El poblament i l'estructura urbana de l'Alt Pirineu i l'Aran

Aprovació definitiva

Assentaments. Memòria 5. 1

5. EL SISTEMA D’ASSENTAMENTS URBANS

5.1. El poblament i l’estructura urbana de l’Alt Pirineu i Aran 5.1.1. Poblament 5.1.2. Caracterització del teixit urbà 5.1.3. Funcionalitat: els sistemes d’assentaments 5.1.4. Demanda de sòl i d’habitatge i capacitat d’acollida del territori

5.2. Estratègia i determinacions d’ordenació per a un desenvolupament eficient del teixit urbà

5.3. Els sistemes urbans 5.3.1 Estructura nodal 5.3.2 Estratègies de desenvolupament 5.3.3 Proposta de desenvolupament urbanístic per a cada sistema d’assentaments

Sistema de Vielha Sistema del Pont de Suert Sistema de Sort Sistema de la Pobla de Segur Sistema de Tremp Sistema de la Seu d’Urgell Sistema d’Organyà Sistema d’Oliana Sistema de Bellver de Cerdanya Sistema de Puigcerdà



5.1. El poblament i l’estructura urbana de l’Alt Pirineu i Aran

5.1.1. Poblament

Nuclis petits i compactes

El poblament de l’Alt Pirineu i Aran s’estructura en nuclis de molt petita dimensió. Gairebé una tercera part dels nuclis de l’àmbit no superen els 10 habitants i el 7% dels nuclis estan deshabitats. Més de la meitat dels nuclis (el 67%) tenen menys de 50 habitants. Només el 14% dels nuclis de l’àmbit superen els 100 habitants censats. De fet, només 10 nuclis superen els 1.000 habitants

Taula 5.1. Nombre de nuclis per població resident

Habitants Nuclis Nuclis (%)

Deshabitats 40 6,7%

0 -10 171 28,7%

11 - 50 230 38,6%

51 - 100 72 12,1%

101 - 500 64 10,7%

501 - 1000 9 1,5%

1001 - 10000 10 1,7%

Total 596 100,0%

Font: Idescat cens 2001. Elaboració pròpia

Molts nuclis i amb una elevada dispersió territorial

El poblament de l’Alt Pirineu i Aran s’ha basat, secularment, en nuclis petits i compactes però difosos per tot l’àmbit. Només la Val d’Aran n’ha estat l’excepció: allà els nuclis s’han concentrat al fons de la vall, en un sistema lineal al llarg de l’estret passadís de la Garona.

En els 77 municipis que hi ha a l’àmbit, hi ha 596 nuclis de població, és a dir, una mitjana de 8 nuclis per municipi que se supera lleugerament al Pallars Sobirà, encara més al Pallars Jussà i, sobretot, a l’Alta Ribagorça.

Taula 5.2. Nombre de municipis i de nuclis per comarca

Comarca Municipis / comarca Nuclis / comarca Nuclis / municipi Val d'Aran 9 44 5Alta Ribagorça 3 37 12Pallars Sobirà 15 135 9Pallars Jussà 14 144 10Alt Urgell 19 142 7Cerdanya 17 92 5

TOTAL 77 594 8

Els nuclis més petits presenten una major densitat en una franja que travessa horitzontalment l'àmbit per la seva part central, al llarg d'una línia imaginària que a cota 1.000-1.400 metres uniria Puigcerdà i el Pont de Suert. Sens dubte aquesta és l'herència secular d'una economia pecuària atès que es tracta, justament, de la franja de màxima proximitat a les pastures d'estiu i, alhora, per sota de la cota de neu on l'activitat es complica.

Vegeu mapa 5.1. Distribució territorial dels nuclis de població segons altitud





Gràfic 5.1. Percentatge de territori, nuclis i població segons altitud

Efectivament, la meitat dels nuclis (52%) es distribueixen entre les cotes altimètriques 1.400 i 2.000 m quan aquesta franja representa, només, una tercera part del territori (31%). Aquest poblament no té una traducció directa quant a població: quasi la meitat de la població de l'Alt Pirineu i Aran es concentra per sota de la cota 1.000 m i amb una tendència creixent, a mesura que el model econòmic es deslliga de l'aprofitament ramader.

Els condicionants climàtics i orogràfics fan que, per sobre dels 2.000 metres, tot i que representa la meitat del territori de l'Alt Pirineu i Aran, només hi hagi un 4% de la població, el contrari del que passa als terrenys més baixos de cota, per sota de la cota 1.000, on només un 23% del territori serveix de suport a quasi la meitat de la població.

Polaritats molt marcades

Vegeu mapa 5.2. Distribució de la població el 2004

Actualment, deu municipis concentren el 60% dels habitants de l’Alt Pirineu i Aran i aquesta és una tendència creixent. Progressivament, a vegades d’una manera accelerada, els petits nuclis de més alçada i de les valls laterals s’estan despoblant a favor dels pobles del fons de la vall principal o les vil·les mercat i les capitals de comarca.

Actualment, com s’ha vist en l’apartat de diagnosi, cinc municipis dels 77 que té l’Alt Pirineu i Aran, concentren pràcticament el 50% de la població de l’àmbit i els dos primers, tots sols, ja concentren gairebé el 30%. Es tracta, concretament, de la Seu d’Urgell (17,4%), Puigcerdà (11,2%), Tremp (8,3%), Vielha e Mijaran (6,4%) i la Pobla de Segur (4,4%). A continuació es troben els municipis del Pont de Suert (3,3%), Oliana (3,0%), Sort (2,9%), Bellver de Cerdanya (2,6%) i Naut Aran (2,3%). De la resta de municipis de l’àmbit, que són 67, cap no concentra una població superior al 2% de la que té l’àmbit.

El pes demogràfic de la capital respecte del total de població de la seva comarca és força elevat i supera el 50% en gairebé totes, excepte al Pallars Jussà on Tremp concentra el 40% i el Pallars Sobirà, la comarca de l’Alt Pirineu on la població es troba més repartida pel conjunt del territori i on Sort, la capital, només concentra el 30% de la població de la comarca.





