , compa rab les a l ’ e vo l uc i ó segu ida pe r l e s pob lac i ons r u ra l s ve ïnes (G rà f i c 1 , quad re 1 ) :

• Un p r ime r i l l a r g c i c l e de c re i xemen t a r r enca j a p ràc t i camen t en e l seg le XV I I I i du ra f i n s e l s anys 1960 -1970 . Ve a s i gn i f i ca r un augmen t p rog ress i u d ’ en to rn a l ’ 1 , 2% anua l i s ’ h i s ’ obse rven dues ún iques c r i s i s i gn i f i ca t i ves , que es r ecupe ren en un decenn i ; l a c r i s i pos te r i o r a l ’ a r r i bada de l es a i gües de l cana l d ’U rge l l l ’ any 1965 , que p rovoquen e l pa l ud i sme a l s pob les de l a zona , i l a c r i s i mo t i vada pe r l a Gue r ra C i v i l , amb e l s mo r t s i e x i l i a t s co r responen t s .

• E l segon c i c l e r esu l t a mo l t més cu r t des d ’ un pe r spec t i va t empo ra l i e s co r respon amb l a f ase de dec l i v i que comença a bes l l umar - se l ’ any 1960 i es conc re ta a pa r t i r de 1970 , amb un r i tme de d i sm inuc ió d ’ en to rn a l ’ 1% anua l . A d i f e rènc ia de l c i c l e an te r i o r , que co i nc i de i x amb e l que segue i x e l con jun t de l a comarca de l P l a d ’U rge l l , en aques t da r re r c i c l e l a pob lac i ó comarca l man té enca ra una evo luc i ó l l euge ramen t pos i t i va , que es deu , pe r ò , ún i camen t a l c re i xemen t de Mo l l e russa i en to rn immed ia t .

Pe r dava l l de l ’ e vo l uc i ó de l a pob lac i ó t o t a l , e l s componen t s de l c re i xemen t expe r imen ten una evo luc i ó des i gua l que f a més en tenedo res l es quan t i t a t s g l oba l s :

• Va l a d i r que e l c re i xemen t secu la r es nod re i x f onamen ta lmen t d ’ una na ta l i t a t e l evada , que en t e rmes abso lu t s supe ra l a mo r ta l i t a t f i n s i t o t en e l decenn i co r responen t a l a Gue r ra C i v i l .

• A l da r re r decenn i de l seg le XX es consuma l ’ e f ec te de l a dava l l ada secu la r de l a na ta l i t a t , i aques ta passa a se r i n f e r i o r a l a mo r ta l i t a t . La f ecund i t a t no a r r i ba a assegu ra r l a r ep roducc i ó na tu ra l de l

8

con t i ngen t pob lac i ona l i només l a immig rac i ó po t ev i t a r l a dava l l ada demog rà f i ca .

• Tan t impo r t an t és l a na ta l i t a t a n i ve l l h i s t ò r i c , que t o t i e l c re i xemen t g l oba l de l a pob lac i ó es p rodue i x un sa l do m ig ra to r i cons tan t pos i t i u de pob lac i ó r es i den t . De f e t , en e l decu rs t o t e l seg le v i n t es p rodue i xen dos ún i cs momen ts de sa l dos m ig ra to r i s pos i t i u s ; un impo r t an t en t r e 1910 i 1920 , i un a l t r e mo l t pe t i t en e l s da r re r s anys 1990 (G rà f i c 2 ) .

Quad re 1 . Evo luc i ó de l a pob lac i ó de E l Poa l compa rada amb l a comarca i l a r eg i ó de L l e i da , 1860 -1996 .

A n y E l P o a l P l a d ' U r g e l l R e g i ó d eL l e i d a

E l P o a l P l a d ' U r g e l l

R e g i ó d e L l e i d a

1 8 6 0 2 8 1 1 1 7 6 7 1 9 7 5 8 9 0 0 01 8 7 7 2 6 0 1 1 7 2 7 1 8 9 8 9 9 - 0 , 4 6 - 0 , 0 2 - 0 , 2 3 1 8 8 7 3 4 0 1 4 0 6 4 1 9 4 7 3 5 2 , 7 2 1 , 8 3 0 , 2 5 1 9 0 0 4 1 8 1 6 7 8 3 1 9 7 6 0 3 1 , 6 0 1 , 3 7 0 , 1 1 1 9 1 0 4 9 4 1 9 0 8 0 2 0 8 6 8 6 1 , 6 8 1 , 2 9 0 , 5 5 1 9 2 0 6 5 2 2 3 5 5 8 2 3 5 2 4 1 2 , 8 1 2 , 1 3 1 , 2 1 1 9 3 0 7 1 0 2 3 5 5 6 2 3 3 4 0 9 1 , 8 2 0 , 0 0 - 0 , 0 8 1 9 3 6 7 0 2 2 3 1 9 1 - 0 , 1 9 - 0 , 2 6 1 9 4 0 6 8 2 2 3 0 1 5 2 2 4 1 3 6 - 0 , 7 2 - 0 , 1 9 - 0 , 4 0 1 9 4 5 7 0 3 2 3 8 5 9 2 3 7 8 4 8 0 , 6 1 0 , 7 2 1 , 1 9 1 9 5 0 7 6 8 2 4 7 4 1 2 4 2 7 6 6 1 , 7 8 0 , 7 3 0 , 4 1 1 9 5 5 7 6 7 2 5 2 6 1 2 4 7 6 3 8 - 0 , 0 3 0 , 4 2 0 , 4 0 1 9 6 0 8 1 4 2 6 5 0 0 2 5 3 6 0 5 1 , 2 0 0 , 9 6 0 , 4 8 1 9 6 5 7 9 4 2 7 2 5 4 2 5 6 5 8 0 - 0 , 5 0 0 , 5 6 0 , 2 3 1 9 7 0 8 1 5 2 8 0 7 5 2 7 9 2 7 3 0 , 5 2 0 , 6 0 1 , 7 1 1 9 7 5 7 5 1 2 8 2 4 6 2 8 4 8 3 6 - 1 , 6 2 0 , 1 2 0 , 4 0 1 9 8 1 7 2 8 2 8 8 0 6 2 8 9 7 9 9 - 0 , 5 2 0 , 3 3 0 , 2 9 1 9 8 6 6 8 9 2 8 6 7 5 2 9 0 4 8 1 - 1 , 1 0 - 0 , 0 9 0 , 0 5 1 9 9 1 6 4 6 2 8 8 0 2 2 9 2 7 4 6 - 1 , 2 8 0 , 0 9 0 , 1 6 1 9 9 6 6 2 9 2 9 1 1 6 2 9 4 0 5 8 - 0 , 5 3 0 , 2 2 0 , 0 9 * A partir de 1975 es comptabilitza la població de dret, anteriorment la de fet. Font: elaboració pròpia a partir d’IEC, Censos i Padrons de Població, anys respectius.

9

Grà f i c 1 . C re i xemen t de l a pob lac i ó a l mun i c i p i i l a comarca , 1857 -1996 .

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

1860

1870

1883

1924

1936

1945

1955

1965

1975

1986

1996Ta

xa a

nual

de

crei

xem

ent i

nter

cens

al a

cum

ulad

a (%

)

El Poal

Plad'Urgell

G rà f i c 2 . Componen t s de l c re i xemen t demog rà f i c de l Poa l pe r decenn i s .

-150

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1900

-190

919

10-1

919

1920

-192

919

30-1

939

1940

-194

919

50-1

959

1960

-196

919

70-1

979

1980

-198

919

91-1

996

1996

-200

0

Neixements

Defuncions

Creixement natural

Saldo migratori

Font: elaboració pròpia i F. Estrada, “Les cases pageses a l’Urgell”, 1998.

10

Quad re 2 . Componen t s de l c re i xemen t demog rà f i c en e l pe r í ode 1991 -1996 , e l Poa l i comarca .

E l Poa l P la d 'U rge l l s e n s e

Mo l l e russa

To ta l P l a d 'U rge l l

N e i x e m e n t s a n u a l s 5 , 6 151 ,8 251 ,8 T a x a n a t a l i t a t 6 , 0 7 , 8 7 , 2 D e f u n c i o n s a n u a l s 9 , 4 231 ,2 302 ,0 T a x a m o r t a l i t a t 12 ,3 12 ,5 14 ,4 C r e i x e m e n t n a t u r a l a n u a l - 3 , 8 - 79 ,4 - 50 ,2 T a x a c r e i x e m e n t n a t u r a l - 6 , 3 - 4 , 6 - 7 , 2 S a l d o m i g r a t o r i a n u a l 0 , 4 55 ,4 113 ,0 T a x a m i g r a t ò r i a - 2 , 0 8 , 2 12 ,2 C r e i x e m e n t t o t a l a n u a l - 3 , 4 - 24 ,0 62 ,8 Taxa c r e i xemen t t o ta l - 8 , 3 3 , 5 5 , 0 * Taxes expressades en tant per mil. Font: elaboració pròpia a partir d’IEC, Censos i Padrons de Població, anys respectius.

Enve l l iment i pe rspec t ives de c re ixement m igra to r i

L ’evo luc i ó de l con t i ngen t demog rà f i c va mo l t l l i gada amb l ’ e s t r uc tu ra d ’ eda t de l a pob lac i ó , i l a compos i c i ó pe r eda t s de l a pob lac i ó de l Poa l , f o r t amen t enve l l i da ac tua lmen t , cond i c i ona t ambé l ’ e vo luc i ó de l con t i ngen t demog rà f i c en e l s p ròx ims anys . F i ns i t o t suposan t que m i l l o rés enca ra l l euge ramen t l ’ e spe rança de v i da de l a pob lac i ó i que es p rodu í s un r ed reçamen t de l a f e r t i l i t a t f emen ina , d i f í c i lmen t es co r reg i r an l es i nè r c i es imp l í c i t es en l a p i r àm ide d ’ eda t s .

En e l s da r re r s 25 anys l a r e l ac i ó en t r e l a pob lac i ó més j ove , meno r de 15 anys , i l a de més eda t , de 65 anys o més , s ’ ha i nve r t i t . L ’ any 1970 l a pob lac i ó més j ove ga i r ebé dup l i cava l a pob lac i ó que hav ia a r r i ba t a l ’ eda t de l a j ub i l ac i ó . Ac tua lmen t e l s con t i ngen t s s ’ han canv ia t : són e l s més ve l l s e l s qu i dob len e l s més j oves .

La manca de r eemp laçamen t gene rac i ona l r esu l t a f l ag ran t i e l f e t pesa i hau rà de pesa r en l ’ e vo l uc i ó f u t u ra de l a pob lac i ó de l mun i c i p i . De man ten i r - se l es t axes de f e r t i l i t a t ac tua l s i l a ma te i xa mo r ta l i t a t gene rac i ona l , l a pob lac i ó de l mun i c i p i expe r imen ta rà en l ’ ho r i t zó 2 .021 canv i s impo r t an t s en r e l ac i ó a l es dades de base de 1996 , en l a h i pò tes i d ’ un sa l do m ig ra to r i nu l ( g rà f i c 3 , quad re 4 ) :

• E l con t i ngen t g l oba l de pob lac i ó expe r imen ta rà una pè rdua d ’ un 25%, t o t passan t de 629 hab i t an t s ( 1996 ) a 472 (2021 ) .

11

• En r e l ac i ó a l a p i r àm ide d ’ eda t s de 1996 , l a p i r àm ide p resum ib l e de l ’ any 2021 mos t ra sob re to t una dava l l ada de l g rup de l s 25 a l s 40 anys , que s ’ enconge i x ga i r ebé a l a me i t a t , f e t que p l an te j a c ruamen t e l p rob lema de l a d i sm inuc ió de l a mà d ’ ob ra que s ’ ha d ’ i n co rpo ra r en e l me rca t l abo ra l .

• La r e l ac i ó gene rac i ona l en t r e e l s més j oves i e l s més ve l l s es de te r i o ra rà enca ra una m i ca més ; pe rò a i xò es deu rà sob re to t a l a manca de na i xemen ts . E l nombre de ve l l s d i sm inu i r à en t e rmes abso lu t s i r e l a t i us degu t a l ’ a r r i bada a l a j ub i l a c i ó de l es gene rac i ons més bu ides de l s nascu t s a l a pos tgue r ra ; men t re augmen ta rà e l con t i ngen t de pob lac i ó més adu l t a co r responen t a l s nascu t s en e l s anys pos te r i o r s .

Les pe rspec t i ves de c re i xemen t gene rac i ona l de l Poa l no po r t a r i en a p l an te j a r - se se r i osamen t l a decadènc ia demog rà f i ca , s i l a pob lac i ó de l s encon to rns , de l a comarca o de l con jun t de l pa í s no p resen tés unes cond i c i ons es t r uc tu ra l s s im i l a r s . En l es cond i c i ons p resen t s , s ’ hau r i a de p rodu i r una recupe rac i ó mo l t g ran de l a f e r t i l i t a t pe r a que es pogués pensa r en una recupe rac i ó demog rà f i ca i aques ta , en qua l sevo l cas , d i f í c i lmen t es p rodu i r i a abans de l 2021 .

Només l a imm ig rac i ó semb la en cond i c i ons d ’ a t u ra r l a dava l l ada demog rà f i ca i aques ta imm ig rac i ó hau rà de se r mo l t e l evada només que es vu l gu i assegu ra r e l man ten imen t de l con t i ngen t demog rà f i c ac tua l . Què po t dona r de s i l a imm ig rac i ó? .

Jus t a pa r t i r de 1998 e l mun i c i p i expe r imen ta un canv i r ad i ca l de t endènc ia que mos t ra aques ta poss i b l e f o r ça r egene rado ra de l a imm ig rac i ó . Ca ld rà veu re s i e l f e t es con f i rma en e l s p ròx ims anys i ca l d rà t ambé con t ras ta r l e s dades b ru tes que a ra d i sposa l ’ a j un tamen t ( quad re 5 ) . En qua l sevo l cas , l ’ a r r i bada d ’ imm ig ra t s en e l s ú l t ims anys és un f e t r ea l i s i gn i f i ca t i u que respon a :

T reba l l ado rs de l ’ àmb i t l abo ra l de Mo l l e russa sense un v i nc l e exp rés amb l a pob lac i ó , que t r oben un hab i t a t ge i n t e ressan t i e s t r as l l aden amb t o ta l a seva f am í l i a ( e l me rca t de l ’ hab i t a t ge s ’ ha p ro fes i ona l i t za t t ambé en e l med i r u ra l ) .

T reba l l ado rs d ’ o f i c i s ambu lan t s que han t r oba t naus a l a pob lac i ó i s ’ han t r as l l ada t amb l a f am í l i a sense uns r eque r imen t s espec í f i c s d ’ hab i t a t ge .

T reba l l ado rs j oves a f r i cans que t r oben una opo r t un i t a t l abo ra l a l a pob lac i ó i s ’ i n s ta l · l en en a l gun hab i t a t ge desocupa t amb d ’ a l t r es

12

companys . Enca ra no s ’ ha conso l i da t un assen tamen t f am i l i a r com en d ’ a l t r es pob lac i ons .

Jub i l a t s amb un v i nc l e f am i l i a r d i r ec te amb e l Poa l que re to rnen a l seu l l o c d ’ o r i gen i ap ro f i t en l ’ hab i t a t ge pa i r a l , f e t que t é j a una ce r t a t r ad i c i ó i que sov i n t o r i g i na un assen tamen t t empo ra l que va r i a es tac i ona lmen t en t re e l Poa l i e l mun i c i p i d ’ em ig rac i ó .

F i l l s d ’ em ig ra t s que emprenen una expe r i ènc i a l abo ra l i de pa re l l a a l Poa l , t o t ap ro f i t an t l ’ hab i t a tge i / o p rop ie ta t s f am i l i a r s , un f enomen que s ’ ha de cons ide ra r f o r ça nou i que co i nc i de i x sov i n t amb l a poss i b i l i t a t d ’ ap ro f i t amen t de l ’ hab i t a t ge que de i xen l l i u re e l s pad r i ns desapa regu t s .

L ’ a r r i bada t r ad i c i ona l de j oves que f o rmen pa re l l a amb a l gun ve í de l pob le i s ’ h i es tab le i xen . En aques t cas , e l s mov imen ts m ig ra to r i s con t i nuen sen t ne tamen t des favo rab les pe l Poa l .

Quad re 4 . Compos i c i ó pe r g rans g rups d ’ eda t de l a pob lac i ó , 1996 i p ro j ecc i ó 2021* .

1 9 9 6 2 0 2 1 E v o l u c i óM e n y s d e 1 5 9 6 1 5 , 3 4 4 9 , 3 4 5 , 61 5 a 3 0 9 7 1 5 , 4 6 7 1 4 , 3 6 9 , 53 0 a 5 0 1 5 6 2 4 , 8 1 1 7 2 4 , 7 7 4 , 75 0 a 6 5 1 0 3 1 6 , 4 1 3 4 2 8 , 4 1 2 9 , 96 5 i m é s 1 7 7 2 8 , 1 1 1 0 2 3 , 3 6 2 , 2 6 2 9 1 0 0 , 0 4 7 2 1 0 0 , 0 7 5 , 0* P r o j e c c i ó f e t a s e g o n s l a m o r t a l i t a t g e n e r a c i o n a l i l e s t a x e s d e f e c u n d i t a t g e n e r a c i o n a l a c t u a l s . F o n t : e l a b o r a c i ó p r ò p i a a p a r t i r d ’ I E C , C e n s o s i P a d r o n s d e P o b l a c i ó , a n y s r e s p e c t i u s .

