Revista número 1Setembre 2013

Continguts

Avui comencem la revistameteorològica de MeteoSearch anomenada "El racó dela méteo". Han estat unsmesos d’estiu plens de treballperò que avui fan realitat unarevista meteorològica.La revista ha estat pensadaper poder-la l legir una granvarietat de públic, des deprofessionals de lameteorologia fins a personesamants de la natura passantper aficionats a lameteorologia, fotografia oastronomia.En aquesta primera revistatrobareu gran quantitat decontinguts que fan referència al ’època de l’any que entrarem,la tardor. Per aquest motiu,hem pensat que hauríem deposar articles referents a lestempestes del Setembre ioctubre tant famoses per lesnostres contrades. Així doncs,en les següents pàginestrobareu explicacions delnúvols de tempesta, aiguats ifenòmens històrics que hansucceït durant les tardors,també podreu l legir com esformen i com es comporten elsfenòmens més severs de lanatura que es poden trobar perles nostres terres durant latardor i com no, veurem quintemps ens espera aquestspropers tres mesos.

Tot això escrit per granscol•laboradors amants de lanatura i especialment de lameteorologia que han aportatel seu temps i els seusconeixements per engegaraquesta revista que esperemduri molt de temps!És cert, que no hem començaten el mil lor moment però s’had’intentar i per tant si esteul legint això significa que s’haaconseguit! Així doncs, ja siguid’una manera o altra, podremaprendre tots junts l ’”art” de lameteorologia, un sector que avegades pot decebre peròmoltes altres vegades potdeixar imatges inesborrables.Com no podia ser d’un altremanera, aquesta revista té unapartat on es recullen lesmil lors imatges que ens hanarribat com la que tenim alfons d'aquesta primeraportada, real itzada pel granfotògraf Jaume Alegre desd'Almoster, Tarragona. Usanimem a que ens envieu lesvostres imatges i així poder-lescompartir amb tothom a travésd'aquesta revista.Amb tota aquesta introduccióesperem que gaudiu tant comnosaltres ho vam fer escrivint-la. Així doncs, benvinguts a laprimera edició del Racó de laMéteo!

EL RACÓ DE LA MÉTEOLLaa rreevviissttaa ddee ll''aaffiicciioonnaatt aa llaa mmeetteeoorroollooggiiaa

Extres

Què és MeteoSearch.................

MÉTEO de CATALUNYAPrevisió per a la tardor..........Les Inundacions de 1982.......Resum de l'estiu....................

.DIVULGACIÓ

Cumulonimbus......................Trombes Marines..................Cb. Arcus...............................Tempestes..............................El Monsó................................

NATURAPinna nobilis.........................Excursió................................

OPINIÓMéteo-Fotografia..................

ENTREVISTALa Méteo del Baix Llobregat....

• Calendari històric de tardor

• Efemèrides astronòmiques imeteorològiques

• Passatemps

• Recull d'imatges

• Dites populars

2

381 0

1 61 8212224

2628

30

33

METEOSEARCH

Per descarregar la revista alvostre ordinador accediu aquí!

2

QQUUÉÉ ÉÉSS MMEETTEEOOSSEEAARRCCHH??El projecte va començar l ’1 de gener de201 3. Estava orientat a seguir situacionsmeteorològiques severes que es produïssinprop de la ciutat de Barcelona. Vamcomençar a divulgar el material queobteníem per les xarxes socials, primerTwitter i més tard Facebook. Ara prop de500 seguidors de MeteoSearch entre totesdues xarxes fan que cada vegada vulguemfer més coses i així ho estem fent.Constantment estem mil lorant el projecte,les novetats més destacables d’aquestsdarrers mesos han estat la construcció d’unacalculadora meteorològica disponible a lapàgina de Facebook i al blog.

També la mil lora de la cobertura d’internet.Un dels problemes que vàrem tenir durantalgunes emissions en directe era la lentituden que es mostrava el vídeo. Ara, ens hemconnectat a la xarxa 4G d’internet mòbil queens permetrà mil lorar la qualitat de lesemissions que fem.Els reptes comencen ara, durant laprimavera i estiu, les situacionsmeteorològiques no són gaire favorables enla zona de Barcelona però la tardor ésl ’estació perfecta per posar a prova aquestprojecte! Esperem que puguem fer moltessortides per caçar tempestes i emetre-les endirecte amb tots vosaltres.

Ara mateix MeteoSearch està composat per 7 membres queconstantment estem en contacte per comentar la situaciómeteorològica i així actuar en el moment precís.Per saber més sobre MeteoSearch podeu consultar:

Blog: meteosearch.blogspot.comFacebook: facebook.com/MeteoSearch

Twitter: @BarcelonaMeteo

►L'equip de MeteoSearch

CALCULADORA DEMETEOSEARCH

M

E

T

E

O

S

E

A

R

C

H

“El setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts.”

3

PPRREEVVIISSIIÓÓ PPEERR LLAA TTAARRDDOORREls pronòstics estacionals porten realitzant-seen molts serveis meteorològics des de faanys i estan en fase experimental. Això ésdegut a què la fiabil itat encara no arriba a unnivel l d’encert òptim en el pronòstic. Aquestesprevisions estacionals ens mostren latendència de temperatura i precipitació a granescala al l larg dels següents mesos.

En aquest cas setembre, octubre, novembre idesembre.A continuació, la imatge del model CFSmostra l ’anomalia de temperatures previstesper a la propera tardor segons el model deprevisió estacional CFS (Cartes du modèleCFS mois Climate Forecast System).

Les previsions estacionals del model CFSpronostica una tardor que començaria ambun mes de setembre sense gransanomalies tèrmiques a Catalunya.Per tant, tindríem un mes ambtemperatures normals per l ’època tal i commostra el mapa amb la línia isobàrica(isos) dels 0ºC passant pel sud deCatalunya . On sí podrien tenirtemperatures un pèl més baixes de leshabituals seria a la zona marcada ambblau fluix, que afectaria el nord d’Espanya(Galicia, Astúries, Cantàbria i zona delPirineu navarrès.)

El següent mapa ens indica la probabil itat detenir un Octubre amb anomalia tèrmicapositiva, és a dir, amb temperaturesl leugerament més altes de les habituals.Segons marca l’escala, podem veure la tacavermella afectant sobretot països com Tunísiai Algèria, amb isos de 2ºC més de mitjana; lesI l les Balears també estarien dins del radid’acció amb temperatures superiors.Respecte a Catalunya, les isos vermellesd’una tonalitat més clara afectarien sobretotzones del l itoral i prel itoral amb 1 ºC més demitjana.

MÉTEO

de

CATALUNYA

“Setembre estiuenc, octubre tardorenc.”

4

Novembre tindria anomalies tèrmiquesnegatives abraçant tot Catalunya, pertant es podrien donar registres detemperatures inferiors a les habituals. Caldestacar que tot aquesta aire fredafectaria gran part d’Europa,concentrant-se la part més important a lazona dels països balcànics.

Segons aquest mapa, que fins i totpot semblar una mica aparatós, ensmostraria que la tendència freda delnovembre tindria continuïtat de caraal desembre a casa nostra.Tot sembla indicar que ens podriaarribar l ’aire fred procedent del centredel continent on en alguns païsosnòrdics l ’anomalia negativa seriaimportant, contrastant amb unambient més càlid a l ’Europa de l’est.

Així mateix, mostrem l’anomalia de precipitacions per a la propera tardor segons elmodel de previsió estacional CFS (Cartes du modèle CFS mois Climate ForecastSystem). És el mateix model emprat per a les temperatures.

En relació al règim pluviomètric per almes de setembre s'espera un augmentforça destacat de les precipitacions atota la meitat centre i est de laPenínsula Ibèrica, a l 'igual que elcentre d'Europa i el sud-oest deTurquia. Per contra, la meitat oest de laPenínsula, els països nòrdics i l 'oest deRússia mostren una disminuciódestacada de les precipitacions enrelació a la mitjana.

MÉTEO

de

CATALUNYA

“Al setembre, com a l'abril, o plou tots els dies o quasi et rostigues.”

5

Per al desembre es preveuensituacions de pluges inferiors a lamitjana a quasi tota tot lapenínsula Ibèrica, a gran partd'I tàl ia i als països nòrdics.La resta es mostren uns índexd'augment del règim pluviomètric,especialment al centre d'Europa ia Turquia.

Per al mes d’octubre continua la tendènciaclara d'un augment de les precipitacionssuperior a la mitjana a Catalunya i el centred'Europa, amb les i l les britàniques i el suddels països nòrdics com a nous indrets on hihaurà un increment de les precipitacionsrespecte a la mitjana d'aquest mes d'octubre.En canvi la meitat oest de la PenínsulaIbèrica, la zona de l'Egeu i l 'extrem nordd'Escandinàvia mostren un règim de plugesque serà inferior que en altres anys aaquesta zona.

Situació clara de dèficit hídricimportant a gairebé tot Europa. Onmés es notarà serà a la vessantoccidental del continent. En canvi, aalgunes zones del centre i, enespecial, a la banda est de lamediterrània tindran un novembremolt més plujós del que és habitualper a aquesta època de l'any.

MÉTEO

de

CATALUNYA

“Boires de setembre, vent per sempre.”

6

A continuació mostrem els mapes de precipitació del model estacional de laNOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration). Pel que fa alsmapes de temperatura d’aquest mateix model, no els hem mostrat degut aque s’observava una absència d’anomalies a la major part d’Europa per elssegüents mesos.

Segons aquest mapa,per al mes de setembres’espera (en relació a lamitjana d’aquest mes),un augment del règimpluviomètric a tota laPenínsula I tàl ica, bandaoest dels Balcans,República Txeca,Pirineus i a França,especialment als AlpsMarins del país gal•lès.En canvi, s’esperamenys de l’habitual al ’oest i est d’Espanya,Islàndia i nordd’Escandinàvia iTurquia.

El mes d’octubre vindriamarcat per un augment delsepisodis de precipitació al NEde França, NW d’Alemanya,meitat oest de Rússia i alsBalcans. Per contra, estd’Espanya, sud de França,SW d’I tàl ia i Islàndia i NE deTurquia i Àfrica presentarienun règim pluviomètric inferiora la mitjana del mesd’octubre.

“El setembre bo és, si no plou en tot el mes.”

MÉTEO

de

CATALUNYA

7

Degut a la variació dels pronòstics d’aquests models en les seves sortides,recalquem, una vegada més, que els mapes s’han d’entendre com a tendències iprobabil itats. Afinar previsions a tant l larg termini és complicat i cal no agafar-s’ho alpeu de la l letra.

Novembre destaca per aquestscolors taronges i vermellosos amolts punts del centre d’Europa,països nòrdics, països balcànics,i l les britàniques i zones del nordd’Espanya. Per tant, ens indica queen aquests l locs tindrien dèficithídric. Per contra, Andalusia, el sudde Portugal, Grècia, punts de Rússiai nord d’Àfrica (principalment elMarroc) tindrien un mes amb unapluviometria més alta del normal.

Al mes de desembre continuaríemparlant d’una pluviometria per sobrel ’habitual a la zona d’Andalusia,gran part de Portugal i Galícia.Destacar també un desembre forçahumit al nord d’Àfrica, centred’Europa i a molts punts de Rússia.En canvi, plouria menys a puntscom a la zona del cantàbric, nord deles i l les britàniques i a puntsperifèrics del continent, com Israel iextrem oest del Caucas.