Gràfic 5.2. Pes de la població de la capital en relació amb el de la comarca

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Baix

Llo

breg

atSe

lva

Baix

Em

pord

àVa

llès

Orie

ntal

Rib

era

d'Eb

reTe

rra

Alta

Vallè

s O

ccid

enta

lVa

llès

Occ

iden

tal

Oso

naPr

iora

tG

arrig

ues

Mon

tsià

Mar

esm

ePa

llars

Sob

iràC

onca

de

Barb

erà

Alt E

mpo

rdà

Pla

d'U

rgel

lAn

oia

Nog

uera

Alt P

ened

èsBe

rgue

dàBa

ix P

ened

èsR

ipol

lès

Bage

sU

rgel

lSe

garr

aPa

llars

Jus

sàBa

ix E

bre

Cer

dany

aG

arra

fVa

l d'A

ran

Giro

nès

Alt C

amp

Alt U

rgel

lPl

a de

l'Est

any

Gar

rotx

aAl

ta R

ibag

orça

Baix

Cam

pTa

rrag

onès

Sols

onès

Segr

iàBa

rcel

onès%

pob

laci

ó a

la c

apita

l

Trem Vielha e Puigcerdà Pont de

La Seu

Sort

Taula 5.3. Pes poblacional de les polaritats principals de l’àmbit respecte del seu sistema o subsistema urbà

Polaritats del sistema % població sobre la comarca

% sobre la població del sistema urbà

Vielha 51 51

El Pont de Suert 57 57

Sort 30 32

La Pobla de Segur 23 57

Tremp 42 66

La Seu d'Urgell 56 73

Organyà 5 48

Oliana 10 74

Bellver de Cerdanya 11 60

Puigcerdà 48 59

Polaritats del subsistema % població sobre la comarca

% sobre la població del subsistema urbà

Bossòst i Les 21 91

Esterri d’Aneu 10 38

Isona 10 87

Les polaritats superen normalment el 50% de la població del seu sistema o subsistema urbà, i excedeixen el 70% als sistemes de la Seu d’Urgell i Oliana. Com s’ha indicat, el Pallars Sobirà és la comarca que té la població més distribuïda i Sort i Esterri d’Àneu concentren només el 32 i el 38 % dels seus àmbits de referència.



5.1.2. Caracterització del teixit urbà

Equipaments i serveis

Vegeu mapa 5.3. Dotació d’equipaments el 2002. Coeficient de Davies

Per a l’anàlisi territorial dels equipaments s’ha utilitzat, a partir dels inventaris facilitats pels diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, un índex de concentració conegut com a coeficient de Davies. Aquest índex té en compte la presència o absència de l’equipament en un municipi però no la seva quantitat. Cada equipament municipal es pondera en funció del nombre de municipis de l’àmbit que disposen d’aquest equipament. Quant més escàs és l’equipament en el seu repartiment territorial, més elevat serà el coeficient (si només està en un municipi, coeficient de Davies = 100), mentre que quant més freqüent sigui l’equipament en els municipis de l’àmbit considerat, més baix serà el coeficient.

El coeficient s’ha calculat, primer, per a cada tipus d’equipament i, finalment, per al conjunt d’equipaments. Si partim de la base que els equipaments menys freqüents (coeficient de Davies més elevat) es concentren en els nuclis de població principals, el resultat és un mapa de la jerarquia urbana definida per la dotació dels equipaments.

Els resultats per a l’Alt Pirineu i Aran reprodueixen, amb exactitud, el sistema de polaritats existents quant a pes demogràfic i paper territorial estructurador de sistemes urbans. La Seu d’Urgell i Puigcerdà concentren els equipaments més excepcionals a la regió. A un segon nivell trobem Vielha, Tremp, el Pont de Suert i Sort. A un tercer nivell la Pobla de Segur, Esterri d’Àneu, Oliana i Bellver de Cerdanya. I ja a un nivell inferior les polaritats dels subsitemes de Les-Bossost i d’Isona.

Activitat econòmica

Vegeu mapa 5.4. Mobilitat obligatòria el 2001. Llocs de treball localitzats / població ocupada resident

La proporció entre els llocs de treball localitzats en un municipi determinat i la població ocupada que hi resideix, treballi o no al municipi, és el que es coneix com a mobilitat obligatòria. Aquest indicador detecta els municipis que sobreoferten llocs de treball i són, per tant, pols d’atracció en el territori. També és un dels indicadors que millor correlacionen amb la mobilitat real, per la qual cosa una proporció equilibrada de llocs de treball i població ocupada en un municipi és un objectiu desitjable per tal de minimitzar al màxim l’increment de la mobilitat i el seu impacte.

L’anàlisi efectuada posa de manifest que els pols d’atracció de l’àmbit són les ciutats principals, aquelles que presenten un teixit urbà més complex i divers com Vielha, Sort i Rialp, Tremp i Talarn, la Seu d’Urgell, Oliana i Puigcerdà. La resta de polaritats atractives –Vall de Boí, Naut Aran, Llavorsí, Alp i Isòvol– es correspondria amb localitats turístiques o d’elevada activitat constructora si bé, en alguns casos, podria tractar-se d’un artifici estadístic fruit dels falsos empadronaments que hi pugui haver.

Cal remarcar també que algunes polaritats de l’àmbit no tenen una ratio prou equilibrada. Aquest és el cas de Bossòst i Les, del Pont de Suert, Esterri d’Àneu, la Pobla de Segur, Isona, Organyà o Bellver de Cerdanya.

Com a dada positiva es constata una evolució positiva de l’indicador en les àrees més turístiques i en les principals polaritats de l’àmbit, excepte per a la Pobla de Segur i Organyà. El Prepirineu en general, la Vall Fosca, l’extrem nord-oriental del Pallars Sobirà i la part més occidental de la Cerdanya i d’Aran són les àrees d’evolució negativa.

Vegeu mapa 5.5. Activitat econòmica i residència el 2001. Llocs de treball localitzats / població total









L’indicador que dóna la proporció de llocs de treball localitzats en un municipi determinat respecte a la població total, no només l’ocupada, permet detectar els nuclis més vius, aquells municipis on a més de llocs de treball localitzats la població és més activa. En aquest cas, s’afegeixen als municipis amb més bona ratio de mobilitat obligatòria abans esmentats, els municipis de Les, Esterri d’Àneu i Bellver de Cerdanya.

Vegeu mapa 5.6. Nou sostre per a activitat econòmica i per a residència creat entre els anys 1996-2001

L’anàlisi del sostre residencial i no residencial construït entre l’any 1995 i el 2001 revela alguns desequilibris. El cas de la Cerdanya és un cas extrem: per cada 9 metres quadrats de sostre residencial construït (xalets i apartaments) només es va construir un metre quadrat de sostre per a activitat econòmica (granges, indústries, comerços, hotels, restaurants...). A l’altre extrem hi ha el sistema urbà d’Oliana on pràcticament la proporció s’equilibra. La resta de sistemes d’assentaments urbans segueixen, tots, un patró similar amb una proporció propera a 2 m² de sostre residencial per cada metre de sòl per activitat.

L’indicador posa de manifest, un cop més, com l’economia pirinenca, en determinades zones, gira massa al voltant del consum de sòl per a fer-hi segones residències en lloc de posar fonaments sòlids per a una activitat econòmica duradora.

En aquest context, una certa industrialització de l’àmbit semblaria adequada i possible, sense dispersa-la per tot l’àmbit i sense afectar la vocació turística de la regió. Les àrees més idònies serien les planes de Les i Bossòst, al Baish Aran, de Puigcerdà, de la Seu d’Urgell i d’Oliana i, en menor grau, l’entorn del Pont de Suert i de Sort; a més de les conques del Pallars Jussà, que disposen de molt sòl planer i una línia de tren que podria posar-lo en valor.