G rà f i c 5 . Va r i ac i ó de l s componen ts de l c re i xemen t demog rà f i c , 1996 -2000 .

N a i x e m e n t s I m m i g r a c i ó D e f u n c i o n s E m i g r a c i ó S a l d o t o t a l1 9 9 6 * 1 5 3 7 - 41 9 9 7 4 6 4 7 - 11 9 9 8 5 1 3 1 1 1 8 - 1 11 9 9 9 7 1 1 8 7 32 0 0 0 6 2 9 9 4 2 2T o t a l 2 3 6 4 3 5 4 3 9* A p a r t i r d e m a i g d e 1 9 9 6 , m o m e n t d e t a n c a m e n t d e l p a d r ó . F o n t : r e c o m p t e s A j u n t a m e n t d e l P o a l .

13

Grà f i c 3 . P i r àm ide d ’ eda t s de l Poa l , 1996 i p ro j ecc i ó 2021 .

-30 -20 -10 0 10 20 30

0 a 5

10 a 15

20 a 25

30 a 35

40 a 45

50 a 55

60 a 65

70 a 75

80 a 85

90 i més

2021

1996

HomesEdat

Dones

Grà f i c 4 . Evo luc i ó de l a pob l ac i ó pe r g rups d ’ eda t , 1924 -2021 .

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1924 1950 1970 1986 1996 2021 (p)

% d

e la

pob

laci

ó to

tal

75 i més60 a 7445 a 5930 a 4415 a 290 a 14

Font: elaboració pròpia i F. Estrada, “Les cases pageses a l’Urgell”, 1998.

14

Esta t i p rev is ió de l a demanda d ’hab i ta tge

Les es tad í s t i ques o f i c i a l s en ma tè r i a d ’ hab i t a t ges s ’ han d ’ u t i l i t za r amb més p recauc ions que l es de pob lac i ó , pa r t i cu l a rmen t pe l que f a a l es es tad í s t i ques anua l s d ’ ” hab i t a t ges acaba t s ” , que apa re i xen i n f r ava lo rades en r e l ac i ó a l a r ea l i t a t ( quad re 6 ) . Més av i a t ca l r e f i a r - se de l es x i f r es d ’ ” hab i t a t ges i n i c i a t s ” , que sumen p ràc t i camen t e l dob le de l s an te r i o r s .

Les dades de l s “ cens d ’ hab i t a t ges ” , que s ’ e l abo ren cada deu anys , con f r on tades amb l a f on t an te r i o r acaben de dona r una i dea sob re l ’ e vo l uc i ó de l ’ hab i t a t ge , pe r bé que en aques t cas no es d i sposa d ’ un cens d ’ hab i t a t ges p rou r ecen t ( quad re 7 ) . En qua l sevo l cas , amb l es dades d i spon ib l es i , sob re to t , amb l es obse rvac i ons de camp es dedue i xen unes t endènc ies en ma tè r i a de cons t r ucc i ó de nous hab i t a t ges , que poden se r v i r pe r a l a p rev i s i ó de c re i xemen ts f u t u r s .

Un p r ime r f enomen és e l de l ’ augmen t de l s hab i t a t ges desocupa t s que ve mo t i va t pe r l a desapa r i c i ó d ’ a l gunes l l a r s . De mane ra espec ia l es t r oba :

• E l nombre d ’ hab i t a t ges vacan t s no r esu l t a espec tacu la r , una t r en tena , de l s qua l s 18 es t r oben en es ta t f o r ça p reca r i i necess i t a r i en r e fo rmes impo r t an t s ; pe rò l a p ropo rc i ó començ a a se r no tò r i a s i es compa ra amb e l s mun i c i p i s ve ïns . La immig rac i ó compo r ta j a de f e t una demanda nova pe r aques t t i pus d ’ hab i t a t ges desocupa t s i no s ’ han de desca r t a r p rocessos de r ehab i l i t a c i ó pe r aco l l i r noves l l a r s , r ehab i l i t a c i ó que es pod r i a f omen t a r des de l es i ns t i t uc i ons .

• L es r i g i deses de l a p rop ie ta t i e l p rocés d ’ abandó de cases ve l l es (mo l t r e l ac i ona t amb l es l l a r s de j ub i l a t s sense con t i nu ï t a t ) f an que e l nombre de cases abandonades pugu i con t i nua r augmen tan t . Conc re tamen t , una qua r t a pa r t de l s hab i t a t ges ac tua l s , 63 , es poden veu re abocades a l t ancamen t en e l s p ròx ims 20 anys . Co r responen a pe r sones que han a r r i ba t a l ’ eda t de j ub i l a c i ó i no d i sposen de cap descendènc ia , 6 casos , o l a que d i sposaven ha cons t i t u ï t una nova l l a r i / o r es i de i xen f o ra .

Men t re uns hab i t a t ges es desocupen , se ’ n cons t r ue i xen a l t r es de nous , de mane ra que l ’ e s toc d ’ hab i t a t ges es t r oba en augmen t . La cons t r ucc i ó de nous hab i t a t ges t é a l Poa l una mo t i vac i ó f onamen ta l i ga i r ebé ún i ca ; e l s j o ves que es casen i f o rmen una nova l l a r . En r e l ac i ó amb l a c reac i ó de noves l l a r s , l e s p ro j ecc i ons r esu l t en més comp l i cades ;

• D ’ una banda , l e s p ro j ecc i ons a pa r t i r de t axes de nupc ia l i t a t gene rac i ona l s r esu l t en més poc p rec i ses ; pe r una a l t r a banda , l a

15

p i r àm ide mun i c i pa l p resen ta g rans d i f e rènc i es en e l s con t i ngen t s gene rac i ona l s d ’ homes i dones que s ’ han de casa r , i a més a més enca ra ca l d r i a a f eg i r l a c reac i ó de noves l l a r s pe r pa r t de pe r sones so l t e res , f enomen que t ambé ha de comença r a a r r i ba r a l s mun i c i p i s com e l Poa l . S i gu i com s i gu i , en e l supòs i t op t im i s t a que t o tes l es pe r sones que a r r i b i n a l ’ eda t de casa r - se f o rmess in pa re l l a , en t r e e l 1996 i e l 2021 es pod r i en a r r i ba r a f o rma r unes 52 pa re l l e s en e l con jun t de l mun i c i p i , unes 2 pa re l l e s anua l s . A tenen t a l a compos i c i ó gene rac i ona l , e l p i c de f o rmac ió de noves pa re l l e s es p rodu i r i a en t r e e l 1996 i e l 2010 pe r a decau re t o t segu i t r ad i ca lmen t .

• En r e l ac i ó amb l a g randà r i a de l es l l a r s , e l cà l cu l de l ’ e vo l uc i ó r esu l t a més f àc i l i , pe r a l t r a pa r t , i n t eg ra l a desapa r i c i ó i l a f o rmac ió de noves l l a r s i t é en comp te a l t r es f e t s que l ’ apa re l l amen t . S i s ’ ana l i t za , en conc re t , l a m i t j ana de res i den t s pe r hab i t a t ge , es comprova com en e l s da r re r s anys s ’ ha dona t una reducc i ó ex t r ao rd i nà r i a de l nombre de componen t s , de mane ra que e l Poa l p resen ta un es tànda rd p ràc t i camen t eu ropeu de 2 ,5 membres pe r hab i t a t ge ( 1996 ) . Po t ba i xa r enca ra més aques ta r a t i o? . No ga i r e més , i com a mo l t f i n s a 2 ,1 , f e t que s i gn i f i ca r i a un augmen t de l es necess i t a t s d ’ hab i t a t ge , que en e l cas de man ten i r - se e l con t i ngen t demog rà f i c ac tua l s i gn i f i ca r i a l a demanda de 44 nous hab i t a t ges .

En ú l t im t e rme t ampoc es po t de i xa r d ’ esmen ta r l a poss i b l e demanda re fe r i da a l a segona res i dènc ia . Segons l ’ e s tad í s t i ca o f i c i a l i l e s obse rvac i ons p ròp ies , e l nombre d ’ hab i t a t ges de segona res i dènc ia no s ’ ha mogu t ga i r e en e l s da r re r s 20 anys ; e l f enomen es l im i t a p ràc t i camen t a l s f i l l s de l pob le em ig ra t s en a l t r e t emps que h i con t i nuen anan t t empo ra lmen t . En un f u t u r , pe rò , l a demanda de segona res i dènc ia es po t despe r t a r pe r l ’ apa r i c i ó de pe rsones sense a r re l s a l a pob lac i ó , t a l com succee i x en e l s pob les ve ïns s i t ua t s cap a ponen t . Es f a mo l t d i f í c i l , en qua l sevo l cas , ava lua r l a poss i b l e demanda f u tu ra de segona res i dènc ia i aques ta po t veu re ’ s sa t i s f e t a t ambé amb l a r ehab i l i t a c i ó de cases ve l l es i desocupades .

16

Quad re 6 . Hab i t a t ges nous cons t r u ï t s a E l Poa l i comarca , 1981 -1998 .

E l P o a l C o m a r c a P r o t e c c i ó

o f i c i a lT o t a l

h a b i t a t g e sP r o t e c c i ó

o f i c i a lT o t a l h a b i t a t g e s

T o t a l 1 9 8 1 - 1 9 9 0 1 3 4 2 5 1 0 1 61 9 9 1 - 1 9 9 8 3 8 * 3 7 8 1 1 3 4H a b p e r 1 0 0 0 1 9 8 1 - 1 9 9 0 1 , 4 4 , 1 1 4 , 8 3 5 , 31 9 9 1 - 1 9 9 8 4 , 6 1 2 , 3 1 3 , 1 3 9 , 4* E l s “ h a b i t a t g e s i n i c i a t s ” e n e l m a t e i x p e r í o d e s ó n 1 2 . F o n t : W e b I n s t i t u t d ’ E s t a d í s t i c a d e C a t a l u n y a i e l a b o r a c i ó p r ò p i a e n b a s e a l s h a b i t a t g e s v i s a t s p e l C o l · l e g i d ’ A p a r e l l a d o r s .

Quad re 7 . Evo luc i ó de l nombre d ’ hab i t a t ges de l Poa l segons t i pus d ’ ocupac ió , 1981 -2001 .

1 9 7 0 1 9 8 1 1 9 9 1 2 0 0 1 *P r i n c i p a l s 1 8 4 1 8 1 1 9 2 1 9 6S e g o n a r e s i d è n c i a 6 1 9 2 1 2 2V a c a n t s 1 5 1 1 4 2 3 1T o t a l 2 0 5 2 1 1 2 5 5 2 4 9H a b i t a n t s p e r h a b i t a t g e p r i n c i p a l

4 , 0 3 , 5 2 , 5

* R e c o m p t e s p r o p i s a b a n s d e l ’ e l a b o r a c i ó d e l n o u c e n s d ’ h a b i t a t g e ; e s c o n s i d e r e n c o m u n s ò l h a b i t a t g e e l s c a s o s d e d o s c a s e s o c u p a d e s p e r u n a s o l a l l a r o d ’ u n a c a s a d i v i d i d a h o r i t z o n t a l m e n t e n t r e u n a m a t e i x a f a m í l i a . F o n t : I N E , C e n s d e P o b l a c i ó , N o m e n c l à t o r , i o b s e r v a c i ó p r ò p i a , a n y s r e s p e c t i u s .

17

Grà f i c 5 . E l s hab i t a t ges de l P oa l segons t i pus d ’ ocupac ió , 2001 .

63

133

22

13

18

Habitatges sense continuïtaten 20 anys

Habitatges amb continuïtat

Segona residència

Hab. desocupat habitable

Hab. desocupat en mal estat

Fon t : e l abo rac i ó p ròp ia

G rà f i c 6 . Ca rac te r í s t i ques de l es l l a r s , segons eda t de l cap i f i l l s , 2001 .

51

5329

57

6

Parelles joves (<50 anys)

Adults (cap de 50 a 65 anys)

Jubilats amb fills a casa (fills de<50 anys i/o 3 generacions)

Jubilats amb fills fora de casa

Jubilats sense fills

18

Les ca rac te r í s t iques de l a demanda d ’hab i ta tge i e l mode l ed i f i ca to r i .

La demanda de nova res i dènc ia de l mun i c i p i co r respon f onamen ta lmen t a l a gene rada pe r l a pob lac i ó j ove d ’ o r i gen l oca l que s ’ i ndepend i t za de l dom ic i l i pa te rn , t o t i que t ambé es t r oba a l guna f amí l i a j a f o rmada que canv ia e l seu hab i t a t ge ve l l pe r un de nou , i , com s ’ ha v i s t , comença a apa rè i xe r un f enomen d ’ imm ig rac i ó de ca rac te r í s t i ques mo l t d i ve r ses .

Pe l que f a a l es ca rac te r í s t i ques de l a p romoc ió r es i denc ia l , apa re i xen dos pe r f i l s d i f e renc ia t s :

• La p romoc ió d i r ec ta ca rac te r í s t i ca de l s nuc l i s r u ra l s , en l a qua l e l p rop ie ta r i de l s t e r r enys i f u t u r es tadà ac tua de p romo to r . És p ràc t i camen t l ’ ún i c t i pus de p romoc ió que es dóna en e l s da r re r s anys . D ’una banda , aques ta p romoc ió es f o rma l i t za en e l mode l t r ad i c i ona l de l nuc l i , amb cases de p l an ta ba i xa i dos en t r e m i t ge res , que sov i n t ap ro f i t en an t i c s maga t zems ag r í co l es o so l a r s bu i t s . Pe rò t ambé es desenvo lupa un mode l menys dens de casa a ï l l ada , que ap ro f i t a so l a r s bu i t s en l es à rees de c re i xemen t de l nuc l i , co i nc i d i n t gene ra lmen t amb l es à rees d ’ an t i c s ho r t s .

• E l s p romo to r s p ro fess i ona l s que desenvo lupen p ro j ec tes de mú l t i p l es hab i t a t ges t enen una p resènc ia mo l t ex i gua en e l nuc l i i l e s p romoc ions que s ’ han f e t t enen més de deu anys . E l mode l cons t r uc t i u que se segu í en aques tes p romoc ions és e l de l es cases un i f am i l i a r s a f i l e rades en t r e m i t ge res , amb un n i ve l l de dens i t a t supe r i o r a l de l es cons t r ucc i ons t r ad i c i ona l s de l nuc l i . També s ’ ha dona t una p romoc ió de p i sos en b l oc de dues p l an tes en e l cen t r e de l a pob lac i ó . En ambdós casos l es p romoc ions , que són mo l t pe t i t es , han t i ngu t d i f i cu l t a t s de venda , i l a demanda es mos t ra mo l t poc r ecep t i va a aques t t i pus d ’ o fe r t a p ro fess i ona l .

A l cos ta t de l ’ hab i t a t ge nou , l a r ehab i l i t a c i ó o r e fo rma de l s hab i t a t ges ac tua l s ha de j uga r un pape r t an t o més impo r t an t en un f u t u r pe l pes de l s hab i t a t ges que han de queda r bu i t s . La p romoc ió d i r ec ta pe r pa r t de l s p rop ie ta r i s ha de con t i nua r s en t l a v i a no rma l d ’ i n t e r venc ió .

19

PERSPECTIVES DE L ’ACTIV ITAT ECONÒMICA I ELS SERVEIS MUNICIPALS

En l a mesu ra que un 43% de l s r es i den t s a l Poa l t r eba l l en f o ra de l mun i c i p i i en l a mesu ra que l a mob i l i t a t pe r mo t i us l abo ra l s c re i x a r r eu de l t e r r i t o r i , cada vegada t é menys sen t i t r e l ac i ona r l ’ a c t i v i t a t econòm ica l oca l amb e l c re i xemen t r es i denc ia l i demog rà f i c . En qua l sevo l cas , a i xò no t r eu que l a p resènc ia d ’ ac t i v i t a t econòm ica en un pob le con t r i bue i x i a man ten i r l a pob lac i ó i a man ten i r l a v i t a l i t a t soc i a l . E l man ten imen t i po tenc iac i ó de l ’ a c t i v i t a t no so l amen t cons t i t ue i x un f r e a l ’ em ig rac i ó , s i nó que po t apo r t a r imm ig ran t s i f a que , d i r ec tamen t v i a impos tos o i nd i r ec tamen t v i a més res i den t s , e l s r ecu r sos de l ’ adm in i s t r ac i ó mun i c i pa l s i gu i n supe r i o r s i canv i ï n , en qua l sevo l cas , l e s necess i t a t s u rban í s t i ques .