►Alan Alguacíl i Arnau Vilatuba

“Bon temps pel setembre, millor per desembre.”

MÉTEO

de

CATALUNYA

8

L’any 1 982 Catalunya va patir una de lespitjors inundacions del segle XX. Enaquest cas, les pluges més intenses esvan concentrar a la zona pirinenca. Vaser a principis de novembre, mésconcretament els dies 7 i 8, desprésd’un inici de tardor que podria qualificar-se de “normal” meteorològicamentparlant.Els dies previs al començament del’episodi, la Península Ibèrica es trobavasota els efectes d’un anticicló i res feiapreveure el que estava a punt de passar.El dia 6 una borrasca es forma davantles costes de Galícia al imentada per una

altra que estava afectant Islàndia.Arriben les primeres precipitacions alPirineu tot i que de moment són pocdestacables. Mentrestant, els vents decomponent sud-oest arrosseguen l’airecàlid i humit que posteriormentimpactarà de ple contra la bossa d’airefred en alçada que entra per l ’Atlàntic.És ja durant les primeres hores del dia 7quan tots els ingredients es barregenformant un còctel explosiu que fa que labaixa secundària que es trobava davantles costes gallegues es transformi en un"monstre" de 945 hPa.

Això es tradueix en un augment en laintensitat del vent de component sudque es troba en el seu camí amb unabarrera orogràfica infranquejable: elsPirineus. És en aquest punt quans’inicien les precipitacions de caràctertorrencial en aquella zona. El mésdestacable i alhora devastador del’episodi és que aquesta situació es vamantenir sense canvis durantpràcticament 36 hores amb la qual cosaalgunes zones del Pirineu van rebre

precipitacions molt intenses de formaquasi ininterrompuda. El migdia del dia 8l ’episodi va de baixa però segueixplovent de forma moderada als Pirineus.

Finalment el dia 9 la borrasca s’haallunyat de la Península i lesprecipitacions han desaparegutcompletament però el rastre dedestrucció que ha deixat aquest terribleepisodi al seu pas trigarà força més amarxar.

LLEESS IINNUUNNDDAACCIIOONNSS DDEE 11998822

MÉTEO

de

CATALUNYA

IMATGE1

IMATGE 1 : MAPA DE TEMPERATURES EN ALÇADA I SUPERFÍCIE DE LA SITUACIÓ QUE ES VIVIA EL 7DE NOVEMBRE DE 1 982.

9

Però si ens centrem únicament en lesdades meteorològiques d’aquells 3 diesels registres que en tenim són realmentimpressionants. Les quantitats deprecipitació acumulades en 48 hores vananar de 1 00 a 400 mm a tot el PirineuOriental amb un màxim en territori catalàde 576 mm a l’estació de La Molina. Tot iaixò, al Pirineu francès es van superarels 600 en algunes zones. També són

interessants les precipitacions del dia 7perquè ens mostren la gran intensitat deles pluges. En 24 hores es van superarels 250 mm a Vallcebollera (408 mm), Pide Conflent (350 mm), La Pobla de Lil let(266 mm) i Central de Cabdella (252mm).

►Gabriel Arnau

Els efectes més devastadors es van fernotar sobretot a Catalunya però l ’Aragó iel Principat d’Andorra també van patirdesperfectes en les sevesinfraestructures. AAndorra el riu Valiraes va desbordar inundant els carrers dela capital i deixant un balanç de 9 morts.La xifra de pèrdues humanes ascendeixa 1 4 si hi sumem les de Catalunya.Quant a pèrdues materials, els númerosque van deixar aquests aiguats tambésón impressionants. Només a Catalunyales pèrdues econòmiques van servalorades en 45.000 mil ions de pessetesd’aquella època, sent el Pallars Sobirà lacomarca més afectada. Encara quepugui semblar una xifra desorbitada(perquè ho és) hem de tenir en compteque van ser unes precipitacions forçagenerals i, per tant, van afectar diversesconques. A més a més, al produir-se elsaiguats a la capçalera dels rius, lesinundacions van afectar moltes més

zones riu avall . Per exemple, a la concadel Segre (una de les més afectades) esvan desbordar la Noguera Pallaresa i elFlamicel l causant grans desperfectes apoblacions com Guingueta d’Aneu o LaPobla de Segur, però riu avall els danystambé van ser molt importants enpoblacions com Balaguer on l’aigua vaarribar als 4 metres d’alçada en algunscarrers. El dia 8 el Segre presentava uncabal de 3200 m3 per segon a l’alçadade Lleida, el que significa que en aquellmoment era 20 vegades superior alnormal per l ’època. Tenint en comptetotes aquestes dades no resulta estranyque durant els dies posteriors a la riuadahi haguessin més de 25 poblesincomunicats (segons la Vanguardia) ique imperés el caos a molts altresindrets que es trobaven sensesubministrament d’aigua potable,electricitat, etc.

MÉTEO

de

CATALUNYA

IMATGE 2

IMATGE 2: REGISTRES D'ACUMULACIONS RECOLLIDES A LA MEITAT NORD DE CATALUNYA AL LLARG DE

L'EPISODI.

10

MÉTEO

de

CATALUNYA

La primera situació d'aquest resum delsdarrers 3 mesos ens porta a parlar d'unaforta línia de torbonada que va afectar laciutat de Barcelona i també altres punts,sobretot de la costa, des de Tarragonafins a Girona. Es van donar lescondicions perfectes per que es formés ies va formar, Estàvem sota la influènciade un anticicló, i teníem una borrasca ala zona d'I tàl ia, Això va provocar que esformessin grans núvols de tempesta. Vacomençar a primera hora del matídescarregant a la zona de Tarragona icada cop s' enfortia més. Just abansd'arribar a Barcelona, era una perfectalínia de tempesta molt ben formada. Elsseus efectes van ser, ratxes

de vent de 30/-5 km/h, acumulacions depluja entre els 1 5 i els 36 l itres depenentdel barri , el que va provocar algunespetites incidències, com garatgesinundats i retencions a les carreteres deBarcelona i voltants. Aquella mateixatarda dues novestempestes van afectar els dos vallesos,deixant algun gra de calamarsa ialgunes acumulacions importantsd'aigua. Va ser molt fotogènic ja queestava a a les portes de Barcelona.Aquestes són algunes de les imatgesque es van fer al l larg del dia des dediferents punts.

IMATGE DE LA TEMPESTAFOTOGRAFIADA DES DE

PALAMÒS PER ANTONIOPASCUAL

IMATGE (ESQUERRA): TEMPESTA DEL MATÍ FOTOGRAFIADA DES DE BARCELONA PER XAVI GASTÓNIMATGE (DRETA): IMATGE DEL RADAR EN EL MOMENT DE L'ARRIBADA DEL FRONT DE TEMPESTES.

88 ddee jj uunnyy ddee 220011 33

EELL RREESSUUMM DDEE LL''EESSTTIIUU

11

MÉTEO

de

CATALUNYA

Tempestes entre Tarragona a Lleida.Aquest episodi de tempestes només vaafectar la zona de Camp de Tarragona,Pla de Lleida, i el Delta de l’Ebre, peròs’ha de destacar el fort arc de tempestesamb pedra que va escombrar el Pla de

Lleida fins al Pirineu, deixant pedra,calamarsa, i fortes ratxes de vent. Tambées van produir inundacions peldesbordament del riu Garona al pas per laVall d'Aran.

Durant tots aquets dies no hi ha molt adestacar, a les tardes algunestempestes al Pirineu sense mésconseqüència i sense grans

exageracions de calor, si que a finals dela primera quinzena vam patir una micamés la calor, sobretot a l ’ interior ambmàximes al voltant dels 30-35ºC,

IMATGE (PART SUPERIOR): CONJUNT D'IMATGES DEL RADAR I LLAMPS DEL QUE VA SUCCEIR EL 8 DE JUNYIMATGE (PART INFERIOR): MAPA DE GEOPOTENCIALS A 500 HPA I PRESSIÓ DEL DIA 7 DE JULIOL.

11 88 ddee jj uunnyy ddee 220011 33

2277 ddee jj uunnyy -- 11 00 ddee jj uu ll ii ooll ddee 220011 33

12

MÉTEO

de

CATALUNYA

Aquests dos dies van ser especialmenttempestuosos al Pirineu, Prepirineu ipunts de la Catalunya central. Això vaser causa d’un petit embossament d’airefred que va entrar pel centre d’Europa aCatalunya, Les tempestes van començaral Pirineu, però n’entraven noves per elsPorts també s’en formaven al prel itoralde Tarragona i interior d’Osca, queentraven al plà de Lleida. Van acabardescarregant

calamarsa i quantitats d’ aiguadestacables en alguns punts deCatalunya. Els l locs on va picar més fortvan ser el centre de la Selva, Berguedà,Nord de la Segarra, Solsonès, Osona iL’Alt Urgell . Aquella mateixa nit unatempesta molt forta va deixar 78 litres alcentre de la ciutat de Lleida, un granaiguat, que va provocar inundacions amolt carrers de la Ciutat.

IMATGES (SUPERIORS): MAPES DEL RADAR I LLAMPS DEL DIA 1 4 DE JULIOLIMATGES (INFERIORS): FOTOGRAFIES DEL SATÈL·LIT DE LA TARDA DEL 1 4 DE JULIOL I IMATGED'UNA ENCLUSA VISTA DES DEL PALLARS (FOTOGRAFIADA PER METEOPALLARS)

11 33 ii 11 44 ddee jj uu ll ii ooll ddee 220011 33

13

MÉTEO

de

CATALUNYA

14

11 88 ddee jj uu ll ii ooll ddee 220011 33

El 1 8 de jul iol va ser una nit del lampegades i aiguats a molts punts deCatalunya, especialment de la costa onun nucli especialment fort va afectar lacosta central durant la matinada i vaproduir un espectacular paisatge dellamps i trons.També va afectar molts altres punts deCatalunya i el mapa de llamps va

acabar ben atapeït de descàrregueselèctriques al l larg del dia. Només lescomarques de l'extrem nord i extremsud de la costa van ser les que no vanarribar a enregistrar cap llamp.Durant la tarda nous ruixats van sorgir ala Catalunya central i comarques delnord-est de Catalunya.

MAPES (ADALT): MAPES DE RADAR I LLAMPS DEL DIA 1 8 DE JULIOL (FONT: SMC)FOTOGRAFIES (CENTRE): IMATGES DELS LLAMPS CAIGUTS SOBRE LA CIUTAT DE BARCELONA.MAPA (ABAIX): MAPA DEL RADAR A LA TARDA DEL 1 8 DE JULIOL AMB TEMPESTES DISPERSES.

15

El dia 8 d'agost va estar marcat per lainestabil itat a tot Catalunya. Primer vacomençar per l 'oest i posteriorment vaacabar afectant la resta de Catalunya demanera molt irregular.Els registres no van estar gairedestacables degut a que el gruix de lesprecipitacions es va quedar uns quantsquilòmetres mar endins. En la imatge delradar es pot veure clarament com lestempestes que viatjaven recorrent desud a nord la costa catalana es vanquedar a fregar de la costa. El que si es

va poder veure i gaudir des de la costava ser l 'espectacle de llamps que es vapoder veure al l larg de la nit i matinada.A la imatge dels l lamps es pot veureclarament la gran quantitat de l lamps quees van arribar a enregistrar al l larg deldia.També va ser destacable la formació deruixats cap al Nord-Est de Catalunya all larg de la tarda, que si van afectar mésterritori i de manera una mica mésintensa.