Vegeu mapa 5.7. Places turístiques el 2002

Bona part de l’activitat econòmica d’aquest territori gira entorn del turisme i l’anàlisi de la distribució de les places turístiques o assimilables en la trama urbana existent no deixa de ser una anàlisi de la infraestructura turística. El primer que es posa de manifest és el pes generalitzat de les places estimades en l’habitatge de segona residència i, sobretot a les comarques del Pallars Jussà i de l’Alt Urgell, en l’habitatge vacant. Entre les comarques amb veritable infraestructura turística destaquen el Pallars Sobirà i el Baish Aran amb un pes remarcable del càmping i el Mig i Naut Aran amb un pes notable de les places hoteleres. Menció especial com a exemple de municipi turístic equilibrat i ric en allotjament col·lectiu mereix la Vall de Boí.

Aquestes diferències no són anecdòtiques, indiquen diferents maneres d’abordar el desenvolupament turístic que tenen diferents estàndards quant a la sostenibilitat i l’eficiència, quant a la fixació de població en el territori i la creació de llocs de treball.

Taula5.4. Percentatge de places d’allotjament turístic i de segona residència el 2002 En habitatge

secundari En hotels En càmpings En residències i

cases de pagès Val d'Aran 72 18 9 1 Alta Ribagorça 61 23 12 5 Pallars Sobirà 52 14 31 3 Pallars Jussà 89 3 7 2 Alt Urgell 80 8 11 2 Cerdanya 86 5 8 0

Total 77 10 12 1 Places habitatge secundari el 2001. La resta de dades són del 2002

A l’Alt Pirineu i Aran s’estimava, l’any 2002, que hi havia unes 144.786 places entre segona residència (77%), hotels (10%), càmpings (12%) i residències-cases de pagès (1%). La distribució



Apr

ovac

ió d

efin

itiva

Ass

enta

men

ts. M

emòr

ia 5

. 13



d’aquests percentatges en les diferents comarques de l’àmbit és força desigual. És important destacar que mentre la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça tenen una notable proporció de places d’hotels, la Cerdanya té poca infraestructura turística i moltes places situades en la categoria de segona residència. En el cas del Pallars Jussà i l’Alt Urgell l’elevada proporció d’habitatge vacant, que s’ha comptabilitzat com a segona residència, emmascara les dades comarcals. Cal destacar, també, l’elevada proporció de places de càmpings que hi ha al Pallars Sobirà i el pes de les residències-cases de pagès a l’Alta Ribagorça.

Salut del teixit social

Vegeu mapa 5.8. Taxa de dependència el 2001. Població -14 i +65 anys / població ocupada resident

Un altre indicador de la vitalitat econòmica és la taxa de dependència, que calcula la proporció entre la població en edat de treballar (entre 14 i 65 anys) i la població ocupada resident a cada municipi. A l’Alt Pirineu i Aran s’observa una clara diferenciació entre els municipis més turístics de la Cerdanya i els situats a l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes (Naut Aran, Vielha, es Bordes, la Vall de Boí, Alt Àneu, Esterri d’Àneu i Espot) amb una taxa d’entre el 0,5 i el 0,77, quan al conjunt de Catalunya és del 0,70, i a la resta de l’àmbit, amb un menor dinamisme laboral, les taxes són de fins a 1,73. Una distribució territorial molt similar resulta de la tendència a la creació de llocs de treball en el decenni 1991-2001, que ha estat positiva als municipis esmentats.

Pes de l’habitatge principal davant de l’habitatge secundari

Vegeu mapa 5.9. Pes de l’habitatge principal sobre el total del parc i evolució entre el 1991 i el 2001

Ja s’ha comentat que pel que fa a la composició del parc d’habitatge, l’any 2001 totes les comarques de l’Alt Pirineu i Aran estaven per sobre de la mitjana catalana quant al pes de l’habitatge secundari o vacant i que algunes, com la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà a i la Cerdanya estaven molt per sobre, situació només compartida, a Catalunya, amb l’Alt i el Baix Empordà, el Baix Penedès i el Tarragonès.

A l’Alt Pirineu i Aran, l’explosió de la segona residència es produeix tardanament, ja a la dècada dels vuitanta. Posteriorment hi ha hagut un creixement continu fins a arribar als 27.875 habitatges no principals del cens del 2001, conseqüència en part de la importància de l’habitatge secundari a la Cerdanya i també a la Val d’Aran. Tot i això, en nombres absoluts, cal fer notar que la majoria de les segones residències catalanes es concentren a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques de costa, i que l’Alt Pirineu i Aran representava el 2001 un percentatge de només el 4,20% sobre el total de Catalunya.

Dins de l’àmbit, la segona residència i l’habitatge vacant, junts, superen l’habitatge principal a pràcticament tots els municipis de la Cerdanya, excepte a la capital, Puigcerdà; als nuclis més propers a la Seu d’Urgell, però no a la capital ni a la resta de la comarca; a la major part de nuclis del Pallars Jussà, inclosa la capital Tremp, però no a la Pobla de Segur i a Isona; a bona part del Pallars Sobirà, inclosos Sort i Esterri d’Àneu; a la Vall de Boí, però no a la resta de la comarca de l’Alta Ribagorça; i a la part mitja i alta de la Val d’Aran però no al Baish Aran. Els municipis on la segona residència assoleix els seus percentatges màxims són Fontanals de Cerdanya, Prats i Sansor, Alp, Llívia, Das Urús i Bolvir, tots a la comarca de la Cerdanya, i Naut Aran, a la Val d’Aran. Entre aquests, Llívia, Bolvir, Fontanals i Alp, a més, han mantingut una tendència creixent del pes de la segona residència dins el període 1991-2001.

Convé remarcar que mentre a les comarques més alpines i turístiques s’ha generat una segona residència de nova construcció, per a persones de fora de l’àmbit, a la franja prepirinenca és més usual l’habitatge vacant, la casa de tota la vida de la família, que els qui en van marxar o els hereus han restaurat i mantenen dempeus, si bé no hi viuen.



Apr

ovac

ió d

efin

itiva

Ass

enta

men

ts. M

emòr

ia 5

. 16



Pel que fa a les principals polaritats de l’àmbit, les que estructuren els diferents sistemes d’assentaments urbans, les més vives són, amb més d’un 53% del parc d’habitatge constituït per habitatge principals, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Organyà, Oliana, Isona, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Les i Bossòst. I ho són menys, amb un pes de l’habitatge principal d’entre el 34 i el 53%, Bellver de Cerdanya, Tremp, Sort, Esterri d’Àneu i Vielha.

