1
80 Dimecres, 10 de maig dei 2000 EL PUNT Girona: C/Santa Eugènia, 42. 17005. Apt. 261. •» 972 18 64 00. Fax 972 18 64 20 Figueres: C/Saní Pau, 43, 3r • » 972 50 68 59. Fax 972 50 62 04. Olot: Plaça del Mig, planta baixa, local 12 a- 972 26 76 22. Fax 972 26 57 30. Palalrugeli: C/ Àngel Guimerà, 49, baixos. ® 972 61 17 62. Fax 972 3012 51 l'entrevista I JOSEP M. FLORES «Ara els feixistes juguen a la democràcia» tm Arenys de Mar (Maresme) • Defínitivament vostè pot afir- mar que Colom era català? —«Puc afirmar-ho, ho afirmo i ho afirmaré. No és només una qüestió de convenciment, és que hi ha moltes raons que ho de- mostren: el nom, l'heràldica, les coincidències familiars, la topo- nímia catalana...» —I no pot ser que tot plegat siguin coincidències? —«Sí, pot ser, però és que són moltes i quan de 100 hi ha 99 coincidències alguna cosa passa.» —I què passa? —«Passa que hi ha una cen- sura que retoca els textos i que manipula la història. I nosaltres, els catalans, encara anem amb el dit al nas.» —Per què aquesta mania per demostrar que Colom era ca- talà? —«No és una qüestió per- sonal, és la defensa d'un dret col·lectiu per poder conèixer l'autèntica història, sense ma- nipulacions. Catalunya conti- nua estant dominada pels feixis- tes i neofeixistes que pretenen fer-nos desaparèixer com a po- ble. I tots els genocidis comen- cen amb la manipulació de la història, per retocar la nostra memòria i de mica en mica fer-nos desaparèixer.» —Quan diu que continuem dominats per feixistes vol dir que ens governa el feixisme? —«El feixisme té mil i una cares. Ara els feixistes juguen a la democràcia. El govern es- panyol, que es diu demòcrata, continua practicant el feixisme a través de la pressió militar i econòmica sobre Catalunya. Ens neguen el dret a l'autode- terminació.» —I ara l'exèrcit desfilarà per Barcelona. —«Sí, és una demostració més de la força i el poder. Els espanyols ens van recordant de tant en tant que són ells JORDI BILBENY Investigador i escriptor que defensa la teoria que Cristòfor Colom era català Cristóbal Colón es deia en realitat Cristòfor Colom. No era genovès, era català. No va sortir de Palos de Moguer, sinó del port de Pals. L'escriptor arenyenc Jordi Bilbeny defensa aquesta teoria basant-se en les proves que ha reunit després de 10 anys d'investigació. els que tenen les armes i la força.» —Tomant a Colom, què canviaria de la història si efectivament fos català? —«Suposo que tot continuaria igual, però ens adonaríem de qui són els nostres eterns enemics i exterminadors. Podríem denunciar l'Estat es- panyol per genocidi històric i, és clar, Catalunya seria una mica més internacional.» —No li han dit mai que vostè és un provocador? —«Sí que m'ho han dit, però no ho sóc. Només recerco la veritat i entenc que en algun àmbit això desperti estupefac- ció, en algun altre reverència i en algun altre hilaritat.» —Ha explicat mai la seva teo- ria fora de Catalunya? —«Sí, una vegada vaig ex- plicar-ho a un grup d'americans a Sevilla.» —I com van reaccionar? —«Ho van entendre tot. És clar, quan hi ha tantes coin- cidències i referències històri- ques que demostren, per exem- ple, que Colom va sortir del port de Pals, els americans ho entenen tot.» —Si la història està tan ma- nipulada de poc serveix con- sultar llibres d'història... —«Sí, cal consultar aquells llibres que s'han elaborat a par- tir del coneixement de moltes fonts i, no obstant això, massa vegades els mateixos historia- dors es limiten a copiar la his- tòria d'un llibre a l'altre sense preocupar-se de saber si allò que escriuen és veritat o no. Jo reivindico que un historiador no ha de ser un documentalista, sinó que ha de consultar moltes fonts i interpretar-les abans d'e- metre qualsevol judici.» —Però no hi ha hagut cap institució catalana que s'hagi apuntat obertament a la seva teoria sobre la catalanitat de Colom. —«És normal, aquestes ins- titucions són per ara la descentralització del poder espanyol i no els interessa po- sar-se on no els demanen. Als polítics catalans els agrada molt escalfar una ca- dira a Madrid.» la columna JOSEP MURGADES Doble desgast L a més que dubtosa virtut del virus informàtic Iloveyou ha consistit a posar en relleu, literalment de la nit al dia, la paradoxa d'un sistema que, com més capacitat transforma- dora arreu demostra tenir, més vul- nerable esdevé a un nivell igualment global. És aquesta, com ja bé va ar- gumentar Marshall Berman, la para- doxa de la modernitat: moure'ns en un entorn que ens promet aventures, poder, alegria, crebcement i grans can- vis, al mateix temps que amenaça de destruir tot el que tenim, el que sabem i el que som. I és que, segons indicava el vel! Marx, i ens recorda el matebt Berman, tota cosa és prenyada del seu contrari. A banda d'aquestes consideracions més aviat filosòfiques, però, altres con- cernents al vehicle d'objectivació i transmissió del refotut virus s'imposen. Consideracions que tenen a veure, doncs, amb un idioma en particular, l'anglès, i amb el llenguatge en general i la degradació de referents designats per aquest. Mala cosa és, per als usuaris ha- bituals de la llengua més estesa al món avui dia, que una expressió en principi tan sentida i positiva com «I love you» s'hagi vist generalitzada en una direc- ció totalment antifràstíca, fins a con- vertir-se en sinònima de just el contrari; «I hate you». Com podran els ena- morats anglòfons netejar de conno- tacions sinistres la manera més ha- bitual i espontània de dir-se «t'esti- mo»? Caldrà que aprenguin idiomes —ells, que poca necessitat tenen de saber-ne— per dir-se, si més no això, a través d'un altre codi lingüístic? Altrament, al pobre amor ja només li faltava veure's dessucat d'una ma- nera tan grollera per acabar tornant-se un concepte tan buit de contingut com el de llibertat quan és pregonat per boca de polítics. Com no malfiar-se del llenguatge en general? Com en- frontar-se als usos que se'n pot fer des d'una intencionalitat tan perver- sament deturpadora? Un desgast, aquest, més corrosiu que el daltabaix informàtic. Màquina de Retolar nVllfin LETRA TAG í'tes. .499 IVAlBClàs GIRONA Migdia, 11 Tel. 972 21 35 65 Pompeu Fobro, 11 T«l. 972 20 39 44 Universitat Oberta de Catalunya INFORMIS 972 476127 '0^ orMETAL Círa. M. Km rrj FORNELLS li SELVA Transport ^ Exprés ^MMrlameiits nacNitialtl Internacionals MOROSO LO TÍENES NEGRO EL COBRADOR DEL FRAC* 93 453 15 14 www.·lcobrsdord·irrac.coni 9257/171 78 ?j f Punt, El, 2000-05-10, p. 80. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)