88 dd ''aaggoosstt ddee 220011 33

MAPA (ESQUERRA): MAPA DEL RADAR METEOROLOGIC A CATALUNYA A LA MATINADA DEL 8 D'AGOST.MAPA (DRETA): MAPA DE LLAMPS DEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA CAIGUTS AL LLARG DEL DIA.FOTOGRAFIA: NUVOLADA AMB APARELL ELÈCTRIC MAR ENDINS CAPTAT A ALMOSTER PER JAUME ALEGRE.

16

El Cumulonimbus és un tipus de núvolvertical que pot arribar fins a latropopausa (zona de transició entre latroposfera i l ’estratosfera) i podríemafirmar que és el núvol més bonic iimpressionant a simple vista. A l’hora ésel més fotografiat per la sevamajestuositat. Aquest tipus de núvol ésuna ampliació de la varietat cúmul enalçada (el seu límit es troba entre els 8 i1 4 km d’alçada).

L’Organització Mundial de Meteorologiala descriu com un núvol dens i compacteamb un desenvolupament verticalconsiderable en forma de muntanya ode grans torres.

Si ens fixem de prop o de lluny es potveure que la part de dalt del núvol técaràcter fibrós i més avall té formad’enclusa. La part de sota, per així dir-ho, a la base del núvol sempre va ll igadauna “cortina” fosca o tirant a negre querepresenten les precipitacions,tempestes i tots els fenòmensmeteorològics associats a un núvol ambmolta força convectiva.

Són capaços de produir calamarsades,pedregades, forta activitat elèctrica,ratxes de vent molt intenses i algunsfenòmens excepcionals com trombesmarines o tornados.

El Cumulonimbus en terrescatalanes se sol originar a lesestacions de primavera, estiu itardor amb situacionsd’inestabil itat meteorològica.

El Cumulonimbus està format ambgotetes d’aigua petites i cristal ls de gel ala seva part superior. D’altra banda alseu interior hi ha gotetes d’aigua d’unagrandària considerable, floquets de neu,gel granulat i amb extrema inestabil itatde pedra de grans dimensions. Acontinuació es poden veure lacomposició d’un cumulonimbus.Aquest tipus de núvol presenta duesvarietats: el Cumulonimbus Calvus i elCumulonimbus Capil latus. Seguidamenttrobareu tot una sèrie d’imatges en lesque podreu aprendre a diferenciar elsdiferents tipus de cumulonimbus.

►Jose Manuel Pérez

CCUUMMUULLOONNIIMMBBUUSS,, EELLSS MMOONNSSTTRREESSDDEELL CCEELL

Esquema 1

ESQUEMA 1 : ESQUEMA DE LA EVOLUCIÓ I FORMACIÓ D'UN CUMULONIMBUS.

DIVULGACIÓ

17RECULL D'IMATGES OBTINGUDES PER COL·LABORADORS DIRECTES DE LA REVISTA I D'ALTRESFOTÒGRAFS D'ARREU DEL MÓN

DIVULGACIÓ

18

TTRROOMMBBEESS MMAARRIINNEESS,, LL''ÚÚNNIICC EEMMBBUUTTFFEETT DD''AAIIGGUUAA

Les Mànegues o trombes marinesconsisteixen en remolins d’aire que pengende la base d’un núvol de tempesta(Cumulonimbus tuba, Cb tub) i que arribena tocar la superfície de l’aigua.Les mànegues són fenòmens violents fruitd’ intenses inestabil itats i es podenclassificar en dos tipus depenent de la sevaformació. Per un costat trobem lesmànegues tornades (o de tornado) i per unaltre costat tenim les mànegues notornades (o de no tornado).Les mànegues tornades són les mésviolentes i s’originen a la base d’un mesocicló, recordem que el meso cicló consisteixen un sistema de molt baixa pressió ambuna grandària d’entre 2 i 1 0 kilòmetres. Aaquests sistemes de tempesta se liatribueix la formació de grans tempestesacompanyades de gran aparel l elèctric isovint tornados. Les trombes tornades sónmolt rares de veure ja que es formen ambles mateixes condicions que els tornadosperò en canvi les trombes s’han de formar

sobre el mar i per tant no hi ha tantaenergia com sobre el terra continental. Lestrombes tornades tenen energia per arribara produir en alguns casos vents de fins a51 2 kilòmetres per hora i per tant podríemqualificar una mànega tornada amb el nivel lF5 a l’escala Fujita (recordem que la escalaFujita va des del nivel l F0 fins el nivel l méspotent F5).Per altra banda trobem el tipus més comúde trombes marines, les trombes notornades. Són menys potents que les altrestrombes marines i tenen vents que nosuperen els 11 6 kilòmetres per hora, pertant ens trobaríem sobre el nivel l F0 enl’escala Fujita. A diferència de l’altre tipusde mànegues, les trombes no tornadess’originen directament de la base d’uncumulonimbus i no cal que existeixi unmeso cicló a sobre per poder veure unamànega d’aquest tipus.

“De setembre enllà, prou navegar.”

DIVULGACIÓ

19

Les fases de vida d’una mànega es divideixenen cinc parts, primerament es forma un disccircular a la superfície de l’aigua ambcoloracions clares i envoltat de zones mésfosques. Més tard, es forma un patró sobrel ’aigua en forma d’espiral amb colors foscosamb el centre a la cercle del principi. Després,al voltant del cercle inicial apareix una densa

corona d’escuma del mar anomenada“cascada”. Una vegada ja han passataquestes tres etapes sorgeix l ’embut que vades de la superfície de l’aigua fins la base delnúvol. En aquesta fase podem estar al voltantde 5 minuts generalment fins que l’embut escomença a difuminar i acaba desapareixent.

IMATGE 1

IMATGE 1 : IMATGE D'UNA TROMBA MARINA AMB LA INDICACIÓ DE LES DIFERENTS ZONES QUE LA

COMPONEN

Les mànegues a la costa catalanasón força comunes, es téconstància que en els darrers 60anys s’han produït més de 60trombes marines

i per tant la mitjana és d’1 tromba marina al’any. De totes formes, el nombred’avisaments d’embuts és molt superior,recordem que l’embut correspon a una de lesfases inicials de formació de la tromba marinai es troba en el moment que encara no es potveure la unió entre la superfície marina i labase del núvol. L’àrea on més registres detrombes marines és té constància és a l’àreade la costa central i es que és aquí on s’hanproduït grans trombes marines que hanarribat a tocar fins i tot terra ferma.Concretament, tots recordarem, els anys 2005i 2002 per produir-se trombes marines quevan arribar a afectar l ’aeroport del Prat i elMasnou respectivament.

Som a un avió la tarda del 8 desetembre de 2005,

venim des de Madrid, comencem a baixar

esquivant núvols de tempesta. Arribem a unpunt en que veiem la superfície del mar i al làes veu, és una tromba marina, l ’expressió ésclara “És increïble el veure com s’aixecaaigua de mar fins a tanta alçada”.Continuem amb el descens, flaps a 20º, trend’aterratge fora. . . Batzegades d’un costat al ’altre, pujades i baixades i a la nova pista delPrat amb el mar molt a prop. Just en elmoment de tocar terra es comença a escorarl ’avió cap a la dreta, cap al mar. Ens movemen totes direccions i sobre els plans nomésveiem no un sinó dos tornados, un a cadacostat.Òbviament, el pi lot aconsegueix remuntar elvol i de nou tornem a estar donant bots sobrela costa catalana. A l’avió s’escolten grits de“Volem tornar a Madrid”. La porta de cabinaoberta. Podem escoltar el que diu elcomandant amb la torre de control. Hotornaran a provar. Una estona més tardd’intentar el primer aterratge tornem a fer lamaniobra d’aterratge. Per fi , entre els dostornados al més pur esti l de Hollywoodaterrem a l’aeroport del Prat. Aplaudiments,descans.

DIVULGACIÓ

20

Una vegada estem rodant per les pistesintentant arribar a la terminal un delstornados ens agafa per sorpresa.Escoltem al pi lot dir:

“Holding Short runaway 7Y”,el Tornado s’aproxima,

la gent nerviosa comença a aixecar-sedels seients. Un dels tornados va aparar contra la terminal, hi ha maletesvolant, cables tal lats. Es poden contarfins a 4 tornados i encara queda moltper arribar a la terminal. Un avió queestava a prop és envestit per un tornadoque l’aixeca i els desplaça uns metres.Per fi arribem a la terminal, baixem del’avio, només som nosaltres a laterminal, no hi ha cap més passatger.Una vegada estem a baix de l’avió, unaltre tornado toca terra a 200 metres dela nostra posició, nous crits i carreresper arribar a la terminal. Una vegadaarribem, toca descansar.Aquest relat tant terrorífic, escrit perPablo Sanz al diari “20 minuts”representa molt bé el que es va viuredurant aquella tarda a bord d’un avióque anava a aterrar.

La imatge del radar mostra clarament latempesta que hi havia sobre l ’aeroport ique va originar aquests diferentsmànegues que van arribar a tocar terra.Posteriorment es van qualificar amb F2la intensitat d’aquestes mànegues, unnivel l molt alt per tractar-se d’una trombamarina que va entrar terra endins.Posteriorment van sorgir d’altrestrombes marines en punts de la costa deMaresme que no van arribar a endinsar-se terra endins.

► Marc Rusiñol

“Pel setembre, el temps és de témer.”

DIVULGACIÓ

21

Normalment, el segmentde cel que queda per sotasol ser d’un to molt mésclar, on destaquen lesintenses cortines deprecipitació. La partsuperior de la bandanuvolosa es presentacoronada per

protuberànciescumuliformes i plomallsformats per cirrus com espot apreciar en aquestamagnífica captura anteriorfeta a València per RafaVives.Per acabar a continuaciópodeu veure una simulació

del moviment d'uncumulonimbus Arcus vistamb una imatge del radarmeteorològic. Es tracta delínies de torbonada ambforma d’arc, anomenadesen anglès Bow Echo.

► Alex Sancliment

Segons l’WMO, els Cumulonimbusarcus són núvols de tempesta quepresenten la particularitat d’una base enforma d’arc. Normalment quan parlemd’aquest tipus de núvols, estanassociats a tempestes fortes i fenòmenssevers com tornados, pedra/calamarsa ofortes ràfegues de vent. Als Estats Units,es diferencien dos tipus de núvols, elsshelf cloud que són els que nosaltresavui destaquem i els rol l cloud, que sónmenys violents i tenen una forma mésrodona similar, a un caneló.La formació d'un Cumulonimbus Arcus

es molt complexa, l ’aire cau i forma unfront de fortes ràfegues de vent, quanl’aire fred s’eleva, l ’aire calent i humit esva condensant formant un núvol enforma de "rotl le“ que es va modelantamb els diferents vents de la base(cisal lament del vent). L’Arcus esdesigual i pot anar acompanyat denúvols fractus, es pot saber si es deviolència extrema quan es molt baix iaixeca pols, o quan va acompanyat detornado (o vòrtex).