Cond ic ions genera ls i pe rspec t i ves de desenvo lupament de l es ac t i v i t a ts p roduc t ives

Com a d ’ a l t r es pe t i t s mun i c i p i s de l s encon to rns , l ’ a t u r a l Poa l és p ràc t i camen t i nex i s t en t i s ’ ha de cons ide ra r més res i dua l que a l t r a cosa . En e l r eg i s t r es de l ’ INEM f i gu ren en to rn uns s i s a t u ra t s , men t re s i se sumen t o t s aque l l s que busquen f e i na o que t r eba l l a r i en s i se ’ l s h i p resen tés l ’ o cas i ó , l a x i f r a pu j a a 21 ( pe r sones dec l a rades desocupades segons e l pad ró de 1996 ) .

La i nex i s t ènc i a d ’ a t u r no ha de f e r pe rd re de v i s t a , en qua l sevo l cas , que l a t axa d ’ ac t i v i t a t de l a pob lac i ó l oca l és enca ra ba i xa segons e l s pad rons de pob lac i ó ; un 43 ,7% de l a pob lac i ó en eda t de t r eba l l a r f i gu ra com a ac t i va , men t re a Ca ta l unya l a x i f r a pu ja a un 53%. Com en a l guns a l t r es pob les ve ïns , ex i s t e i x una bossa t eò r i ca de po tenc i a l s t r eba l l ado rs , que es t r oba rep resen tada bàs i camen t pe r mà d ’ ob ra f emen ina . Es f a d i f í c i l p rec i sa r , pe rò , f i n s a qu in pun t aques ta mà d ’ ob ra no es tà compromesa en ac t i v i t a t s ag rà r i es i f i n s a qu i n pun t r espond r i a a noves o fe r t es de t r eba l l .

En r e l ac i ó a l s g rans sec to r s d ’ ac t i v i t a t de l a pob lac i ó , es cons ta ta a l guns con t ras tos segons s ’ ana l i t z i l a pob lac i ó r es i den t o l a pob lac i ó que e fec t i vamen t t r eba l l a a l mun i c i p i .

20

• En e l sec to r ag ra r i l a mob i l i t a t és mo l t poca i e l s r es i den t s t r eba l l en en l es ma te i xes exp lo tac i ons de l mun i c i p i . Ca l des taca r que , ma lg ra t l a t endènc ia a l a ba i xa , e l sec to r ag ra r i és enca ra e l dom inan t en t e rmes d ’ ocupac ió , amb un 47 ,4% de l s l l o cs de t r eba l l de l mun i c i p i .

• E l pes de l es ac t i v i t a t s i ndus t r i a l s no a r r i ba , n i de bon t r oç , a l a p ropo rc i ó de l a comarca i es queda en un 16% de l s l l o cs de t r eba l l e l 1996 . D i ve r sos t r eba l l ado rs de l mun i c i p i van a t r eba l l a r a l es i ndús t r i es de f o ra .

• En e l sec to r de l a cons t r ucc i ó , que t é un pes r e l a t i vamen t f eb l e , l a mob i l i t a t r esu l t a més c i r cums tanc ia l en f unc i ó de l ’ o r i gen de l es ob res i encà r recs , pe r bé que en gene ra l són més e l s ope ra r i s que es desp lacen a t r eba l l a r f o ra .

• Pe l que f a a l es ac t i v i t a t s de l sec to r se r ve i s , aques tes t enen un g ru i x pe t i t , un 25 ,7% de l s l l o cs de t r eba l l de l mun i c i p i , s i es compa ren amb l es de l s c en t r es més g r ans o amb d ’ a l t r es mun i c i p i s pe t i t s amb una m ín ima p resènc ia t u r í s t i ca . En canv i , a n i ve l l de pob lac i ó r es i den t e l s se r ve i s s ’ equ ipa ren amb l ’ ag r i cu l t u ra i cada d i a su r t de l a pob lac i ó pe r t r eba l l a r f o ra una quan t i t a t impo r t an t de t r eba l l ado rs de l s se r ve i s , que rep resen ten pe r un segu i t l a mà d ’ ob ra amb un ma jo r n i ve l l de f o rmac ió .

Quad re 8 . L ’ ocupac ió pe r g rans sec to r s d ’ ac t i v i t a t a E l Poa l , segons pob lac i ó r es i den t i e l s l l o cs de t r eba l l l o ca l i t za t s .

R e s i d e n t s L l o c s t r e b a l l B a l a n ç l l o c s d e t r e b a l l - r e s i d e n t s

1 9 9 1 1 9 9 6 1 9 9 1 1 9 9 6 1 9 9 1 1 9 9 6S e c t o r a g r a r i 1 0 1 7 8 1 0 1 7 2 0 - 6I n d ú s t r i a 6 2 3 6 5 3 2 5 - 9 - 1 1C o n s t r u c c i ó 2 1 1 9 1 8 1 6 - 3 - 3S e r v e i s 7 0 7 8 3 7 3 9 - 3 3 - 3 9T o t a l 2 5 4 2 1 1 2 0 9 1 5 2 - 4 5 - 5 9F o n t : I n s t i t u t d ’ E s t a d í s t i c a d e C a t a l u n y a , d a d e s p r o p o r c i o n a d e s d i r e c t a m e n t .

21

Grà f i c 7 . E l s g rans sec to r s d ’ ac t i v i t a t a l Poa l i e l P l a d ’U rge l l , segons l a pob lac i ó r es i den t o e l s l l o cs de t r eba l l l o ca l i t za t s , 1996 .

0 50 100 150 200 250 300

1991

1996

1991

1996

Ocupació total

Sector agrari

Indústria

Construcció

Serveis

Població resident al Poal

Llocs de treball al Poal

Font: Institut d’Estadística de Catalunya, censos i padrons d’habitants.

22

Apro f i t ament de ls recursos loca ls i ac t i v i t a ts agrà r ies

De l con jun t de l es 887 hec tà rees de l a supe r f í c i e de l mun i c i p i , 813 ,5 hec tà rees , un 91 ,7%, es t r oben ocupades pe r con reus , men t re l a r es ta co r respon a a l gun e rm , cam ins , g ranges , i n f r as t r uc tu res d i ve r ses i à rees u rbanes . Ga i r ebé l a t o t a l i t a t són hec tà rees en r egad iu , pe r bé que enca ra es r ecensen 1 ,5 hec tà rees de secà .

E l p l àno l pa r ce l · l a r i p resen ta , pe r a l t r a pa r t , unes cond i c i ons mo l t s im i l a r s a l es de l con jun t de l a p l ana . La d imens ió m i t j ana de l es pa r ce l · l e s és de 1 ,8 hec tà rees i un 56 ,6% de l es pa r ce l · l e s no a r r i ba a 1 ,5 hec tà rees . Men t re , l e s pa rce l · l e s s u p e r i o r s a l e s 5 h e c t à r e e s s ó n poques , un 7 ,5%; pe rò sumen un 33% de l a supe r f í c i e . Les p ropo rc i ons són p ràc t i camen t i dèn t i ques a l es que es donen en e l con jun t de l a comarca de l P l a d ’U rge l l ( a r x i u de l a Comun i t a t Gene ra l de Regan t s de l s Cana l s d ’U rge l l , 1999 )

La supe r f í c i e ag r í co l a de l Poa l apa re i x c l a ramen t dom inada pe l s con reus he rbac i s , en t r e e l s qua l s ha p res una p l aç a dom inan t l ’ a l f a l s a l cos ta t de l b l a t de mo ro , en f unc i ó de l s me rc a t s i de l s a j u t s comun i t a r i s en l a ma tè r i a . La m i l l o ra de l r egad iu ha pe rmès , pe r l a seva banda , e l p rog ress i u r eemp laçamen t de l b l a t i a l t r es ce rea l s d ’ h i ve rn pe r l e s dues p roducc i ons an te r i o r s , més ex i gen t s en a i gua , pe rò t ambé més rend ib l es .

La f r uc t i cu l t u ra és l ’ a l t r a opc i ó p roduc t i va des tacada , p rop d ’ un 35% de l a supe r f í c i e con reada . La seva repe r cuss i ó a n i ve l l e conòm ic és f o r ça supe r i o r a l a de l ’ a l f a l s i a l t r es con reus he rbac i s pe rquè l a seva p roduc t i v i t a t és ma jo r . De f e t , l ’ a l f a l s i e l s ce rea l s han esdev ingu t un i ng rés comp lemen ta r i d ’ a l t r es ac t i v i t a t s p r i nc i pa l s , men t re e l s pagesos que vo len con t i nua r v i v i n t de l ’ ag r i c u l t u ra , uns 23 , s ’ han d ’ a fe r r a r a l cu l t i u de pomes i pe res .

De f e t , l e s d imens ions hab i t ua l s de l es 61 exp lo tac i ons ag rà r i es de l mun i c i p i ( cens de 1999 ) , que p resen ten una m i t j ana de 14 ,6 ha ( només 15 supe ren l es 20 hec tà rees ) , no pe r me ten v i u re exc l us i vamen t de l ce rea l s i e l s f a r r a t ge r s , de mane ra que es f a necessa r i r ecó r re r a d ’ a l t r es p roducc i ons s i es vo l con t i nua r v i v i n t de l camp ; pe r a l s uns l ’ opc i ó esco l l i da és l a f r u i t a , pe r a l s a l t r es l ’ opc i ó ha es ta t l a r amade r i a i r a ramen t es comb inen l es dues opc i ons . Tan t l a f r u i t a com l a r amade r i a r eque re i xen t ambé mo l t a més mà d ’ ob ra , amb l a pa r t i cu l a r i t a t que l a f r u i t a t é un f o r t p i c es tac i ona l , pa r t i cu l a rmen t en e l momen t de l a poda h i ve rna l i de l a co l l i t a es t i uenca , a l esho res ca l r ecó r re r a mà d ’ ob ra que es t r oba en l a pob lac i ó immig rada .

23

L ’any 1995 es comp taven 33 exp lo tac i ons r amade res , que es ded i caven f onamen ta lmen t a l a po r c i cu l t u ra , 15 ; h i hav i a t ambé un nombre re l a t i vamen t impo r t an t de g ranges d ’ av i r am, amb 11 exp lo tac i ons i l a r es ta es r epa r t i a en t r e con i l l s i bov í . En e l cens de 1999 l es exp lo tac i ons r amade res s ’ hav i en r edu ï t a 19 , una x i f r a que l es c r i s i s r amade res han de r edu i r enca ra més .

A banda de cons t i t u i r un i ng rés f onamen ta l , l ’ e l evada concen t rac i ó de bes t i a r compo r ta un p rob lema amb ien ta l g reu , pa r t i cu l a rmen t pe l que f a a l ’ e l im inac i ó de l s r es i dus de l es g ranges po rc i nes . A l gunes de l es g ranges es t r oben , pe r a l t r a pa r t , p ròx imes o d i ns de l nuc l i u rbà , c i r cums tànc i a que c rea i ncompa t i b i l i t a t s amb l ’ ú s r es i denc ia l .

S i gu i n r amade rs , s i gu i n ag r i cu l t o r s , l ’ a c t i v i t a t ag rà r i a es t r oba en un p rocés con t i nua t de r ees t r uc tu rac i ó de l qua l es f a d i f í c i l endev ina r e l f i na l . E l nombre d ’ exp lo tac i ons ag rà r i es de l mun i c i p i ha dava l l a t a l a me i t a t des de l cens de 1962 i l ’ o cupac ió ag rà r i a ha segu i t uns passos semb lan t s . Les l im i t ac i ons es t r uc tu ra l s de l es exp lo tac i ons ( t e r r a i cap i t a l s d i spon ib l es ) f an que e l s canv i s hag in de con t i nua r en e l s p ròx ims anys ; només 28 de l es 93 exp lo tac i ons censades l ’ any 1989 supe raven e l s 2 m i l i ons de ma rge b ru t t o t a l i a i xò dóna j a una i dea de l a ma rg i na l i t a t de l a ma jo r i a de l es exp lo tac i ons ex i s t en t s . D ’a l esho res ençà e l nombre d ’ exp lo tac i ons no ha de i xa t de dava l l a r i l e s pe r spec t i ves de con t i nu ï t a t no són gens f avo rab les . En e l da r re r cens ag ra r i de 1999 e l nombre d ’ exp lo tac i ons hav ia ba i xa t a 61 i p rop de l a me i t a t co r respon ien a pagesos j ub i l a t s sens e con t i nu ï t a t i a a l guns ac t i us d ’ a l t r es sec to r s que con t i nuen p rac t i c an t l ’ ag r i cu l t u ra a t emps pa rc i a l .

24

Grà f i c 8 . D i s t r i buc i ó de l a supe r f í c i e ag r í co l a u t i l i t zada segons t i pus de con reu , e l Poa l , 1999 (hec tà rees ) .

97

248

126

293

86

Blat

Panís

Alfals

Fruiters

Altres

Fon t : I ns t i t u t d ’Es tad í s t i ca de Ca ta l unya , Cens Ag ra r i de 1999 .

G rà f i c 9 . D i s t r i buc i ó de l es exp lo tac i ons ag rà r i es i l a Supe r f í c i e Ag r í co l a U t i l i t zada (SAU) , segons g r ups de g randà r i a en SAU, 1999 .

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1 a 5 ha 5 a 10 ha 10 a 20 ha 20 a 50 ha 50 a 100 ha

Nombred'explotacionsagràries

Hectàrees deSAU (/10)

Fon t : I ns t i t u t d ’Es tad í s t i ca de Ca ta l unya , Cens Ag ra r i de 1999 .

25

El desenvo lupament de l a indús t r i a i ac t i v i t a ts a f ins

Dins e l sec to r i ndus t r i a l apa re i xen un segu i t d ’ empreses i ac t i v i t a t s que en con jun t sumen , com s ’ ha v i s t , un nombre f o r ça m ig ra t de l l o cs de t r eba l l . Les d i ve r ses i n i c i a t i ves i ndus t r i a l i t zado res que s ’ han dona t en e l decu rs de l s anys no han acaba t de p rend re vo l ada i a l gunes d ’ e l l e s han f r acassa t i a vu i es t r oben només a l guns t a l l e r s de ca i r e p ràc t i camen t f am i l i a r .

A d i f e rènc i a de l es pob lac i ons ve ïnes i ma lg ra t l ’ a c t i v i t a t ag rà r i a de base , e l Poa l no ha a r r i ba t a conso l i da r cap t i pus d ’ i ndús t r i a ag rà r i a . En e l decu rs de l s anys s ’ han dona t i n i c i a t i ves espa rses que no han acaba t de t en i r vo l um i han desapa regu t ; n i coope ra t i va , n i cambres f r i go r í f i ques , n i assecado r d ’ a l f a l s , n i comerc i an t s de ceba o s im i l a r s . Com a mo l t f i gu ra una empresa re l ac i onada amb e l comerç a l ’ eng ròs . Una a l t r a empresa més o menys r e l ac i onada amb e l sec to r es ded i ca a l a con fecc i ó i envasa t de f ems .

Una pa r t de l a i n i c i a t i va que es comp tab i l i t za com a i ndus t r i a l co r respon a l a t r ans fo rmac ió de l s o f i c i s ca rac te r í s t i c s de l s nuc l i s r u ra l s , f us te r s i f e r r e r s , que s ’ han decan ta t pe r l ’ e l abo rac i ó de de te rm inades peces es tànda rd , pe r bé que pugu in con t i nua r f en t r epa rac i ons i e l abo ran t peces a m ida .

Enca ra ac tua lmen t , l ’ o cupac ió més nombrosa p rové de l r am de l a con fecc i ó , pe r bé que es t r ac t i d ’ una i n i c i a t i va de d imens ions ga i r ebé f am i l i a r s . Només f a 10 anys aques t hav i a es ta t una ac t i v i t a t p rou més impo r t an t a n i ve l l d ’ ocupac ió g ràc i es a l a i n i c i a t i va f o rana .

Da r re ramen t han apa regu t dues i n i c i a t i ves d ’ un ca i r e més i ndus t r i a l i d ’ o r i gen f o rà r e l ac i onades amb l a man ipu lac i ó de l p l às t i c i de l pape r . En e l cas de l a i ndús t r i a de l pape r l a na tu ra mu l t i nac i ona l de l a i n i c i a t i va ob re expec ta t i ves de c re i xemen t més en l l à de l es ca rac te r í s t i ques ac tua l s de pe t i t t a l l e r s im i l a r a l a r es ta d ’ i n i c i a t i ves l oca l s .

Pe l que f a a l sec to r de l a cons t r ucc i ó , aques t p resen ta una g ran a tom i t zac i ó empresa r i a l , com és no rma a r reu . La ma jo r i a t r eba l l a com au tònom i no f i gu ra en e l quad re de l a segu re ta t soc i a l ad j un t ( quad re 9 ) . L ’ ocupac ió r ep resen ta en to rn d ’ un 10% de l a pob lac i ó ocupada de l Poa l .

26

Quad re 9 . Empreses i t r eba l l ado rs a l a i ndús t r i a i ac t i v i t a t s a f i ns . E l Poa l , 1990 -2000 .