Taula 5.5. Percentatge de l’habitatge principal el 2001 sobre el conjunt del parc

Sistema %

Vielha 36,2

El Pont de Suert 53,2

Sort 48,6

La Pobla de Segur 52,8

Tremp 47,7

La Seu d'Urgell 65,8

Organyà 58,6

Oliana 62,2

Puigcerdà 34,8

Bellver de Cerdanya 35,4

Alt Pirineu i Aran 46,3

Catalunya 69,9

En el cas del Pirineu, la tipologia d’aquesta segona residència s’ha produït, majoritàriament, en blocs d’habitatges de poques plantes a la Val d’Aran i a l’Alta Ribagorça i –sobretot en una primera època– en edificis baixos d’habitatge unifamiliar aïllat a la Cerdanya, (on més tard també han proliferat els conjunts plurifamiliars), i a la resta de l’àmbit s’han combinat ambdues tipologies.

Els promotors més o menys grans originaris de l’àrea metropolitana de Barcelona i de l’entorn s’emporten el gruix de la promoció immobiliària i destaquen, sobretot, a les àrees amb major presència de població de segona residència metropolitana, com pot ser la Cerdanya. En canvi, en zones com la Val d’Aran amb un turisme de neu que prové, en bona part, de fora de Catalunya, adquireixen un paper important les empreses promotores immobiliàries de Saragossa, Madrid o el País Basc.

Indubtablement, en els àmbits territorials on la segona residència representa la part fonamental de l’activitat constructiva, la seva incidència econòmica i social resulta decisiva en èpoques d’expansió com la que s’ha produït els darrers anys. Són les zones amb major pes de la segona residència les que han experimentat un major ritme de creixement del parc d’habitatges durant el decenni 1994-2003. Tanmateix, la segona residència també té implicacions menys positives pel fet que:

Es nodreix d’un capital físic, el sòl, que és un recurs escàs i no renovable i requereix un consum continuat d’aquest capital per a mantenir els nivells de treball i de riquesa.

Només genera beneficis importants en el moment de la venda del sòl i de la construcció. Hipoteca el futur perquè disminueix el valor econòmic, social i ambiental de l’espai turístic. Genera menys llocs de treball que la indústria pròpiament turística (allotjaments col·lectius). Desestructura socialment el teixit social existent. Les oportunitats són únicament per als promotors, sovint forans. La seva utilització és molt estacional. Genera fluxos molt curts en temps però molt intensos, cosa

que provoca la saturació de les infraestructures (trànsit, aigua, residus...), dels espais comuns i dels equipaments (restaurants, espais naturals, monuments...).

Disminueix el sòl apte per a l’agricultura i la ramaderia, la indústria o altres activitats imprescindibles per a la diversificació de l’economia.



Teixit especialitzat

El Pla territorial identifica com a teixits especialitzats aquelles àrees de sòl urbà unifuncionals –ja siguin d’ús residencial, industrial, terciari o d’equipaments– i d’implantació aïllada, és a dir, que no mantenen continuïtat amb les trames urbanes i nuclis de població històrics.

Taula 5.6.Teixit especialitzat residencial i d’activitat econòmica

Teixits especialitzats Alt Urgell Alta Ribagorça Cerdanya Pallars Jussà Pallars Sobirà Val d'Aran TotalResidencial 13.6% 47.6% 6.0% 17.2% 16.4% 24.2%Industrial 1.9% 1.0% 0.7% 0.9% 1.0%Terciari 0.4% 4.4% 0.3%

Equipaments 1.5% 6.1% 1.0%2.30% 19.50% 48.60% 12.80% 18.10% 16.40% 22.40%

*Percentatge en relació amb el sòl urbà i urbanitzable classificat

A les comarques de l’àmbit, els teixits especialitzats són majoritàriament per a usos residencials i es concentren a la Cerdanya, on un més d’un 47% del sòl classificat és teixit especialitzat residencial, amb una superfície de quasi 750ha repartides en 21 urbanitzacions aïllades. A la Val d’Aran té aquesta consideració Vaquèira que, amb 60,5 ha, representa un 16,5% del sòl classificat a la comarca. A l’Alta Ribagorça, el Pla de l’Ermita que, amb 28 ha, representa un 14% del sòl classificat de la comarca. Al Pallars Jussà, trobem les 35,7 ha de sòl urbanitzable a l’entorn d’Espui i, al Pallars Sobirà, dos sectors classificats al municipi de Rialp que sumen gairebé 100 ha.

Pel que fa als polígons d’activitats econòmiques, només s’han recollit com a teixits especialitzats els que estaven allunyats de les poblacions. Les zones industrials annexes a les trames urbanes existents s’han considerat part intrínseca dels nuclis històrics mateixos i de les seves extensions, ja que són un dels elements que doten el teixit urbà de major riquesa i multiplicitat d’usos.

Com a polígons industrials aïllats s’ha identificat el de Montferrer a l’Alt Urgell, els de Prats i Bellver a la Cerdanya, un sector classificat al sud de la Pobla de Segur al Pallars Jussà i un altre a Ribera de Cardós al Pallars Sobirà. Com a polígons d’equipaments s’han identificat la central hidroelèctrica de Nerets i l’Acadèmia de Suboficials de Talarn, i les edificacions de peu de pista de Boí-Taüll. El balneari de Caldes de Boí i el centre duaner de la Farga de Moles s’han recollit com a teixit especialitzat terciari.

Si bé la majoria de comarques de l’àmbit no tenen una elevada proporció d’urbanitzacions residencials aïllades, com sí ha passat en altres regions de Catalunya, es dóna el fet que bona part dels petits nuclis històrics de les valls laterals han esdevingut, de facto, nuclis de forta especialització funcional residencial turística, majoritàriament estacional.

Valor patrimonial dels nuclis

En aquests territoris de muntanya els nuclis de població constitueixen quasi sempre un valor afegit en la percepció del paisatge, ja que a les característiques de la seva encertada localització afegeixen sovint la presència d’elements patrimonials de gran valor històric i artístic (esglésies, etc.) que per la dimensió dels nuclis resulten dominants en la visió del conjunt. La utilització de tipologies de l’edificació pròpies i diferenciades que responen tant a les necessitats climàtiques, com a la utilització dels materials locals disponibles, com a la funcionalitat de l’habitatge rural segons els diferents patrons d’aprofitament dels recursos naturals atorguen als conjunts edificats un elevat valor patrimonial.

Fins que no van arrencar els esports d’hivern a les dècades dels seixanta i setanta i no es va produir l’esclat immobiliari dels vuitanta, només algun centre termal i uns pocs nuclis d’estiueig incidien de manera mínima en el paisatge i la configuració secular dels nuclis urbans. L’escàs desenvolupament econòmic i demogràfic de les dècades anteriors i l’aïllament de la regió han preservat força intacte el



llegat arquitectònic de les edificacions tradicionals i el conjunt de la configuració urbanística fins a èpoques recents. Més tard, una major consciència del valor patrimonial dels nuclis de població pirinencs i diverses normatives arquitectòniques han regit els desenvolupaments urbans de les comarques més turístiques i han fet possible el manteniment d’estils propis i diferenciats que reforcen la identitat de cada unitat territorial. Construir, avui, als Pirineus no hauria de contribuir a la degradació d’aquest llegat arquitectònic i paisatgístic.