EL PUNT · 2011. 11. 25. · manipula la història. I nosaltres, els catalans, encara anem amb el dit al nas.» —Per què aquesta mania per demostrar que Colom era ca talà? —«No

  • Upload
    others

  • View
    1

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: EL PUNT · 2011. 11. 25. · manipula la història. I nosaltres, els catalans, encara anem amb el dit al nas.» —Per què aquesta mania per demostrar que Colom era ca talà? —«No

80 Dimecres, 10 de maig dei 2000 EL PUNT

Girona: C/Santa Eugènia, 42. 17005. Apt. 261. • » 972 18 64 00. Fax 972 18 64 20 Figueres: C/Saní Pau, 43, 3r • » 972 50 68 59. Fax 972 50 62 04. Olot: Plaça del Mig, planta baixa, local 12 a- 972 26 76 22. Fax 972 26 57 30. Palalrugeli: C/ Àngel Guimerà, 49, baixos. ® 972 61 17 62. Fax 972 3012 51

l'entrevista I JOSEP M. FLORES

«Ara els feixistes juguen a la democràcia»

tm

Arenys de Mar (Maresme) • Defínitivament vostè pot afir­mar que Colom era català?

—«Puc afirmar-ho, ho afirmo i ho afirmaré. No és només una qüestió de convenciment, és que hi ha moltes raons que ho de­mostren: el nom, l'heràldica, les coincidències familiars, la topo­nímia catalana...»

—I no pot ser que tot plegat siguin coincidències?

—«Sí, pot ser, però és que són moltes i quan de 100 hi ha 99 coincidències alguna cosa passa.»

—I què passa? —«Passa que hi ha una cen­

sura que retoca els textos i que manipula la història. I nosaltres, els catalans, encara anem amb el dit al nas.»

—Per què aquesta mania per demostrar que Colom era ca­talà?

—«No és una qüestió per­sonal, és la defensa d'un dret col·lectiu per poder conèixer l'autèntica història, sense ma­nipulacions. Catalunya conti­nua estant dominada pels feixis­tes i neofeixistes que pretenen fer-nos desaparèixer com a po­ble. I tots els genocidis comen­cen amb la manipulació de la història, per retocar la nostra memòria i de mica en mica fer-nos desaparèixer.»

—Quan diu que continuem dominats per feixistes vol dir que ens governa el feixisme?

—«El feixisme té mil i una cares. Ara els feixistes juguen a la democràcia. El govern es­panyol, que es diu demòcrata, continua practicant el feixisme a través de la pressió militar i econòmica sobre Catalunya. Ens neguen el dret a l'autode­terminació.»