IMAGE 1

IMATGE 1 : IMATGE D'UN CUMULONIMBUS ARCUS AFECTANT LA CIUTAT DE LES ARTS I LESCIÈNCIES DE VALÈNCIA. IMATGE CEDIDA PER RAFA VIVES .

Esquema de laformació i movimentde la zona deprecipitacions queprodueix unCumulonimbus Arcus

EELL CCUUMMUULLOONNIIMMBBUUSS AARRCCUUSS

DIVULGACIÓ

22

EELL PPEERR QQUUÈÈ DDEE LLEESS TTEEMMPPEESSTTEESS

Una tempesta, tema principald’aquesta primera revista, es formaquan el Sol escalfa el mar o lasuperfície continental. La zonaescalfada a la seva vegada escalfal ’aire que l’envolta i gràcies a ladiferència de densitat aquest airecàlid menys dens que es troba persota de l’aire fred que tenim persobre fan d’aquesta zona un llocinestable. Contra més gran siguiaquesta diferència més inestabil itatpodrà existir. Una vegada tenimaquesta mescla si l i afegim granquantitat d’humitat, generalmentprovinent del mar, podrem tenir laoportunitat de veure la formaciód’un núvol de tempesta, uncumulonimbus. Aquests núvols,explicats detal ladament en unarticle d’aquesta mateixa revista,tenen un fort creixement vertical i téuna gran densitat. Aquestcreixement tant potent ve donat perun fenomen físic basat en el canvide temperatures i pressions. Quanla massa d’aire humit comença a pujarper l ’atmosfera, la pressió que pateix disminueix.Contra més pugem menys aire tindrem per sobre i per tant menys “pes” atmosfèrictindrem a sobre i per tant la pressió cada vegada serà menor.

Què necessita una tempesta perdesenvolupar-se?, com es comença aformar una tempesta?, perquè creix tantuna tempesta?. Són preguntes moltusuals que ens preguntem al veure unfenomen tempestuós, però realmentsabem respondre amb claredat

aquestes preguntes? En les propereslínies d’aquesta revista podrem veure lesrespostes d’aquestes preguntes tantbàsiques però a la vegada difíci ls de laméteo.

IMATGE 1

IMATGE 1 : CUMULONIMBUS FOTOGRAFIAT PER RAFA GARCIA DES DEL BAIX LLOBREGAT.

DIVULGACIÓ

23

Tenint en compte que a grans alçades latemperatura es molt inferior a 0ºC il ’aigua líquida es cristal•l itza en gel,aquest canvi d’estat continua aportantmés calor al núvol i per tant potcontinuar creixent. Per poder glaçar unagoteta, s’al l ibera la calor que va aportarel Sol per convertir-lo en aigua, aquestaaportació extra de calor fa augmentarmés la temperatura i fa disminuir la

densitat i per això continua ascendint.Tota aquesta massa de vapor d’aigua igotetes pot arribar a pujar a gransvelocitats, fins a 20 o 30 metres persegon i dins d’un núvol de tempesta espoden generar vents de centenars dequilòmetres per hora.

► Raul Gomariz

Quan pugem i conseqüentmentdescendeix la pressió la temperaturatambé baixa. Aquesta baixada de latemperatura causada per una senzil lapropietat dels gasos, si un gas es dilata,hi ha menys moviment i per tant baixa laseva temperatura, aquesta dilatació, enaquest cas, és deguda a la baixada dela pressió. Aquest fenomen també esconeix com “expansió adiabàtica”. Unavegada la massa de vapor d’aigua s’hadilatat i ha baixat la temperatura s’arribaa un punt que el gas es condensa enpetites gotes microscòpiques. En aquestmoment ja podem començar a veure elnúvol. Totes aquestes micro-gotesdonen calor a l ’entorn, i es que quan es

produeix un canvi d’estat de gas a líquiden aquest cas, s’al l ibera la mateixaquantitat de calor que ha hagut d’aportarel Sol per fer evaporar-la, aquest energiacalorífica que es necessita o all iberas’anomena calor latent de canvi d’estat.Quan hi ha gran quantitat de gotesaportant aquesta calor a l ’aire que contéles gotetes d’aigua i vapor d’aigua,aquest es torna a dilatar a causa del’augment de la temperatura i torna apujar conseqüentment una mica més.D’aquesta manera el núvol creix. Aquestprocés es va repetint fins a arribar aalçades de fins a 1 5 kilòmetres d’alçadaque pot arribar a mesurar uncumulonimbus.

IMATGE 2: CUMULONIMBUS AMB UNA CORTINA DE PRECIPITACIONS FOTOGRAFIAT PER RAFA GARCIA DESDEL BAIX LLOBREGAT.

IMATGE 2

DIVULGACIÓ

24

Un monsó es defineixcom un canvi estacionalen la direcció del vent.El monsó és un fenomenclimàtic molt conegut aterres asiàtiques,concretament a lapenínsula indostànica,que compren països comÍndia, Pakistan iBangladesh entre d’altres.Concretament, la paraulamonsó prové de laparaula àrab “mausim”que significa “estació”.La majoria de lespersones té per costumrelacionar el monsó ambgrans precipitacions, icom hem vist, aquest noés el significat de laparaula en qüestió.

Com es produeix elfenomen climàtic delmonsó?Primer de tot, cal tenir encompte que existeixendos tipus de monsó: elmonsó d’estiu i el monsód’hivern.

El monsó d’estiu és el queapareix a partir del mesde juny, quan lestemperatures del substratde la penínsulaindostànica són moltelevades, a partird’aquest moment esformarà l’anomenadabaixa tèrmica1 quetrencarà una petita partde la Circulació generalatmosfèrica.

Aquesta baixa tèrmicaprodueix un afeblimentdels vents al isis al ’hemisferi nord, la qualcosa produirà que la Zonade ConvergènciaIntertropical2 (ZCIT) esdesplaci més al nord de laseva latitud habitual,impulsada pels ventsal isis de l ’hemisferi sud.D’aquesta manera, quanla ZCIT arriba a lapenínsula índica,descarrega amb moltaintensitat, a més, hem detenir en compte quel’Himàlaia afavoreixl ’ascens de la massad’aire que transporta elsvents al isis.

D’altra banda tenim el monsó d’hivern, elmenys conegut dels dos, ja que noprodueix cap fenomen meteorològicdestacable. Durant l ’hivern, els ventsal isis de l ’hemisferi nord convergeixen ala ZCIT, situada a una latitud propera a

l’equador.Com que la ZCIT és llunyana a l’Índia noes produeixen precipitacions ,amb laqual cosa, l ’hivern passa a ser l ’estacióseca de l’any.

1 Depressió que es forma quan una superfície continental està caldejada i fa elevar la massa d’aire que té just

a sobre. Com que l’aire càlid és poc dens aquest ascendeix i produeix una zona de baixa pressió.

2 Cinturó de baixes pressions situat al voltant de la Terra a l’equador, tot i que la seva posició varia durant l ’any.

MONSÓ D’ESTIU. ELS VENTS ALISIS DE L’HEMISFERI SUD INCIDEIXEN DIRECTAMENT A

LA PENÍNSULA ÍNDICA TRANSPORTANT LA ZCIT FINS A L’ÍNDIA.

RREEGGIIOONNAALLIITTZZAACCIIÓÓ CCLLIIMMÀÀTTIICCAA::EELL MMOONNSSÓÓ

DIVULGACIÓ

25

Doncs sí, tot i que no amb la mateixaintensitat, trobem el fenomen del monsóal nord d’Austràl ia, on trobem la ciutat

de Darwin, o també al nord de l’ i l la deMadagascar, a l ’est del continent africà.

Esdeveniments passats delMonsó

El mes de juny d’aquest mateix any,entre el dia 11 i 1 7 concretament, es vanproduir unes intenses precipitacions que

van acumular quantitats de fins a 508mm a l’estat de Uttarakhand, al nord del’Índia i als peus de l’Himàlaia. Lesintenses precipitacions van produir mésde 500 morts i diverses carreterestal lades.

MONSÓ D’HIVERN. ELS VENTS ALISIS DE L’HEMISFERI NORD RECUPEREN LA SEVA INTENSITAT HABITUAL I

DESPLACEN LA ZCIT PROPERA A L’EQUADOR.

PRECIPITACIÓ ACUMULADA

ENTRE ELS DIES 11 I 1 7 DE

JUNY A PARTIR DEL

SATÈL•LIT TRMM DE LA

NASA

LES ÀREES DINS DE LALÍNIA TRAÇADA SÓN

ZONES AFECTADES PEL

MONSÓ.

“Tardor vertadera, per Sant Miquel la pluja primera.”

Es produeix també aquest fenomen a l’hemisferi sud?

DIVULGACIÓ

► Marc Lemus

26

Qui no ha vist alguna vegada pel· lícules de ciència ficció o ha llegit l l ibres on lafantasia ens porta a éssers mitològics d’aspecte gegantí com les aventures delcapità Nemo o l’ I l la Misteriosa de Jul i Verne?

La natura ens depara moltes sorpresesi, de vegades, la realitat pot igualar osuperar la ficció.Aquest és el cas dela espècie demol· lusc mediterraniconegut com“Nacra” i amb elnom científic depinna nobil is.Encara que pelsprofans costi decreure, es tractad’un musclo gegant(pot arribar amesurar un metrede longitud) i , de lamateixa manera queels seus cosinspetits fi ltren l ’aigua,les nacres sóngrans bivalvesfi ltradors i per tantofereixen un paper molt important en laneteja i regeneració del fons marí.Al l larg dels darrers anys en que hededicat moltes hores observant,fotografiant i classificant espècies del’ecosistema marí mediterrani, m’hetrobat en poques ocasions amb algunsexemplars d’aquest curiós mol· lusc i pucassegurar que és una experiènciainoblidable. El pinna nobil is es trobaactualment amenaçat i està en viesd’extinció degut a que durant el seglepassat va ser molt cobejat pelspescadors que aprofitaven les sevesclosques per vendre-les al mercat queaprofitava el seu valuós nàcar per ferbotons i joies.

Aquest musclo gegant que podeuobservar a les fotografies el podem

encara trobaramagat entre lespraderies deposidònia (plantamediterrània tambéamenaçada) i enun fons de sorra osubstrat pedregósfi. Pot arribar aviure fins a 20 anysi els exemplars deles imatges sónd'una grandàriaconsiderable (fins a50cm).S’adhereixen alfons marí a travésd’un fi lament molt fianomenat “biso”que s’uti l i tzavaantigament per

fabricar teixit semblant a la seda i el seul larg cos creix en forma vertical de formaque quan no està cobert per lavegetació, pot semblar un autènticmonument al desafiament i lasubsistència contra l ’enemic humà.Una antiga l legenda marinera explicaque algunes nacres, les més grans,amaguen sirenes en el seu interior i queels seus l largs cabells surten per lesseves grans ‘boques’ tot entonant elsseus seductors cants. Potser ha facil itataquesta història contada de pares a fi l lsa tots els ports catalans el fet que lanacra ensenya uns petits fi ls a la borade les seves valves per atrapar elsmicroorganismes dels que s’al imenta.