Vegeu mapa 5.10. Béns culturals d’interès nacional

Entre els Béns Culturals d’Interès Nacional, mereix una menció especial la Vall de Boí: la UNESCO va declarar, al final de l’any 2000, el conjunt de les esglésies romàniques d’aquella vall patrimoni de la humanitat. La vall constitueix un testimoni excepcional de la religiositat i la creativitat medieval i forma un conjunt ben preservat que és excepcional per la seva concentració i per la integració de les esglésies romàniques en els diferents nuclis de població, un paisatge cultural que ha prosperat harmoniosament en un marc natural d’innegable riquesa.

A més de la Vall de Boí, destaquen la Val d’Aran, per l’elevat nombre de Béns Culturals d’Interès Nacional que concentra, i l’Alt Urgell i el Pallars Jussà, pel gran nombre de recintes fortificats.

Taula 5.7. Nombre de Béns Culturals d’Interès Nacional i castells

Val d'Aran 48

Alta Ribagorça 17

Alt Urgell 10

Pallars Sobirà 10

Pallars Jussà 7

Cerdanya 5

5.1.3. Funcionalitat: els sistemes urbans

Mobilitat obligada

Vegeu mapa 5.11. Mobilitat obligada dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran

L’Alt Pirineu i Aran ha passat, durant les darreres dècades, d’una notable autarquia municipal, en la qual els pirinencs treballaven, majoritàriament, al seu municipi, a un mercat laboral més obert. A hores d’ara, més del 50% de la població ocupada de l’àmbit ja treballa fora del seu municipi si bé dins de la comarca.

En efecte, si bé és creixent la mobilitat obligada –la que es registra entre el lloc de residència i el lloc on es treballa o s’estudia– intermunicipal, que ha augmentat amb una taxa anual del 5% des del 1981, les limitacions orogràfiques de l’àmbit fan molt reduït l’augment de la mobilitat intercomarcal a l’interior de l’àmbit, essent majors en nombre les relacions intercomarcals amb comarques de fora de l’àmbit funcional de l’Alt Pirineu i Aran.

Els sistemes urbans de l’Alt Pirineu i Aran i les seves polaritats

Vegeu mapa 5.12. Els sistemes d’assentaments urbans de l’Alt Pirineu i Aran

El pes ja esmentat de determinades polaritats urbanes dins l’àmbit ha estructurat els assentaments de l’Alt Pirineu i Aran en diverses unitats que funcionen com a veritables sistemes. Aquesta és, de fet, la unitat funcional bàsica, la ciutat real, el marc de la vida i les relacions de les persones.

Apr

ovac

ió d

efin

itiva

Ass

enta

men

ts. M

emòr

ia 5

. 19







És dins d’aquests sistemes que les persones es mouen per satisfer les necessitats de residència, d’activitat econòmica, de serveis, d’oci, de compres, etc.

El Pla territorial, a partir de l’anàlisi de les relacions que s’estableixen entre municipis per raó de mobilitat obligada entre lloc de residència i lloc de treball o d’estudi, ha detectat deu sistemes urbans a l’Alt Pirineu i Aran amb dos subsistemes més febles: el que s’estructura a l’entorn d’Esterri d’Àneu i el del Baish Aran. Aquests sistemes, que han de ser la base de la planificació i de la gestió urbanística del futur, són, concretament:

El sistema de Vielha, amb el subsistema del Baish Aran. El sistema del Pont de Suert. El sistema de Sort, amb el subsistema d’Esterri d’Àneu. El sistema de la Pobla de Segur. El sistema de Tremp, amb el subsitema de Conca Dellà. El sistema de la Seu d'Urgell. El sistema d'Organyà. El sistema d'Oliana. El sistema de Puigcerdà. El sistema de Bellver de Cerdanya.

5.1.4. Demanda de sòl i d’habitatge i capacitat d’acollida del territori

Evolució de la població entre els anys 1991 i 2001

Mapa 5.13. Evolució demogràfica dels nuclis urbans entre el 1996 i el 2001 i evolució de la població municipal durant el període 1991-2001

L’anàlisi de l’evolució demogràfica dels diferents nuclis de població de l’àmbit posa de manifest que totes les ciutats i pobles grans de la meitat nord de l’àmbit, les de la franja de component alpí, la més turística, han guanyat població al llarg de l’últim decenni, al contrari del que ha succeït als nuclis importants de la meitat sud, de la franja prepirinenca. Així han crescut la Seu d’Urgell, Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Vielha, Sort, Esterri d’Aneu, Les i Bossòst mentre que han perdut població el Pont de Suert, la Pobla de Segur, Tremp, Isona, Oliana i Organyà.

Entre els municipis que presenten majors creixements de població, destaquen Naut Aran, la Vall de Boí, els de les valls d’Àneu i alguns municipis de la Cerdanya que tenen en comú la seva clara vocació turística. Entre els municipis que perden població, destaquen Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca, Cabó, Fígols i Alinyà i Bassella, la base econòmica dels quals és essencialment agrària.

Es detecta una notable barreja de nuclis que creixen i de nuclis que no ho fan per tot l’àmbit, que seria molt difícil d’interpretar si no es tingués present el fet que, a causa de l’escassa magnitud d’aquests nuclis, molt petites conjuntures personals tenen una importància relativa del tot perceptible en el mapa demogràfic. En efecte, mentre l’evolució demogràfica dels municipis segueix la lògica ja esmentada d’una franja alpina i turística i una franja prepirinenca, l’evolució dels petits nuclis de població és molt difícil de correlacionar amb aquestes macrovariables o d’altres variables més clàssiques com la proximitat a la xarxa bàsica de carreteres o a les principals polaritats urbanes de l’àmbit. Sens dubte, l’existència de falsos empadronaments o de la diàspora que no es dóna de baixa del padró tenen una repercussió visible en les estadístiques dels petits nuclis. Tanmateix, després d’unes dècades en què s’han anat despoblant els petits pobles de les valls laterals i la població s’ha anat concentrant al fons de les valls principals i en les viles mercat, es detecta una població, sovint nouvinguda, que s’instal·la als petits nuclis; es detecta que els sistemes d’assentaments comencen a funcionar com a sistemes i la residència es va deslligant del lloc on hi ha l’activitat o els serveis.



Evolució del parc d’habitatge

Vegeu mapa 5.14. Evolució del parc d’habitatge. Percentatge de creixement sobre el parc existent al període 1994-2003.

