Conten que una pastora de la Bastida menava a pasturar el ramat a les muntanyes veines. Havia de fer una gran marrada per a guanyar el desnivell del torrent.

Vet ací que un dia se li presentà un galant jove que li proposà construir un pont que li estalviaria bona pan del camí si a canvi ella accedía a certes peticions. A la pastora la proposta li va sembla prou bona i acceptà, pero amb la condició que primerament aixequés el pont, del contrari no hi havia res del convingut.

El pobre diable hi va caure de ple. Va posar-se mans a I'obra i quan, a mitjanit, hi duia la darrera pedra arrencada del castell de Sarroca, s'encertà a passar un monjo de Sant Genis, qui, en veure aquella atrevida construcció en tan poc temps portada a terme, convençut que un poder sobrehumà hi havia intervingur, va fer el senyal de la creu i tot seguit es va sentir un fort terratrémol.

A continuació va desaparèixer l'improvisat enginyer torrent avall entre fortor del sofre infernal, amb la qual cosa, en no acabar I'obra en el termini fixat, la noia quedà lliure del compromís que, sense ser-ne sabedora, no era altre que esdevenír concubina de l'esmentat pastor i fer cap la seva ànima al mateix infern.

Dins el llegendari català, el diable és l'esperit maligne, destructiu, enganyador, una força natural personificada que desplega tot allò que és distint. Totes les promeses de plaers i riqueses, de domini i de poder a canvi de vendre's l'ànima al diable tindran l'Infern com a desenllaç.

Rep diferents noms Satanàs, Llucifer, Banyeta, Banyut, Peu de Boc. També se l'anomena Barrufet, Barrumbo, Mafumet, Fumat, Mal Esperit, Mala Bèstia, Maligne... És com una divinitat oculta, el poder de les tenebres, el seu reialme és sota terra.

Una especial dèria del diable han estat les obres d'enginyeria, com per exemple, el Pont del Diable de Sant Genís de Bellera.

el Pont del DiableBellera (Pallars Jussà)

Monestir de Sant Genís de Bellera

Les Bordes de Torres són en un enclavament del municipi de Senterada, entre els termes de Sarroca de Bellera i Torre de Cabdella.

L'antic monestir és conegut actualment com les Bordes de Sant Genís, o de Torres. Als anys vint les dependències conventuals foren transformades en corrals. El que havia estat l'església és la part més antiga del conjunt.

El monestir de Sant Genís de Bellera es troba esmentat per primer cop el 840, en una venda. Sembla que el lloc hauria estat fundat poc abans per l'abat Vulgarà. En els anys següents hom continua trobant més referències del lloc, el que demostra la seva vitalitat. A mitjan del segle XI comença la decadència, tot i la protecció dels comtes de Pallars. El lloc és disputat pels monestirs de Lavaix i Gerri i hom el troba com a possessió tant del primer com del segon.

L’Esllisador del Diable

Al castell de Sarroca de Bellera es troben quatre forats fets sobre la roca que es coneixen amb el nom d’Esllisador del Diable, suposem que per proximitat amb el pendent. Segons Joan Amades, els forats s’haurien produït en el moment que el dimoni, enutjat, va deixar caure la darrera pedra que portava per enllestir el Pont del Diable. Segons la gent del poble, els joves hi anaven a jugar proveïts d’uns esclops i es llençaven pel pendent com si fos un tobogan. Ramon Violant i Simorra, que era fill del poble, diu en realitat es tractava d’unes pedres fecundants que servien per permetre la fertilitat de les dones que s’hi fregaven el pubis.

El Pont del Diable.

En el llogaret deshabitat de la Bastida de Bellera els seus veïns es van obstinar a construir un pont sobre el barranc de Sant Genís que desafiés no solament la llei de la gravetat, sinó també el sentit comú. En l'actualitat, el pont del Diable manté el desafiament de la naturalesa gràcies a la seva rehabilitació. El pont salva un barranc d'una quinzena de metres d'amplària però d'una profunditat de vertigen.

primera etapaGuardia de Noguera >> la Bastida de Bellera