PPIINNNNAA NNOOBBIILLIISS,, UUNNAA PPEERRLLAAMMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAA EENN VVIIEESS DD''EEXXTTIINNCCIIÓÓ

NATURA

“Octubre arribat, gavina vora el mar.”

27

Una cosa de la que puc donar fed’aquesta l legenda és que algunesd’aquestes sirenes s’han convertit enpetites perles fosques guardades al’ interior de la seva dura carn com sifossin autèntiques ostres productives dejoies.Amb totes aquestes sorpreses que

amaga aquest gran mol· lusc, no ésestrany que la seva presència al nostrel itoral sigui merament anecdòtic.De nosaltres depèn que la nacra, en elstemps propers, no només pugui serobservada a través d’una fotografia.

► David Fluixà

IMATGES REALITZADES I CEDIDESPER DAVID FLUIXÀ A VILASSARDE MAR I A LA CALA MONTJOI

NATURA

“A l'octubre, cerca el sol i fuig de l'ombra.”

28

NATURA

El dia 1 d’Agost del 201 3, vam ferl ’ascensió al refugi de Certascan. Vambaixar des de Salardú per la carretera C-28, després C-1 3 fins a Llavorsí idespres la L-504,entre Lladrós i Lladorrea mà esquerra a una esplanada ensesperava el taxi 4x4.Vam tornar a lacarretera i abans d’arribar a Lladorre amà esquerra,vam agafar una pista

forestal particular (amb carenatge pervehicles privats) que surt des de la presade Montalto que ens portava fins a laCanalada. En aquest encreuament eson vam començar l ’ascensió a peu i quevam trigar 75 minuts en pujar amb unatemperatura molt agradable d’uns 1 9ºC iun cel gairebé seré.

LL''EEXXCCUURRSSIIÓÓ AA CCEERRTTEESSCCAANN

Ens vam trobar amb elproblema de que lesl lengües de neu tapavenpart de l ’ itinerarisenyalitzat a les roques ivam tindre que fer lapujada inicial de formamés abrupta. La primeraflor que vam trobar,sembla que era una“orchis mascula” i al costatun bolet amb forma decampana. Deixant a màesquerra una petita presad’aigua, vam continuarl ’ascensió per la part dreta

per on baixa el riuCertascan i que amb laresta de rierols feien unaorquestra molt agradableals oides, fins arribar a unpunt que el vam creuar perles típiques pedres ,ambl’ajuda amable d’un grupd’uns 20 excursionistesjoves que van parar perdonar-se un bany a lesgèlides aigües quebaixaven amb bon caudalper el desgel del ’abundant neu que encarahi havia, gracies a

l’excepcional hivern quehan tingut al Pirineuoccidental. Arribant ja auns 2000 metres, lescongestes de neu erenimpressionants i anavende 1 a 1 ’5 metres, així quevaig aprofitar per agafarun bloc de neu en braços.

IMATGES REALITZADES I CEDIDES PER JUAN SEBASTIÁN LLANOS RICO

29

NATURA

Al costat del refugi hi haviauna pujada cap a unapetita muntanya i amb unbon tou de neu que alarribar a dalt vaig veure elsdesperfectes a una part delsostre, ocasionats per lesimmenses quantitats deneu caigudes a l’hivern ique va trinxar les biguesde fusta com si fossin deplasti l ina.El moment màgic va ser al

travessar la muntanya iveure el gegant i magníficestany de Certascan ambun iceberg a la part de sotade la imatge i tambés’endivinaven més al fonsamb una fina línia blanca.Les muntanyes del voltantde més de 2200 metres,encara presentaven forçaneu per un 1 d’Agost i perfi vaig complir el meusomni de poder veure i

tocar molta neu a l’estiu.Qui sap si els propers anysaquesta imatge idíl · l icadels Pirineus amb moltaneu, serà habitual i podremgaudir a zones menyselevades…

Vam arribar a la cresta de la muntanya ija vam poder fer un primer tast visuald’un petit l lac d’aigua cristal· l ina i gèl ida,però sense icebergs, vam vorejar-ho perla part dreta fins arribar a un altreenorme llengua de neu amb el refugi adalt al fons a l’esquerra i vam continuarper l ’esquerra de la neu fins arribar a ell .Aquest refugi de Certascan és unaconstrucció que va ser cedida perFECSA a la Federació d'EntitatsExcursionistes de Catalunya (FEEC) al1 975 i reconstruïda el 1 997.El porta el

guarda “Jan” Alejandro Gamarra i al 'estiu i disposa de servei de pernoctació,menjars i begudes. En aquest enl laç:http: //www.barrabes.com/blogs/blog.asp?idBlog=4Hi ha informació del confl icte que vatindre per poder continuar amb la sevagestió del refugi i que ja fa 30 anys queel porta. Vaig poder parlar una mica ambell , encara que estava molt enfeinat peròvaig poder veure les instal· lacions.

►Juan Sebastián Llanos Rico

IMATGES REALITZADES I CEDIDES PER JUAN SEBASTIÁN LLANOS RICO

30

Sempre he pensat en elper què de la meva aficióa la fotografia, els motiuspels quals m’han endinsattant dins d’aquest món,arribant a ser una de lesactivitats més valoradespersonalment, juntamentamb l’afició quel’acompanya, lameteorologia. Són duesaficions, que pel quesembla, van l l igades amoltíssimes méspersones que els agradaobservar el temps.La veritat és que abastanta gent que liagrada la meteorologia,tard o d’hora, acabaheretant dins als seus

gustos, la fotografia.Possiblement és perquèquan s’observa unfenomen meteorològicinteressant, es vol deixarconstància del fet, pertenir un record personald’aquella situació que tantha impactat i tant s’haviscut. A partir d’aquí ésquan es comença a teniruna incl inació cap aaquest interès. Relatantaixò, no vol dir quetothom que es dediqui atot aquest tema acabil l igant els dos gustos, jaque la multitud de cosesque porta la meteorologiaés immens. Hi ha quipotser l i agrada la

meteorologia perquèl’activitat professional a laque es dedica requereixuna certa constància enl’observació de lescondicionsmeteorològiques que vansucceint, i un altreperquè és pilot d’aviació, itambé ha d’estarconstantment pendent deltemps. Cadascú, amb elpas del temps, vadescobrint el querealment l i fa el pes, comen el cas meu, que ambels l larg dels anys healbirat que la fotografiatambé és una aliada dinsles meves aficions.

OPINIÓ

LLAA FFOOTTOOGGRRAAFFIIAA EENN EELL MMÓÓNN DDEELLSS""MMÉÉTTEEOO--AAFFIICCIIOONNAATTSS""

“Octubre tronat, hivern nevat”

31

Fer fotografies ajuda molt a l ’hora de ferbalanç de qualsevol situació,especialment la meteorològica. Tambéés una eina molt úti l a l ’hora decompartir qualsevol informació ambempreses o mitjans de comunicació, pertal que aquestsen facin unestudi precís iben elaborat,gràcies alscol•laboradors.A més, és unaactivitat en la quèno hi ha ànim delucre quan escedeix el materialfotogràfic propi aaltres cossos,sempre i quan, aquests no se’n facinautors. Per tant, ni que es vulguicompartir tot al lò amb altres persones, elpropietari de la foto seguirà sent el quel’ha fet, disposarà de tots els dretsd’autor, i els podrà exercir en cas quealgú aliè en faci un ús il•legal oinadequat.

La passió d’estar fent constantmentfotografies al cel, es va adquirint amb elpas del temps, sobretot si la continuïtaten l ’observació del temps atmosfèric ésconstant. Els fenòmens meteorològicsadversos, en el cas dels personatges

que hi tenenuna afició forta,com en el meucas, fan que lapròpia personaes desplaci al locs l lunyans, oque disposend’una certaperi l lositat, perpoder captar enforma d’imatgeo vídeo, el

precís moment del succés. És un fet pelqual, en els que estem dins d’aquestmón, no ens resulta gens estrany viureaventures d’aquest tipus, ja que lapassió que comporta això, no permetposar-se en la pell dels que sí que hoveuen realment atípic.

A conseqüència de totaixò, la gent del nostrevoltant o propera anosaltres, potrespectar o criticar elsnostres gustos, però lavirtut i la passiópersonal no ens la pottreure ningú.En definitiva, una afició d’aquest tipus éstant respectable com qualsevol altra, amés, no comporta gaire tipus deconfl ictes amb ningú, excepte si elcontingut personal és sostret per altres.Evidentment, hi ha i l•lusions i fortesdecepcions que poden desencadenarimpotència, o satisfacció, però és comtot. També és cert que la meteorologia i

la fotografia no vaníntimament l l igadesper a tothom, encaraque vistsuperficialment hopugui semblar. D’undia per l ’altre no espot saber el quèrealment a un mateix

l i agrada, sinó que amb el pas del temps,i a mesura que es un es fa gran, vaveient els seus interessos. En aquestcas, la passió que se sent de cara a la“méteo-fotografia”, es va observant acada moment que l’atmosfera escomplica, i amb la i l•lusió pròpia de comes captura el temps atmosfèric present.►Jaume Alegre

LES IMATGES HAN ESTAT OBTINGUDES I CEDIDES PER JAUME ALEGRE.

OPINIÓ

32

ENTREVISTA

EELL RRAAFFAA GGAARRCCÍÍAA,, DDEE SSAANNTT BBOOII DDEELLLLOOBBRREEGGAATT,, ÉÉSS EELL CCRREEAADDOORR II II MMPPUULLSSOORR DDEELL

PPRROOJJEECCTTEE DDEE LLAA MMÉÉTTEEOO DDEELL BBAAII XXLLLLOOBBRREEGGAATT.. RRAAFFAA,, CCOOMM VVAA SSOORRGGII RR--TTEE LLAA

II DDEEAA??

Doncs del no res, com aquell que diu;se’m va encendre la bombeta. Un diavaig començar a parlar amb ells(–referint-se als membres de l’equip–),els coneixia a gairebé tots del Twitter imoltes vegades parlava amb un i l ’altre.Un dia vaig dir, per què no fem unaméteo del Baix Llobregat? Al principicrec que érem 4 o 5, i a arrel de Twitter iFacebook va entrar més gent,bàsicament aficionats meteorològics delBaix Llobregat. Jo anava proposantidees per anar-les fent i tots encantats.

CCOOMM FFUUNNCCII OONNAA EEXXAACCTTAAMMEENNTT EELL PPRROOJJEECCTTEE??

Aquí es fa el que es pot i quan es pot,no ens dediquem a això, som aficionatsmeteorològics i les obligacions manen.Un quan pot puja una foto, un altrecomenta mapes o fa previsions. Jo emdedico més al seguiment de satèl· l i ts,radars, fotografies i time-lapses(–gravacions accelerades a través decaptures d’imatges o vídeos–) i unsaltres es dediquen a les previsions,models, cosa que no és el meu fort.

EELL DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT AACCTTUUAALL DDEELL PPRROOJJEECCTTEEÉÉSS CCOOMM TT’’ EESSPPEERRAAVVEESS DDEESS DD’’ UUNN PPRRII NNCCII PPII ??

No, per a res, molt mil lor! No esperavaarribar tant l luny, per exemple, aFacebook ja tenim més de 800seguidors i al Twitter quasi 700 i enmenys d’un any. No pensava que tindriaaquesta acceptació.