Ja s’ha comentat que, durant el període 1991-2001, l’increment del parc d’habitatge en totes les comarques de l’Alt Pirineu i Aran ha estat per sobre de la mitjana catalana i, en el cas de la Cerdanya, els dos Pallars i la Val d’Aran, molt per sobre. Aquest increment tan elevat del parc d’habitatge d’algunes comarques de l’àmbit és una situació extrema que, a Catalunya, només comparteixen les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, del Baix Penedès i del Tarragonès.

El parc d’habitatge ha crescut amb més força a les comarques amb una presència més important de segona residència. Si es valoren conjuntament les taxes de creixement del parc d’habitatges i el percentatge d’habitatge principal, es veu clarament com les comarques amb predomini de l’habitatge secundari tenen creixements importants del parc, cosa que demostra una clara vocació turística i estacional d’aquests nous habitatges. En canvi, creixen poc les comarques amb un alt percentatge de primera residència. Aquest és un fet incontrovertible.

Entre el 1994 i el 2003 el parc d’habitatge a l’Alt Pirineu i Aran es va incrementar en quasi un 24 %. Aquesta activitat edificatòria no es va distribuir de manera uniforme sinó que es va concentrar a la Cerdanya i a la Val d’Aran, i en menor mesura al Pallars Sobirà.

L’anàlisi per municipis mostra diferències remarcables. Dins de comarques amb forta activitat edificatòria trobem municipis amb poc creixement, com ara Bausen i Canejan a la Val d’Aran i Meranges i Lles a la Cerdanya. A l’Alt Urgell i al Pallars Jussà l’activitat es concentra al voltant de les capitals de comarca i, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, el ventall de situacions és força més divers.

Dues qüestions, per tant, seran rellevants a l’hora de planificar les polítiques urbanístiques d’habitatge a l’Alt Pirineu i Aran: la desvinculació que hi ha entre l’evolució de la població resident i la demanda d’habitatge i la percepció magnificada que hi ha d’esclat urbanístic deguda a les petites dimensions dels nuclis de partida. En nombres absoluts, l’Alt Pirineu i Aran no té un problema ni de creixement del parc ni de segones residències, però en nombres relatius sí. Si analitzem la intensitat edificatòria, és a dir, el nombre d’habitatges acabats en un període determinat per cada mil habitants, les comarques de la Cerdanya i de la Val d’Aran es troben entre les tres comarques de major intensitat edificatòria a Catalunya (l’altra és el Baix Penedès) durant el període 1994-2003 i la resta de comarques pirinenques, excepte el Pallars Jussà, es troben per sobre de la mitjana catalana.

Demanda d’habitatge prevista

Taula 5.8. Demanda d’habitatge prevista

Situació de partida 2001 Estimació necessitats d’habitatge 2026

Pob. Cens 2001 Parc actual % hab. principal Principal % parc Sistema de Vielha 7.691 7.876 36 1.571 20Sistema del Pont de Suert 3.477 2.570 53 471 18Sistema de Sort 5.815 4.826 49 523 10Sistema de Tremp 7.598 6.192 48 0 0Sistema de la Pobla de Segur 4.818 3.693 53 0 0Sistema de la Seu d’Urgell 14.661 8.250 66 2.156 29Sistema d’Organyà 1.929 1.279 58 92 7Sistema d’Oliana 2.515 1.356 62 97 7Sistema de Puigcerdà 11.239 12.554 35 1.029 8Sistema de Bellver de Cerdanya 2.919 3.301 35 265 8

Apr

ovac

ió d

efin

itiva

Ass

enta

men

ts. M

emòr

ia 5

. 24





Per a l’estimació de les necessitats d’habitatge en el termini temporal del Pla s’han efectuat les projeccions demogràfiques i econòmiques per al conjunt de Catalunya que s’expliciten al capítol segon d’aquesta memòria, que parteixen d’hipòtesis de variació dels llocs de treball derivades dels objectius polítics de creixement econòmic que es persegueixen per a Catalunya. S’ha arribat així a un escenari de 7,8 milions d’habitants per a la Catalunya de l’any 2025, amb un augment de població significatiu que no es degut a l’increment de la natalitat sinó a un fortíssim augment dels fluxos migratoris, necessaris per a garantir els objectius econòmics marcats. Aquesta població, distribuïda primer per tot el territori proporcionalment a la població de l’any 2001 i corregits aquests resultats amb la voluntat de potenciar un ampli ventall de ciutats mitjanes repartides per tot el territori català que han de concentrar la població que no te cabuda a l’àrea metropolitana de Barcelona, dóna com a resultat, a nivell comarcal, la població potencial per a l’any 2025. A partir d’aquesta i fent una hipòtesi de la previsible evolució del mercat de treball i del parc d’habitatge, tenint en compte l’ocupació del parc d’habitatge actual, la piràmide d’edats, i el component natural i migratori del creixement demogràfic, s’estableixen les necessitats de nou habitatge principal per a cada comarca en l’escenari temporal del Pla.

En l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, a més de l’assignació de població a partir d’un repartiment proporcional a l’actual, la voluntat de reforçar la importància de certes ciutats per a establir una xarxa de ciutats mitjanes comporta l’assignació de 996 habitatges més a la Seu d’Urgell, que se sumen als 1.160 resultants d’aplicar el model al seu sistema urbà.

Molt menys previsible és la evolució de les necessitats d’habitatge per satisfer la demanda de segona residència. Es poden fer hipòtesis partint del manteniment del percentatge actual d’habitatge secundari –tot i que com s’ha exposat a bastament es considera excessiu a les comarques més turístiques– o bé fer plantejaments més restrictius (que en la pràctica resulten difícils de controlar si no es modifiquen les actuals condicions del mercat de l’habitatge).

Pel que fa a la reserva de sòl per a contenir l’activitat econòmica, a l’àmbit que ens ocupa, bona part d’aquesta activitat ha de tenir cabuda a l’interior dels assentaments urbans, on es bo que se situïn les instal·lacions turístiques i les productives compatibles amb els usos residencials, per a contribuir a un funcionament més mixt i integrat dels teixits urbans.

Potencial edificatori del planejament vigent

En els municipis que tenen planejament aprovat, el sòl urbà és en general més extens que l’urbanitzable, amb les excepcions de Das i Rialp. Molts municipis, regulats amb la figura de “Delimitació de sòl urbà”, no tenen sòl urbanitzable, només sòl urbà.

A l’Alt Urgell, els municipis de la Seu d’Urgell i el veí de Montferrer i Castellbò són els únics que tenen sòl urbanitzable, aproximadament la meitat de superfície que sòl urbà. En el conjunt de la comarca, el sòl classificat és de 542 ha.

A l’Alta Ribagorça, la Vall de Boí concentra la superfície més gran de sòl urbanitzable, però és la capital, el Pont de Suert, la que té en conjunt la major superfície de sòl compromès en les estructures urbanes o el seu creixement.