—I ara l'exèrcit desfilarà per Barcelona. —«Sí, és una demostració més de la

força i el poder. Els espanyols ens van recordant de tant en tant que són ells

JORDI BILBENY Investigador i escriptor que defensa la teoria que Cristòfor Colom era català

Cristóbal Colón es deia en realitat Cristòfor

Colom. No era genovès, era català. No va sortir

de Palos de Moguer, sinó del port de Pals.

L'escriptor arenyenc Jordi Bilbeny defensa

aquesta teoria basant-se en les proves que ha

reunit després de 10 anys d'investigació.

els que tenen les armes i la força.» —Tomant a Colom, què canviaria de

la història si efectivament fos català? —«Suposo que tot continuaria igual,

però ens adonaríem de qui són els nostres

eterns enemics i exterminadors. Podríem denunciar l'Estat es­panyol per genocidi històric i, és clar, Catalunya seria una mica més internacional.»

—No li han dit mai que vostè és un provocador?

—«Sí que m'ho han dit, però no ho sóc. Només recerco la veritat i entenc que en algun àmbit això desperti estupefac­ció, en algun altre reverència i en algun altre hilaritat.»

—Ha explicat mai la seva teo­ria fora de Catalunya?

—«Sí, una vegada vaig ex­plicar-ho a un grup d'americans a Sevilla.»

—I com van reaccionar? —«Ho van entendre tot. És

clar, quan hi ha tantes coin­cidències i referències històri­ques que demostren, per exem­ple, que Colom va sortir del port de Pals, els americans ho entenen tot.»

—Si la història està tan ma­nipulada de poc serveix con­sultar llibres d'història...

—«Sí, cal consultar aquells llibres que s'han elaborat a par­tir del coneixement de moltes fonts i, no obstant això, massa vegades els mateixos historia­dors es limiten a copiar la his­tòria d'un llibre a l'altre sense preocupar-se de saber si allò que escriuen és veritat o no. Jo reivindico que un historiador no ha de ser un documentalista, sinó que ha de consultar moltes fonts i interpretar-les abans d'e­metre qualsevol judici.»

—Però no hi ha hagut cap institució catalana que s'hagi apuntat obertament a la seva teoria sobre la catalanitat de Colom.

—«És normal, aquestes ins­titucions són per ara la descentralització del poder espanyol i no els interessa po­sar-se on no els demanen. Als polítics catalans els agrada molt escalfar una ca­dira a Madrid.»

la columna JOSEP MURGADES

Doble desgast

L a més que dubtosa virtut del virus informàtic Iloveyou ha consistit a posar en relleu, literalment de la

nit al dia, la paradoxa d'un sistema que, com més capacitat transforma­dora arreu demostra tenir, més vul­nerable esdevé a un nivell igualment global. És aquesta, com ja bé va ar­gumentar Marshall Berman, la para­doxa de la modernitat: moure'ns en un entorn que ens promet aventures, poder, alegria, crebcement i grans can­vis, al mateix temps que amenaça de destruir tot el que tenim, el que sabem i el que som. I és que, segons indicava el vel! Marx, i ens recorda el matebt Berman, tota cosa és prenyada del seu contrari.

A banda d'aquestes consideracions més aviat filosòfiques, però, altres con­cernents al vehicle d'objectivació i transmissió del refotut virus s'imposen. Consideracions que tenen a veure, doncs, amb un idioma en particular, l'anglès, i amb el llenguatge en general i la degradació de referents designats per aquest.

Mala cosa és, per als usuaris ha­bituals de la llengua més estesa al món avui dia, que una expressió en principi tan sentida i positiva com «I love you» s'hagi vist generalitzada en una direc­ció totalment antifràstíca, fins a con­vertir-se en sinònima de just el contrari; «I hate you». Com podran els ena­morats anglòfons netejar de conno­tacions sinistres la manera més ha­bitual i espontània de dir-se «t'esti­mo»? Caldrà que aprenguin idiomes —ells, que poca necessitat tenen de saber-ne— per dir-se, si més no això, a través d'un altre codi lingüístic?

Altrament, al pobre amor ja només li faltava veure's dessucat d'una ma­nera tan grollera per acabar tornant-se un concepte tan buit de contingut com el de llibertat quan és pregonat per boca de polítics. Com no malfiar-se del llenguatge en general? Com en­frontar-se als usos que se'n pot fer des d'una intencionalitat tan perver-sament deturpadora?

Un desgast, aquest, més corrosiu que el daltabaix informàtic.

Màquina de Retolar n V l l f i n

LETRA TAG í ' t e s .

.499 IVAlBClàs

GIRONA

Migdia, 11 Tel. 972 21 35 65 Pompeu Fobro, 11 T«l. 972 20 39 44

Universitat Oberta de Catalunya

INFORMIS 972 476127

'0^ orMETAL Círa. M. Km rrj FORNELLS D£ li SELVA

Transport ^ Exprés

^MMrlameiits nacNitialtl Internacionals

MOROSO LO TÍENES

NEGRO EL COBRADOR DEL FRAC*

93 453 15 14 www.·lcobrsdord·irrac.coni

• 9257/171 78 ? j

f Punt, El, 2000-05-10, p. 80.Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat/sgdap)