EELL PPRROOJJEECCTTEE ÉÉSS BBAASSTTAANNTT CCOOMMPPLLEEXX,, PPEERRTTAANNTT,, ÉÉSS EESSSSEENNCCII AALL QQUUEE HH II HHAAGGII VVAARRII EESS

PPEERRSSOONNEESS DDAARRRREERRAA;; SSEENNSSEE EELLLLEESS NNOO

HHAAUURRII AA SSII GGUUTT PPOOSSSSII BBLLEE.. EESSTTÀÀSS SSAATTII SSFFEETT

AAMMBB EELL RREENNDDIIMMEENNTT DDEE TTOOTT LL’’ EEQQUU II PP??

Estic molt satisfet. Cadascú fa el quepot, aquí no hi ha obligacions, es unaafició, ens agrada la meteorologia i laseva divulgació. Si per nosaltres fosestaríem les 24 hores. La veritat és queen línies generals estic molt content ambels resultats. Més que companys hem fetuna amistat amb un gran respecte entretots. Carlos Gardón afegeix “som comuna famíl ia”. Finalment, Paco Pinodestaca l’ambient d’humor que elsenvolta i el fet d’aprendre entre el ls mésaspectes de la meteorologia.

CCOONNTTII NNUUEEMM AAMMBB EELLSS AALLTTRREESS CCOOMMPPOONNEENNTTSS

DDEELL GGRRUUPP,, CCLLAAUUSS PPEELL PPRROOJJEECCTTEE.. EELL DDAANN II EELLRROOSSAASS ÉÉSS DD’’EESSPPLLUUGGUUEESS DDEE LLLLOOBBRREEGGAATT..DDAANN II EELL,, PPEERRQQUUÈÈ EETT VVAASS UUNN II RR AALL PPRROOJJEECCTTEE??

Jo també estava a les xarxes, aFacebook i Twitter, i sovint parlava ambel Rafa i un dia m’ho va proposar. Em vadir que tenia començat un projecte i a miem va semblar una molt bona idea estardins d’un grup a la zona del BaixLlobregat. Poc a poc vam anar creixentcom a grup.

CREUS QUE LA COMARCA DEL BAIXLLOBREGAT ÉS METEOROLÒGICAMENTAVORRIDA O ÉS ENTRETINGUDA?

És força entretinguda, sempre hi ha mészones que siguin més insípides, peròdesprés tens zones de muntanya, demar, tota la zona del Delta del Llobregat,etc.

""VVIIVVIIMM LLAA MMEETTEEOORROOLLOOGGIIAADDIIAA AA DDIIAA""

“Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop.”

33

ENTREVISTA

En definitiva, tens una comarca que téuna mica de tot, de fet, aquí s’han produïttota mena de fenòmens com ara pluja,calamarsa, neu, vent i tornados. Podemdir que no és una comarca ambmoviments molt continus, però sí que ésveritat que al l larg de l’any podem arribara observar quasi tots els fenòmens. Noés de les comarques que més en té, peròés entretinguda.

FFEELLII PPEE GG.. FFUUEERRTTEESS ÉÉSS DDEE CCOORRNNEELLLLÀÀ DDEE

LLLLOOBBRREEGGAATT II UUNN DDEELLSS HHAABBII TTUUAALLSS QQUUEE EENNVVII EENN

DDII ÀÀRRII AAMMEENNTT II NNFFOORRMMAACCIIÓÓ MMEETTEEOORROOLLÒÒGGII CCAA DDEELL

SSEEUU MMUUNN II CCII PP II .. FFEELLII PPEE,, MMOOLLTTSS CCRREEUUEENN QQUUEE LLAA

MMEETTEEOORROOLLOOGGII AA YY LLAA CCLLII MMAATTOOLLOOGGII AA SSÓÓNN EELL

MMAATTEE II XX,, PPEERRÒÒ HH II HHAA AASSPPEECCTTEESS QQUUEE EELLSS

DDII FFEERREENNCCII EENN .. QQUU II NNSS SSÓÓNN??

La climatologia és un espai ampli detemps, en canvi, la meteorologia és mésconcret. Daniel Rosas afegeix: “lacl imatologia estudia el cl ima i lameteorologia els meteors (pluja,calamarsa. . . ). La cl imatologia té unaperspectiva més ample, podem parlar deperíodes de 30 anys i la meteorologia esel dia a dia”.

LL’’UUSSEE RRUU II ZZ ÉÉSS DDEE SSAANNTT CCLLIIMMEENNTT DDEELLLLOOBBRREEGGAATT.. UUSSEE,, TTEENN IIMM EENNTTÈÈSS QQUUEE EETT

CCAAPPTTII VVAA MMOOLLTT EELL RREEBBUUFF,, QQUUEE ÉÉSS UUNN FFEENNOOMMEENN

QQUUEE AACCOOSSTTUUMMAA AA PPRROODDUU II RR--SSEE PPRREECCII SSAAMMEENNTT AA

OONN EESSTTEEMM.. PPOODDRRII EESS EEXXPPLLII CCAARR--NNOOSS EENN QQUUÈÈ

CCOONNSSII SSTTEE II XX EELL RREEBBUUFF??

Per a mi el rebuf és un dels fenòmensmés espectaculars que hi ha a la nostracomarca. Són situacions molt locals quanamb el pas de fronts o borrasques,entren els vents de tramuntana i mestral,creant un buit de vents a la costacatalana, aportant humitat. Si el rebuf éspotent pot arribar a afectar comarquesdel nord-est, Girona i de cara a la nitzones costeres. El mar és una màquinade crear tempestes, és espectacular.

EELL CCAARRLLOOSS LLAARRAA ÉÉSS DDEE SSAANNTT AANNDDRREEUU DDEE LLAA

BBAARRCCAA II LLLLII CCEENNCCII AATT EENN GGEEOOLLOOGGII AA.. CCOOMM EETT

VVAASS II NNCCOORRPPOORRAARR AALL PPRROOJJEECCTTEE??

Doncs, el Rafa va crear-lo, jo vaig ser undels primers a entrar juntament amb 4 o 5companys més que ja en formaven part.Ens seguíem mútuament per Twitter; emva plantejar el projecte i em va semblarmolt bona idea. Va ser l ’ inici d’un treballque pensàvem que podria anar a méscontactant amb altra gent, ja que vamveure que al Twitter hi havia moltsaficionats de la comarca. Vam començarpocs i al cap de no gaire temps quasi béja hi érem tots. En definitiva, volíemcompartir experiències entre nosaltres ifinalment el projecte va poder tirarendavant.

TTEENN IIMM CCOONNSSTTÀÀNNCCII AA DDEE QQUUEE TT’’ AAGGRRAADDAA MMOOLLTTCCAAÇÇAARR TTEEMMPPEESSTTEESS;; II MMAAGGII NNEEMM QQUUEE CCOOMM AA LLAA

RREESSTTAA DDEE LL’’ EEQQUU II PP.. SS II DDEETTEECCTTEEUU UUNN

EESSPPEECCTTAACCUULLAARR NNUUCCLLII TTEEMMPPEESSTTUUÓÓSS AA MMÉÉSS DDEE

11 0000 KKMM AANN II RRÍÍEEUU DDAARRRREERREE SSEEUU??

Sí (–rial les–), ja ho hem fet cadascú perseparats, junts de moment no ha sorgit laidea. Si es formen i tenim la possibi l itatd’anar-hi, hi anem.Lògicament el cap de setmana és mésfàcil perquè tenim més temps. Hi hahagut dies que no hem dormit. Jo, perexemple, he anat de cacera havent detreballar el dia següent, dormintpràcticament res o molt poc, peròd’alguna manera em compensa fer totaixò.

–Quan se li pregunta si caçar tempestesés tema fonamental per la Méteo del BaixLlobregat, el l creu que és una cosa més–.Afegeix: “a mi m’agrada, no tinc granscàmeres, vaig pel simple fet d’estar al là iveure-ho, però sobretot per la sensacióde viure-ho”.

“Octubre, octubret, s'enduu la calor i ens porta el fred.”

34

EELL CCAARRLLOOSS GGAARRDDÓÓNN ÉÉSS DDEE VVAALLLLII RRAANNAA IITTAAMMBBÉÉ LLLLII CCEENNCCII AATT EENN GGEEOOLLOOGGII AA.. CCAARRLLOOSS,, AALL’’ ÈÈPPOOCCAA EESSTTII UUEENNCCAA ÉÉSS MMOOLLTT FFRREEQQÜÜEENNTT AA

MMOOLLTTSS LLLLOOCCSS EELL QQUUEE EESS CCOONNEEII XX CCOOMM AA

““TTEEMMPPEESSTTEESS DDEE TTAARRDDAA”” .. QQUU II NN FFAACCTTOORR OO

FFAACCTTOORRSS PPRROOVVOOQQUUEENN AAQQUUEESSTTSS EEPPII SSOODDII SS??

Sobretot es produeixen per la calor. Quancomença a pujar la temperatura al l largdel dia, als voltants de les 1 2 o 1 3hcomença a escalfar-se el terreny, lescorrents ascendeixen, es refreden i escondensen. La zona més habitual a l ’estiués el Pirineu, estrany és la tarda que nohi hagi tempestes al Pirineu. A la nostracomarca, per exemple, l ’estiu no ésl’època tempestuosa per excel· lència.Com he comentat, es produeixenprincipalment a tot el que és Pirineu, Pre-Pirineu, a vegades poden baixar amesura que avança la tarda i algun cop síque poden arribar a la costa, sobretotcosta del nord de Barcelona i al Vallès,però aquí és difíci l .

EELL PPAACCOO PPII NNOO,, DDEE SSAANNTT JJOOAANN DDEESSPPÍÍ ,, ÉÉSS UUNN

AALLTTRREE DDEELLSS II NNTTEEGGRRAANNTTSS DDEELL GGRRUUPP.. PPAACCOO,,TTEENN IIMM EENNTTÈÈSS QQUUEE EETTSS UUNN GGRRAANN CCAAÇÇAADDOORR DDEE

LLLLAAMMPPSS.. DDEE FFEETT,, EELLSS LLLLAAMMPPSS SSÓÓNN UUNN

FFEENNOOMMEENN MMEETTEEOORROOLLÒÒGGII CC VVII SSUUAALL CCUURRIIÓÓSS..QQUU II NNAA ÉÉSS LLAA TTEEVVAA MMAANNEERRAA DDEE CCAAPPTTUURRAARR EELLSS

LLLLAAMMPPSS??

Uti l itzo el time-lapse de nit ambexposicions l largues, amb untemporitzador i que la càmera vagidisparant.

AALLGGUUNNAA VVEEGGAADDAA HHAASS TTEEMMUUTT PPEERR LLAA TTEEVVAA VVII DDAA

MMEENNTTRREE GGRRAAVVAAVVEESS AALLGGUUNN LLLLAAMMPP DDEE MMOOLLTT AA

PPRROOPP OO SSEEMMPPRREE EELLSS CCAAPPTTEESS DDEESS DDEE LLLLUUNNYY??