La Cerdanya és, amb diferència, la comarca que té una superfície major de sòl urbà i urbanitzable, ja que en conjunt supera les 1.450 ha. També és l’única on no és la capital de comarca la que té majors reserves de sòl: Alp té 56 ha de sòl urbà més que Puigcerdà, i quasi les mateixes de sòl urbanitzable. Bona part d’aquest sòl està localitzat a la Molina i la Masella, prop de les pistes d’esquí. Altres municipis de la Cerdanya tenen superfícies de sòl urbà molt extenses, sobretot si les comparem amb la seva població, destinat a urbanitzacions de ciutat jardí extensiva, model que necessita una gran quantitat de sòl per a ser implantat.

Alguns dels municipis del Pallars Jussà tenen reserves importants de sòl urbanitzable. És el cas de Tremp, amb 57 ha, la Torre de Cabdella, amb 44, o la Pobla de Segur, amb 34.



A la comarca del Pallars Sobirà, que té en conjunt 385 ha classificades com a sòl urbà o urbanitzable, la capital, Sort, és qui té majors reserves. Destaca l’extensió del sòl urbanitzable de Rialp.

A la Val d’Aran la capital, Vielha e Mijaran, és el municipi que té en conjunt més sòl classificat com a urbà i urbanitzable, seguit de prop de Naut Aran, on el sòl urbà és més extens que a la capital comarcal.



Gràfic 5.3. Sòl urbà i sòl urbanitzable (gràfics de barres municipals per a cada un dels deu sistemes urbans)

0 50 100 150 200 250 300

Arres

Canejan

Vilamòs

Bausen

es Bòrdes

Bossòst

Les

Naut Aran

Vielha e Mijaran

Esterri de Cardós

Tírvia

Lladorre

Llavorsí

Alins

Soriguera

la Guingueta d'Àneu

Espot

Esterri d'Àneu

Alt Àneu

Rialp

Sort

Sarroca de Bellera

la Torre de Cabdella

la Pobla de Segur

Senterada

Salàs de Pallars

Conca de Dalt

Isona i Conca Dellà

Talarn

Tremp

Prats i Sansor

Riu de Cerdanya

Prullans

Lles de Cerdanya

Montellà i Martinet

Bellver de Cerdanya

Urús

Isòvol

Ger

Fontanals de Cerdanya

Das

Llívia

Meranges

Guils de Cerdanya

Bolvir

Puigcerdà

Alp

Vilaller

Vall de Boí

el Pont de Suert

Arsèguel

Josa i Tuixén

el Pont de Bar

la Vansa i Fórnols

les Valls de Valira

Ribera d'Urgellet

Montferrer i Castellbò

la Seu d'Urgell

urbà urbanitzable



Vegeu mapa 5.15. Potencial d’habitatge existent l’any 2002

Entre els treballs de base del Pla territorial s’ha realitzat un inventari del grau d’execució dels diferents sectors urbanitzables, és a dir, del potencial de construir habitatges que encara té el planejament vigent. El treball de camp efectuat constata que l’àmbit podria tenir capacitat, encara, per acollir fins a 29.000 habitatges nous, una xifra segurament màxima però que deixa clar que la regió té encara un elevadíssim potencial de creixement. Actualment, l’Alt Pirineu i Aran té de l’ordre de 52.000 habitatges i això suposaria un possible augment del 56% del parc actual. Les comarques amb major capacitat d’augmentar el parc són el Pallars Sobirà (111%), l’Alta Ribagorça (84%) i el Pallars Jussà (73%).

El nombre d’habitatges potencial només s’ha calculat per als municipis el planejament general dels quals preveu sectors de sòl urbanitzable i/o unitats de gestió urbanística en sòl urbà, i només per a aquests àmbits (i, per tant, no inclou el potencial d’habitatges possibles per consolidar la resta de sòl classificat com a urbà). El mètode de càlcul del nombre d’habitatges possibles, quan no l’estableix explícitament el planejament, ha estat un dels següents, que s’exposen de més fiable a menys:

Dada deduïble del planejament, a partir de la densitat definida per al sector/àmbit (nombre màxim d’habitatges per hectàrea).

Dada calculable a partir del sostre màxim definit al planejament per al sector/àmbit, prenent com a valor 110 m² de sostre per habitatge.

Dada calculable a partir de l’edificabilitat bruta definida al planejament per al sector/àmbit (m²sostre/m²sòl), prenent com a valor 110 m²de sostre per habitatge.

Càlcul a partir de la densitat mitjana de la resta de polígons del municipi (nombre màxim d’habitatges per hectàrea), aplicada a la superfície del polígon.

Càlcul a partir de la superfície del polígon, aplicant el coeficient 1 habitatge per cada 300 m² de sòl.

Cal remarcar que els resultats obtinguts s’han de considerar com el nombre màxim d’habitatges possibles i que, segurament, amb la tendència a disminuir la densitat que s’està produint, el potencial real ha de ser menor que l’estimat.

Taula 5.9. Potencial d’habitatge estimat del planejament vigent respecte de la demanda d’habitatge prevista

Estimació necessitats d’habitatge 2026

Potencial d’habitatge del planejament vigent 2002*

Principal % parc Total % parc Excedent Sistema de Vielha 1.571 20 1.866 24 295Sistema del Pont de Suert 471 18 2.154 84 1.683Sistema de Sort 523 10 5.675 118 5.324Sistema de Tremp 0 0 3.638 59 3.638Sistema de la Pobla de Segur 0 0 3.347 91 3.347Sistema de la Seu d’Urgell 2.156 29 4.450 54 2.630Sistema d’Organyà 92 7 Sistema d’Oliana 97 7 Sistema de Puigcerdà 1.029 8 5.327 42 4.302Sistema de Bellver de Cerdanya 265 8 2.720 82 2.457





Les estimacions de creixement poblacional a l’Alt Pirineu i Aran posen de manifest que, en l’escenari 2025, el planejament actual pot acollir, sense problemes, els nous residents previstos. Només a la Val d’Aran la situació ve justa si considerem d’una banda el ròssec, és a dir, el fet que difícilment tot el sòl urbà i urbanitzable es posa en joc, i si considerem que la demanda de segona residència segrestarà bona part de l’increment de parc d’habitatge que es produeixi.

Tan important com la capacitat d’acollida global del planejament urbanístic vigent ho és la ubicació concreta de les àrees on se situa aquest sòl encara vacant. De seguida s’aprecia que l’enorme inèrcia del planejament actual podria comportar que, en l’escenari 2025, no es materialitzessin amb prou plenitud les directrius i estratègies de desenvolupament urbà que el Pla territorial formula i que tenen la finalitat de fer més eficients i més sostenibles els actuals sistemes urbans. Amb el planejament urbanístic vigent i pendent d’execució, encara que avui s’aturés absolutament la classificació de nou sòl, el teixit urbà podria seguir creixent durant varies dècades amb una distribució territorial que no és la que propugna el Pla. Aquesta és una qüestió que el Pla no té prou capacitat d’abordar però que, ja ho avancem, sí que haurà d’encomanar-se als plans directors urbanístics que es proposen.