1 9 9 0 2 0 0 0 E m p r e s e s T r e b a l l a d o r s E m p r e s e s T r e b a l l a d o r sA l i m e n t a c i ó 0 0 0 0Q u í m i c a 1 1 1 1T è x t i l ( c o n f e c c i ó ) 4 3 6 2 2 2F u s t a i m o b l e s 0 0 2 6M e t a l l 1 2 1 6D i s t r i b u c i ó d ’ a i g u a 1 1 1 1T o t a l i n d ú s t r i a 7 4 0 7 3 6C o n s t r u c c i ó 1 1 2 4C o m e r ç m a j o r i s t a a l i m e n t . 2 8 1 2F o n t : D e p a r t a m e n t d e T r e b a l l , b a s e d e d a d e s d ’ a f i l i a t s a l a S e g u r e t a t S o c i a l .

Serve is p r i va ts i ac t i v i t a ts comerc ia ls

S i es de i xa de banda l ’ o cupac ió gene rada pe r l e s i ns t i t u c i ons púb l i ques com l ’ esco la o l ’ a j un tamen t , l e s ac t i v i t a t s t e r c i à r i es es t r oben repa r t i des en pe t i t es ac t i v i t a t s de ca i r e f am i l i a r o , s imp lemen t , i nd i v i dua l en l es qua l s es f a d i f í c i l des taca r qua l sevo l sec to r .

Pe l que f a a l comerç a l de ta l l , aques t p resen ta l es ca rac te r í s t i ques t í p i ques d ’ una pob lac i ó r u ra l . Quas i l a t o t a l i t a t de l s es tab l imen t s co r responen a l r am de l ’ a l imen tac i ó , que i nc l ou des de l f o rn de pa i l e s ca rn i sse r i es f i n s a l e s dues bo t i gues de quev iu res , que venen una m i ca de t o t . Fo ra d ’ aques t r am , no h i ha p ràc t i camen t a l t r es es tab l imen t s . La d i nàm ica de l sec to r r esu l t a , pe r a l t r a pa r t , r ecess i va a m ig i l l a r g t e rm in i , dona t que l a demanda l oca l t ambé es t r oba a l a ba i xa i es veu a t r e ta pe r l ’ o f e r t a més àmp l i a i a bon p reu de l s cen t res ve ïns ( quad re 10 ) .

En t re l a d i ve r s i t a t d ’ ac t i v i t a t s que comprenen e l s se r ve i s p r i va t s , a l guns s ’ ad recen es t r i c t amen t a l a demanda l oca l i t enen una d i nàm ica mo l t s im i l a r a l a de l comerç a l de ta l l ; é s e l cas de l s ba r s , de l es de l egac ions de l es en t i t a t s bancà r i es o de se r ve i s pe r sona l s com a ra l es pe r ruque r i es . D ’a l t r es depenen més de l a d i nàm ica econòm ica , com e l s se r ve i s de t r anspo r t i a l t r es se r ve i s de t i pus més empresa r i a l ; d ’ aqu í ve l ’ e vo l uc i ó pos i t i va r ecen t de l nombre d ’ aques tes empreses .

A banda de bo t i gues i se r ve i s , en e l m un i c i p i cons ten t ambé 4 l l i cènc i es de p ro fess i ona l s ( 1997 ) , que t r eba l l en en e l s sec to r s de l a cons t r ucc i ó i e l s se r ve i s pe r sona l s . Aques ta a l t e rna t i va l abo ra l , f i n s a ra m inúscu la , en un f u t u r po t t en i r ma jo r impo r t ànc i a .

27

Quad re 10 . Empreses que co t i t zen en l ’ Impos t d ’Ac t i v i t a t s Econòm iques i t i pus d ’ ac t i v i t a t que desenvo lupen . 1994 -1997 .

C o m e r ç a l d e t a l l 1 9 9 4 1 9 9 8 S e r v e i s p r i v a t s 1 9 9 4 1 9 9 8 A l i m e n t a c i ó 6 6 H o s t e l e r i a 2 5R o b a i c a l ç a t 1 0 T r a n s p o r t s i

c o m u n i c a c i o n s 4 2

A r t i c l e s l l a r 0 0 M e d i a c i ó f i n a n c e r a 1 1L l i b r e s , d i a r i s 0 0 S e r v e i s a l e s e m p r e s e s 0 0P r o d u c t e s q u í m i c s 1 1 S e r v e i s p e r s o n a l s 7 7M a t e r i a l t r a n s p o r t 0 0 I m m o b i l i à r i e s i a l t r e s 1 1A l t r e s c o m e r ç o s 1 1 T o t a l c o m e r ç 9 8 T o t a l s e r v e i s 1 5 1 6F o n t : I n s t i t u t d ’ E s t a d í s t i c a d e C a t a l u n y a , e x p l o t a c i ó d e l e s d a d e s d e l ’ I A E .

Els se rve is púb l i cs

E ls equ ipamen ts púb l i c s de l Poa l són e l s ca rac te r í s t i c s de l s mun i c i p i s d ’ una g randà r i a i cond i c i ons s im i l a r s . S i es compa ra amb l a r es ta de mun i c i p i s de l a comarca , l ’ o f e r t a r esu l t a mo l t s im i l a r , amb a l gunes pa r t i c u l a r i t a t s .

• Una re l a t i va abundànc ia d ’ espa i s amb una o fe r t a f o r ça comp le ta de se r ve i s . Queda a l gun espa i pe r ass i gna r , ca l Pu ig , i e s p l an te j a l a m i l l o ra i ac tua l i t zac i ó d ’ a l guns de l s espa i s .

• La manca d ’ un pave l l ó po l i spo r t i u c obe r t que se r ve i x i pe r aco l l i r , t an t compe t i c i ons i ac tes espo r t i us , com a l t r es ac tes f es t i us o cu l t u ra l s . En pob lac i ons de l a g randà r i a de l Poa l aques t equ ipamen t comença a se r , en qua l sevo l cas , desmesu ra t i l e s ac t i v i t a t s que s ’ h i pugu in r ea l i t za r es t r oben f o r ça cobe r t es amb l es i ns ta l · l a c i ons mun i c i pa l s ac tua l s .

28

Quad re 11 . I ns ta l · l a c i ons de se r ve i púb l i c en e l mun i c i p i de l Poa l .

E s p a i E q u i p a m e n t A c t i v i t a t s T i t u l a r A j u n t a m e n t E s c o l a P ú b l i c a E n s . i n f a n t i l , p r i m à r i a M u n i c i p i C o n s u l t o r i m è d i c M u n i c i p i B i b l i o t e c a M u n i c i p i D e p e n d è n c i e s

m u n i c i p a l s O f i c i n e s , s a l a d ’ a c t e s M u n i c i p i

H a b i t a t g e s i a l t r e s L o c a l s e n t i t a t s , m a g a t z e m s , h a b i t a t g e s

M u n i c i p i

C a s a l P o a l e n c S a l a b a r i t e r r a s s a F u n c i o n s b a r i l l a r d e j u b i l a t s

M u n i c i p i

S a l a d e b a l l B a l l , s a l a d ’ a c t e s M u n i c i p i H a b i t a t g e R e s i d è n c i a c a f e t e r M u n i c i p i C a l P u i g A n t i g a c a s a p a i r a l E d i f i c i a r e s t a u r a r p e n d e n t

d ’ ú s M u n i c i p i

C a m p d ’ E s p o r t s

C a m p d e f u t b o l C l u b l o c a l e n c a m p i o n a t M u n i c i p i

P i s c i n e s À r e a d e s e r v e i s , b a r i p i s c i n e s

M u n i c i p i

P i s t a p o l i e s p o r t i v a i f r o n t ó

M u n i c i p i

E s c o r x a d o r m u n i c i p a l

R e s e r v a t a ú s p r i v a t M u n i c i p i

C e m e n t i r i M u n i c i p i D i p ò s i t s d ’ a i g u a

B a s s e s i d e p u r a d o r a

M u n i c i p i

E m b a s s a m e n t E m b a s s a m e n t r e g u l a d o r M u n i c i p i , c o l · l e c t i v i t a t

B à s c u l a m u n i c i p a l

M u n i c i p i

F o n t : e l a b o r a c i ó p r ò p i a .

Dinàmica i pe rspec t ives genera ls de l ’ ac t i v i t a t econòmica

En un med i ca rac te r i t za t pe r un nombre r edu ï t d ’ empreses com e l de l Poa l , e l desenvo lupamen t de l ’ a c t i v i t a t depèn de l ’ apa r i c i ó i è x i t d ’ unes i n i c i a t i ves i nd i v i dua l s mo l t pun tua l s que no es poden t i p i f i ca r , n i p red i r . Amb t o t , es po t d i bu i xa r e l ma rc de l poss i b l e desenvo lupamen t d ’ aques tes ac t i v i t a t s , en e l qua l poden t en i r l a seva i nc i dènc ia l es i n i c i a t i ves mun i c i pa l s , i en e l qua l s ’ ha d ’ i n sc r i u re t ambé e l p l ane jamen t u rban í s t i c . A l r espec te , l a pob lac i ó de l Poa l p resen ta qua t re t i pus d ’ ac t i v i t a t s , amb un n i ve l l d ’ opo r t un i t a t s i pe r spec t i ves d i f e ren t s :

• Les ac t i v i t a t s v i ncu lades amb l ’ e xp l o tac i ó d i r ec ta de l s r ecu rsos de l t e r r i t o r i , que no es poden rea l i t za r en un a l t r e l l o c o t enen una f o r t a f i xac i ó t e r r i t o r i a l . Comprenen , bàs i c amen t , l e s ac t i v i t a t s r e l ac i onades

29

amb l a p roducc i ó ag rà r i a , que venen a r ep resen ta r un 40% de l s ac t i us que t r eba l l en a l Poa l . E l c re i xemen t d ’ aques tes ac t i v i t a t s ve mo l t l im i t a t pe r l a d i spon ib i l i t a t de t e r r es de cu l t i u i pe r l a sa tu rac i ó de l nombre de g ranges , l a p roducc i ó de l es qua l s t é t ambé una ma jo r mob i l i t a t t e r r i t o r i a l . A n i ve l l f í s i c ca l p reveu re l a c re i xen t i nadap tac i ó de l p l àno l pa r ce l · l a r i a l e s ex i gènc ies de l ’ ag r i cu l t u ra , que po t a r r i ba r a f e r p l an te j a r l a necess i t a t d ’ una concen t rac i ó pa r ce l · l à r i a , c i r cums tànc i a que reque r i r i a una i n t e r venc ió o rdenado ra més gene ra l de l t e rme mun i c i pa l . De mane ra immed ia ta s ’ imposa e l r ep te de l es g ranges abandonades i l a r enovac ió d ’ a l gunes g ranges i maga t zems ag r í co l es .

• L e s ac t i v i t a t s o se r ve i s de p rox im i t a t que sa t i s f an necess i t a t s quo t i d i anes i d ’ immed ia tesa de l a pob lac i ó r es i den t , com a ra e l s com er ç os , e l s s e r ve i s púb l i c s i l a ma jo r pa r t de l s se r ve i s p r i va t s i de l ’ a c t i v i t a t de l a cons t rucc i ó , venen a r ep resen ta r un 20% de l s ac t i us que t r eba l l en a l Poa l . Es t r ac ta d ’ ac t i v i t a t s que venen mo l t de te rm inades pe l vo l um de l a pob lac i ó r es i den t i l a m i l l o ra de l n i ve l l de v i da l oca l , e l qua l r esu l t a dec i s i u pe r a es t imu la r l a demanda .

• Ac t i v i t a t s o se r ve i s v i ncu la t s a l a sa t i s f acc i ó d ’ una demanda sup ramun i c i pa l i que ope ren sob re una esca la t e r r i t o r i a l i nde f i n i da o mòb i l , com a ra l es ac t i v i t a t s i ndus t r i a l s no r e l ac i onades amb l ’ ag r i cu l t u ra i una pa r t de l a cons t r u cc i ó i a l guns se r ve i s . E l seu pes és mo l t r edu ï t d i ns l ’ a c t i v i t a t de l Poa l , en to rn un 10% de l s ac t i us ; pe rò es t r ac ta de l t i pus d ’ ac t i v i t a t que es po t cap ta r f o ra i sob re e l qua l es po t f onamen ta r un c re i xemen t s i gn i f i ca t i u de l ’ a c t i v i t a t a l ’ e sca la l oca l .

30

EL TERME, PAISATGE AGRARI I ESPAIS NATURALS

Amb l es seves 887 hec tà rees e l t e rme de l Poa l p resen ta unes d imens ions més av i a t r edu ïdes en r e l ac i ó a l s t e rmes ve ïns de l a p l ana . Les seves cond i c i ons r esu l t en t ambé f o r ça homogèn ies i i dèn t i ques a l a r es ta de l a p l ana d ’U rge l l . Amb t o t , e l t e r r i t o r i h i p resen ta l es seves pe t i t es d i f e rènc i es , que t enen un i n t e rès a esca la l oca l .

Les cond ic ions in ic ia ls de p lana à r ida

La d i ve r s i t a t que es pugu i p resen ta r en e l s pa i sa tges r u ra l s de l mun i c i p i pa r t e i x d ’ uns t r e t s comuns . Pe r començ a r es t r ac ta d ’ un ma te i x pa i sa tge cond i c i ona t pode rosamen t pe l s e l emen ts med iamb ien ta l s i l e s f o rmes p l anes ca rac te r í s t i c s de l a Va l l de l ’Eb re , amb l es conno tac i ons l oca l s de r i vades de l med i amb ien t i l e s f o rmes humanes ca rac te r í s t i ques de l a p l ana d ’U rge l l :

• E l dom in i de l es f o rmes p l anes no me re i x ga i r es comen ta r i s . E l r e l l eu ha f ac i l i t a t l a co l on i t zac i ó ag r à r i a , l ’ e xpans ió r es i denc ia l o l a imp lan tac i ó d ’ i n f r as t r uc tu res , de mane ra que en e l t e r r i t o r i mun i c i pa l t o t j u s t queda un t ossa l que ha ana t pe rden t l a f esom ia na tu ra l que conse rvava enca ra només f a 30 anys i que a ra és compa r t i t pe r d i f e ren t s usos .

• D i ns de l es cond i c i ons de p l ana e l s penden t s segue i xen una i nc l i nac i ó es t - oes t , que és l a que de te rm ina l a d i r ecc i ó de l es a i gües . En e l cas de l t e rme de l Poa l aques ta i nc l i nac i ó ve comp le tada pe r una i nc l i nac i ó sud -no rd que és l a que segue i x e l cu r s de l r i u Co rb en t r avessa r e l t e rme .

• Un pa í s ma rca t pe r l a secada ex t r ema es t i va l que v i ncu la l a p roduc t i v i t a t ag rà r i a a l a p resènc ia de r egad iu . D ins l a dep ress i ó de l ’Eb re e l mun i c i p i no a r r i ba a l es cond i c i ons d ’ ex t r ema a r i desa de l a pa r t ba i xa de l Seg re i e l C inca ; pe r ò p resen ta , o p resen ta r i a s i l e s t r ans fo rmac ions no haguess in es ta t t an f o r t es , una vege tac i ó na tu ra l pob ra i poc desenvo lupada , l a màqu ia de ga r r i c .

• Les cond i c i ons de p l ana un ides a l a f eb l es de l es p rec i p i t ac i ons i l ’ e i xu tesa de l s cu r sos d ’ a i gua han de te rm ina t f enòmens

31

d ’endo r re ï sme , de l s qua l s p rop de l t e rme i en t r e e l Poa l i L i nyo la es conse rvava f i n s f a pocs anys e l C lo t de l a L l acuna .

• Un t e r r i t o r i ma rca t pe r l a r udesa h i ve rna l i , més i nc i s i vamen t en t e rmes ag ronòm ics , pe r l ’ e x tens i ó de l pe r í ode de ge lades . E l t e rme mun i c i pa l no gaude i x de l a bonança t e rmomè t r i ca de l es p l anes ba i xes de l Seg re ; l e s seves p roducc i ons ag r í co l es no poden gaud i r de l a so r t i da p r ime renca a l me rca t i e s veuen sub jec tes a l r i s c de ge lada p r imave ra l que pe r i òd i camen t l im i t a l es p roducc ions de poma i pe ra .

• La d i nàm ica ag rà r i a de l a r eg i ó de L l e i da ha de te rm ina t de sempre l ’ a c t i v i t a t ag rà r i a de l Poa l . Avu i aques ta ac t i v i t a t ve ma rcada pe r l ’ e s tancamen t de l es dues a l t e rna t i ves i n t ens i f i cado res , l a f r uc t i cu l t u ra i l a r amade r i a i n t ens i va , i l a r e ce rca de noves a l t e rna t i ves , com a ra l ’ ho r t i cu l t u ra , que no de i xen en t r eveu re una so r t i da c l a ra .