Jo els he arribat a veure a uns 1 0 metresaproximadament. En una d’aquestessituacions tenia una finestra davant iaquell dia vaig arribar a caure. Un veuuna llum que cega tant que l’espanta,però el que més impressiona és el tro,

quan va tot junt. Són moments en què etquedes atemorit i fas algun bot. Per tant,puc dir que m’agraden molt, però enaquest sentit sóc una mica poruc,aprensiu i em fan respecte. Sí que ésveritat que per captar-los bé has de tenirla tempesta a un quilòmetre i mig com amolt. Per enxampar els més bons hand’estar a prop, a no ser que estiguis almar i posis un teleobjectiu. Així va passaren l’ultima sèrie que vaig fer de la platjad’El Prat de Llobregat, les quals van serles fotografies més espectaculars, fins itot de portada amb llamps ramificats.Aquell dia va ser molt còmode perquèvaig posar el teleobjectiu, el trípode isimplement em vaig seure allà com aquellqui pesca, veient com queien. Va ser unatempesta al mar molt local itzada i ambmolt aparel l elèctric, però sense pluja al làon em trobava. Les tempestes quant’arriben i se’t posa a ploure són uninconvenient.És clar, tu estàs en un descampat i potstenir problemes per si se’t mulla lacàmera, la lent etc. S’han de buscarmaneres per mirar que no passi, enaquest sentit estem intentant mil lorar-ho.

MM IIGGUUEELL ÁÁLLVVAARREEZZ,, DDEE VVII LLAADDEECCAANNSS.. EETTSS EELL

MMÉÉSS JJOOVVEE DDEE LL’’ EEQQUU II PP.. CCOOMM VVAASS EENNTTRRAARR AA

FFOORRMMAARR PPAARRTT DDEELL PPRROOJJEECCTTEE??

Doncs, Rafa m’ho va proposar a travésde Twitter, i la veritat és que vaig acceptarencantat, perquè era un projecte moltinteressant i tot el que em serveixi peraprendre i anar avançant, doncs, joencantat de participar-hi i col· laborar-hi.

TTEENNSS AALLGGUUNNAA MMEENNAA DDEE PPRREESSSSII ÓÓ PPEELL SS IIMMPPLLEE

FFEETT DDEE SSEERR EELL MMÉÉSS JJOOVVEE??

Per a res, jo crec que una de les mil lorscoses d’aquest projecte és que ningú téuna pressió ni una obligació, sinó quecol· laborem en el que podem i quanpodem.

ENTREVISTA

“Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc.”

35

Tots tenim una vida persona darrered’això, uns treballen, altres estudiem i enocasions no podem col· laborar tant comvoldríem.

QQUU II NNSS AASSPPEECCTTEESS CCRREEUUSS QQUUEE AAPPOORRTTEESS AA

LL’’ EEQQUU II PP??

Doncs, a mi personalment se’m dónamil lor analitzar models i fer previsions, toti que hi ha companys que són unsautèntics cracks en això. El que mésm’agrada de la Méteo del Baix Llobregat,és que som tots molt variats, havent-hifotògrafs, geòlegs, caçadors detempestes, etc. Fem un equip moltcomplet!

AA MMÉÉSS DDEE FFOORRMMAARR PPAARRTT DD’’ AAQQUUEESSTTMMEERRAAVVEELLLLÓÓSS PPRROOJJEECCTTEE,, EENNSS CCOONNSSTTAA QQUUEE

TTAAMMBBÉÉ EETTSS HHOOMMEE DDEELL TTEEMMPPSS AA LLAA RRÀÀDDII OO DDEE

GGAAVVÀÀ.. CCOOMM ÉÉSS AAQQUUEESSTTAA EEXXPPEERRII ÈÈNNCCII AA PPEERR AA

TTUU??

És una experiència impressionant el fetde què et donin l ’oportunitat de podermostrar-te i poder donar les tevesprevisions del temps, que és el que hesomiat des de petit. És molt gratificantsaber que confien amb tu, que a la gent l iagradi, tot el recolzament i els bonscomentaris. M’està servint per aprendre ianar agafant pràctica; espero que emserveixi en un futur.

AA MMÉÉSS DDEE VVOOSSAALLTTRREESS HH II HHAA MMÉÉSS GGEENNTT DDII NNSS DDEE

LLAA MMÉÉTTEEOO DDEELL BBAAII XX LLLLOOBBRREEGGAATT.. CCOOMM HHOO FFEEUU

PPEERR MMAANNTTEENN II RR--VVOOSS EENN CCOONNTTAACCTTEE II PPEERR

CCOOOORRDDII NNAARR--VVOOSS EENNTTRREE TTOOTTSS??

Bàsicament per WhatsApp. Ara hemdescobert un aplicació anomenada Zelloque serveix per uti l i tzar el mòbil com unWalkie Talkie , però arribant a mésusuaris ja que també tot va via internet.Podem dir que és com un WhatsAppparlat. És així de simple i la veritat és que

ens va molt bé.

TTEENN II UU AALL CCAAPP FFEERR QQUUEELLCCOOMM II NNNNOOVVAADDOORR PPEELL

PPRROOJJEECCTTEE??

Paco Pino comenta: “vaig començar a ferun WordPress; de moment el tinc amitges, però està penjat. Éshttp: //meteobaixl lobregat.com/ iproperament tot es mostrarà en aquestapàgina web”.

SS II NNOO EENNSS EEQQUU II VVOOQQUUEEMM,, PPOORRTTEEUU GGAAII RREEBBÉÉ DDEEUU

MMEESSOOSS EENN AAQQUUEESSTTAA MMAAGGNN ÍÍFF II CCAA AAVVEENNTTUURRAA..QQUU II NNEESS CCOONNCCLLUUSSII OONNSS EENN TTRRAAII EEUU DDEE TTOOTT

AAQQUUEESSTT TTEEMMPPSS??

Rafa García diu: “estem molt contentsamb els resultats, ja sigui pel nombre deseguidors, la participació de la gent ambnosaltres i interaccions, com ara el fet dequè pengem un mapa i ens donen lesgràcies; també ens desitgen sort amb lescaces (–de tempestes–). En fi, hi hamolta participació de la gent i esperemque continuem durant molt de temps”. ElDaniel Rosas afegeix: “és un projecte queacabem de començar, ens queda moltcamí per recórrer. Cadascú té el seutreball , la seva vida i costa avançar, peròjo crec que amb el temps es podenconsolidar coses i anar fent treball”.Carlos Gardón intervé dient: “el problemaés que com no som professionals doncstens els temps que tens, de fet, hi haviaun projecte sobre la taula per fer algunestudi sobre els punts freds del BaixLlobregat, posant termòmetres endeterminades zones i anar-ho seguint endeterminats hiverns per a veure zonesdel Baix Llobregat que arriben a sota zerode sobres sense necessitat que vinguiuna onada d’aire fred siberiana. Tot aixòrequereix una organització, material , etc.Hi ha rieres de Corbera, de Sant Andreude la Barca i de Vall irana, entre d’altres,que poden arribar a -5 i -4 ºC en un dianormal d’hivern”, Carlos Lara argumenta:

ENTREVISTA

“El fred d'octubre, mata l'eruga.”

36

“no busquem tant el fred extrem en unlloc que ens pugui semblar que faci mésfred que un altre l loc, sinó que busquemels punts freds allà on no t’ho esperes”.Paco Pino també intervé en la preguntadient: “jo crec que un moment importantserà que quan tinguem el web final itzattot això que diem ja l i podrem donarcabuda en aquest web i cadascú esposarà a treballar de la sevaespecial itat”.

HH II HHAA HHAAGGUUTT AALLGGUUNN MMOOMMEENNTT CCOOMMPPLLII CCAATT

DDII NNSS DDEELL GGRRUUPP??

El Rafa García diu: “hi ha discussionssanes, sobretot per WhatsApp, com araa l’hora de comentar si hi haurà algunatempesta, si plourà fort, si anem o noanem de cacera, etc. Són discussionstècniques que serveixen per aprendreentre tots”.

FF II NNSS AA DDII AA DD’’ AAVVUU II ,, QQUU II NNAA HHAA SSII GGUUTT LLAA MM II LLLLOORREEXXPPEERRII ÈÈNNCCII AA QQUUEE HHEEUU TTII NNGGUUTT EENN RREELLAACCII ÓÓ AALL

PPRROOJJEECCTTEE??

El Rafa García comenta: “jo recordo lanevada del 23 de febrer del 201 3, queva ser una nevada en què ningús’esperava que fos tant; al BaixLlobregat van caure uns 1 5 cm de neu”.

La resta dels membres tambécomparteix aquesta experiència com lamil lor viscuda fins el moment a nivel lcol· lectiu.

En aquests gairebé 1 0 mesos heu rebutal vostre blog al voltant de 1 6.500visites. Enhorabona.

–Just en aquest moment es posa aploure–.

LLAA VVOOSSTTRRAA PPÀÀGGII NNAA WWEEBB ÉÉSS

HHTTTTPP:: ////LLAAMMEETTEEOODDEELLBBAAII XXLLLLOOBBRREEGGAATT.. BBLLOOGGSSPPOOTT.. CCOOMM.. EESS//.. OONN MMÉÉSS UUSS PPOODDEEMM TTRROOBBAARR??

El Carlos Lara respon: “aquest blog noestà gaire actual itzat, ja que fa un tempsva sortir el projecte del web(–www.meteobaixl lobregat.com-), el qualde mica en mica l’anirem ampliant.Llavors, aquest blog que hem tingut finsara (–referint-se awww.lameteodelbaixl lobregat.blogspot.com.es–), l ’hem deixat una mica debanda”. El Rafa García afegeix: “enspoden trobar al Facebook o al Twitter.De fet, Facebook és el tronc central al ’hora de comunicar-nos”. En darrer l loc,Daniel Rosas diu: “què mil lor que acabarl ’entrevista plovent”.

► ENTREVISTADORS: ALAN ALGUACIL I ARNAU VILATUBA

ENTREVISTA

“Quan l'octubre és a la fi, tots els ocells d'hivern en són aquí.”

MOLTES GRÀCIES PER HAVER-NOS DEDICAT AQUESTA ENTREVISTA. ESPERO QUE HAGUEU

PASSAT UNA BONA ESTONA COM HO HEM FET NOSALTRES. HA SIGUT UN PLAER HAVER-VOSCONEGUT I ESPEREM SEGUIR COMPARTINT EXPERIÈNCIES I CONEIXEMENTS DEL MÓN DE LA

METEOROLOGIA I TOT ALLÒ QUE L’ENVOLTA. DESITGEM QUE CONTINUEU TENINT SORT AMB EL

VOSTRE PROJECTE. FINS AVIAT!

37

IMATGE DELS COMPONENTS DE LA METEO DEL BAIX LLOBREGAT QUE VAN PODER ASSISTIR

A L'ENTREVISTA.D'ESQUERRA A DRETA: CARLOS GARDÓN, RAFA GARCIA, USE RUIZ, PACO PINO,DANIEL ROSAS, FELIPE G. FUENTES I CARLOS LARA.

FOTOGRAFIA: ARNAU VILATUBA

ENTREVISTA

“Per Tots Sants, neus als alts.”

MAPES REALITZATS PER L'EQUIP DE LA METEO DEL BAIX LLOBREGAT DE TEMPERATURESI REGISTRES DE PRECIPITACIÓ A LA COMARCA.

38

66 ddee sseetteemmbbrree ddee 11 998899, es produeix un fort temporal d’ inundacions que deixa aValència i les Balears que deixa registres de fins a 250 litres al l larg del dia.