D’altra banda, podem avançar ja que, excepte a la Val d’Aran, a la resta de l’àmbit, les polaritats urbanes on el Pla proposa que es concentrin els creixements tenen prou capacitat d’acollida per a enquibir, amb el que actualment tenen planejat, el nou habitatge principal previst. Fins i tot, excepte en el cas dels sistema urbà de Puigcerdà, tenen capacitat per a encabir unes proporcions tan elevades com les actuals de segona residència, si calgués. En aquest context queda clar que més que crear nou sòl en determinats nuclis, el que caldrà és estudiar maneres d’alentir els creixements en els nuclis on aquests són menys adequats per a l’eficiència i sostenibilitat global dels sistemes urbans.

Altres factors limitadors que cal tenir en compte

Gràfic 5.4. Superfície total i de sòl planer (pendent inferior al 20%) a cada sistema d’assentaments urbans

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

Vielha Pont deSuert

La Poblade Segur

Sort Tremp Puigcerdà Bellver deCerdanya

Organyà Oliana La Seud'Urgell

Sup sistema Sòl planer

Finalment no es pot obviar el fet que aquestes comarques de muntanya contenen bona part de l’orografia més complicada de Catalunya i que bona part de la superfície territorial d’aquest àmbit està ocupada per sòl amb pendent superior al 20%, poc apte per a l’assentament de nuclis de població. Només un 17% de la superfície de l’àmbit pot considerar-se sòl planer, i d’aquest encara caldria restar l’ocupat pels embassaments, les infraestructures, o el subjecte a riscos naturals o a altres limitacions.

Els sistemes de Sort, amb un 7%, de Vielha, amb un 9%, i de Pont de Suert, amb poc més d’un 10%, són els que tenen un menor percentatge del seu àmbit superficial amb pendent inferior al 20%.



Gràfic 5.5. Densitat de població absoluta i relativa al sòl planer l’any 2001 (en cada sistema d’assentaments urbans)

020406080

100120140

Viel

ha

Pon

t de

Suer

t

La P

obla

de S

egur

Sort

Trem

p

Pui

gcer

dà

Bellv

er d

eC

erda

nya

Org

anyà

Olia

na

La S

eud'

Urg

ell

Alt

Piri

neu

i Ara

n

Llei

da

Densitat hab/km2 població/sòl planer km2

Si analitzem la distribució de la població en el territori tenint en compte aquestes limitacions físiques, derivades de la complicada orografia, observem com la densitat de població, que presenta uns valors molt baixos, entre 5 i 16 habitants per quilòmetre quadrat a tots els sistemes urbans excepte al de Puigcerdà (on és de 44 hab/km²), tots molt per sota de la mitjana de Catalunya, que és de poc més de 200 habitants per km², augmenten molt si referim la població només al sòl planer.

En aquest cas passen a ser els sistemes urbans de Vielha, la Seu d’Urgell i Puigcerdà els que més intensament ocupen el sòl planer disponible. Aquests tres i els sistemes de Pont de Suert i Sort estan una mica per sobre de la mitjana de la província de Lleida i la resta se situen per sota, essent els de Tremp i Organyà els que presenten menor densitat de població sobre sòl planer.



Gràfic 5.6. Percentatge de sòl classificat i de sòl planer (pendent inferior al 20%) classificat en cada sistema d’assentaments urbans

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

Vielha

Pont de Suert

La Pobla de S

egur

Sort

Tremp

Puigcerdà

Bellver de Cerdanya

Organyà

Oliana

La Seu d'U

rgell

Alt Pirineu i A

ran

Lleida

Catalunya

%sòl classificat %sòl planer classificat

Al conjunt de Catalunya, un 5% de la superfície està classificat com a sòl urbà i urbanitzable pel planejament urbanístic. Als sistemes urbans de l’Alt Pirineu i Aran només s’acosta a aquest percentatge el sistema urbà de Puigcerdà, amb un 4,3%. El segueix el de Bellver, amb un 1,22%, (superior al 1,12% que te de mitjana el conjunt de la província de Lleida) i a la resta de sistemes urbans els valors baixen fins a percentatges tots plegats inferiors al 0,6%.

Si referim el sòl classificat al sòl planer, el percentatge més elevat correspon encara al sistema urbà de Puigcerdà i passen a igualar-se, a l’entorn del 6,4% el percentatge de sòl planer classificat, els sistemes de Bellver de Cerdanya i Vielha. Els sistemes de Sort i de Pont de Suert se situen a continuació al voltant del 4%, prop de la mitjana de l’àmbit.



Gràfic 5.7 Eficiència del consum de sòl. Superfície de sòl classificat per habitant l’any 2001 (en cada sistema d’assentaments urbans)

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

Vielha

Pont de Suert

La Pobla de Segur

Sort

Tremp

Puigcerdà

Bellver de Cerdanya

Organyà

Oliana

La Seu d'Urgell

Alt Pirineu i Aran

Lleida

Catalunya

Podem obtenir un indicador que ens aproximi a l’eficiència en el consum de sòl, és a dir, a la quantitat de sòl urbanitzat necessari per a contenir la població, dividint la superfície del sòl classificat com a urbà o urbanitzable pel planejament urbanístic entre la població corresponent a aquell àmbit de referència. Aquesta dada, calculada pel conjunt de Catalunya, és de 240 m² per habitant.

A l’Alt Pirineu i Aran, on la dimensió reduïda de les ciutats i pobles no propicia densitats d’edificació elevades, la mitjana és de prop de 550 m²/habitant. Mentre alguns sistemes urbans –al’Alt Urgell i a Tremp– presenten valors inferiors a 320 m²/habitant, que indiquen una elevada eficiència en el consum de sòl, als sistemes de Bellver de Cerdanya (1.300 m²/habitant) i Puigcerdà (965 m²/habitant) els valors es disparen posant de manifest, d’una banda, la presència de tipologies extensives molt consumidores de sòl i, de l’altra, un percentatge elevat de població que, tenint habitatge a la Cerdanya, no hi figura com a població censada.

A l’altra comarca més turística de l’àmbit, la Val d’Aran, amb un percentatge similar d’habitatge principal a l’entorn del 35 % del total, aquest coeficient té un valor de 477 m² de sòl classificat per habitant, el que posa de manifest l’adopció d’unes tipologies d’edificació molt més eficients en el consum de sòl.

En aquesta denominada eficiència en el consum de sòl hi intervenen –a més de la quantitat de sòl necessària per a cada habitatge que depèn de la tipologia constructiva dominant– altres condicionants diversos: el percentatge d’habitatge principal i secundari, i per tant la població censada i l’estacional, la dimensió de les reserves de sòl del planejament vigent i el seu grau de consolidació, etc.

Documents

El poblament i l'estructura urbana de l'Alt Pirineu i l'Aran