Microre l l eus i pe t i t s con t ras tos eco lòg ics i de ls sò ls

Més en l l à d ’ unes cond i c i ons dom inan ts t opog rà f i ques i eco l òg i ques mo l t un i f o rmes , e l t e rme mun i c i pa l p r esen ta con t r as tos zona l s que c reen una ce r t a d i f e renc iac i ó f í s i ca de l t e r r i t o r i i han t i ngu t i t enen l a seva i nc i dènc ia en l ’ ag r i cu l t u ra i l e s ac t i v i t a t s humanes .

Ma lg ra t e l poc caba l , e l s cu r sos h i s t ò r i c s han a r r i ba t a f o rma r pe t i t es conques que segue i xen l a d i r ecc i ó es t - oes t i que són f o r ça r econe i x i b l es a l a pa r t o r i en ta l de l mun i c i p i , a l a pa r t i da de Sa rcèn i t . En t o t a l es d i bu i xen 2 conques que s ’ es t r onquen en a r r i ba r a l r i u Co rb que t r avessa l a pa r t cen t ra l de l t e rme . La seva i nc idènc ia en e l pa i sa tge i l ’ a c t i v i t a t és d i ve r sa :

• En e l f ons d ’ aques tes conques , que ra ramen t hav i en po r t a t a i gua abans de l cana l , s ’ han es tab le r t e l s desguassos de l ’ a i gua de l r egad iu .

• E l g ra g ru i xu t de l pa r ce l · l a r i r ús tec , que co r respon p ràc t i camen t amb e l s po l í gons cadas t ra l s , segue i x l es f o rmes t opog rà f i ques d ’ aques t m i c ro re l l eu , a pa r t i r de l s cam ins gene ra l s s i t ua t s més av i a t sob re l a l í n i a de ca rena .

• E l g ra g ru i xu t de l pa r ce l · l a r i ( i l a p rop ie ta t ) es d i sposa en pa rce l · l e s a l l a rgassades pe rpend i cu l a r s a l a d i r ecc i ó de l es conques , que f ac i l i t en e l se r ve i a pa r t i r de l a xa r xa de cam ins es t - oes t .

• Les va l l s , que són gene ra lmen t f o r ça es t r e tes , no p resen ten en qua l sevo l cas un desn i ve l l e xcess i u i e l cu l t i u en banca l s r esu l t a excepc iona l .

32

• En t r e l es f ons de va l l s i l e s pa r t s més en la i r ades es p rodue i xen , pe r a l t r a pa r t , con t r as tos geomor fo l òg i cs que compo r ten pe r un segu i t e l p redom in i d ’ a rg i l e s i l l ims en e l s f onda l s i de capes r e l i c t ua l s de ma rgues i g resos a l es pa r t s a l t es , que en a l gun cas han de i xa t a l guns ves t i g i s endu r i t s de sau ló .

• Pe r a l t r a pa r t , en t r e e l s f onda l s i e l s p l ans es donen pe t i t es d i f e rènc i es m i c roc l imà t i ques que f an que e l s f onda l s t i ngu in una ma jo r expos i c i ó a l es ge lades .

A banda de l a banya o r i en ta l de l t e rme , l a r es ta de l t e r r i t o r i mun i c i pa l p resen ta una con f i gu rac i ó excepc iona lmen t p l ane ra , on t o t j u s t es po t r emarca r un esg laó d ’ uns 3 me t res de desn i ve l l que es va ap r iman t cap a ponen t , pe r on d i sco r re l a sèqu ia f onda en t r e e l r i u Co rb i e l nuc l i de l Poa l . Jus t amb aques t esg laó co r respon l a ub i cac i ó de l s sò l s més compac tes i de p i t j o r qua l i t a t de l t e rme , co i nc i d i n t t ambé amb e l s t ossa l s s i t ua t s a l a vo ra de l r i u Co rb .

T re t de l ’ e sg l aó an te r i o r i t r e t t ambé de l a f r an j a més mer i d i ona l de l t e rme , on r eapa re i xen e l s sò l s a rg i l encs f o r ça compac tes , e l s sò l s de l t e rme p resen ten una no tab le ap t i t ud pe r a l ’ ag r i cu l t u ra . Des taquen pe r l a seva qua l i t a t e l s sò l s s i t ua t s a l sud i immed ia tamen t a t oca r de l nuc l i , a l l í on ma lau radamen t s ’ es tà p rodu in t l a pa r t subs tanc ia l de l c re i xemen t u rban í s t i c . A l no rd de l nuc l i e l s sò l s són d ’ una qua l i t a t m i t j ana , pe r bé que l es t r ans fo rmac ions ag rà r i es n ’ han m i l l o ra t subs tanc i a lmen t l a qua l i t a t . Una densa xa r xa de desguassos ha pe rmès supe ra r e l p rob l emes de manca de pe rco l ac i ó i en a l guns casos de sa l i n i t a t d ’ aques ta pa r t de l t e rme , men t re a l sud de l nuc l i de Poa l , e l subsò l g rave rós assegu ra l a f i l t r ac i ó de l ’ a i gua i man té co r ren t s d ’ a i gua suba l v i s que són e l s qu i exp l i quen l ’ o r i gen de l a pob lac i ó i e l t opòn im ma te i x de Poa l , i nd re t de pous .

El pob le o nuc l i u rbà com a e lement cen t ra l d ’o rgan i t zac ió de l t e r r i to r i

A més a més de l es ca rac te r í s t i ques t opog rà f i ques i amb ien ta l s que pa r t i cu l a r i t zen e l t e rme , e l t e r r i t o r i r u ra l mun i c i pa l és e l r esu l t a t de l a i n t e r venc ió h i s t ò r i ca de l ’ home , que dóna un pa i sa tge abso lu tamen t an t r op i t za t . En aques t pa i sa tge j uga un pape r des taca t l a co l on i t zac i ó humana de pob lamen t concen t ra t , comuna a l con jun t de l a Ca ta l unya Nova :

• E l t e rme s ’ o rgan i t za a l ’ en to rn de l nuc l i u rbà on res i de i x l a pob lac i ó , e l “ pob le ” , que en e l cas de l Poa l s ’ o r i g i na en to rn de qua t re o c i nc cases g rans s i t uades t o t es e l l e s sob re l a l í n i a de l ’ a c t ua l ca r re r Ma jo r .

33

E l pob le se sus ten ta en un segu i t d ’ e l emen ts i p ràc t i ques comun i t à r i es que avu i d i a p ràc t i camen t han desapa regu t , com e l t r eba l l a j ova , e l f o rn o bo t i ga de l comú , e l s t e r r enys comuna l s .

• Fo ra de l nuc l i u rbà no ex i s t e i x o r i g i nà r i amen t ga i r ebé cap hàb i t a t , n i quas ibé e l emen ts ed i f i ca t s . To t j u s t s ’ han conso l i da t a l gunes pe t i t es cabanes - t o r r es que se r ve i xen de maga tzem even tua l d ’ es t r i s i p roduc tes de l camp .

• E l t e r r i t o r i s ’ o rgan i t za a pa r t i r de l nuc l i en una xa r xa r ad i a l de cam ins , que comun iquen amb e l s nuc l i s ve ïns o amb l es pa r t i des p r i nc i pa l s . D ’aques t s cam ins p r i nc i pa l s su r t en e l s cam ins de se r ve i a l e s f i nques .

• E l s cam ins p r i nc i pa l s , que gene ra lmen t s ’ adap ten a l ’ o rog ra f i a r essegu in t l e s co tes de l penden t , ence rc l en e l “ g ra g ru i xu t ” de l pa r ce l . l a r i , de d imens ions i f o rmes mo l t i r r egu la r s , que p renen com a l ím i t , t ambé , e l s e l emen ts f í s i c s més p ronunc ia t s de l t e r r i t o r i ( t o r r en t s , t a l u s s o s ) .

• I sob re e l g ra g ru i xu t de l pa r ce l . l a r i apa re i xen l es f e i xes a l l a rgassades que f ac i l i t en l es l abo rs de con reu i an t i gamen t f ac i l i t a ven t ambé l es a l t e rnances de l s con reus . Desp rés de sudd i v i s i ons i canv i s de t i t u l a r i t a t aques tes f e i xes són l a un i t a t ac tua l de l pa r ce l · l a r i cadas t ra l .

• E l “ pob le ” ha o rgan i t za t , des d ’ èpoques h i s t ò r i ques , l a d i ve r s i t a t de l seu t e r r i t o r i pe r a p rocu ra r e l sos ten imen t de l con jun t de f am í l i e s : ho r t s , con reus , pas tu res , t e r r enys de caça i r eco l · l e cc i ó . E l f e t es t r adue i x en l a ub i cac i ó pun tua l i l a d i spe rs i ó de l es f i nques f am i l i a r s pe r t o t e l t e rme .

Els regad ius de ls cana ls d ’Urge l l ; sèqu ies i desguassos

La imp lan tac i ó de l s r egad ius de l cana l d ’U rge l l hau r i en de suposa r a l a l l a rga l a t r ans fo rmac ió econòm ica i demog rà f i ca de l mun i c i p i ; pe rò l ’ a r r i bada de l es a i gües l ’ any 1863 no suposà g rans a l t e rac i ons . A l p r i nc i p i més av i a t f o ren p rob lemes san i t a r i s , l e s f eb res pa lúd i ques . La imp lan tac i ó de l es i n f r as t r uc tu res de r egad iu , sèqu ies i desguassos , hav i a de se r p rog ress i va , a i x í com e l r ep l anamen t i l ’ adap tac i ó de l es f i nques a l a nova s i t uac i ó .

Ca l t en i r en comp te que l a g ran t r ans fo rmac ió de l pa i sa tge ag ra r i de l mun i c i p i i de l con jun t de l ’U rge l l es p rodue i x abans de l r egad iu , en e l pe r í ode que va de l a me i t a t de l seg le XV I I I a l a me i t a t de l XX . En aques t pe r í ode cu lm ina l a co l on i t zac i ó ag rà r i a de l t e r r i t o r i i desapa re i xen ga i r ebé e l s e rms ; men t re e l s ap ro f i t amen ts r amade rs es t r oben en

34

r e t i r ada en bene f i c i de l es ac t i v i t a t s ag rà r i es . Du ran t aques t ma te i xos anys es p rodu i r à l a d i s t r i buc i ó de l a p rop ie ta t i l a conso l i dac i ó de l pa r ce l · l a r i ac tua l , a f avo r i t s pe l p r og rés econòm ic i pe r l ’ abo l i c i ó de l s senyo r i us i l a desamor t i t zac i ó .

En un t e r r i t o r i abso lu tamen t cond i c i ona t pe r l a secada , l ’ a r r i bada de l r egad iu compo r ta rà , en qua l sevo l cas , una t r ans fo rmac ió med iamb ien ta l r ad i ca l , ma lg ra t que e l cana l d ’U rge l l no hag i acaba t de po r t a r f i n s avu i e l s 33 m3 /segon que se l i hav i en ass i gna t i ma lg ra t que e l s dè f i c i t s es t i uencs d ’ a i gua hag in du ra t t ambé f i ns avu i d i a .

• Abans de l ’ a r r i bada de l ’ a i gua de l cana l ca l pensa r que e l r egad iu e ra abso lu tamen t p reca r i i e s l im i t ava a l s ho r t s s i t ua t s a t oca r de l es cases . E l subm in i s t r amen t d ’ a i gua es f e i a f onamen ta lmen t pe r pous , que f i n s i t o t pod ien a r r i ba r a asseca r - se .

• Las imp lan tac i ó de l r egad iu de l s cana l s d ’U rge l l imp l i ca rà d ’ en t r ada l a cons t r ucc i ó d ’ una xa r xa gene ra l . N i e l cana l p r i nc i pa l , n i l e s sèqu ies p r i nc i pa l s de l cana l d ’U rge l l passen pe l t e rme de l Poa l . Com a més p ròx ima es t r oba l a sèqu ia t e r ce ra que passa més a l sud i a pa r t i r de l a qua l es r ega t o ta l a pa r t me r i d i ona l de l mun i c i p i .

• L ’ ún i ca i n f r as t r uc tu ra impo r t an t que t r avessa e l t e rme és e l Cana l Aux i l i a r o Subcana l , que en t rà en f unc i onamen t du ran t l a segona repúb l i ca . Fou a pa r t i r d ’ a l esho res que s ’ acaba ren p ròp iamen t l e s l im i t ac i ons d ’ a i gua de l t e rme mun i c i pa l i quedava obe r t a l a po r t a a l s con reus es t i uencs . L ’ en t r ada en f unc i onamen t de l Subcana l s i gn i f i cà l a pè rdua d ’ i n t e rès de l ’ e s tany d ’ I va r s d ’U rge l l com a f on t de subm in i s t r amen t de l t e rme a t r avés de l a sèqu ia f onda o de l ’Es tany . En e l passa t aques ta sèqu ia hav i a es ta t c l au pe r a l ’ abas tamen t d ’ a i gua de l pob le i hav i a mo t i va t con f l i c t es impo r t an t s en to rn a l ’ ú s de l s sob ran t s de l ’ e s tany . .

• A l a xa r xa gene ra l segue i xen l es sèqu ies de se r ve i a l es f i nques . Aques tes imp l i ca ren l a cons t r ucc i ó d ’ una espessa xa r xa de sèqu ies , f r u i t de l es necess i t a t s de sa l va r l a t opog ra f i a ondu lan t de l mun i c i p i i d ’ abas ta r un pa rce l · l a r i mo l t f r agmen ta t . Aques tes pe t i t es sèqu ies han cons t i t u ï t du ran t mo l t s anys un med i v i u que s ’ ha ana t en o r r i s en e l s da r re r s v i n t anys amb l ’ en tubamen t de t o t es l es sèqu ies , c i r cums tànc ia que t ambé ha a fec ta t e l s cana l s p r i nc i pa l s .

• E l r egad iu imp l i cà t ambé l ’ o rgan i t zac i ó de l a xa r xa de desguassos en e l f ons de l es pe t i t es va l l s on abans no c i r cu l ava p ràc t i camen t a i gua du ran t t o t l ’ any o en l es p l anes e i xu tes . Aques t s desguassos , que en mo l t s casos s ’ es tenen cap a l es f i nques pe r a comp l i r l a f unc i ó de

35

d rena tge de l es t e r r es , cons t i t u ï r en t ambé du ran t mo l t t emps un med i v i u , exemp le d ’ un bosc de r i be ra . L ’ en tubamen t t ambé ha dona t comp te de mo l t s de l desguassos , de l s qua l s se ’ n conse rven t anma te i x , t r ams impo r t an t s a ce l obe r t .

• D ’ en t r e e l s desguàs me re i xe r i a des taca r - se o apa r t a r - se e l r i u Co rb , un r i u que abans de l cana l d i f í c i lmen t deu r i a me rè i xe r e l nom, pe rò que ha de i xa t una pe t j ada h i s t ò r i ca en e l pa r ce l · l a r i i e l pob lamen t ( an t i c pob la t i bè r i c de l Mo l i ne t ) . Quan l es t empes tes de i xen ana r l e s r ub i nades ( i l a pa r t i da de l Rub ina t en dóna cons tànc i a ) , e l Co rb r ecupe ra l a seva cond i c i ó de r i u i demana e l t r ac te de co r redo r na tu ra l que sov i n t se l i nega .

• Ta l com e l ma te i x nom de regue r r eco rda , mo l t s de l s desguassos se r ve i xen d i ns e l ma te i x t e rme de l Poa l o a i gües ava l l pe r a l ’ a l imen tac i ó de sèqu ies de r eg . En aques t s casos l ’ en tubamen t no so l amen t r ep resen ta e l im ina r t o t s e l s va l o r s d ’ un med i v i u hum i t , s i nó e l im ina r l ’ au todepu rac i ó na tu ra l que es r ea l i t za en e l s cu r sos d ’ a i gua i empob r i r l ’ a i gua que se rà u t i l i t zada pe l r eg .

• L ’ au todepu rac i ó r esu l t a avu i d i a mo l t més necessà r i a que ma i pe rquè l a i n t ens i f i cac i ó de l ’ ag r i cu l t u ra ha imp l i ca t un augmen t ex t r ao rd i na r i de l a cà r rega de n i t r a t s de l ’ a i gua i t ambé d ’ a l guns m ine ra l s pesan t s i de r es tes de p l agu i c i des , a i xò quan no es p rodue i xen vessamen ts i l · l ega l s d ’ a i gües f eca l s de l es g ranges i de r es i dus i a i gües de ne te j a d ’ o r i gen ag r í co l a . To ta l a f auna aquà t i ca i f i n s i t o t a l gunes p l an tes que es desenvo lupa ren en l es sèqu ies i desguassos de l r egad iu se n ’ han v i s t a f ec ta t s i aques t s med i s han pe rdu t g ran pa r t de l a seva r i quesa .

Elements i espa is d ’ in te rès na tu ra l

Les cond i c i ons de p l ana i l e s expec ta t i ves p roduc t i ves obe r t es pe l r egad iu han f e t que p ràc t i camen t t o t e l t e r r i t o r i mun i c i pa l es t r ans fo rmés en camps de cu l t i u . En aques t sen t i t , e l s espa i s na tu ra l s que es poden des taca r venen a se r , p ròp iamen t , e l em en ts de l ma te i x pa i sa tge ag ra r i .