77 ddee sseetteemmbbrree ddee 22000055, una sèrie de tornados afecten el delta del Llobregat, elstornados descrits a la revista no arriben a causar danys personals.

11 22 ddee sseetteemmbbrree ddee 11 999966, una tempesta produeix alguns tornados que afectenMallorca, produint alguns danys materials.

11 88 ddee sseetteemmbbrree ddee 11 6611 44, una gran tempestaafecta la ciutat de Segòvia, incendiant lacatedral i diversos habitatges a causa d’unl lamp.

2255 ddee sseetteemmbbrree ddee 11 996622, es produeix una deles inundacions més importants de Catalunyaen que més de 700 persones perden la vida acausa del desbordament del riu Besòs iLlobregat.

22 dd ’’ ooccttuubbrree ddee 11 999944, un l lamp mor un home ien fereix 5 més al zoològic de Madrid.

11 00 ii 11 11 dd ’’ ooccttuubbrree ddee 11 997700, grans aiguats a Catalunya fan desbordar el riu Onyar icausa inundacions a la ciutat de Girona.

EEnn ttrree ll ’’ 11 11 ii 11 44 dd ’’ ooccttuubbrree ddee 11 996622, una gota freda deixa importants registres deprecipitació a Catalunya superant els 200 litres per metre quadrat en alguns punts.

2244 dd ’’ ooccttuubbrree ddee 22000044, es registra una màxima de 34.6ºC a Artà (Mallorca).

3300 dd ’’ ooccttuubbrree ddee 11 668866, es produeix una nevada a Barcelona que no arriba a agafar aterra.

66 ddee nnoovveemmbbrree ddee 11 998822, es produeixen uns fortsaiguats, explicats a la revista, en que deixen un balançde fins a 1 4 morts i acumulacions superiors als 500litres en algunes zones del Pirineu.

2200 ddee nnoovveemmbbrree ddee 11 556677, un raig mata un nen aBarcelona.

2233 ddee nnoovveemmbbrree ddee 11 997777, l ’Agencia Espacial Europeaposa en òrbita el primer satèl•l it Meteosat.

2233 ddee nnoovveemmbbrree ddee 22000077, un aiguat a Menorca deixa uns registres propers als 220litres per metre quadrat.

IMATGE DE LES DESTROCES PROVOCADESPER LES INUNDACIONS DE 1 962.IMATGE: ARXIU MUNICIPAL - RUBÍ -

IMATGE 1

IMATGE 1 : IMATGE ENVIADA PER PRIMERA VEGADA DES D'UN SATÈL·LIT METEOSAT.

EFEMÈRIDES

EEFFEEMMÈÈRRIIDDEESS MMEETTEEOORROOLLÒÒGGIIQQUUEESSHHIISSTTÒÒRRIIQQUUEESS

39

CCAALLEENNDDAARRII MMEETTEEOORROOLLÒÒGGIICC IIAASSTTRROONNÒÒMMIICC

DDeell 99 aall 11 33 ddee sseetteemmbbrree es celebraran a Reading (Regne Unit) la conferencia anualde la Societat Europea de Meteorologia encapçalada pel títol “High Impact Weather”.Podeu trobar més informació a: http: //www.ems201 3.net/

11 44 ddee sseetteemmbbrree realitza la trobada meteorològica de l 'estiu, dirigida pel ServeiMeteorològic de Catalunya. Es recorrerà el "camí vell" des de Queralbs fins a Núria ies realitzaran diverses xerrades. Per a més informació entreu al següent enl laç:http: //www.valldenuria.com/website_valldenuria/cat/noticias.asp?id=305

11 99 ddee sseetteemmbbrree lluna plena a les 1 3h 1 3 minuts.

2222 ddee sseetteemmbbrree a les 22h 44 minuts s'inicia la tardor astronòmica.

DDeell 11 66 aall 11 88 dd ’’ ooccttuubbrree es faran a Maó (Menorca) les XXIX Trobades Científiques de laMediterrània Josep Miquel Vidal, que enguany tracten sobre el canvi cl imàtic. El costde les trobades es de 1 00€ els sènior i 50€ estudiants. La data límit per inscriure’s esel 7 d’octubre i es pot fer mitjançant el següent enl laç: http: //blogs. iec.cat/scfis/wp-content/uploads/sites/7/201 3/06/FORMULARI-Menorca3.pdf

DDeell 11 88 aall 11 99 dd ''ooccttuubbrree es produirà un eclipsi penombral visible des de tota lapenínsula ibèrica. El màxim s'espera al voltant de l '1 h 50 minuts hora catalana. Acausa d'aquest esdeveniment astronòmic es possible que es programin diversesactivitats per tal d'observar-lo.

11 99 dd ''ooccttuubbrree lluna plena a la 1 h 37 minuts.

2277 dd ''ooccttuubbrree serà el dia de canvi horari en que els rel lotges s'endarreriran una hora.

33 ddee nnoovveemmbbrree des de les 1 3h fins les 1 4:20h eclipsi solar parcial. En motiu d'aquestesdeveniment es possible que es generaran diverses activitats per tal deretransemetre'l i fer-lo visible a la població. Serà un eclipsi de tipus híbrid, és a dir, hihaurà zones del món on es vegi Anular i d'altres zones on es vegi Total. Serà visibledes de tot Catalunya, més difíci lment contra més al nord-est ens trobem. La sevaocultació màxima a Catalunya s'espera que sigui del inferior al 5%. A la península laocultació màxima serà del 20% cap al sud.

11 77 ddee nnoovveemmbbrree lluna plena a les 1 6h 1 5 minuts.

DDeess ddee mmii ttjj aannss ddee NNoovveemmbbrree ffii nnss aa ffii nnaall ss dd ''aannyy pas del cometa ISON C/201 2 S1 ambpossible observació des de la Terra.

EE ll ss dd ii eess 2222,, 2233 ii 2244 ddee NNoovveemmbbrree es celebraran les XIX Jornades de MeteorologiaEduard Fontserè 201 3 i convocades per l ’ACAM. Aquestes jornades meteorològiquestindran l loc com cada any al CosmoCaixa de Barcelona i de moment el que es sap ésque tindran un acte institucional el dia 22 al vespre.

EFEMÈRIDES

“Novembre humit, any de profit.”

40

Horitzontal:

1 . Nom de l’ huracà que l’any 2005 vacausar grans destrosses sobretot a laciutat nord-americana de NovaOrleans.

2.Aparel l que podem trobar dins unaestació meteorològica i que serveix permesurar la velocitat del vent.

3.Nom de la xarxa de satèl•l its d’úsmeteorològic per visual itzar els núvols.

4.Tipus de precipitació en forma decristal ls irregulars de gel inferiors a 2cm de diàmetre.

5.Núvols mitjans formats per capesuniformes, normalment de color grisfosc.

6. Ploure amb molta intensitat.

7.Cognom del cap de meteorologia deTelevisió de Catalunya.

8. Instrument meteorològic que mesurala pressió atmosfèrica.

Vertical:

9.Vent del nord.

1 0.Precipitació que cau d’un núvol peròs’evapora abans d’arribar a terra.

1 1 . Fenomen produït per una columnad'aire en ràpid descens que després defer impacte a la superfície s'estén en totesles direccions i genera vents molt forts. Tél loc en tempestes severes.

1 2. Fenomen que es produeix en alguneszones de les I l les Balears caracteritzatper l ’ oscil•lació extraordinària del nivel ldel mar en un període curt de temps.

1 3. Cristal ls de gel que es dipositen sobresuperfícies sòlides en les nits fredesd’hivern, cobrint-les amb una capa opacai granulada.

1 4. Vòrtex d’aire, d’entre 2 i 1 0 km dediàmetre, dins d’una tempesta convectiva.

1 5. Fenomen meteorològic en què el ventaixeca la neu del terreny.

PASSATEMPS

MMOOTTSS EENNCCRREEUUAATTSS

41

SANT SADURNÍ D'ANOIA,JOSE ANTONIO GUARDIOLA.

IMATGE REALITZADA EL 1 7 DEJULIOL DE 201 3 AMB UN CEL

COBERT.

ALMOSTER, JAUME ALEGRE.

AIXÍ ES VEIA UN CUMULONIMBUS

DES DEL CAMP DE TARRAGONA

PASSATEMPS

&

IMATGES

JJEERROOGGLLÍÍFFIICCSS MMEETTEEOORROOLLÒÒGGIICCSS

IIMMAATTGGEESS

INSTRUCCIONS: Els jeroglífics consisteix

en esbrinar que s'amaga rere els dibuixos

que apareixen

Pista: Frase feta

Pista: dita popular

Pista: dita popular

42

TTÀÀRRRREEGGAA,, JJOOSSEEPP OORRTTII ZZ..

POSTA DE SOL ROGENCA DESDE TÀRREGA, UNA POBLACIÓPLENA DE PAISATGES AGRARIS.

BBAARRCCEELLOONNAA,, JJAAVVII EERR SSAANNZZ..

AIXÍ SORTIA EL SOL ENTRENÚVOLS EL 1 7 DE JULIOL.

AALLMMOOSSTTEERR,, JJAAUUMMEE AALLEEGGRREE..

NUVOLS BAIXOS SOBRE LESMUNTANYES PROPERES A

TARRAGONA.

IMATGES

43

BBAARRCCEELLOONNAA,, JJOORRDDII CCAAMMPPOOSS..

CELATGE VIST DES DECOLLSEROLA SOBRE DEBARCELONA EL PASSAT 8D'AGOST.

SSAANNTT PPOOLL DDEE MMAARR,, JJAAUUMMEE DDEEUU ..

POSTA DE SOL DES DELMARESME DESPRÉS D'UNA

JORNADA DE RUIXATS I

TEMPESTES

VVII CC,, DDOOMMÉÉNNCC LLLLOOPP..

FORT RUIXAT CAIGUTLA TARDA DEL 8D'AGOST A OSONA.

IMATGES

AALLMMOOSSTTEERR,, JJAAUUMMEE AALLEEGGRREE

Amb aquesta espectacular imatge d'una l lampegada prop de Tarragona hem començataquesta primera revista i acabem. Esperem que us hagin agradat aquestes més de 40pàgines dedicades a diversos temes relacionats especialment amb la meteorologia.

Després de publicar aquest primer número de la revista de MeteoSearch comencem aproduir el segon número que està previst que es publiqui al desembre amb una temàticabasada en l'hivern.

En el següent número de la revista trobarem articles com el de nevades històriques,récords de temperatures, ingredients per a veure una nevada a cotes baixes, tambéarticles resumint la tardor tant meteorològica com astronòmica, ja que veurem bastantsesdeveniments astronòmics aquesta tardor com bé s'ha explicat en aquestes darrerespàgines de la revista. Tots aquests articles acompanyats de les imatges que ens podeuenviar a "barcelonamenteo@hotmail .com" amb el vostre nom, data i l loc on s'ha realitzatla imatge.

Esperem que vulgueu repetir la experiència de llegir el número 2 d'aquesta revista!Moltes gràcies,

► Marc Rusiñol

Contacte:

@BarcelonaMeteo barcelonameteo@hotmail .com facebook.com/MeteoSearch

AGRAÏMENTS: Tots aquells que han fet possible la revista, des de tots els escriptors d'articles, pasant pels fotògrafs fins als

lectors a qui va desnada aquesta revista.