• E l s t ossa l s que h i hav i a hagu t a l t e rme s ’ han rep lana t i e l t es t imon i que avu i queda es t r oba mo l t a l t e ra t i t é un ús f o r ça i n t ens i u , de mane ra que no se r ve i x com a mos t ra d ’ a l l ò que pod ia have r es ta t h i s t ò r i camen t l a vege tac i ó na tu ra l de l a zona .

• Les à rees de vege tac i ó més o menys na tu ra l es l im i t en avu i p ràc t i camen t a l es e s p o n e s d e l s c a m p s d e c o n r e u . E l s abanca lamen ts de l t e rme són pocs i r edu ï t s , de mane ra que l es espones es t r oben

36

mo l t t r ans fo rmades i l a vege tac i ó que s ’ h i t r oba és f onamen ta lmen t he rbàc i a i n i t r ò f i l a , que és l a ca rac te r í s t i ca de l s ma rges de l s camps de con reu .

• E l s cu r sos d ’ a i gua o , m i l l o r , a l l ò que queda d ’ aques tos cu r sos cons t i t ue i xen l ’ a l t r a r e f e rènc i a impo r t an t de l s ecos i s t emes na tu ra l s de l mun i c i p i i l a més va lo rab le , t ambé , des d ’ un pun t de v i s t a popu la r . E l cu r s de l Co rb i a l guns a l t r es desguassos descobe r t s són un bon exemp le de l bosc de r i be ra med i t e r r an i desenvo lupa t , de sa l zedes i a l be redes , que ha me rescu t se r cons ide ra t com a hàb i t a t d ’ i n t e rès comun i t a r i . Es t r ac ta de comun i t a t s que no t enen t an t i n t e rès pe r l a seva s i ngu la r i t a t eco lòg i ca ( són abundan t s a ponen t i en e l con jun t de l pa í s ) , s i nó pe l seu va l o r pa i sa tg í s t i c i de r e fug i de f auna .

• En l l o c de l bosc de r i be ra ben desenvo lupa t en e l Co rb i l a r es ta de desguassos descobe r t s es t r oba l l a rgamen t r ep resen ta t e l cany i ssa r , ca rac te r i t za t pe l dom in i de l a canya o cany í s (Ph ragm i t es aus t r a l i s ) , que f i n s i t o t co l on i t za e l s desguassos i sèqu ies en tuba t s . Les c remes success i ves f an que s i gu i subs t i t u ï t pe r l ’ he rbassa r a l t de s i s ca bo rda i cany í s , dom ina t pe r l a s i s ca , que es t r oba abundan tmen t r ep resen tada en t o t e l t e r r i t o r i con r ea t . Aques tes comun i t a t s són e l supo r t d ’ una f auna mo l t d i ve r sa , que va r i a en f unc i ó de l a seva r i quesa i de l a d i spon ib i l i t a t d ’ a i gua i que ha es ta t mo l t de te r i o rada pe r l a con tam inac ió ag rà r i a .

• Pe r bé que d i ns e l t e rme només n ’ h i hag i un d ’ impo r t an t i r e l a t i vamen t r ec en t , e l s pan tans so rg i t s en f unc i ó de l r egad iu i a l t r es usos acomp le i xen una f unc i ó eco lòg i ca impo r t an t . En e l s ma rges s ’ h i desenvo lupen f àc i lmen t e l s canya rs i en a l guns pun t s f i n s i t o t s ’ han desenvo lupa t au tèn t i c s boscos de r i be ra i a pa r t i r d ’ aques tes masses d ’ a i gua s ’ es tà r ecupe ran t l a f auna aquà t i ca , que en t emps passa t s hav ia es ta t abundan t a l mun i c i p i .

E l s espa i s na tu ra l s de l a memòr i a , que e ren l l o c de passe ig , t r obada o ac tes l úd i cs , com a ra e l s t ossa l s o l ’ a rb reda de l Mo l i ne t , s ’ han pe rdu t , com també s ’ han pe rdu t l e s a rb redes i e l s usos l úd i cs a l ’ en to rn de l es sèqu ies i e l s desguassos de r eg . A ho res d ’ a ra i a r ece r de l a p reocupac ió soc i a l i de l es mesu res púb l i ques de sa l vagua rda de l s espa i s na tu ra l s s ’ imposa l a conse rvac i ó de l s espa i s d ’ i n t e rès que enca ra es conse rven acaba t s de r e l ac i ona r , i e s p l an te j a t ambé una recupe rac i ó d ’ uns ce r t s equ i l i b r i s i cond i c i ons na tu ra l s , en l es qua l s s ’ ha comença t a ac tua r a l t e rme mun i c i pa l :

37

• La c l ausu ra de l ’ an t i c abocado r a l cos ta t de l cemen t i r i i l a seva conve rs i ó en una massa a rb rada amb espèc ies de r i be ra , amb una t o r r e pe r a n i d i f i cac i ó de c i gonyes .

• La t r ans fo rmac ió de l ’ e spa i sob ran t de l a ca r re rada a l cos ta t de l s d i pòs i t s d ’ a i gua en una p l an tac i ó l i nea l de nogue rs .

• La t r ans fo rmac ió d ’ una pa rce l · l a de r unes i de i xa l l es de l ’ a l t r a banda de l Subcana l a l cap de t e rme en una p l an tac i ó , t ambé , de va r i e t a t s de r i be ra .

Contaminac ió agrà r ia i r egu lac ió de l es g ranges

L ’evo luc i ó cap una ag r i cu l t u ra i n t ens i va g ran consum ido ra d ’ i npu t s ha compo r ta t un augmen t de l a p roducc i ó de r es i dus que t enen uns e fec tes nega t i us en e l med i amb ien t . Les f on t s de con tam inac ió són , bàs i camen t , de dos t i pus ; d ’ en t r ada , l es ac t i v i t a t s ag r í co l es p ròp iamen t d i t es , que t enen una i nc i dènc ia d i f usa en t o t e l t e rme mun i c i pa l . En segon t e rme , l es ac t i v i t a t s r amade res t enen una i nc i dènc ia més pun tua l en f unc i ó de l a ub i cac i ó de l es g ranges .

En l es ac t i v i t a t s ag r í co l es p ròp iamen t d i t es ca l des taca r dos e fec tes con tam inan t s , d ’ en t r e e l con j un t d ’ e f ec tes med iamb ien ta l s :

Un consum desmesu ra t d ’ adobs , que es t r adue i x en l a con tam inac ió de l sò l i l e s a i gües en n i t r a t s . La r egene rac i ó de l es sèqu ies , r egue rs i desguassos de l t e rme passa , en aques t cas , pe r una m i l l o ra de l es p ràc t i ques ag r í co l es d ’ aco rd amb l es r ecomanac ions de l Labo ra to r i de Sò l s de S idamon .

Un consum desmesu ra t d ’ he rb i c i des i p l agu i c i des en gene ra l , que imp l i ca t ambé una con tam inac ió pun tua l de l es a i gües en m ine ra l s pesan t s i a l t r es agen t s noc i us , i que ha compo r ta t i p rovoca t una a l t e rac i ó gene ra l de l s ecos i s t emes . Les p ràc t i ques d ’ ag r i cu l t u ra i n t eg rada en v i es d ’ i n t r oducc i ó han de pe rme t re t r ans fo rma r aques ta s i t uac i ó .

Poc po t i n c i d i r e l p l ane jamen t f í s i c en co r reg i r una con tam inac i ó ag r í co l a que s ’ ha de comba t re amb un cod i de bones p ràc t i ques ag r í co l es . En un f u t u r , l a pe r cepc ió de l s ecos i s t emes ag ra r i s com un t o t r i c i comp lex apo r t a rà segu ramen t una nova va l o rac i ó de l s camps de con reu i de l es ma te i xes sèqu ies i desguassos com a pa t r imon i equ ipa rab le a l s ma te i xos espa i s na tu ra l s . D ’en t r ada , e l s camps de l t e rme hau r i en de se r cons i de ra t s com a sò l s ag ra r i s a p ro teg i r pe r l a g ran r i quesa que dóna i

38

ha dona t e l r egad iu i pe r l a qua l i t a t de l a ma te i xa t e r r a en e l con jun t de sò l s de l a p l ana .

Pe l que f a a l a r amade r i a , base d ’ una pa r t impo r t an t de l ’ e conom ia l oca l , es poden des taca r t r es t i pus de p rob lemes med iamb ien ta l s :

Una p roducc i ó de r es i dus que no po t se r abso rb i da pe r l ’ ag r i cu l t u ra i que r eque re i x una ges t i ó d ’ exceden t s que comença a t en i r unes expec ta t i ves de so l uc i ó a t r avés de l es p ropos tes de l Depa r t amen t de Med i Amb ien t i e l Conse l l Comarca l en ma tè r i a de pu r i ns .

Les ma les o l o r s i a l t r es e fec tes con tam inan t s de l es g ranges s i t uades en l a zona u rbana o a p rox im i t a t de l nuc l i .

La r econve rs i ó de l s ed i f i c i s de l es g ranges abandonades i l e s ca rac te r í s t i ques de l es amp l i ac i ons .

En t o t s aques t s casos e l p l ane jamen t f í s i c po t apo r t a r co r recc i ons i so l uc i ons , que en e l cas de l Poa l han es

t a t r ecen tmen t avançades pe r l ’ ” O rdenança regu lado ra de l es ac t i v i t a t s r amade res i de l a ges t i ó de f ems i pu r i ns ” ap rovada amb e l consens de l s imp l i ca t s . En t re d i ve r ses mesu res r egu lado res i de ges t i ó es con temp la en espec ia l :

P roh ib i c i ó de g ranges i exp l o tac i ons r amade res en e l sò l u rbà i mo ra tò r i a de 5 anys d ’ adap tac i ó pe r a l es exp lo tac i ons en zona u rbana o a menys de 175 me t re d ’ aques ta .

Ub i cac i ó de g ranges i a l t r es exp lo tac i ons r amade res a més de 1 .000 me t res de l a zona u rbana , 250 me t res d ’ un hab i t a t ge a ï l l a t , 50 me t res de l es ca r re te res i 15 me t res de l s cam ins ve ïna l s .

D i spos i c i ó de t anques pe r ime t ra l s de l es g ranges i e l s seus e l emen ts comp lemen ta r i s , a i x í com p lan tac i ó d ’ a rb re que redue i x i n l ’ impac te v i sua l .

La xa rxa v ià r i a i de camins i l es seves func ions ac tua ls

Ta l com s ’ ha assenya la t , e l s cond i c i onamen ts na tu ra l s com a ra l a t opog ra f i a i , sob re to t , e l p rocés h i s t ò r i c de co l on i t zac i ó de l t e r r i t o r i han po r t a t a l a con f i gu rac i ó de l a xa r xa v i à r i a que avu i o rgan i t za t o t e l t e r r i t o r i . En r e l ac i ó a aques ta xa r xa es p l an tegen a l gunes i nsu f i c i ènc i es o necess i t a t s que e l p l ane jamen t pod r i a a j uda r a r eso ld re .

39

• L ’ amp là r i a i nsu f i c i en t de l s cam ins , que esdevé espec ia lmen t p rob lemà t i ca amb l ’ ú s de maqu inà r i a ag r í co l a més espec ia l i t zada i més g ran ; des d ’ aques t pun t de v i s t a es p l an te j a una amp là r i a m ín ima i nd i ca t i va que assegu r i e l f unc i onamen t de l s cam ins

• Con f l i c t es i d i f i cu l t a t s de pas que s ’ accen tuen amb l a imp lan tac i ó d ’ i n f r as t r uc tu res de se r ve i que ap ro f i t en l a xa r xa v i à r i a , en pa r t i cu l a r l e s i n f r as t r uc tu res de r egad iu . Pe l que f a a l cas i pa r t i n t de l r espec te d ’ una ca l çada m ín ima , l e s sèqu ies ( en tubamen ts ) i desguassos pod r i en ap ro f i t a r l a zona de dom in i púb l i c .

• Con f l i c t es pun tua l s de po l i c i a de l s cam ins : es tac i onamen ts en l a v i a púb l i ca , despe r f ec tes p rovoca t s pe r l a i nundac ió amb a i gües de r eg , embru tamen t pe r vessamen t t e r r es i / o r es i dus .

E l t r ac tamen t de l s cam ins es t r oba en r e l ac i ó , en qua l sevo l cas , amb l es seves ca rac te r í s t i ques f unc i ona l s . La i n t e rp re tac i ó de l es f unc i ons ac tua l s d ’ aques ta xa r xa po r t a a d i f e renc i a r necess i t a t s d i f e ren t s de t r ac tamen t i d i s seny , a i x í com de l e s p ro tecc i ons a es tab l i r en e l seu en to rn .

• Xa rxa i n t e r comarca l . To t i que l a t i t u l a r i t a t de l es v i es no s i gu i enca ra dec i d i da , l a f unc i ona l i t a t de ca i r e i n t e r comarca l i l a vocac ió de t r ans fo rmac ió en xa r xa p ròp ia de l a Gene ra l i t a t de Ca ta l unya , s i gu i pe l t r aspàs de l a xa r xa de l a D ipu tac i ó , s i gu i pe r l a i n c l us i ó en e l P l a de Ca r re te res de 1987 , f a que d i ns e l t e rme mun i c i pa l s ’ hag i de des taca r dues ca r re te res p r i nc i pa l s ; l a de Mo l l e russa a Be l l ca i r e ( LP -3322 ) , que t r avessa l ’ e x t r em es t de l t e rme , i l a de Mo l l e russa a Ba lague r pe r Fonda re l l a , e l s A r cs i Va l l f ogona , que ac tua com a comun i cac i ó p r i nc i pa l de l nuc l i de l Poa l . Les m i l l o res de t r aça t de l s da r re r s anys cob re i xen l es expec ta t i ves de t r ans fo rmac ió d ’ aques tes v i es pe r mo l t t emps i només queda pe r m i l l o ra r i t r ans fo rma r e l t r am que va de l nuc l i de l Poa l a l s A r cs i , sob re to t , e l seu pe r l l ongamen t f i n s a Ba lague r . Es f a necessa r i dona r un t r ac tamen t co r rec te a l s sob ran t s de l a co r recc i ó de co rbes i t r aça t s d ’ aques tes ca r re te res , que degene ren f àc i lmen t en à rees de r unes . A l ho ra es f a t ambé necessa r i cons i de ra r l a necess i t a t d ’ un es pa i seg rega t pe r a l t r àns i t de b i c i c l e t es i v i anan t s , que enca i xen ma lamen t en aques t t i pus de v i es .

• Xa rxa l oc a l . Comp le ta l a connex ió de l Poa l amb l es pob lac i ons de l ’ en to rn . Aques ta r ep resen ta t ambé l a xa r xa r ad ia l i se r ve i x t ambé pe r a l s m i t j ans ag r í co l es o i ndus t r i a l s que han d ’ acced i r a f i nques i g ranges . D ’aco rd amb aques tes cond i c i ons de se r ve i , l e s secc i ons i e l d i s seny de l es v i es no ha de se r espec ia lmen t gene rós , n i a f avo r i r l e s ve l oc i t a t s . Són v i es j a as fa l t ades que reune i xen bones cond i c i ons de

40

c i r cu l ac i ó en l es qua l s ca l ga ran t i r un amp le de ca l çada f i n s a 6 me t res .

• Cam ins ve ïna l s . Sense cons t i t u i r un en l l aç p re fe ren t amb nuc l i s , apa re i xen e l s cam ins que reben una i n tens i t a t impo r t an t de t r àns i t bàs i camen t ag ra r i , en t r e e l qua l es comp ten e l s t u r i smes de l s usua r i s , e l s t r ac to r s amb e l s seus comp lemen ts i e l s cam ions . L ’ ús de maqu inà r i a cada cop més pesan t comp l i ca e l man ten imen t d ’ aques t s cam ins i augmen ta l es necess i t a t s de secc i ó , de mane ra que es p l an tegen a l t e rna t i ves que no necessà r i amen t han de passa r pe r l ’ a s fa l t a t i e s poden p reveu re secc i ons m ín imes d ’ uns 5 me t res .

• Cam ins de se r ve i . F i na lmen t queden e l s cam ins de se r ve i a un nombre r edu ï t de f i nques o a a l guna g ran ja , que gene ra lmen t con f l ue i xen en l a xa r xa an te r i o r . Aques t s cam ins p resen ten en a l guns casos d i f i cu l t a t s d ’ accés pe r a l a maqu inà r i a mode rna i e l s p rop ie ta r i s hau r i en d ’ a c o r d a r - s e p e r aconsegu i r secc i ons d ’ un m ín im de 3 ,5 me t res i ga ran t i r un ce r t man ten imen t pe r i òd i c . En t re aques t s cam ins s ’ i n c l ouen t ambé e l s cam ins de se r ve i de l es sèqu ies i cana l s p r i nc i pa l s , r egen ta t s pe r l a Comun i t a t Gene ra l de Regan t s de l s Cana l s d ’U rge l l .

D ’ aco rd amb l a t i po l og i a es tab le r t a , es p roposa una de f i n i c i ó i un g rau de p ro tecc i ó d i f e ren t de l a xa r xa de cam ins i ca r re te res , que t é en c omp te :

• Amp le m ín im de ca l çada . Secc i ó m ín ima de l a ca l çada necessà r i a pe r a l t r àns i t de veh i c l es , a t r avés de l a qua l s ’ ha de ga ran t i r e l pas , en pa r t i cu l a r , de l a maqu inà r i a ag r í co l a .

• Zona de dom in i púb l i c . A banda de l es de te rm inac ions que l a l l e i es tab l e i x pe r a l es ca r re te res convenc iona l s , es cons i de ra l a i n c l us i ó en l a zona de dom in i púb l i c d ’ una f r an j a d ’ 1 , 5 me t res ex te r i o r a l s cam ins , que hau rà de se r v i r pe r a l pas de l es i n f r as t r uc tu res de r egad iu i a l t r es i n f r as t r uc tu res púb l i ques que ac tua lmen t p l an tegen g reus p rob lemes de t r aça t . I gua lmen t s ’ ha de cons ide ra r l ’ amp l i ac i ó de l a zona de dom in i púb l i c en e l cas de d i sposa r de v i es pe r a v i anan t s , b i c i c l e t es o a l t r es .

• Zona de se r v i t ud . Ga ran te i x l a r ea l i t zac i ó en cond i c i ons de l es ob res necessà r i es de man ten imen t i pe r a i xò es cons i de ra necessà r i a pe r a l con jun t de l a xa r xa v i à r i a .

• Zona d ’ a fec tac i ó . A banda de l a de l im i t ac i ó que l a l l e i es tab le i x pe r a l e s ca r re te res , no es cons i de ra una p ro tecc i ó necessà r i a pe r a l s cam in s .

41

• L í n i a d ’ ed i f i cac i ó . A pa r t de l es de te rm inac ions que l a l l e i es tab le i x pe r a l e s ca r re te res es cons i de ra necessa r i que es man t i ngu i t ambé una d i s t ànc i a en r e l ac i ó a l s cam ins pe r t a l de no i n t e r f e r i r en l a c i r cu l ac i ó d ’ aques t s .

Quad re 12 . P ro tecc i ons es tab le r t es a l a xa r xa v i à r i a segons t i po l og ia .

Ample mínim calçada

Zona de domini públic*

Zona de servitud*

Zona d’afectació*

Línia d’edificació**

Carreteres intercomarcals ***

3 8 50 25

Carreteres locals 6 1,5 8 30 25Camins veïnals 5 1,5 5 - 5Camins de servei 3,5 1,5 5 - 5* Límit de la franja a comptar des de les arestes exteriors de l’explanació. ** Límit de la franja a comptar des de l’aresta exterior de la calçada.

*** Es regeixen per les determinacions de la normativa general (Llei 7/93).

Font: elaboració pròpia en base a la Llei 7/1993.

D ’ en t r ada s ’ hau r i a de cons i de ra r que t o t a l a xa r xa de cam ins que dóna accès a f i nques de més d ’ un p rop ie ta r i po t ésse r cons i de rada de dom in i púb l i c i passa r a f o rma r pa r t de l a r esponsab i l i t a t mun i c i pa l . En aques t cas queda r i en i nc l osos t o t s e l s cam ins ve ïna l s , que avu i d i a són j a de t i t u l a r i t a t mun i c i pa l , més e l s cam ins de se r ve i , que en l a ma jo r pa r t de l s casos són se r v i t uds de pas pe r f i nques pa r t i cu l a r s , p l an tegen a l guns p rob lemes de man ten imen t i m i l l o ra . Queda r i en excep tua t s d ’ aques ta xa r xa mun i c i pa l :

• Les ca r re te res i n t e r comarca l s , que són t i t u l a r i t a t d ’ adm in i s t r ac i ons supe r i o r s , l a D ipu tac i ó P rov i nc i a l i / o l a Gene ra l i t a t .

• De te rm ina t s cam ins de se r ve i , en pa r t i cu l a r l e s banque tes de l s cana l s , t i t u l a r i t a t de l a Comun i t a t Gene ra l de Regan t s i sub jec tes a p ro tecc i ons espec í f i ques . Pe r c i r cum s tànc i es h i s t ò r i ques ( sup ress i ó d ’ an t i c s passos ) a l guns d ’ aques t s cam ins p rovab lemen t hau r i en de cons i de ra r - se com a mun i c i pa l s .

• De te rm inades se r v i t uds mo l t pun tua l s de pas a f i nques , que j a no han es ta t r eco l l i des en e l mapa de l a xa r xa v i à r i a i que es pod r i a de l im i t a r més p rec i samen t en r e l ac i ó a l a xa r xa mun i c i pa l .

42

CREIXEMENT URBÀ I PAUTES PER AL PLANEJAMENT

Est imac ió de l a demanda i o fe r ta fu tu ra d ’hab i ta tge

V is ta l a d i nàm ica demog rà f i ca de l mun i c i p i i v i s t a l a d i nàm ica econòm ica i soc i a l que l a sus ten ta , es d i spos en j a d ’ a l guns e l emen ts de j ud i c i pe r ava lua r l e s poss i b i l i t a t s de c re i xe men t u rbà que es p l an tegen d i ns de l mun i c i p i , t an t des de l pun t de v i s t a de l ’ e xpans ió r es i denc ia l , com de l es ac t i v i t a t s econòm iques que es pugu in gene ra r . Aques t c re i xemen t s ’ ha d ’ imb r i ca r pe r a l t r a pa r t , en e l t e r r i t o r i mun i c i pa l i t en i r en comp te e l g ran po tenc i a l eco l òg i c ( amb repe rcuss i ons econòm iques ) d ’ aques t t e r r i t o r i .

De l ’ anà l i s i de l a s i t uac i ó demog rà f i ca i econòm ica de l mun i c i p i s ’ hau r i en de des taca r unes l í n i es sob re l a demanda d ’ hab i t a t ge f u t u ra , que són d i f í c i l s de sepa ra r de l a d i nà m ica de l a ma te i xa o fe r t a :

No semb la hag i de t r enca r - se l a t r ad i c i ó de l es noves pa re l l e s que es f o rmen a es t r ena r casa . En t re e l 2001 i 2021 es f o rma ran una qua ran tena de pa re l l es l oca l s amb t r es opc i ons d ’ a l l o t j amen t :

La r ehab i l i t a c i ó de cases p reex i s t en t s po t p rend re impo r t ànc i a pe rquè apa re i x un f e t nou , que és e l de l s pad r i ns que desapa re i xen i de i xen una casa bu ida .

La r e f o rma de cobe r t s o l a cons t r ucc i ó de so l a r s bu i t s en t r e m i t ge res que j a p redom ina t en e l s da r re r s anys t é enca ra poss i b i l i t a t s impo r t an t s d ’ ana r - se desenvo lupan t .

La cons t r ucc i ó de nous hab i t a t ges t i pus un i f am i l i a r a ï l l ada en l es à rees de nou c re i xemen t , que f i n s a ra ha t i ngu t mo l t poc impac te a l a pob lac i ó i no semb la hag i de t en i r - l o en un f u t u r .

Imm ig rac i ó i segona res i dènc ia es t r oben en es t r e ta r e l ac i ó amb l ’ e vo luc i ó i opo r t un i t a t s de l ’ o f e r t a , bàs i camen t de segona mà :

E l t ancamen t de l es cases ac tua lmen t ocupades pe r j ub i l a t s po t ana r a l l i be ran t uns dos hab i t a t ges anua l s du ran t 20 anys , que comp le i xen abas tamen t l a demanda d ’ hab i t a t ge a bon p reu que s ’ es tà donan t i cob r i n t f i n s a ra .

43

L ’ o f e r t a d ’ hab i t a t ge nou de p romoc ió ha t i ngu t f i n s a ra mo l t poca o nu l · l a so r t i da i a l gunes i n i c i a t i ves p rev i s t es no s ’ han a r r i ba t a conc re ta r . Pe rò e l pob le no po t desca r t a r , t ampoc , e l desenvo lupamen t d ’ una o fe r t a d ’ hab i t a t ge nou o de so l a r s pe r hab i t a t ge nou capaç d ’ a t r eu re una pob lac i ó de ma jo r n i ve l l e conòm ic , t o t ap ro f i t an t l a m i l l o ra de l es comun i cac i ons amb Mo l l e russa i L l e i da .

D ’ aco rd amb l es cons ta tac i ons an te r i o r s i l e s apun tades en ana l i t za r l e s t i po l og i es i ca rac te r í s t i ques de l a demanda , l ’ o f e r t a r es i denc ia l de l Poa l en e l s p ròx ims anys hau r i a de t en i r en comp te :

• Cobe r t u ra de l s bu i t s de l a t r ama p reex i s t en t i subs t i t uc i ó de l s maga t zems i a l t r es ed i f i cac i ons no r es i denc ia l s amb e l c r i t e r i de man ten imen t de l seu equ i l i b r i f o rma l , sob re to t en l es à rees de c re i xemen t més cèn t r i ques . E l man ten imen t de l ’ a l i neac ió de l es f açanes , l e s a l çà r i es i l e s vo l ume t r i es cons t r u ïdes po t i n c l ou re , pe r a l t r a pa r t , t an t l ’ o f e r t a d ’ hab i t a t ge un i f am i l i a r com l a d ’ hab i t a t ges de p i sos i a l t r es .

• Enqu ib i r e l s mode l s cons t r uc t i us poc densos que es donen ac tua lmen t a l mun i c i p i en l es à rees de c re i xemen t més noves ; un i f am i l i a r s a ï l l ades de més ba i xa dens i t a t o adossades (en e l sen t i t més es t r i c t e de l t e rme ) de dens i t a t més e l evada . Ca ld r i a ev i t a r , pe r a l t r a pa r t , l e s f ó rmu les r epe t i t i ves de l es cases un i f am i l i a r s a r r eng le rades que s ’ han imposa t en a l t r es l l o cs .

• Es p l an te j a un r ep te impo r t an t de r es tau rac i ó i conse rvac i ó de l pa r c ed i f i c a to r i , donada l a quan t i t a t d ’ hab i t a t ges vacan t s i e l seu augmen t p rev i s i b l e . A banda d ’ i n t r odu i r e l emen ts de ges t i ó que f ac i l i t en l ’ ú s , conse rvac i ó i r es tau rac i ó de l pa r c , ca l d rà compag ina r l e s demandes de mode rn i t zac i ó i ma jo r qua l i t a t de l ’ hab i t a t ge amb e l r espec te d ’ a l guns va l o r s pa t r imon ia l s i e l man ten imen t de l a ima tge f o rma l d ’ a l guns ca r re r s .

Ofer ta i necess i ta ts de sò l res idenc ia l

S i es compa ra amb d ’ a l t r es pob lac i ons de l a p l ana , l a de l im i t ac i ó ac tua l de sò l u rbà de l Poa l r espon a l a vo l un ta t de de l im i t a r una supe r f í c i e de poss i b l e expans ió u rbana mode rada , que , pe r a l t r a pa r t , r esu l t a f o r ça en conco rdança amb l a d i nàm ica c ons t ruc t i va de l mun i c i p i .

La supe r f í c i e de so l a r s l l i u r es ed i f i cab les r ep resen ta un 56% de l a supe r f í c i e ed i f i cada ac tua l . En t o t a l són uns 70 .000 m2 l l i u res en e l s qua l s l e s d i nàm iques cons t r uc t i ves ac tua l s i l e s poss i b i l i t a t s de l

44

p lane jamen t pe rme t r i en enqu ib i r una quan t i t a t d ’ hab i t a t ges , en t r e 150 i 200 , que cob re i x abas tamen t l es expec ta t i ves de c re i xemen t de l nuc l i i dóna una ma rge de segu re ta t pe r a l c re i xemen t de l s p ròx ims anys . La f o r t a r i g i desa de l me rca t de l sò l l o ca l i l e s pa r t i cu l a r i t a t s d ’ aques t s sò l s l l i u r es poden j us t i f i ca r una p rev i s i ó de r ese rva r es i denc ia l :

La ma jo r pa r t de so l a r s l l i u r es es t r oba j a en i l l e s amb a l gun t i pus d ’ ed i f i cac i ó , gene ra lmen t maga t zems , l e s qua l s acos tumen a t en i r un pa rce l · l a r i r edu ï t , que marca mo l t l ’ àmb i t r es i denc ia l f u t u r . Es t r ac ta sov i n t de zones d ’ ho r t s que pe rme ten l a p romoc ió d i r ec ta de l s p rop ie ta r i s ; pe rò r ep resen ten un me rca t f o r ça r í g i d t o t i l a t endènc ia a l a desapa r i c i ó de l s ho r t s . Na tu ra lmen t t ende i xen a enqu ib i r un mode l d ’ un i f am i l i a r a ï l l ada f o r ça enco rse ta t pe r l e s amp là r i es .

En l es i l l e s conso l i dades de l nuc l i e s t r oben enca ra so l a r bu i t s que donen en t re 40 i 50 pa rce l · l e s ed i f i cab les , amb e l mode l t r ad i c i ona l d ’ hab i t a t ge en t re m i t ge res .

Menys d ’ una t e r ce ra pa r t de l s so l a r s an te r i o r s , 2 , 2 ha , co r respon a i l l e s que no t enen cap t i pus de cons t r ucc i ó , i que són l es que pe rme ten una p romoc ió r es i denc ia l més ma l · l eab le i o r i en tada a noves necess i t a t s . Ten in t en comp te l es r i g i deses de l me rca t , l a supe r f í c i e an te r i o r es pod r i a cons i de ra r l im i t ada ca ra a ob ten i r hab i t a t ge poc dens i pod r i a , j u s t i f i ca r , des d ’ aques t pun t de v i s t a , una ce r t a amp l i ac i ó que no hau r i a d ’ ana r , en qua l sevo l cas , més en l l à de l es 2 ,5 ha .

En l ’ à rea u rbana conso l i dada a n i ve l l d ’ ed i f i cac i ons apa re i x enca ra una dens i t a t b ru ta f o r ça ba i xa d ’ hab i t a tges pe r hec tà rea , 15 ,1 , i a i xò s ’ exp l i ca pe r l a p resènc ia d ’ una quan t i t a t impo r t an t de maga tzems ag r í co l es i a l gunes g ranges , una pa r t de l s qua l s es t r oben en desús o poden t r oba r - s ’ h i en un f u t u r . A l guns poden se r r eu t i l i t za t s com a nau i ndus t r i a l , t a l com passa ac tua lmen t , pe rò t ambé po t have r -h i una t r ans fo rmac ió en hab i t a t ge .

Un comen ta r i espec ia l me re i x , pe r a l t r a pa r t , l ’ ap ro f i t amen t de l es pa r ce l · l e s t r ad i c i ona l s de 5 me t res de f açana pe r 25 i més me t res de l l a rgà r i a . S i bé s ’ adap tava f o r ça a l s usos ag ra r i s , aques ta base s ’ adap ta amb d i f i cu l t a t s a l s r eque r imen t s més es t r i c t amen t r es i denc ia l s ac tua l s i d i f i cu l t a l a t r ans fo rmac ió de l es à r ees conso l i dades . L ’ opc i ó més senz i l l a que a l guns han adop ta t és l a segmen tac i ó ho r i t zon ta l en dos hab i t a t ges ; pe rò només resu l t a p rou sa t i s f ac tò r i a amb a l gun me t re més de f açana .

45

Quad re 13 . D i s t r i buc i ó de l sò l u rbà de l Poa l segons qua l i f i cac i ons en e l p l ane jamen t ac tua l .

Sòl urbà 2001 Superfície (m2) % superfície sòl

urbà

Superfície per

habitant

Parcel·les residencials

Parcel·les de magatzems agrícoles

Total parcel·les edificades 124075 41,1 194,5

Solars en illes edificades en >60% 9798 3,2

Solars en illes edificades en <60% 38307 12,7

Solars en illes sense edificar 21863 7,2

Total solars sense edificar 69968 23,2 109,7

Zones verdes 2060 0,7 3,2

Sòl industrial (nova qualificació) 0,0

Vials 105897 35,1

Total sòl urbà 302000 100,0 473,4

Font: elaboració pròpia.

La demanda de sò l pe r a l a indús t r i a i d ’a l t res usos

Les necess i t a t s d ’ i n s ta l · l a c i ó d ’ una i ndús t r i a han f e t que recen tmen t es desenvo lupés un P la Pa rc i a l i ndus t r i a l que ha sa t i s f e t l e s mancances immed ia tes de l a pob lac i ó . En e l f u t u r s ’ hau r i a de p reveu re :

Una rese rva pe r a sò l i ndus t r i a l que cob r í s una poss i b l e demanda ex te r i o r o l a r eub i cac i ó i / o amp l i ac i ó d ’ a l gun de l s t a l l e r s de l a pob lac i ó . Donada l a magn i t ud de l mun i c i p i no semb la necessa r i p reveu re una g ran supe r f í c i e i l a ub i cac i ó a l cos ta t de l sò l ac tua l apa re i x com l a més c o r r e c ta .

E l t i pus de t a l l e r s i ndus t r i a l s de t i pus més av i a t a r t esana l p resen t s a l a pob lac i ó no o r i g i nen mo lès t i es en e l ve ïna tge i hau r i a de se r poss i b l e

46

compa t i b i l i t za r - l os amb l ’ ú s r es i denc ia l i ap ro f i t a r , s i s ’ escau , e l s maga t zems ag r í co l es que en t ren en desús .

Ta l com s ’ ha ana l i t za t an te r i o rmen t , l a do tac i ó en ma tè r i a d ’ equ ipamen ts púb l i c s de l mun i c i p i r esu l t a f o r ça sa t i s f ac tò r i a i l e s necess i t a t s en ma tè r i a de nous equ ipamen ts venen ma rcades pe r l e s p rev i s i ons de nous equ ipamen ts que avu i es r ea l i t zen i que f i gu ren en e l quad re ad jun t . Quan t a necess i t a t s de sò l , t o t p l ega t s i gn i f i ca :

Quad re 14 . Necess i t a t s p l an te j ades a n i ve l l d ’ equ ipamen ts o i n f r as t r uc tu res .

N o u s e d i f i c i s , e s p a i s o a m p l i a c i o n s

O p c i ó

E n s e n y a m e n t E s c o l e s N o u e m p l a ç a m e n t M e d i a m b i e n t D e p u r a d o r a d ’ a i g ü e s E m p l a ç a m e n t p e r d e p u r a d o r a

b i o l ò g i c a B e n e s t a r s o c i a l C e n t r e d e d i a p e r a l a g e n t

g r a n B u s c a r u b i c a c i ó

A l t r e s C e m e n t i r i A m p l i a c i ó d e l ’ a c t u a l

En ma tè r i a de zones ve rdes , l a do tac i ó ac tua l de l nuc l i no a r r i ba a l m ín im de 5 m2 pe r hab i t an t ex i g i t s pe r l a l l e i . A tesos e l s p ro j ec tes med iamb ien ta l s de l a pob lac i ó , ca l d r i a , doncs , f e r un es fo r ç de m i l l o ra subs tan t i va de l a supe r f í c i e de zona ve rda , que s ’ hau r i a de cob r i r amb una do tac i ó gene rosa en l es noves à rees de c re i xemen t .

Elements remarcab les de l pa t r imon i h is tò r ic i ed i f i ca to r i

E l pob le de l Poa l c re i x a l ’ en to rn de l nuc l i i n i c i a l de cases cons t i t u ï t sob re un esquema l i nea l a l c a r r e r Ma jo r , e l qua l conse rva una bona pa r t de l es ca rac te r í s t i ques de l s seg les XV I I I i X IX . A una banda i l ’ a l t r a d ’ aques t ca r re r es t r oben e l s ed i f i c i s h i s t ò r i c s impo r t an t s de l pob le , que conse rven una pa r t des tacada de l es f a çanes i , f i n s i t o t , de l seu i n t e r i o r :

L ’ esg l és i a pa r roqu ia l ded i cada a San t Joan Bap t i s t a conse rva l a f açana i campana r de l seg le XV I I I , amb una l àp i da a l ’ i n t e r i o r que reco rda e l pa t r ona tge de l ma rquès d ’A l f a r r às , F rancesc Desva l l s i d ’A l eg re . L ’ i n t e r i o r f ou r emode la t en e l s anys 1960 amb l ’ a f eg i t ó de l cos p r i nc i pa l ac tua l de l ’ e sg l és i a .

Davan t de l ’ e sg l és i a , ca l Cas te l l é s l ’ ed i f i c i més nob le de l a pob lac i ó i f ou mana t cons t ru i r , t ambé , pe l ma rquès d ’A l f a r r às . Sob re l es

47

f a çanes de ca r reus ben t r eba l l a t s i en bon es ta t de conse rvac i ó es po t l l eg i r l a da ta de 1763 . L ’ i n t e r i o r és hab i t a t i e s conse rva en bon es ta t . L ’ ed i f i c i és dec l a ra t Bé Cu l t u ra l d ’ I n t e rès Nac iona l d ’ aco rd amb e l dec re t genè r i c de l 14 de ma rç de 1963 que p ro tege i x t o t s e l s c a s te l l s .

A l m ig de l ca r re r Ma jo r ca l Pu ig és una a l t r a g ran ed i f i cac i ó amb l a da ta de 1778 sob re e l po r t a l d ’ en t r ada . L ’ ed i f i c i r espon a una n i ssaga que conse rva enca ra p rop ie ta t s a l mun i c i p i i que t i ngué una i n t e r venc ió dec id i da en l a h i s t ò r i a ca ta l ana de l XV I I I . L ’ ed i f i c i , de p l an ta ba i xa de ped ra , r eco rda l a d i s t r i buc i ó ca rac te r í s t i ca d ’ una mas ia , que es conse rva pe r f ec tamen t en e l seu i n t e r i o r , pe r bé que en un es ta t p reca r i de conse rvac i ó .

L ’ a l t r a casa g ran a des taca r de l ca r re r Ma jo r és ca l F rancés , que es t r oba en un es ta t f o r ça l amen tab le de conse rvac i ó . Sob re e l po r t a l d ’ en t r ada f i gu ra l a da ta de 1699 .

A l t r es e l emen ts a des taca r de l pob le de l Poa l o de l seu t e rme se r i en :

En l a pos tgue r ra f ou r e fe ta l a c reu de t e rme de l a pob lac i ó de t r ad i c i ó gò t i ca i f a c tu ra neoc làss i ca , que abans es t r obava a l cap de l ca r re r Ma jo r . En t r ac ta r - se d ’ una c reu de més de cen t anys , queda a fec tada pe l Dec re t de 14 de ma rç de 1963 com a Bé Cu l t u ra l d ’ I n t e rès Nac iona l .

No ga i r e l l uny de l ca r re r Ma jo r es t r oba ca l G rae l l s , a l a P laça Fe l i p Rodés . La casa , de l seg le XV I I I , p resen ta l a d i s t r i buc i ó ca rac te r í s t i ca d ’ una mas ia , d i v i d i da en t r es cossos i acompanyada de dependènc ia ag r í co l es . La d i s t r i buc i ó en es ta tges i dependènc ies és l a ca rac te r í s t i ca d ’ aques t t i pus de cons t r ucc i ó i e s man té p ràc t i camen t i n t ac ta , pe r bé que f o r ça de te r i o rada .

En l ’ àmb i t de l ’ a rqu i t ec tu ra mode rna ca l des taca r dues ob res f i rmades pe r l ’ e s t ud i MAD (A i xas , La r i ña i Gòd ia ) i degudes a l s v i nc l es de l ’ apa re l l ado r Joan A rdèvo l amb e l Poa l . Es t r ac ta de l a casa Gené , s i t uada a l a Rava l , que apo r t a un en foc i nnovado r sob re l es cases en t r e m i t ge res ca rac te r í s t i ques de l a p l ana d ’U rge l l , i de l con jun t d ’ hab i t a t ges s i t ua t en e l ca r re r D ipu tac i ó , t o t es e l l e s ob res de l s anys 1970 i r ep rodu ïdes en d i ve r sos ca tà l egs d ’ a rqu i t ec tu ra .

E l con jun t de l Mo l i ne t s i t ua t a l a vo ra de l r i u Co rb , amb e l s ed i f i c i s i l ’ e s t r uc tu ra ca rac te r í s t i c s d ’ una g ran exp lo tac i ó r u ra l , l a mas ia cen t ra l de l s senyo rs , l a bassa , e l mo l í , hab i t a t ges pe l s t r eba l l ado rs , maga t zems ag r í co l es i , f i n s i t o t , l a p ròp ia c reu de t e rme . E l con jun t

48

s ’ i n i c i a a p r i nc i p i de l seg le XX ap ro f i t an t l e s t r ans fo rmac ions p rovocades pe l cana l d ’U rge l l i s ’ acaba a l a pos tgue r ra .

Pe r bé que f o ra de l t e rme , pe rò v i ncu lada a l a pob lac i ó de l Poa l , es po t esmen ta r l ’ e s tac i ó de l ca r r i l e t , que e ra l a pa rada de l Poa l de l t r enque t de Mo l l e russa a Ba lague r i Menà rguens , que f unc i onà en t re e l 1905 i 1954 , momen t en e l qua l es t ancà l a l í n i a i e s l l e va ren l es v i es . A ra s ’ u t i l i t za com hab i t a tge .

To t i que no han es ta t r eco l l i t s en e l s d i ve r sos ca tà l egs e fec tua t s , ca l d r i a t en i r en comp te pe l seu ca ràc te r emb lemà t i c a n i ve l l l o ca l , l ’ ed i f i c i de l ’A j un tamen t cons t r u ï t desp rés que e l pob le aconsegu í s l a seva i ndependènc ia de Be l l v í s l ’ any 1924 segu in t unes pau tes neoc làss i ques , i t ambé l ’ ed i f i c i de l Casa l Poa lenc , a ra de p rop ie ta t mun i c i pa l i cons t r u ï t du ran t l a segona repúb l i ca .

A pa r t d ’ aques t s e l emen ts cons t r uc t i us , l ’ à r ea co r responen t a l ca r re r Ma jo r i l e s p l aces Fe l i p Rodés i Ca ta l unya cons t i t ue i x e l cen t re na tu ra l i a l ho ra emb lemà t i c de l a pob lac i ó , que me re i xe r i a un t r ac tamen t u rbà es pec í f i c .

49

L ÍN IES ESTRATÈGIQUES PER AL PLANEJAMENT MUNICIPAL

D ’aco rd amb l a d i agnos i de l a r ea l i t a t soc i oeconòm ica i de l es i n t enc i ons exp ressades pe l s ma te i xos ac to r s l oca l s , es poden es tab l i r unes l í n i es de consens pe r aca ra r e l s p ro j ec tes de f u t u r de l mun i c i p i i emmarca r , d ’ aques ta mane ra , e l p l ane jamen t u r ban í s t i c . Es t r ac ta de l í n i es es t r e tamen t l l i gades l es unes amb l es a l t r es , que de r i ven en l es ac tuac i ons o p ro j ec tes que s ’ apun ten .

1 . Po tenc ia r l es connex ions ex te r io rs .

E l Poa l ha d ’ assum i r l a cond i c i ó de nuc l i r u ra l r e l a t i vamen t a l l unya t de l s g rans e i xos de comun i cac i ons , pe rò a l ma te i x t emps ha de ve t l l a r pe r l e s seves connex ions ex te r i o r s .

• Pe l que f a a l es connex ions pe r ca r re te ra , desp rés de l es m i l l o res r ecen t s , l e s m i l l o res d ’ access i b i l i t a t de l nuc l i depenen d ’ ob res ex te r i o r s com són l a va r i an t de l Poa l i l a t r ans fo rmac ió en ca r re te ra de l camí de l s A rcs a Ba lague r , a i x í com l ’ o rdenac ió d ’ una c i r cumva l · l a c i ó en e l nuc l i de Be l l v í s .

• Ca l t en i r cu ra i p reveu re l ’ ú s c i c l ab l e i pe r a v i anan t s de l a xa r xa v i à r i a gene ra l , f e t que imp l i ca d i spos a r de v i es espec í f i ques de t r àns i t en l a xa r xa i n t e r comarca l i man ten i r t r aça t s i l im i t ac i ons de ve l oc i t a t a l a r es ta de l a xa r xa .

• Pe l que f a a l s cam ins , es p l an te j a una o rdenac ió co r rec ta de l es s e c c i o n s .

• Una a tenc i ó espec ia l a p ro j ec tes de l t i pus xa r xa de gas i cab le de f i b ra òp t i ca , o a l es f u t u res connex ions de t e l ecomun i cac i ons pe r ones o pe r cab le .

2 . A favor i r l ’ ac t i v i t a t econòmica loca l .

La d i nam i t zac i ó econòm ica i soc i a l de l mun i c i p i imp l i ca r eco l za r l e s pe t i t es i n i c i a t i ves empresa r i a l s l o ca l s ; pe rò t en i n t p resen t que l a c reac i ó d ’ una ma jo r nombre de l l o cs de t r eba l l depèn més av i a t de l a imp lan tac i ó d ’ empreses f o ranes .

50

• Les pe t i t es empreses l oca l s no gene ren mo lès t i es r emarcab les i , d i ns e l r espec te de l a no rma t i va amb ien ta l co r responen t , hau r i a de se r poss i b l e d ’ amp l i a r - l es en e l ma te i x nuc l i u rbà f i n s a un ce r t a d imens ió , t o t ap ro f i t an t e l s cobe r t s o so l a r s bu i t s ac tua l s .

• Pe r a poss i b l es i n i c i a t i ves ex te r i o r s i amp l i ac i ons de l es i ndús t r i es l oca l s que resu l t ess i n p rob lemà t i ques ca l d i sposa r d ’ una r ese rva de sò l i ndus t r i a l . La ub i cac i ó a l l e van t de l nuc l i a t oca r de l a ca r re te ra i de l a va r i an t de l a c reue ta ga ran te i x l ’ a ccess i b i l i t a t ex te r i o r i a l ho ra l a p rox im i t a t a l nuc l i .

• A tenc i ó a l desenvo lupamen t d ’ ac t i v i t a t s comerc i a l s i de se r ve i d i r i g i des a l a p ròp ia pob lac i ó r es i den t i a l ’ e x te r i o r .

3 . M i l lo ra de l es cond ic ions de v ida de l a pob lac ió .

E l desenvo lupamen t econòm ic ha de t en i r en comp te l a m i l l o ra de l es cond i c i ons de v i da de l s r es i den t s , e l s qua l s han de pode r cob r i r en e l seu nuc l i t o t es l es necess i t a t s que p l an te j a un r i tme de v i da cada cop més u rbà .

• D i spon ib i l i t a t d ’ àmb i t s de passe ig i oc i en e l nuc l i i e l seu en to rn , com a ra l a zona l úd i ca p rev i s t a a l pan tà de l a ca r re rada .

• P ro j ecc i ó de l pa t r imon i h i s t ò r i co -a r t í s t i c l o ca l , que es t r adue i x en l a sa l vagua rda de l s e l emen ts a rqu i t ec tòn i cs i u rban í s t i c s d ’ i n t e rès de l nuc l i , pa r t i cu l a rmen t l ’ àmb i t de l ca r re r Ma jo r i p l aces Fe l i p Rodés i Ca ta l unya .

• M i l l o ra de l ’ o f e r t a de se r ve i s púb l i c s a t r avés , en pa r t i cu l a r , de noves esco les i cen t r e de d i a .

• A tenc i ó a l ’ hab i t a t ge i l e s cond i c i ons de v i da de l a pob lac i ó imm ig rada , que en e l f u t u r po t imp l i ca r mesu res de f omen t de l a r ehab i l i t a c i ó de l pa t r imon i ed i f i ca t .

• Tancamen t de l es g ranges s i t uades d i ns o a l a vo ra de l pob le d ’ aco rd amb l es O rdenances ap rovades .

4 . Re t robar unes re lac ions d ’equ i l ib r i amb e l t e r r i to r i .

S i a l gun va l o r espec ia l po t dona r p ro j ecc i ó ex te r i o r a l mun i c i p i és l a r ecupe rac i ó de l ’ i n t e rès pa i sa tg í s t i c de t o t l ’ e spa i ag ra r i , ma lmès pe r l e s t r ans fo rmac ions ag rà r i es de l s da r re r s t r en ta anys , a més a més d ’ a l t r es m i l l o res med iamb ien ta l s que j uguen un pape r dec i s i u en l a qua l i t a t de v i da de l a pob lac i ó .

51

• Recupe rac i ó de masses a rb rades en d i f e ren t s i nd re t s de l t e rme com a v i a pe r a l a m i l l o ra de l a b i od i ve r s i t a t de l s ma te i xos ecos i s t emes ag ra r i s .

• Po tenc i ac i ó de l con jun t de l s espa i s r e l ac i ona t s amb l ’ a i gua , t an t des d ’ un pun t de v i s t a de p ro tecc i ó , com fo rma t i u , l úd i c i f i n s i t o t p roduc t i u ; man ten imen t de l s desguassos na tu ra l s de l s r egs , ges t i ó eco lòg i ca de l s pan tans de r egad iu , r ecupe rac i ó de l es banque tes de l cana l .

• Depu rac i ó de l es a i gües r es i dua l s a pa r t i r de l s s i s t emes b i o l òg i cs , que o fe re i xen l ’ opo r t un i t a t de d i sposa r d ’ un nou espa i hum i t .

• Co r rec ta ub i cac i ó de l es g ranges i t r ac tamen t de l s r es i dus r amade rs , t o t r eco l l i n t l e s o rdenances ap rovades . Con t ro l de l s r es i dus de l a ma te i xa ag r i cu l t u ra .

52